martes, 24 de enero de 2017

MARXES MORES FILÀ LLANA

La música festera i la filà Llana sempre han estat unides amb força. És una filà amb moltes marxes mores dedicades i va ser la primera que en 1817 es va acompanyar d'una banda de música. Aquest any celebrem els 200 anys desde que la filà Llana va incorporar el músics del Batallón de Milicianos Nacionales a les seues desfilades. Per això tenia que ser la primera filà mora a qui fer-li el repàs de música festera i a més a més és una filà molt veterana.

La marxa mora que tots els anys sona en l'Entrada Mora de la filà Llana és "LLANERO I PRESIDENT". Aquesta elegant i ceremonial marxa mora s'associa a la filà Llana d'Alcoi però es coneguda en moltes altres poblacions i està considerada un clàssic de la música festera. "Llanero i president" va ser escrita per José Albero Francés en 1956 i està dedicada al primer tro de la filà Llana en els anys 50: Francisco Agulló.


"FANFÀRRIA LLANERA" és la peça musical que es va estrenar en la capitania mora de la filà Llana de 1986. El capità Francisco Matarredona la va estrenar en la seua desfilada baix la pluja. José Maria Valls la va composar i actualment sona amb les dones de la filà Llana, encara que també ha sonat en alguns boatos moros.


"A MONS PARES", la célebre marxa mora de José Pérez Vilaplana, sols ha eixit una volta amb la filà Llana. Va ser en la capitania mora de 1986, quan la Unió Musical Contestana va poder tocar al principi de l'Entrada Mora i al final amb els Xanos. Aquesta pausada marxa mora va estar dedicada als pares de l'autor en 1959.


"L'ENTRÀ DELS NEGRES" estava dedicada a l'esquadra del capità moro llaner i per això la van estrenar els esquadrers en l'Entrada Mora 1986. Aquesta tenebrosa marxa mora de Rafael Mullor Grau ha sonat molt poc al carrer però és molt vibrant i està carregada d'energia i vigor.

"AL PRIMER TRO" és una marxa mora que en 1987 Rafael Mullor Grau va dedicar al primer tro de la filà Llana: José Luis Córcoles Bordera. Aquest fester és molt important en la filà Llana i la societat alcoyana. El conegut "abuelo brujo" va faltar fa uns mesos però es manté en el record d'amics i familiars gràcies a la marxa mora "Al primer tro".


"EL MORO DEL SINC" és la marxa mora més identificativa de les Festes d'Alcoi però amb la filà Llana sols ha sonat una volta: En l'esquadra d'enmig de 1992. "El moro del Sinc" fa referència a un fester al Barranc del Sinc i va estar composada per Rafael Giner Estruch en 1954.

"L'ENTRÀ DE LA KABILA BEN KURDA" és una antiga marxa mora de Camilo Pérez Monllor. Té casi 100 anys ja que es va composar en 1919 i va sonar en 1999 al ballet de l'alferecia mora.
En l'alferecia llanera de 1999 també va sonar la clàssica marxa mora "TARDE DE ABRIL" d'Amando Blanquer. El prodigiós compositor la va escriure per a la filà Abencerrajes en 1957, però injustament amb "Tarde de abril no va guanyar el premi de l'Associació de Sant Jordi. Aquesta meravellosa marxa mora va acompanyar a l'alférez moro de la filà Llana Francisco Sanchis, junt al seu rodella en la nit del 22 d'abril.

Altra obra maestra d'Amando Blanquer va sonar en l'alferecia mora de la filà Llana. "MARXA DEL CENTENARI" va tancar les Entrades de 1999 amb l'esquadra de negres que va dissenyar Luis Sanus. La marxa del centenari és de 1982 i fa referència als 100 anys de música festera, ja que en 1882 es va composar "Mahomet" el primer pasdoble fester d'Alcoi.

"OBEIDA" és la marxa mora que en la capitania mora de l'any 2000 va acompanyar al primer ballet de la filà Llana. Aquesta peça musical de 1965 es obra de Rafael Casasempere Juan. "NEFIR" va ser una estrena de Jordi Bernàcer per a la capitania llanera del 2000, al igual que "VÍSPERA" que va marcar el ritme del segon ballet de Virginia Bolufer. "DARAXA", "RAÍZ" i "MAQAM" van ser altres obres noves en l'Entrada Mora de l'any 2000. L'esquadra de negres va repetir amb la "MARXA DEL CENTENARI" d'Amando Blanquer. El ballet d'Ana Botella movia palmeres al so de "ALJAMA", una marxa mora de José Carbonell García datada en els anys 50. El boato llaner del 2000 va ser el més llarg de la història i per això va tindre molta música.

Al capità moro de la filà Llana, José Luis Córcoles, el va acompanyar una adaptació de la banda sonora de "BEN HUR". La melodia principal de la oscaritzada pel·lícula de 1959 va permetre que el capità moro del 2000 protagonitzara una triomfal Entrada Mora. En moltes ocasions s'han fet adaptacions de la música de Hollywood per a les Festes de Moros i Cristians i "Ben Hur" s'ha interpretat moltes voltes, encara que la temàtica siga més romana.

"ZOC" va ser composada per Jordi Bernàcer i estava pensada per a l'últim ballet de la capitania mora de la filà Llana en el 2000. La seua ràpida melodia recordava el trafegar imparable d'un zoc, els típics mercats àrabs de l'Edat Mitjana. "Zoc" ha servit com a acompanyament de molts ballets que han eixit en les Festes de Moros i Cristians de bastants pobles valencians.

"ALS BEREBERS" és una increïble marxa mora de José Pérez Vilaplana que està dedicada a la filà Bereberes de Cocentaina. Data de 1972 però amb la filà Llana d'Alcoi ha sonat per a l'esquadra d'enmig de 2006 i per a l'esquadra commemorativa del bicentenari en 2011.

"PAULABEL" és una marxa mora de Mario Roig, el compositor d'Albaida. "Paulabel" no té cap vincle amb Alcoi, de fet sols ha sonat amb el ballet d'Ana Botella i no va ser una estrena. La peça musical va ser molt aplaudida en 2013, quan va eixir amb l'alferecia mora de la filà Llana.

"ALS XAPARROS" és una marxa mora de José Rafael Pascual i es va estrenar en 1990 en l'Entrada Mora de Muro, poble natal de l'autor. "Als Xaparros" és tan sonora i bonica que va ser escollida per Carlos Aracil, alférez moro 2013 de la filà Llana.

"QUIRBILYÀN" és la denominació antiga del poble de Crevillent. Per això José Rafael Pascual li va posar aquest nom a la marxa mora que és un homenatge a tots els festers d'aquesta localitat alacantina. Aquesta peça musical de 2010 li dona un gran protagonisme a les xirimites i sona màgica. Va acompanyar a la favorita en l'alferecia mora 2013 de la filà Llana d'Alcoi.

"MARCO POLO" és una melodia turca de gran potencial que es va adaptar a ballet i xirimites. Aquest treball va córrer a càrrec del contestà Hipòlit Agulló i desde 2001 ha sonat moltes voltes, tant a Cocentaina com a Alcoi. La última volta que es va escoltar en Alcoi va ser en 2013. Les xiquetes del ballet d'Ana Botella la van utilitzar per a tancar el boato de l'alferecia mora.

"EL PRESIDENT" és una de les marxes mores més escoltades en les Festes de Moros i Cristians. A Alcoi s'interpreta tots els anys, però la filà Llana sols l'ha va traure amb l'esquadra de negres de l'alférez 2013. La marxa mora va dedicada a Rafael Todolí, president de la Junta de Festes de Cocentaina en 1971 i fester de la filà Manta Roja. "El President" de Miguel Picó Biosca va tancar l'Entrada Mora de 2013.

"SANTIAGO CAPITÁN ABENCERRAJE" és una marxa mora que ha gaudit d'un gran èxit als últims anys. Se li va encarregar a Saúl Gómez en 2009. Pretenia ser un homenatge del capità moro 2009 d'Alcoi al seu pare, també capità de la filà Abencerrajes. Desde aquella estrena multitudinària en l'Entrada Mora de 2009 ha sonat moltes més voltes en Alcoi i una d'elles va ser amb el ballet Gawazi a la capitania llanera de 2014.

"ALI GEABÀ-SPYROS" s'ha convertit en un referent de les marxes mores i no hi ha poble en el que no haja sonat. Fins hi tot està massa explotada i ho reconeix el seu autor Vicente Pérez Esteban. Desde 2002 no ha parat de sonar en Alcoi i ha acompanyat al capità moro de la filà Llana en 2014. Rafael Vilaplana va desfilar sobre cavall amb aquesta espectacular marxa mora.

"LAWRENCE D'ARABIA" és altra adaptació cinematogràfica. La banda sonora de "Lawrence d'Arabia", obra de Maurice Jarre, va servir com a base per a fer una de les marxes mores més interpretades de la música festera. Es va estrenar en l'alferecia mora 1986 de la filà Judíos. Amb la Llana ha sonat al boato del capità moro 2014 ja que tenia una ambientació del desert.

"AL BASORA" és un homenatge al llaner Vicente Blanes de part del músic José Maria Valls. Composada en 2012 va sonar en els càrrecs de la filà Llana d'Alcoi, per exemple amb la favorita amazona del capità moro 2014.


"TERRA" és una marxa mora per a xirimites de Joan Sanz. Data de 2005 i va formar part de la capitania mora 2014 de la filà Llana. Estupenda marxa mora, 100% recomanable.

"A L'AMIR EN L'EDU" és el títol original de la marxa mora que José Rafael Pascual va composar en 1999. Aquesta meravellosa marxa mora de gran qualitat sols ha sonat una volta en Alcoi, per desgràcia. Va ser l'any 2014 amb la part de la serp del boato llaner. El resultat del boato de la capitania mora va ser esplendorós, gràcies a la marxa mora "A l'Amir en l'Edu".

"BEL-ANA"  fa referència a Ana Botella, la coreògrafa alcoyana que va estrenar aquesta marxa mora en l'Entrada Mora de 2014. Jordi Company va composar "Bel-Ana" per al ballet de les palmeres de la capitania mora de la filà Llana.

"EL KABILA" és una cèlebre marxa mora del compositor d'Ontinyent José Maria Ferrero Pastor. Tal volta és la marxa mora més tocada en les Festes de Moros i Cristians i un dels seus mèrits és el primer premi en el Festival de Música Festera d'Alcoi en 1965. "El Kabila" és un homenatge a Francisco Martínez que va ser president de la Societat de Festers d'Ontinyent de 1964 a 1967. Amb una harmonia perfecta va acompanyar a l'esquadra de negres de la filà Llana d'Alcoi en la seua capitania mora de 2014. El resultat va ser òbviament magistral.

miércoles, 18 de enero de 2017

MÚSICA FESTERA FILÀ ANDALUCES

La filà Andaluces té una música pròpia que la distingeix de la resta de bàndol cristià. Aquesta filà tan famosa no sol desfilar amb marxes cristianes, sinó amb pasdobles o les denominades marxes contrabandistes. Al ser la filà més antiga de les Festes d'Alcoi, iniciem el repàs de música festera de totes les filaes amb els Andaluces o Contrabandistes.

El pasdoble que més s'associa a la filà Andaluces és sense cap dubte "RAGÓN FALEZ" escrit per Emilio Cebrián en 1933. Acompanya tots els anys a l'esquadra oficial en l'Entrada Cristiana i permet fer el cabo amb navaixa. Per això els aplaudiments al pas dels contrabandistes és multitudinari. "Ragón Falez" és una de les peçes musicals més esperades pels alcoyans.


Però la primera esquadra de blancs de la filà Andaluces no va eixir amb "Ragón Falez" sinó amb el pasdoble "NIEVE Y MÁS NIEVE". Una peça musical de Godofredo Garrigues molt adequada per a hui, ja que Alcoi s'ha despertat blanc per una gran nevada, la primera de 2017. Fins 1963 la filà Andaluces d'Alcoi desfilava sobre matxos i desde aquell any van començar a eixir en esquadra. Mentre que "Ragón Falez" va dedicat a una dona, Rafaelita González", "Nieve y más nieve" no va dedicat a cap persona. El maneig de la navaixa es va fer molt popular gràcies a "Nieve y más nieve" i desde 1963 la filà Andaluces té tots els anys esquadra de blancs.


"ELS CONTRABANDISTES" és una marxa contrabandista de José Maria Valls. Es va estrenar en l'Entrada Cristiana d'Alcoi de 1989. En aquell any la filà Andaluces celebrava els seus més de 150 anys d'existència en Nostra Festa i "Els contrabandistes" va ser un regal musical. Però va ser estrenada per l'esquadra d'enmig que en 1989 va tindre la filà. També va ser la marxa contrabandista escollida per l'alférez cristià 1995, Mario Sancho.

"CHURUMBELERÍAS" és un dels pasdobles més coneguts en Espanya, però amb la filà Andaluces sols ha sonat en el boato de l'alférez 1995. El pasdoble de Emilio Cebrián, composat en 1934, va acompanyar en l'alferecia cristiana a la favorita.


"DANZA COLORISTA" va ser una composició de Rafael Mullor Grau per a l'alferecia cristiana 1995. Mescla melodies contrabandistes amb altres de caràcter tenebrós. Va sonar per primera volta amb el ballet de Virginia Bolufer. Unes gitanes ballaven per a l'alférez cristia 1995 de la filà Andaluces. L'esquadra de negres va estrenar "Esquadra alferis 1995".


"FAROLERO" és una vibrant marxa contrabandista de José Maria Valls. Encara que va estar composada en 1996, la seua popularitat va créixer a principis del segle XXI. Va estar composada per a la capitania cristiana 1996 i la va estrenar l'alcoyà Miguel Juan Reig en la seua desfilada triomfal. També ha sigut una peça musical que ha acompanyat a dos esquadres de negres de la filà Andaluces: La de 2003 i 2010. "Farolero" acaba amb les notes musicals de la melodia popular "Serra de Mariola".


En el boato del capità cristià 1996 també va sonar "NERVA", un pasdoble taurí que va composar Manuel Rojas en 1923. L'autor era d'aquesta localitat de Huelva i la capitania de la filà Andaluces tenia molta relació amb Nerva. En el ballet de Virginia Bolufer va sonar per primera volta "Capitán Andaluces 96", una peça musical de Rafael Mullor Grau.


"ALS PREPARATS" és un pasdoble molt associat als Contrabandistes de Cocentaina. En Alcoi va acompanyar a la favorita del capità cristià 1996. Antonio Carrillos va composar aquest alegre pasdoble que s'ha tocat en les Festes de Moros i Cristians de la majoria de pobles valencians.


"JUAN MANUEL" va ser el pasdoble seriós que va escollir l'esquadra de negres 1996. Com el nom indica, aquest pasdoble va dedicat al fill de músic Juan Manuel Molina. En Alcoi va sonar en l'Entrada Cristiana de 1996, però va ser composat 20 anys abans, en 1976.


"CARIDAD GUARDIOLA" va sonar cap al final del boato del capità cristià d'Alcoi 1996. A la filà Andaluces els va acompanyar la pluja en aquell càrrec. Aquest pasdoble de 1987 és obra de Antonio Carrillos i és apte per als passacarrers.
 

"AFAR MOSEM" es va estrenar en 2006 però fins l'any 2009 no va eixir en Alcoi. Va ser gràcies a la favorita de l'alférez cristià i es va convertir en un èxit. L'autor Juan Carlos Sempere li la va dedicar al seu cosí Rafa Moscardó.

La popular melodia de la sèrie de televisió "CURRO JIMÉNEZ" es va adaptar per a ballet i per a les Festes de Moros i Cristians. En Muro va sonar en 2007 i en 2009 la filà Andaluces d'Alcoi la va aprofitar per al boato. Les taverneres de Maria José Albors van ballar amb "Curro Jiménez", un bandoler mític de la ficció espanyola.

L'alférez cristià 2009, Juan José Ferri, va estrenar el pasdoble "GÜENCHA". Gregorio Casasempere la va dedicar a la penya de la filà Andaluces. El nom prové de "Buen xaval" amb accent andalús. El ballet de Virginia Bolufer va desfilar en l'Entrada Cristiana 2009 amb "La Danza del Fuego". Aquesta dansa ritual és obra del mestre Manuel de Falla, un compositor espanyol molt important. "La Danza del Fuego" forma part de "El Amor Brujo", una famosa obra simfònica de 1915 amb bruixes i pitonisses. Les gitanes i la màgia van tindre el seu lloc en l'alferecia cristiana 2009.


"EXCISSUM BELLATORS" és una marxa cristiana de Francisco Valor. Va ser un encàrrec de l'esquadra de negres de la filà Andaluces. Es va estrenar en l'alferecia cristiana 2009 d'Alcoi. El nom es tradueix del llatí com a "Guerrers de la navaixa" i fa referència a l'arma dels contrabandistes. És una marxa cristiana molt bèl·lica i diferent a la resta de música dels Andaluces.


"DIMONIS DE MASSALFASSAR" va ser interpretada pels 150 músics de la Fanfàrria d'Elda al principi de la plujosa Entrada Cristiana de 2010. "Dimonis de Massalfassar" va acompanyar als cavallers del capità cristià de la filà Andaluces d'Alcoi.


"TOREADOR" de la òpera Carmen va ser la fantàstica peça musical que va acompanyar a Vicente Cortés, capità cristià 2010. "Toreador" és la part més coneguda de l'òpera Carmen de Bizet. Tot un encert de Tito Cortés baixar en calessa amb una obra tan important.


El boato del capità cristià 2010 es va inspirar en Goya i Bizet, per això es van escoltar moltes peçes musicals d'òpera, però les favorites van eixir amb el pasdoble "XELO LA PEQUEÑA", estrenat a Bocairent l'any 2006. El ballet Gawazi va dansar amb "HABANERA" ,altra part de l'òpera Carmen molt coneguda. Bizet va composar la seua obra més internacional en l'any 1875.


La filà Andaluces va traure en la capitania de 2010 la peça musical "FANTASIA IBÈRICA" d'Antonio de la Asunción. El ballet de Virginia Bolufer va estrenar "GITANES BOLUFERES" de Bene Ripoll i així es va tancar el boato del capità cristià.


Altres peçes musicals relacionades amb la filà Andaluces són "ECOS ESPAÑOLES", peça musical de Pascual Marquina d'estil flamenc, que ens recorda als toreros en les places de bous.


Hi han tres obres musicals del contestà Santiago Revert Cantó que s'han de destacar perquè es relacionen amb els contrabandistes: Són "AL PINTORET (1997), "ANA MICÓ" (2009) i "TRABUC I NAVAIXA" (2012). Molt notables però poc conegudes.


La filà Andaluces té una última peça musical molt identificativa, encara que mai ha sonat a l'Entrada Cristiana. Es tracta de l'obra de Rogelio Groba "DE ROMAXE A FRANQUEIRA". La divertida melodia convida a desfilar en passacarrers i per això la filà Andaluces d'Alcoi la gasta per al dia Sant Jordi. La felicitat de "De Romaxe a Franqueira" crea l'ambient de unió i fraternitat que Nostra Festa ha de tindre sempre.

viernes, 13 de enero de 2017

PASDOBLES FESTERS I PASSACARRERS

Una de les característiques de tota Festa són els passacarrers i els moments d'ambient festiu i desenfadat que es viuen a l'aire lliure. Durant les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi hi han molts moments d'alegria, lluny de la solemnitat i serietat d'alguns actes oficials. El dia les Entrades està molt abarrotat i hi ha poca música de xaranga però el dia Sant Jordi els festers fan una invasió al carrer per a apegar pegatines i regalar obsequis al so de pasdobles de melodia divertida i un poc castissa. Són diferents als clàssics i elegants pasdobles dianers ja que tenen un ritme més ràpid, que permet desfilar a pas accelerat i fins hi tot ballant. Alguns pasdobles festers també poden sonar a una plaça de bous, ja que molts tenen relació amb toreros. Alguns són d'autor valencià i altres pasdobles estan fets en altres comunitats autònomes d'Espanya, on el mon taurí té més influència. En Alcoi s'aprofiten per a fer passacarrers, sobretot el dia l'Alardo que té més temps lúdic i de festa popular. Mentre a l'Església de Santa Maria es celebra la "Missa Major" la resta d'habitants disfruten de la germanor, la música en directe, la simpatia dels festers i del café licor. Les bandes de música no toquen marxes mores ni cristianes, sinó els pasdobles festers i passacarrers que a continuació es poden escoltar.

Les xarangues omplin els carrers per a portar ambient lúdic amb peçes musicals com: Paquito el xocolatero, Som i no som d'eixos, Himne dels Borts, El Bequetero, Rafael Ronda, Tomás Ferrús, Fiesta en Benidorm, Pérez Barceló, Febrer, Jover, Tono, El Gato Montés, España Caní, Tercio de Quites, Bequeteros a rallar o José Luis Valero.



Desprès de repassar els pasdobles dianers i els pasdobles festius de passacarrer arriba el torn de les marxes cristianes i mores. Els dos subgèneres són rics i variats, per això estaran dividits per filaes i seguint la història. En poc temps podrem escoltar les marxes identificatives de cadauna de les 28 filaes d'Alcoi.

domingo, 8 de enero de 2017

CAVALCADA REIS D'ORIENT ALCOI 2017

La Festa preferida dels xiquets ha sigut un èxit, com tots els anys ho és la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. La senzillesa i puresa de la Cavalcada més antiga del mon la fan més màgica i impressionant del que pot parèixer. Llums, colors, melodies de Nadal i olors s'entremesclen per a conformar una tradició cada volta més volguda pels habitants i visitants: El Nadal Alcoyà i la CXXXII Cavalcada de Ses Majestats.


El dimecres 4 de gener de 2017 es va celebrar el popular acte del Bando. Per als alcoyans el conegut "Dia de la burreta" és dels més importants i esperats de l'any. Els personatges del Tirisiti i el poble cantant nadaletes li donen una atmosfera singular a la vesprada. Els majors tenen l'expectació de saber que diu el Bando, recitat per l'Emissari Reial. I també hi han moltes ganes d'escoltar el Pregó del Tio Piam. Per als xiquets el moment més vital és perseguir a les burretes per a dipositar les cartes als monarques a les bústies. Una tradició casi centenària que recorre molts barris i uneix la societat alcoyana.

BANDO REIAL 2017, Dani Moltó:
Xiquets i xiquetes d'Alcoi,
visitants, menuts i grans,
escolteu el meu missatge.
Desde terres molt llunyanes
creuant la mar embravida
arribem, seguint l'estel,
a aquesta vall beneïda
i amagada entre muntanyes.
I allà, envoltats de pins,
teixos i carrasques
enmig de camps farcits
d'espígol i romer
els camells ja descansen
a la llum de les antorxes
i els patges es preparen
per al 5 de gener.
Un petit campament
als peus de la Mariola,
on prompte estaran llestos
tots els vostres paquets.
Han portat nines, bicis,
balons, videoconsoles,
la Patrulla Canina
i molts altres joguets.
Ells a canvi us demanen
que sigueu molt feliços.
No tingueu pressa de crèixer,
per a això ja hi haurà anys.
Estimeu als amics,
respecteu als companys
i accepteu als que arriben
des d'altres païssos
per fugir de les guerres,
la violència i la fam.
Ara, deixeu que les burretes
duguen les vostres cartes.
Aneu-vos-en a casa,
dormiu, somieu tranquils.
Que els Reis lligen molt ràpid
i fan servir la màgia
per a que demà no falte
res del que haveu escrit.
I quan caiga la nit
per damunt les teulades
ompliu tots els balcons,
les places i els carrers.
Veniu tots a veure
la més gran Cavalcada
perquè arriben a Alcoi
Ses Majestats d'Orient!

Les fogueres al Campament Reial van avisar de que els Reis Mags i els seus patges negrets ja estaven instal·lats a la muntanya. Al matí del dia 5 de gener unes 8000 persones van pujar fins al Preventori per a visitar la jaima i les instal·lacions del Campament. Com va ser un acte massiu la recaudació solidària de l'Associació Cultural Samarita ha sigut molt positiva i anirà destinada als centres d'educació especial Tomás Llàcer i Gormaget. Les cues per a veure camells, patges, paquets de regals i burretes van ser immenses i llargues, però va valdre la pena sols per veure l'alegria i el somriure emocionat dels xiquets. La segona edició del Campament Reial ha portat grans sorpreses als xiquets que tenen un bon comportament durant tot l'any.

I a les 6 de la vesprada del dijous la fastuositat va impregnar els carrers d'Alcoi. Com cada 5 de gener la Cavalcada de Reis Mags va arrancar desde El Camí. La puntualitat de l'estrela, el grup de poble i les danses del Grup Carrascal van ser alabades pels espectadors. Hi ha que recordar que els xiquets esperen impacients a Melchor, Gaspar i Baltasar ja que besar-los els fa molta il·lusió. Però tot el seguici anterior a la carrossa de l'Emissari Reial va ser fantasiós.
 

Melchor va ser el primer Rei Mag en arribar saludant desde el seu camell. El fred de la nit no va ser obstacle per a que els xiquets s'aproximaren a ell per a besar-lo. Igual va passar amb el rei Baltasar ja que el rei negre és molt estimat. Gaspar ocupava el seu tercer lloc, com marquen els canons en Alcoi. Els fabulosos trages d'Alejandro Soler deixen veure un cert desgast i seran renovats l'any que ve, però es mantindran en la memòria col·lectiva dels alcoyans per ser els més bonics i adequats que s'han vist mai. Les tres peçes musicals per a cada Rei Mag van ser "L'Entrà dels Reis" de Camilo Pérez Monllor, "Cavalcada de Reis a Alcoi" de José Maria Valls i "Nit Màgica" d'Alfonso Yepes. Enhorabona a la Penya Fontilles, la filà Llana i la Escuderia Pistón pel seu acompanyament i col·laboració amb els Reis d'Orient. 

 No sols la proximitat dels Reis Mags fa especial la Cavalcada d'Alcoi. Els patges negrets que pugen pels balcons també són únics. Els 400 patges aporten realisme a la Cavalcada ja que els xiquets comproven en primera persona com els ajudants de Ses Majestats repartixen els regals. Van de casa en casa pujant amb enormes escales per a entregar els paquets i els xiquets obrin els seus regals en presència dels patges. Un simple vestit negre i el gorret roig són la característica principal dels esperats patges. Ningú millor per a donar els joguets als xiquets.

Abans de l'Adoració els 3 Reis Mags estaven rodejats d'una multitud que s'apropava a ells, però quan va sonar el "Haleluya" de Haendel la Plaça Espanya es va quedar a fosques i Melchor, Gaspar i Baltasar van tindre el camí lliure per a arribar al pessebre. La Sagrada Família va veure de ben prop com els monarques s'agenollaven davant el Jesuset per a entregar-li or, encens i mirra. La música es sentia desde els altaveus mentre les campanes de l'Església de Santa Maria repicaven. El castell de focs artificials, les bengales del públic i la parsimònia dels Reis Mags van fer que tot Alcoi s'emocionara. Una estampa que es repeteix tots els anys sense variacions però que manté la seua bellesa natural. L'Adoració és el moment culminant de la Trilogia dels Reis Mags i es cuida al detall per a que Alcoi continue sent la ciutat del Nadal. Amb el final de l'Epifania toca esperar fins 2018 per a una nova visita dels Reis Mags d'Orient.

miércoles, 4 de enero de 2017

L'ARRIBADA DELS REIS D'ORIENT A ALCOI

Que té Alcoi per a que els Reis Mags passen per aquestes muntanyes tots els anys? Som especials i per això ens regalen il·lusions i joguets? Hi han moltes preguntes però la màgia no té respostes. Apropar-se a Alcoi a principis de gener és viure la màgia del Nadal en primera persona. Per l'ambient i sobretot per la Festa dels Reis Mags, formada per "Les Pastoretes", "El Bando" i "La Cavalcada dels Reis d'Orient".

El dia 26 de desembre es va iniciar la Trilogia dels Reis Mags amb l'alegria de "Les Pastoretes". La següent desfilada serà aquesta vesprada. Cada 4 de gener els alcoyans tenim una cita amb "La Burreta", un acte que de forma oficial s'anomena "El Bando". Els xiquets i xiquetes han de llançar les seues cartes a les bústies que transporten les burretes. L'Emissari Reial farà l'anunci amb un text escrit pel periodista de Dani Moltó.

No hi ha que oblidar que el Tio Piam anirà recitant el seu pregó pel centre d'Alcoi a partir de les 18:30 hores. El Tio Piam està sempre acompanyat del Grup de Danses Carrascal i els personatges del Tirisiti. Tots ells s'uniran a l'acte del Bando, datat en 1923, que comença a les 19:00 hores a la Font Redona. 
Els missatges amb les peticions i tot el que demanen els xiquets serà llegit pels 3 Reis Mags per la nit, quan les antorxes estiguen enceses. Pel matí del dia 5 de gener estarà obert el Campament Reial. Podrà ser visitat al Preventori gràcies a l'Associació Cultural Samarita. Són els impulsors d'aquesta iniciativa amb fins solidaris. Degut a l'èxit de l'any passat s'ha organitzat millor l'accés al Preventori i s'evitaran les cues per a agafar l'autobús fins la muntanya.

La CXXXII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi eixirà a les 18:00 hores desde la part alta de la ciutat. Els carrers del recorregut són: El Camí, Sant Nicolau, Plaça Espanya, Sant Llorenç, Avinguda País Valencià, Pont de Maria Cristina, Passeig de Cervantes, Alzamora, Pont de Sant Roc i principi de l'Alameda. El 5 de gener de 2017 serà un dia fantàstic per a tots els alcoyans i visitants. A part de ser la Cavalcada més antiga d'Europa, també està declarada d'Interès Turístic Internacional. A més a més els patges pujant pels balcons sols es poden veure así.

L'Adoració a la Plaça Espanya està prevista per a les 20:30 aproximadament. La eufòria col·lectiva es dispara al mateix temps que un castell de focs artificials. Sona "Haleluya" de Haendel, la famosa melodia del "Mesías" mentre els Reis Mags s'apropen al Naixement Vivent. Melchor li entrega or al Jesuset, Gaspar li entrega encens i Baltasar mirra. Els 3 obsequis representen al fill de Déu: Or com a rei, encens com a déu i mirra com a home. Els espectadors albergats a la Plaça Espanya podran encendre bengales per a fer més espectacular l'Adoració.

Els 3 Reis Mags d'Orient seguiran el seu ordre original a Alcoi. En aquesta ciutat, que va fer una Cavalcada per primera volta en 1866, els 3 Reis Mags van en un ordre diferents al de la resta d'Espanya. Primer el blanc, desprès el negre i per últim el marró, tal i com ja van fer fa 150 anys. Nombroses entitats d'Alcoi volen participar en la Cavalcada i acompanyar als savis i erúdits monarques. Per això cada any es designen 3 associacions socials per a treballar desinteressadament al costat dels 3 Reis d'Orient.
La Penya Fontilles ajudarà en 2017 al Rei Melchor.

La filà Llana ajudarà en 2017 al Rei Baltasar.

La Escuderia Pistón ajudarà en 2017 al Rei Gaspar.

El regidor de Festes, Raül Llopis, ha presentat una proposta per a que el pròxim any Alcoi tinga una il·luminació pròpia per al Nadal. Els problemes amb la decoració de llums en varies zones de la ciutat han portat a prendre aquesta cara però bona decisió. El disseny de la nova enramada s'ha creat de forma unilateral. El fet de que sols hi haja uns proposta bastant pobra ha generat nombroses crítiques. S'hauria de buscar un disseny més adequat per al Nadal d'Alcoi, amb elements singulars. L'únic dibuix significatiu de la futura enramada és la silueta d'un rei mag pujat al camell. La proposta s'ha de perfeccionar per a que el pròxim any Alcoi tinga una il·luminació especial. El disseny ornamental de l'enramada recrea la coneguda Casa del Pavo, un edifici modernista situat al carrer Sant Nicolau. Les llums seran de tecnologia Led de distints colors i l'estructura serà lleugera. La noticia d'una enramada específica per a Alcoi ha causat expectació i s'esperen els resultats per a l'any que ve. Desitgem que en aquest any es millore el disseny per a que siga més bonic i espectacular. La il·luminació de Nadal creada expressament per a Alcoi ha de ser digna de la Cavalcada i tindre uns arcs característics del Nadal. Si l'enramada no té un disseny viu i contundent seria millor que continuarem tenint cada any unes llums de Nadal precioses, encara que no foren 100% d'Alcoi.

De moment toca disfrutar de la visista de Ses Majestat els Reis d'Orient. En la Cavalcada participaran 2000 persones i molts animals, destacant els 3 camells. La televisió comarcal TVA Aitana, TV Mediterráneo i la cadena nacional 13TV retransmetran l'acte en directe. Melchor, Gaspar i Baltasar passaran per Alcoi, com fan desde fa 132 anys, per a repartir amor, alegria i pau per a aquest 2017. Que vinguen carregats!!!

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites