HISTÒRIA FILÀ ANDALUCES D'ALCOI

La filà Contrabandistes és una de les més volgudes i carismàtiques de les Festes d'Alcoi. A part, és la filà més antiga documentada al bàndol cristià. Totes les que van existir abans que ella es van extingir. Ocupen el primer lloc en l'ordre de formació, tal i com marca l'acta de 1839 de l'Associació de Sant Jordi. El seu nom oficial és Andaluces, encara que popularment tots l'anomenen Contrabando. És una filà anacrònica que es distingeix de la resta, al igual que la filà Maseros. La filà Andaluces és un element distorsionant de la recreació històrica del segle XIII que fa Alcoi, però la seua tradició i estima està tan arrelada a Nostra Festa que seria un sacrilegi eliminar a la filà Andaluces, o reconvertir-los en cavallers de la Reconquesta. Una fila que ha captivat desde sempre als alcoyans i alcoyanes per l'atractiu trage, la xuleria amb la que es mouen i la fantasia que envolta la figura del bandit.


La filà Andaluces representa als bandolers que tan de moda estaven al segle XVIII en Espanya. Estan associats a gitanos, incultes, classe baixa i marginats. Els saltejadors de camins eren molt comuns en Andalucia i Extremadura i fins hi tot van ser famosos en terres valencianes. El bandolerisme existia per a passar contrabando i productes de forma il·legal. Els contrabandistes eren homes armats que freqüentaven tavernes i robaven i secuestraven de poble en poble. També assaltaven a mercaders i viatgers en carros i cotxes que passaven per llocs de muntanya o boscos perillosos, aconseguint valuosos botins. És a dir eren pirates de les serres, en especial es trobaven en Despeñaperros, Gredos, Guadarrama, Navacerrada, Serrania de Ronda, Montes de Toledo i en Sierra Morena. Els bandolers eren temuts pel seu saqueig a les cases i eren considerats bandes criminals, però també ajudaven als pobres com Robin Hood. Al ser personatges plens de misteris i batalles, són molt interessants i van tindre certa importància en temps de Napoleó i la Guerra de Independència (1808-1814). La visió romàntica del bandolerisme va fer molt popular a contrabandistes guapos i elegants que eren tractats com a herois del poble. El bandoler més reconegut és Curro Jiménez, que també va influenciar a la filà.

El trage contrabandista és una explosió de vius colors que ha sobreviscut al pas del temps. La jaqueta negra està enriquida amb brodats i lluentons. La prenda s'anomena marsellet i a l'esquena forma la silueta d'una palmera. Baix de la jaqueta hi ha un xaleco groc, una corbata roja i una camisa blanca. Els ajustats pantalons són rojos flanquejats de negre i amb botons daurats. La faixa de blau intens està subjectada amb un cinturó negre, amb canana per darrere per a guardar cartutxos de pólvora. El barret també és negre i va a conjunt amb les particulars patilles que vesteixen tots els festers de la filà. Les botes són blanques i inclouen polaines de cuero marró i borles redones. Un trage que no ha tingut modificacions i que, al pertànyer a altra època, explica i perdona un anacronisme tan evident. De gran vistositat és la manta a ratlles, adornada a borles de colors que formen mosaics. A pesar de recrear la vestimenta pobra d'un bandit odiat per la societat i la burgesia, el trage de la filà Andaluces ha resultat ser un dels més rics de les Festes de Moros i Cristians. En algunes ocasions els Contrabandistes es nuguen un mocador roig i negre al coll. L'escut de la filà inclou la creu de Sant Jordi, el barret i la navaixa. I és que la navaixa és l'arma amb la que arranquen a la Diana i l'Entrada Cristiana. Altra de les armes habituals dels Contrabandistes és el trabuc, per això porten la canana on deixar l'arsenal.

José Seguí és el primer tro de la filà Andaluces del que es té constància. En 1839 la filà Andaluces es situava darrere de la filà Romanos, ja desapareguda. Va haver un intent en 1852 de formar una nova filà: "Segona de Contrabandistes" presentada per José Carbonell. Però l'Associació de Sant Jordi no la va acceptar ja que existia la filà Andaluces. Antigament la cintura dels festers estava coberta per uns cartutxos per a disparar i ganivets. Els Contrabandistes desfilaven amb llança, reservant el trabuc per al Dia dels Trons. El primer càrrec datat de la filà és l'alférez cristià 1854. Vicente Canet Jordà seria també el capità cristià 1855. Se'ls va prohibir portar carabines o altres fusils, ja que l'Associació de Sant Jordi sols permetia disparar amb trabucs en l'Alardo. En 1857 ja es feia l'acte del Contrabando. Francisco Pla va ser l'alférez cristià 1870, encara que hi ha molts altres càrrecs de la filà al segle XIX que són desconeguts. En 1885 a la filà els pertocava l'alferecia cristiana i el primer tro Bautista Vicens Tormo es va comprometre si l'economia local permetia la celebració de les Festes de Sant Jordi.

1886 és un any molt important per a la filà Andaluces. Amb motiu de la capitania cristiana, la filà va demanar a l'Associació de Sant Jordi un permís poc usual. Per a donar-li més realç al càrrec, volien que tots els Contrabandistes desfilaren a cavall, muntats com a genets bandolers. La proposta va ser aprovada amb la condició de que no baixaren amb burretes. Tal va ser l'èxit de la capitania cristiana 1886 de Bautista Vicens, que desde aquell any tots els Contrabandistes desfilaven a cavall. Es van fer populars els matxos, cavalls forts que estaven decorats per a l'ocasió i li donaven colorit  a la desfilada de la filà Andaluces. El cabo batidor sempre desfilava a cavall enmig, mentre que a cada costat del carrer, hi havia dos fileres de Contrabandistes a cavall. La muntura va ser un element característic de les filaes Andaluces i Maseros. Aquesta costum va seguir durant dècades, però els Contrabandistes també volien desfilar en esquadra, però no ho van aconseguir fins a 1963.

Amb l'arribada del segle XX, la filà Andaluces va alcançar el primer lloc en l'ordre de formació i l'ha mantingut fins l'actualitat. Per això són els segons en desfilar a la Diana, per darrere de la filà capitana. També encapçalen el bàndol cristià en altres actes, per exemple la Processó General. El cèlebre fester Juan Reig va ser l'alférez cristià 1903 dels Contrabandistes i ja ho havia sigut en 1894 i 1895. En la fotografia de 1903 es pot veure a Juan Reig portant la bandera i a un fester de la filà Capellans, que havien tingut la capitania cristiana en 1902. Juan Moltó Sanz va lluir una frondosa barba i com a capità cristià 1904 va desfilar a cavall. L'Entrada Cristiana 1904 es va viure en un matí solejat que va fer brillar a la filà Andaluces.

A l'any 1914 Juan Reig va tornar a representar a la filà Andaluces com a alférez cristià. No era la primera volta que exercia el càrrec. Juan Reig va desfilar a cavall amb pantalons negres i faixa blanca. L'acompanyava el Mossèn Torregrosa i al boato va eixir una palmera i un grup de gitanos amb la cara maquillada en tons morenos. La filà va rebre ajudes econòmiques de l'Associació de Sant Jordi per a portar endavant la capitania cristiana 1915 i no abandonar les Festes d'Alcoi. El puro era un element que mai fallava en els càrrecs de la filà Andaluces. El capità cristià va ser Francisco Espí Navarro, també a cavall. Al cinturó portava un detall metàl·lic en forma de ferradura i cavall, dos símbols clàssics de la filà.

La filà Andaluces és la protagonista de l'acte del Contrabando. Els origens de l'escena en vers són tan vells com la pròpia filà. El Contrabando sempre ha tingut altibaixos i és un dels moments més desconeguts de la Trilogia Festera Alcoyana. La lluita dialectal es feia fins a 1876 amb components de les filà Somatenes i desprès amb la filà Navarros. A partir de 1903 la filà Estudiants era la que participava en el Contrabando. Però a partir de 1916 és la filà Maseros l'encarregada de plantar-los cara als contrabandistes d'Andalucia. La raó va ser la desintegració de la filà Estudiants L'acte teatral i a mode d'ambaixada es realitzat el dia dels trons a les 7 del matí. L'horari fa que no siga un acte amb públic nombrós, però hi ha grans amants del diàleg humorístic que manté el masero amb el contrabandista.

Fins als anys 70 el Contrabando no tenia tan d'interès i era un parlament itinerant pels carrers d'Alcoi. Desde 1979 la filà Maseros es situa damunt del Castell de Festes, com a defensor d'Alcoi, mentre la filà Andaluces entra a la Plaça d'Espanya sobre cavalls per a pactar. L'argument del Contrabando és que la filà Andaluces vol comerciar amb objectes il·legals i la filà Maseros ho vol impedir. Els declamants discuteixen fins que arriben a un acord i s'uneixen per a lluitar contra les tropes mahometanes. És el moment previ a l'Alardo que ompli de pólvora tot Alcoi. Paco el de la Boquera, Francisco Llidó, Pep l'anglès, Rafael Aznar Marraixa, Rafael Ferri, Antonio Olcina i Enrique Pérez han sigut els festers de la filà que han fet tan peculiar l'acte del Contrabando, sobretot per les seues improvisacions jocoses i les bromes relacionades amb els successos del moment. Cada any desde 1916 el masero trau un tema de conversació, mentre el contrabandista pretén introduir-se en la ciutat amb el seu cargament. 

Encara que fa 100 anys es vivia una època de bona economia, la filà Andaluces va tindre moltes baixes en 1920. Els feliços anys 20 no ho van ser tant per als Contrabandistes, tractant-se de la pitjor època de la seua història. La pobresa era tan gran que la primera esquadra de negres de la filà Andaluces va desfilar amb draps vells. L'alférez cristià 1923 no va destacar per l'elegància, sinó que va representar a un bandoler ferit i amb patilles. Lo més destacat del trage de Jorge Rives Cervera va ser el parxe a l'ull i la manta de llana. Al boato es va incloure un carro arrastrat per cavalls que transportava una gran olivera. La filà Andaluces va tornar a necessitar subvencions per a eixir del pas en la capitania cristiana 1924. Jorge Rives Cervera va tornar a fer el càrrec en 1924, seguint els patrons del trage oficial de la filà Andaluces. Era una filà amb poques comoditats i ni tan sols tenien plats a la seu social i el menjar era escàs. 

Coincidint en l'any en que l'Associació de Sant Jordi i l'Ajuntament d'Alcoi es separaven, a la filà li tocava l'alferecia cristiana. José Lario García va ser l'alférez contrabandista de 1932. La Segona República Espanyola havia provocat un gir polític i la religió volia deixar-se en un segon pla. Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi van patir una greu crisi per la divisió entre els laics i devots del patró. Mentre algunes filaes no van participar en les Entrades de 1932, la filà Andaluces va desenvolupar una alferecia cristiana brillant. José Lario portava un preciós trage i el seu cavall també anava engalanat amb teles brodades. En l'any de capitania cristiana 1933, les Festes d'Alcoi van ser organitzades per l'Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians, creada desprès de la renuncia de l'Associació de Sant Jordi. Rafael Peidro va animar als alcoyans i alcoyanes a participar en la celebració, excepte si es portava ciris a les reduïdes processons. José Cano García va rebre un sol calorós en la seua desfilada com a capità cristià 1933. Al boato de la filà Andaluces es van veure moltes xiques vestides de sevillanes. Les xiquetes amb trages de faralaes acompanyaven als Contrabandistes a cavall. 

Al acabar-se la Guerra Civil Espanyola, la filà Andaluces va ser de les primeres en refundar-se. Es va constituir en 1939 gràcies a l'empeny del seu nou primer tro: Antonio Aracil. La Penya el Collao es van unir a la filà, consolidant-la en número de membres. Era una de les filaes més nombroses en la postguerra i seguien el gust folklòric de la època pels pasdobles i celebracions taurines. La Penya el Collao provenia d'uns aficionats al futbol que animaven molt al Alcoyano i li donaven molta moral als partits. Recent reiniciades la tradició de les Festes de Sant Jordi, a la filà Andaluces els va pertocar l'alférez cristià. Emilio Ferràndiz va lluir un trage molt en la línia de la filà, destacant el barret de "señorito andaluz". Al contrari, l'esquadra de negres portava una camisa descordada i un mocador al cap, simulant assaltadors de camins. Emilio Ferràndiz va repetir com a capità cristià 1942, desfilant a cavall. El marsellet negre del capità cristià 1942 estava decorat amb brodats en forma de fulles i plantes. L'esquadra de negres estava maquillada amb tons obscurs, simulant la pell morena dels gitanos. Del senzill disseny destacava la camisa a ratlles i les arracades d'aro. 

Als anys 40 les Festes d'Alcoi van agafar un caràcter profundament religiós, en contraposició amb l'enfocament anticlerical que se li havia donat als Moros i Cristians durant la Segona República Espanyola. El nacionalcatolicisme que defenia el dictador Francisco Franco va ser ben rebut per l'Associació de Sant Jordi per a poder retornar-li valor al patró. La figura infantil del Sant Jordiet va agafar rellevància i estava representat per xiquets de famílies adinerades. En èpoques anteriors eren xiquets orfes qui encarnaven al Sant Jordiet. Carlos Aracil Aura va ser Sant Jordiet 3 anys consecutius, però cada volta en una filà. Al 1942 acompanyat de la filà Abencerrajes, en 1943 pels Contrabandistes i en 1944 per la filà Llana. Carlos Aracil vestia amb un original casc i una capa amb dibuixos florals en tons rosats. Era habitual en aquells temps que un xiquet repetira en el càrrec i estaguera compartit per varies filaes. En 1945, 1946 i 1947 la filà Andaluces va tornar a tindre Sant Jordiet, en aquesta ocasió amb el xiquet Jorge Matarredona García. La sobrietat del disseny romà va agradar i es semblava al trage de Sant Jordi el Xicotet, escultura de José Rabasa. La corassa daurada de Jorge Matarredona tenia motius vegetals. La capa era de color morat i va estar dissenyat pel propi José Rabasa. A més a més el pare del Sant Jordiet era l'alcalde franquista d'Alcoi: Miguel Matarredona Terol. En aquella època als Contrabandistes se'ls anomenava la filà de l'Ajuntament.

Emilio Ferràndiz era ja un veterà de la filà Andaluces quan va accedir a ser l'alférez cristià 1953. Una tromba d'aigua va irrompre en l'Entrada Cristiana 1953 quan la filà Andaluces desfilava pels carrers d'Alcoi. L'esquadra de negres portava unes grans destrals, teles nugades i un cinturó de pirata que subjectava la curta falda. El trage d'Emilio Ferràndiz era molt original, però com no va lluir en 1953, el va tornar a traure com a capità cristià 1954. El sol si va fer que en aquell matí d'abril el capità cristià brillara amb el seu trage contrabandista. Emilio Ferràndiz va desfilar sobre cavall i amb una gran navaixa a la ma. La jaqueta blava tenia brodada a la Mare de Déu dels Desamparats a l'esquena i els pantalons eren rojos com els de la filà. Cal recordar que en aquell moment la filà Andaluces no desfilava en esquadra sinó amb matxos. Per això fer esquadra de negres era especial i tota una alegria extraordinària. Els esquadrers representaven a uns corsaris i fins hi tot tenien una cançó popular en la que es cantava que desembarcarien al riu Molinar. El mocador pirata i la jaqueta amb una calavera a l'esquena van fer que fora una esquadra de negres molt novedosa.

Ricardo Ferràndiz Sirera va ser altre Sant Jordiet compartit. Era un xiquet gat que també era contrabandista. A l'any 1959 va representar al patró d'Alcoi amb molta responsabilitat. La seua cara d'àngel va fer que fora molt aplaudit i a més a més el seu trage era molt bonic. La curta capa era roja i la corassa daurada tenia dos grifons enfrontats. Alfonso Saura es va encarregar del disseny amb tires de cuero marró per a Ricardo Ferràndiz. En anys posteriors Rafael Guarinos posaria de moda incloure animals mitològics a les corasses del Sant Jordiet. En 1960 la filà Andaluces va compartir el càrrec amb la filà Maseros, amb qui s'encaraven a l'acte del Contrabando. El xiquet Rafael Pastor Blanes estava seguit per un grup de maseros i en Fontilles també va estar arropat per la filà Mozàrabes. Ricardo Ferràndiz i Rafael Pastor són exemples d'aquells temps en que el Sant Jordiet no sols era membre d'una filà.

Un canvi transcendental per a la filà Andaluces es va produir en 1963. L'Associació de Sant Jordi va aprovar que desfilaren en esquadra. Fins aquell moment i durant dècades els Contrabandistes desfilaven en matxos, formant dos fileres en l'Entrada Cristiana. Sols podien fer esquadra en la Primera Diana i per tant hi havia pocs formadors a la filà. Els genets contrabandistes muntaven els cavalls amb la companyia d'una xiqueta vestida amb trage de volants. La dificultat cada volta major de trobar tants animals va fer canviar aquesta tradició de la filà Andaluces. La singularitat de l'esquadra de blancs de la filà Andaluces és que desfila amb pasdobles i no marxes cristianes. A més a més el cabo no utilitza la porra, ni cap espasa medieval, sinó la navaixa. Fer rodar la navaixa és un art exclusiu d'aquesta filà tan estimada. Òbviament moure la navaixa no és una cosa assequible per a tots els festers i els cabos de la filà Andaluces han de ser experts en el domini i tindre gràcia. Les Festes d'Alcoi 1963 van tindre encara més espectacularitat gràcies a la primera esquadra de blancs dels Contrabandistes. El resultat a nivell popular va cridar poderosament l'atenció del públic i se'ls va concedir el premi a la millor esquadra cristiana d'aquell any. L'arrancà al Partidor de l'esquadra de blancs de la filà Andaluces no ha perdut frescura i continua sent un dels moments més esperats de l'Entrada Cristiana. A l'any 1963 la filà Andaluces va desfilar amb "Nieve y más nieve", un pasdoble dels anys 40. En altres ocasions han desfilat amb "Nerva", "José Luis Valero" i "Flores españolas", però desde els anys 70 la tradició ve marcada pel pasdoble "Ragón Falez" d'Emilio Cebrián..

Jesús Cortés Miralles va vestir una jaqueta roja com a alférez cristià 1967. S'allunyava del disseny oficial de la filà Andaluces, on el marsellet és roig. Però a un alférez cristià contrabandista no li podia faltar el barret negre, de la mateixa tela que la montera de la filà Maseros. L'alferecia cristiana 1967 de la filà Andaluces va disfrutar d'un temps excel·lent. L'esquadra de negres era molt simple però en aquell moment va impactar molt, sobretot pels escuts redons. Pantalons rojos, faixa groga i un xaleco negre que deixava els peluts pits dels esquadrers al descobert. Jesús Cortés també tenia intenció de ser el capità cristià 1968, però per problemes de salut d'un familiar va tindre que renunciar al càrrec més important de Nostra Festa. José Olcina Pastor el va substituir com a capità cristià a cavall. José Olcina li va cedir el seu càrrec a Vicente Cortés en l'Alardo, ja que era el fill de Jesús Cortés Miralles. El boato de 1968 va acollir a molts xiquets i xiquetes, vestits com si anaren a la Romeria del Rocio. Va ser una capitania cristiana amb més participació infantil de la normal i el primer tro Miguel Peris Català va rebre amb els braços oberts la participació de moltes dones vestides de cordoveses. Totes les alcoyanes que van voler van tindre cabuda al boato del capità cristià 1968, convertint-se en una via per a que les dones desfilaren en l'Entrada Cristiana. Va haver anys en que eren verdaderes multituds les que tenia que ordenar la filà Andaluces. El trage de José Olcina combinava els colors magenta i negre, mentre que la manta brodada li servia de capa. L'esquadra de negres de 1968 destacava per una ferradura com a escut. Els esquadrers es van cobrir el cap amb un antifaç verd que els feia semblar botxins o lladres. 

La primera esquadra d'enmig de la filà Andaluces va revolucionar l'estètica contrabandista. Era 1975 i mai s'havia vist una esquadra de negres tan elegant en aquesta filà. Els draps, els pantalons negres, els mocadors pirata i les teles pobres ja no eren dignes d'una filà amb tanta solera. Els esquadrers de 1975 es van vestir com un "señorito andaluz" real. Dels pantalons blaus penjaven borles que li donaven moviment i colorit a l'esquadra d'enmig. El pìt al descobert era el toc bandoler dels esquadrers, però portaven un xaleco de refinada tela groga. El barret estava fet de pell d'animal en tons marrons. El cabo movia la navaixa amb el pasdoble "Nieve y más nieve" i el cabo batidor va arrancar forts aplaudiments pel seu domini i professionalitat. Desde la instauració del Concurs d'Olleta Alcoyana al Mig Any, la filà Andaluces es va convertir en una de les que guanyaven més segons premis. El triomf tan sols l'han aconseguit en 3 edicions del concurs: 1978, 1989 i 1995.

La Glòria Infantil de 1981 es va celebrar el 23 d'abril, amb mal temps. Aquell 1981 és recordat per la forta pluja que li va caure a Pilar Mompó mentre dirigia l'Himne de Festes. Per al 24 d'abril, quan es van celebrar les Entrades, va fer un sol radiant però gelat i de nou el dia de Sant Jordi va estar aiguat. L'alferecia cristiana 1981 de la filà Andaluces va convertir l'Entrada Cristiana en una recreació de la "Feria d'abril de Sevilla". Eixe ambient flamenc de casetes amb farolets es va aconseguir gràcies a les xiquetes i dones vestides amb trages de sevillana, amb peineta inclosa. 70 cavalls i bandolers abanderats completaven el boato, ple de tresors robats. Paco Aznar li va fer un boceto molt bonic i colorista a l'alférez cristià 1981: Francisco Aracil Català. Va lluir a peu el trage en tons blaus, rojos i blancs. El rodella i la carrossa dels arcs amb un pou van ser molt admirats. L'esquadra de negres de la filà Andaluces va rebre molts aplaudiments a l'Entrada Cristiana 1981 i seguia la línia visual de Francisco Aracil. L'autor Paco Aznar tan sols va canviar els colors del trage de l'alférez cristià i l'esquadra de negres. Portaven pantaló groc i negre i xaleco roig, mentre que el barret tenia la mateixa forma que el del càrrec.

La Diana de 1982 va tindre un començament mai vist. Per primera volta el Sargento Cristià es vestia amb un trage ric de contrabandista per a arrancar amb la filà capitana. El trage que va vestir Miguel Sempere anava en consonància amb l'estil de la filà Andaluces. Va ser emocionant veure com un Sargento Cristià aprenia a rodar la navaixa per a la Primera Diana de 1982. Octavio Pérez Payà era molt estimat pels Contrabandistes i per això va estar flanquejat per molts cavallers de roig. El fester de la filà i el seu rodella van ser els primers en desfilar a l'Entrada Cristiana 1982. La banda de música tocava tan ràpid el pasdoble "Mi Barcelona", que Octavio Pérez es va avançar a l'horari previst, rebent les claus de la ciutat a les 11:40. El capità cristià de la filà Andaluces va desfilar a peu junt al seu fill que vestia el mateix trage. Un disseny prou original que va crear Paco Aznar a base de teles de color rosa, pells negres i una faixa blava. La capa negra tenia moltes xapetes d'or. Amb tan sols 34 anys, el conegut Tayo va fer una capitania cristiana molt sorprenent. En les setmanes prèvies hi havia preocupació per com resultaria el boato de la filà Andaluces i l'expectació era màxima. Al seguici ni tan sols van faltar animals com ponis, gossos, falcons i coloms. Els venters donant vi i una carrossa semblant a un pati andalús amb surtidor tancaven el boato contrabandista. També va ser molt apreciada una esquadra de negres infantil. Els adults també van oferir una preciosa esquadra de negres de Paco Aznar que conjuntava els colors roig i blau. No va haver faixa sinó un mocador groc nugat a la cintura. 

Al 1989 la filà Andaluces tenia molts motius per a estar contenta. Per una part celebraven el 150 aniversari desde el nomenament de la filà en 1839 i també tenien el Mig. Per tants a l'Entrada Cristiana 1989 els pertocava traure 3 esquadres: La de blancs, la d'enmig i la commemorativa. Un desplegament de contrabandistes com mai s'havia vist. Es van tornar a traure moltes cavalleries, recordant l'antiga forma de desfilar de la filà Andaluces. Els matxos muntats per parelles de contrabandista i gitana van tornar a l'Entrada Cristiana, ja que era una tradició quasi perduda. L'esquadra de negres dels 150 anys recordava a un "señorito andaluz" que presumia de les seues riqueses i les seues armes de foc. Els pantalons eren negres i la manta de color roig, però la resta del disseny era molt semblant al de la filà. Les polaines es van canviar per unes botes marrons. L'esquadra d'enmig 1989 s'allunyava de l'estètica senyorial per a diferenciar-se de l'esquadra commemorativa contrabandista. Els esquadrers van escollir un trage guerrer de Jordi Sellés, que s'havia estrenat com a dissenyador un any abans. Els joves de la filà van desfilar a l'esquadra d'enmig amb un pasdoble nou: "Els Contrabandistes" de José Maria Valls. El trage era tot negre, amb pantalons molt ajustats i decoracions a base de metalls daurats. El casc era xicotet i les pells conformaven una capa en la que no va faltar la palmera, un dels símbols de la filà.

Mal temps i fred s'anunciaven per a les Festes de Sant Jordi 1995. Però a l'Entrada Cristiana va eixir el sol i Mario Sancho García va disfrutar molt sobre la seua calessa. Va ser el primer càrrec en desfilar damunt d'un carruatge andalús, demostrant que aquesta filà si tenia imaginació. Alguns dubtaven de com es podia traure un boato de grans dimensions, amb les limitades possibilitats per a variar el trage contrabandista. Luis Sanus es va estrenar per tot lo alt com a dissenyador fester, ja que va innovar moltíssim en l'alferecia cristiana 1995 de la filà Andaluces. Contra tot pronòstic, l'escepticisme del públic va desaparèixer al veure el grup de percussió i les bandoleres amb llançes. La ferradura com a símbol de la filà va estar present al boato i també les zíngares amb panderetes. Els cavallers a cavall precedien a Mario Sancho. L'alférez cristià portava un impressionant trage de cuero marró i sumant parts amb els colors de la fila: Roig, blau i blanc. Els rodelles seguien a la banda de música interpretant "Els Contrabandistes" i la favorita va desfilar en calessa al so de "Churumbelerías". El cridaner ballet de Virginia Bolufer en tons verds i magenta va estrenar la peça musical "Danza colorista" de Rafael Mullor Grau. També l'esquadra de negres va encomanar una marxa cristiana a José Maria Valls i va quedar batejada com a "Esquadra alferis 1995". El gran Alejandro Soler va ser l'encarregat del disseny d'una impactant esquadra de negres contrabandista, destacant la capa roja amb un crani de cérvol. Els pantalons negres ajustats, els ossos, el cuero marró i els metalls daurats van conformar una gran esquadra de negres. El dia Sant Jordi va començar plujós i desprès de la mascletà fins hi tot va nevar a les muntanyes. Per a l'Alardo l'oratge va seguir fent de les seues i els càrrecs 1995 no van poder lluir els seus trages amb sol fins la visita a Fontilles.

Miguel Juan Reig Abad va voler festejar els seus 25 anys com a membre de la filà Andaluces sent el capità cristià 1996. Entrades passades per aigua en aquell any, encara que la pitjor part se la van endur les filaes mores. La pluja no va aconseguir deslluir la capitania cristiana 1996 i va començar a ploure quan el boato passava per la Plaça d'Espanya. Un boato iniciat amb percussió i molts ventalls que movien les cordoveses. Es va estrenar la cèlebre marxa cristiana "Farolero" de José Maria Valls. Els cavallers a cavall anaven davant la carrossa del capità i les rodelles. Miguel Juan Reig Abad portava un trage d'Alejandro Soler que va encantar al públic alcoyà. Colors tan contrabandistes com el roig, blanc o negre sumaven més encant gràcies als incomptables detalls daurats. Les botes de cuero marró es conjuntaven amb la fusta de la carrossa, que acabava amb dos aus abstractes de color blau. La carrossa de la favorita era un ventall desplegat. La família del capità cristià va desfilar amb el pasdoble "Als preparats", molt conegut en Cocentaina. De nou Rafael Mullor Grau va composar una peça musical per al ballet roig de Virginia Bolufer, però "Capitán Andaluces 1996" no va tindre el mateix èxit de "Danza colorista" un any abans. El boato va tindre molta participació femenina, però van destacar un grup de saquejadors de marró bevent en la carrossa de la posada. L'espectacular esquadra de negres de Roberto Pérez va arrancar amb el pasdoble "Juan Manuel". El disseny va marcar un abans i un desprès per la forma del casc. Les pells d'animal es van conjuntar amb metalls daurats i teles de color roig i blau. El trage del capità cristià va brillar més en la Processó de la Relíquia, quan per fi el sol va aparèixer a les Festes d'Alcoi 1996.

L'últim Sant Jordiet de la filà Andaluces va ser Jorge Gonzàlez Satorre en 1999. El xiquet va viure el càrrec amb molta innocència i envoltat d'amics. L'objectiu de la filà era que els xiquets formaren quadrilla i disfrutaren del càrrec. Per tant va quedar com un any dedicat als xiquets, amb ensayos infantils i festes dirigides als més menuts. Jordi Sellés va dissenyar un trage de Sant Jordiet que s'allunyava de l'estètica romana. El casc tenia una forma diferent i la capa negra no tenia cap dibuix. El més destacat és que al pit Jorge Gonzàlez portava estampat el Temple de Sant Jordi, tan identificatiu d'Alcoi. A més a més és l'església desde on comença la Processó de la Relíquia, al carrer Santo Tomás. El Sant Jordiet 1999 va estrenar el seu trage en roig, blanc i negre el dia 23 d'abril, però quan més va disfrutar va ser en l'Aparició de la nit del 24 d'abril.

L'esquadra d'enmig 2003 li va aportar color al gris matí de l'Entrada Cristiana del 3 de maig, ja que aquell any es van atrassar les Festes d'Alcoi per la Setmana Santa. Desprès de la magnífica capitania cristiana de la filà Almogàvars, a la filà Andaluces els tocava mantenir alt el llistó. I ho van aconseguir amb una de les millors esquadres de negres de la seua història. El disseny del Mig 2003 va ser obra d'Alejandro Soler i no podia ser d'altra manera per l'increïble trage que va crear. Pantalons rojos ajustats, pells de guepard, peçes de metall platejat, cuero marró i un xicotet casc van conformar el disseny bandoler. L'art de moure la navaixa es va intensificar al ritme de "Farolero" de José Maria Valls. Va ser l'últim disseny d'Alejandro Soler per a la filà Andaluces, deixant una marca inesborrable en l'imaginari col·lectiu de la filà alcoyana. 

La seu social de la filà Andaluces va inaugurar en 2001 i la continuen ocupant hui en dia, desprès d'haver reformat una antiga fàbrica tèxtil al carrer Bisbe Orberà. El contrabandista Valentín Domínguez va ser el Sergentet Cristià de 2006 i 2007, dos anys seguits en els que la Glòria Infantil es va banyar malauradament. I és que a la filà Andaluces sempre ha estat orgullosa de tindre grans cabos. Però no sols saben rodar la navaixa, sinó també la llança. Entre els formadors més recordats de la filà Andaluces estan Enrique Miralles, Ximo Llorens, José Abad, Vicente Cortés, Octavio Pérez, Francisco Santonja, Enrique Pérez, Rafa Linares, Aurelio Castro.

L'alferecia cristiana 2009 de la filà Andaluces va lluitar a contrarellotge per a que es compliren els horaris de l'Entrada Cristiana. Lamentablement no es va aconseguir, però el boato va agradar molt al públic. La inspiració del càrrec eren els quadres del pintor del segle XIX Francisco de Goya, sobretot el de "El entierro de la Sardina". Els trages de les dames i favorites eren ajustats i destacaven pels volants. En els mateixos tons daurats i blancs que les favorites, l'alférez cristià i els rodelles apareixien sobre carrossa arrastrada per cavalls. El barret de metall daurat del fester Juan José Ferri Ferrer brillava baix el sol de migdia. El trage de l'alférez cristià dissenyat per José Moiña era trencador dins de la idiosincràsia contrabandista. També va ser trencador el pasdoble "Güencha" de Gregorio Casasempere, amb el que saludaven els cavallers. Altres obres musicals que van sonar al boato de 2009 van ser "Afar Mosem" o "Curro Jiménez" al ballet de Maria José Albors. Però el ballet més recordat de l'alferecia cristiana de la filà Andaluces va ser el de les pitonisses. Les boles de cristall, els conjurs i les faldes de color taronja i negre de les ballarines es movien al compàs de "La danza del fuego" de l'obra "El amor brujo" de Manuel de Falla. Molts bombers van participar al boato bandoler per ser companys de faena de l'alférez cristià: Juan José Ferri. Mesoneres, abanderades, carros, bruixes amb romer i grups de percussió amb panderetes van completar el bonic boato de Fermín Vélez. L'esquadra de negres va baixar pels carrers d'Alcoi a un ritme veloç, en 45 minuts i amb una nova marxa cristiana de Francisco Valor: "Excissum bellators". El trage de Paco Verdú tenia una gran profusió de detalls, sent el blanc el color principal. El casc, el maquillatge i la manta van agradar molt, però tot el conjunt va ser ben valorat. Va ser una esquadra de negres molt atrevida que va conjugar elements contrabandistes amb altres més salvatges. 

El primer capità cristià de la dècada anava a ser de la primera filà en l'ordre de formació: Els Contrabandistes. El Sargento Cristià, Salvador Albero, va arrancar la Primera Diana baix una intensa pluja i rodant la navaixa al so del pasdoble "Amparito Roca". El 22 d'abril seguia sent plujós a les 10:30, hora d'inici de l'Entrada Cristiana. Molt devanit va aparèixer Vicente Cortés López com a capità cristià 2010. El públic no va acabar de rebre l'emoció del boato, tal volta pel clima humit i la poca força de la música, basada en l'òpera Carmen de Bizet. El grup de monta i doma a cavall anava davant de la carrossa dels cavallers. Els roders desfilaven amb "Dimonis de Massalfassar", mentre que les favorites van recuperar el pasdoble "Xelo la pequeña". El trage de les dos en tons rosa i verd no combinava gens amb el de les guapes dames. Vicente Cortés, conegut com Tito, ja era en 2010 un respectat veterà de la filà i va ser la seua desfilada sobre una calessa del segle XVIII. El trage en tons verd pistatxo i negre destacava per la manta amb siluetes de la palmera. El mocador baix del barret era el mateix que havia portat el pare de Vicente Cortés com a càrrec dels anys 60.  El boato de 2010 va ser un poc criticat i els grups femenins es basaven en les tabaqueres que venien cigarrets de Cuba. Els negocis de contrabando van tindre el seu espai dins del boato, on es va estrenar el ballet Gawazi al ritme de "Habanera". Una volta més el ballet de Virginia Bolufer tancava el boato de la filà Andaluces. Per al seu quart ballet flamenc va aprofitar les castanyoles i els mantons de manila en tons negres i grocs. Va ser la segona capitania cristiana de la filà Andaluces en rebre la pluja consecutivament. Una mala sort de la que es lamentaven els components de l'esquadra de negres. Van desfilar amb la marxa cristiana "Farolero", estrenada en l'anterior càrrec de 1996. El disseny de Jordi Sellés combinava el blau amb el granate, destacant un innovador casc que els tapava mitja cara.

Dos celebracions menors van tindre els Contrabandistes desprès dels seus anys de càrrec. Al 2013 es complien 50 anys desde la primera esquadra de blancs de la filà. I en 2014 la filà Andaluces va recordar el seu 175 aniversari, però sense cap esquadra commemorativa. Per últim al 2016 també van celebrar el Centenari de l'acte del Contrabando junt a la filà Maseros. Per aquest motiu la filà Andaluces va decidir repetir dos voltes l'acte teatral. Pel matí del 24 d'abril de 2016 i a migdia, quan ja havia acabat l'Alardo i la lluita d'espases. El Contrabando va tindre més públic que mai degut a l'hora en que es va fer. Una reforma en l'estructura de la filà Andaluces ha cridat l'atenció als últims anys. La participació de la filà a l'Entrada Cristiana ja no és tan llarga com en dècades passades. Darrere de l'esquadra de blancs acostumaven a desfilar centenars de gitanes i sevillanes repartint clavells. La presència de tantes xiquetes i calesses arribava a cansar al públic i varies Juntes Directives es van veure desbordades per la multitud de persones que volien eixir amb la filà Andaluces. Certament l'Entrada Cristiana es feia pesada amb aquell riu de gent amb trages de faralaes i es va posar fi a aquesta forma de desfilar. Els nous estatuts de la filà Andaluces sols permeten vestir el trage oficial masculí i femení contrabandista, prohibint aquells derivats d'Andalucia. 

Amb aquest problema solucionat, la filà Andaluces va guanyar fluïdesa en l'Entrada Cristiana. Un fet que es va notar sobretot en 2017, quan van tornar a tindre esquadra d'enmig. En aquesta última ocasió el disseny va ser obra de Santi Carbonell, qui s'havia fet un lloc en el món fester desde feia anys. L'esquadra de negres de la filà Andaluces ha resultat ser un dels millors dissenys del fester creuat, i també alférez moro de la filà Magenta. El trage que van lluir els esquadrers en 2017 estava format per un xaleco ocre, camisa marró, pantalons tostats i faixa blava. La forma del casc metàl·lic era original i la manta granate amb borles servia com a capa. Una pistola convertia als esquadrers en autèntics guerrers amb la cara maquillada amb cicatrius, les típiques patilles i unes lentilles terrorífiques. "Los Soreles" va ser el pasdoble de José Maria Valls que va animar l'ambient. En 2017 les temperatures van ser prou baixes, però al menys el sol no va faltar a la cita cap dia de la Trilogia Festera Alcoyana.

En referència als dissenyadors més reeixits de la història de la filà Andaluces, cal especificar a dos molt importants: Alejandro Soler i Jordi Sellés. Els dos artistes han fet dos esquadres de negres contrabandistes, tractant-se de les més alabades pels alcoyans i alcoyanes. La de 1995 d'Alejandro Soler va tindre una modificació completa 2 mesos abans de que l'alferecia cristiana eixira al carrer. En canvi la del Mig de 2003 va convèncer als esquadrers desde el primer moment. Per la banda de Jordi Sellés, en 1989 encara era un pintor inexpert però va obtindre un gran resultat amb l'esquadra d'enmig d'estil bandoler. En 2010 ja tenia moltes taules i va saber transmetre el caràcter de la filà Andaluces desde un punt de vista nou. També hi ha que parlar de l'esquadra de negres de l'alférez cristià 1967. Aquell disseny va revolucionar les esquadres de negres de la filà, deixant en l'oblit per a sempre les particularitats pirates. Per això l'Associació de Sant Jordi li va atorgar el premi a la millor esquadra de negres de 1967.

El magnífic disseny femení de la filà Andaluces manté la idiosincràsia contrabandista. Tan sols canvia el barret i els pantalons per una falda, també de color roig. Mario Domínguez va presentar el disseny femení a l'any 2007. La banda de música de la filà és l'Agrupació Artística Real de Gandia, amb la que tenen vincle desde els anys 80. Tots saben que el pasdoble amb el que desfilen a l'Entrada Cristiana és "Ragón Falez", que Emilio Cebrián va dedicar en secret a una dona: Rafaelita González. La filà Andaluces va ser de les més nombroses en anys passats, però actualment s'ha quedat estancada amb 140 individus. També hi ha 80 infantils i 100 simpatitzants que col·laboren amb els Contrabandistes i participen amb ells en alguns actes. El primer tro al 2019 era Toni Justícia Díaz. La personalitat de la filà Andaluces d'Alcoi la farà sobreviure al pas del temps, com porta passant desde el segle XIX a pesar dels clars anacronismes que té en relació a les Festes de Moros i Cristians.

HISTÒRIA FILÀ MARRAKESCH D'ALCOI

Per a entendre la gestació de la filà Marrakesch, hi ha que remuntar-se a principis del segle XX. Les circumstàncies socioeconòmiques eren favorables a la ciutat d'Alcoi i els habitants vivien una eclosió de moviments culturals. Al món fester va aparèixer la corrent artística de l'historicisme, que van comprendre molt bé alguns pintors alcoyans. La burgesia local es trobava en un bon moment i va començar a involucrar-se en les Festes de Moros i Cristians i la seua estètica. Homes amb estudis i coneixements de l'Edat Mitjana portaven anys notant uns anacronismes que no li feien cap favor a la recreació històrica de la batalla de 1276. Amb l'objectiu d'eliminar trages pintorescs i donar-li a Nostra Festa un caràcter més històric, va naìxer l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. La preocupació per donar-li rigor històric a les filaes es va fer realitat amb la creació de Marrakesch, Abencerrajes, Gusmans i Vascos. A més a més estava de moda l'orientalisme i les melodies àrabs, per això es van fer molts viatges a Marroc per a agafar idees i molts compositors van crear obres relacionades amb històries del nord d'Àfrica. En 1907 es va composar la primera marxa mora: "A Ben Amet" d'Antonio Pérez Verdú. Els fundadors de les filaes van voler batejar-les amb noms més evocadors del segle XIII. Per això la filà Marrakesch va donar sensació de serietat, respecte i prestigi desde el primer moment.

Amb el canvi de segle, va nàixer una inquietud per viure les Festes d'Alcoi d'una forma distinta, donant-li importància al sentit històric. Més alcoyans van accedir a la lectura i al coneixement de l'època medieval i Francisco Laporta va tindre la idea de reformar l'estètica del bàndol moro. El reputat pintor va presentar el disseny de la filà Marrakesch amb la intenció de fer-lo brillar i que destacara per damunt de la resta de filaes mores. El trage era trencador i va resultar tota una revolució de la indumentària festera. Pascual Iborra va donar d'alta la filà Marrakesch el dia 2 de juny de 1901. El nom de la filà ja va sorprendre, perquè pretenia rememorar la ciutat marroquí on van viure els Almoràvides al segle XI. Al casino d'Orient es va concebre la penya que fundaria la filà Marrakesch, formada per 19 senyors. Entre ells es trobava el pintor Francisco Laporta Boronat i Pascual Iborra Carbonell, fabricant del paper de fumar "Pay-Pay". En 1904 aquest industrial alcoyà va ser nombrat president de l'Associació de Sant Jordi.

La filà Marrakesch va ser la primera filà mora en tindre túnica i no els tradicionals bombatxos llargs. Una proposta innovadora de Francisco Laporta Valor que va ser acceptada pels components de la filà. El talent de l'autor va quedar clar al veure el disseny nord-africà i tuareg de la filà Marrakesch. La combinació dels colors marró i blanc convertien el trage en una novetat mai vista. La falda blanca estava separada per una faixa blava amb ratlles grogues i roges. El xaleco marró té dos mitges llunes, símbol que es repeteix en el collar de xapetes daurades. La filà Marrakesch va concitar prompte l'interès dels alcoyans i el seu trage senzill era tema de tertúlia. Un vestit elegant sense reminiscències turques i inspirat en un autèntic trage magrebí del segle XIII. La filà es va estrenar en les Festes de 1902, sent el primer glorier Emilio Lario Mataix. La filà va causar sensació, junt a la filà Abencerrajes que es va fundar en 1903 i també seguia una nova estètica en el disseny fester.

Festers de la filà Llana i de l'alta societat del Círculo Industrial notaven que la tradició s'estava estancant i van decidir unir-se a la filà Marrakesch per a promoure una reforma completa de les Festes de Sant Jordi. El moviment cultural per a eliminar les incoherències històriques va ser impulsat per la filà Marrakesch, i també el pintor Fernando Cabrera. Al igual que Francisco Laporta, els dos artistes van buscar les arrels de la batalla d'Alcoi en 1276 per a donar-li més contingut visual a les Festes de Moros i Cristians. El paper de l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi va ser essencial. Amb l'arribada de 1909, es va proclamar a Antonio Pérez Soler com a primer alférez moro de la filà Marrakesch. El seu trage amb tocs egipcis va agradar per la combinació de teles ratllades. La filà Marrakesch cuidava molt l'aspecte musical i en 1909 feia dos anys que s'havien creat les marxes mores. "La canción del harem" va sonar per als esquadrers, marcant el pas amb les peculiars babutxes roges de la filà.

El 1910 és possiblement un dels anys més memorables de les Festes d'Alcoi i els causants d'aquest record històric van ser els membres de la filà Marrakesch. L'arriscada proposta per a la capitania mora 1910 va crear expectació desde el moment en que un grup d'intel·lectuals alcoyans va viatjar a Argèlia. L'expedició a la ciutat d'Orà va ser molt fructífera i la filà Marrakesch va tornar a Alcoi amb camells, cavalls pura sang i burrets per al capità moro 1910. Enrique Casasempere Satorre estava organitzant una gran Entrada Mora per al 22 d'abril. L'aventura va ser productiva per a Gonzalo Barrachina, que va portar instruments marroquís desde Orà per a la capitania mora 1910. El músic es va inspirar en una melodia àrab per a una part de la seua zarzuela "La bella Zaida". Una composició oriental que estava molt de moda a principis del segle XX. "El Sig" va ser la música més aclamada del compositor alcoyà i la peça musical va sonar a la capitania mora 1910. "El Sig" és una ciutat propera a Orà, on va nàixer la composició de Gonzalo Barrachina Sellés. "La bella Zaida" no es va estrenar com a zarzuela completa, però "El Sig" va gaudir de tant èxit que va ser proclamat Himne de Festes d'Alcoi en 1917. Gonzalo Barrachina és l'autor del romanticisme més important d'Alcoi i va morir en 1916. Enrique Casasempere Satorre va desfilar triomfal com a capità moro 1910 de la filà Marrakesch, acompanyat per musulmans autòctons, burretes i cavalls. Però la novetat que va impactar al públic va ser veure camells de veritat per primera volta. Tampoc s'havia vist mai un elefant a l'Entrada Mora, encara que aquest animal estava fet de cartó. Un seguici tan nombrós i original va donar peu a la creació de boatos. Una denominació nova que va crear la filà Marrakesch en 1910 i ha quedat instaurada en la ment col·lectiva dels valencians. No sols els alcoyans utilitzen la paraula boato per a referir-se a l'acompanyament i carrosses d'un càrrec fester. La capitania mora d'Enrique Casasempere ha quedat marcada com un abans i un desprès a les Festes de Moros i Cristians i encara es recorda l'impacte dels alcoyans al veure animals del desert en viu i en directe. El capità moro 1910 va desfilar a camell baix un sol radiant, eclipsant totalment al capità cristià de la desapareguda filà Salomonistes. Tant els músics com els participants del boato de la filà Marrakesch anaven ataviats amb xilaves morunes. Dos dones, les germanes Conchita i Enriqueta Pascual, van participar amb el trage oficial de la filà Marrakesch i l'estafeta a cavall va ser el marroquí Aziz Ould Mohamed Fellah. Sense cap dubte una capitania mora inoblidable i el primer any amb boatos a les Festes d'Alcoi. Davant d'aquest èxit la resta de filaes van introduir boatos als seus anys de càrrec, sent l'embrió del naixement de les esquadres de negres.

A causa de la insistent pluja, la filà Marrakesch es va negar a desfilar a l'Entrada Mora de 1915 i el propi president de l'Associació de Sant Jordi els va posar una sanció. Per a Pascual Iborra va ser molt dolorós llevar-li el lloc d'antiguitat a la seua pròpia filà, i desde aquell any la filà Marrakesch ja no va desfilar per darrere la filà Granadinos, sinó de la filà Marrakesch. A dia de hui mantenen el número 11 en el torn de Roda del bàndol moro. El conde de la Morera, José Pastor Rodríguez va pertànyer a la filà Marrakesch i va fer nombrosos donatius al Temple de Sant Jordi per a que l'escultor Lorenzo Ridaura construira els àngels de l'altar major. En 1917 altre membre de la filà Marrakesch es convertiria en president de l'Associació de Sant Jordi: Francisco Laporta Gisbert. De 1917  a 1929 va ocupar el càrrec de primer tro Antonio Blanes, qui va organitzar l'alferecia mora 1923 de la filà Marrakesch. El fester protagonista va ser Francisco Laporta Gisbert, muntat a cavall i amb un trage blanc molt guerrer i auster. Al 1924 el propi president de l'Associació de Sant Jordi va ser el capità moro de la filà Marrakesch. Per a l'ocasió, Francisco Laporta Gisbert va estrenar altre trage, més ric i carregat. El capità moro 1924 va seguir la norma de desfilar a cavall, acompanyat d'un parasol molt oportú per a la calorosa vesprada del 22 d'abril. La moruna esquadra de negres de la filà Marrakesch va desfilar amb llançes i xilaves, quan encara resultaven una novetat a les desfilades.

Desprès de la proclamació de la Segona República Espanyola, l'Ajuntament d'Alcoi va promoure unes Festes de Moros i Cristians laiques per a l'any 1932. La filà Marrakesch va opinar que les Festes d'Alcoi no tenien sentit sense la part religiosa dedicada al patró Sant Jordi. Per tant els festers es van unir a l'Associació de Sant Jordi i altres filaes per a protestar. La tensió i ingratitud va créixer quan la nova Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians va donar per extingides les filaes que no van participar en 1932: Llana, Miqueros, Abencerrajes, Marrakesch, Gusmans, Vascos i Muntanyesos. Un fet que no es podia tolerar i que va ser portat als tribunals d'Alacant. El fallo dels jutges en octubre de 1934 va ser que les filaes haurien de ser readmeses. Precisament a la filà Marrakesch li pertocava càrrec en 1935 i va poder desempenyar l'alferecia mora desprès d'uns anys de paró fester. Rafael Coloma Payà va ser l'alférez moro 1935 a cavall. Els seus bombatxos blancs van acabar mullats en el plujós dia de Sant Jordi de 1935, encara que no van haver processons. L'esquadra de negres amb les cares pintades va desfilar amb la peça musical "Un moble més" de Julio Laporta. Qui va ser el cabo batidor en 1935 es va convertir en capità moro 1936: Camilo Candela Moltó. Era un falangista militar que sabia muntar a cavall i que va exercir com a capità moro de forma ceremonial. L'esquadra de negres de la filà Marrakesch en 1936 va destacar per portar una gran destral com a arma. L'ambient no estava tranquil i les confrontacions polítiques en abril ja anunciaven un conflicte bèl·lic mesos desprès. Quan el general Francisco Franco va donar un colp d'estat el 18 de juliol, la Falange Espanyola es va alçar contra la Segona República Espanyola. El capità moro 1936, Camilo Candela Moltó era d'extrema dreta i com a tinent d'infanteria va participar en la Guerra Civil Espanyola. El fester de la filà Marrakesch va caure fusil·lat en Almeria mesos desprès, encara que finalment els seus companys van guanyar la Guerra Civil Espanyola en 1939.

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi es van reinstaurar en 1940, al igual que la Cavalcada de Reis Mags que durant la Segona República Espanyola havia organitzat la filà Marrakesch. Dos anys desprès, amb un nou ordre de càrrecs, la filà Marrakesch tenia l'obligació de representar a l'alférez moro. L'esquadra de negres va sorprendre per les peluques massais i el colorit de les faldes. José Sempere Aracil "Clavillo" va ser l'únic alférez moro de la filà Marrakesch en portar un turbant amb plomes. El trage era molt luxós per a l'època de postguerra i tenia molts brodats. Desprès de l'alferecia mora 1942, la filà Marrakesch tenia com a repte superar-se. La capitania mora 1943 va agradar per recuperar la figura de l'elefant com a animal de la filà. Altra carrossa amb un elefant de cartó rememorava aquella històrica capitania mora de 1910. L'esquadra de negres va seguir l'estètica guerrera i africana del moment. Jorge Armiñana Silvetre també va innovar per portar un casc de metall com a capità moro 1943. Les Festes de Sant Jordi es van celebrar els dies 5, 6 i 7 de maig de 1943 per motius quaresmals. En aquells dies era molt famós el pasdoble taurí "La morena de mi copla" que va acompanyar a la filà Marrakesch.

Als anys 40 diferents festers de la filà Marrakesch van agafar llocs importants a l'Associació de Sant Jordi, destacant Roque Monllor com a assessor artístic (1948-1977). A l'any 1953 la filà Marrakesch va tindre oficialment el seu primer Sant Jordiet. Va ser el xiquet Jorge Mora Alberola, que l'any anterior ja havia sigut Sant Jordiet. El càrrec el van compartir les filaes Marrakesch i Navarros. El trage romà de Jorge Mora Alberola destacava per un impressionant casc amb raspall roig. La preparació del càrrec de Sant Jordiet va deixar en l'oblit el cinqüentenari de la filà Marrakesch. A l'Aparició de Sant Jordi, els festers van acompanyar amb bengales al xiquet muntat en poni. El mal temps no va ser un impediment per a que Jorge Mora Alberola disfrutara de ser el patró d'Alcoi.

La responsabilitat de la filà Marrakesch en 1955 era el càrrec d'alférez moro. Enrique Pascual Picher va desfilar a cavall amb un fantàstic trage de Rafael Guarinos. Destacaven els bombatxos blancs a ratlles negres, el xaleco i capa de color roig i un turbant blanc amb una palma verda al costat. L'esquadra de negres va desfilar baix un cel amenaçant, tan obscur com les pròpies cares dels esquadrers. L'escut li donava un toc més tribal a l'esquadra de negres. No obstant, els espectadors van voler oblidar la soporífera Entrada Mora 1955, marcada per un ritme lent i desarticulat que va deslluir l'espectacle. Un parasol i palmiters van acompanyar al capità moro 1956: Enrique Botella. La filà Marrakesch pretenia esmenar l'error de 1955, fent una Entrada Mora sense talls ni pauses. Gràcies a la responsabilitat dels festers es va aconseguir un ordre admirable. A més a més una atmosfera primaveral va regnar el 22 d'abril com feia anys que no succeïa. Enrique Botella vestia un trage d'estil nòmada molt marrasket i saludava desde el seu cavall. Rafael Guarinos es va inspirar en les tribus massais per a la recordada esquadra de negres de la filà Marrakesch en 1956.

Miguel Sancho Jordà va ser l'alférez moro 1968, recolzat pel primer tro Juan Jornet. La filà Marrakesch va guanyar el premi a la millor esquadra de negres de 1968, recordada per l'estrany colorit i les peluques roges. Per la seua joventut, l'alférez moro 1968 va estar incòmode amb tota la disciplina que requeria el càrrec. Miguel Sancho va desfilar sobre cavall blanc i envoltat de palmiters i genets amb banderes. El simple trage de Rafael Guarinos destacava per una capa de color tostat i una túnica blanca com la de la filà Marrakesch. La presència femenina del boato va alegrar la solejada Entrada Mora. 

Roque Monllor Boronat és el fester de la filà Marrakesch que és recordat com el bon capità. De fet el mestre Ferrero d'Ontinyent li va dedicar la preciosa marxa mora "Bon capità". La banda de música d'Ontinyent tocava per a la filà Marrakesch i gràcies a aquest vincle José Maria Ferrero Pastor va entaular amistat amb Roque Monllor Boronat. El capità moro 1969 va lluir el primer trage de Luis Solbes per a la filà Marrakesch. Una unió que es va expandir en el temps, ja que desde 1969 tots els dissenys de la filà Marrakesch van ser obra del pintor alcoyà. A més a més Roque Monllor era l'assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi i va cuidar cada detall de la seua capitania mora. El trage mantenia la idiosincràsia de la filà Marrakesch, aportant més riquesa i finura en els brodats de la falda blanca i el xaleco roig. Els adorns daurats i la faixa blava completaven un trage de capità moro molt alabat. Seguint el gust alcoyà dels anys 60, l'esquadra de negres va complir el seu paper a la perfecció. Els esquadrers pintats de negre combinaven els colors roig, blanc i blau amb les plomes del grandiós turbant. En una vesprada solejada, el boato de la filà Marrakesch va omplir els carrers de color gràcies als parasols, palmiters, genets a cavall, palanquins, la favorita baix palio, plataformes amb timbals. 

Luis Solbes Payà va saber entendre la filosofia del disseny oficial de la filà Marrakesch i reconvertir-lo en diverses esquadres de negres. Cada trage que vestien els esquadrers de la filà Marrakesch triomfava més que l'anterior i el pintor alcoyà s'apuntava un nou èxit en la seua carrera artística. El tàndem de Luis Solbes i la filà Marrakesch va continuar fins la seua mort. Un dels punts àlgids d'aquesta cooperació entre Luis Solbes i els esquadrers es va produir en 1975. La filà Marrakesch va ser l'última en tindre una esquadra d'enmig, ja que li va tocar 15 anys desprès de que els Cordoneros posaren en marxa l'experiment fester. En la nuvolada Entrada Mora 1975 la filà Marrakesch va aportar força i colorit amb una esquadra de negres al centre de la desfilada. El maquillatge negre es va convertir en un símbol de les esquadres de la filà i els llavis pintats de roig recordaven als patges de la Cavalcada de Reis Mags. El turbant amb plomes blanques seguia la moda festera de 1975 i sobre la túnica roja es formaven dibuixos amb metalls daurats. L'estrela de 5 puntes ja apareixia al banderí de la filà Marrakesch i per primera volta va quedar plasmada en una esquadra de negres de la que estan molt orgullosos.

En 1981 la filà Marrakesch va tornar a confiar en Luis Solbes per a dissenyar tota l'alferecia mora. Antonio Pérez Pérez de l'empresa "Laboratorio Azul" va representar a l'alférez moro 1981 amb la dignitat corresponent. La coreògrafa alcoyana Carmina Nadal va ser la seua favorita, pujada a cavall com el propi alférez moro. Va ser el primer càrrec de la filà Marrakesch en tindre una escolta femenina i un grup de cavallers. Palanquins amb mocàrabs, carrosses il·luminades i 25 genets a cavall completaven el boato de la filà Marrakesch. Desprès de mitja hora de seguici ordenat, l'esquadra de negres arrancava al Partidor a les 19:30. Encara era de dia, però els esquadrers van triomfar amb un disseny agressiu i africà on no van faltar les teles roges, els metalls platejats i les cares pintades de negre. Les plomes marrons del casc recordaven la melena d'un lleó, tal i com era desig de Luis Solbes. Tan sols el dia de les Entrades va fer bon temps. Durant la interpretació de l'Himne de Festes i en la Processó General va ploure molt. Però no va ser impediment per a que Antonio Pérez lluira el seu trage clàssic.

Arribava l'any 1982 en el que la filà Marrakesch tenia dos responsabilitats molt especials. Per una part el seu capità moro, encarnat per Francisco Cortés Tenedor. Els núvols van respectar el desenvolupament de tota l'Entrada Mora 1982. Francisco Cortés va desfilar escoltat per un parasol i un esquadró darrere. A més a més va ser l'últim capità moro en baixar a cavall, fins que en 2014 Rafael Vilaplana va recuperar aquesta costum. Per tant, la filà Marrakesch va ser l'última en traure un càrrec a l'antiga usanza al bàndol moro. El trage que va dissenyar Luis Solbes Payà era molt clàssic i destacava pel color blanc amb alguns tocs de blau i detalls en or, com l'estrela de 5 puntes. L'esquadra de negres també va ser obra de Luis Solbes, resultant un meravellós contrast entre els colors blau, blanc i roig amb el maquillatge negre. L'Entrada Mora 1982 va ser oberta per Amando Blanquer, que estrenava la "Marxa del Centenari" en un any molt important per a la música festera. Els cavallers i el capità moro van desfilar amb la marxa mora "Marrakesch" que havia composat recentment José Maria Ferrero Pastor. L'esquadra de negres va escollir "Un moro mudéjar", la vibrant marxa mora de Rafael Mullor Grau que havia guanyat el primer premi al Concurs de Música Festera de 1981. Amb tot açò, va quedar clar la importància de les marxes mores a la filà Marrakesch. 3 marxes mores mítiques van sonar per primera volta a la capitania mora 1982, sent un privilegi per als festers de la reputada filà. Els escuders protegien a la favorita, seguida per palanquins, huríes i nòmades del desert amb llàtigs. La intensitat i harmonia visual i musical de la capitania mora 1982 va estar molt ben conduïda per la filà Marrakesch i el seu primer tro Antonio Valdés.

Al mateix any que la filà Marrakesch tenia capitania mora, també els va tocar per sorteig el càrrec de Sant Jordiet. El xiquet Joel Vicente Juan Botella va fer història al convertir-se en el Sant Jordiet del Centenari. 1982 va ser un any ple de efemèrides, ja que es complien 100 anys desde la creació de la figura infantil del Sant Jordiet. A més a més també va ser en 1882 quan es va fer per primera volta l'acte de l'Aparició de Sant Jordi. El xiquet de la filà Marrakesch va viure amb alegria la celebració d'un any tan important per a les Festes d'Alcoi. El trage romà de Luis Solbes va destacar per la capa negra. Joel Vicente Juan Botella és l'últim Sant Jordiet que ha tingut la filà. Al 1982 també es va celebrar el centenari del naixement de la música festera. Feia 100 anys que es Joan Cantó va composar el primer pasdoble sentat: "Mahomet". Per aquest motiu Amando Blanquer va crear la famosa "Marxa del Centenari", en un moment de completa inspiració. Una marxa mora que va estrenar la filà Marrakesch al boato del capità moro 1982.

De nou un disseny de Luis Solbes Payà es va fer realitat en una esquadra de negres de la filà Marrakesch. Al 1988 tenien el Mig Moro i els esquadrers volien donar-li notorietat a l'estil solbista. És a dir li volien donar rellevància al maquillatge de betún amb els llavis pintats de roig. La túnica blanca i uns senzills metalls daurats li donaven sobrietat a l'esquadra d'enmig 1988. La marxa mora escollida tenia certa relació amb la filà Marrakesch. "Ximo" de José Maria Ferrero Pastor estava dedicada a un ontinyentí que també va ser membre de la filà Marrakesch d'Alcoi. La capa de l'esquadra d'enmig 1988 reproduïa la fantàstica faixa de la filà Marrakesch: Blava amb ratlles grogues i roges. També es va afegir un escut redó i una barba gris. Aquesta estètica tan pròpia dels patges es va tornar a posar de moda i va ser tendència en les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina. Luis Solbes també va treballar molt per a la contestana filà Kabilenyos, amb una estètica molt similar a la filà Marrakesch d'Alcoi.

El boato pòstum de Luis Solbes Payà va ser l'alferecia mora 1995 de la filà Marrakesch. Antonio Candela Llopis buscava en un primer moment innovar amb Alejandro Soler, però finalment es va decantar per Luis Solbes, el pintor major que sempre havia sigut fidel a la filà Marrakesch. Carmina Nadal, filla d'un membre de la filà, es va encarregar del primer ballet que van traure els Marrakeshc. Es tractava d'una plaga d'aranyes que assolava un poblat africà. Les telaranyes i els guerrers atacaven a les aranyes del ballet al so de "Al Sharab" de Joan Enric Canet Todolí. El ballet de Carmina Nadal va causar furor, calfant l'ambient per a l'arribada de l'alférez moro 1995. Darrere dels cavallers a cavall apareixia Antonio Candela Llopis i el seu rodella. Els trages eren iguals, basats en els colors blau i blanc i amb una capa semblant a la de la filà Marrakesch. Desgraciadament Luis Solbes no va poder veure el resultat del seu projecte, ja que va faltar 3 mesos abans de les Festes de Sant Jordi 1995. La filà Marrakesch li va retre homenatge al seu dissenyador més rellevant en un boato rítmic, clàssic i amb molta percussió. Les favorites van desfilar a carrossa i una tribu africana amb un bruixot tancaven el seguici. L'alférez moro va desfilar amb la marxa mora "Wahabitas" i l'esquadra de negres amb "Un moro mudéjar". Luis Solbes volia que la faixa dels esquadrers fora blanca a ratlles marrons, com la capa de la filà Marrakesch, però els esquadrers van aconseguir eixir al carrer amb una faixa roja. El color principal del trage va ser el blanc, combinat amb el roig i el negre del característic maquillatge. L'Entrada Mora 1995 es va celebrar amb molt de fred i un cel encapotat que no va descarregar aigua fins al dia següent. La sorpresa va ser la nevada caiguda el 23 d'abril de 1995 a les muntanyes d'Alcoi. Molts festers van anar a xafar neu vestits de moro i Antonio Candela li va fer front a la pluja com a alférez moro. El dia dels Trons va tornar a ser una bogeria meteorològicament parlant i es van recollir 7 litres d'aigua en total.

Però si un càrrec de la filà Marrakesch s'ha banyat, aquest va ser el capità moro 1996. 16 litres per metre quadrat van caure durant la vesprada del 22 d'abril de 1996. Les adversitats li van posar les coses difícils als moros en l'any 1996, sobretot a la filà Marrakesch. 5 dies abans de la Trilogia Festera Alcoyana, les carrosses del boato es van cremar. L'incendi d'una nau industrial a la població de Sant Vicent del Raspeig va deixar la carrossa del capità moro convertida en cendra. Faltava poc temps per a les Entrades i les filaes Marrakesch, Realistes i Asturianos havien perdut part de les carrosses del boato. La solidaritat del món fester va quedar patent quan molta gent va unir forces per a reconstruir les carrosses afectades. La filà Vascos es va oferir per a baixar al capità moro en andes i molts col·laboradors van ajudar en el treball de les carrosses. Desprès de dies sense descansar, les carrosses van estar preparades per a l'Entrada Mora 1996. Jaume Navarro Sielva no tenia suficients paraules d'agraïment per tot l'esforç que havien fet els carrossers. La unió i coordinació de la filà Marrakesch amb tot Alcoi es va veure recompensat amb el triomf innegable de la capitania mora 1996. L'estimat Luis Sanus Pastor s'estrenava com a dissenyador fester i va marcar noves pautes estètiques. L'organització del guió del boato i el bon gust dels trages va ser molt aplaudit pel públic. Carmina Nadal va repetir l'èxit de l'any anterior, però en aquesta ocasió el ballet simulava les flames del foc. Es va estrenar per al ballet la peça musical "Tonatiuh", un cant al Déu del sol. Tal volta la fantàstica peça musical de Joan Enric Canet Todolí va ser contraproduent. El sol no va visitar a la filà Marrakesch i quan el capità moro va arrancar al Partidor una forta pluja va fer acte de presència. Jaume Navarro Sielva no va perdre el somriure damunt de la majestuosa carrossa de banyes. El rodella portava el mateix trage que el capità moro, combinant el marró amb el blanc i amb un original turbant amb banyes i metalls blaus i daurats. L'excel·lent marxa mora "Tarde de abril" va sonar millor que mai per al capità moro 1996, i així ho va reconèixer el propi autor: Amando Blanquer Ponsoda. Els cavallers van desfilar sobre quadrigues i les favorites portejades per esclaus. Els grups de boato van ser molt guerrers i tribals, destacant un grup africà que lluitava al ritme de la marxa mora "Aben Bazel". "Ben Milianah" i "Xavier el coixo" també van sonar en l'extens boato que va dissenyar Luis Sanus. L'esquadra de negres també va ser del jove dissenyador i va sorprendre al públic baix els paraigües. Banyes i plomes li donaven pes i altura al casc, mentre que el trage combinava roig, blau, negre i daurat. Està clar que la capitania mora 1996 és una de les més memorables de la filà Marrakesch, a causa de tots els successos dels que van eixir airosos i dels increïbles dissenys de Luis Sanus.

Un segle desprès de la seua estrena als carrers d'Alcoi, la filà Marrakesch es preparava per al seu 100 aniversari en 2001. Les Festes de Moros i Cristians havien canviat molt al llarg del segle XX, però el disseny oficial de la filà Marrakesch continuava present sense modificacions. Com l'esquadra commemorativa no tenia cap trage antic amb el que desfilar, es va decidir encarregar un boceto clàssic en el que la falda blanca fora més llarga. El xaleco marró també es va allargar i va acabar sent una bonica capa. Com no podia ser d'altra forma, l'esquadra centenària va desfilar el 22 d'abril de 2001 al so de la "Marxa del Centenari" d'Amando Blanquer. Al 2002 la filà Marrakesch tenia l'esquadra d'enmig mora. Va ser un any de molt bon temps durant tota la Trilogia Festera Alcoyana i la filà Marrakesch es va llevar l'espineta dels seus últims anys de càrrec, maltractats per la pluja. Als esquadrers els feia molta il·lusió recordar l'època daurada de Luis Solbes i van recuperar un disseny inèdit del pintor alcoyà. Una autèntica obra maestra en la que no faltaven els símbols i colors tradicionals de les esquadres de negres de la filà Marrakesch. El boceto del desaparegut pintor va fer retrocedir als alcoyans a glorioses èpoques passades. Els metalls daurats, una túnica roja i la faixa blava a ratlles van ser els punts destacats de l'esquadra d'enmig 2002. El maquillatge de betún bàsic s'estava perdent en les esquadres de negres del segle XXI i va agradar que la filà Marrakesch recuperara la cara pintada de negre sense més formes i dibuixos recarregats. Al típic disseny solbista d'estil clàssic se li unia una marxa mora clàssica: "El president" de . A l'any 2003 la banda Unió Musical de Muro interpretava "La Penya el Frare" de Francisco Esteve Pastor a la Diana de la filà Marrakesch, i al mateix any es va inaugurar la nova seu social de la filà al carrer Casablanca.

Celebrant el centenari del primer càrrec de la filà Marrakesch, en 2009 afrontaven una nova alferecia mora. Els germans Sempere volien tancar la seua trajectòria com a dissenyadors festers amb la filà Marrakesch. Les seues últimes creacions per al boato es van basar en una caravana nòmada pel desert. El boato s'iniciava amb un elefant de veritat, com a animal recurrent en els seguicis de la filà. Beduïns, tuaregs i camellers es van veure en un curt boato que va ser més màgic gràcies a la llum de l'enramada nocturna. La crisi econòmica del moment va ocasionar la falta de cavallers de l'alférez moro. Miguel Llorens Payà va desfilar sobre una jaima que era arrastrada amb cordes per esclaus. A "El Kilo" li feia molta il·lusió ser alférez com ja ho havia sigut el seu pare amb la filà Mozàrabes en 1947. El veterà Miguel Llorens es va emocionar molt recordant als seus familiars i desfilant amb "Any d'alferis" d'Amando Blanquer. Una inigualable marxa mora que era molt apropiada per al seu càrrec, amb trage dels germans Sempere. Destacava l'exuberant turbant amb joies, la túnica blanca fins als peus i una original capa blava amb corda enrotllada. La cadenciosa marxa mora "Juanjo" anunciava l'arribada de la favorita i les dames, amb trages d'inspiració bereber en tons blancs i marrons. L'únic ballet del boato va ser idea de Carmina Nadal, representant la lluita contra les forces de la natura al desert. Darrere una tempesta d'arena apareixien les ballarines del dia amb trages en roig i groc, mentre les ballarines que representaven la nit portaven màscares blaves. Un ballet impactant que va rescatar l'oblidada partitura de "Tonatiuh", estrenada al ballet de la capitania mora de 1996. L'esquadra de negres tancava l'alferecia mora 2009 d'una forma espectacular i sense grans estridències. Descanse en pau Miguel Llorens "El Kilo".

La casualitat va voler que al complir-se 100 anys del primer boato de les Festes d'Alcoi, la filà Marrakesch tornara a tindre la capitania mora. Un segle desprès del càrrec d'Enrique Casasempere, es seguia recordant aquella desfilada històrica amb camells. El sorprenent elefant de cartó ja s'havia vist en més boatos de la filà: En 1943 en forma de carrossa gegant i en 2009 amb un animal de veritat. Així que al 2010 l'elefant va ser una escultura daurada que apareixia a la carrossa del capità moro. Miguel Jiménez Boronat va desfilar entre tresors musulmans i banderes al compàs de "Un Chava capità" de José Maria Valls. La marxa mora estava dedicada al pare del capità moro 2010, apodat Chava. El boato va ser confiat al novat Santi Carbonell, qui al seu primer boato va plantejar un repàs per l'arquitectura de la ciutat de Marrakesch. La porta de Bad Agnou, el monument dels jardins d'Agdal, el mercat d'espècies el Attarín, el zoco àrab del Kebbir, la mesquita de la Kutubia i altres elements del Magreb es van veure en un complet boato. També els trages van superar les expectatives, notant-se una renovació en els boatos gràcies Santi Carbonell i Roberto Pérez. Alejandro Soler va participar en la confecció del ballet de Carmina Nadal. La colorista recreació del barri dels tintorers al so de la marxa mora "J.G.I." va encantar al públic. L'altre ballet representava a les encantadores de serps. El ballet Gawazi seguia els passos de la professora de dansa Ana Calvo i s'estrenava amb la peça musical "Nahash". Malabaristes i tragafocs també van formar part d'un boato que tancaven les dos exultants favorites. El trage seguia la línia del de Miguel Jiménez, en tons granate, blau i blanc. Els cavallers a camell van reproduir una adaptació elegant de tots els dissenys oficials de les 14 filaes del bàndol moro. En canvi les dames desfilaven a peu llançant pètals de roses. La filà Marrakesch tenia por de que la pluja els tornara a deslluir una capitania mora, però en 2010 el temps va aguantar tota la vesprada del dijous 22 d'abril. L'esquadra de negres va crear un llarg tall i el trage distingit de David Blasco va passar desapercebut a pesar de tindre molts elements de la filà. En conjunt, va ser una genial capitania mora de la filà Marrakesch.

Al capdavant de la integració de la dona en la festa ha estat la filà Marrakesch. A principis de la dècada, la Junta Directiva ja mostrava intencions de donar un pas a favor de les dones que volien fer esquadra. La filà Marrakesch va ser una de les poques que va defensar l'esquadra mixta i no va permetre que el disseny femení trencara l'estètica que havia tingut la filà durant més de 100 anys. El disseny femení sols es diferència del de Francisco Laporta per un detall al xaleco i altre al turbant. Per tant el disseny de 1901 és tan apte per a homes com per a dones. Algunes festeres van creuar a la filà Marrakesch, pagant la fulla completa amb la que es mereixien fer esquadra. Al 2013 ja eren suficients dones per a desfilar juntes i ho van fer a la Segona Diana. Aquest fet històric va sorprendre als alcoyans i va fer canviar moltes opinions. Dos anys desprès el torn de Roda va aprovar que les festeres de la filà Marrakesch podien fer la Primera Diana. El 25 d'abril de 2015 va desfilar oficialment la primera esquadra de dones de les Festes d'Alcoi. Totes elles estaven emocionades per representar a la filà Marrakesch en un moment tan important. Les 11 xiques que van passar a la història van ser Andrea Gilabert, Tania Aznar, Carmen Valor, Lucía Martínez, Lorena Santonja, Paula Sancho, Laia Aznar, Júlia Valor, Neus Rosas, Laia Santamaria i Anna Valor. L'arrancà a la Plaça Espanya va ser molt emotiva i els forts aplaudiments quasi no deixaven escoltar el pasdoble "Krouger" de Camilo Pérez Laporta. Per fi Alcoi tenia esquadres femenines, amb l'aprovació majoritària de la societat.

El compromís de l'esquadra d'enmig mora va aparèixer per quarta volta en la filà Marrakesch al 2016. Havia deixat de ploure i l'esquadra d'enmig va desfilar al ritme de "Soc Marrakesch", una de les obres musicals que José Maria Valls va dedicar a la filà alcoyana. El disseny de Juan Climent, el més recent de la filà Marrakesch, va agradar per la sobrietat. No tenia massa llicències imaginatives i es limitava a combinar els colors de la filà: Blanc, marró, granate i roig. El detall dels colors de la faixa no va faltar i ja és habitual en les esquadres de negres de la filà. Al disseny de 2016 no va haver ni rastre del maquillatge de betún, ja que els esquadrers eren savis consellers. Juan Climent va reinterpretar el trage oficial, com ja havia fet Luis Solbes en dècades anteriors, i va aconseguir un resultat molt senyorial.

 Per segon any consecutiu, Andrea Gilabert va arrancar l'esquadra femenina de la filà Marrakesch. Però aquesta volta va ser en l'Entrada Mora del 22 d'abril de 2016. Les festeres veien complit el somni de la primera esquadra de blancs, com ja havien viscut les festeres de la filà Vascos pel matí. "Xavier el coixo" va sonar per a la primera esquadra femenina, ja que és la marxa mora habitual de la filà Marrakesch en l'Entrada Mora. La igualtat en Nostra Festa ja camina a passes de gegant i en part li ho devem a les festeres de la filà Marrakesch, les pioneres al 2015. La Junta Directiva va tindre consideració pel trage oficial que tant havia agradat en 1901. Al ser una filà tradicional però tolerant, van mantindre l'essència del disseny de Francisco Laporta. Les dones van respectar la decisió i actualment continuen vestint amb orgull el trage d'estètica marroquí, que inclou un escut redó metàl·lic.

Encara que les dones s'han apuntat en massa a la filà Marrakesch, tan sols representen un 25% de les persones que formen la filà. Hi ha 100 individus de ple dret, 98 infantils, 20 preferents de mèrit i 12 socis. La Junta Directiva continua sent d'homes i el primer tro és Fernando Mira. Desde el blog reivindiquem més llocs de responsabilitat per a les festeres, que segur poden aportar molt al món fester. De la filà Marrakesch han sorgit grans idees que han trencat esquemes, per exemple els boatos tal i com els concebem hui en dia. També van trencar la norma algunes esquadres de negres que Luis Solbes va dissenyar per a la filà Marrakesch. Entre els festers destacats de la filà, està l'escriptor Juan Gil Albert. Desde el 2005 la Unió Musical de Beneixama és la banda oficial de la filà. Als Marrakesch de totes les èpoques hi ha que donar-los les gràcies per com s'han involucrat en millorar les Festes de Moros i Cristians al llarg de la seua història.