Cocentaina celebra les seues Festes Patronals al mes d'abril. Es tracta de les conegudes Processons en honor de la Mare de Déu del Miracle. La festivitat i el miracle tenen lloc el 19 d'abril però, per motius de la Setmana Santa aquest 2019 els actes comencen hui amb la crema de les fogueres. El dia central serà demà 22 d'abril amb el trasllat de la imatge de la Mareta i les seues andes fins l'Església de Santa Maria. Serà un dilluns de Pasqua plujós, però els carrers segur que estaran plens perquè Cocentaina li professa una gran devoció a la Mare de Déu del Miracle. Aquesta tradició contestana està a punt de complir 500 anys. En 1520 els condes de Cocentaina es van sorprendre al veure que un quadre de la Mare de Déu estava plorant llàgrimes de sang. Van avisar al Mossèn i el religiós ho va catalogar de miracle. La Mareta va plorar per les penúries que estava passant el poble de Cocentaina en aquella època i els contestans es van encomanar a la Mare de Déu del Miracle per a superar la fam i les malalties. Per això cada 19 d'abril la Mareta continua eixint pels carrers de Cocentaina portada per la filà Maseros. Se li recita la súplica i els protagonistes infantils són dos xiquets i una xiqueta que representen els càrrecs de Mossèn, Conde i Condesa. Eren els senyors feudals governaven l'antiga Vila Comtal de Cocentaina quan va passar el miracle de les 27 llàgrimes. Cada any porten uns elegants trages diferents que normalment són disseny del contestà Ernesto Ferràndiz Briva.
Nostra Festa ens sorprèn amb un dualisme increïble i obviat moltes voltes: Bàndol moro, bàndol cristià, Ambaixada mora, Ambaixada cristiana, Entrada Mora, Entrada Cristiana, Capità Moro, Capità Cristià, Alférez Moro, Alférez Cristià. És l'hora de saber qui són els protagonistes festers d'aquest 2019. Un tema clau de les Festes de Moros i Cristians és transmetre els valors i estima per les tradicions als xiquets. Un objectiu complit que es percep amb la il·lusió del Sant Jordiet. Álvaro Santacreu Piñero pertany a la filà Verds i el dia 6 de maig pujarà al Castell de Festes per a llançar fletxes en "l'Aparició de Sant Jordi".
Juan Enrique Miralles Jordà agafarà el relleu del seu pare i serà el capità cristià 2019 de la filà Tomasines. Fa 28 anys "Pope" va ser capità en la seua filà i estava clar que en el futur el seu fill desempenyaria el mateix càrrec. Laura Miralles va ser rodella en 1991 i ara exercirà com a favorita al ser la filla de Juan Enrique Miralles Jordà. El seu trage és obra del pintor Ignacio Trelis, encara que el boato i l'esquadra de negres són de Juan Climent. Al boato es veuran 3 ballets de Virginia Bolufer, Gawazi i Ana Botella.
Jorge Candela Mataix no era un capità moro esperat i tampoc representa els tòpics habituals. És un treballador humil que vol complir el seu somni i el de la seua família: Representar a la filà Magenta com a capità moro. Jorge Candela Mataix viu a Palma de Mallorca, d'on és la seua dona Tina Maza que serà la favorita. De tot el càrrec s'encarrega Juan Climent i la filà ha fet un gran esforç econòmic per a superar els problemes i traure endavant una capitania mora digna d'Alcoi. Al igual ocurreix amb l'esquadra de negres, obra de l'anterior alférez moro Santi Carbonell. Dels ballets s'encarreguen Alicia Montava, Ana Botella i Noel Barroso.
Modesto Moiña Doménech desempenya l'alferecia cristiana de la filà Muntanyesos. De la seua imaginació ha sorgit la idea del boato muntanyenc. Tot queda en família perquè la favorita serà la seua mare: Isabel Doménech. César Vilaplana també ha col·laborat en el disseny d'un boato guerrer, mentre que l'esquadra és obra del jove Antonio Aracil. Els 3 ballets són cosa de Carmina Nadal, Rafa Felipe i Inma Cortés, que retorna al mon de les coreografies festeres.
Jorge Doménech Rodríguez va ser nombrat pels Cordoneros com a alférez moro 2019. Un fester emocionat amb la realitat que viurà la nit del 4 de maig. El pròxim alférez cordonero desfilarà en una carrossa junt a la seua família. La seua dona Mónica Vilaplana l'acompanyarà com a favorita. El membre de la filà Antonio Aracil ha sigut l'encarregat de dissenyar tot el boato i esquadra de negres. José Borrell va ser l'autor del Cartell de Festes 2018 i ara s'apunta al disseny fester amb el trage de Jorge Doménech Rodríguez. Els ballets seran de Inma Cortés i Virginia Bolufer.
La filà Berberiscos demostrarà orgullosa ser una filà veterana de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Desde 1869 fins a 2019 han passat 150 anys, justament els que compleixen els populars Bequeteros. Per aquesta efemèride en l'Entrada Mora trauran una esquadra commemorativa, dissenyada per Juan Climent. Potser recuperen el cavallet, ja que aquesta filà va ser fins a 1926 una filà d'antiga cavalleria. Feliç aniversari Berberiscos!
L'apartat musical de les Entrades d'Alcoi 2019 no es salva de les crítiques. Hi ha que reflexionar sobre la prostitució que estan vivint certes obres musicals. Per tercer any consecutiu l'esquadra de negres de l'alférez moro desfilarà amb la mateixa marxa mora: "Uzul el selmim" de Camilo Pérez Monllor. A pesar de ser una peça de 1914 continua estant de moda i ara la pot tocar qualsevol banda de música. El problema sorgeix quan l'estan cremant en excés i seria una llàstima que una marxa mora tan bonica i distintiva acabara aburrint al públic. "Ali Geabà-Spyros" també s'ha convertit en una marxa mora comodí que demostra la poca cultura musical dels esquadrers. Serà interpretada per a l'esquadra d'enmig de la filà Benimerines, tal i com ja va passar fa 14 anys. Hi ha moltes marxes mores poc conegudes que són meravelloses i constantment es recurreix a les mateixes. Altre cas que demostra falta de cultura musical és l'esquadra d'enmig de la filà Cides. Han escollit "El diví", una marxa cristiana de Francisco Valor molt explotada en Alcoi. No aporta res nou, mentre que hi ha grans obres del propi compositor que no s'han interpretat en Alcoi. Per exemple "Almugawir", "Puche" o "Manta, forca i festa". Tal volta l'assessor musical de l'Associació de Sant Jordi està sent massa permissiu i no és conscient del variat repertori que té la música festera. Aquesta tendència conformista per utilitzar sempre les marxes mores de moda li resta qualitat a les Entrades. En canvi l'esquadra de negres del capità magentero ha recuperat "Al primer tro", una magnífica marxa mora de Rafael Mullor Grau que no s'escoltava desde fa molt de temps. Animem a les futures esquadres de negres a explorar noves obres musicals. Al contrari, els 4 càrrecs festers de 2019 estrenaran noves marxes mores i cristianes. A més a més l'esquadra de negres de la filà Muntanyesos ha presentat una innovadora i alegre marxa cristiana: "Iurde", composada pel membre de la filà Rogelio Mira. Enhorabona a tots!
Una prova de que algunes marxes mores s'estan perdent és que fa dècades que no sonen "A la Meca", "L'ambaixador", "Moment de festa" o "Genna Al Ariff". Ningú posa remei i cada any marxes mores com "La canción del harem" es van perdent. Camilo Pérez Laporta va estrenar "La canción del harem" en 1907, pocs mesos desprès de que la banda Primitiva d'Alcoi tocara per a la filà Abencerrajes la primera marxa mora: "A Ben Amet". La marxa mora del conegut senyor Tonico la guapa, Antonio Pérez Verdú, era anomenada com la música de les carabassetes per la seua original percussió. La primera volta que "La canción del harem" va sonar en l'Entrada Mora d'Alcoi va ser amb la filà Cordoneros. En 1907 va aparèixer el subgènere de la marxa mora i va ser una revolució musical molt important. Com a anècdota al mateix 1907 també es va inaugurar el pont del Viaducte de Canalejas, que va unir més la ciutat industrial d'Alcoi i als seus habitants obrers i burgesos.
La filà Gusmans ha anunciat que a la Primera Diana les dones estrenaran el nou disseny femení. Festeres i festers van a disfrutar d'unes festes cada volta més inclusives. Cada filà es juga el seu prestigi com a col·lectiu als actes de la Trilogia Festera Alcoyana. Les dos Entrades no són producte de la màgia... Es creen amb mans humanes. I per això tants alcoyans i alcoyanes estan pendents de l'oratge. Històricament, les dos filaes mores amb càrrec en 2019 han tingut mala sort amb la pluja. Per això la felicitat dels moros depèn de la visita del sol més que mai.
El diumenge de Ressurrecció del present 2019 ha coincidit amb el dia que tradicionalment es canta l'Himne de Festes. Però aquest any el matí del 21 d'abril estarà protagonitzat pels glories i glorieres de les 28 filaes alcoyanes. A l'acte de Pasqua s'estrenarà el Sargento Moro. Li desitgem molta sort a David Antolí Murcia i que el temps el respecte, tant a ell com al Sargento Cristià Javier Lerma Llorca. La Glòria Infantil s'anhela més que mai degut a que la Setmana Santa ha caigut molt tard. El dilluns 22 d'abril també s'estrenaran els nous Sergentets. Miguel Miró de la filà Cruzados i Leandro Vargas de la filà Ligeros.
Alcoi celebrarà la declaració de les Festes de Moros i Cristians com a Bé d'Interès Cultural Immaterial amb una mascletà nocturna. Aquest espectacle pirotècnic es celebrarà la nit del 23 d'abril en honor a Sant Jordi. Ser BIC és un objectiu aconseguit per l'Ajuntament d'Alcoi i l'Associació de Sant Jordi que s'ha anunciat molt als mitjans de comunicació. La mascletà nocturna es farà a les 21:30 a la Plaça d'Espanya, desprès de la tradicional Procésso del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet.
El dia 8 d'abril de 1998 va faltar el mestre José Pérez Vilaplana. Es tracta del músic de Cocentaina que va revolucionar la música festera i va tindre un gran vincle en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, en especial amb els Xanos. I és que el compositor va ser director de la Unió Musical Contestana, la banda que acompanya a aquesta filà mora desde 1941. José Pérez Vilaplana tenia molts amics en la filà alcoyana i va col·laborar amb ells fins la seua mort. La filà Xanos desfila a l'Entrada Mora amb "A mons pares", una peça dedicada amb amor als pares de Pérez Vilaplana. Segons comentava "Vaig nàixer en 1929 en, de, per i per a Cocentaina". Va estudiar solfeig i en 1946 va ingressar en la banda Unió Musical Contestana. Als 23 anys va rebre la batuta de la banda, amb la confiança de Rafael Giner Estruch. Era un home molt agraït i va regalar la marxa mora "Guàrdia Jalifiana" al sahorí Antonio Briva, ja que en 1952 el va ajudar a sufragar els seus estudis d'harmonia. En 1973 va dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi, un honor quasi sempre reservat a músics alcoyans. Va aportar nous aires a les marxes cristianes gràcies a les obres "Zoraidamir" i "Gentileza 72". José Pérez Vilaplana es va formar al Conservatori de València i això el va fer millorar i ser coneixedor de la seua qualitat artística. Es comentava que era un poc egocèntric i que va viure en una situació econòmica prou precària en comparació al seu talent. José Pérez Vilaplana es queixava de que tots li donaven mostres d'agraïment però ell "no menjava de les gràcies". Al seu funeral multitudinari va estar acompanyat dels seus músics i les filaes contestanes del seu cor: Bereberes, Llana, Cruzados i Guàrdia Jalifiana. Fa 21 anys, el Dijous Sant de 1998 el poble de Cocentaina en massa es va despedir del seu mestre als 68 anys. A José Pérez Vilaplana se'l anomenava carinyosament com el mestre, ja que va ser l'impulsor d'una prolífica escola de solfeig per a xiquets en la Unió Musical Contestana. Va ser mentor del conegut compositor actual Francisco Valor Llorens, de qui ja hem fet una recopilació de marxes cristianes. Qui el coneixien destacaven d'ell la seua disciplina, però també una timidesa innata. Feia bromes, però també es posava seriós a l'hora de dirigir la banda. En la seua etapa de 38 anys com a director de la Unió Musical Contestana va aconseguir nombrosos premis. Una etapa daurada de la banda en la que es van presentar a molts certamens musicals, sobretot als anys 70. La creació d'altra banda de música a Cocentaina en 1985 van repercutir negativament en el seu ànim, ja que l'Ateneu Musical de Cocentaina va fer greus acusacions contra el mestre i la seua forma d'entendre la música. Fins hi tot comentaven que havia plagiat algunes parts de partitures de Gustavo Pascual Falcó. El mestre tenia molt bona cal·ligrafia i ajudava als seus alumnes a entendre amb més facilitat les partitures. Per això a ma copiava i recuperava música festera antiga. També la construcció d'una nova seu per a la banda Unió Musical Contestana el va esgotar mentalment i a principis dels 90 la seua banda estava desil·lusionada. Molts s'havien desapuntat per tindre que pagar la nova seu i sols assajaven per a fer concert d'on aconseguir diners. En la jubilació de José Pérez Vilaplana en 1994 com a director i mestre se li van fer molts homenatges i va recuperar l'estima del poble. A part de la seua faceta com a director i docent musical, també va destacar per les composicions de música festera. Va arribar el moment en que la discogràfica "Ja Baixen" li volia gravar un recopilatori, però José Pérez Vilaplana no volia que "la seua joia" formara part d'una col·lecció de música festera més associada a Alcoi. Al final va tindre un disc antològic amb les seues obres, anomenat "Homenatge" i un llibre biogràfic que Antonio Rabadán va publicar com a "Voluntat de fer". Era una de les seues marxes mores famoses, però en té moltes altres que repassem en aquest monogràfic de la seua carrera prolífica en l'àmbit de la música festera.
Si hi ha una ciutat que aguarda l'arribada d'abril amb emoció , eixa és Alcoi. Carlos Merchán Martín ha sigut l'encarregat de pintar el Cartell de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2019. La figura d'un genet cristià sobre el seu cavall és la imatge principal que il·lustra el Cartell d'enguany. El dia 1 d'abril els alcoyans i alcoyanes van plantar cara a la temuda pluja i es van agrupar a la Plaça d'Espanya per a contemplar el Cartell de Carlos Merchán. Una obra que ha deixat indiferent a una part del públic i altres l'han taxat de bàsic i antiquat. A altre sector dels festers els ha agradat per fer un senzill homenatge al mon de la monta i doma de cavalls, tan important a les Entrades del proper 4 de maig.
L'autor va nàixer en Salamanca a l'any 1962, però es sent un alcoyà més desde fa anys. De fet, Carlos Merchán ja havia creat el Cartell per a la Romeria a la Verge dels Lliris 2011 i està molt integrat en la vida artística d'Alcoi. La tècnica que ha utilitzat per al Cartell de Festes 2019 és el carbonet i és la primera volta que s'utilitza. Precisament les crítiques que ha rebut són per l'ús del carbó i el làtex, ja que ha privat al Cartell de colorit. Als últims anys s'han vist bastants Cartells amb un fons monocromàtic i el gris és el color més utilitzat de 2015 en avant. Les Festes de Moros i Cristians són riques en cromatisme i el Cartell de Carlos Merchán és fosc, gris i poc alegre. Això si, transmet molta força.
L'element principal del Cartell 2019 és un cabo batidor o l'estafeta del bàndol cristià. No porta casc, però si unes botes que recorden a les de la filà Cavallets de Cocentaina. Cap filà alcoyana té una túnica com la que porta el genet del Cartell de Festes. Carlos Merchán va deixar clar que s'allunyaria de les representacions tradicionals d'Alcoi com per exemple el Barranc del Sinc o el Campanar. No apareixen Sant Jordi ni cap moro. Ni tan sols la mitja lluna verda, però la creu roja dels cristians si està present. El cavall està sobre dos pates i sembla ser de color negre. Té una cua i el cos molt ben definit, però sobretot sorprèn que el rostre del cavall està molt ben dibuixat i ple de detalls, per exemple la mirada. El soldat guerrer llança un crit per a anunciar Nostra Festa i el seu gest és de gran emoció i expressivitat. Amb el puny tancat celebra la victòria del seu bàndol cristià. El Cartell en blanc i negre té el seu toc de color amb les lletres i l'explicació en roig. La tipografia és clara i sobreïx la paraula Alcoi.
De Carlos Merchán s'esperava una obra més atrevida, ja que sempre ha sigut un pintor polèmic. La pressió i el compromís amb el regidor de Festes l'ha fet enrere en idees més trencadores i complicades. Carlos Merchán ha titulat el cartell com "Cavalcant cap a la Trilogia" i no té un concepte massa repetitiu. No és un cartell clàssic, però tampoc aporta res nou i li falta sentiment, color i essència alcoyana. S'agraeix incorporar l'estil del carbonet, però no és el més adequat per a anunciar una celebració primaveral. Les paròdies no han tardat en aparèixer i fins hi tot alguna feia referència al fascista Santiago Abascal del partit polític Vox. Però mai pot faltar la cara de Camilo Sesto. La transcendència del Cartell ja no és sols per l'obra, sinó també pels memes que s'envien per les xarxes socials i de mòbil en mòbil pels grups de "Whatsapp".
Degut a la inestabilitat meteorològica i que el descobriment del Cartell va ser un dilluns, es va apreciar menys públic del normal en l'acte. Va ser una nit gris com el propi Cartell de Carlos Merchán. Davant la façana de l'Ajuntament la gent no parava de comentar les seues primeres impressions sobre el Cartell 2019. En el moment del dispar del castell de focs artificials va començar a caure l'aigua d'un cel nocturn i els músics van deixar d'interpretat l'Himne de Festes. No és habitual que faja mal temps el dia del Cartell i els més majors recordaven que no havia plogut al destapar-se el Cartell desde 1996 i 1990. Poc els va importar la pluja als càrrecs festers 2019, sobretot al Sant Jordiet. El xiquet de la filà Verds Álvaro Santacreu Piñero va destapar la cortina baix la protecció de l'alcalde Toni Francés.
No hi ha que oblidar que el Cartell anunciador és per als alcoyans i té un ús local. No s'utilitza per a promocions turístiques fora d'Alcoi i és per a consum propi. Per això el Cartell de Festes el fa normalment un pintor i no un publicista. El Cartell de Festes d'Alcoi 2019 és un quadre en carbonet i no un disseny gràfic. La finalitat de l'obra de Carlos Merchán és ampliar el patrimoni pictòric fester de l'Associació de Sant Jordi. Per a fer propaganda de les Festes d'Alcoi ja hi ha una fotografia per a marquesines i tanques publicitàries repartides per llocs importants d'Espanya, sobretot a les capitals i a la costa mediterrània. La imatge de l'esquadra de negres del capità moro 2017 és perfecta com a reclam turístic. A més a més crida l'atenció i mostra el colorit i llum d'un dels actes més espectaculars i famosos: L'Entrada Mora.
Abans del descobriment del Cartell de Festes es va celebrar l'acte de la "Vespra d'abril", en homenatge als artesans i als càrrecs festers de 2018. Es tracta d'una gala absurda i amb poc contingut. Aquesta cerimònia d'escàs interès pretén agrair a majorals, responsables de filaes, músics i al quadre artístic del Casal la seua tasca. Es supleix així el moment en que en altres ocasions es presentava la Revista de Festes. Ja es va publicar fa setmanes i continua a la venta. A més a més té una portada de caràcter religiós que és una creació del pintor Emilio Payà.
El president de l'Associació de Sant Jordi es mostrava orgullós de la recent declaració de les Festes d'Alcoi com a Bé d'Interès Cultural Immaterial. Juan José Olcina va agrair a la Generalitat Valenciana el treball portat a terme per a aconseguir aquesta distinció. Ser BIC es considera un honor i és un pas endavant per a aconseguir que les Festes de Moros i Cristians siguen Patrimoni Mundial de la UNESCO. El partit polític valencià Compromís feia públic que al Ple del Consell del 29 de març aprovava la totalitat de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi com a Bé d'Interès Cultural Immaterial, sumant-se als altres 22 BIC que té Alcoi. Raül Llopis anunciava que ser BIC té avantatges com més mesures de protecció, més treballs d'investigació festera i la conservació dels valors festers i la transmissió a futures generacions. En 1980 la Trilogia Festera Alcoyana va aconseguir ser d'Interès Turístic Internacional i això les feia intocables i assegurava la seua pervivència. Enhorabona a tots els que ho han fet possible!
El passat 29 de març l'alférez moro va organitzar una exhibició de ballets festers de la comarca. Una activitat prèvia a abril en la que es van congregar 12 acadèmies de ball per a mostrar les seues últimes coreografies creades. Els espectadors van assistir en massa a l'acte per a disfrutar d'un dels grans atractius de les Entrades i a més a més van ajudar a associacions contra el càncer. Les participants van ser els ballets de Virginia Bolufer, Noel Barroso, Mónica Taléns, Inma Cortés, Gawazi, Gabriel Amador, Elena Tudela, Carmina Nadal, Begoña Bravo, Ana Botella i Alicia Montava. Es va escoltar música festera com "Roda celest", "La rosa i el drac", "Judith", "Gloria", "L'espentall", "Als Xacals" o "Imlaq" entre altres. L'ambient fester cada dia es perceb més als carrers, encara que la Trilogia Festera d'enguany siga en maig. Un mes i baixant...
Condes 1989.
Condes 1990.
Condes 1991.
Condes 1992.
Condes 1993.
Condes 1994.
Condes 1995.
Condes 1996.
Condes 1997.
Condes 1998.
Condes 1999.
Condes 2000.
Condes 2001.
Condes 2002.
Condes 2003.
Condes 2004.
Condes 2005.
Condes 2006.
Condes 2007.
Condes 2008.
Condes 2009.
Condes 2010.
Condes 2011.
Condes 2012.
Condes 2013.
Condes 2014.
Condes 2015.
Condes 2016.
Condes 2017.
Condes 2018.
Condes 2019.
