750 ANIVERSARI DEL PATRONATGE DE SANT JORDI A ALCOI

Al llarg de 2026 la ciutat d'Alcoi celebra l'Any Jubilar firmat pel Papa León XIV. Per a la comunitat catòlica és una noticia molt especial pel significat devocional que té. El motiu pel qual la Santa Seu del Vaticà ha otorgat aquest honor a Alcoi és el 750 Aniversari del Patronatge de Sant Jordi. És una oportunitat única per a les Festes de Moros i Cristians, ja que se li donarà més visibilitat i projecció a tots els actes de l'any, i no sols als del mes d'abril. Aquest temps de gràcia arrancarà el 23 d'abril, festivitat de Sant Jordi, i s'allargarà fins a la mateixa data del proper any 2027. Hi haurà peregrinacions al Temple del patró per a l'obtenció de la indulgència plenària, activitats culturals, actes religiosos i iniciatives turístiques. També es preveuen propostes de caràcter social i benèfic sense deixar de banda la visita de Sant Jordi a les parròquies de la ciutat, els centres de gent gran i escoles, l'Hospital Verge dels Lliris o el Cementeri Municipal. 

L'origen de Nostra Festa es fonamenta en un fet històric de fa 750 anys: La Reconquesta cristiana del segle XIII i l'enfrontament entre la vil·la medieval d'Alcoi, amb pobladors cristians comandats per Mossèn Torregrosa i els musulmans, dirigits pel visir Al-Azraq a la batalla coneguda com de 'La Canal'. La Carta Pobla fundacional d'Alcoi era de 1256. Les primeres revoltes dels mudèjars es van fer en 1244 i 1258, però la pau es va firmar gràcies al Tractat del Pouet de 1245. Després de que els àrabs deixaren la vila, Alcoi va ser repoblada per catalans. Però les tropes mahometanes no s'havien rendit i planejaven desde Granada nous atacs. La batalla d'Alcoi va acabar amb una lluita d'Al-Andalus contra el nou regne de la Corona d'Aragó. El rei Jaume I va enviar 40 cavallers a Alcoi en saber que s'havia organitzat la Tercera Revolta Mudèjar. Mossèn Torregrossa tocava les campanes per a avisar a la població i demanar amparo diví. El capellà Ramón Torregrosa va ser el més valent de tot el clero. Estava en ple retir espiritual quan el 5 de maig de 1276 les tropes mahometanes es van aproximar a Alcoi per a començar un setge i demanar la rendició dels cristians, que anaven perdent. L'ajuda miraculosa del Sant romà de Capadòcia es va fer efectiva quan un genet a cavall va aparèixer llançant fletxes. Una d'elles es va clavar als ulls blaus d'Al-Azraq, nascut a la Vall d'Alcalà en 1208. L'escut de Sant Jordi és una creu roja que representa el Cristianisme sobre un fons blanc i va ser identificat com el salvador dels cristians, i el "Walí" per als guerrers musulmans. La tradició catòlica atribueix la victòria final a la intercessió celestial de Sant Jordi, que va lliurar als alcoyans del domini àrab. L'Aparició providencial de Sant Jordi va decantar la balança cap als cristians, encara que els guerrers d'Al-Azraq eren més nombrosos i els 40 cavallers de Jaume I van ser derrotats en una emboscada a el paratge de la Canal. A pesar de la xicoteta venjança, els sarraïns no van conquistar Alcoi i es va proclamar Sant Jordi el patró. Posteriorment aquesta tradició va anar derivant fins a les actuals Entrades i dia dels Trons, en les que també hi ha referències a la mort del visir Al-Azraq en aquella guerra.

El 18 d'abril de 2026 per la vesprada hi ha programat un acte on els trabucs tindran tot el protagonisme. Es farà un Alardo Commemoratiu, ja que es considerat l'acte més antic de les Festes de Moros i Cristians. L'Associació de Sant Jordi comptarà amb la participació de les 28 filaes alcoyanes i donarà la benvinguda a les poblacions festeres on el dia dels Trons tinga una rellevància especial. No només s'inclouran aquelles més properes a la ciutat, sinó que assolirà tot el territori nacional. Fins hi tot hi haurà representacions de festivitats amb pólvora que no tenen tant a veure amb les Festes de Moros i Cristians. Però si que tinguen ostentació del foc en la seua cultura festiva: Valenciana, catalana i vasca.

En un any tan especial, les 2 Entrades del 25 d'abril iniciaran el trajecte engalanat amb uns estandards commemoratius. Muntats a cavall, un representant de cada filà, portarà la bandera confeccionada per a aquesta efemèride. A més a més es va convocar un concurs per a escollir el nou disseny de l'Ambaixador Moro: Óscar Martínez. Dels 6 bocetos presentats el jurat es va decantar per la proposta de Juan Climent. Fins al 25 d'abril de 2026 no sabrem com és el nou trage per a les Ambaixades, però l'artista Jordi Sellés si ha fet pública la seua obra al no ser l'elegida.

Però abans de la primavera ja hi ha activitats de tot tipus preparades al voltant de la figura de Sant Jordi. Culturalment hi haurà presentacions de llibres, fins hi tot sobre la vida del visir Al-Azraq al commemorar-se també el 750 aniversari de la seua mort. Es farà concerts de música medieval i d'orientalisme. Però la música festera no podia faltar i la filà Realistes ha agafat la davantera. El passat 24 de gener de 2026 l'alferecia moro d'enguany va fer un repàs per les marxes mores més significatives dels càrrecs festers. L'antiga Cavalleria Realista va recordar els seus anys gloriosos desde l'esquadra d'enmig 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Als últims 50 anys les marxes mores han tingut una gran evolució, però es va disfrutar de la banda Primitiva d'Alcoi interpretant obres musicals com "Penya Cadell", "El moro del Sinc", "Moros del Rif", "Cavall de foc", "El president", "Any d'alferis", "Menda capità 2002", "Marta" o "Tarde de abril". El concert va tindre caràcter benèfic amb donatius i es va omplir el Saló del Círculo Industrial.

S'han proposat rutes pels paratges que van tindre valor territorial en 1276, tots arrancant desde Alcoi fins a altra població. El patrimoni natural queda integrat a aquesta celebració a través de 5 trajectes perfectament localitzats: Banyeres, Agres, Muro, Benifallim i Ibi. És possible conèixer i reconèixer el patrimoni arquitectònic de la ciutat d'Alcoi a través de diversos recorreguts urbans destacats: L'Església de Santa Maria, el Temple de Sant Jordi, el Museu de la Festa (MAF) i el Casal de Sant Jordi. El Modernisme té una rellevància especial en aquestes rutes que recorren el casc antic d'Alcoi, la Casa del Pavo és un dels edificis més emblemàtics d'un dels trajectes. L'arquitectura industrial està íntimament relacionada amb Nostra Festa. Gran part de les filaes que conformen els 2 bàndols han recuperat, rehabilitat i mantingut antigues fàbriques tèxtils, reconvertint-les en seus socials per a celebrar dinars i "ensayos". La gastronomia alcoyana és molt típica als sopars de les 28 filaes. És el cas de la fàbrica de la Caldera del Gas, o els diferents edificis dels carrers La Cordeta, Sant Jordi o Sant Domènech. Les filaes de càrrec de 2026 també estan il·lusionades amb passar a la història com les capitanies i alferecies del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi: Andaluces, Marrakesch, Asturianos i Realistes.

El logotip de la commemoració és obra de Silvia Sempere i es va presentar el passat mes de juny. Va ser a l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi al Teatre Principal. En aquella reunió també es va fer el sorteig del Sant Jordiet 2026, sent l'escollit el xiquet anglès Mateo Vilaplana Blaak de la filà Llana. El jubileu és un any particular per acostar-nos d'una forma especial a Déu, per mitjà del testimoni del Màrtir Sant Jordi i renovar la fe i la devoció al seu patró. El Papa Francisco recordava que "el jubileu ha estat sempre un esdeveniment de gran importància espiritual, eclesial i social a la vida de l'església". L'arquebisbe de València Monsenyor Benavent diu que "l'any jubilar és un moment de gràcies caracteritzat pel perdó dels pecats i en particular per la indulgències, expressió plena de la misericòrdia de Déu". Fins a abril de 2027 tots els dies hi haurà recepció i missa del peregrí a les 11:00 al Temple de Sant Jordi. També es comptarà amb catequesis específica i peregrinacions de l'escultura de Sant Jordi el Xicotet a totes les parròquies d'Alcoi, centres de majors i escoles concertades. Els dimecres hi haurà "Hora Santa Hakuna" a les 20:30 al Temple de Sant Jordi i a l'abast dels creients hi ha decrets papals, homilies, oracions i himnes a la web https://750sanjorge.org/

FITUR 2026: L'ANY JUBILAR D'ALCOI

Per a donar-li difusió al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, els polítics alcoyans i els encarregats del turisme de la ciutat s'han traslladat a Madrid. Desprès d'anys dedicats al turisme d'interior, la Cavalcada de Reis Mags, la gastronomia, les rutes per paratges naturals o la Setmana Modernista, enguany el protagonisme de la promoció turística és el patró d'Alcoi. No és per a menys, ja que les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi tenen per davant uns mesos molt intensos degut a l'Any Jubilar. És un dels pocs decrets d'Any Jubilar que ha firmat el Papa León XIV per a 2026. A la capital d'Espanya es celebra la Fira Internacional de Turisme més gran del país, en una setmana centrada en els greus accidents ferroviaris. Amb 45 víctimes al descarrilament i xoc d'un Iryio i un Alvia a Córdova, els ànims no estaven per a celebracions. Però l'agenda obligava a promocionar les tradicions valencianes i de la resta de comunitats autònomes. Al stand de la Generalitat Valenciana es van poder presentar les Festes d'Alcoi 2026. Les setmanes anteriors havia hagut acusacions entre el govern local socialista i el PP valencià per no deixar que Alcoi es presentara en el lloc principal. Finalment va haver mediació entre partits polítics i es va aconseguir que l'Any Jubilar no quedara relegat a un segon pla.

 

El matí del divendres 23 de gener les autoritats locals van presentar les novetats dels pròxims mesos a Alcoi. Lorena Zamorano, com a regidora de turisme, va obrir la presentació deixant que també parlaren altres organitzadors o la Diputació d'Alacant. El president de l'Associació de Sant Jordi i l'alcalde d'Alcoi van remarcar la importància que té el patró desde el seu nomenament en 1276 desprès de la Batalla d'Alcoi. El turisme religiós està a l'alça i s'aprofitarà per a l'Any Jubilar que ha donat la Santa Seu del Vaticà a Alcoi pel 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. El pelegrinatge a esglésies de culte es pot alternar amb rutes senderistes. S'ha preparat una que aniria desde València fins a Alcoi. Així es podria plantejar un Camí de Santiago, tractant que totes les poblacions per on passaria la ruta s'integraren, sobretot perquè són localitats de l'interior que pateixen falta de visibilitat. En això pretenen treballar desde el govern del Psoe d'Alcoi, incloent els diferents atractius que pot tenir cada municipi i que perduraran més enllà del propi Any Jubilar , com és el patrimoni cultural, de natura o els plats típics. Lorena Zamorano avançava que s'està plantejant una idea sobre fer una "ruta gastronòmica per les filaes" per al turista que ve i vol tastar la idiosincràsia de la cuina festera.

A la plaça central de Fitur es van mostrar 2 vídeos sobre les Festes de Sant Jordi. El primer era més curt i es centrava en les peregrinacions a la ciutat en un any tan catòlic. El segon vídeo resumia la Trilogia Festera Alcoyana en meravelloses imatges dels actes festers, centrant-se en les Entrades i les cases burgeses del modernisme per les que es celebren les Festes de Moros i Cristians. El logotip de Silvia Sempere per al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi va presidir tots els discursos diplomàtics de Paco García, Toni Francès o Israel Martínez. A l'acte institucional a Fitur també van acudir regidors de dretes de l'Ajuntament d'Alcoi, autèntic organitzador de la promoció turística. Lorena Zamorano va fer al·lusió a no tindre presència de mandataris de la Generalitat Valenciana i de la Diputació d'Alacant, i que les 2 administracions no mostraren el suficient  suport institucional. Tot i això, va haver molta afluència de gent a Fitur per la repercussió mediàtica que desperten les Festes d'Alcoi. 

Fins hi tot el Club Deportivo Alcoyano s'està bolcant en els atractius del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. La tercera equipació de l'equip de futbol té una camiseta en homenatge a la creu de Sant Jordi. "La georgiana” la van lluir els quatre capitans de l’Alcoyano, rebent els aplaudiments del públic assistent. La presentació va comptar amb la intervenció del vicepresident de l'Associació de Sant Jordi, Ismael Juan Gisbert va agrair el gest de la Societat Anònima Esportiva del CD Alcoyano en dedicar la tercera equipació a la figura del patró i a l'entitat que el vetla. La iniciativa “dignifica la Festa i reforça el vincle històric entre Alcoi, el seu equip i el seu patró”. Es va anunciar la signatura d'un conveni marc de col·laboració entre el CD Alcoyano i l'Associació de Sant Jordi per als pròxims 2 anys. Un acord que beneficia les 2parts i servirà per unir encara més Festa i esport. S'establiran línies de treball conjunt però que no contemplen aportacions econòmiques, sinó sinergies institucionals i de promoció cultural.

MÚSICA PER A SANT ANTONI

A meitat de gener el fred és fort, però les ànimes dels valencians cremen gràcies a la festivitat de Sant Antoni. Fogueres gegants com la de Canals calfen l'ambient, mentre que a Alcoi es fa una rostida i una Romeria a l'ermita de Sant Antoni. Muro celebra la seua tradicional Fireta, amb tendetes medievals i productes artesanals i gastronòmics. La música és vital en totes les festes valencianes, i en Sant Antoni el protagonisme l'agafen les xirimites. El patró dels animals té varies obres musicals dedicades, o altres que es solen interpretar en la seua festivitat. Una de les més conegudes és "Sant Antoni, la festa" del compositor Antoni de la Asunción. Al ser una festa d'hivern, hi ha un passacarrer molt adequat per a Sant Antoni del porquet: "El gener". Però també "Febrer" és un pasdoble que ens transporta a les poques alegries que ofereixen les baixes temperatures. Juan Calatayud Castelló va crear "Febrer" per a les Festes de Moros i Cristians de Bocairent. Les melodies populars de la Serra Mariola són molt volgudes per la gent, i una de les obres musicals que recolleix cançons antigues és "El sabater". Jordi Ribera Frances li la va dedicar a l'alférez cristià 1998 de la filà Maseros d'Alcoi, però va quedar com una peça musical associada a la romeria del diumenge de gener. Desde 1990 el grup de danses Sant Jordi fa un recull de balls típics a la plaça del paratge natural. La Romeria de Sant Antoni d'Alcoi, enguany el 18 de gener, acaba prenent llonganisses i botifarres torrades a la seua ermita. Per tant "Pere l'ermità" de "Bene Ripoll és interpretada per les colles de xirimiters i tabaleters. Sant Antoni es va convertir en ermità i una llegenda el va fer patró dels animals a tot el món. Asseguraven que tenia cura dels animals i els defensava com ningú. De fet, en moltes de les seues imatges apareix al costat d'un porc xicotet. "Alicanya" és de José Rafael Pascual Vilaplana, i com a bon murer va composar una peça musical apropiada per a la Fireta de Sant Antoni del seu poble. El 17 de gener és el dia de Sant Antoni del porquet i es fan benediccions d'animals. Però a Muro un cor canta "El tio Pep" per a inaugurar la Fireta a la plaça de l'Ajuntament. La cançó popular es va convertir en marxa cristiana al 2006. A disfrutar de Sant Antoni i la seua música!

PLUJOSA CAVALCADA REIS MAGS D'ALCOI 2026

La borrasca Francis va condicionar el desenvolupament de les activitats del 5 de gener a Alcoi. La pluja ja havia empanyat el Bando Reial del 4 de gener de 2026 i es va cancel·lar el Campament Reial al Preventori. Va ser entendible que no es tornara el donatiu benèfic de l'Associació Cultural Samarita, encara que a alguns cal recordar-los que la solidaritat és una virtut. Com la virtut de Ses Majestats de vindre en camell desde tan lluny a pesar del fred i el risc de nevades. I és que venien carregats, com solen dir els més refranyers. La Cavalcada 2026 va acabar a l'Avinguda País Valencià amb molta pluja i poca neu. L'Ajuntament d'Alcoi i els organitzadors tenien alternatives per si el temporal polar era massa fort, però tot va eixir bé. Enhorabona perquè no era una tasca senzilla en eixes circumstàncies, més complicades que màgiques.

Els heraldos amb les banderes quatribarrades i els trompeters i timbalers a cavall anunciaven l'inici de la CXLI Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. L'estrela i el seu genet obrien el seguici amb la música de xirimiters i tabaleters. Darrere dels fanalets i el poble desfilava altra colla de xirimites que animava al públic congelats a les voreres. Cantant nadaletes va aplegar el primer grup de danses tradicionals: Carrascal. La màgia envaïa "El Camí" desde les 18:00 quan va aplegar la carrossa de l'Emissari Reial. En 2026 se li va instal·lar un parasol per a resguardar-se de la insistent pluja. Antorxers i el grup de danses Sant Jordi continuaven la comitiva amb melodies populars que a tots els sonen, encara que els passos de ball són un poc més complicats. La reportera Berta Báidez va ser la més entrevistadora i parladora de la retransmissió en directe d'À Punt. Fins hi tot el rei Gaspar va reivindicar la cultura valenciana en un moment en que la televisió pública dedica massa programes a la tauromàquia i poc contingut a la llengua i història de les 3 províncies.

Xiquets i xiquetes menjaven castanyes i es resguardaven del fred, però esperaven impacients l'arribada dels Reis d'Orient. Els romans i ajudants llançant caramels precedien al Rei Melchor. Acompanyat per palmiters del Club de Judo Alcoi, el rei blanc i vell va repartir besades desde el seu camell. Com sempre, el rei negre anava enmig com és tradició desde fa molt de temps. Hi ha que recordar que la Cavalcada d'Alcoi data de 1885 i és la més antiga d'Europa, i per tant del món. Com és habitual desde fa dècades, el rei Baltasar estava acompanyat d'una filà, en 2026 els cristians dels Vascos. Els paraigües es van obrir al carrer Sant Nicolau per a rebre al rei Gaspar. El rei de la barba marró va tindre que baixar del camell abans i besava als xiquets i xiquetes entre els col·laboradors i guardians de les associacions veïnals. Els camells estaven més nerviosos de l'habitual, però la Quadra Peluca fa un gran treball entrenant-los. Els cofres d'encens, or i mirra van arribar un poc banyats a la Plaça d'Espanya, però va ser en aquest punt quan més força va agafar la pluja. La rapidesa de la baixada per la part de la Glorieta no va evitar que l'Adoració es banyara. Els 3 Reis Mags llançaven fum per la boca perquè feia fred a l'exterior, però dins tenien la calidesa del carinyo dels xiquets i xiquetes.

No ploïa a la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi desde 2010 i 1997, però mai s'havia vist una Adoració al Jesuset amb aiguaneu. Els focos encaraven a Melchor, Gaspar i Baltasar entre una pluja que no va apagar el castell de focs artificials. Desde l'Església de Santa Maria es va veure un espectacle pirotècnic inèdit per la pluja. Però la música era la de sempre: "Haleluya" de Haendel. Sant Josep i la Mare de Déu es van emocionar amb el seu fill quan els Reis Mags es van agenollar a entregar-los els regals. La Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi està declarada d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural. Per lo tant els patges amb betún estan protegits com a part d'una tradició llegendària. En 2026 els ajudants dels Reis Mags no van poder pujar per les escales. Accedir reptant fins als balcons posava en perill la integritat física amb els carrers banyats, així que es va optar per la via fàcil. Els patges entraven a les cases per les portes i així portaven els regals i joguets als xiquets i xiquetes que s'havien portat bé. Tot un triomf, ja que que es van saber superar els problemes.

BANDO REIAL I PASTORETES ALCOI 2026

La pluja ha sigut la protagonista del Nadal Alcoyà d'enguany. L'únic dia que el temps va respectar va ser el de les Pastoretes. S'havia retrassat al migdia del dissabte 3 de gener a causa del mal oratge de la setmana anterior. Els xiquets i xiquetes vestides de pastorets van poder fer els seus balls tradicionals. La banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi va encetar l'acte amb la interpretació de "L'entrà dels Reis" de Camilo Pérez Monllor. El folklore popular va contar amb la participació dels grups de danses alcoyans: Carrascal i Sant Jordi. Se li van oferir regals al Jesuset al pessebre de la Plaça d'Espanya on va acabar l'acte cantant les típiques nadaletes alcoyanes i en valencià. Ja en 1889 es celebrava aquest acte entranyable, en la que els pastorets baixen pel carrer Sant Nicolau tant a peu com en els bucòlics carros arrastrats per burrets. El ramat de cabres i ovelles tancava la desfilada, amb el so mesclat dels cascavells i les castanyoles. També va haver molta participació adulta, i no sols en la Sagrada Família que presidia el pessebre de la Plaça d'Espanya. 

La borrasca Francis descarregava amb força el 4 de gener de 2026 quan a les 18:30 va arrancar el Bando Reial. Els meteoròlegs ja havien avisat de la possibilitat de pluja, però els carrers estaven plens. Fins hi tot molts xiquets amb xubasqueros havien acudit al Teatre Principal a veure com eixien els personatges del "Betlem de Tirisiti". A pesar del fred, el Tio Piam no es va quedar sense veu per a declamar el seu típic pregó. La música de "El sereno s'ha perdut en la Font de la salut i una auela l'ha trobat amagat en un forat" era cantada per grans i xicotets. El poble també entonava les cançons de "Ja venen els Reis d'Orient per la Mariola". També va ser emocionant veure com amb les mans banyades tots tocaven instruments populars en la nadaleta de "La llet calenteta i el bou alenant i el bon Jesuset xuplant que xuplant". Tereseta, les beates i "la bonica" continuaven tan femenines i agradables com sempre, mentre l'auelo intentava furtar les cartes xopades dels xiquets i xiquetes. El bou va perseguir a Tirisiti per a tupar-li el cul, mentre el torero Clásico manejava el capot. Però era el moment d'escoltar l'obra "Crida i clam" de Gregori Casasempere. Era el preàmbul de la carrossa de l'Emissari Reial. Amb dots teatrals es va recitar un meravellós text de la jove Abril Peidro. Sols un actor com Pau Durà sabria expressar tant en un "Bando Reial" majestuós però indicat per a un públic infantil. No va faltar la referència als xiquets que patien guerres en altres païssos, o un genocidi a Palestina per part de l'estat sionista d'Israel. Molt apropiat va ser allò de "Ploga, neve o bufe el vent, eixiu als balcons, ompliu els carrers, perquè sereu testimonis del més gran esdeveniment". Les burretes rebien papers amb la tinta mig esborrada per l'aigua, però ahí anaven tots els desitjos i regals que havien demanat els xiquets i xiquetes.

 

Enhorabona als participants i organitzadors en unes condicions tan adverses. No és la primera volta que l'Associació de Sant Jordi ha de muntar una desfilada amb pluja, i es nota l'experiència. També hi ha que agrair a l'Associació Cultural Samarita per improvisar un esmorzar de xocolate, xurros i xuxes en la Plaça de Dins. Les antorxes senyalaven el Campament Reial al Preventori, però a causa del temporal no es podia visitar. Així que el matí del 5 de gener no va haver escrivans i patges a la muntanya, sinó al centre de la ciutat. A l'Àgora es van guardar les cartes XXL del concurs, aquelles que no cabien en les bústies de les burretes. Va haver crítics per no recuperar els diners del Campament Reial, però és un donatiu solidari per a causes benèfiques. Una gran tasca dels organitzadors sense ànim de lucre i que cal valorar més sense queixes. Al final l'oratge és imprevisible com ha quedat demostrat a les últimes setmanes.

Sonen castanyoles, dolçaines, tabalets.

Canten els pastors, aguarden rostres impacients.

Patges, ajudants reials, aviseu Ses Majestats

perquè no hi ha dubte, a Alcoi hem arribat.

Xiquetes, xiquets, joves, gent major,

escolteu bé el missatge d’este vell Ambaixador.

Centenars, milers de torxes,

han anat il·luminant el camí.

Des de l’Orient fins a la Mariola,

els Reis, ho podem dir, ja estan ací.

Sabem que s’ha fet llarga l’espera,

però esta nit, entre teixos i carrasques,

al caliu d’una foguera

llegiran les vostres cartes.

Han estat molts mesos viatjant,

fent passes a diari, sense descans

i arriben a esta màgica ciutat

una miqueta preocupats.

Creuant rius, mars i muntanyes,

han vist la por i la fam en ulls innocents,

els d’aquelles terres llunyanes

on fa ja dos mil anys portaren or, mirra i incens.

Però observen estes cares d’entusiasme,

farcides d’anhels i d’il·lusions

i saben que l’esperança, infants,

sou vosaltres, les noves generacions.

Continueu somiant en gran,

sense límits, voleu alt

i seguiu sempre l’estel

dels qui vos guien des de dalt.

Ara, aneu a casa a descansar,

dormiu tranquils, feu-me cas,

que Melcior, Gaspar i Baltasar

faran realitat tot allò que heu demanat.

I demà, cinc de gener,

ploga, neve o bufe el vent,

eixiu als balcons, ompliu els carrers,

perquè sereu testimonis del més gran esdeveniment.

En caure el sol, sobre els camells, seguint l’estrella,

baixaran des del Camí Ses Majestats els Reis d’Orient

entre nervis, crits i somriures d’orella a orella.

Beneïdes siguen eixes mirades innocents.