MIG MOZÀRABES I CENTENARI VASCOS 2009

La jornada transcorria perfecta amb les filaes a bon ritme i amb el sol com a aliat. Al centre de l'Entrada Cristiana apareixien la filà Mozàrabes amb l'esquadra d'enmig de inspiració mossàrab i molt en la línia de la filà amb tons amables com el blanc o el tostat i el roig com a predominant. No portaven casc sinó un turbant blanc i la capa negra amb la creu era l'únic que els distingia com a cristians ja que un dels detalls del trage eren les mitges llunes. A pesar de ser una esquadra elegant no van faltar elements bèl·lics com la llança o l'escut marró de forma redona. El cabo batidor donava la pista del disseny creat per Luis Sanus magistralment i el cabo formava als sons de la marxa cristiana "Doro el gat".

Després de l'esquadra d'enmig venia una altra esquadra especial, la dels Vascos que celebraven el centenari de la fundació de la filà en 1909. Amb l'esquadra oficial al ritme de la marxa cristians "El conqueridor" començava la celebració junt als estandards de tots els capitans i alférez de la filà acompanyat de les dones dels Vascos i una auca de Sant Jordi feta de cristall transportada per joves de la filà. L'esquadra commemorativa era molt bonica amb el blanc de la filà i sense casc, deixant veure uns cabells rissats i la capa marró al complet. Les sanefes i brodats recordaven als del trage oficial de la filà Vascos. La marxa cristiana "Vascos 100 anys de música i festa" engrandia el moment. El trage de Ignacio Trelis també tenia alguns tocs de color blau i taronja. Els components amb unes barbes com a referència de la llarga història dels Vascos, lluïen una creu roja damunt de les corretges marrons. La filà Vascos sempre ha fet front a les males situacions econòmiques amb humiltat però sobretot amb orgull i amb la celebració del centenari es consolidaven com una filà veterana i molt respectuosa amb el Patró d'Alcoi ja que és una filà que sempre li ha demostrat devoció a Sant Jordi.

CAPITANIA ARAGONESOS 2009

L'Entrada Cristiana del 2009 s'obria amb la filà Aragonesos i amb unes trompes alpines que emetien sons en la carrossa del guió. El grup Tarrazona, dones de gris, anunciaven amb tabals el començ d'un dia molt volgut pels alcoyans i que en 2009 lluïa ras, amb el sol com a presagi d'una gran jornada. Les lleves eren el reclutament forçós a la guerra per part de l'exèrcit reial al poble i això era el que volien representar els Aragonesos i ho van fer magistralment. Uns genets amb trages negres i creus arrastraven al poble a la guerra i formaven l'exèrcit acompanyats per carros amb armes i Templaris d'Albaida que tocaven la percussió. Darrere cridaven a la guerra uns homes damunt una carrossa que simulava una catapulta. Portaven trages guerrers amb metalls i faldes negres en les que s'intuïa les barres de la senyera. El grup Otín de guardianes amb trage en roig i negre i un espectacular casc vigilaven als moros encadenats. Tres cavalls ens portaven fins la ciutat d'Osca, on el ballet d'Ana Botella ens va contar la història de la campana per mitjà de la dansa d'uns monjos tenebrosos amb un maquillatge espectacular i digne d'admirar. Els passos estaven sincronitzats al compàs de "Danza colorista". El ballet terrorífic ens va transportar a l'època en la que el rei d'Aragó va matar als nobles que no el recolzaven en les seues decisions enverinant-los i tallant-los el coll. Els caps servirien com a part de les campanes de l'església. Un grup de dones guerreres amb trages en negre i verd i un altre d'homes plens de pells eren acompanyats per la marxa cristiana "Tubma" de Francisco Valor. S'estrenava com a acompanyament dels cavallers del capità, armats i protegint-se amb un casc alat de metall de David Blasco. La carrossa acabava amb dos lluitadors de pedra i el trage dels cavallers estava ple de detalls i colors com el roig, el negre i el verd. Un grup nombrós d'arqueres amb un casc groc i la ordre de Sant Jordi amb vestits on predominava el roig eren els guardians del senyor d'Aragó, el capità cristià de la filà Aragonesos al 2009: José Vicente Olcina Seguí damunt d'una carrossa amb tot un símbol de poder: el lleó, un a la part posterior de la carrossa rugint, i un autèntic lleó en la part inferior de la carrossa que bramava. El capità cristià, amb un preciós trage medieval de David Blasco amb els colors negre, blanc i roig, s'ho passava de lo més bé saludant al públic que, a pesar de ser dimecres, es congregava en el centre de la ciutat per a rebre al mandatari de l'exèrcit cristià. José Vicente Olcina portava una corona i desfilava als sons de la fanfàrria "Ambut", nom del apodo del capità que té desde xicotet per la seua veu. La creu cristiana, la senyera i els metalls no van faltar en el trage del capità cristià 2009 i fins hi tot portava altre lleó rampant brodat a la capa. Uns monjos desfilaven darrere la banda del capità junt a unes coloristes esclaves moretes amb una auca. Joves amb capes de color groc lluïen faldes roges i negres i movien els braços sense parar al compàs de la marxa cristiana "Óscar Moreno". Les equilibristes de la aljaferia ens portaven fins a la carrossa amb plantes vivents de les favorites del capità cristià. Les seues filles portaven trages elegants en negre i blanc junt als rodelles, també amb trages en la mateixa línia medieval. Desfilaven emocionats gràcies al públic i la marxa cristiana "Batallers". Les favorites senyorials van viure una desfilada inoblidable. Les dames eren molt estudioses i van baixar en la carrossa de la biblioteca amb trages en daurat, roig i negre del dissenyador de tot el boato: David Blasco i la música de "La victòria". El poble era el protagonista de la última part del seguici amb la carrossa dels infants. Unes camperoles amb simples faldes en roig i negre regalaven pa als espectadors. Uns barrils arrastrats per cavalls donaven pas al ballet de Maria José Albors als sons de la marxa cristiana "Tizona". La percussió la feien els integrants de la carrossa representant al ferrers. Les ballarines portaven trages blancs amb tocs de roig i negre i mostraven la seua flexibilitat en la ferreria. Un monstre anunciava el final del boato i espantava a unes joves amb faldes verdes. Les fantasmes amb caputxa i trages taronja precedien a l'esquadra de negres, que aquesta volta van ser blancs i pàl·lids perquè representaven uns monjos guerrers amb la música de la marxa cristiana "Signum". Santi Amador va ser el creador de la fantàstica i original esquadra enigmàtica en concordança amb el boato, que explicava el cristianisme més cruel. En la part inferior els esquadrers alquimistes portaven uns detalls molt novedosos: una equació matemàtica i els símbols de la química. Els colors destacats de l'esquadra van ser el blau, gris i marró. Els detalls que més van agradar van ser les tres dagues, la caputxa i l'escut d'Aragó al braç. La banderola taronja volava al vent encara que estaguera enganxada a la capa d'escames marrons. Un gran final per a un gran boato que passaria a les millors pàgines de Nostra Festa. Però la filà Aragonesos encara tenia guardada per a l'últim moment l'esquadra oficial al ritme de la marxa cristiana "Aragonesos 99" i amb ells l'Entrada Cristiana es va allargar un poc més del degut.