A finals de 2017 Alcoi es va veure qüestionat desde alguns punts d'Espanya per una imatge promocional de la Cavalcada de Reis Mags, declarada d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural. Era l'entitat “Afroféminas” la que centrava les crítiques perquè el 5 de gener hi havia joves blancs pintant-se la cara i els llavis. Les queixes van arribar als mitjans de comunicació i van ser els encarregats de crear crispació com és habitual, encara que el debat és legítim.
Els patges simplement són uns paqueters que pugen amb escales pels balcons per a entregar els regals als xiquets i xiquetes. Sembla una acció inofensiva, però el problema comença quan ofen a comunitats africanes de ciutats llunyanes, alienes a Alcoi i la província d'Alacant. Ja en 2017 cert xovinisme alcoyà no va ajudar a suavitzar postures. L'amor pel patrimoni que tenen els alcoyans es va enfrontar a un demagògic desconeixement de la realitat. Es comprèn que a Afroféminas els resultara un xoc cultural al veure com els patges recordaven a actors blancs caricaturitzats com a negres, una pràctica antiga i mal vista als Estats Units. Però la Cavalcada més antiga d'Espanya no naix en aquest context. Ni tan sols els polítics i intel·lectuals d'Alcoi van saber transmetre els arguments pels quals Alcoi no denigra a ningú.
Un dels motius pels quals més ha molestat als alcoyans i alcoyanes és que el debat ha vingut imposat desde fora. Tota la ciutat es manifesta a favor dels patges i els atacs han vingut d'entitats que ni tan sols coneixen la tradició o l'han viscuda en persona. És una polèmica a base de desconeixement a través de xarxes socials. Les plataformes antiracisme de la comarca no s'han posicionat a favor d'Afroféminas perquè comprenen la celebració desde dins. Hi ha una gran diferència amb altres temes polèmics de les tradicions alcoyanes. La crisi del calendari de 1997 va aparèixer desde dins de l'Associació de Sant Jordi i hi havia discrepàncies en la pròpia societat local. O la integració de la dona en les Festes de Moros i Cristians venia exigint-se per part d'alcoyanes i festeres, no de moviments feministes d'altres comunitats autònomes.
També és trist com els municipis del voltant no s'han mullat massa per a recolzar a Alcoi, quan a Cavalcades com Ibi, Muro o Cocentaina també hi ha patges que fan “Blackface”. Afroféminas, desde l'anonimat de la seua pàgina web, si va acusar a Ibi de racistes. Sobretot per crear una rotonda amb la imatge dels paqueters, però la seua crítica no va crear tanta controvèrsia com a Alcoi. Els patges apareixen en moltes poblacions com a acompanyants de Ses Majestats i al ser adolescents aconsegueixen cohesió social entre generacions.
És una realitat que a la Cavalcada d’Alcoi es produeix un “Blackface” massiu, fins hi tot pot resultar grotesc. Però això no ho converteix en una tradició racista si s'analitza el context. A Alcoi no va haver al segle XVIII ni XIX una comunitat africana gran. Tampoc es va viure l'esclavitud, ni hi havia camps de cotó on els afroamericans treballaren sense drets. Quan van aparèixer els patges a 1885 el món no estava globalitzat i l'estètica no venia influenciada pels blancs que es pintaven de negre als Estats Units. No hi havia cap interès en copiar l'estètica del “Blackface” americà i no era ofensiu per a la inexistent comunitat negra a Alcoi. Els patges anaven pintats de negre bàsicament per una qüestió econòmica.
Si els patges s'hagueren creat al segle XXI possiblement portarien uns maquillatges més elaborats per a no ser reconeguts, com els que es poden veure actualment als boatos de les Entrades. Però al segle XIX no hi havia diners i la intenció era que amb la cara pintada de negres els xiquets i xiquetes no reconeixerien als seus veïns. Gastaven betún, la cendra o la brutícia del final de les olles per a passar per negres. Està clar que eren materials barats i ni tan sols als orígens hi havia un component xenòfob.
És innegable que el “Blackface” s'associa al racisme a altres llocs, però en Alcoi es fa sense connotacions negatives i desde l'amor cap a la màgia i innocència del Nadal. Partint d'ahí hi ha que buscar el consens i el diàleg amb organitzacions com “Afrofeminas”. Les explicacions i les paraules haurien de ser el camí a seguir i no les provocacions o negacions de la realitat. Campanyes respectuoses i no desde l'insult. No ens fa cap favor respondre amb agressivitat i males paraules o amb allò de “No tocar els collons”. Tenim molts arguments vàlids i no sols allò de que és tradició.
Els patges són personatges de ficció i no representen als esclaus de la Guerra de Secessió americana, ni tan sols es distingeixen per gènere masculí o femení. Podríem fer un nexe d'unió entre els patges i els elfs com a ajudants de Santa Klaus. A Alcoi no s'ha perdut el caràcter singular del Nadal valencià gràcies a Tirisiti o els patges, ja que no han aconseguit substituir-los pel Pare Noel i altres símbols provinents d'Europa i el continent nord-americà. Hem comprovat com a la majoria de poblacions ja sols s'escolten “villancicos” en castellà o inclús “All I want for Christmas is you”. A Alcoi es manté la tradició de l'Asguinaldo i de cantar cançons típiques com “Camina Maria”, “Pastorets i pastoretes” o “Barrabàs”. A més a més s’ha apostat per tindre una identitat pròpia allunyada de marques comercials. Una proposta estètica que es va consolidar als anys 80, amb govern socialista, i que li ha aportat a Alcoi reconeixement i èxit.
Mentre a la resta d'Espanya s'ha vist una comercialització esperpèntica de les Cavalcades de Reis Mags, a Alcoi s'ha potenciat el caràcter popular que ja tindria en 1866. A Madrid, València i qualsevol ciutat castellana es veuen desfilades d'ossos polars, ninots de Disney, princeses i personatges de dibuixos animats que res tenen a veure amb l'Epifania dels Reis Mags. És desagradable veure com grans empreses s'apropien de les Cavalcades ocupant carrosses. Inclús hi ha marques i multinacionals que s'aprofiten del neocolonialisme i participen en comitives del rei Baltasar per a fer-se publicitat. Això a Alcoi no passarà mai, però Afroféminas critica abans allò que consideren “violència simbòlica” abans que a empreses que han desvirtuat l'esperit del Nadal i guanyen milions a base d'explotar als més pobres. Hi ha un component capitalista que és bastant més dolorós. Però es necessita un anàlisi que va més enllà de la tradicional Cavalcada d'Alcoi per a entendre que les Cavalcades modernes poden ser racistes en un sentit més ocult.
Que a les últimes dècades s'haja promocionat la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi com un acte turístic ha contribuït a que desde l'exterior no entenguen la idiosincràsia tal i com és i tal volta la promoció exagerada hauria de frenar-se degut als presumptes detalls negatius. L'esforç dels polítics s'ha de centrar en convèncer als de fora i fer un exercici de pedagogia cultural i explicar la naturalesa de Nostra Festa. Els historiadors locals ja han fet una tasca de divulgació admirable d'aquesta manifestació col·lectiva. És una oportunitat de mostrar-se com una ciutat renovada i sensible als reptes actuals. És contraproduent que se li done ressonància a opinions desencertades o amb olor ranci. Hi ha peticions de la ciutadania que la Regidoria de Tradicions si ha pogut millorar, com per exemple l'arbre de Nadal de la Bandeja.
Es generalitza massa dient que tota una comarca és racista, quan fins hi tot els grups polítics d'esquerres més conscienciats amb les minories socials mantenen una postura ferma de defensa dels patges. És per a reflexionar, sobretot perquè els habitants negres de l'Alcoyà i el Comtat mai s'havien queixat de la Cavalcada de Reis Mags i fins hi tot participen en ella. Però està clar que no hi ha un grup tan gran d'africans o afroamericans que puga encarregar-se de ser patge alcoyà. Per això recorrem a maquillar-se de negre amb llavis rojos, que s'han convertit en tot un símbol. I és que ni tan sols amb tots els ciutadans negres de la comarca s'aconseguiria el mateix efecte i notorietat. No hi ha 400 afroamericans a Alcoi que puguen substituir als joves que voluntàriament participen com a patges.
Desde la celebració del 125 aniversari de la Cavalcada de Reis Mags en 2010 hi ha tot un comerç al voltant de la marca “Alcoi ciutat del Nadal” i els patges són una de les figures més representatives. Adornen balcons, s'estampen en camisetes, sudaderes i altres complements de roba. Hi ha molts objectes quotidians costumitzats amb la cara del patge, com també d’altra figura de gran valor: El Tirisiti. Si el racisme impregna odi, quin sentit té que s'aprofite per a portar-lo amb orgull? Tu no presumeixes d'allò que odies ni ho portes dibuixat a la teua camiseta. No és coherent que una persona xenòfoba porte una camiseta que idolatra a allò que odia. Per tant si algú porta un gorro amb un patge és perquè li agrada i ho admira, com quan portem una jaqueta del nostre grup de música preferit. Amb lògica és senzill anar desmuntant els arguments dels qui acusen als alcoyans i alcoyanes de racisme. Només cal fer una reflexió més profunda i no basar-se tan sols amb l'excusa de que “sempre ha sigut així i no anem a canviar-ho”.
Són moltes les persones que han convidat a Afroféminas a entendre de primera ma quin és el tracte d'estima que se li dona als patges. Perquè és un honor i una il·lusió ser patge i repartir regals, besades i abraçades cada 5 de gener. Són els ajudants dels Reis Mags i se'ls rep amb entusiasme i carinyo. No se'ls humilla, ni se'ls insulta ni se’ls xiula, tot lo contrari. Ni tan sols als anys de la dictadura de Franco es feia referència als patges com a esclaus o servents ja que són expressions desfasades i que no representen l'esperit de la Trilogia dels Reis Mags d'Alcoi.
Tal volta la pressió social no cesara enguany, però esperem haver aclarit de forma respectuosa perquè defensem la figura del patge sense intencions discriminatòries. La mirada pura dels xiquets i xiquetes no ho pot justificar tot, però són ells els que més adoren als patges i són tota una imatge de tolerància. Però el progressisme no ha d'anar en direcció a denúncies absurdes contra personatges màgics, sinó per ajudar als col·lectius més desafavorits. Una figura de conte com els patges haurien de ser aliens a la correcció política per la que tan s'advoca hui en dia.
Per a reivindicar als patges es podria plantejar un nou acte del Nadal Alcoyà. Seria l'arribada multitudinària dels patges per a rebre a Melchor, Gaspar i Baltasar. Partint de l'Església de Sant Mauro podrien pujar en carrera cap al Camí, allà on comença la Cavalcada a les 6 de la vesprada. No està tot inventat i ressaltaria encara més la màgia de la ciutat. Els 400 patges units serien una estampa fantàstica que despertaria l'emoció dels més menuts i seria aplaudida pels majors com a mostra de suport. Fins hi tot seria interessant que darrere desfilara una banda de música amb alguna obra específica dedicada als patges. Les Pastoretes tenen les seues nadaletes populars, l'Emissari té la peça musical “Crida i Clam” de Gregorio Casasempere i els Reis Mags tenen dedicades "Nit màgica" d'Alfonso Yepes, “5 de gener” de José Maria Valls i la més que centenària “L'Entrà dels Reis” de Camilo Pérez Monllor.
A pesar de les polèmiques i els atacs d'Afroféminas, seguirem defensant la Cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi i raonant les seues peculiaritats. Creuen les veus foranies que poden canviar un dels elements centrals d'Alcoi en base a comunicats i campanyes a les xarxes socials sense teixir aliances amb el moviment antiracista local i dialogar amb totes les persones que fan possible i se senten orgulloses d'aquesta Cavalcada històrica?
Es poden fer xicotets canvis, com que les Pastoretes que es celebren el matí del 29 de desembre no siguen sempre el diumenge anterior al 5 de gener, sobretot si cauen en cap d'any. L'espectacularitat de la Trilogia del Nadal Alcoyà és inqüestionable i ens cohesiona com a ciutat. I com sempre hi ha marge per a la millora, seguirem també la recerca d'unes tradicions que no exclouen a ningú. Feliç any nou!
.jpg)
