Un any més, Alcoi es preparava per a les grans Entrades de les seues Festes de Moros i Cristians, unes Entrades que en 1994 estaven encapçalades per la filà Alcodianos, la filà del capità cristià. El banderí de la filà anava damunt una torre de vigilància amb les almenes d'un castell amb altres estandards. Les tropes de Jaume I es preparaven per desfilar al compàs de xirimites. Movent-se graciosament desfilaven un grup de nanos que eren les tropes de Jaume I representat per un gegant i les tropes de nanos de Al-Azraq, cabdill moro que volia conquerir Alcoi en 1276, i que també estava representat per un gegant de gran altura que asombrava al públic. L'impacte visual que van crear va ser extraordinari. La lluita entre els dos exercits es representava amb un ball de pals al so de "Nanos i gegants". Un grup de ballesters protegien a Jaume I damunt un cavall amb un casc representatiu i una túnica amb la senyera. Darrere Jaume I el seguien quaranta cavallers que va enviar per lluitar contra els moros i defendre la ciutat. Un grup de dones amb llançes portaven un curiós casc amb pels de cavall i un trage on el gris i el roig de la capa destacaven per damunt de qualsevol altre color. La guàrdia femenina del capità amb un trage blanc i marró i un espectacular casc eren l'avanç del capità. La banda de Carcaixent no va ser puntual i es va incorporar a la desfilada amb retràs a la Font Redona. El descontrol dels músics va ocasionar algun problema però la fanfàrria "L'entrà del capità cristià 94" es va estrenar a la perfecció gràcies al compositor Rafael Mullor Grau. Vicente Gisbert Torregrosa apareixia damunt d'una carrossa que representava la portalada d'entrada a un castell medieval de grans dimensions amb pont llevadís inclòs. Les seues favorites portaven un trage idèntic en color roig i casc daurat que brillava amb el sol. Vicente Gisbert lluïa un trage blanc d'Alejandro Soler on la creu de la túnica destacava de manera impressionant a la túnica. Al pit l'escut d'Alcoi i al cap un casc amb plomes negres feien més mític el trage del capità alcodiano. Un grup de xiquetes amb trages rojos i unes guerreres de negre i amb un casc amb xicotetes plomes obrien el pas a una tenda de campanya i a una justa de l'època on els participants lluitaven damunt dels seus cavalls. Va ser molt aplaudit aquest torneig medieval ben representat per la Liria Crevillentina que menejava banderes damunt els cavalls en senyal de victòria. Els cavallers també desfilaven victoriosos damunt una carrossa amb trages diferents: Ells eren els guanyadors del torneig medieval i per supost els grans amics del capità. Sonava "Remuga capità 1994" en honor als cavallers alcodianos, protegits pels escuders de marró. L'estampa colorida dels cavallers canviava amb un grup de xiques que tocaven la percussió amb els seus vestits verds. Un grup de dones del poble repartia obsequis al públic per a que recordaren de manera entranyable la capitania de la filà Alcodianos en 1994. Uns guerrers utilitzaven ferramentes del camp com a instruments musicals fent encara més original aquest boato. Unes guerreres amb espases apareixien davant del ballet de Carmina Nadal amb una escenografia innovadora representant un teatre medieval. Les marionetes enganxades als fils lluïen variades túniques plenes de cromatisme. Cada titella portava una màscara de gran plasticitat i feien moviments graciosos prop del teló d'on eixien. El colorit grup de ball de Carmina Nadal va arrancar els aplaudiments del públic junt a l'obra "Titellam" de Àngel Lluís Ferrando. L'esquadra de negres portava un casc voluminós que recordava a un murciélago i un trage completament negre,com sempre ha indicat el seu nom. El trage que Alejandro Soler va dissenyar per a l'esquadra del capità dels Alcodianos en 1994 era molt abigarrat, donant-li molt de protagonisme als metalls daurats. També era original que desfilaren amb el pasdoble "Un moble més" i no amb una marxa cristiana com sol ser habitual. Una gran capitania de la filà Alcodianos que va tancar l'esquadra de blancs que per primera volta desfilava amb la marxa cristiana "Bonus Christianus".
"Se que és impossible fer algo que agrade a tot el mon encara que em pareix bé que la meua obra provoque polèmica en un sentit positiu". Així explicava el artista valencià Jordi Ballester la seua opinió sobre les polèmiques sobre els Cartells de les Festes d'Alcoi. De fet aquell any va haver una forta polèmica ja que segons deien alguns, el Sant Jordi principal no adoptava una postura massa masculina. Els cabells rissats del jove Sant Jordi, la curta túnica groga que deixava una cama al descobert i la tranquil·litat amb la que el patró subjectava la llança van ser molt comentats. Una de les circumstàncies que més van cridar l'atenció va ser que el autor mai havia vist les Festes d'Alcoi pero es va documentar al Casal de Sant Jordi. Deia que per als professionals del grafisme "no és necessari un coneixement profund de la tradició que vol anunciar". Definia el cartell com una obra figurativa clàssica de la cartellística. No m'agrada aquest cartell perquè no és molt característic d'Alcoi ja que aquest Sant Jordi no es pareix en res al matamoros, ni l'escut roig és semblant. Jordi Ballester coneix el disseny gràfic però la tipografia del Cartell de 1994 no tenia una posició massa correcta i la llarga llança fins hi tot tapava els dies de la Trilogia amb certa picardia. Com a cartell publicitari que anuncia una festivitat aquest exemple és molt comunicatiu però s'adapta poc a la idiosincràsia alcoyana. El cartell contemplat de molt prop deixa veure alguns detalls molt bonics, per exemple les estreles repartides pel fons blau o la mirada intensa que tenen els ulls del Sant Jordi de cabells cargolats. Curiosament en 1994 la imatge del Cartell va ser el patró d'Alcoi, quan cert sector es preocupava de que els valors religiosos de Nostra Festa estaven desapareixent. Es va acusar a l'Associació de Sant Jordi d'una pèrdua de la identitat catòlica. Per altra part, la Processó General del 23 d'abril de 1994 va estar amenaçada per uns núvols efímers que no van arribar a descarregar.
Han sigut unes magnífiques Festes d'Alcoi. El grans protagonistes de les Festes de Moros i Cristians 2011 han sigut: SANT JORDIET: JORGE PÉREZ MARTÍNEZ (Filà Xanos)
Llegan las fiestas de Alcoi, la primavera estalla en una explosión de colores y aromas y se rinde a los sones de majestuosas marchas moras, vibra con los acordes guerreros de una marcha cristiana, flirtea con un pasodoble dianero mientras desde el Barranc del Sinc nos llegan brisas de Mariola con perfume de romero y tomillo. Alcoi sabe que "nostra festa ja cridant-nos està amb veu y alé que es vida". Sus calles y plazas sufriran la mayor de las catarsis para tranformar-se en un escenario que rememorará hechos históricos, Alcoi retornará a la época medieval y a las batallas entre los bandos de la cruz y la media luna. El dia 14 de mayo nacerá la magia, esa bendita magia que hace que Alcoi sea la ciudad más bella entre las bellas. Nacerá en el Partidor cuando "l'home del balconet" diga "ALCOYANES Y ALCOYANS PER ALCOI I PER SANT JORDI: AVANT L'ENTRÀ" Cuando el sol brille de manera especial y las lágrimas empañen los ojos de Rafael Pastor, capitán de la filà Asturianos, será que la Entrada Cristiana empezará a descender por Sant Nicolau con un público entregado. Cuando Vicente Jorge Serrà, alférez cristiano rozé el cielo, significará que la alferecia de los Cides recibirá un alud de emoción y de ilusión al ritmo de una música que se apodera de los sentidos, que enamora. Por la tarde, la calle abrirá paso a Antonio Aracil, capitán moro de la filà Realistes. Los edificios forjados de arte y de historia se inclinarán hacia los festeros entre una lluvia de confeti que simboliza la expresión de los mejores deseos hacia una festa que seguirá brillando al anochecer, a la luz de las estrellas y la enramada que iluminarán a Ernesto Doménech y su alferecia de la filà Berberiscos. Amanecerá el 15 de mayo y el insigne Patrón Sant Jordi atorgará su gracia al pueblo alcoyano. El final de la trilogia, el 16 de mayo, convertirá Alcoi en el escenario de una cruenta batalla donde la fuerza de las palabras de los embajadores no será suficiente y habrá un estruendo provocado por las armas de los adalides moros y cristianos. Finalmente desde el castillo de fiestas surgirá la victoria de la cruz con la figura del Sant Jordiet Jorge Pérez de la filà Xanos, que hermanará a todos los alcoyanos tanto moros como cristianos en una ofrenda de voces que cerrará lentamente el telón de la festa hasta la próxima trilogia... VISCA SANT JORDI!!! Amistad y emoción.
VIERNES 13 DE MAYO- DIA DELS MÚSICS:
FIESTA DEL PASODOBLE. A las 19'30 horas desfile de bandas de música, desde la
Avinguda del País Valencià hasta la Plaza de España, donde se interpreta
conjuntamente el "Himne de la Festa". Al finalizar castillo de fuegos artificiales en el
puente de San Jorge.
_____________________________
NIT DE L'OLLA. Cena típica de Festers y músicos en la Filà, y desfile posterior hacia la
Plaza de España.
HORARIO E ITINERARIO. De las 21'30 a la 01'00 horas, en que se disolverá el
desfile.
_____________________________ TRILOGÍA DE LA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOS.
Con estos actos Alcoi conmemora anualmente una gesta de la Reconquista y la
especial protección de San Jorge en el año 1276. Se celebran tradicionalmente los
días 22, 23 y 24 de abril.
SÁBADO 14 DE MAYO - DÍA DE LAS ENTRADAS:
SANTA MISA. A las 5'00h.Misa para Festeros en la Parroquia de San Mauro.
DIANA. Después del toque de alba y rezo del Avemaria, será izada la enseña de la
cruz en el Castillo, y se iniciará la DIANA, desfile matutino, pleno de brillantez y alegría
de cada una de las Filaes. Está representada por una escuadra con diez festers y su
cabo, precediendo a su banda de música, al son de pasodobles dianeros.
FORMACIÓN. Abre el desfile el bando cristiano, con el Sargento Mayor y la Filà del
Capitán, sigue dicho bando con el orden de la Gloria y formación de 10 individuos y
cabo por Filà. Sigue el Sargento y bando moro con el mismo orden.
HORARIO. La primera Filà arranca a las 5'45 horas y la última sobre las 7'40 horas.
ITINERARIO. Se inicia en la Plaza de España frente al Ayuntamiento y sigue por la
calle Mayor, San Miguel, Virgen Maria, San Miguel, Sant Jaume, Plaza Emilio Sala, Sant
Jordi y Santa Lucía, arranca de nuevo en la Avda. del País Valencià, sigue por San
Lorenzo, San Francisco y San Mateo. Arranca nuevamente desde Sant Nicolau y
finaliza en la plaza de España.
_____________________________
ENTRADA DE CRISTIANOS. Desfile espectacular de los campeones de la Cruz,
estampa del Romancero que evoca el siglo XIII, en el reinado de Jaume I, que quiere
simbolizar la concentración de las tropas cristianas en defensa de la entonces villa de
Alcoi.
Al llegar el capitán Cristiano a la Plaza de España, el Alcaide le entregará las llaves de
la fortaleza y se incorpora al desfile.
Sargento Cristià
Timbalers i Clarins
Capità Cristià
Escolta i seguici
Asturianos (Filà Capità)
Andaluces
Aragonesos (Esquadra 50 aniversari)
Alcodianos
Cruzados
Muntanyesos
Tomasines
Navarros (Filà d'enmig)
Almogàvars
Mozàrabes
Vascos
Gusmans
Maseros
Timbalers i Clarins
Alférez Cristià
Escolta i seguici
Mosén Torregrosa
Ambaixador i Abanderat
Cides (Filà Alférez)
HORARIO E ITINERARIO. Se inicia a las 10'30 en el Partidor y sigue por la calle de
San Nicolás, Plaza de España (el Capitán llega a ella sobre las 11'20), calle San
Lorenzo, Avda. del País Valencià y Santa Lucia, donde finaliza.
_____________________________
ENTRADA DE MOROS. Despliegue de las huestes de la Media Luna, fantasía de
suntuosidad oriental, digna del fausto del Califato, evocando las formaciones morunas
del caudillo Al Azraq, que asediaron la villa.
Sargento Moro
Timbalers y Clarins
Capitá Moro
Escolta i seguici
Realistes (Filà Capitá)
Marrakesch
Abencerrajes
Mudéjares
Ligeros
Cordoneros
Magenta (Filà d'enmig)
Verds
Xanos
Miqueros (Esquadra 200 aniversari)
Judíos
Llana (Esquadra 200 aniversari)
Benimerines
Timbalers Clarins
Alférez Moro
Escolta i seguici
Ambaixador y Abanderat
Berberiscos (Filà Alférez)
HORARIO E ITINERARIO. Empieza en el Partidor, a las 17'00 horas, teniendo idéntico
itinerario a la Entrada de Cristianos. El Capitán llega a la Plaza sobre las 17'50 horas.
_____________________________ DOMINGO 15 DE MAYO - DÍA DE SAN JORGE:
SEGUNDA DIANA. Con características similares a la primera, es un acto con especial
participación de la niñez festera.
FORMACION, HORARIO E ITINERARIO. El bando cristiano arranca del final de la
calle San Nicolás (Partidor), por este orden: Filà Capitán, Filà Alférez, y resto del
bando en orden de antigüedad.
Los Moros partirán del final de la Avda. del País Valencià, por este orden: Filà Capitán,
Filà Alférez y resto del bando moro por orden de antigüedad.
Ambos bandos se alternan en los recorridos anualmente e inician la marcha a la
misma hora, las 9'00 horas, para seguir hacia la Plaza de España, y finalizar antes de
las 11'00 horas.
_____________________________
PROCESIÓN DE LA RELIQUIA. Traslado de la Reliquia de San Jorge desde su
templo a San Mauro y San Francisco. Esta Procesión concentra a los personajes
festeros -Capitanes, Alféreces y Sant Jordiet-, Asamblea General de la Asociación de
San Jorge y autoridades.
FORMACION. Heraldos, Capitán y Sargento Moro, séquito, banderines, Filà Capitán y
su banda. Igual formación para el Alférez Moro, su Embajador y Abanderado, y Filà;
ídem, para el Capitán Cristiano y Sargento, banderines y Filà; y para el Alférez
Cristiano, Embajador, Mosén Torregrosa, Abanderado y Filà; sigue la Asamblea
General de la Asociación con la bandera institucional y Sant Jordiet , Reliquia, Clero y
Autoridades.
HORARIO E ITINERARIO. Se inicia a las 11'00 horas en San Jorge y sigue por las
calles de Santo Tomas, L’Escola, Mosén Torregrosa, San Lorenzo, San
Nicolás y Plaza de Ramón y Cajal, llegando al Templo de San Mauro y San Francisco,
para finalizar sobre las 12'00 horas.
_____________________________
MISA MAYOR. A continuación, solemne Misa Mayor cantada, con homilía, en San
Mauro y San Francisco. Se interpreta la "Missa a Sant Jordi" del afamado compositor
alcoyano Amando Blanquer Ponsoda, finalizando con el "Himno a San Jorge", de
Enrique Juan Merín.
_____________________________
MASCLETÀ. Finalizada la misa, mascletà en la Plaza de España sobre las 14'00
horas.
_____________________________
DIANA VESPERTINA DEL CAVALLET. A las 18'00 horas, desde la Font Redona
hasta la Plaza de España, se hace este acto a cargo de las Filaes Realistes y
Berberiscos.
_____________________________
PROCESIÓN GENERAL. Devolución de la Reliquia de San Jorge a su Templo,
acompañada por la imagen ecuestre del Santo Patrón que sale en procesión sobre sus
propias andas, arrastradas por la tradicional yunta de bueyes..
Al finalizar, sobre las 21'30 horas, apoteósico recibimiento de la custodia que guarda la
Reliquia y la imagen ecuestre del Santo, con bengalas y fuegos de artificio, dándose a
continuación a besar la Reliquia de San Jorge.
FORMACIÓN. Heraldos de la ciudad, devotos y Festers con cera, trompeteros,
Festers del bando moro con diseño completo y por orden de antigüedad de sus
respectivas Filaes, a excepción de las de cargo; siguen Clarines, Festers del bando
cristiano con diseño completo y por orden de antigüedad de sus respectivas Filaes, a
excepción de las de cargo, siguen el Capitán Moro y su Filà, Alférez Moro y su Filà,
Capitán Cristiano y su Filà, Alférez Cristiano y su Filà, Asamblea de la Asociación de
San Jorge con la bandera institucional y Sant Jordiet, Imagen de San Jorge, Reliquia
del Santo, Clero y Autoridades.
HORARIO. La procesión comienza a las 19'30 horas, finalizará sobre las 21'30 horas.
ITINERARIO. Se inicia en la Placeta del Carbó, calle Mayor, Plaza de España, San
Nicolás, Plaza Ramón y Cajal, calle San Francisco, Mosén Torregrosa, L’Escola,
Santo Tomás y templo de San Jorge.
_____________________________
RETRETA. Desfile festero con farolillos y carrozas iluminadas.
HORARIO E ITINERARIO. Se inicia a las 23'30 horas en la calle San Nicolás, cruce
con El Camí (Font Redona), y sigue por la Plaza España, calle Santo Tomás para
finalizar ante la Iglesia de San Jorge.
_____________________________ LUNES 16 DE MAYO - DÍA DEL ALARDO O BATALLA:
CONTRABANDO. A las 7'15 horas, en la Plaza de España, se celebrará este antiguo
acto entre las Filaes de Maseros y Andaluces.
_____________________________
GUERRILLAS. A las 8'00, despliegue aislado de Filaes en escaramuzas con fuego de
arcabucería por diversas calles de la población, excepto en la Plaza de España y
alrededores, cesando a las 9'00 horas.
_____________________________
ESTAFETA Y EMBAJADA MORA. A las 9'45 se efectúa la simbólica toma de la
fortaleza por el Capitán Cristiano y su Filà y el Alférez Cristiano con la suya. Todos
ellos con su indumentaria completa, ocupando la segunda de ambas la segunda planta
de la fortaleza. A las 10'00 horas, el estafeta -jinete moro- es portador de un mensaje
de intimidación que pretende la rendición del Castillo y ante la negativa, regresa en
veloz carrera por la calle San Nicolás.
Llega a continuación el Ambaixador Moro y su escolta y se celebra la Embajada,
pretendiendo éste rendir el Castillo con su altivo parlamento.
_____________________________
ALARDO DE LA MAÑANA. Terminado el parlamento sin resultado alguno, comienza el
Alardo o batalla de arcabucería.
FORMACIONES, HORARIO E ITINERARIO. Sobre las 11'00, sale el Capitán Cristiano
del Castillo y por la izquierda de la Plaza va a la calle San Nicolás hasta la de San
Vicente, seguido de su Filà y la mitad de las Filaes cristianas. En el cruce con la
carretera del Molinar, tiene lugar el "Encaro" con el Capitán Moro, las demás Filaes al
llegar a la Font Redona, seguirán por el Camí, San Mateo, Partidor y bajarán por San
Nicolás a la Plaza de España; Les sigue el Capitán Cristiano con su Filà y avanzando
el Capitán Moro con la suya, seguido de la mitad de las Filaes moras.
El Alférez sale del Castillo a la misma hora que el Capitán y por la derecha va a la
calle San Lorenzo, Avinguda País Valencià, Roger de Llúria y Bartolomé J. Gallardo
a la Plaza de Mosén Josep (Salesianos) seguido de su Filà y la otra mitad de les
Filaes Cristianas, encontrarán al Alférez Moro y efectuaran el "Encaro". Las demás
Filaes, al llegar al cruce de la calle Juan Cantó, seguirán por esta calle, Avda. País
Valencià, San Lorenzo a la Plaza de España. Les seguirá el Alférez Cristiano con su
Filà y avanzando el Alférez Moro con la suya, seguido de la otra mitad de las Filaes
moras.
Retrocederán al mismo tiempo el Capitán y Alférez Cristianos, entrando en la Plaza
alternativamente las Filaes que les siguen situándose los Capitanes junto al
Ayuntamiento y los Alféreces junto al Círculo Católico de Obreros. La línea de guerrilla
por la "bandeja" de la Plaza de España. Iniciándose luego la lucha con arma blanca en
la Plaza y en el Castillo. El acto finalizada con la victoria, asalto y toma de la fortaleza
por parte del bando moro. El Alardo termina en San Jorge sobre las 13'15 horas..
_____________________________
ESTAFETA Y EMBAJADA CRISTIANA. A las 16'30, se reproducen la Estafeta y
Embajada con iguales características a la de la mañana, donde el cristiano desea
recuperar sus posesiones.
_____________________________
ALARDO DE LA TARDE. Terminada la Embajada, nueva batalla de arcabucería.
FORMACIONES, HORARIO E ITINERARIO. El itinerario es igual al de la mañana,
pero siendo el Capitán y Alférez moros los que salen del Castillo sobre las 17'30, con
las Filaes que iban tras ellos por la mañana con el mismo orden y el Capitán y Alférez
cristianos quienes les esperan en la calle San Vicente y Plaza Mosén Josep, para el
"encaro". Las guerrillas en la plaza de España se realizarán, el bando moro
retrocediendo y el bando cristiano avanzando. Al final tiene lugar la lucha con arma
blanca con el triunfo del bando cristiano, arriándose la enseña mora e izando victoriosa
la de la cruz. El fuego de las Filaes termina frente a la Iglesia de San Jorge, sobre las
20'00 horas.
_____________________________
ACOMPAÑAMIENTO DE LA IMAGEN DE SAN JORGE. Terminada la lucha los
Capitanes y Alféreces de ambos bandos, con sus Filaes respectivas, se dirigirán a la
Parroquia de San Mauro y San Francisco, donde se les unirá la Asamblea General de
la Asociación de San Jorge y el niño Sant Jordiet con su Filà, acompañando todos
juntos, a la imagen de San Jorge, "El Xicotet", por la calle San Nicolás, Plaza de
España (por delante del Excmo. Ayuntamiento), y Santo Tomas hasta su Iglesia titular,
para orar en acción de gracias al Santo Patrón.
FORMACIÓN. Capitán Moro con su Filà y banda de música; Alférez Moro con su Filà y
banda de música; Capitán Cristiano con su Filà y banda de música; Alférez Cristiano
con su Filà y banda de música; San Jordiet con su Filà, Asamblea General de la
Asociación de San Jorge; imagen del Santo y la banda de música de la Filà del Sant
Jordiet.
_____________________________
APARICIÓN DE SAN JORGE. A las 21'30 horas se celebrará la Aparición de San
Jorge sobre las almenas del Castillo, entre el volteo de campanas, los sones del
"Himne de la Festa", nubes de color y destellos de luz.
Con este breve y emotivo acto, de manera poética y sublime, simbólica y tradicional,
finaliza la trilogía abrileña con la que Alcoi recuerda su gratitud al Santo Patrón.
_____________________________
CASTILLO DE FUEGOS ARTIFICIALES. Sobre las 00'00 horas desde la Torre de Na Valora.
Tot va començar en 1959 quan la filà Cordoneros planejava celebrar en 1960 el seu centenari. Però a poques setmanes de Festes les investigacions van resultar falses ja que la filà Cordoneros eixia a festes desde abans de 1860 i en la seu de la filà tots anaven de cap... Que fem ara amb l'esquadra? Perquè clar, després de mesos preparant-ho tot, amb els trages de l'esquadra commemorativa ja preparats per desfilar, i els esquadrers havent pagat ja els gastos de l'esquadra... "Pues eixim". I així va començar una de les particularitats de les Festes d'Alcoi: LES ESQUADRES D'ENMIG.
L'Entrada Mora de 1960 va ser recordada per la fastuositat de les tropes mores d'aquell any, engrandides per l'esquadra cordonera. Es va plantejar la idea de crear una nova esquadra que no eixira en les filaes de càrrec sinó per la meitat de l'Entrada Mora per donar-li dinamisme i més espectacularitat. Se la va anomenar com a "esquadra especial" en un primer moment.
En 1961 la filà encarregada va ser altra volta la filà Cordoneros perquè en aquella època la idea de augmentar el número d'esquadres "per un suposat centenari equivocat" va ser rebut amb polèmica per una part i amb entusiasme per altra que deia que l'Entrada Mora guanyaria en esplendor. Però l'esquadra dels Cordoneros va ser molt aplaudida i va establir aquella esquadra per a tots els anys.
En 1962 es va estrenar el nou itinerari de les Entrades i l'esquadra especial es va elegir a sorteig, sent la filà Judíos la elegida. Una volta més l'esquadra especial va triomfar ja que a més a més es va estrenar la famosa marxa mora "Éxodo". La filà Judíos va ser fidel al seu estil africà. Davant la popularitat que aquestes esquadres anaven tenint l'Associació de Sant Jordi va establir un torn d'esquadres en l'Entrada Mora, descartant-se per als cristians. Aquesta esquadra desfilaria a la meitat de l'Entrada Mora i ahí es quan els mirons comencen a denominar-la esquadra d'enmig fins que queda instaurat el nom en 1963.
Com en 1963 la filà que estava a meitat camí de fer càrrec era la filà Realistes, en 1963 ells van fer l'esquadra d'enmig. La filà Realistes eixia al final de l'Entrada Mora perquè encara no existia el sistema rotatiu. La Roda no es va instaurar fins a 1980 però en 1963 a la meitat de l'Entrada mora van eixir els Realistes i la seua esquadra d'enmig. Una esquadra que va destacar pel seu colorit, encara que a la foto no es puga veure per ser en blanc i negre.
En 1964 els encarregats van ser els Berberiscos amb una magnífica esquadra d'enmig que els va permetre no ser els penúltims en l'Entrada Mora.
En 1965 la polèmica filà Llana va fer l'esquadra d'enmig de la pell de bou ja que en 1965 la filà Benimerines encara no s'havia fundat.
L'esquadra d'enmig 1966 va causar furor i va ser recordada durant anys. Els encarregats de fer-la van ser els Judíos una vegada més, ja que en 1962 van fer l'esquadra d'enmig per sorteig i no per ordre d'antiguitat. La filà Judíos va continuar presentant esquadres tribals.
En 1967 la filà Miqueros va guanyar el concurs d'esquadres amb una original esquadra d'enmig. Faltaven 7 anys per a tindre càrrec.
En 1968 la filà Xanos va voler traure una esquadra diferent i trencadora i ho aconseguiren amb una esquadra d'enmig totalment africana.
A l'Entrada Mora, l'esquadra d'enmig era, i segueix sent-ho, un dels moments més esperats ja que és el moment de desvetllar la incògnita de com serà el disseny. A partir de 1969 amb la dels Verds, el fet de que hi haja una esquadra al centre de l'Entrada Mora es consolida i es fa habitual.
Però la gent criticava el fet de que els cristians no tingueren esquadra d'enmig i de fet, es va haver d'esperar fins 1971 per poder veure'n una. Els Muntanyesos desfilaven en 1971 al mig de l'Entrada Cristiana perquè els faltaven 7 anys per a l'alferecia i per tant van fer la primera esquadra d'enmig cristiana. Desfilaven orgullosos de ser els primers esquadrers del mig i van guanyar el primer premi al concurs d'esquadres.
Els Cruzados van ser la segona filà cristiana en gaudir d'una esquadra d'enmig l'any 1972, però la pluja va fer acte de presència en plena desfilada de la creu. 1972 va ser recordat com l'any de l'aigua. Degut als 36 litres caiguts, les Entrades es van aplaçar al dia Sant Jordi.
L'expectació era màxima en 1975 ja que desfilava la que seria la primera esquadra d'enmig de la filà Andaluces, una esquadra que no va defraudar i que va ser dissenyada per una dona: Conxa Miñana. El caràcter contrabandista era patent pel pasdoble que sonava "Nieve y más nieve".
La filà Ligeros va celebrar els 25 anys d'esquadres d'enmig mores en 1985 amb una esquadra genial del dissenyador Luis Solbes.
Les esquadres d'enmig s'han caracteritzat per l'originalitat i la gran imaginació ja que com no van unides a cap boato el tema es més lliure i no han de tindre concordança amb un càrrec.
En l'actualitat l'arribada d'una esquadra d'enmig és un dels moments més esperats de les Entrades i el públic les aguarda amb expectació fent que siguen molt aplaudides. Aquest 2011 es celebra el 50 aniversari de les esquadres d'enmig que va iniciar la filà Cordoneros en 1961. Les filaes que aquest any fan aquesta esquadra són els Navarros per part dels cristians, que eixiran amb la marxa "Biscaïns d'Onil" i un trage de Ignacio Trelis. Pel bàndol moro serà la filà Magenta que eixirà amb "Lawrence d'Arabia" i un disseny de Jordi Sellés. Sort el pròxim 14 de maig!
