Analytics

miércoles, 5 de octubre de 2016

CARRERS PER ON PASSA LA FESTA I BARRIS D'ALCOI

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi són sense cap dubte unes festes de carrer. Es viuen intensament al centre de la ciutat, el casc antic d'Alcoi que històricament ha viscuts grans esdeveniments. Per això la Trilogia Festera Alcoyana es desenvolupa en uns carrers específics que li donen majestuositat a tots els actes en honor a Sant Jordi. És destacable el recorregut de les Entrades, ja que són les desfilades més espectaculars i els carrers realcen l'emotivitat i grandiositat que ja de per sí tenen els moros i cristians.

-EL PARTIDOR: Un lloc xicotet que alberga l'inici de l'Entrada Mora i Cristiana. Està situat al final del Carrer Sant Vicent Ferrer i en ell esperen festers i carrosses fins l'hora de començar l'Entrada. En un balconet es situa un home per organitzar l'acte i al crit de "Per Alcoi i per Sant Jordi, avant l'Entrada Cristiana!" es dona començ a la màgia. Tots els anys al Partidor brollen llàgrimes, per això les arrancades de les esquadres són vistes per masses de gent.

-CARRER SANT NICOLAUET: L'itinerari de les Entrades s'obri en el Carrer Sant Nicolauet, la part més estreta del conegut Carrer Sant Nicolau. La proximitat entre fester i públic en aquesta part fa que la connexió siga més intensa i especial. Aquest tram acaba en la Font Redona. Els cabos d'esquadra disfruten molt en aquesta part per la intimitat amb la que poden viure l'Entrada, junt a l'eufòria dels primers moments i el trist record pels que ja no estan.

-LA GLORIETA I PLAÇA RAMÓN I CAJAL: Les Entrades no passen per dins del parc de la Glorieta, però si pel seu costat. Les reixes del parc no són impediment per a veure les desfilades perquè s'instalen tribunes. També hi han tribunes a la Plaça Ramón i Cajal, on està la Parròquia de Sant Mauro i el Mercat de Sant Mateu. La majoria d'actes de la Trilogia passen per davant la Glorieta, inclús els actes previs com la Glòria i la Glòria Infantil.

-CARRER SANT NICOLAU: Probablement el carrer més important d'Alcoi i el preferit dels festers per a desfilar. Desemboca en la Plaça Espanya i al ser estret i tindre les cases apegades fa que la sonoritat siga magnífica. Les marxes mores i cristianes sonen de meravella en aquesta part del trajecte de l'Entrada i els balcons estan tan junts que llançar confeti i serpentines és fàcil i vistós. Els edificis modernistes i rics que té el Carrer Sant Nicolau li donen més elegància al pas dels boatos. Per exemple veure les Processons desde la Casa el Pavo o el Círculo Industrial és tot un luxe. Quan la Diana passa pel Carrer Sant Nicolau hi han aglomeracions però també es poden contemplar els girs de les esquadres en respecte als càrrecs festers.

-PLAÇA D'ESPANYA: Coneguda com la Bandeja, és el centre neuràlgic de la ciutat d'Alcoi. La Plaça Espanya és tan gran i important que en ella està construïda l'Ajuntament, el Teatre Calderón, El Campanar, el Cantó Pinyó i baix d'ella la Llotja de Sant Jordi de l'arquitecte Santiago Calatrava. Actualment les Entrades li peguen la volta a la Plaça d'Espanya per darrere el Castell de Festes, però abans de 1985 ho feien per davant. La part de La Bandeja en la que es planta la tribuna d'autoritat és la única part del recorregut de les Entrades que es fa costera amunt. A la Plaça Espanya es solen llançar les mascletaes i s'escenifiquen tots els actes teatrals que tenen que veure amb la conquesta del Castell, per exemple les Ambaixades, la lluita d'espases i l'Aparició de Sant Jordi. A més a més al entrar el Capità Cristià a la Plaça d'Espanya se li fa l'Entrega de claus de la vil·la en mans d'un xiquet alcodianet. La Diana arranca davant del Consistori, també a la Plaça Espanya en direcció al Pont de Sant Jordi. Les Festes d'Alcoi també comencen en la Plaça d'Espanya perquè és el cor de la ciutat, el lloc desde on s'interpreta l'Himne de Festes el dia 21 d'abril.

-CARRER SANT LLORENÇ: El Carrer Sant Llorenç també és molt important en les Festes d'Alcoi i molts actes no s'entendrien sense aquest carrer ple de cases de la burgesia. És destacable nombrar comerços del Carrer Sant Llorenç molt arrelats a Alcoi com la llibreria o la pastisseria "El Túnel". El Carrer Sant Llorenç forma part de l'itinerari de les Entrades desde 1962, any en que es va canviar l'estructura i horari de les Entrades per a fer-les més llargues en quant a metres. En les Entrades el Carrer Sant Llorenç queda eclipsat pel proper Carrer Sant Nicolau però la majoria d'actes passen pel Carrer Sant Llorenç i en la Processó de la Relíquia és vital perquè fa més atractiva la llançada de clavells al Sant Jordiet.

-AVINGUDA PAÍS VALENCIÀ: L'Avinguda País Valencià comença en la Casa de la Cultura i al ser un lloc més ample té menys públic en les Entrades, encara que les tribunes del Parc del Parterre s'omplin prou de públic, L'última part del recorregut de les Entrades està en les tribunes de l'Avinguda País Valencià i els sentiments festers són notables en aquest tram perquè l'adrenalina i glòria de la desfilada s'acaben. Fins als anys 90 les Entrades finalitzaven en l'encreuament amb el Carrer Santa Llúcia però actualment el punt i final està al Pont de Cervantes. Menció especial té el Carrer Joan Cantó, ja que està prop de l'Avinguda País Valencià i fins fa uns anys l'Encaro de l'alférez cristià amb el moro el dia de l'Alardo es feia allí, encara que ara es fa a la pròpia Avinguda País Valencià a conseqüència de la limitada pólvora que deixen disparar el 24 d'abril, dia dels Trons.


-CARRER SANTO TOMÁS: La unió entre el Carrer Santo Tomás i el Temple de Sant Jordi fa que siga un lloc de pas obligatori per a tots els actes religiosos o relacionats amb el Patró d'Alcoi. Per això la Processó del Trasllat  i la Processó de la Relíquia comencen quasi al final del Pont de Sant Jordi, on està ubicat el Temple que resguarda la figura del Sant Jordi Xicotet. En canvi el Carrer Santo Tomás és el final de la Processó General i quan apareix el Sant Jordi Eqüestre tot el carrer s'il·lumina amb bengales. Fins a 1961 també les Entrades acabaven al Carrer Santo Tomás però els metres entre el Partidor i el Temple de Sant Jordi es quedaven curts aixina que es va modificar l'itinerari per a que acabaren en l'Avinguda País Valencià. Ara el Pont de Sant Jordi condueix al Carrer Santo Tomás i serveix d'enllaç per als habitants d'altres barris que arriben al centre històric per a veure les Festes de Moros i Cristians. Hui en dia el Carrer Santo Tomás queda reservat per a la Diana i les Processons.

-CARRER SANT FRANCESC I CARRER MOSSÈN TORREGROSA: Són dos carrers singulars per on passen les Processons del 23 d'abril, dia de Sant Jordi. Desde el Carrer Sant Francesc es pot veure la Parròquia de Sant Mauro i el Carrer Mossèn Torregrosa desemboca en el carrer L'Escola i Santo Tomás. Són carrers estrets desconeguts per al gran públic i els turistes però molt apreciats pels alcoyans que desitgen contemplar els trages dels càrrecs festers de prop.  


CARRER PINTOR CASANOVA: Pel Carrer Pintor Casanova passen les dos Processons del dia 23 d'abril, ja que condueixen a la Plaçeta del Fossar, on està la porta principal de l'Església Arciprestal de Santa Maria. Com el Sant Jordi Matamoros ix per la Plaçeta del Fossar, la Processó General ha de passar pel tranquil Carrer Pintor Casanova. Aquest carrer manté l'essència del casc antic d'Alcoi i és l'últim carrer pel que passen els càrrecs festers abans d'entrar a la Missa Major.

-PLAÇA DE DINS: Encara que cap acte oficial de la Trilogia es celebre en la Plaça de Dins, innegablement és un emplaçament ple d'alegria i diversió on els festers deixen la seriositat i adopten actituds més lúdiques i festives. El café licor està present en totes les barres lliures i sempre hi ha una xaranga tocant alguna cançó, junt als venedors ambulants. Pel dia tot és festa i per la nit els DJ prenent la Plaça de Dins fins a altes hores de la matinada.

I així acaba un breu coneixement dels carrers i places del barri del Centre d'Alcoi. Però sent una ciutat de 60000 residents està clar que hi han altres barris. Dels més destacats serien la Zona Nord i Santa Rosa, dos barris molt poblats que a més a més tenen l'Hospital Verge dels Lliris i el Parc del Romeral respectivament. A la Zona Nord es situen gran supermercats, l'Avinguda de la Hispanitat i les estacions de tren i autobusos mentre que Santa Rosa conta amb "La marxa" per a eixir de festa. També trobem els barris de Batoi i el Viaducte que estan més allunyats i tenen la seua pròpia idiosincràsia. Al Viaducte va nàixer Ovidi Montllor i en Batoi està el Camp de Futbol del Collao i Els Clots. La zona del Camí és la zona alta d'Alcoi i va en direcció a Alacant i és coneguda pel parc de Cantagallet. El barri del Ensanche Benisaidó té molta vida ja que l'Alameda alberga les millors tendes de la ciutat i per això l'Ensanche sempre està ple de gent. Destaca pel Centre Comercial Alzamora, l'Església de Sant Roc i la Rosaleda. Cada zona té un institut i varies escoles, excepte les urbanitzacions que envolten Alcoi i que estan construïdes al camp.


Hem de felicitar a les associacions veïnals que han cumplit 40 anys reivindicant millores per a garantir un futur millor per a Alcoi. Amb una ciutat perdent població ara és més important que mai aquesta unió de forces entre barris. I a pesar dels problemes socials que està vivint el municipi, sempre hi ha una alegria que anima als alcoyans de pro: Nostra Festa. Com ja estem en octubre l'Associació de Sant Jordi ha publicat l'Horari de l'Entraeta del Mig Any. En aquest 2016 serà la nit del 22 d'octubre, acabant en la Plaça d'Espanya.

viernes, 30 de septiembre de 2016

DIUMENGE DE RESURRECCIÓ: LA GLÒRIA

El pregó de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi s'anomena la Glòria. És una desfilada matutina, d'un fester de les 28 filaes al so dels pasdobles, que avisa la proximitat de la Trilogia Festera. A més a més en la Glòria participen els Sargentos, un cristià i altre moro, que s'encarreguen de dirigir als 14 integrants de l'esquadra. La Glòria es celebra el matí de Pasqua de Resurrecció, per tant el dia en que cau ve definit segons el diumenge en que acabe la Setmana Santa. En aquesta ocasió recordem el dia en que ha caigut la Glòria junt a una fotografia d'alguns gloriers dels últims 30 anys.
 30 de març de 1986.

 19 d'abril de 1987.

 3 d'abril de 1988.

 26 de març de 1989.

 15 d'abril de 1990.

 31 de març de 1991.

 19 d'abril de 1992.

 11 d'abril de 1993.

 3 d'abril de 1994.

 16 d'abril de 1995.

 7 d'abril de 1996.

 30 de març de 1997.

 12 d'abril de 1998.

 4 d'abril de 1999.

 23 d'abril de 2000.

 15 d'abril de 2001.

 31 de març de 2002.

 20 d'abril de 2003.

 11 d'abril de 2004. Aplaçada per la pluja al 12 d'abril.

 27 de març de 2005. 

 16 d'abril de 2006.

 8 d'abril de 2007.

 23 de març de 2008.

 12 d'abril de 2009.

 4 d'abril de 2010.

 24 d'abril de 2011. Aplaçada per la pluja al 8 de maig.

 8 d'abril de 2012.

 31 de març de 2013.

 20 d'abril de 2014.

 
Bàndol moro Glòria 2015. 5 d'abril.
 
Bàndol cristià Glòria 2015. 5 d'abril.

 
Bàndol moro Glòria 2016. 27 de març.
 
Bàndol cristià Glòria 2016. 27 de març.

Com es pot comprovar a finals de març i principis d'abril Alcoi es reconverteix per a ser la ciutat més festiva del mon. Encara que en certs anys la Setmana Santa ha sigut tardia i ha obligat a que les Festes de Moros i Cristians es celebraren en maig i no el 23 d'abril, dia del patró Sant Jordi. Al pròxim any es dona aquest cas, però l'Associació de Sant Jordi ha solucionat el problema amb una reorganització del calendari fester d'abril de 2017. La Glòria, que per primera volta serà doble amb homes i dones, es celebrarà el dia 16 d'abril, marcat com a Diumenge de Pasqua. Aprofitant que el dilluns de Pasqua no és laboral es farà la Glòria Infantil. Cal remarcar que normalment la Glòria Infantil es celebra el diumenge següent, una setmana després de la Glòria. L'apretat calendari de 2017 obliga a prendre aquestes mesures i els xiquets faran la seua desfilada poc desprès dels adults per a poder celebrar la Trilogia Festera en les dates tradicionals.

viernes, 23 de septiembre de 2016

CANTANTS I GRUPS DE MÚSICA ALCOYANS

Hem repassat les carreres artístiques dels dos grans exponents de la cançó que té Alcoi: Ovidi Montllor i Camilo Sesto. Ara és el torn dels grups musicals alcoyans i els pocs cantants que estan d'actualitat havent nascut en Alcoi. Es tracta de Garson i Neus Ferri, coneguts per participar en programes d'entreteniment i concursos musicals a les televisions nacionals. Per altra part els grups musicals es caracteritzen per cantar en valencià i són Arthur Caravan, Tankats i Verdcel. És una fantàstica oportunitat per a descobrir aquestes promeses de la música.

GARSON: Possiblement el més famós de tots els alcoyans que estan en actiu hui en dia al mon discogràfic. Jorge Juan Garzón va nàixer en 1989 a Alcoi però es va traslladar a Madrid i el seu nom artístic prové del seu cognom patern. En 2012 apareix al programa d'Antena 3 "El número 1" i crida molt l'atenció en la primera temporada del concurs que buscava al millor cantant, ballarí i carismàtic artista. La seua estètica gòtica trencava amb els estereotips de la resta de participants i va sorprendre al jurat composat per Ana Torroja, Mónica Naranjo, Sergio Dalma, Natalia Jiménez, David Bustamante i Miguel Bosé. Actuació rere actuació va demostrar el seu talent i a més a més en moltes gales va ser el més votat pel públic. Excel·lents van ser les seues posades en escena amb "One way or another", "Born this way", "Eloise", "Bad", "Sweet dreams", "Left outside alone" o "Domino". Va arribar a la final junt a Roko, Jadel i Hermi Callejón i finalment va quedar en tercera posició després de cantar "Toxic". 

El Numero 1 Garson-Sweet dreams Gala 7 por Ariadna_Foro_Oficial

El Numero 1 Garson-Domino Gala 5 por Ariadna_Foro_Oficial
El Numero 1 Garson-Bad Gala 8 por Ariadna_Foro_Oficial
El Numero 1 Garson-Eloise Gala 9 por Ariadna_Foro_Oficial
La popularitat de Garson i el seu pentinat va augmentar considerablement després de "El número 1" i va gravar un disc. A més a més va fer molts concerts i duos amb Soraya Arnelas, Ana Torroja i Lady Cherry. Al seu canal de Youtube puja moltes covers de cançons com "Imagine", "Blank Space" o la banda sonora de "Pesadilla antes de Navidad". També ha fet versions acústiques de "Problem" de Ariana Grande o de "The one that got away" de Katy Perry. Sense cap dubte Garson és un artista molt complet que sap combinar la extravagància amb la bona música i una veu que enamora a les seues fans: les Blackglam.

NEUS FERRI: La rockera Neus Ferri va participar fa uns anys en "La voz", programa emès en Telecinco. La seua força vocal va fer que Melendi es girara per a acollir-la al seu equip i allí va estar fins la semifinal, quan va ser eliminada contra la gran favorita de l'edició. La seua presència en Alcoi l'ha fet col·laborar amb Garson i ha cantat en moltes gales de la ciutat. Li augurem un bon futur al rock a Neus Ferri per actuacions tan potents com "Ironic" o "El hombre del piano".

Neus Ferri - El hombre del piano por olatoniggg

VERDCEL: Aquest grup folk originari d'Alcoi s'expressa en valencià per a transmetre sentiments i emocionar a un públic més reduït però fidel. Perquè els integrants de Verdcel són fidels al seu estil i a la cultura de la nostra terra. A les seues cançons li donen molta importància al paisatge, l'entorn, a les experiències interiors i als valors. La seua discogràfica inclou "On està el lloc?", "PaisViatge", "Sàmara", "Els dies del Saurí" i "Argilaga", encara que en aquest 2016 han editat un nou disc recopilatori anomenat "Estacions són cançons".
Les arrels mediterrànies de Verdcel es deixen veure en cançons tan boniques com "A mans besades". La lletra d'aquesta cançó és poesia pura amb una reflexió final preciosa: Les sabates no et disfressen, et vesteixen, et protegeixen el peus i et transporten. T'aporten un origen: Terra, barri, poble o accent com a diferència essencial. Desgastades de sola, descolorides ja t'han portat a tants llocs, kilòmetres... Un calçat que et fa a cada pas més original. Gràcies Verdcel, cantant, rient, plorant, xarrant de la ma. 


TANKATS: El grup de música d'Alcoi més jove, junt a la cantautora Ana Valor, és Tankats, format per un grup d'amics amb ganes de passar-ho bé per mitjà de la música més animada. Naix entre les aules de l'institut Pare Vitòria d'Alcoi, quan uns alumnes es manifestaven contra les retallades en educació. En la protesta cada alumne portava un instrument i van improvisar algunes cançons en valencià. A partir d'ahí van crear el grup Tankats per a actuar en concerts comarcals. Actualment han publicat el seu segon disc que promocionen per festivals de ska. Els joves necessiten els ànims de tots els alcoyans perquè defenen la nostra llengua.

ARTHUR CARAVAN: El grup alcoyà alternatiu i amb més èxit és per moltes raons Arthur Caravan. Amb melodies elèctriques i lletres atrevides en valencià són 5 músics que no deixen indiferent a ningú, independentment de les idees polítiques de cada persona. Els sons de la guitarra són íntims però els components reflexen una imatge molt extrovertida. El seu tercer disc acaba de eixir i té bona crítica, per tant s'esperen temes tan espectaculars com el del disc que van traure en 2009. Molta sort Arthur Caravan!

viernes, 16 de septiembre de 2016

70 ANIVERSARI DE CAMILO SESTO

Encara que alguns ho neguen, Camilo Sesto és alcoyà. Bàsicament perquè va nàixer a Alcoi el dia 16 de setembre de 1946. Fa exactament 70 anys i per això hui el felicitem. El famós cantant dels anys 70 està consolidat com una de les millors veus d'Espanya, encara que actualment està retirat de la vida pública. Camilo Blanes Cortés té entre el seu repertori grans himnes musicals coneguts per tot el mon. De fet ha venut més de 100 milions de discos al llarg dels seus quasi 50 anys de carrera artística. Als seus 70 anys continua sent una llegenda viva de la balada romàntica i el pop.

La cançó insígnia del cantant alcoyà sempre serà "Vivir así es morir de amor" encara que com a estrella del pop que és també té molts altres temes coneguts: "Perdóname", "Algo de mi", "Jamás", "Melina", "Quieres ser mi amante?" o "Triste final". Com a persona té una part excèntrica i altra més íntima i sensible. Per això també té una cançó dedicada a la seua ciutat natal "El meu cor és d'Alcoi", escrita en valencià.

Va ser el home més desitjat i el cantant prodigi més idolatrat per les masses, per damunt dels seus companys Raphael o Nino Bravo. La seua vida sentimental sempre ha sigut privada, fins hi tot a Mèxic i sempre ha sigut més reservat en assumptes familiars, com la relació personal amb el seu fill. Els seu pare Eliseo era un treballador humil de l'Alcoi industrial però Camilo va començar la seua extraordinària carrera musical al mudar-se a Madrid, interpretant cançons de "Los Brincos", "The Beatles", "Bee Gees" o "El Dúo Dinámico" amb el seu grup ye-ye amateur "Los Botines". Amb ells va participar en el cine espanyol, tenia un paper en "Los chicos del preu". En aquesta pel·lícula va dir una frase que marcaria el seu futur: "Con esta guitarra la voy a armar, seré famoso y grabaré discos que se venderán por millones".  Té 52 números 1 en multitud de països, destacant les 18 voltes que va estar en la part alta de la llista de "Los 40 principales". El seu primer número 1 va ser "Algo de mi", publicat en 1971.


Es va consagrar amb la cançó "Mendigo de amor" composada pel seu amic Juan Pardo. En 1972 s'obri camí en el mercat hispanoamericà, amb una gira per Argentina en la que presentava el seu primer disc. La seua popularitat es va disparar gràcies als nombrosos premis que va rebre en 1973 i els discos de or que va aconseguir en Xile, Veneçuela i Mèxic. El seu segon disc "Solo un hombre" inclou el tema "Amor amar" que va ser un èxit i es va versionar per a marxa mora. "Amor amar" es va estrenar en l'Entrada Mora d'Alcoi de l'any 1991. És remarcable que Camilo Sesto pertanyia a la filà Judíos, filà que en 1973 desempenyava la capitania mora.


En 1975 va protagonitzar el musical "Jesucristo Superstar" que li va donar gran fama i va ser un èxit total per la complexitat de l'obra teatral de òpera rock. El projecte tenia greus dificultats i Camilo Sesto va costejar l'espectacle encara que resultava molt car. La qualitat del resultat final, tant per la producció escènica com pel nivell vocal dels protagonistes, va fer que recaptara molt i es mantigueren les representacions durant mesos a Madrid. Camilo Sesto interpretava a Jesús de Nazaret i Ángela Carrasco a Maria Magdalena.

Les obres més conegudes del musical "Jesucristo Superstar" són "Hosanna" i "Getsemani", encara que la cançó de Camilo Sesto més sonanda a la radio en 1975 era "Piel de ángel", del seu disc "Amor libre". "Melina" i "Fresa salvaje" eren cançons diferents dins del seu repertori líric ja que tenien un ritme distint al de les seues balades. En 1976 llança l'àlbum "Memorias" amb cançons novedoses com "Alguien" i "Solo tú". El fenomen fan a Espanya es va iniciar gràcies a la mirada d'ulls blaus de Camilo Sesto i la seua barba que es va afeitar definitivament en 1976.

En 1977 publica dos àlbums que li fan la competència a Julio Iglesias i la Transició cap a la democràcia li auguren un gran futur en una Espanya més lliure en la que es converteix en un seductor per a dones de totes les edats. Fa gires per Europa i Estats Units, on resideix en una casa luxosa de Los Ángeles. Amb 13 milions de discos venuts en tan sols un any els americans el consideren "El Frank Sinatra espanyol". En 1978 triomfa amb el disco de platino "Sentimientos" i el senzill "Vivir así es morir de amor" es converteix en la cançó més venuda de tota dècada. Hui en dia és tot un clàssic, junt al tema de 1980 "Perdóname" que està dins del cd "Amaneciendo", número 1 en Amèrica i Espanya. A més a més ven 10 milions de còpies, superant a l'anterior disc "Horas de amor". L'amor continua sent a la dècada dels 80 el seu tema més recurrent, com es pot comprovar al següent vídeo. 


Als anys 80 va publicar discos en anglès que van ser molt aclamats en Regne Unit i Nova York. A les gales benèfiques Camilo Sesto feia gala de la seua filantropia, sobretot en Xile i Mèxic. S'obri camí en el mercat japonès a partir de 1985, quan publica el disc "Tuyo". El cd "Agenda de baile" va ser guardonat amb un Premi Grammy en 1986. Després de 6000 concerts es retira en 1987 per a descansar i es trasllada a viure a Miami amb el seu fill.

Als anys 90 retorna a la música amb l'àlbum "A voluntad del cielo" que trenca rècords en Billboard. Després de la seua gira promocional per Colombia torna a Espanya per a viure en un xalet de Torrelodones i allí produeix el seus discos "Huracán de amor" i "Amor sin vértigo". En 1997 canta amb Alaska la cançó "El amor de mi vida". A partir d'aquell any i durant la dècada dels 2000 es dedica a publicar recopilatoris de les seues cançons més famoses i reeditant els discos més venuts de la seua carrera. A pesar dels problemes de salut ha continuat fent gires per Latinoamèrica fins 2014.

Encara que ara té una vida molt tranquila en Madrid, amb motiu del seu 70 aniversari ha publicat un nou disc "Camilo 70". Es cuida i viu en pau al seu xalet en el que es dedica a la pintura, la seua gran afició junt a la lectura. Es conserva bé i li agrada parlar en valencià per a recordar les seues arrels alcoyanes, encara que no visita la ciutat desde fa molt de temps. Contradictòriament a les seues cançons romàntiques no té cap relació amorosa actualment i viu feliç i en pau després de una llarga trajectòria musical. La fama el va saturar en 2008 i per això viu allunyat del mon de l'espectacle. Cal recordar que té publicats 25 àlbums i 5 volúmens de recopilacions. Amb aquesta nova publicació de grans temes seus desitgem que alcançe grans ventes. 

Els alcoyans li seguim demostrant la nostra estima i afecte. Volem que torne a la seua terra d'origen i visite Alcoi. Desde fa anys es demana que Camilo Sesto tinga una avinguda dedicada. Com ja es va fer amb Ovidi Montllor, ara és el torn de que "L'Avinguda Camilo Sesto" siga una realitat en Alcoi. El seu club de fans li va fer arribar una camiseta de l'equip de futbol Alcoyano i està en contacte amb ell. Camilo Sesto continua parlant amb els periodistes, ja que pel seu 70 aniversari ha donat una roda de premsa. 

En realitat Camilo Sesto, o Camilo Blanes continua estant orgullós d'Alcoi i es respectat pels seus habitants. Per això Camilo Sesto li va composar a la seua localitat natal la coneguda cançó "El meu cor és d'Alcoi". Per tant, Alcoi pot estar contenta de tindre dos cançons dedicades: "El meu cor és d'Alcoi" i "El meu poble Alcoi" de Ovidi Montllor. Són cançons molt diferents, no tenen res en comú però expressen la grandesa d'Alcoi amb estrofes com:

Jo vaig nàixer per sort
En la terra que vull
I em voldrà hasta la mort.

Vaig començar a respirar
I al mateix temps a parlar
Com un sospir, de foc i festa.

Anant entre muntanyes i valls
Sempre porte en la sang
A la meua terreta.

Raimet de pastor, romer, pebrella i timó
tot és part de mi,
Deixeu que cresca en els bancals
les llavors en pau.

No mos talleu els ponts
I els camins que mos porten al cel
L'amor sempre està als nostres peus
I això no te preu.
Cadascú a lo seu,
que mos empare Déu.

El meu cor és d'Alcoi, aunque tinga l'aigua hasta al coll.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites