La visita a Fontilles per part dels festers alcoyans és ja un clàssic de la tardor, encara que va perdent força i popularitat entre els actes del Mig Any. El dissabte 5 d'octubre de 2024 ni tan sols el públic va ser massiu i això que la climatologia va ser ideal. Ja ningú queda viu d'aquell grup de pioners que en 1951 es van traslladar a ajudar als malalts del Sanatori i aportar donatius. També hi ha pocs residents al Centre de Majors, ja que la lepra va desaparèixer fa anys de Fontilles. La malaltia no va deixar d'estar estigmatitzada i per això els alcoyans i alcoyanes seguiran fent l'anual visita a la població de la Marina Alta. Però no han fracassat ja que l'herència de la Penya Fontilles és eterna i forma part d'un sentiment col·lectiu. Els leprosos s'han erradicat, però les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi han contribuït a fer més pacífica i alegre la vida dels malalts durant dècades. El moment de màxima cautela va ser als anys 60 quan molts professionals cuidaven dels aïllats i solitaris homes que havien agafat la lepra. La visita a Fontilles es va fer popular a Alcoi com una forma de divertir-se abans del Mig Any i a finals del segle XX fins hi tot desfilaven carrosses i 3000 festers pel xicotet poble. Lluny queden aquelles xifres de participants i de diners recollits benèficament per a millorar la qualitat de vida i les infraestructures del Sanatori.
Els capitans de les filaes Alcodianos i Mudéjares i els alferes de les filaes Aragonesos i Abencerrajes van arribar a Fontilles acompanyats pels seus seguicis de cavallers dames i esquadres de negres. El Sant Jordiet Mauro Abellán es va traslladar desde Madrid i va estar arropat per la seua filà: Els Judíos. També va haver varies bandes de música durant la Diana matutina, la Processó i Missa i el dinar a l'aire lliure. L'entrega de regals per parts dels càrrecs als ancians va tindre moments de gran afecte i emotivitat. Llana, Miqueros, Cordoneros, Realistes, Gusmans, Mozàrabes i Almogàvars van ser les filaes sense càrrec que van desfilar pels carrers de la Vall de Laguar. En l'edició 74 de la visita al Sanatori s'han recaptat menys diners, però la germanor continua sent el pilar que fonamenta aquest desplaçament de festers i músics. L'Entrada va estar encapçalada pel bàndol cristià, encara que va ser la capitania mora de la filà Mudéjares qui més participants va aportar a la desfilada vespertina. Jordi Peiro i la seua favorita Pepa Puchades estan molt compromesos amb la causa solidària de la visita a Fontilles. L'esquadra d'enmig miquera i el guerrer alférez moro de la filà Abencerrajes tancaven la jornada festiva.
Fontilles sobreviu a la desesperada fent festa sense tindre quasi congregació. El Correfocs dels Dimonis Rafolins, el 9 d'octubre a les tendetes de la Glorieta, el "Trail Running Solidari" o el festival de música en valencià "Sound Jordi" són events que han tingut més transcendència en aquest octubre de 2024. És evident que la Penya Fontilles s'ha de renovar o recuperar el seu poder de convocatòria si hi ha interès en salvar aquesta tradició i tasca social. Un esforç que sembla desmesurat quan sols queden 8 persones vivint al Sanatori de Fontilles. Sols queda preguntar-se si desprès del 75 aniversari, els festers alcoyans seguiran visitant aquest preciós paratge de muntanya?
La Presentació de Càrrecs té l'al·licient de que a part de als capitans i Sant Jordiet, també es farà públic el primer càrrec femení de la història d'Alcoi: Ana Gisbert Mira Perceval de la filà Marrakesch. L'acte més protocolari i seriós serà el pròxim dissabte 19 d'octubre de 2024. Les autoritats també donaran els seus discursos, sent molt esperada la primera intervenció de Francisco García Carrillo com a nou president de l'Associació de Sant Jordi. Durant la setmana es farà la final del Campionat de Cotos i el dissabte sabrem els guanyadors del Concurs d'Olleta Alcoyana. El pròxim dia 26 d'octubre de 2024 l'alegria es traslladarà a la Glorieta on els cuiners presentaran els seus plats típics a migdia. Per segon any consecutiu, les Entraetes arrancaran de vesprada per dos itineraris i s'allargana fins la nit, quan els pubs com el nou Pícaro, Don Vito, Sports o Delirium li agafen el relleu a les zones d'ambient com la Glorieta, el Parterre i la Plaça de Dins.
L'època modernista cada volta atrau a més turistes i la Fira de la Glorieta suma a més amants dels costums a formar part de l'esdeveniment. La gran quantitat d'activitats fa que siga necessari estendre el programa a 2 setmanes de Modernisme Alcoyà. Com en cada edició desde 2017, es rendeix tribut a un personatge destacat de la ciutat. El triat enguany ha sigut Gonzalo Cantó, escriptor i fill predilecte d'Alcoi. L'obra de teatre escrita per Ximo Llorens explicava la seua vida.
Un dels grans reclams és que l'encarregat del pregó va ser el ballarí d'Alcoi Isaac Montllor, reconegut internacionalment per formar part de la Companyia Nacional de Dansa. El seu text es va llegir a la Plaça d'Espanya en la vesprada del divendres 27 de setembre de 2024:
Estimats visitants i amigues, quin orgull estar compartint aquest moment. En primer lloc m'agradaria donar les gràcies a l'Ajuntament i entitats i persones que heu fet possible la Fira Modernista. És un esdeveniment que ens transporta a una època de lluita i esperança. Aquesta ciutat va ser testimoni de moments vibrants i transcendents de la història. Ens trobem en un municipi que es va construir amb les mans dels seus obrers i obreres, amb la visió dels artistes i amb l'empenta d'aquells que amb coratge i determinació van forjar un llegar de progrès i cultura. Fem homenatge a Gonzalo Cantó Vilaplana, periodista, dramaturg i poeta que amb el seu talent es va convertir en figura representativa de la nostra cultura. Com molts altres artistes del seu temps, va saber capturar l'esperIt d'Alcoi, una ciutat que no sols produïa amb les seus fàbriques sinó amb les seues idees, música i art. A travès de la seua obra va reflectir els somnis d'una societat que aspirava a la modernitat sense perdre les seues arrels. Però el modernisme a Alcoi no va ser sols arquitectura, sinó lluita obrera, reivindicacions i avanços socials. En aquests carrers homes i dones es van alçar per a exigir condicions dignes de treball i una vida millor. La Revolució del petroli de 1873, encara que anterior a l'apogeu del modernisme, va marcar un avanç i un desprès en la consciència dels treballadors i treballadores. Aquells dies de lluita en que les fàbriques es van convertir en camps de batalla pels drets, vam veure a les dones tindre un paper crucial. Eixes dones que la seua majoria treballaven al tèxtil i en llocs com la fàbrica de paper "Bambú" van alçar les seues veus junt amb els homes. Al igual que Amàlia Garrigós recordava l'any passat, la meua iaia també va ser una d'eixes dones bambuneres que treballaven en aquells tallers amb esforç i dedicació per a guanyar-se el pa. Elles no sols eren peces fonamentals de l'economia de la ciutat, sinó que també van liderar vagues i van participar activament en la Revolta del Petroli. Aquelles dones valentes lluitant pels seus drets van ser pioneres en la defensa de la dignitat de les treballadores. Alcoi no és sols una ciutat industrial i de lluites obreres, també és una ciutat que respira art, arquitectura i natura. Passejar pels seus carrers deixa admirar el modernisme en cada racó. La casa del Pavo o el Cercle Industrial són testimonis d'una època on l'arquitectura buscava ser bella i no sols funcional. Alcoi va saber integrar la modernitat amb la seua tradició, construint un entorn que ens ompli d'orgull. En aquesta terra fèrtil de la creativitat gran sorgir grans noms que van marcar la història: Fernando Cabrera en la pintura ens deixa veure l'essència d'aquesta terra. I no oblidem les dones artistes, sovint oblidades, que també van contribuir amb el seu talent a travès dels seus pinzells i música. Amb la literatura van saber mostrar la realitat del seu temps- Encara que els llibres de història no les mencionen, si formen part del patrimoni cultural. Hui us demane un fort aplaudiment per a aquelles dones de les que mai s'ha parlat. Ser alcoyà és més que un gentilici, és portar al cor l'orgull d'una terra que ha sabut ser gran en cada època. El nostre patrimoni cultural, desde la música de Cantó fins els arquitectes modernistes s'entrellaça amb la nostra volguda Serra de Mariola i el parc natural de Carrascal de la Font Roja. Racons com els Canalons o el Barranc del Sinc són refugi per a aquells que buscaven pau entre tantes lluites proletàries. La ciutat enclavada entre muntanyes no perd la seua essència, mirant el futur sense oblidar d'on ve. Hui mentre celebrem la Fira Modernista recordem que som hereus d'una rica tradició de progrés, art i lluita. Homes com Gonzalo Cantó i dones del moviment obrer ens inspiren a continuar construint un futur digne del nostre passat. Ser alcoyà és portar en l'ànima la història d'una ciutat que sempre ha sabut ser gran en cada obra d'art. Visca Alcoi i el seu llegat modernista i visca la gent de la Fira Modernista!
La Cercavila modernista ja és un clàssic i permet que tots els participants presumisquen de les seues millors gales mentre en fa de nit. Molts van de rics, però hi ha que recordar que els pobres eren notablement superiors en números als burgesos i aquesta és l'autèntica realitat de fa 200 anys. L'acompanyament de més grups de xirimiters, cavalls i el canvi de recorregut van propiciar l'èxit d'aquesta alegre desfilada de senyorets i dames. No es va fer aburrida com en altres anys, i això que va ser un passacarrer massiu per Sant Llorenç, Sant Francesc, la placeta de la Creu Roja, la plaça Ramón i Cajal i Sant Nicolau, per a arribar de nou a La Bandeja, en la qual hi havia prevista una altra novetat: Una revetla organitzada en col·laboració del Grup de Danses Sant Jordi.
Per la nit va haver balls modernistes a la Bandeja, sobretot de senyores de la tercera edat. Es van interpretar valsos i polques antigues. També el dissabte al matí i el diumenge al migdia en la plaça Ramón i Cajal es van fer danses elegants i europees que van agradar molt a la gent, sobretot per les vestimentes que posaven nostàlgiques a les iaies i persones majors.
El dissabte pel matí Alcoi es va despertar com si fora un mercat del passat. La recreació de tendetes modernistes a la Plaça d'Espanya va tindre com al·licient el descens desde el Campanar de l'Església de Santa Maria. La secció d'escalada del Centre Excursionista d'Alcoi va preparar una activitat innovadora deixant amb la boca oberta al públic. Toni Francés, com a alcalde d'Alcoi i pagès, va tallar la cinta inaugural de la VII Fira Modernista.
A la Glorieta es van promocionar ciutats com Terol, Cartagena, Carcaixent, Novelda i Benicàssim oferint productes típics de la seua regió i també mostrant l'arquitectura modernista que tenen. L'objectiu era que els visitants comtemplaren com era la vida en aquella època, no sols a Alcoi, sinó en altres ciutats. La ruta teatralitzada ‘El patiment dels dones’ posava en context la desigualtat que vivia el gènere femení fins fa unes dècades. Desprès de comprar productes naturals i artesanals, va ser el moment de la manifestació pel carrer Sant Nicolau. En 2024 les protestes es van centrar en reclamar el vot femení i en abolir l'esclavitud.
Els membres de la Creu Roja, caracteritzats com a infermeres del segle XIX, s'han convertit en un símbol icònic de la tradició. En commemoració de l'aniversari de la Creu Roja, les infermeres van realitzar un ball el dissabte al matí amb bon acolliment. Aquest homenatge honra a les dones que en eixa època dedicaven el seu temps a cuidar als malalts i necessitats, utilitzant un repertori musical característic d'aquells anys. L'ambientació de l'època modernista també es va veure reforçada amb menjars i sopars temàtics. Un dels esdeveniments més benvolguts, el pícnic modernista amb música en directe al parc de Cervantes va tindre una gran afluència de participants i interpretes, ja que es va fer al migdia del dissabte 28 de setembre.
El centre històric d'Alcoi es va omplir de visitants en la vesprada del dissabte i la Casa Laporta va obrir les seues portes per a unes rutes guiades per les seues esplendoroses sales. La representació de "El laboratori de Frankestein" del grup Samarita o el teatre de "Tito Titot" no va ser l'única proposta enfocada als xiquets i xiquetes, ja que també va haver jocs infantils i un circ. Per la nit es va fer una recreació d'un foc de campament scout.
La transformació cultural i de la societat civil que es va viure a Alcoi a principis del segle XX va quedar reflectida en les activitats del diumenge 29 de setembre de 2024. La xocolatada o el timonet i pastetes dels excursionistes li van donar sabor a l'últim matí de Fira Modernista. Es va llegir poesia, tal i com es feia als Jocs Florals de la Renaixença Valenciana i també va haver una representació artística de "Sombres de bohemia" i la vida costumbrista amb danses. El grup de xirimiters Barxell va ambientar la plaça Gonzalo Cantó, per a l'acte del descobriment de la placa en homenatge a l'autor. Enhorabona a Lorena Zamorano com a regidora de turisme i a l'Ajuntament d'Alcoi.
Una llàstima que l'Associació de Sant Jordi ja no col·labore en cap acte de la Setmana Modernista. Les associacions són les grans implicades en la Fira Modernista i durant tot l'any busquen millorar i proporcionar al visitant una experiència d'època única i veritable. L'Associació Amics del Modernisme vol consolidar i perfeccionar les activitats ja existents, en lloc d'introduir noves propostes. “El nostre principal objectiu és enfortir les activitats que ja hem presentat en anys anteriors”, comentava Victoria Romero.
La visita a Fontilles per part dels festers alcoyans és ja un clàssic de la tardor, encara que va perdent força i popularitat entre els actes del Mig Any. El dissabte 5 d'octubre de 2024 ni tan sols el públic va ser massiu i això que la climatologia va ser ideal. Ja ningú queda viu d'aquell grup de pioners que en 1951 es van traslladar a ajudar als malalts del Sanatori i aportar donatius. També hi ha pocs residents al Centre de Majors, ja que la lepra va desaparèixer fa anys de Fontilles. La malaltia no va deixar d'estar estigmatitzada i per això els alcoyans i alcoyanes seguiran fent l'anual visita a la població de la Marina Alta. Però no han fracassat ja que l'herència de la Penya Fontilles és eterna i forma part d'un sentiment col·lectiu. Els leprosos s'han erradicat, però les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi han contribuït a fer més pacífica i alegre la vida dels malalts durant dècades. El moment de màxima cautela va ser als anys 60 quan molts professionals cuidaven dels aïllats i solitaris homes que havien agafat la lepra. La visita a Fontilles es va fer popular a Alcoi com una forma de divertir-se abans del Mig Any i a finals del segle XX fins hi tot desfilaven carrosses i 3000 festers pel xicotet poble. Lluny queden aquelles xifres de participants i de diners recollits benèficament per a millorar la qualitat de vida i les infraestructures del Sanatori.
