VÍDEOS FESTES DE MOROS I CRISTIANS DE MURO

Muro està en plena celebració de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. La patrona i les clavariesses ja han tingut el seu moment i també les 6 filaes mores que van protagonitzar una esplendorosa desfilada amb la capitana de la filà Marroks, l'abanderada de la filà Llana i 3 ballets que estrenaven Alicia Montava i Elena Tudela. És el torn del bàndol cristià amb 6 filaes de dissenys variats, el Cinqüentenari de la filà Arquers, el capità pirata i l'abanderat templari. L'itinerari va canviar fa uns anys i ja no passa pels carrers estrets de l'Ajuntament i la parròquia. Però les Entrades si acaben a la Plaça del Matzem, on no molesta tan el sol que va ponent-se durant la vesprada per la Penya el Frare. En 1822 ja es feien actes tan antics com "La Vespra", l'Alardo, la Processó General o "La Baixà i posterior Pujà" de la Mare de Déu dels Desamparats fins la seua Ermita. El dilluns 13 de maig de 2024 els ambaixadors recitaran el text de l'advocat Senabre, datat en 1852, en les Ambaixades. Desitgem que el pròxim cap de setmana les Festes de Muro acaben de forma pacífica i alegre i les 12 filaes puguen fer la Diana i demés actes finals. A continuació deixem els reportatges de les Entrades de Muro de 2011 a 2024. A través dels anys es poden veure els canvis i evolucions de les esquadres de negres i comparar als vídeos de Pàgina 66, Ara Multimèdia i Radio Alcoy els dos recorreguts pels que han desfilat els festers i festeres.

ENTRADA MORA MURO 2011. Capitania filà Realistes.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2011. Capitania filà Mare de Déu.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2012. Capitania filà Maseros.  

ENTRADA MORA MURO 2012. Capitania filà Verds.  

ENTRADA MORA MURO 2013. Capitania filà Llana.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2013. Capitania filà Templaris.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2014. Capitania filà Arquers.  

ENTRADA MORA MURO 2014. Capitania filà Moros del Rif.  

ENTRADA MORA MURO 2015. Capitania filà Tariks.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2015. Capitania filà Contrabandistes.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2016. Capitania filà Pirates.  

ENTRADA MORA MURO 2016. Capitania filà Marroks.  

ENTRADA MORA MURO 2017. Capitania filà Realistes.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2017. Capitania filà Mare de Déu.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2018. Capitania filà Maseros.  

ENTRADA MORA MURO 2018. Capitania filà Verds.  

ENTRADA MORA MURO 2019. Capitania filà Llana.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2019. Capitania filà Templaris.  

ENTRADA MORA MURO 2022. Capitania filà Moros del Rif.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2022. Capitania filà Arquers.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2023. Capitania filà Contrabandistes.  

ENTRADA MORA MURO 2023. Capitania filà Tariks. 

ENTRADA MORA MURO 2024. Capitania filà Marroks.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2024. Capitania filà Pirates.

JOSÉ RAFAEL PASCUAL VILAPLANA DE MURO

El compositor José Rafael Pascual Vilaplana és un dels músics més aclamats a les comarques que celebren Festes de Moros i Cristians. El motiu és que ha creat grans obres musicals que han transcendit i algunes fins hi tot s'han convertit en clàssics instantanis. José Rafael Pascual Vilaplana va nàixer el 30 d'abril de 1971 en Muro, on va iniciar els seus estudis musicals. Va passar per la Unió Musical de Muro, el Conservatori d'Alcoi i el de València, on va ampliar els seus coneixements de direcció de bandes. La seua especialitat era el piano i el bombardino, però prompte va demostrar interès per les bandes de música, sobretot dirigir-les. Va assistir a cursos de pedagogia musical i va començar a treballar com a director de diverses bandes de música valencianes: La de Bocairent, Castell de Castells, Xixona, Xàtiva, Muro i la colla de xirimiters "La Xafigà" de la seua població natal. Però també ha dirigir orquestres del territori espanyol i internacional, destacant els seus anys de dedicació en l'Orquestra Simfònica d'Albacete i la Banda Municipal de Bilbao i Barcelona. Ha sigut jurat en concursos de música de banda i ha gravat discos monogràfics de les seues composicions. La seua primera obra musical va ser "Xavier el coixo" que de seguida va rebre l'aclamació de les filaes mores de molts municipis i també del grup musical "Al Tall" que la va versionar. Desprès de "Xavier el coixo", encara als anys 80 va estrenar "L'altet dels canons", molt popular a la filà Maseros. Recuperava melodies típiques de Muro com "El tio Pep", repetint aquesta fòrmula en "Herbero de Mariola" per a xirimites. Alta marxa mora coneguda de José Rafael Pascual Vilaplana és "Als Xaparros", però el seu gran èxit va arribar amb l'alferecia mora 1996 de la filà Realistes d'Alcoi. En aquella plujosa Entrada Mora va sonar "Cavall de foc" i va entusiasmar a tots i totes. Del mateix estil i qualitat són les marxes mores "Xubuch", "A l'Amir en l'Edu", "Tudmir" o "Moros de l'Alqueria, encara que també es defenia amb marxes cristianes com "Archaeus" o l'emotiva "Jéssica" dedicada a una favorita que havia faltat abans d'acompanyar al capità cristià de Muro. Els anys 90 van ser molt prolífics per a José Rafael Pascual Vilaplana, sent requerit per les filaes Arquers, Llana, Realistes i Pirates de Muro. Desprès d'incloure a sopranos en la música festera com a "Bekirent fanfàrria", va seguir innovant amb obres musicals de la dècada dels 2000 com "La neta del Manyà", "Crusllan", "Alqaria" o "Exabeam". Desprès d'uns anys de descans va tornar amb força amb el pasdoble "Yakka" i "Culibrí", de la ma del capità moro 2008 de la filà Mudéjares d'Alcoi. La fantàstica marxa mora es va incloure al segon recopilatori "De fang" de José Rafael Pascual junt a "Congo's" o el pas masero "Cachasa" entre altres. Desprès d'uns anys treballant per a altres pobles, va tornar a Alcoi en 2020 composant la banda sonora de l'alferecia cristiana de la filà Cruzados, però la pandèmia va provocar que "Ioam", "Amicitia", "Elaia", "Unda et sanguine", "Viderunt" i "Tabut" no s'escoltaren al carrer fins a abril de 2022. 

José Rafael Pascual Vilaplana sempre ha admirat a altres compositors de música festera que el precedien com Francisco Esteve, José Pérez Vilaplana, José Maria Ferrero, Rafael Alcaraz Ramis i per damunt de tots al gran Amando Blanquer Ponsoda. El record als qui han faltat és una de les bases de la inspiració del compositor murer. Per a ell Nostra Festa és generositat quan es comparteixen il·lusions, respecte per allò heretat i compromís per continuar-ho i deixar-ho com herència a les futures generacions. Nostra Festa és renovar emocions any rere any esperant allò que ja coneixes però que en cada edició festera cobra vida i sembla tot un món nou. I les Festes de Muro són per a José Rafael Pascual l'aroma de les pastes damunt la taula del menjador esperant als convidats dels seus pares. José Rafael Pascual Vilaplana ha guanyat molts premis, sent els més importants el "Batuta d'Or d'Holanda 1997", el Premi Nacional Euterpe de 2004, i la medalla d'or de Muro. Al seu poble especialment s'estimen les seues marxes mores i cristianes, que tots els anys sonen sobretot en primavera. Les Festes de Muro 2024 en honor a la Mare de Déu dels Desamparats comencen el proper divendres 10 de maig amb la Vespra. El dissabte serà el torn de la Diana i de vesprada la màgica Entrada Mora amb els càrrecs de les filaes Marroks i Llana. El diumenge 12 de maig de 2024 se li farà l'ofrena a la patrona i per la vesprada la guerrera Entrada Cristiana amb els càrrecs de les filaes Pirates i Templaris. Ballets, esquadres de negres i carrosses donaran pas a l'Alardo i les Ambaixades del dilluns. La setmana següent es celebrarà la Pujà de la Mare de Déu dels Desamparats com a moment culminant de les Festes de Moros i Cristians de Muro.

XAVIER EL COIXO (Marxa mora 1985).  

L'ALTET DELS CANONS (Marxa cristiana 1989).  

ALS XAPARROS (Marxa mora 1990).  

SARA (Pasdoble 1991).  

MOROS DE L'ALQUERIA (Marxa mora 1995).  

ALIMARA (Marxa cristiana 1995).  

A L'AMIR EN L'EDU (Marxa mora 1995).  

CAVALL DE FOC (Marxa mora 1996).  

ARCHAEUS (Marxa cristiana 1998).  

XUBUCH (Marxa mora 1999).  

TUDMIR (Marxa mora 1999).  

RASPEIG (Marxa mora 1999).  

ALS FEIXUCS (Marxa mora 1999).  

JÉSSICA (Marxa cristiana 2000).  

LA NETA DEL MANYÀ (Marxa cristiana 2001).  

PIQUERAS EL REALISTE (Marxa mora 2002).  

CRUSLLAN (Marxa cristiana 2003).  

ALQARIA (Marxa mora 2003).  

EXABEAM (Marxa mora 2003).  

CULIBRÍ (Marxa mora 2008).  

QIRBILYÀN (Marxa mora 2009).  

QUEBRANTÀ (Pasdoble 2009).  

ODRÀCIR LLAC D'ESPURNES (Marxa cristiana 2011).  

ALMOGÀVARS, SANG I FERRO (Marxa cristiana 2013)  

IOAM (Marxa cristiana 2020).  

XANDRI (Marxa cristiana 2022).

RESUM MOROS I CRISTIANS D'ALCOI 2024

Les Festes de Moros i Cristians 2024 han despertat un gran entusiasme a les comarques valencianes. Alcoi una volta més ha demostrat perquè se la considera la capital festera, amb unes Entrades completes, sense massa talls i una amplia participació, tant de homes com de dones. 16000 persones van eixir a les desfilades del passat 20 d'abril. El canvi a cap de setmana va propiciar l'arribada massiva de visitants, encara que la festivitat de Sant Jordi no va ser tan emblemàtica com sempre. Hi ha pros i contres en que Nostra Festa siga declarada d'Interès Turístic Internacional i Bé d'Interès Cultural, però és innegable que les 22000 cadires del recorregut estaven plenes. No va haver quasi talls i els mirons van centrar les crítiques en la repetició de marxes mores i cristianes massa cremades com "Uzul el selmim", "L'ambaixador cristià", "Ben Al Sahagui" o "El diví".

Tot va començar en la Festa del Pasdoble de la vesprada del 19 d'abril de 2024. Desprès de la desfilada de bandes, Blanca Carbonell va dirigir l'Himne de Festes en una Plaça d'Espanya abarrotada de gent. I feia bon temps, no com a la majoria de les 7 dones que han sigut directores de "El Sig". L'obra de la zarzuela "La bella Zaida" de Gonzalo Barrachina és coneguda per tots els alcoyans i alcoyanes. No obstant, enguany el cant i interpretació de l'Himne de Festes no va estar sincronitzat. El castell de focs artificial del Dia dels Músics també va ser fluixet, deslluint l'inici de la Trilogia Festera Alcoyana 2024.

La Diana tenia un al·licient aquest any: El Sargento Cristià arrancava amb la seua pròpia fila. Però el moment més especial de Jordi Seguí i la filà Alcodianos es va produir al segon tram. A l'Avinguda País Valencià el Sargento Cristià va arrancar junt a una esquadra femenina. Altres filaes que van tindre esquadres de dones van ser Aragonesos, Cides, Vascos, Mozàrabes, Navarros, Muntanyesos, Judíos, Miqueros, Xanos, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes i Benimerines. David Antolí es va despedir del càrrec de Sargento Moro amb la filà Mudéjares que ostentava la capitania mora. Un càrrec que li ha durat més de l'habitual a causa de la pandèmia del Coronavirus.

La filà Alcodianos celebrava el 50 aniversari de l'acte de l'entrega de claus coincidint en la seua capitania cristiana. Per això Dani Cano va rebre emocionat les claus de la ciutat al Canto Pinyó en mans d'un xiquet i una xiqueta de la seua pròpia fila. En 1974 l'alcaide anava a cavall i desprès ha desfilat a peu, però en 2024 va tindre l'honor de pujar a la bonica carrossa del capità cristià, la favorita i el rodella. Tots portaven trages de César Vilaplana, dissenyador del meravellós boato de la filà Alcodianos que va incloure 3 ballets i varietat musical. L'esquadra de negres en tons blancs va ser impressionant, deixant pas a les filaes cristianes, l'esquadra commemorativa del Centenari de la filà Mozàrabes i l'esquadra d'enmig de la filà Vascos. L'alférez cristià de la filà Aragonesos, Santi Castelló, va estar envoltat de dimonis, templaris, bruixes, batallons i 2 ballets amb al·lusions a les rates penades. César Vilaplana també va ser l'autor de l'alferecia cristiana, però Juan Climent va dissenyar la guerrera esquadra de negres. Si per a la filà Alcodianos s'havia inspirat en uns àngels, per a la filà Aragonesos el disseny era més diabòlic.

Jordi Peidro havia promès una capitania mora diferent en la que la favorita tindria molt de protagonisme. L'estructura del boato ja va ser trencadora, al col·locar l'esquadra de negres al principi i amb una concepció novedosa sobre mosaics. La màgia del regne nazarita de Granada i la mort d'Al-Azraq van centrar els 3 ballets de la filà Mudéjares. Darrere anava l'esquadra especial del 150 aniversari de la filà Ligeros i més avant l'esquadra d'enmig de la filà Miqueros. El cel encapotat i la llum nocturna posarien difícil la brillantesa de la filà Abencerrajes. L'alferecia mora, obra de Santi Carbonell, estava pràcticament basada en el color negre i verd. Quico Cano com a alférez moro va aparèixer sobre una muntanya més alt que els seus cavallers a carrossa. Els 2 ballets i l'esquadra de negres van arrancar forts aplaudiments. Pròximament hi haurà al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ una amplia crònica dels 4 càrrecs festers.

Les Entrades del dissabte 20 d'abril van ser retransmeses íntegrament per À Punt amb la professionalitat que caracteritza a Reis Juan i Ferran Cano. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va assistir a les desfilades i esperem que no tanque la televisió pública valenciana com va fer l'anterior polític del PP. Les càmares van captar el moment de la primera esquadra femenina de la filà Verds en l'Entrada Mora. Veient que aquesta filà conservadora ha integrat a les dones, no hi ha dubte de que la inclusió és quasi completa i ja no és motiu de debat. Però l'Associació de Sant Jordi té nous reptes com la massificació de malditos a les filaes sense càrrec o la deriva estètica de certs ballets i parts dels boatos. El prestigi de la marca Alcoi està en perill si l'Assessoria Artística permet alguns dissenys que semblen més apropiats per a Carnestoltes. S'observa una tendència cap a la disfressa allunyada de l'Edat Mitjana en capitanies i alferecies on falla la conceptualització i narrativa.

La Segona Diana infantil i la Processó de la Relíquia van encetar el dia de Sant Jordi, 21 d'abril en aquesta ocasió. La religiositat del dia va ser patent quan se li van llançar clavells al Sant Jordiet 2024. El xiquet Mauro Abellán de la filà Judíos va lluir un preciós trage blanc de Juan Climent en el que destacava la corassa de bronze i els brodats de la capa. Tenint en compte el conflicte de Palestina amb l'estat genocida d'Israel, és curiós que el Sant Jordiet de la filà Judíos siga del bàndol moro i porte una creu cristiana al pit i la bandera. La mescla de cultures i la tolerància és un dels valors principals de Nostra Festa i les plomes blanques de colom del casc del xiquet simbolitzaven la pau.

Gregorio Casasempere dirigia per últim any la "Missa a Sant Jordi" d'Amando Blanquer a l'Església de Santa Maria. En una societat cada volta més laïca, el número de festers i festeres a la Processó General es va veure ressentida. Però va haver tant de públic com a la Diana Vespertina del Cavallet, sobretot al carrer Santo Tomás. El pas de les 28 filaes, els capitans, alferes i Sant Jordiet va acabar amb un passadís de bengales. Contemplant els trages dels càrrecs es va poder apreciar que l'Entrada Cristiana havia sigut molt més bèl·lica que la mora. Per la nit va ser l'hora de la diversió desenfrenada amb la tradicional Retreta. Moltes filaes van participar llançant joguets desde carrosses i imitant el meme de "Pedro pe" d'una cançó viral de Raffaella Carrà. Molt bon gust va demostrar la filà Benimerines recuperant els antics farolets de les Retretes de principi del segle XX.

El dia de l'Alardo va patir l'amenaça constant de la pluja, però finalment els festers i festeres van poder disparar els 3500 kilos de pólvora. L'Estafeta i l'Ambaixada Mora van apinyar al públic al voltant de la Plaça d'Espanya. Els trabucs van omplir de fum el centre històric d'Alcoi, rememorant la Tercera Revolta de 1276. La batalla del matí va acabar amb les tropes mores conquerint el Castell de Festes. Per la vesprada el cel ja havia descarregat aigua i el cavall de l'estafeta tenia més risc. Però en la veloç carrera no es va esvarar i es va proseguir amb l'Ambaixada Cristiana. Tant Óscar Martínez com Antonio Delgado, com a ambaixador moro i cristià respectivament, van complir amb els seus papers de forma magistral. La fallida diplomàcia va donar pas a les armes i la lluita d'espases dels càrrecs va decantar la balança cap als cristians. Però això no va ser possible sense l'ajuda miraculosa del patró d'Alcoi. Sant Jordiet reencarnat per Mauro Abellán va sorgir de les almenes del Castell de Festes a lloms d'un cavall blanc. En la catàrtica Aparició de Sant Jordi la filà Judíos va llançar 23000 fletxes al compàs de l'Himne de Festes i un castell de focs artificials.

Degut a que la festivitat del patró caïa entre setmana, l'Associació de Sant Jordi va decidir afegir actes per a promoure la fé en el patró d'Alcoi. Així que el dilluns 23 d'abril de 2024 encara quedava una Processó inèdita més. La intenció de Juan José Olcina i la seua Junta Directiva era que el dia oficial del patró no passara desapercebut com a tan sols "dia del descans" o laborable. La Processó d'Acció de Gràcies del 22 d'abril de 2024 ja havia servit per a retornar al Sant Jordi el Xicotet al seu temple. Per tant al dia següent es va realitzar altre Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, però sense anar vestits de moro o cristià. La sobrietat i solemnitat va ser la nota predominant de la Processó fins a l'Església Arxiprestal de Santa Maria, on es va fer una Santa Missa amenitzada amb un quartet de corda de l'Orquestra Simfònica Alcoyana. Desprès el Sant Jordi el Xicotet renovat de resina va ser portat per membres de l'Associació de Sant Jordi ben mudats. Per concloure aquest dia especial de Sant Jordi es va disparar una mascletà nocturna, donant per acabades les magnífiques Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2024.

CÀRRECS FESTERS 2024

 Han sigut unes intenses Festes d'Alcoi. Els protagonistes de les Festes de Moros i Cristians 2024 han sigut:

SANT JORDIET: MAURO ABELLÁN (Filà Judíos)

CAPITÀ CRISTIÀ: DANI CANO (Filà Alcodianos)

ALFÉREZ CRISTIÀ: SANTI CASTELLÓ (Filà Aragonesos)

CAPITÀ MORO: JORDI PEIDRO (Filà Mudéjares)

ALFÉREZ MORO: QUICO CANO (Filà Abencerrajes)

GUIÓ D'ACTES FESTES DE MOROS I CRISTIANS D'ALCOI 2024

Tot canvia, estem en abril i ja res és igual. La primavera, convertida en festa popular, s'apodera dels cinc sentits. La voluntat de superació de les filaes de càrrec es veu recompensada amb els aplaudiments d'Alcoi sencer. I no és un miracle, és la recompensa a l'esforç anònim de milers de festers i festeres. L'arrancà és un instant efímer però carregat d'emotivitat ja que representa l'anhel d'aquells que han estat 12 mesos esperant una nova Entrada Cristiana. Estarà encapçalada per Dani Cano, capità cristià de la filà Alcodianos. Santi Castelló viu l'alferecia cristiana de la filà Aragonesos com un repte imaginatiu i de innovació. L'Entrada Mora i el capità mudèjar Jordi Peidro contagiaran a tot i a tots gràcies a les cadències àrabs de la música festera. L'univers àrab de Quico Cano, alférez moro de la filà Abencerrajes, evocarà temps passats. També el Sant Jordiet Mauro Abellán de la filà Judíos rebrà la calidesa de milers d'alcoyans que s'emparen en el seu patró. El dia 22 d'abril la pólvora es farà l'ama de cada racó de la ciutat. Podem presumir del que hem creat, les millors Festes del mon i que han sobreviscut al pas del temps. Una festa coherent amb la dècada postpandèmia que vivim i adaptada al segle XXI. Nostra Festa evoluciona com ho fa la societat, ja que les celebracions són un espill del pensament actual. Es parla de falta de religiositat però per a res les Festes de Sant Jordi han perdut la seua part litúrgica. En poc temps ho comprovarem.

GUIÓ D'ACTES DE LA TRILOGIA FESTERA 2024:

VIERNES, 19 DE ABRIL

FIESTA DEL PASODOBLE.- A las 19:30 horas desfile de las Corporaciones Musicales, desde la Avinguda País Valencià, en el cruce con la calle de Santa Llúcia, hasta la Plaça d'Espanya, donde se interpretará conjuntamente por todas las bandas participantes del Himne de la Festa. 

Nostra festa ja

cridant-nos està

cridant està

amb veu i alé que és vida

de tots es beneïda 

beneïda. Visca! Visca! 

Llaor, Llaor, 

per donar-te esplendor 

riu en l'esfera 

la primavera. 

Llaor, llaor, 

per donar-te esplendor 

riu en l'esfera 

la primavera. 

Visca! Visca! 

Al finalizar, Castillo de fuegos artificiales en el Pont de Sant Jordi. 

NIT DE L'OLLA.- Cena típica de festers y músicos en cada Filà. Posteriormente desfile hacia la Plaça d'Espanya. 

HORARIO E ITINERARIO.- Desde las 21:30 a la 1 de la noche. Las Filaes arrancarán desde Sant Nicolau (en la Font Redona), entrando en la plaza por delante del Ayuntamiento y finalizando detrás del Castillo. También arrancarán desde la Avinguda País Valencià (a la altura del cruce con la calle Bambú), entrando en la plaza por delante del Bar Ideal y finalizando detrás del Castillo. 

SÁBADO, 20 DE ABRIL- DÍA DE LAS ENTRADAS

A las 5:00 horas, Misa en la Parroquia de Santa Maria. 

DIANA.- A las 5:45 horas será izada la enseña de la Cruz en el Castillo. Después del rezo del Avemaria y de la interpretación del Himne de la Festa se inicia este desfile. Cada Filà estará representada por una escuadra con diez festers y su cabo, e irá seguida por su banda de música HORARIO.- La primera Filà arranca a las 5:50 horas y la última sobre las 7:45 horas.

ITINERARIO.- Se inicia en la plaça d'Espanya frente al Ayuntamiento y siguiendo por Santo Tomás, Templo de Sant Jordi, Sant Jaume, Sant Jordi, Bambú y acaba ante el Sant Jordi Rajoletes. Sale de nuevo desde la Avinguda País Valencià, a la altura de la calle Santa Llúcia, y sigue por Sant Llorenç, Sant Francesc, finalizando a la altura de la placeta de la Creu Roja. Arranca nuevamente en el Partidor y discurre por Sant Nicolau, finalizando en la Bandeja.

FORMACIÓN.- Bando Cristiano: Alcodianos (Filà Capitán con Sargento Cristiano), Andaluces, Asturianos, Cides, Maseros, Gusmans, Vascos, Aragonesos (Filà Alférez), Mozàrabes, Almogàvars, Navarros, Tomasines, Muntanyesos y Cruzados. Bando Moro: Mudéjares (Filà Capitán con Sargento Moro), Llana, Judíos, Miqueros, Xanos, Verds, Magenta, Abencerrajes (filà Alférez), Cordoneros, Ligeros, Marrakesch, Realistes, Berberiscos y Benimerines.

ENTRADA DE CRISTIANOS.- Desfile de los Campeones de la Cruz, estampa del romancero de la época del rei Jaume I el Conqueridor. Simboliza la concentración de fuerzas cristianas en defensa de la entonces Villa de Alcoi. 

HORARIO E ITINERARIO- Se inicia a las 10:30 horas en el Partidor y sigue por Sant Nicolau, Plaça d'Espanya (el Capitán llega a la plaza sobre las 11:15 horas haciéndosele entrega de las llaves de la Villa), sigue por Sant Llorenç, acabando al final de l'Avinguda País Valencià. FORMACIÓN.-

Sargento Cristiano

Timbaleros y Trompeteros

Capitán Cristiano 

Escolta y séquito (boato capitania)

Alcodianos (Filà Capitán)

Cruzados

Muntanyesos 

Tomasines

Navarros 

Almogàvars

Mozàrabes (Esquadra 100 aniversario)

Vascos (Filà d'en Mig) 

Gusmans 

Maseros

Cides 

Asturianos 

Andaluces 

Timbaleros y Trompeteros

Alférez Cristiano  

Escolta y séquito (boato alferecia)

Aragonesos (Filà Alférez) 

ENTRADA DE MOROS.- Fantasía de la suntuosidad oriental que evoca las formaciones morunas del caudillo Al-Azraq que asediaron la Villa de Alcoi. 

HORARIO E ITINERARIO- Se inicia a las 17:00 horas y el Capitán llega a la plaza sobre las 17:45 horas. Se sigue el mismo itinerario que en la Entrada de Cristianos. FORMACIÓN.-

Sargento Moro

Timbaleros y Trompeteros

Capitán Moro 

Escolta y séquito (boato capitania)

Mudéjares (Filà Capitán)

Ligeros (Esquadra 150 aniversario)

Cordoneros 

Magenta

Verds

Xanos

Miqueros (Filà d'en Mig) 

Judíos 

Llana 

Benimerines 

Berberiscos 

Realistes 

Marrakesch 

Timbaleros y Trompeteros 

Alférez Moro 

Escolta y séquito (boato alferecia)

Abencerrajes (Filà Alférez)

DOMINGO, 21 DE ABRIL- DÍA DE SAN JORGE

SEGUNDA DIANA.- Tiene características similares a la Primera Diana, pero es un acto con especial participación de la niñez festera y por primera vez los Sergentets Infantils arrancaran con las filaes capitanas (Alcodianos y Mudéjares). 

HORARIO E ITINERARIO.- A las 8:30 horas iniciarán la marcha los bandos. Finaliza antes de las 11 horas. Los Moros iniciarán el acto desde la Font Redona, hasta la plaça d'Espanya y terminarán en el Castillo, pasando por delante del Ayuntamiento. Los Cristianos partirán de la Avinguda País Valencià, a la altura de la calle Bambú, hasta la Plaça d'Espanya y terminarán en el Castillo, desfilando por delante del Teatre Calderón.

PROCESIÓN DE LA RELIQUIA.- Traslado de la Reliquia de San Jorge desde su templo hasta la Parroquia de Santa Maria. HORARIO E ITINERARIO.- Se inicia a las 11:00 horas en el templo de San Jorge y sigue por las calles de Santo Tomás, L'Escola, Mossèn Torregrosa, Sant Llorenç con tirada de claveles al Sant Jordiet, plaça d'Espanya y Pintor Casanova (Major) a la Parroquia de Santa Maria, finalizando a las 12:00 horas aproximadamente. 

FORMACIÓN.- Heraldos, Capitán Moro (Filà Mudéjares), Sargento Moro y séquito, banderines de las Filaes Moras; Alférez Moro (Filà Abencerrajes), Embajador Moro, Abanderado y séquito; Capitán Cristiano (Filà Alcodianos), Sargento Cristiano y séquito, banderines de las Filaes Cristianas; Alférez Cristiano (Filà Aragonesos), Embajador Cristiano, Mosén Torregrosa, Abanderado y séquito; Asamblea General de la Asociación de San Jorge con bandera y Sant Jordiet, Reliquia, Reverendo Clero y Autoridades.

A continuación, solemne MISA MAYOR, interpretándose la "Missa a Sant Jordi", de Amando Blanquer Ponsoda por la Orquesta Sinfónica Alcoyana y los Coros: Grupo Cantores, Coral Polifónica Alcoyana, Veus Blanques y Coro de El Trabajo. 

A las 14:30 horas MASCLETÀ en la plaça d'Espanya. 

DIANA VESPERTINA DEL CAVALLET.- A las 18:00 horas, desde la Font Redona hasta la plaça d'Espanya, a cargo de las Filaes Realistes y Berberiscos.

PROCESIÓN GENERAL.- Se devuelve la Reliquia y la imagen ecuestre de San Jorge a su templo. HORARIO E ITINERARIO.- Empieza a las 19:30 horas y termina sobre las 21:30 horas. Los festers y devotos se concentrarán en la placeta del Carbó para subir por la calle Pintor Casanova (Major) donde se incorporará el Clero, Reliquia y Autoridades, siguiendo por la plaça d'Espanya, Sant Nicolau, plaça Ramón y Cajal, Sant Francesc, Mossèn Torregrosa, L'Escola, Santo Tomás al templo de San Jorge. Participan Heraldos, devotos, festeros de las 28 filaes, cargos principales como capitán i alférez i el niño Sant Jordiet, l'Associació de Sant Jordi, imagen de San Jorge, Reliquia del Santo, Reverendo Clero y Autoridades. 

RETRETA.- Desfile informal de festers sobre carrozas engalanadas e iluminadas y acompañadas con charanga de música. A las 23:30 desde la Font Redona.

LUNES, 22 DE ABRIL- DÍA DEL ALARDO O BATALLA

CONTRABANDO.- A las 8:00 horas, en la plaça d'Espanya se celebrará este antiguo acto entre las Filaes Andaluces y Maseros. 

GUERRILLAS.- Despliegue aislado de Filaes en escaramuzas con fuego de arcabucería, por diversas calles de la población, excepto en la plaça d'Espanya y alrededores. Empieza a las 8:45 horas y termina a las 9:45 horas. 

A las 9:45 horas se posesionarán del Castillo el Capitán Cristiano con su Filà Alcodianos y el Alférez con su Filà Aragonesos. La Filà del Alférez ocupará la segunda planta. 

ESTAFETA Y EMBAJADA MORA.- A las 10:00 horas el Estafeta (jinete moro) intima la rendición del Castillo, y ante la negativa regresará en veloz carrera por la calle Sant Nicolau. Llegan a continuación el Embajador Moro y su escolta, realizándose la Embajada mora desde la plaza al Castillo. 

ALARDO DE LA MAÑANA.-  Terminado el parlamento sin acuerdo, comienza el Alardo o batalla de arcabucería. Sobre las 11:00 horas salen del Castillo el Capitán y el Alférez Cristiano seguidos de sus huestes. La guerrilla en la plaza la harán los cristianos retrocediendo, de espaldas al Castillo y los moros avanzando de cara al mismo. Al final tiene lugar la lucha con arma blanca en la plaza y el Castillo que finalmente toman los moros. Las Filaes terminarán el Alardo ante el templo de San Jorge. 

ESTAFETA Y EMBAJADA CRISTIANA.- A las 16:15 horas se posesionarán del Castillo el Capitán Moro con su Filà Mudéjares y el Alférez con su Filà Abencerrajes. La Filà del Alférez ocupará la segunda planta. A las 16:30 horas tiene lugar la Estafeta y Embajada con iguales características a la realizada por la mañana, pero con signo cristiano.

ALARDO DE LA TARDE.- Terminada la Embajada, nueva batalla de arcabucería con el mismo itinerario que en la mañana, pero siendo el Capitán y el Alférez Moro los que salen del Castillo sobre las 17:30 horas. Les seguirán las mismas Filaes que en el Alardo de la mañana. El Capitán y Alférez Moro, junto con sus filaes, realizarán el encaro en el mismo lugar que en la mañana (al principio de la calle El Camí y la calle Joan Cantó) y las demás Filaes de su bando seguirán el mismo recorrido que realizó el bando cristiano. Las guerrillas de la plaça d'Espanya las realizarán el bando moro retrocediendo y el bando cristiano avanzando. Al final tiene lugar la lucha con arma blanca y la toma del Castillo por los cristianos. El fuego de las Filaes termina frente al Templo de San Jorge, antes de las 20 horas. 

ACOMPAÑAMIENTO DE LA IMAGEN DE SAN JORGE.- Terminada la lucha, los Capitanes y Alféreces se dirigirán dando la vuelta a la plaza, a la Parroquia de Santa Maria (placeta del Fossar) donde se les unirá la Asamblea General de la Asociación de San Jorge y el niño Sant Jordiet con su Filà, acompañando, todos juntos, a la imagen de Sant Jordi el Xicotet por la calle Pintor Casanova (Major), plaça d'Espanya (por delante del Ayuntamiento) y calle Santo Tomás a su templo titular, para orar en Acción de gracias al Santo Patrón. 

FORMACIÓN.- Capitán Moro con su Filà y Banda de Música; Alférez Moro con su Filà y Banda de Música; Capitán Cristiano con su Filà y Banda de Música; Alférez Cristiano con su Filà y Banda de Música; Sant Jordiet con su Filà y Banda de Música; Asamblea General de la Asociación de San Jorge; imagen del Santo y Banda de Música. 

APARICIÓN DE SAN JORGE.- A las 21:30 horas se celebrará la Aparición de San Jorge sobre las almenas del Castillo, entre los sones del Himne de Festes. Durante la aparición se disparará un CASTILLO DE FUEGOS ARTIFICIALES mientras el niño Nicolás Sánchez lanza flechas.

SOPARETS.- Sobre las 22:00 horas, tras la salida del castillo del Sant Jordiet, se celebra este tradicional y desenfadado acto en la plaça d'Espanya y alrededores.

BONES FESTES. VISCA SANT JORDI!