Analytics

viernes, 12 de julio de 2024

ALFERECIA ARAGONESOS 2024

 

Per primera volta la filà Aragonesos tenia una esquadra femenina a l'Entrada Cristiana i a més a més coincidia en any de càrrec. Al ser una filà molt nombrosa va haver doble esquadra de blancs i el cabo batidor era un xic. Per a l'esquadra oficial va sonar "Aragonesos 99" i per a les ballesteres la marxa cristiana "Templaris d'Albaida". 1300 persones participaven en el boato de l'alférez cristià 2024 d'Alcoi, que començava amb un akelarre de valentes bruixes. Vestides de lila i negre, anaven fent encanteris amb cranis humans a les mans i dansant al ritme de "Stella esplendent". Algunes bruixes amb capa atrapades en dos gàbies també feien conjurs a pesar d'haver sigut capturades. Els monjos feien la seua funció religiosa i Mossèn Torregrosa anava custodiat pels xirimiters tocant "Castell d'Ocaive" i les senyores del Baptisteri. Elles vestien de roig i negre amb metalls platejats i els guardians del Reliquiari de marró amb corretges i caputxa. Darrere també apareixien unes figures tenebroses amb caputxes marrons. Eren les ballarines d'Inma Cortés precedides pel grup femení de la Vanguardia Reial amb antifaç negre. El ballet dels ermitans es movia sigiolosament al compàs de l'estrena "Invocació". Quan es descordaven les capes marrons deixaven veure un trage magnífic en tons de bronze i ocre i màscares de cobre. La part més espectacular del ballet d'Inma Cortés era quan feien volar les ales d'uns xicotets murciélagos. La plataforma del fraile misteriós tenia un calder, un rat penat, creus i la bandera quatribarrada com a símbols de la Corona d'Aragó. L'argument de l'alferecia cristiana 2024 retrocedia fins a l'any 1156 quan els sarraïns triplicaven als templaris de l'Ebre en una batalla als Pirineus. Així que els templaris de la Corona d'Aragó van invocar als dimonis per a que els ajudaren en la lluita. Altre moment impactant del boato de César Vilaplana va ser el batalló mixte amb metalls. Les llançeres de negre portaven piques altes i els guerrers de tostat quatribarrades. El grup punta en llança s'acompanyava de la marxa cristiana "L'aragonès perfecte", dedicada a un component de la filà que va faltar. A continuació van desfilar els cabos batidors de les anteriors esquadres d'enmig de la filà Aragonesos. Un repàs a la història de la filà fundada en Batoi en 1961 i amb un complement musical com a homenatge: "Al cel" de Francisco Valor. La carrossa de l'ariet amb els antics capitans i alferes de la filà Aragonesos permetia recordar els trages dels càrrecs de 2009, 2008, 1995, 1994, 1981, 1980, 1967 i 1966 i també versions simplificades de les esquadres de negres. Les captives andalusís aportaven colorit al boato amb els seus trages àrabs amb caputxes. Les teles adamascades es combinaven amb bombatxos de color groc, taronja o blau. Les princeses de tostat amb capa granate anaven a peu davant la carrossa de les favorites i les dames. La dona de l'alférez cristià vestia un senzill trage de color plata amb escames de metall. La capa de color gris li tapava els braços i a la ma portava una gran creu. Les 2 filles de Santi Castelló conjugaven els tons de blau amb faldes obertes per un costat i amples muscleres amb plomes i adorns daurats. Ninguna portava casc i fins hi tot les dames deixaven els seus cabells al descobert. La carrossa d'un edifici medieval amb heura es completava amb les amigues íntimes. Les dames portaven un trage de César Vilaplana amb la capa de color ocre cordada al coll. Els colors principals eren el tostat de la falda, el marró de les mànegues i el roig dels detalls. La banda de música interpretava la marxa cristiana "Inarpa" de Saül Gómez i darrere desfilaven els soldats musulmans. Anaven encadenats i amb trages de colors variats, destacant el turbant negre i els bombatxos blancs uniformats. Uns genets negres a cavall deixaven els carrers preparats per al ballet d'Ana Botella. Es contava una cerimònia de màgia negra per a aconseguir la victòria templària amb l'ajuda del maligne. La meitat de les ballarines estrambòtiques representaven al dimoni Bafomet amb banyes de cabra, trages de color granate i plomes negres. Movien els seus bastons de rituals al ritme de la peça musical "Yamuna". Les altres ballarines, més fantasmagòriques, portaven trages de color negre amb ales de rat penat i corona platejada. Reencarnaven al dimoni Abigor amb la pell pintada de gris i tatuada i amb lentilles espectrals. El matxo cabrio feia por amb el cap de cérvol amb banyes, trenes i ales, però estava dominat per unes sacerdotesses de negre i daurat sobre 2 torres d'assalt. Desprès de l'espectacular ballet d'Ana Botella venia la calma amb els escuders amb túniques dalmàtiques de 2 colors. Els joves llancers vestien amb cuero negre, pells marrons al muscle i la quatribarrada al pit. Els cavallers apareixien triomfants i ben ferotges amb una enorme destral com a arma. El trage de César Vilaplana tenia cotamalla gris, túnica negra amb una gran creu roja al pit, cadenes i corona platejada i un crani de búfal als muscles subjectant la curta capa. Els inquietants caps de cabra es repetien en una carrossa de fusta que acabava amb banderes de la Corona d'Aragó i una calavera satànica amb grans banyes recargolades. Per damunt dels cavallers es situava l'alférez cristià 2024, també amb un boceto de César Vilaplana. Amb una corona daurada sobre cotamalla metall, Santi Castelló Brotons demostrava la seua importància a la filà Aragonesos desde el seu naixement. L'alférez cristià saludava amb timidesa ensenyant l'espasa al públic que aguantava el sol de migdia. El seu trage estava format per una túnica negra, falda d'escames obscures, corassa de cuero marró amb l'heràldica del lleó i l'escut d'Alcoi i molt de metall de bronze als guants, els braços i els muscles. Un trage bèl·lic i senyorial al mateix temps i amb el roig i groc de la Corona d'Aragó a la capa de pell. La serenitat i agraïment sincer de Santi Castelló contrastava amb l'eufòria desbocada dels 30 cavallers victoriosos "pel que hem sigut, som i serem". Darrere de les grans rodes i la banda de música tocant la marxa cristiana "Azcona" apareixien d'entre el fum uns abanderats que atemorien. Els Ifrits del foc portaven una túnica roja amb metalls daurats i capa negra. El maquillatge era sanguinari, com el de l'esquadra de negres de Juan Climent. Si per als esquadrers de la filà Alcodianos havia pensat en uns àngels, els esquadrers de la filà Aragonesos eren l'altra cara de la moneda: Criatures de l'infern. El trage era impressionant amb una corona daurada al casc amb melena roja i la cara pintada en els mateixos tons. Al pit portaven un lleó rampant d'or, com a símbol de la filà Aragonesos d'Alcoi i el mateix animal salvatge estava present a l'afilada llança. Els cinturons marrons i metalls darats tapaven part de la falda que tenia un efecte de foc en tons flamífers com el roig, taronja i groc. L'extraordinària capa combinava els colors roig i negre i tenia guardades les fletxes d'una ballesta com a arma de la filà Aragonesos. La música escollida també va ser trencadora: La marxa cristiana "Mesnada" que s'havia estrenat en 2023 a Ontinyent. Un flamant colofó per a una impressionant Entrada Cristiana d'Alcoi 2024.

domingo, 7 de julio de 2024

CENTENARI MOZÀRABES I MIG VASCOS 2024

 La meravellosa Entrada Cristiana 2024 d'Alcoi va fer disfrutar al nombrós públic que s'apinyava al casc antic de la ciutat. Però un moment rellevant va ser el 100 aniversari de la filà Mozàrabes, encara que van ser fundats en 1925. Els populars Gats van mostrar el trage primitiu i els antics trages femenins abans de l'esquadra commemorativa al ritme de "L'ambaixador cristià". Roberto Pérez va dissenyar un boceto que mesclava el trage original de la filà amb el del present. La filà Mozàrabes demostrava el seu poder en la història amb un disseny majestuós que lluïen orgullosament els esquadrers, entre ells el president de l'Associació de Sant Jordi: Juan José Olcina. El casc metàl·lic tenia un estil mossàrab pel turbant blanc però en general era un trage medieval. La túnica de color granate recordava al trage oficial de la filà Mozàrabes, però amb una creu roja de Toledo al pit. La diversitat de religions també es veia en les mitges llunes i el lleó rampant del trage, ja que els mossàrabs van apostar per la unió de cultures al segle XIII. El cinturó de cuero marró tenia rombes metàl·lics i un gran punyalet. El bolset era verd com antigament i la cotamalla de metall gris rematava el trage fins al calçat. La capa blanca reproduïa les sanefes del trage de la filà Mozàrabes fins a 1953, quan també gastaven un escut verd que penjava de l'esquena dels esquadrers. El Centenari de la filà Mozàrabes va tindre una esquadra especial molt emblemàtica i valenta. El xicotet retràs horari no va ser culpa dels boatos de les filaes de càrrec, sinó de la multitudinària desfilada de roponaes i malditos en les altres 12 filaes cristianes. La participació alta en la filà Vascos venia motivada per l'esquadra d'enmig acompanyada d'una roponà i la banda de música interpretant "El Conqueridor" de José Maria Valls. El color principal de l'esquadra especial va ser el blau com el cel. Sols una part de la falda tenia un mosaic de rombes blancs i una sanefa groga vertical que li donava un toc celta. Perquè el dissenyador Jordi Sellés s'havia basat en aquesta mitologia del nord per al trage del Mig 2024 de la filà Vascos. Es notava en la gran espasa, el cuero marró decorat i l'escut redó del pit amb una creu platejada. El metall també va ser protagonista del xicotet casc que s'ajustava perfectament al cap dels bèl·lics esquadrers. El maquillatge era senzill amb pintura blava al voltant dels ulls i deixava clar l'esperit guerrer, auster i rudimentari de la filà Vascos. L'arma era una destral, però al mànec també tenien la clàssica bola de punxes de la filà Vascos. Per darrere l'esquadra d'enmig 2024 destacava pel pèl blanc, un escut redó de fusta amb el lauburu euskera i les pells marrons cosides a trossos. 

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites