El 22 d'abril de 2016 el temps no acompanyava i això es va notar amb una disminució de públic respecte l'any anterior. El cel estava molt nuvolat quan la filà Mozàrabes va arrancar la seua colorista capitania cristiana. L'esquadra oficial dels Gats obria la desfilada als sons de la marxa cristiana "Mozàrabes i Alfarrasí". Els gatets i una creu d'or obrien el seguici. El ballet Gawazi va fer un homenatge a la industria tèxtil d'Alcoi amb el ballet del tapís. Primer unes ballarines amb faldes en granate, blanc, verd i groc transportaven els fils per a teixir les teles del senyor d'Alcoi. Enmig del ballet estava el teler conduit per uns ballarins amb cintes que vestien de verd, roig o blanc. Les últimes ballarines sentien millor la música de "Caíd" i ballaven imitant el moviment de les llançadores de volant, utilitzades en les fàbriques d'Alcoi. Però l'ambientació medieval no es va perdre perquè el trage de les ballarines era roig, blanc i verd i representava la barreja de cultures dels mossàrabs: Cristians pel color roig i àrabs pel color verd. Per això les ballarines Gawazi portaven turbants i formaven figures geomètriques amb el seu vestit que canviava de color. En un palanquí es va poder veure el mosaic acabat que ja donava una pista de com seria el "Indignum memorare" i el trage de Francisco Baldó. Les sefardites lluïen un preciós trage amb els colors blanc, granate i groc. Portaven caputxes de color gris per a demostrar la seua procedència i anaven acompanyades per la "Fanfàrria dolçainera". Juan Climent va dissenyar els trages del boato, entre els que es trobaven les altafaris cristianes amb caputxes negres. Elles portaven llança i una falda amb teles roges i negres dividides pel cuero marró. El ballet d'Ana Botella mostrava les influències àrabs que tenien els mossàrabs. La filà Mozàrabes representa els cristians que vivien en territori musulmà però que no s'havien convertit a l'Islam, sinó que predicaven la fe de Jesucrist en Al-Àndalus. El ballet de les dos religions ballava amb escuts al ritme de "Fantasia Mediterrània". El trage combinava el cuero marró propi dels cristians amb els vels i bombatxos rojos propis dels moros. Les ballarines portaven pintada la creu de Sant Jordi en una cama. La dinastia Gasànida estava representada per unes dones amb turbant granate i un trage on predominaven els colors blanc, negre i marró. A la falda tenien dibuixats en colors granate la mitja lluna i els lleons rampants, els símbols de la filà Mozàrabes. I sonava la peça musical britànica "Greensleeves" com a referència a la dona del capità cristià. La dona de Francisco Baldó és anglesa i es van conèixer en un viatge. Desde aquell dia han viscut en Ontinyent, però sense perdre el víncul amb Alcoi i la filà Mozàrabes. Les xiquetes feien palmes amb la cançó medieval més famosa d'Anglaterra i portaven trages de cortesanes en tons rojos, grocs i blancs. Unes dones amb corones de flors envoltaven la portalada d'un palau. El trage era blanc i blau i totes elles portaven objectes diferents a les mans: cànters, pelutxes, bolsets negres o teles per a cosir. En una carrossa de fusta que semblava un jardí amb plantes saludaven les dames de la favorita. Les dames portaven un elegant trage en tons blaus que estaven brodats amb fil platejat. La favorita no va poder contenir les llàgrimes i va passar tota l'Entrada emocionada gràcies a la marxa cristiana "Gloria" i un fort sentiment fester. El seu trage en tons blaus l'havia dissenyat el seu cosí Luis Sanus i destacava per la corona, la falda amb un mosaic de rombes i les mànegues amples que la feien molt senyorial. Al boato va sorprendre un grup de moros amb espindargues sobre camells. El trage era negre a la part superior, incloent turbant àrab, i groc en els bombatxos que caracteritzen a les filaes mores d'Alcoi. La filà Mozàrabes havia preparat un brindis per als alcoyans i això es va veure reflectit en el ballet Òpera d'Ontinyent. Les ballarines canviaven de trage a mitat de la peça musical "Trono Real" i passaven dels tons negres d'una túnica austera als tons daurats d'un trage brillant. La celebració del ballet acabava amb una expressiva ballarina en lo alt d'una copa d'or. Les omeyes portaven un trage de Juan Climent amb una túnica blava i metalls a les mucleres, al cinturó amb una creu i al turbant negre. Els cavalls obrien pas a la plataforma dels cavallers. La família Baldó Bowling portava una túnica granate subjectada amb metalls platejats al pit, a la panxa i als muscles. Els cavallers lluïen un casc clàssic de metall i una capa blava que incloïa una gran part de cuero marró a mode de xaleco llarg. La carrossa del capità cristià 2016 estava feta de fusta i l'arrastraven bous gràcies a dos rodes de grans dimensions. En un primer lloc estaven les rodelles, les netes de Francisco Baldó amb vestits femenins en tons lila i rosa. El veterà capità mossàrab 2016 s'emocionava amb la marxa cristiana "Cavaller Taumaturg" i aguantava el pes del casc daurat acabat en punta. El trage de Luis Sanus tenia com a base el disseny oficial de la filà Mozàrabes, per això el color principal era el granate. La túnica tenia alguns adorns distints però el cinturó també era molt paregut al de la filà. Com a xaleco llarg tenia el mosaic que s'havia repetit varies voltes en el boato i que estava format per rombes de molts colors. Encara que al pit portara la creu mossàrab, els detalls musulmans eren molt freqüents en la capa de color blanc. La part de la capa de color rosa tenia estampades mitges llunes, al igual que en la cotamalla dels braços. Francisco Baldó culminava com a capità cristià el seu currículum fester, sempre associat als Gats. L'entrega de claus va estar deslluïda però va ser molt emotiva per l'encontre de pare i filla en la Plaça Espanya. Una xiqueta de la filà Alcodianos li va entregar les claus de la ciutat al vell capità cristià 2016 mentre l'esquadra de negres avançava pel carrer Sant Nicolau. L'esquadra de negres també era d'un estil tradicional perquè baixava amb la marxa clàssica "Als cristians" i el trage de Juan Climent entrava en la línia d'anteriors esquadres de la filà Mozàrabes. Destacava la corassa de cuero marró amb una creu i la falda blanca amb els dibuixos de la mitja lluna i el lleó rampant en color roig. Les pells negres i els metalls daurats tapaven els dos braços dels esquadrers, que van provocar el primer tall de l'Entrada Cristiana. El casc guerrer estava fet de cuero marró acabat en punta i tenia pèl negre en la part de darrere. L'arma i l'escut marró de la capa de color gris separava les teles roges i negres que anaven arrastrant els esquadrers sobre els adoquins dels carrers. A pesar de que el sol no va eixir la filà Mozàrabes va brillar en la seua capitania cristiana 2016.
Analytics
domingo, 3 de julio de 2016
miércoles, 29 de junio de 2016
ALCALDES D'ALCOI I POBLES DE LA COMARCA
La política ha estat molt present als últims dies, degut a les Eleccions Generals del 26 de juny i desde así volem fer una llista de tots els alcaldes que ha tingut Alcoi desde l'arribada de la democràcia. Desde 1975 la ciutat ha tingut 5 alcaldes diferents. La primera època de la transició, la llarga etapa socialista, els principis de segle amb la dreta i més recentment una etapa de coalicions dels partits d'esquerres. Per a no perdre l'essència de la temàtica festera també es nombra la filà a la que pertanyen els alcaldes. No obstant, en bastants anys alguns alcaldes van decidir vestir els trages de les filaes capitanes mentre estaven a la Tribuna d'Autoritats, encara que en realitat no deixaven de pertànyer a la seua filà de joventut.
Rafael Terol. UCD 1975-1979. Mozàrabe.
Josep Sanus. PSOE 1979-2000. Magentero.
Miguel Peralta. PP 2000-2003. Llanero.
Jordi Sedano. PP 2003-2011. Realista.
Toni Francés. PSOE 2011-Actualitat. Miquero.
La majoria de dècades Alcoi ha estat reconeguda com una ciutat progressista i de fet el passat diumenge el partit més votat va ser "Unidos Podemos. A la Valenciana" amb 10821 vots per a Pablo Iglesias, quedant com a segona força el Partit Popular. També el passat cap de setmana es va celebrar "La Dinà" en moltes filaes de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Es tracta d'un dinar a l'aire lliure en el que es junta tota la filà i és reprèn el moviment fester després del descans durant el mes de maig i juny. Els components de les filaes es retroben després de l'intens abril i es comença a parlar de les Festes de l'any següent. "La Dinà" més nombrada d'aquest mes de juny ha sigut la de la filà Maseros i la de la filà Ligeros.
Les filaes de càrrec també comencen a preparar tot el que comporta una capitania o alferecia i normalment "La Dinà" serveix per a presentar públicament la heràldica davant de tota la filà. Aquest va ser el cas de la filà Xanos. Una demostració de que les filaes de càrrec 2017 ja estan organitzant actes és que la filà Navarros ha convocat als alcoyans a un "encierro de San Fermín solidari" el pròxim 2 de juliol desde el Partidor. L'acte, amb motiu de l'alferecia cristiana, promet ser multitudinari i molt divertit ja que la filà Navarros està fent molt de ressò dels San Fermins solidaris. I la filà de l'alférez cristià 2017 també és la filà del nou cronista de l'Associació de Sant Jordi: El periodista Natxo Lara que afronta aquesta responsabilitat amb el suport del recentment estrenat President de l'Associació de Sant Jordi Juan José Olcina.
Per últim hi ha que nombrar tots els pobles que conformen les comarques de l'Alcoià i el Comtat, de les quals són capitals Alcoi i Cocentaina respectivament. Les dos comarques són de muntanya, estan unides econòmicament i culturalment i totes les poblacions estan organitzades conjuntament gràcies a la Mancomunitat de Mariola. Són part del nord de la província d'Alacant, al costat de les comarques de La Marina, La Safor, La Vall d'Albaida, l'Alt Vinalopó i l'Alacantí.
-L'ALCOIÀ I LA FOIA DE CASTALLA: Alcoi, Ibi, Onil, Castalla, Banyeres, Penàguila, Tibi i Benifallim.
-EL COMTAT: Cocentaina, Muro, Benilloba, Agres, Alfafara, Alcoleja, Benasau, Milleneta, Gorga, L'Alqueria d'Aznar, Benimarfull, Quatretondeta, Fageca, Famorca, Tollos, Benimassot, Balones, Benillup, Almudaina, Alcosser, Planes, Gaianes, Beniarrés i L'Orxa.
Etiquetas:
Notícies festeres
viernes, 24 de junio de 2016
JUAN JOSÉ OLCINA NOU PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI
Juan José Olcina Navarro, de 57 anys, és desde ahir el president de l'Associació de Sant Jordi. El seu mandat està programat per als pròxims 4 anys i serà continuista amb l'anterior Junta Directiva que va començar en 2014. Juan José Olcina és fester de la filà Mozàrabes i fins hi tot ha sigut Mossèn Torregrosa. També és veterà en l'Associació de Sant Jordi ja que ha ocupat càrrecs d'importància en anteriors juntes directives. Professionalment es dedica a la enginyeria tècnica industrial en una Mutua d'accidents de treball a Alacant.
La votació per a elegir President de l'Associació de Sant Jordi estava preparada per al 23 de juny i era molt senzilla ja que sols hi havia una persona que optara a la presidència. Juan José Olcina, conegut com Miki, va rebre el suport de Majorals i Primers Trons per ampla majoria. Ha tingut 47 vots a favor, 4 en contra i 3 abstencions dels 54 votants. Per via judicial s'està demanant que l'elecció del President de l'Associació de Sant Jordi siga per sufragi universal i que tots els membre de ple dret de les 28 filaes puguen votar. L'estatut fester no compleix la llei d'Associacions i per això hi ha una demanda al Tribunal Suprem. Esperem que dins d'uns anys la realitat siga diferent i tota la comunitat festera puga votar i no sols una representació dels primers trons de les filaes.
Oficialment Juan José Olcina Navarro assumirà el seu càrrec com a president el pròxim diumenge. El dia 26 de juny pel matí prendrà possessió al Temple de Sant Jordi després de la missa. Carlos Aracil, anterior president, ha deixat el càrrec per motius personals i li ha desitjat molta sort a Miki, perquè la necessitarà. Hi han molts temes a tractar, com les dates de les Festes, la Glòria Mixta o les esquadres femenines que s'estan obrint camí. Un camí que va iniciar Rafael Tortosa de la filà Cordoneros quan va ser president del Casal.
Juan José Olcina, està satisfet amb el resultat de les votacions i es mostra disposat a treballar per Nostra Festa . Vol començar a reunir-se ja i parlar en tots els primers trons abans de que acabe l'estiu, al menys eixa és la seua intenció. Les seues primeres declaracions van ser: "És una il·lusió molt gran per a mi. En les votacions he tingut un gran recolzament per part de l'Assemblea, el que hem fa encara sentir mes feliç. Estic emocionat".
El president no va ser l'únic càrrec que es va votar ahir. També es va fer l'elecció de part de la Junta Directiva i en tots hi havia un sol candidat, excepte en el de tresorer. Els resultats són els següents:
-Vicepresident segon: Vicente Jorge Bas Aracil amb 37 vots a favor, 15 negatius i 2 abstencions.
-Vicesecretari: Rafael Torregrosa Ferràndiz amb 44 vots a favor, 8 negatius i 2 abstencions.
-Tresorer: Gonzalo Juan Abad Llopis amb 38 vots de 54.
-Vocals nous: Juan Antonio Domínguez Lillo, Pau Acosta Matarredona, Víctor Hugo Ribes Múñoz i José Antonio Canalejas Valenciano.
Les esquadres de negres i filaes de càrrec de 2017 ja estan publicant les seues heràldiques i a partir d'octubre el cicle fester començarà a cobrar intensitat amb el Mig Any. De moment ens conformem amb el vídeo de les Entrades d'Alcoi 2016 fins que arribe la pròxima Trilogia.
Etiquetas:
Notícies festeres
domingo, 19 de junio de 2016
MOSSÈN TORREGROSA: EL PERSONATGE HISTÒRIC
Mossèn Torregrosa va ser un eclesiàstic alcoyà que va existir realment i va viure en primera persona la batalla entre moros i cristians de 1276. És una figura històrica molt important perquè va canviar els esdeveniments i destí de la vila d'Alcoi quan es va produir l'atac del visir Al-Azraq, cabdill de la Tercera Revolta. Es té constància de la seua vida religiosa gràcies a antigues escriptures medievals.
El capellà Ramón Torregrosa era el religiós més valent de tot el clero. Estava en ple retir espiritual quan el 5 de maig de 1276 les tropes mahometanes es van aproximar a Alcoi per a començar un setge i demanar la rendició dels cristians. Quan el Mossèn Torregrosa va veure la proximitat de la guerra va encoratjar als repobladors alcoyans a que s'enfrontaren a l'exèrcit àrab, fins que Jaume I reclutara cavallers per a enviar-los a lluitar.
El propi Mossèn Torregrosa va tocar les campanes de guerra i es va unir a l'enfrontament per a recolzar als cristians. Va ser un heroi per avisar del perill que hi havia i per la seua fe a Sant Jordi el va invocar en plena batalla. La pregària va donar resultat i Sant Jordi va aparèixer llançant fletxes per a derrotar als musulmans i salvant als cristians, ja que va matar al cabdill Al-Azraq. Desde aquella primavera de 1276 Sant Jordi és el patró d'Alcoi i se li dediquen les Festes de Moros i Cristians més antigues i conegudes d'Espanya.
Encara que el Mossèn Torregrosa té un paper secundari dins de l'estructura actual de Nostra Festa, el seu fester representant participa en molts actes festers com l'Entrada, les Processons i la lluita de l'Alardo, sempre al costat de l'alférez cristià. De fet fins a 1840 tenia un contrincant moro, el Santón que era l'antítesi com a religiós de l'Islam. També està present en les Ambaixades, tal i com és pot veure en la fotografia de l'any 1981, quan encara era un descendent del propi Ramón Torregrosa qui desempenyava el càrrec.
Fins als anys 70 la família Torregrosa tenia el privilegi de representar al Mossèn Torregrosa, ja que provenien del seu avantpassat. La sang del cognom Torregrosa anava passant de generació en generació i un home de la família vestia la sotana durant les Festes desde el segle XIX. La tradició va continuar de pares a fills fins la mort de Ramón Torregrosa Larxe que va morir en 1994. Aquest alcoyà, que no tenia cap vinculació amb l'església catòlica, va ser l'últim representant del Mossèn Torregrosa per raons familiars. No tenia descendència masculina i les seues filles no podien representar a un retor. A causa de la mort de l'últim descendent directe de Mossèn Torregrosa, l'Associació de Sant Jordi va optar per la idea de que un amic de l'alférez cristià desempenyara el càrrec.
El Mossèn Torregrosa sempre ha desfilat en l'alferecia cristiana però fins a 1994 no es va estipular que fora un fester de la filà a la que li corresponia l'alférez. Com Mossèn Torregrosa era cristià normalment desfila al costat de l'abanderat i l'ambaixador cristià. Ramón Torregrosa Larxe va heredar en 1943 el càrrec, que fins aquell any l'havia ocupat el seu tio Ramón Torregrosa Vilaplana. Van haver algunes excepcions als anys 80, ja que Ramón Torregrosa Larxe estava delicat de salut, però tots els anys que va poder va desfilar en l'Entrada Cristiana sobre un burret i amb el trage tradicional: La sotana negra.
La estirp de la família Torregrosa i la seua unió amb els monjos d'Alcoi va durar de 1880 a 1994. A partir d'aquell any el càrrec de Mossèn Torregrosa el tenia la filà de l'alférez cristià i la responsabilitat va recaure en la filà Aragonesos. A continuació estan els noms de tots els festers que han representat a Mossèn Torregrosa fins l'actualitat:
-1994: Jordi Ripoll Peidro. Filà Aragonesos.
-1995: Luis Gran Gisbert. Filà Andaluces.
-1996: Francisco Almeria Molina. Filà Asturianos.
-1997: Eladio Silvestre Orts. Filà Cides.
-1998: Cristóbal Rovira Vilaplana. Filà Maseros.
-1999: Juan Silvestre Jover. Filà Gusmans.
-2000: José Mora Nadal. Filà Vascos.
-2001: Rodolfo Terol Gisbert. Filà Mozàrabes.
-2002: Alfredo Navarro Vaello. Filà Almogàvars.
-2003: Juan Colomina Sempere. Filà Navarros.
-2004: Miguel Alzina Torregrosa. Filà Tomasines.
-2005: José Antonio Aura García. Filà Muntanyesos.
-2006: Francisco Colomina Giner. Filà Cruzados.
-2007: Miquel Jordà Linares. Filà Alcodianos.
-2008: Jordi Martí Ferri. Filà Aragonesos.
-2009: Federico Escoda Botella. Filà Andaluces.
-2010: Javier Cantó Silvestre. Filà Asturianos.
-2011: Javier Ruiz Doménech. Filà Cides.
-2012: Francisco García Juárez. Filà Maseros.
-2013: Juan José Más Alòs. Filà Gusmans.
-2014: Santiago Cano Gimeno. Filà Vascos.
-2015: Juan José Olcina Navarro. Filà Mozàrabes.
-2016: José Sempere Seguí. Filà Almogàvars.
Les filaes Andaluces, Cides, Gusmans, Vascos, Mozàrabes, Tomasines, Alcodianos i Aragonesos li han donat molta importància a la figura de Mossèn Torregrosa. Més allà de situar-los al costat de l'ambaixador cristià, com la resta de filaes, s'han encarregat de cohesionar el boato de l'alferecia al voltant del Mossèn Torregrosa. Per exemple amb la filà Gusmans el Mossèn Torregrosa sempre va escoltat de monjos i els Mossèn Torregrosa de la filà Mozàrabes han tingut una guàrdia personal dins del seguici de l'alférez cristià. La filà Alcodianos va preparar un teatre en plena Entrada Cristiana 2007 i el protagonista era el Mossèn Torregrosa que animava al poble a alçar-se en peu de guerra. En especial la filà Vascos realça d'una forma fantàstica la persona de Mossèn Torregrosa. Tant en l'alferecia de 2014 com en la de l'any 2000, en la que el Mossèn Torregrosa va portar un trage especial. Era diferent a la típica sotana i s'adequava més a l'estètica medieval que impregna les Festes de Moros i Cristians. És una llàstima que la proposta no continuara avant en anys posteriors i el trage del Mossèn Torregrosa siga tots els anys el mateix.
Curiosament un fester veterà que ha desempenyat el càrrec de Mossèn Torregrosa està a punt de convertir-se en el nou president de l'Associació de Sant Jordi. Es tracta de Juan José Olcina Navarro, fester de la filà Mozàrabes que va ser part del clero en l'alferecia cristiana de 2015. El pròxim 23 de juny el conegut Miki serà nombrat president de l'Associació de Sant Jordi. Per a que es produïsca aço la votació li ha de ser favorable, encara que és l'únic candidat oficial i té el recolzament dels Majorals. També té el suport dels progressistes perquè està a favor de la incorporació de la dona en les esquadres. Té experiència dins del Casal ja que ha format part de la junta directiva de Rafael Tortosa i Carlos Aracil, els dos últims presidents de l'entitat que organitza les Festes d'Alcoi.
Etiquetas:
Història de Nostra Festa
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
El temps en Alcoi.
El Tiempo en Alcoy, Alcoi
















































































































