Es compleixen 50 anys d'una de les polèmiques més fortes que ha viscut Nostra Festa. Per a entrar en context, Alcoi es trobava en 1969 en una etapa d'esplendor decreixent, desprès d'uns anys de plenitud econòmica, social i cultural. L'Associació de Sant Jordi s'havia consolidat com a institució organitzadora de les Festes de Moros i Cristians. Als darrers anys la Junta Directiva de Francisco Boronat Picó havia introduït nous actes com la Glòria Infantil, l'Acció de Gràcies o el Mig Any. El traspàs per a un nou president del Casal es va produir en maig de 1967, amb l'arribada de Jorge Silvestre. L'Associació de Sant Jordi volia adaptar-se als nous temps i afrontava la nova dècada amb optimisme. Però a finals de 1969 es va iniciar una batalla en el mon fester d'Alcoi. Molta gent ja parlava de moure la Trilogia Festera Alcoyana fins al cap de setmana. Les Entrades de 1969 es van valorar positivament pel capità moro de la filà Marrakesch i negativament pel desordre de la desfilada cristiana. Les Festes 1969 es van celebrar als tradicionals 22, 23 i 24 d'abril: Dimarts, dimecres i dijous. Els enfrontaments començaven a ser palpables quan l'Ajuntament va intervindre en la decisió del canvi de dates per a 1970. Any en que la filà Navarros celebrava 100 anys de la seua fundació.
La proposta de modificar la Trilogia Festera es basava en traspassar-la a l'últim cap de setmana del mes: 25, 26 i 27 d'abril de 1970. Però la societat alcoyana en massa no estava disposada a renunciar a l'estimat 22 d'abril com a dia de les Entrades. No veien problema en que caiguera dimecres, dijous i divendres. El 5 de novembre de 1969 es va convocar un Ple a l'Ajuntament tan sols per a debatre el trasllat de dates festeres. L'Acord entre partidaris del cap de setmana i defensors de la tradició s'intuïa impossible. L'Associació de Sant Jordi havia acceptat el canvi de dates amb 29 vots a favor i 27 en contra. El consens no era fàcil, ja que fins hi tot l'alcalde d'Alcoi va votar en contra del canvi. Francisco Vitoria Laporta va cridar "El meu no és en majúscules". El regidor de Festes, Jorge Trelis Blanes, també es va pronunciar al·legant "El meu si també és en majúscules". La consulta a entitats locals va rebre un rotund no per part del "Consejo del Movimiento" i del sindicat del tèxtil. Degut a la desunió dels festers per aquest assumpte, es va demanar celebrar un referèndum. Mai s'ha portat a terme.
La disparitat d'opinions ja existia en 1958, quan els alcoyans es queixaven de que celebrar les Festes de Moros i Cristians en abril significava pluja segura. Fins hi tot es va proposar que les Festes d'Alcoi es celebraren en juliol. En 1964 es va fer un intent frustrat de que la Trilogia Festera Alcoyana caiguera el cap de setmana del 26, 27 i 28 d'abril. Les filaes Llana, Magenta, Vascos i Abencerrajes va rebutjar la proposta de 1970 per quebrantar el sentit tradicional de Nostra Festa, encara que altres filaes opinaven que el canvi de dates no afectava al contingut històric de les Festes de Sant Jordi. Roque Monllor Boronat disfrutava de gran prestigi per haver sigut el capità moro 1969 i defenia que les Entrades podrien celebrar-se en diumenge per a que hi haguera més públic de fora. Roque Monllor era un senyor molt tradicional, però havia viscut la seua capitania mora amb la filà Marrakesch desde el punt de vista de les Festes entre setmana. Aquest fester veterà té dedicada una marxa mora preciosa de l'ontinyentí José Maria Ferrero Pastor. "Bon capità" va guanyar el primer premi al Concurs de Música Festera d'Alcoi 1971.
El 18 de novembre de 1969 l'Associació de Sant Jordi va debatre el canvi de dates als dies 20, 21 i 22 d'abril, mantenint el 23 d'abril com a festiu per ser el dia del patró i poder servir de descans. Però la proposta no va calar i Enrique Luis Sanus Abad va defendre les dates tradicionals. L'amic de l'escriptor Camilo José Cela va ser posteriorment president del Casal. Alguns primers trons van amenaçar en dimitir en bloc si es canviaven les dates. Àngel Soler de la filà Navarros va ser el gran protestant en tota la polèmica del canvi de dates. La crisi del calendari ja era una realitat. Els anteriors presidents de l'Associació de Sant Jordi, Paco Boronat i Rafael Terol, defenien el canvi de dates. La votació secreta de l'Assemblea Extraordinària va donar com a resultat 30 paperetes en contra i 24 a favor. Així que es va sol·licita a l'Ajuntament d'Alcoi que es mantingueren les dates típiques de 22, 23 i 24 d'abril. Però tot estava ja organitzat i les Festes de Sant Jordi 1970 s'haurien de celebrar en les dates acordades: 25, 26 i 27 d'abril.
La filà Asturianos va ser contundent en la negativa al canvi de dates. Es van manifestar en contra radicalment, jurant no vestir-se si les dates es canviaven a cap de setmana. Però la filà Asturianos anava a estrenar el seu nou disseny en 1970 i els pocs festers de la filà havien fet un gran esforç per a pagar els trages. A més a més ja no es podia fer res perquè el Ministeri de Treball havia aprovat els dies festius. L'Associació de Sant Jordi es va comprometre a revisar el calendari per als anys següents. En 1971 les Festes d'Alcoi tornarien a celebrar-se en les dates tradicionals, tal i com desitjava la població majoritàriament. Els primers trons van utilitzar la via judicial com a pregària per a que el canvi de dates s'anulara, o al menys suplicaven que el 23 d'abril fora festiu per ser el dia del patró Sant Jordi. L'Ajuntament no tenia potestat legal per a això, però el govern civil va acceptar la petició del festiu del 23 d'abril, eliminant la festivitat de Sant Vicent Ferrer. A la reunió del 8 de febrer de 1970, l'alcalde va preguntar "Cavallers volen festa?" i la resposta va ser afirmativa, sabent que la Trilogia Festera Alcoyana cauria en dissabte, diumenge i dilluns i es trencava la tradició.
Van arribar les magnífiques Festes d'Alcoi 1970. Els càrrecs de les filaes Cides, Maseros, Realistes i Berberiscos van gaudir del sol durant els 4 dies de celebració. Rodrigo de Santiago va dirigir l'Himne de Festes el divendres 24 d'abril. El dia 25 es van celebrar les 2 Entrades, sent molt aplaudits els moros. Les 7000 cadires pel recorregut es van omplir d'alcoyans i gent de fora. La filà Asturianos tan sols va tindre 14 festers, lluint els xicotets canvis en la indumentària. Però va ser la filà Navarros la que va escandalitzar a certs sectors del públic. Com a protesta van desfilar tan sols 11 festers a l'Entrada Cristiana i menys individus en la Processó General i l'Alardo. El boicot de la conservadora filà Navarros va ser molt criticat al periòdic Ciudad.
La participació de la filà Navarros va tindre defensors per la fidelitat a les seues conviccions i detractors per la falta de dignitat desfilant tan sols amb 11 festers, sent en total 50 en la realitat. 40 festers van sacrificar els seus dies d'alegria primaveral. A més a més es donava la casualitat de que 1970 la filà Navarros complia 100 anys. Portaven mesos organitzant activitats culturals i concursos amb motiu del Centenari, però la fervent defensa de les dates tradicionals van fer que s'oblidaren de celebrar-ho en la Trilogia Festera Alcoyana. La filà Navarros tenia preparada una esquadra commemorativa, disseny de Luis Solbes, que mai va eixir al carrer. Una decisió que es va lamentar profundament, perquè ja no hi havia remei. Que guanyaven queixant-se del canvi de dates quan ja s'havia produït? La postura de la filà Navarros va quedar clara i al menys no van perdre el torn en l'ordre d'antiguitat. És curiós que en aquest 2020 la filà Navarros celebra el seu 150 aniversari i la Trilogia Festera Alcoyana també s'ha desplaçat al cap de setmana. De fet les Entrades es celebraran el dissabte 25 d'abril, tal i com ja va passar en 1970. Però la societat alcoyana ha canviat i no hi ha hagut cap crisi del calendari. La filà Navarros en 2020 si que traurà al carrer la seua esquadra commemorativa dels 150 anys, dissenyada per Michel Abietar.
Desprès de la crisi del calendari de 1970, l'Associació de Sant Jordi va acordar tornar a les dates tradicionals indefinidament. Els directius i primers trons volien pau i que la societat festera no es tornara a fracturar per un tema tan banal. Però la intensitat de la polèmica es va repetir en altres ocasions i cada volta amb més força. En 1973 es va proposar que les Festes de Sant Jordi duraren 4 dies i es reestructuraren les processons. La idea de celebrar les Entrades en dos dies diferents per la vesprada es va provar en 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Les Festes d'Alcoi es van aplaçar a finals de maig i com a anècdota el capità cristià va ser Adrián Espí Valdés. Aquest respectat fester de la filà Navarros va estar present en totes les polèmiques del calendari, com a firme defensor del 22, 23 i 24 d'abril. Però la tensió va esclatar en 1997, batejat com l'any de la Guerra del Calendari. El clima social es va tornar aspre a principis de l'any. La manifestació del 19 de gener de 1997 va crear una sensació de crispació en la vida dels alcoyans. Un debat que va saltar a tots els àmbits socials i no sols al mon fester. Els regidors del PP van utilitzar la Guerra del Calendari com a arma política per a guanyar vots. De fet, en les eleccions següents s'acabaria la llarga trajectòria de Josep Sanus com a alcalde socialista. La pitjor crisi festera va superar a la de 1970, considerant-se 1997 un any de gran desunió entre filaes. L'exigència de no canviar les dates festeres a cap de setmana va estar demostrada en la recollida de 1700 firmes. Però els directors de 4 instituts d'Alcoi van denunciar que s'estava obligant a firmar a alumnes menors d'edat. La manifestació desde el Partidor va ser multitudinària, però algunes fotografies qüestionen allò que s'ha dit: Que és la protesta ciutadana més massiva de la història d'Alcoi. Entre 4000 i 8000 persones van participar darrere de la pancarta de "22, 23 i 24 Sempre". Les discussions explotaven en cercles familiars, bars i sobretot en les seus socials de les filaes. El comerç, les bandes de música i l'hosteleria van ser els únics en defendre les Festes d'Alcoi en cap de setmana. El recolzament del govern local va revocar la decisió del canvi de dates al veure la resposta ciutadana. El president de l'Associació de Sant Jordi va dimitir el dia 21 de gener de 1997. El buit de Silvestre Vilaplana de la filà Cruzados va ser cobert per Adolfo Seguí. El fester de la filà Alcodianos va ser escollit president del Casal en febrer, amb la diferència de tan sols un vot. Finalment les Festes d'Alcoi 1997 es van celebrar dimarts, dimecres i dijous. Al ser dies entre setmana, eren laborables en la resta d'Espanya i es va notar la falta d'espectadors forasters. Les conseqüències de la Guerra del Calendari van ser llargues i fins al 2013 no es van modificar les dates festeres per a que coincidiren en el cap de setmana. Actualment el tema del Calendari està superat i de fet les Festes de Sant Jordi 2020 s'han allargat al cap de setmana perquè els dies tradicionals són dimecres, dijous i divendres.
Una de les festes més celebrades arreu del mon són les Carnestoltes. Febrer és el mes de les disfresses i les màscares, sense cap dubte. Una festa tan internacionalment coneguda tenia que tindre el seu moment de glòria a Alcoi. No obstant, és una tradició molt recent a la ciutat dels ponts. Desde sempre s'ha respectat que Muro és la capital de la comarca en relació a Carnestoltes. És a la població del Comtat on més arrelada està la festa, on els carrers s'omplin de grups disfressats amb vestits originals. Però els alcoyans i alcoyanes també volien disfrutar de l'ambient i cantar allò de "No hay que llorar, que la vida es un Carnaval". A principis de dècada l'Ajuntament d'Alcoi es va posar mans a l'obra per a promoure les Carnestoltes, imitant l'estil murer. Per a no coincidir en el dissabte de Carnestoltes a Muro, es va decidir que la desfilada alcoyana es celebraria una setmana més tard. La decisió va tindre crítiques per part dels més religiosos, ja que es celebrava Carnestoltes a principi de Quaresma. És un sense sentit que ha acabat resultant graciós per a la gent i tots saben que a Alcoi es celebra una setmana més tard. Per això en aquest 2020 s'ha celebrat el dissabte 29 de febrer, al ser any bixest. Està clar que les Carnestoltes d'Alcoi es celebren sense grans desplegaments i en una sola jornada. L'objectiu és passar-ho bé i disfressar-se, no imitar a Rio de Janeiro, Venècia o les Palmes de Gran Canària. Aixina hi tot, la regidora de tradicions Carol Ortiz anima a participar en el concurs de disfresses. Hi ha més d'un premi i s'accepten grups i disfresses individuals. Un dels punts forts del Carnestoltes alcoyà són els ballets. De fet, són les mateixes acadèmies de ball que desfilen en les Festes de Moros i Cristians. Les coreògrafes Carmina Nadal, Inma Cortés, Virginia Bolufer o Ana Botella s'esforcen per mostrar danses innovadores i allunyades de la temàtica medieval que es veu a les Festes de Sant Jordi. Avant amb el Carnestoltes d'Alcoi en la seua desena edició!
Fa 14 anys Alcoi va viure una de les millors Festes de Moros i Cristians del segle XXI. 2006 va ser icònic per molts motius, els quals ens disposem a recordar com a part de la història recent de Nostra Festa. Es celebrava el 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla a la ciutat. En 1256 Alcoi era constituïda com una vil·la medieval regnada per Jaume I el Conqueridor. Entre els grans esdeveniments que es van organitzar destaca la Glòria Històrica d'octubre i el viatge fester a Nova York. El dia de la Hispanitat dos esquadres cristianes i un ballet de Inma Cortés va desfilar per Manhattan. Dos events extraordinaris que es van celebrar en octubre, quan ja havien passat les Festes de Sant Jordi. La Glòria es va celebrar el 16 d'abril, ja que el Diumenge de Resurrecció havia caigut tard. Juan Luis Guitart va arrancar com a Sargento Moro amb el pasdoble "Krouger". Juan Abad, pel bàndol cristià va escollir el clàssic pasdoble "Mi Barcelona". La Glòria Infantil es va celebrar al dia següent amb molta alegria per part dels xiquets. Els Sergentets Iago Romeu i Valentín Domínguez van dirigir les esquadres baix la forta pluja del 17 d'abril de 2006.
El Cartell de Festes portava destapat desde el dia 1 d'abril de 2006, però l'obra pictòrica de Carlos Sempere seguia rebent crítiques bastant negatives. És cert que la tipografia era mala i per això van haver molts xiulits durant el descobriment. Amb el pas del temps el Cartell de 2006 s'ha valorat com un quadre colorista i original per centrar l'atenció en el públic d'un balcó llançant confeti. L'escàs número de dies d'Entraetes va coincidir amb una borrasca que va afectar a Alcoi els dies 17, 18, 19 i 20 d'abril de 2006. Algunes esquadres de negres van patir els efectes de la pluja a les seues nits d'Entraetes. Una de les esquadres que més ovacions es va endur va ser la del Centenari de la filà Gusmans.
El dilluns de Pasqua es va fer la Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, també baix una insistent pluja. Degut al curt temps entre la Glòria i el 21 d'abril, no es va poder aplaçar cap acte i tots els pròlegs es van fer amb condicions meteorològiques adverses. Es va acurtar el recorregut del Trasllat del Xicotet, on va brillar el Sant Jordiet. El xiquet de la filà Verds, Marcos Llopis Torregrosa, va resultar molt simpàtic en el seu paper. Una treva en la borrasca va permetre que el lluïment del sol durant tot el dia dels Músics. La vesprada del divendres 21 d'abril de 2006 es va celebrar la desfilada de pasdobles, més de 20 bandes de música. El cantant líric Mario Ferrer Bataller va ser el Director de l'Himne de Festes. Amb la batuta en la ma, l'alcoyà es va emocionar amb la lletra que Eugenio Moltó li va posar a l'obra "El Sig" de Gonzalo Barrachina.
En quant a la música festera, 2006 va ser un any ple d'estrenes de qualitat. La filà Muntanyesos va estrenar "Vida", una obra de Francisco Valor per al ballet de les semilles verdes que brotaven de la terra. Altra peça musical del contestà Francisco Valor va ser per a l'esquadra d'enmig de la filà Maseros. "Pròleg al tio Pep" agafava les notes de la cançó popular "El tio Pep se'n va a Muro" i va ser l'única marxa cristiana que va estrenar una esquadra de negres. La filà Cruzados, amb motiu de l'alferecia cristiana 2006 va estrenar diverses composicions musicals. Una d'elles va ser l'aclamada "Gràcies Creuats" de Gregorio Casasempere. El títol prové de l'agraïment de l'alférez cristià a la seua filà, per les turbulentes acusacions que va rebre Miguel Seguí durant l'any de càrrec. Gori, conegut per dirigir la Banda Primitiva d'Alcoi, es va inspirar en Jerusalem per a composar la magnífica marxa cristiana. Bene Ripoll va crear la misteriosa melodia de "Pere l'ermità" per al ballet de Virginia Bolufer. Per altra part, el ballet de les Costureres i Guerreres va estrenar "Mujeres de Antioquía". Era altra peça musical de Gregorio Casasempere, inspirada en les donzelles turques i que van interpretar un grup de flautins del Conservatori de València. Al bàndol moro l'estrena més important va ser "Blau i nacre" per al cordonero Antonio Aracil. És una marxa mora de l'ontinyentí Saül Gómez Soler i el títol fa referència als colors del trage del capità moro 2006. La marxa mora és posterior al seu èxit "Xabat", raó per la qual "Blau i nacre" té similituds en l'estructura i harmonia. La filà Cordoneros i el seu capità moro van desfilar victoriosos i mullats al so d'aquesta poderosa marxa mora. Per a recalcar l'alferecia mora 2006, la filà Ligeros li va encarregar a José Pons "Al-Faris 2006" per a xirimites. Bene Ripoll va tornar a col·laborar amb el Castell Vermell d'Ibi i el ballet de Virginia Bolufer, en aquesta ocasió amb el ballet dels cavalls negres i blancs. La melodia de "El trot" imitava els sons d'un cavall i la percussió recreava els passos de les ballarines cavalcant.
La Diana del 22 d'abril va transcórrer tranquil·la i amb un sol que donava esperança, desprès de les pessimistes previsions de l'oratge. La filà Muntanyesos, igual que en 2020, encapçalava l'Entrada Cristiana amb un boato multitudinari. El poble d'Alcoi en 1256 iniciava un espectacle ple de cetreria i ballets d'animals del bosc. El capità cristià va estar precedit pels seus cavallers sobre trineus arrastrats per gossos. La natura i la muntanya van estar representats en un boato molt complet, fins hi tot amb espècies mitològiques i grups guerrers. Roberto Pérez Jordà es va dissenyar el seu propi trage com a capità cristià. La favorita, Francisca Torregrosa, va desfilar amb "Laia", la primera marxa cristiana que va composar Francisco Valor en 1999. Tal volta el millor del boato va ser l'esquadra de negres, amb un disseny de César Vilaplana que ha passat a la posteritat.
Les Guerres Santes, anomenades Croades pel papa Urbà II, van ser l'argument del boato de l'alférez cristià 2006. La filà Cruzados va ambientar el seguici amb templaris en Terra Santa. Amb muralles medievals començava un boato ple de ballets, sent el més multicolor el de Carmina Nadal sobre una justa de l'època. Els nombrosos grups de boato vestien trages de José Moiña. Va ser la primera volta que es va veure en les Festes de Moros i Cristians a un grup de lluitadors en acció. Sarraïns i templaris teatralitzaven batalles amb espasa. La carrossa de les dames i la favorita, Geo Cortés, obrien pas als cavallers i l'alférez cristià. Miguel Seguí Soriano apareixia sobre una roca amb el seu trage negre. L'esquadra de negres fantasmagòrica va desfilar amb "Aralk", en un any de consolidació per al músic Francisco Valor.
Com diu el refrany "Vent de Llevant, pluja a l'instant". El matí del 22 d'abril s'havia anat ennuvolant, fins que l'aigua va descarregar abans de les 5 de la vesprada. Era el primer any que l'Entrada Mora començava a les 5, atrassant-se mitja hora per a poder dinar amb més calma. La pluja estava anunciada, però va entristir al bàndol moro en veure's convertida en realitat primaveral. Al Partidor es van viure moments de tensió entre músics i dirigents de l'Associació de Sant Jordi. Finalment es va acordar que s'esperaria mitja hora per si la pluja parava. Però no va ser així i la capitania mora 2006 va arrancar baix un cel encapotat que deixaria 8 litres fins la nit. La filà Cordoneros va baixar unida i emocionada, presentant un boato ple de grups àrabs i guerrers. Entre els ballets va destacar l'estrena de la coreògrafa Maria José Albors i el ballet dels escacs de Carmina Nadal. Antonio Aracil Payà representava a "Al-Azraq el blau" sobre una carrossa amb grans trompes alpines. El rodella i la favorita, Beatriz García, portaven trages dels germans Sempere plens de pedreria. L'esquadra de negres de Paco Verdú va agradar moltíssim per l'estètica africana i la ploma cordonera. De fet està considerada una de les millors esquadres mores del segle XXI.
El públic va aguantar a les seues cadires tota la plujosa Entrada Mora 2006. Amb l'arribada de la nit, la filà Ligeros posava en funcionament la seua alferecia mora. Seguia ploent en quantitat, però les carrosses i grups femenins no es van detindre per a acompanyar al pletòric Vicente Antonio Cortés Ferrer. L'alférez moro de la filà Ligeros va baixar en una plataforma portejada per 50 moros. El rodella portava un trage similar al de l'alférez moro, disseny d'Alejandro Soler. Els cavalls, com a símbol de la filà, van estar presents al boato. En especial al ballet doble de Virginia Bolufer. Aranza Cortés i Maria Engracia Olmo van complir com a favorites, acompanyades d'un nutrit grup de dames. Els cavallers van desfilar a camell i l'esquadra de negres vestia un bèl·lic trage de Pablo Miró.
Esperem que 14 anys desprès les mateixes filaes tinguen una Entrada Mora 2020 solejada. Aquella vesprada històrica a Alcoi serà recordada per l'ímpetu de la filà Cordoneros. El seu capità moro volia arrancar encara que nevara. La il·lusió també era màxima en l'alférez moro de la filà Ligeros, a qui més li va afectar la intensitat de la borrasca. La fidelitat de músics i mirons va demostrar que les Festes d'Alcoi són d'una pasta especial. La determinació dels festers, l'aguant del públic i la professionalitat de les bandes de música van fer possible un memorable 22 d'abril de 2006. "Per Alcoi i per Sant Jordi" és més que una frase commovedora. Però no tot va ser bonic, la filà Llana va donar la nota negativa de les Entrades. Encara que la majoria d'esquadres de negres van resultar espectaculars, la del Mig moro 2006 passarà a la història pel comportament ebri que van tindre alguns dels seus components. La polèmica dels pitufos va encendre als espectadors, qui van xiular cada volta que un esquadrer tenia que abandonar la desfilada. L'actitud poc responsable dels 3 llaners va obligar a que es retiraren per vergonya. Una situació lamentable que cap filà ha tornat a repetir afortunadament.
Les circumstàncies atmosfèriques van millorar el 23 d'abril. Seguia nuvolat, però els alcoyans van eixir al carrer per a celebrar el dia del patró. Marcos Llopis Torregrosa va tindre un mant de clavells durant la Processó de la Relíquia. El fred va ser molt intens durant la Processó General, en la que els 4 càrrecs i el Sant Jordiet van ser els protagonistes. Les baixes temperatures també van regnar en l'Ambaixada Mora del matí del 24 d'abril de 2006. L'Alardo va ser molt participatiu i el casc antic d'Alcoi es va omplir de pólvora, trons i fum. Per la vesprada va eixir per fi el sol, per a assistir a l'última Ambaixada Cristiana de Salomón Sanjuán. Qui havia sigut ambaixador cristià durant 20 anys es despedia del càrrec emocionat. Desprès del dispar, la lluita d'espases donava com a vencedors als cristians. La filà Verds va portar la imatge de Sant Jordi el Xicotet fins al seu Temple al carrer Santo Tomás. Però el final de la Trilogia Festera 2006 era, com sempre, l'Aparició de Sant Jordi. Marcos Llopis va llançar milers de fletxes com a punt culminant de les Festes d'Alcoi en l'any del 750 aniversari com a poble valencià.
Fins así aquest record de l'any 2006, en que també es va inaugurar el Museu Alcoyà de la Festa, poc desprès de la visita a Nova York. Aquest 2020 seran de nou les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros, Ligeros, Maseros i Llana les que tindran els càrrecs més importants de Nostra Festa. A més a més el Sant Jordiet, Fernando Rius Mestre, pertany a una família xana amb solera. Encara que Alcoi no celebra cap aniversari important en 2020, segur que si serà inoblidable per als capitans i alferes, com també per als ambaixadors que s'estrenen: Óscar Martínez i Antonio Delgado. A més a més la filà Navarros celebrarà els seus 150 anys d'història.
La filà Asturianos, anomenada popularment "La Creueta", ja existia al 1839. De fet, a la primera acta de l'Associació de Sant Jordi està situada al tercer lloc en l'ordre de formació. Al segle XIX ja era considerada una filà guerrera amb matisos historicistes i ambientació medieval de la Reconquesta. Hi ha poca documentació sobre els origens de la filà Asturianos, però se sap que el seu primer tro era Fèlix Espí i anava darrere de la filà Capellans, ja desapareguda. Vicent Gisbert va ser el primer càrrec conegut de la filà Asturianos: Alférez i Capità cristià 1844 i 1845. La informació més destacada de les Festes d'Alcoi 1945 és que va ploure i van assistir autoritats de confiança de Isabel II. La reina havia nombrat a Alcoi com a lleial ciutat pel seu suport a la monarquia borbònica. Al 1847 la filà Asturianos tornava a fer l'alferecia cristiana a causa de la declinació de la extinta filà Somatenes. La penúria econòmica va fer que durant alguns anys la filà Asturianos no eixira a les Festes d'Alcoi. Fins hi tot es van cancel·lar les Festes de Sant Jordi 1849. Les actes dels anys 50 i 60 del segle XIX parlaven de dos filaes diferents: Antigua Asturiana i Primera de Asturianos. Al 1862 eren 19 festers i es situaven al dècim lloc en l'ordre de formació, degut a no haver participat tots els anys anteriors.
El nom de la filà té una arrel històrica de l'Edat Mitjana. Els derrotats Visigodos es van refugiar a les muntanyes d'Astúries. A la Batalla de Covadonga a l'any 722 es va produir la primera victòria dels cristians contra els musulmans de la Península Ibèrica. Entre els nobles asturians estava Don Pelayo, figura reial que va defendre el territori asturià. El rei Alfonso I va unir els pobles de Cantàbria i Astúries per a fundar el Regne Astur. Amb la creació de la primera frontera entre terres àrabs i terres cristianes es va iniciar l'expulsió dels moros, de nord a sud. L'alfa i l'omega com a principi i fi es van convertir en símbols asturians. La creu de la victòria de Don Pelayo té la mateixa forma que l'escut de la filà Asturianos d'Alcoi.
Felipe Pascual va exercir amb dignitat el càrrec d'alférez cristià 1873, ja que també era un primer tro seriós. En 1874 i 1875 no van haver Festes de Sant Jordi degut a les protestes obreres de juliol de 1873 i la mort de l'alcalde Agustí Albors, apodat "el Pelletes". El succés anarquista va tindre conseqüències durant anys, amb empresonaments i malestar social. A l'any del VI Centenari del patronatge de Sant Jordi, la filà Asturianos tenia la capitania cristiana perquè al 1874 no l'havien pogut desempenyar. Felipe Pascual va estar estalviant durant els anys de la Revolució del Petroli per a poder ser el capità cristià 1876, en un any d'alegria i commemoracions extraordinàries. La façana de l'Ajuntament es va decorar i enllumenar més que mai. Felipe Pascual també va ser l'alférez i capità cristià de 1887 i 1888, anys durs per la malaltia de còlera i la crisi industrial. Tan sols eren 7 festers a la filà Asturianos i van desfilar a cavall. En 1896 i 1897 l'alférez i capità cristià de la filà Asturianos va ser José Colomer Carbonell. A finals del segle XIX la filà s'havia recuperat de l'escassesa de membres i eren 35 individus. La filà Asturianos va proposar a l'Associació de Sant Jordi que per a tancar l'acte de l'Alardo es simulara un assalt al Castell de Festes, construït en 1895.
El trage primitiu de la filà Asturianos estava format per una túnica de color blau amb faixa groga i capa roja. Al 1900 s'eliminen les calces a ratlles grogues i la creu roja canvia de posició al pit, mantenint el blau com a color principal de la filà. El casc medieval tenia una ploma roja. La Retreta de 1903 va ser molt emocionant per a la filà Asturianos, ja que van guanyar el primer premi del concurs de farolets. José Bordera Llàcer va ser primer l'alférez cristià 1905 i posteriorment el capità cristià 1906 en nom de la filà Asturianos. L'itinerari de l'Entrada Cristiana del 30 d'abril va canviar en 1905 i el va estrenar el capità tomasina i José Bordera. Abans de 1906 desapareix la filà Capellans, la més antiga del bàndol cristià, per lo qual la filà Asturianos va avançar fins al quart lloc a l'ordre de formació. La filà Asturianos compartia seu social al carrer Caragol amb la extinta filà Almohades. L'Associació de Sant Jordi va dotar en 1906 d'una subvenció a la filà Asturianos per a que desempenyaren la capitania cristiana sense endeutar-se. La pluja va ser la convidada no desitjada de les Festes de Sant Jordi 1906. El trage de José Bordera era molt medieval i la túnica brodada recordava al rei Jaume I el Conqueridor.
La pluja va tornar a aparèixer en un càrrec de la filà Asturianos. En l'any d'alferecia cristiana 1915 alguns actes es van tindre que traslladar al 25 d'abril, dia del descans. José Bordera Llàcer va ser una volta més l'alférez cristià asturià, desfilant a cavall. La vaga del tèxtil alcoyà al 1916 va afectar a varies filaes d'Alcoi, sobretot als Miqueros. Les Festes de Moros i Cristians es van aplaçar al 22 de maig de 1916, a causa de l'inquietant clima social de la ciutat. Finalment la capitania cristiana de José Bordera va ser molt animada i l'ambient es va calmar durant 3 dies.
El blau característic de la filà Asturianos va desaparèixer completament en 1921. Una renovació total del disseny va canviar el color distintiu de la filà, passant a ser el tostat. El trage s'inspirava en l'època de la Reconquesta i en l'èxit del disseny de la filà Vascos. La sanefa de la túnica era semblant a la d'altres filaes cristianes. El casc va abandonar la ploma roja i en 1921 era de metall platejat. La capa roja incorporava l'escut d'Oviedo, com a referència a Astúries. També hi havia una ratlla groga a la capa que donava la sensació de que la filà Asturianos portava la bandera d'Espanya a les esquenes. Amb l'arribada de 1931 la filà Asturianos va variar els colors de la capa. No volien disputes amb els dirigents de la Segona República Espanyola i la bandera del país havia afegit el morat, coneguda com "La Tricolor".
El pintor Fernando Cabrera li va dissenyar el trage a l'alférez cristià 1923. Rafael Blanes Linares li va encarregar un trage de noble cristià per motius d'amistat. Rafael Blanes li va pagar a Fernando Cabrera arreglant-li la casa. Al 1924 la filà Asturianos va seguir rebent elogis del públic gràcies al trage del capità cristià. A més a més, la filà va uniformar amb xilaves als músics que acompanyaven a Rafael Blanes Linares en la seua desfilada a cavall. El trage del capità asturià tenia uns brodats geomètrics i un casc mai vist en les Festes d'Alcoi. Cada any de càrrec de la filà Asturianos coincidia amb un fet rellevant violent: En 1873 la Revolució del Petroli, en 1915 la Primera Guerra Mundial i en 1923 el colp d'estat del dictador Primo de Rivera.
A punt d'extingir-se va estar la filà Asturianos per una crisi interna en 1929. La Junta Directiva va tirar la toalla, però una penya d'amics va recuperar els trages tostats per a poder eixir a les Festes d'Alcoi. Vicente Terol Casanova es presentava com a nou primer tro de la filà Asturianos, salvant el lloc en l'ordre d'antiguitat que tenia la filà pels més de 100 anys d'història ininterrompuda. La "Penya l'Amistat" va guardar l'esperit de la filà Asturianos per a continuar participant en les Festes d'Alcoi de forma fraternal. L'Associació de Sant Jordi va veure molt honrat el propòsit del grup d'amics i els va donar llibertat per tirar endavant a la filà Asturianos. Els festers es van traslladar varies voltes de seu social, fins assentar-se al carrer La Sang. El grup d'amics va eliminar la bandera rojigualda de la capa de la filà Asturianos. El símbol nacional era diferent en l'època republicana. Desiderio Carbonell va ser l'alférez cristià de la filà Asturianos, apodat el càrrec republicà de 1933. El trage seguia l'estètica de la filà Asturianos, amb un casc antiquat que li tapava les ulleres. Va ser l'any en que l'Associació de Sant Jordi es frustrava al veure com una entitat paral·lela anticlerical, comandada per Rafael Peidro, organitzava les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
Al sainet "Matí de Glòria" de l'escriptor Enrique Valls, el protagonista és un glorier de la filà Asturianos. El teatre costumbrista va ser molt popular en Alcoi a partir de 1932. La filà Asturianos va protestar per l'aprovació d'una nova filà anomenada "Asturs", que posteriorment canviaria el seu nom a filà Almogàvars per a evitar confusions. En les Festes de Moros i Cristians laiques de 1934, Rafael Carbonell Giner va ser el capità cristià de la filà Asturianos. L'Associació de Sant Jordi i algunes filaes havien sigut apartades del panorama fester per la seua defensa de la religió als carrers públics. La filà Asturianos no va tindre més remei que preparar una volta més el seu càrrec en un ambient de tensió ciutadana. Per a més desgràcia, l'Entrada Cristiana 1934 va estar maltractada per la pluja. Va fer millor temps en l'alferecia cristiana de 1933. Rafael Carbonell va lluir un trage medieval blanc i roig, constrastant amb el trage mosqueter de l'alférez cristià: Don Joaquim Oltra de la filà Cides. L'esquadra de negres del capità asturià 1934 va ser pobra i desagradable. Els components semblaven bruts miners amb aparença d'esclaus negres. Vicente Moltó dirigia el grup d'amics de la "Penya l'Amistat" i a la pròpia filà Asturianos en anys difícils.
L'inevitable parèntesi de 1937 a 1939 en quant a la Trilogia Festera Alcoyana té una raó trista i indignant: La Guerra Civil Espanyola. Francisco Franco Bahamonde va guanyar el conflicte i va abolir la Segona República. Els temps de pau van estar acompanyats de pobresa, exilis i censura per part del nou govern militar del dictador gallec. En plena postguerra la filà Asturianos va confeccionar nous trages per als seus festers. El disseny remodelat no incorporava la creu al pit, motiu pel qual la filà s'apodava "La Creueta". La túnica de color tostat tenia una sanefa de triangles molt simple. La capa era roja i per a fer més barat el conjunt es va substituir el casc metàl·lic per una boina de tela granate. L'Associació de Sant Jordi tornava a estar al capdavant de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi en 1940, quan es va estrenar el nou trage asturià.
El president del Casal, Don Romualdo Coderch, va creure oportú reprendre la Roda de càrrecs on es va quedar en 1931. Va oblidar les filaes que havien desempenyat capitania i alferecia als anys republicans, establint que la filà Mozàrabes tindria la capitania cristiana 1940. Amb aquest canvi a la filà Asturianos li va tocar l'alférez cristià 1942 i ningú tenia diners per a portar avant el càrrec. Álvaro Gallart Zamora era un senyor de la Penya l'Amistat, i finalment va acceptar el càrrec d'alférez cristià 1942. El seu trage seguia l'estil asturià amb casc que incorporava un yelm i una ploma blanca. La sobrietat era més necessària que mai per la falta de recursos i no va quedar mal dins de l'ambientació medieval de l'alferecia cristiana 1942. Al contrari, l'esquadra de negres recordava als indis americans amb un maquillatge molt salvatge.
L'Associació de Sant Jordi es queixava de les constants recriminacions pessimistes dels membres de "La Creueta", la majoria treballadors que amb modèstia intentaven pagar totes les despeses festeres. Les protestes per la falta de riquesa de la filà Asturianos va fer que Romualdo Coderch es burlara d'ells per ser "uns plorons". La filà estava en número rojos en 1943 i tenien una gran responsabilitat. Els escassos components eren humils drapaires i no podien comprar tota la pólvora, així que van ser ajudats pel Casal de Sant Jordi. El veterà Jorge Vilaplana Abad estava molt lligat al mon artístic i era membre de la filà Verds. Però també era cristià i per això va acabar sent el capità cristià 1943 de la filà Asturianos. La desfilada a cavall, el yelm i la ploma al cap van fer que no s'allunyara de l'estil clàssic dels càrrecs de la filà. Baix el sol de l'Entrada Cristiana 1943, Jorge Vilaplana va lluir una senzilla túnica en tons ocres. L'esquadra de negres estava confeccionada a base de pells i no tenia casc.
Al començar la dècada dels 50, la filà tenia altra volta el desig de canviar el trage. Es van modificar els elements que menys agradaven del trage asturià, encara que la sanefa de triangles va seguir sent molt senzilla. La capa era totalment roja, sense cap franja groga que s'associara a la bandera d'Espanya i tampoc apareixia l'escut d'Oviedo. El casc tornava amb força al disseny asturià, en aquesta ocasió en metall daurat. Del cinturó marró penjava un bolset i una espasa, com a nota guerrera d'aquesta filà. El tostat continuava sent el color de la túnica, però al pit s'havia recuperat la creu de la victòria, aquell símbol mític de Don Pelayo. El monarca asturià va morir en Cangas d'Onís a l'any 737.
La filà Asturianos era minoritària en número de membres quan els tocava l'alferecia cristiana 1954. L'esquadra de negres va impactar per l'estètica vikinga de les barbes. El trage de Carles Jorge Olaya Beltrán com a alférez cristià 1954 tenia caputxa i tons clars, com el disseny oficial asturià. La seua presència a cavall va agradar en el nuvolat matí del 22 d'abril de 1954. Va ser el primer alférez cristià en desfilar al final de l'Entrada Cristiana. La filà Cruzados va proposar que l'alferecia cristiana no es situara al mig de la desfilada, sinó en l'últim lloc. L'èxit de l'alférez cristià tancant l'Entrada Cristiana va ser comprovat per la filà Asturianos en 1954. Rafael Esteve Carbonell era conegut per ser el propietar del barracó i les titelles del "Betlem de Tirisiti". Es va convertir en l'aclamat capità cristià 1955 de la filà Asturianos. El seu trage de rei recordava a Don Pelayo i tenia l'escut d'Alcoi sobre la túnica blanca. El cinturó, l'espasa i la corona demostraven la seua noblesa i riquesa. L'esquadra de negres es va allunyar de tot luxe i va lluir un trage guerrer amb melena morena i un gran escut al braç.
Els festers d'algunes filaes cristianes continuaven buscant el seu disseny ideal i definitiu. La filà Tomasines havia triomfat amb el canvi del trage a vell a un de color blau més medieval. Era el torn de la filà Asturianos, ja que el disseny de 1950 no va convèncer al carrer. Luis Solbes Payà va seguir la tònica austera de la filà, però va afegir unes sanefes més elaborades en tons blaus. La túnica va agafar intensitat fins a ser de color taronja, com l'actual. La capa era verda i el casc platejat. Els festers portaven una armadura de metall al pit, encara que no es va abandonar el símbol de la creu de la victòria. Luis Solbes havia trobat el model definitiu per al trage de la filà Asturianos, però encara es farien més canvis. Amb el nou trage, la filà es va consolidar del tot. 1961 és l'any del ressorgiment de la filà Asturianos, al apuntar-se molts joves i maquillar-se per a desfilar en l'Entrada Cristiana. El públic va aplaudir la idea del maquillatge a les esquadres de blancs. A més a més estava molt ben valorada l'arrancà de la Primera Diana que feien els festers als anys 60.
El repte de l'alferecia cristiana 1968 és assumit per Gonzalo Ferre Sempere, un veterà de la filà Asturianos. La túnica roja deixava veure unes cames protegides per metalls daurats. Gonzalo Ferre portava un casc amb plomes, l'escut d'Oviedo i molts brodats de fil d'or. El bonic trage va ser confeccionat per un sastre de Madrid. En canvi, l'esquadra de negres seguia l'estètica vikinga d'anys anteriors: Amb melenes morenes, pells de color gris d'algun animal i capa roja. Unes banyes gegants van servir d'arma per als esquadrers.
Amb una falda molt curta es va presentar el capità cristià 1969: L'asturià Rafael Pascual Albero. Una gran ploma de color lila coronava el casc daurat del capità cristià. El trage combinava els colors blau, negre i morat amb els metalls platejats i els brodats de fil d'or. Rafael Pascual va obrir l'Entrada Cristiana 1969 a cavall, rebent comentaris positius pel seu saber estar. A més a més Rafael Pascual Albero era molt conegut en la ciutat per ser el president de l'equip de futbol Club Deportivo Alcoyano. La favorita, vestida de blau, saludava desde una carrossa molt alta. L'esquadra de negres amb pells de guepard i estètica vikinga va rebre crítiques per crear el primer dels múltiples talls que van ocórrer a la descohesionada desfilada matutina.
El trage oficial que més temps ha durat en la història de la filà Asturianos és l'actual. Data de 1970 i té moltes similituds amb el que va dissenyar Luis Solbes en 1959 per a les Festes d'Alcoi de 1960. Cada 10 anys la filà Asturianos canviava de trage, encara que en 1970 el que es va fer és adaptar l'armadura de metall platejat. Resultava molt incòmoda per als festers i el propi Luis Solbes Payà va proposar eliminar-la, a canvi d'un escut amb la creu de Don Pelayo. Així la filà Asturianos seguia mantenint el seu malnom carinyós de "La Creueta". La túnica taronja era del mateix vellut i no es va canviar cap teixit, sols el color de la capa: De verd a roig. El casc va passar a ser d'un daurat brillant, perquè ja no havia de combinar amb l'armadura de metall platejat. Un trage bonic però molt car, que va provocar una baixada important en el número de components. Molts treballadors es van borrar de la filà perquè no tenien tant de poder adquisitiu per a fer-se el trage nou. A més a més la filà Asturianos es va mostrar contrària a que les Festes de Sant Jordi 1970 es celebraren en cap de setmana i tan sols van eixir 14 festers. La filà Asturianos es va oposar varies voltes a la introducció de "La Roda", ja que al ser la segona filà més antiga sempre desfilava la tercera en l'Entrada Cristiana. Aquest privilegi se li va acabar en 1980, però el continuen conservant en l'ordre de formació de la Diana i la Processó General.
El VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi va ser molt especial per a Alcoi, però encara més per a la filà Asturianos. Els tocava l'esquadra d'enmig en l'Entrada Cristiana 1976, l'únic any en que es va celebrar de vesprada i en un dia diferent a l'Entrada Mora. La Glòria Centenària es va celebrar el 23 d'abril de 1976 i els alcoyans van poder contemplar trages antics de les filaes, com el blau de la filà Asturianos. La Trilogia Festera Alcoyana es va celebrar en 4 dies, prorrogant-se a finals de maig. A meitat vesprada va desfilar la brillant esquadra d'enmig de la filà Asturianos, amb un casc daurat i teles multicolors. "Gentileza 72" estava dedicada per José Pérez Vilaplana a la filà Gentils de Cocentaina, però la filà Asturianos la va fer pròpia per a la seua primera esquadra d'enmig.
En altre any important per a Alcoi, la filà Asturianos tenia l'alferecia cristiana: 1982. Es celebrava l'efemèride musical dels 100 anys de la creació de "Mahomet", el primer pasdoble fester. La coincidència va fer que en 1982 la filà Asturianos estrenara una de les obres musicals més famoses: "L'ambaixador cristià" de Rafael Mullor Grau. La marxa cristiana de Rafael Mullor Grau va sonar per al propi ambaixador cristià i per a l'alférez cristià. Antonio Camús Martínez va desfilar a peu en la solejada Entrada Cristiana 1982. L'asturià agraïa al públic els aplaudiments cap al seu trage senyorial. El roig i el blanc eren els colors principals, tant en la túnica com a les plomes del casc daurat. El cinturó, els brodats i el calçat també eren daurats, com a mostra de domini i potestat. Al cap i a la fi el càrrec d'alférez està considerat com un personatge militar i important en la batalla. L'esquadra de negres de la filà Asturianos en 1982 també va ser molt guerrera, i també daurada en els nombrosos adorns de metall. Gregorio Casasempere va instar a que els esquadrers desfilaren amb "Aleluya", ja que la primera marxa cristiana d'Amando Blanquer feia molts anys que no s'interpretava. Les favorites vestien amb trages de castellana en tons rojos i negres, a conjunt amb l'alférez cristià i el rodella. Palanquins i els símbols de l'alfa i omega van aparèixer al curt i assossegat boato de la filà Asturianos 1982.
Paulino Vallejo Giner va ser el capità cristià 1983 de la filà Asturianos. Anava a peu i precedit per un grup de nans que feien volteretes i divertien al públic amb les seues bromes i salts de bufons. La resta del boato de la filà Asturianos no va tindre més referències al circ i va ser auster. Les donzelles vestien amb sobrietat i en una carrossa es feia al·lusió al mític poble de Covadonga, mentre que en altra es reproduïa un convent gòtic. José Maria Valls li va dedicar a la filà Asturianos la marxa cristiana "A la Creueta", d'escassa popularitat, però el capità cristià va baixar amb "Als cristians", del mateix autor. Paulino Vallejo lluïa un trage de color negre i blanc, al igual que la favorita i el rodella. El més destacat era el casc amb plomes blanques i una corassa de metall amb la creu, que recordava a la vella armadura del disseny asturià. El capità cristià va rebre les claus de la ciutat abans del previst, avançant-se a l'horari i donant-li presses al xiquet alcodianet. L'alegre marxa cristiana "Zoraidamir" va sonar per a l'esquadra de la filà Asturianos. El trage estava fet de pells blanques de corder i va agradar molt per la originalitat. "L'ambaixador cristià" de Rafael Mullor Grau va aconseguir una enorme fama a partir de 1983 i ja està considerat un clàssic de les marxes cristianes. Els pronòstics meteorològics eren pessimistes, però finalment l'Entrada Cristiana 1983 es va desenvolupar sense pluja. Tan sols cap a migdia es va ennuvolar el cel, que va seguir encapotat a l'Entrada Mora.
La Junta Directiva de la filà Asturianos va decidir celebrar el 150 aniversari en l'any 1988. Es va agafar com a referència l'anterioritat a 1839 i justament al 1988 es complien 150 anys. Per a l'esquadra commemorativa es va reproduir el segon disseny que va existir, datat en 1900. El primer disseny blau ja s'havia vist al VII Centenari de 1976, així que els esquadrers van decidir mostrar als alcoyans com era el segon disseny de la filà. Es tractava d'una túnica de color blau obscur amb la creu roja al pit. Els esquadrers van desfilar amb escuts redons que brillaven gràcies al sol del 22 d'abril de 1988. Per a tal celebració històrica, la filà Asturianos va desfilar amb la marxa cristiana "Víctor" de José Francisco Molina.
El senzill trage de l'esquadra commemorativa de 1988 no va tindre res que veure amb l'esquadra d'enmig de dos anys desprès. En la solejada Entrada Cristiana de 1990, la filà Asturianos es va col·locar al centre de la desfilada. L'impactant trage de Jordi Sellés va ser trencador, deixant enrere la moda de les faldes curtes. Els esquadrers portaven una falda en tons ocres que arribava fins als peus. El casc estava fet de pèl negre i dos banyes. El cuero marró va ser un dels materials més utilitzats en 1990, sobretot pel prolífic dissenyador Jordi Sellés. L'autor de l'esquadra d'enmig de la filà Asturianos també es va encarregar de la resta d'esquadres cristianes d'aquell any. Estava clar que "Víctor" era la marxa cristiana de moda, ja que va tornar a sonar per a la filà Asturianos en 1990.
El dia de l'aniversari del xiquet Francisco Taléns Ferràndiz va estar unit a l'alegria de ser el Sant Jordiet 1996. Uns mesos desprès el xiquet de la filà Asturianos xafava el carrer Santo Tomás per a participar en la Processó de la Relíquia. El seu trage era de color blanc, però la tela estava tapada pels incomptables metalls daurats. La corassa tenia símbols asturians i la capa era negra, en contrast amb les plomes blanques del casc. José Moiña ja havia tingut molts treballs com a dissenyador fester, però mai havia dibuixat el boceto per a un Sant Jordiet. Va ser el primer Sant Jordiet de la filà Asturianos i també el primer amb ulleres. Francisco Taléns va reencarnar al patró d'Alcoi al mateix any en el que la seua filà desempenyava l'alferecia cristiana. Una casualitat pot afortunada, tenint en compte que la filà Asturianos mai havia acompanyat al Sant Jordiet en més de 150 anys d'història.
Totes les mirades es van centrar en l'alférez cristià 1996: Fermín Vélez de la filà Asturianos. Desprès d'una Entrada Cristiana amb moments de pluja, el colofó estava en mans de la Creueta. El boato va començar amb unes guerreres que al unir-se formaven l'escut de la filà Asturianos. Les abanderades obrien el pas al ballet de Virginia Bolufer. Un grup de bruixes amb caps de llop ballaven al ritme de "Catarsis". Aquesta meravellosa marxa cristiana de José Vicente Egea Insa no ha tornat a sonar en Alcoi. Els cavallers i les dames a peu precedien a les favorites i l'alférez cristià. La carrossa en la que anaven pujats era el cap d'un drac verd, amb la boca plena d'afilades dents. La interpretació de la peça musical "Oh Fortuna" de l'òpera Carmina Burana feia més èpica i misteriosa la desfilada de l'alférez cristià. La coral crevillentina cantava les notes del compositor alemà Carl Orff. Fermín Vélez era coneixedor de la confecció de trages festers, però va confiar el disseny de l'alferecia cristiana a Jordi Sellés. El seu trage i el de les seues filles en tons rojos i blaus eren de fort impacte, destacant el casc amb banyes i els metalls daurats. El boato no va tindre grans extravagàncies, excepte un ariet amb un timbaler. Així que la part més espectacular de l'alferecia cristiana 1996 va ser el propi Fermín Vélez i la seua carrossa. La ferotge esquadra de negres va desfilar amb "L'ambaixador cristià", obra important de la música festera que està relacionada amb la filà Asturianos desde 1982. Feia 14 anys de la seua estrena i Rafael Mullor Grau va veure amb satisfacció com una nova esquadra de negres desfilava amb la seua marxa cristiana. L'artista Paco Aznar va preparar un casc amb forma de crani per a l'esquadra de negres de 1996.
Federico Agulló Pericas es va comprometre a que portaria un trage asturià si feia el capità cristià 1997. I així li ho va fer saber al dissenyador Jordi Sellés Pascual, el qual li va dibuixar una túnica en tons taronja i un ample cinturó de cuero marró. Un trage barroc i coherent al mateix temps, que definia molt bé la moda festera dels anys 90. Els metalls del capità cristià 1997 es concentraven en les muscleres, el casc platejat i les parts del cos cobertes per la cotamalla. Federico Agulló va baixar junt als seus cavallers al ritme de la marxa cristiana "Cid". La carrossa on anaven tots apretats tenia forma d'espasa. Luis Sanus va dissenyar tot el boato, amb trages femenins molt guerrers i vistosos. També les dames, la favorita i el rodella van lluir fenomenals en l'Entrada Cristiana 1997. El ballet de Virginia Bolufer ballava al compàs de la marxa cristiana "Gloria", mentre que el ballet d'Ana Botella simulava un bosc d'Astúries al ritme de "Caballeros de Navarra". Un grup de músics d'Oviedo va donar que parlar, sorprenent al públic al interpretar amb gaites la melodia cèltica de "El Garrotín". L'esquadra de negres de Roberto Pérez va ser una explosió de colors al so de "Als cristians". Teles blaves, cuero marró, pells d'animals, plomes roges i espart van conformar un disseny increïble. De tant en tant alguns núvols tapaven al sol del matí, vaticinant la seua presència grisa durant el dia de Sant Jordi. La capitania cristiana 1997 de la filà Asturianos va estar envoltada de polèmiques a causa del tens clima social degut a la Guerra del Calendari. Els més tradicionals se'n van eixir amb la seua i la Trilogia Festera Alcoyana es va celebrar en dimarts, dimecres i dijous laboral: 22, 23 i 24 d'abril de 1997.
Al 2004 la filà Asturianos tornava a tindre l'esquadra d'enmig i els veterans de la filà es van encarregar de fer-la realitat. Com si es tractara d'un record a 1982, Gregorio Casasempere va animar als esquadrers a que desfilaren amb "Aleluya" d'Amando Blanquer. La primera marxa cristiana de la història s'havia estrenat en 1958 amb la filà Vascos, però la versió de 1982 per a la filà Asturianos va incloure campanes i una coral. Per a la fantàstica ocasió de 2004, l'esquadra d'enmig va recuperar aquella sonoritat heroica de "Aleluya". Amb la filà Asturianos es va estrenar en el disseny fester un jove alcoyà: David Blasco. El trage del Mig 2004 tenia referències al trage de la filà, però amb moltes parts cobertes de pell i detalls guerrers. El color taronja i blau asturià es combinava a la perfecció amb tocs de negre, roig i marró. La capa de pell blanca tenia penjat un escut amb l'alfa i l'omega. El sol va fer acte de presència a l'Entrada Cristiana 2004 quan la filà Asturianos entrava a la Plaça d'Espanya. Era el primer any en que les dones vestien el trage femení de la filà, combinant l'ocre i el blau en un estil de princesa.
Una magistral alferecia cristiana va tindre la filà Asturianos en 2010. Juan Carlos Anduix desitjava fer un càrrec en Alcoi i va fer realitat el seu "Somni Anduix", convertit en marxa cristiana de Jordi Company. Desprès de la plujosa capitania cristiana de la filà Andaluces, a la filà Asturianos li tocava pujar el llistó amb un boato ple de homenatges a la cultura celta. Es van veure gaiters interpretant "Andro", un ballet de fades i nimfes d'Ana Botella, espumeires simulant les ones del mar, la creu de Santiago, Güesties tenebroses amb ciris, donyets i amazones. Les muntanyes i mitologia asturiana a l'Entrada Cristiana del 22 d'abril de 2010. Els cavallers i les dames van portar dissenys de Juan Climent, que com a primer tro de la filà va saber introduir detalls asturians en uns trages molt bèl·lics. Tant a la carrossa de l'alférez com a la de la favorita el més cridaners van ser els temibles óssos i els troncs d'abres. Juan Carlos Anduix vestia un trage idèntic al del seu rodella. El color taronja era la base d'un vestit ple de detalls metàl·lics i de cuero marró. El casc va agradar molt, mentre que la favorita de taronja deixava els seus cabells al descobert. L'esquadra de negres estava pensada en tons obscurs que la feien molt ferotge i agressiva. El gris als metalls i el marró al cuero van conformar un gran impacte. El casc dels esquadrers eren caps d'óssos amb la boca oberta. Juan Climent es va estrenar com a dissenyador fester de forma immillorable.
Possiblement el boato del capità cristià 2011 siga el millor que ha tret la filà Asturianos al carrer. Va ser un seguici molt participatiu, fins al punt d'allargar l'Entrada Cristiana fins a unes hores excessives. No obstant, la filà Asturianos no va provocar el retràs horari de 2011, tan sols van baixar per Sant Nicolau lentament. El boato de David Blasco mereixia forts aplaudiments desde el grup d'abanderades fins a les dames. El ballet Masters d'Ontinyent va estrenar la peça musical "Thor" per a recrear una "Cellisca d'aigua", la forma d'anomenar una tempesta en Astúries. L'altra estrena musical va ser la marxa cristiana "Pelayo capitán de mayo", en referència a que l'Entrada Cristiana 2011 es va celebrar el 14 de maig per culpa la Setmana Santa. Rafa Pastor portava un disseny de David Blasco que està considerat un dels millors de la dècada. L'armadura de metall platejat li protegia tot el cos, mentre que la falda combinava el color negre amb brodats daurats. Un trage impressionant amb un casc metàl·lics i una llarga capa amb els escuts de totes les filaes cristianes. Les favorites també vestien de forma semblant al capità cristià i tant la dona com les filles de Rafa Pastor saludaven emocionades. La carrossa de les 3 tenia una serp i un llop, mentre que la carrossa del capità cristià representava la llegenda de les roques d'un castell que canviava de forma. Tots els trages del boato, incloent els cavallers, van ser molt coloristes i d'un estil guerrer. Els trages femenins es vinculaven entre ells a partir dels colors de la filà Asturianos. El ballet de les Cuelébres defensava els tresors de Rafa Pastor. Una grandiosa capitania cristiana que finalitzava amb una genial esquadra de negres. En homenatge a un fester desaparegut de la filà es va interpretar una nova marxa cristiana. "Xirimiqui" s'ha convertit desde 2011 en la peça musical de Jordi Company amb la que desfila la filà Asturianos. L'alcoyà Juan Climent va dissenyar una esquadra de negres plena de fils blaus i cuero marró. La seua filà havia confiat en ell per a començar una meteòrica carrera professional com a dissenyador fester.
Desprès de la discreta celebració del 175 aniversari en 2014, la filà Asturianos va rebre l'agradable notícia de tindre altre Sant Jordiet. Juan Anduix Martínez era un xiquet tímid, però que ja sabia el que significava un càrrec a Alcoi. La raó és que el seu pare havia sigut l'alférez cristià 2010 i ell l'havia acompanyat com a rodella amb tan sols 3 anys. Al 2016 Juan Anduix va ser l'absolut protagonista com a Sant Jordiet. El casc romà fet per Juan Climent no va aconseguir tapar la característica melena rubia de Juan Anduix. El trage del xiquet era adequat per al Sant de Capadòcia i no tenia grans innovacions: Capa roja, sandàlies, falda blanca, tires de cuero marró i corassa daurada amb dibuixos festers.
L'esquadra de negres més recent de la filà Asturianos és la del Mig 2018. La filà va confiar una volta més en el seu membre més artista: Juan Climent. El boceto partia de la idea d'uns guerrers morts a la batalla que tornaven a la vida amb cares cadavèriques per a espantar als àrabs. Juan Climent va seguir explotant el seu estil identificador amb una esquadra d'enmig de tons obscurs, molts metalls i referències al trage oficial de la filà. En aquest cas a la sanefa de la túnica de la filà Asturianos. El maquillatge i el casc van fer la resta per a que l'esquadra d'enmig 2018 triomfara. Baix un sol de justícia els músics interpretaven la peça musical de José Maria Valls "Als cristians", que no era la primera volta que sonava amb la filà Asturianos.
Humils i tradicionals, així són els festers de la filà Asturianos. De moment no volen acceptar a dones com a membres de ple dret i sols les deixen ser acompanyants amb el descontextualitzat trage femení de dama asturiana. Va ser un dels primers dissenys femenins, encara que ha patit modificacions desde 2004 i continua sense ser igual que el disseny masculí. Un disseny masculí que si llueixen amb orgull els 146 festers de fulla, junt als 70 xiquets, 22 socis i 12 jubilats. Jordi Puig és el primer tro a dia de hui i organitza amb il·lusió tots els actes de la filà. La Unió Musical de Bèlgida acompanya a la filà Asturianos i al llarg dels anys han interpretat varies marxes cristianes per a les esquadres de blancs: "A la Creueta", "Als cristians", "L'ambaixador cristià", "Mi Barcelona", "El desitjat", "Alquy astur" o l'actual "Xirimiqui".
