Per mitjà de la imatge, Toni Miranda pretenia transmetre els sentiments festers d'una forma intergeneracional. I l'autor sap bastant sobre les emocions viscudes durant les Festes d'Alcoi, ja que fotografia els actes i també és membre de la filà Asturianos. Una xiqueta, representant als espectadors o mirons, observa un instant d'alegria entre una festera, un músic i un fester. També podria simbolitzar la familiaritat d'una filla, el seu pare i el seu iaio. O la importància compartida entre moros, cristians i les bandes de música. Però sobretot es reclama una equitat per a poder disfrutar de les Festes d'Alcoi, sigues jove o vell, sigues home, dona o trans. Toni Miranda fins hi tot s'ha atrevit a trencar les regles del sexe binari, ja que qualsevol persona hauria de tindre el dret d'eixir a Festes sense discriminació. La reivindicació del Cartell de Festes 2023 és clara i no teniem un Cartell tan defensor del feminisme desde el de Nani Serrano en 2017. El detall més bonic és que l'actor Juli Mira porta l'uniforme de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi, encara que la gorra pot confondre i fer pensar al públic que és un policia. Tal volta si s'apreciara un instrument musical seria més evident que no és un simple treballador mudat. Ricard Sanz, anterior ambaixador cristià, porta el trage oficial de la filà Ligeros ja que tenen la capitania mora 2023. I l'actriu Rebeca Bou porta el trage masculí de la filà Cruzados i ens recorda que aquesta filà fundada en 1945 tindrà la capitania cristiana 2023. Però altra demanda amagada al Cartell de Festes 2023 és que hi haja un trage únic per a cada filà. L'Associació Fonèvol porta anys exigint que no hi haguera trages femenins d'acompanyant, o que almenys el disseny femení fora igual al masculí. La integració de la dona en les Festes d'Alcoi està agafant una nova direcció, ja que fins hi tot l'Associació de Sant Jordi està recomanant que els trages de dona siguen molt semblants als d'home que s'han utilitzat sempre. De fet en gener es van aprovar les reformes dels trages femenins de les filaes Asturianos, Cruzados, Benimerines, Verds i Mudéjares. Toni Miranda ha realitzat un profund estudi en base a les preguntes sobre l'essència festera. S'han analitzat mes de 500 expectatives de persones, avaluant el seu nivell emocional i obtenint uns resultats més que satisfactoris. D'aquest minuciós estudi s'han extret els següents sentiments comuns: Recordar sensacions de la infància, Intensitat emocional, Orgull i satisfacció de formar part d'alguna cosa i arrelar felicitat. El Cartell 2023 és la síntesi de tot allò que es comparteix cada 22 d'abril.
La idea del Cartell de Toni Miranda és bona i emotiva, amb un text subliminar excel·lent i reivindicatiu però que s'ha executat amb poca potència. Toni Miranda demostra l'acceptació de la dona a les filaes, amb fraternitat i sense cap tipus de violència. Al Cartell li falta poder i el fons blanc no representa el colorit de les Entrades. No hi ha referències religioses, ni a Sant Jordi i sols es pot apreciar la riquesa dels actes festers per mitjà del colorit de les filaes Ligeros i Cruzados. Abans del descobriment del Cartell si que es va projectar al Castell de Festes un vídeo on s'explicava la grandiositat i fantasia de les Festes d'Alcoi, també desde el punt de vista de l'amor i innocència dels xiquets i xiquetes. La narració va donar pas al cant de l'Himne de Festes i les autoritats i el Sant Jordiet de la filà Andaluces es van preparar per al moment més esperat del dissabte 1 d'abril. Quan Nicolás Sánchez Linares va destapar la cortina del Cartell de Festes es van escoltar aplaudiments mesclats amb el so dels espectaculars focs artificials. Les noves tecnologies han arribat al Cartell de Festes d'Alcoi, ja que mitjançant una aplicació del mòbil es podia accedir a contingut exclusiu. Es pot veure l'evolució creativa del collage final que ha fet el fotògraf. Toni Miranda sap de les bromes que es fan any rere any al voltant del Cartell i l'app permet crear el teu propi meme. Polsant sobre cada personatge del Cartell apareix un vídeo interpretatiu on conten les seues experiències festeres com un punt de trobada entre tots els habitants. I és que Nostra Festa significa tantes coses per als alcoyans i alcoyanes que hi ha infinitat de formes de sentir-la, però sempre desde el cor.
La realitat virtual ha fet que el descobriment del Cartell de Festes d'Alcoi 2023 siga original i avantguardista i així ho han valorat Juan José Olcina, Carol Ortiz i Toni Francés com a màxims representants de la societat i les tradicions. Hi ha que felicitar a Toni Miranda i també als 28 primers trons que van rebre el seu homenatge a la gala "Vespra d'abril" al Teatre Calderón. El president de l'Associació de Sant Jordi va demanar respecte cap al públic, sobretot complint els horaris de les desfilades i no allargant el temps. També va fer una reflexió sobre l'acceptació d'actes menys multitudinaris, demanant als nous festers que no sols participen a les Entrades. A la "Vespra d'abril" es van entregar detalls als càrrecs festers de 2022 i també a l'anterior pintor del Cartell de Festes: Jordi Sellés. Per a les primeres Festes de Sant Jordi lliures del Coronavirus s'ha preparat una gran promoció turística. Hi ha pancartes i panells promocionals amb una foto del cabo de l'esquadra d'enmig mora 2022 de la filà Llana. Una imatge que, com al Cartell de Toni Miranda, també es demostra la intensitat amb la que es viu Nostra Festa. Hi ha crítiques perquè per a la promoció turística no s'està fent menció de a quin patró van dedicades les Festes d'Alcoi. El motiu és que s'intenta apropar la tradició a gent foranea ja siga atea, agnòstica, catòlica o de qualsevol altra religió. Tots i totes poden visitar Alcoi, que forma part d'un estat laic.
Al Círculo Industrial es va presentar la Revista de Festes d'Alcoi 2023 el passat 24 de març. La portada és de Jordi Vila Llàcer, qui va explicar que amb la seua obra ha intentat reflectir el caos organitzat que es crea especialment en el moment de l'inici de les Entrades al Partidor. Una pintura abstracta que té l'estil de l'artista i que destaca per la policromia geomètrica i la representació de moros, cristians i músics. Aquest any als Cartells es fa un reconeixement visible a les bandes de música, ja que són part fonamental. Va ser una vesprada divulgativa en que també es va presentar la Revista acadèmica i el primer exemplar va ser per a l'alcalde socialista d'Alcoi. Aprofitant l'acte de la presentació es va fer una conferència d'investigació sobre el moviment obrer i obres d'art feministes i es va recordar la pel·lícula de les Festes d'Alcoi de 1923. Aquest document visual d'Amando Guerra en blanc i negre és el primer vídeo que es va gravar de les Festes Alcoi i compleix 100 anys. També es va mostrar la recuperació del quadre de l'alférez cristià 1910 de la filà Gusmans. La restauradora Andrea Sanz Català ha fet un bon treball amb el llenç de gran valor que va pintar Francisco Laporta Valor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario