Una de les característiques de tota Festa són els passacarrers i els moments d'ambient festiu i desenfadat que es viuen a l'aire lliure. Durant les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi hi han molts moments d'alegria, lluny de la solemnitat i serietat d'alguns actes oficials. El dia les Entrades està molt abarrotat i hi ha poca música de xaranga però el dia Sant Jordi els festers fan una invasió al carrer per a apegar pegatines i regalar obsequis al so de pasdobles de melodia divertida i un poc castissa. Són diferents als clàssics i elegants pasdobles dianers ja que tenen un ritme més ràpid, que permet desfilar a pas accelerat i fins hi tot ballant. Alguns pasdobles festers també poden sonar a una plaça de bous, ja que molts tenen relació amb toreros. Alguns són d'autor valencià i altres pasdobles estan fets en altres comunitats autònomes d'Espanya, on el mon taurí té més influència. En Alcoi s'aprofiten per a fer passacarrers, sobretot el dia l'Alardo que té més temps lúdic i de festa popular. Mentre a l'Església Arciprestal de Santa Maria es celebra la "Missa Major" la resta d'habitants disfruten de la germanor, la música en directe, la simpatia dels festers i del café licor. Les bandes de música no toquen marxes mores ni cristianes, sinó els pasdobles festers i passacarrers que a continuació es poden escoltar.
Les xarangues omplin els carrers per a portar ambient lúdic amb peçes musicals com: Paquito el xocolatero, Som i no som d'eixos, Himne dels Borts, El Bequetero, Rafael Ronda, Tomás Ferrús, Fiesta en Benidorm, Pérez Barceló, Febrer, Jover, Tono, El Gato Montés, España Caní, Tercio de Quites, Bequeteros a rallar o José Luis Valero.
Desprès de repassar els pasdobles dianers i els pasdobles festius de passacarrer arriba el torn de les marxes cristianes i mores. Els dos subgèneres són rics i variats, per això estaran dividits per filaes i seguint la història. En poc temps podrem escoltar les marxes identificatives de cadascuna de les 28 filaes d'Alcoi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario