Els càrrecs festers de 2026 es van presentar el passat dissabte 18 d'octubre de 2025. El Teatre Calderón d'Alcoi es va omplir d'autoritats i representants de les filaes per a aplaudir als 5 protagonistes de les Festes de Moros i Cristians 2026. Tornen a ser 5 persones de gènere masculí, desprès de que Ana Gisbert fora la primera dona alférez mora a les Entrades de 2025. I és que en un any tan important com el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi pareix que les filaes han designat a uns capitans i alferes d'estil més tradicional. Seran veterans molt arrelats a famílies festeres, fins hi tot el més jove de tots. Mateo Vilaplana Blaak de la filà Llana serà el Sant Jordiet 2026. Tot hi viure en Regne Unit i tindre l'anglès com a llengua materna, va poder expressar-se en castellà per a explicar que li fa il·lusió de representar al patró d'Alcoi. La solera de la filà Llana és encara més prominent al tractar-se d'un membre de la família Vilaplana. Han sigut capitans moros de 1972 i 2014, i la iaia del Sant Jordiet va pintar el Cartell de Festes 2009. Suposem que l'estil particular dels mencionats càrrecs també s'apreciarà a la vestimenta romana de Mateo Vilaplana. La seua mare és holandesa i contava com li havia sorprès la quantitat d'actes que hi ha al llarg de l'any. La família del xiquet futbolista agafarà molts avions enguany per a poder estar presents en protocols i cites socials relacionades amb el càrrec. El 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi requereix moltes activitats religioses, lúdiques i culturals que s'estan organitzant desde el Casal.
La solemnitat de la Presentació de Càrrecs va començar amb la interpretació de "Pavana" i el vídeo de l'alférez cristià 2026. Fernando Jordà Abad de la filà Asturianos va rebre la insígnia del càrrec entre aplaudiments del públic. L'alférez cristià 2026 va parlar de les seues filles com a favorites i del boato sobre la batalla de Covadonga a Astúries. El fester de cuna Miguel Espí Mayor serà el seu contrincant pel bàndol moro. La filà Realistes té com a lema de l'alferecia mora 2026 "Lluita, mort i eternitat" i tant això com el símbol del cavall es veuran al boato. El capità cristià 2026 serà més elegant que mai al tractar-se d'un càrrec contrabandista ric. Havent fet esquadra de negres i cavaller, a Javier Ferràndiz sols li faltava ser el capità cristià 2026 i reagrupar als seus 3 fills i la seua dona en la filà Andaluces. José Ignacio López Romà ha estat sempre en la filà Marrakesch, ja que és descendent de fundadors. Serà un capità moro molt catòlic, com ho foren els seus avantpassats, però buscant que l'esplendor marroquí es note al boato. Dona la casualitat de que els càrrecs de la filà Marrakesch de 2025 i 2026 resideixen a Alacant i per això no solen parlar en valencià. Desprès d'anys amb càrrecs festers interessants per les diferents trajectòries vitals, en 2026 els capitans i alferes tenen un perfil més anòdin. Desde desprès de la pandèmia Alcoi ha viscut un capità moro president de l'Associació de Sant Jordi, un alférez moro amb diversitat funcional, un Sant Jordiet madrileny, un capità moro teatral i la primera dona alférez mora. Lo més destacat dels càrrecs de 2026 és la nacionalitat del Sant Jordiet llanero i que l'alférez moro va ser Sergentet Moro de xicotet. No obstant, ahí estan els vídeos de presentació:
En el torn de les autoritats, van prendre paraula el president de l'Associació de Sant Jordi i l'alcalde d'Alcoi. Paco García va manifestar "Nostra Festa és la única cosa que permet que homes i dones de diferents ideologies, rics o pobres, puguen baixar pel carrer desfilant muscle amb muscle i colze a colze, amb la mateixa alegria i la mateixa il·lusió. És l'orgull de ser fester. En un món tan polaritzat com el que estem vivint no ens podem permetre utilitzar la Festa per temes personals o partidistes. La festa són valors, són sentiments, són tradicions d'un poble que han anat transmetent-se de generació en generació i que tenim eixa obligació de mantindre". També va recordar que en 2026 començarà l'Any Jubilar concedit a Alcoi per la Santa Seu per a commemorar el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. El president del Casal va reivindicar que el 23 d'abril siga festiu a Alcoi en un any tan especial, ja que no els ho estan posant massa fàcil. El socialista Toni Francès no va fer rèplica per part de l'Ajuntament i va alabar que els càrrecs festers cada volta participen més en iniciatives socials. L'alcalde desde 2011 va ressaltar que "els èxits dels càrrecs festers 2026 seran el triomf de la ciutat d'Alcoi". La interpretació de l'Himne de Festes, cantat amb força per tots els assistents, va posar punt final a aquesta Presentació de Càrrecs. Tot seguit, la vetlada va continuar amb un sopar als salons del Círculo Industrial.
La filà Verds ha sigut la guanyadora del Campionat de Cotos, desprès d'haver derrotat a la filà Abencerrajes en la final del tradicional joc de cartes. Els semifinalistes van ser les parelles de les filaes Berberiscos i Muntanyesos, quedant-se a un pas de jugar la final del dijous 23 d'octubre. Fa 50 anys, l'alcalde d'Alcoi era Rafael Terol de la filà Mozàrabes. Sent l'últim alcalde de la dictadura feixista, i un mes abans de la mort de Francisco Franco, Rafael Terol va fer un pregó molt especial. Es tractava d'un discurs declamat desde el balcó de l'Ajuntament i dirigit a les filaes. En 1975 l'alcalde franquista convidava als alcoyans i alcoyanes a sumar-se al VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi en maig de 1976. No entenem perquè enguany no s'ha organitzat l'acte del pregó per part del govern local de Toni Francès. El dia 25 d'octubre serà el dia central del Mig Any 2025. La Glorieta preveu estar a arrebossar de gent agrupada en les carpes de les 28 filaes. Els cuiners presentaran els seus plats típics a migdia, per a saber el primer i segon premi del Concurs d'Olleta Alcoyana. Per tercer any consecutiu, les Entraetes arrancaran de vesprada per dos itineraris i s'allargaran fins la nit, desprès dels sopars a les seus socials. A continuació deixem els horaris:
Els 5 càrrecs festers de 2026 seran els protagonistes del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, conegut per ajudar als cristians en la Batalla d'Alcoi de 1276 contra les tropes d'Al-Azraq. El comiat dels càrrecs de 2025 encara no s'ha produït, ja que les Entrades al Tanatori de Fontilles no es van poder celebrar en el dia previst. L'alerta roja per pluges torrencials de principis d'octubre i la por a altra Dana van fer que es decidira cancel·lar la jornada a la Vall de Laguar. Els actes s'han aplaçat al dissabte 1 de novembre, coincidint amb la Fira de Tots Sants de Cocentaina. En la 74 edició de la Visita a Fontilles participaran els càrrecs festers de 2025 de les filaes Miqueros, Aragonesos, Abencerrajes, Andaluces i Marrakesch.
Per últim, tanquem el repàs de totes les esquadres de negres de les filaes d'Alcoi amb la més recent del bàndol cristià. I no sols perquè la filà Aragonesos es va fundar al barri de Batoi en 1961, sinó perquè també ha tingut la capitania cristiana en l'encara present any de 2025. Una filà jove que ha demostrat tindre uns valors ferms i una imaginació curiosa i impactant. Desde el principi fins a 1980, Luis Solbes va ser qui va crear tota la idiosincràsia d'aquesta filà sobre els ballesters de la Corona d'Aragó. Per això les barres de la senyera quatribarrada tenen molta presència als esquadrers, sobretot al Mig de 1974. La segona esquadra d'enmig de la filà Aragonesos en 1988 va ser la primera oportunitat de Jordi Sellés en les Festes de Moros i Cristians. El reputat pintor va repetir al Mig de 2002, al igual que Paco Aznar amb els trages de les esquadres de negres dels capitans cristians de 1981 i 1995. Santi Amador, com a membre de la filà Aragonesos, va preparar internament les esquadres especials de 2009 i 2011. Però el domini dels bocetos de Juan Climent va fer que desde 2016 siga el dissenyador al que més han recurrit les noves esquadres de negres de la filà Aragonesos. Destaquen els dissenys per a les últimes alferecies cristianes, sempre recolzades per una climatologia excel·lent. El sol sempre ha lluït per als càrrecs de la filà Aragonesos, excepte al 2016. Per a moure la porra tan bé com els cabos de la filà Aragonesos es necessita tindre bones marxes cristianes. A part de l'estimada "Aragonesos 99", les esquadres de negres han desfilat amb "Zoraidamir", "Bonus Christianus", "Als cristians", "Ramón Petit", "Batallers", "Templaris d'Albaida", "Signum", "Dies Irae", "Mesnada" i "Trencacaps". Desde 2009 Saül Gómez s'ha convertit en el compositor preferit de la filà Aragonesos.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 1966. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres del capità cristià 1967. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra d'enmig cristià 1974. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 1980. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres del capità cristià 1981. Disseny de Paco Aznar.
Esquadra d'enmig cristià 1988. Disseny de Jordi Sellés.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 1994. Disseny de Jordi Sellés.
Esquadra de negres del capità cristià 1995. Disseny de Paco Aznar.
Esquadra d'enmig cristià 2002. Disseny de Jordi Sellés.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 2008. Disseny de David Blasco.
Esquadra de negres del capità cristià 2009. Disseny de Santi Amador.
Esquadra commemorativa del Cinqüentenari 2011. Disseny de Santi Amador.
Esquadra d'enmig cristià 2016. Disseny de Juan Climent.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 2024. Disseny de Juan Climent.
Esquadra de negres del capità cristià 2025. Disseny de Juan Climent.
Reprenem el repàs per les esquadres de negres que ha tingut cada filà d'Alcoi desde meitat del segle XX. Desprès de mesos, hi havia que recordar les esquadres de negres de la filà Abencerrajes per haver desempenyat la capitania mora en 2025. Un any en que han tornat a tindre als núvols com a acompanyants de la desfilada. Les esquadres de negres de la filà Abencerrajes han notat l'absència del sol en 1954, 1955, 1974, 1981, 1995, 2015, 2024 i 2025, tot un rècord. La dinastia de l'Alhambra de Granada és font d'inspiració per a aquesta historicista filà mora d'Alcoi, i això també s'ha notat en els dissenys nazarites dels esquadrers. Diferents dissenyadors s'han basat en el color groc i verd per a crear imatges harmòniques i ben conjuntades entre els festers de la filà centenària. Ramón Castanyer i Gonzalo Matarredona han aportat idees innovadores al disseny fester, sent pintors que sols es dedicaven a fer esquadres de negres quan la seua pròpia filà els requeria. Per això la filà Abencerrajes no va tindre un artista extern fins a 1980, quan Alejandro Soler va imaginar un nou concepte d'alferecia mora. No va defraudar i un dels millors dissenyadors de Festes de Moros i Cristians va quedar molt vinculat a la filà Abencerrajes fins a l'esquadra d'enmig de 2001. Al segle XXI l'elecció de dissenyadors ha anat variant prou, com també la temàtica de les esquadres de negres: Nòmades del desert, tribus africanes o nobles en la batalla. La filà Abencerrajes destaca pel gust per la música festera clàssica, sent apassionats d'Amando Blanquer Ponsoda. Tenen dedicades dos de les immillorables marxes mores del compositor alcoyà: "Any d'alferis" en 1967 i "Tarde de abril" en 1957. Curiosament "Tarde de abril" va sonar per a l'esquadra commemorativa dels 100 anys en 2003 i les esquadres de negres dels capitans moros més recent, en ocasions en que l'Entrada Mora d'Alcoi es va celebrar en una vesprada de maig i no en el tradicional 22 d'abril. Altres marxes mores que han sonat per als esquadrers Abencerrajes han sigut "Uzul el selmim", "Jamalajam", "No ho faré més", "Juanjo", l'estrena de "Germans" en 1995, "Moros y cristianos", "Santiago capitán abencerraje", "Als Xaparros" i "Abenserraig".
Esquadra de negres de l'alférez moro 1954. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra de negres del capità moro 1955. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1967. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra de negres del capità moro 1968. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra d'enmig mora 1974. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1980. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra de negres del capità moro 1981. Disseny de Gonzalo Matarredona.
Esquadra d'enmig mora 1987. Disseny de Gonzalo Matarredona.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1994. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra de negres del capità moro 1995. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra d'enmig mora 2001. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra commemorativa del Centenari 2003. Disseny de Gonzalo Matarredona.
Esquadra de negres de l'alférez moro 2008. Disseny dels germans Sempere.
Esquadra de negres del capità moro 2009. Disseny de José Moiña.
Esquadra d'enmig mora 2015. Disseny de Ximo Pascual.
Esquadra de negres de l'alférez moro 2024. Disseny de Michel Abietar.
Esquadra de negres del capità moro 2025. Disseny de Michel Abietar.
Esquadra de blancs. Disseny de Rafael Peidro.
Esquadra Diana femenina. Disseny de Claudia Pérez.
Si una cosa agrada als alcoyans i alcoyanes és vestir-se d'altres èpoques. És el cas de la Setmana Modernista, en la que es prenen molt en serio recordar els principis del segle XX. Per això el passat cap de setmana Alcoi es va convertir en una ciutat que recordava teatralment aquella vida proletària entre la classe obrera i la burgesia. El divendres 26 de setembre va marcar l’inici formal dels actes centrals de la Fira Modernista d’Alcoi, després d’uns dies previs d’activitats culturals com visites, conferències, tallers. A les 19:30 va tenir lloc el Pregó, acte solemne d'obertura, que va ser llegit per la coneguda actriu alcoyana Pilar Almería Serrano. Aquest acte a la Bandeja va comptar amb la presència de la Corporació Municipal Primitiva i amb la participació del personatge de Timoteo Briet, representat per l'actor Carlos Sellés Jordà. El pregó i els discursos protocolaris van posar l'accent en la identitat local, el patrimoni modernista i la figura de l'arquitecte Briet, just coincidint amb el centenari de la seua mort. Immediatament després va arrancar una cercavila modernista popular pels carrers del centre històric. Va ser una desfilada festiva que va permetre implicar la ciutadania, amb vestimentes elegants, molta més música i xirimiters que en anys anteriors i una ambientació antiga als carrers. Finalment el divendres es va concloure amb balls modernistes a la Plaça d'Espanya, oberts al públic amb una participació col·lectiva que ja s'havia notat a l'escenari del pregó. A la Cercavila fins hi tot va haver futbolistes, militars, bombers i sobretot matrimonis de classe benestant amb les seues faldes, corbates i barrets. La Fira Modernista 2025 portava com a lema “El reinici de la bellesa”, en referència a la renovació formal que Timoteo Briet va introduir dins del modernisme, especialment influït pel corrent vienès de la Sezession, amb línies més sobries i geomètriques als edificis que va construir.
L'octava edició de la Fira Modernista a la Glorieta es va encetar el dissabte 27 de setembre de 2025 amb mercats historicistes, tallers, representacions teatrals, visites guiades, ambientacions als carrers i iniciatives destinades a tot tipus de públic. Desde l'Ajuntament d'Alcoi, amb la regidora de Turisme Lorena Zamorano, es va destacar el valor de la Fira Modernista com a acte de recreació històrica però també de promoció cultural i turística, que consolida Alcoi com a ciutat amb patrimoni modernista visible i actiu, al mateix temps que fa partícip el públic local i els visitants. També s'ha posat en valor la inclusivitat de les activitats, apta per a totes les edats, i la voluntat de fer la fira accessible i participativa. La jornada es va iniciar amb la recreació d'un dia de mercat amb parades d'artesania, productes locals i oficis passats. Les venedores van ser les protagonistes, amb un grup de ball amb rams florals. A les 10:15 es va fer la cerimònia de jurar la banderes a la Plaça Ramón i Cajal, un acte protocol·lari que va precedir el pas de la comitiva oficial. A les 10:30 va eixir el passacarrer inaugural, amb agrupacions i vestimentes d'època, que va recórrer el centre històric i va donar la benvinguda oficial als visitants. Les autoritats locals, ben senyorials, estaven dirigides per Toni Francès com a alcalde d'Alcoi. A les 11:00 hi va haver un descens del campanar de l'Església de Santa Maria amb una recreació simbòlica i sonora important. Les activitats infantils i jocs populars a la Glorieta organitzats pels equips de dinamització i pels Scouts van ser molt divertides. Els xiquets i xiquetes es distraïen mentre les famílies miraven les nombroses paradetes. A la Glorieta també es va fer el conegut ball d'enfermeres com una alegorica verbena benèfica que va atreure visitants. Durant tot el matí es van veure tallers participatius com el de barrets i tocats modernistes, demostracions d'oficis perduts i rutes guiades que aprofitaven la presència de recreadors per explicar els avanços industrials i socials de la ciutat desde el segle XIX. Va haver maquillatges modernistes, carreres ciclistes amb bicis antigues. La manifestació que baixava pel carrer Sant Nicolau estava escoltada per uns guàrdies policials que amenaçaven als revolucionaris. El proletariat demanava millores salarials i unes condicions laborals dignes. Cridaven el càntic "Volem treballar, la Mistera no se'n va", en relació al tancament de fàbriques quan hi havia crisis econòmiques, tan habituals ja al capitalisme del segle XIX. Fins hi tot va haver pancartes i senyeres valencianes, trencant el prejudici de que els valencians són meninfots i passen de reivindicacions i política. Cal recordar que Alcoi va ser cuna d'anarquistes i un dels llocs amb més afiliació sindical del país abans de la Guerra Civil. El republicanisme alcoyà ve de lluny, quan en 1873 va esclatar la Revolució del Petroli. Una revolta mítica, amb personatges com l'alcalde "El Pelletes" que no s'ha tractat massa a la Setmana Modernista, com tampoc la lluita de classes socials i les demandes dels pobres.
Cap a migdia la Fira va alternar propostes d’ambientació amb activitats culturals en espais tancats i visites guiades. S'oferien visites teatralitzades sobre Timoteo Briet i recorreguts per cases modernistes rellevants com la Casa Laporta i la Casa del Pavo. A la Plaça d'Espanya es van succeir balls modernistes i representacions de danses com el Can can. Les ballarines de Virginia Bolufer actuaven com a nucli d'ambientació per als passejants. A la Glorieta, un dels punts neuràlgics, va haver un concert al Templet amb arranjaments pensats per a la reconstrucció històrica del so modernista. Les actuacions musicals i les demostracions de dansa van servir d'iman per al públic, amb molts grups i associacions locals implicats. La Fira també va estrenar el Tren Modernista, un xicotet tren turístic que feia trajectes curts per la ciutat i que va funcionar com a atracció addicional per a famílies i grups de visitants. Paral·lelament, es van celebrar xarrades i conferències en espais com la Casa de la Cultura per a qui volia aprofundir en la figura de l'arquitecte i el context industrial d'Alcoi i els seus barris obrers i burgesos. Per la vesprada el protagonisme teatral va créixer amb l'estrena de "El patiment de les dones", a càrrec del Grup de Recreació Alcoi Modernista al Teatre Salesians. És una peça històrica que aborda els conflictes socials i les injustícies viscudes per les dones en la transició cap a la modernitat valenciana. Al carrer, el casc antic va acollir representacions teatrals a l'aire lliure, recreacions de situacions quotidianes de començaments de segle i petites escenes dramàtiques que combinaven humor i anècdotes locals. També es van fer simulacres i escenes històriques en punts estratègics, com el dels bombers. El flashmob coreografiat pel ballet de Virginia Bolufer va sorprendre als assistents i va convertir-se en un dels moments virals del dia. Les degustacions gastronòmiques van estendre l'ambient fins a la nit.
El diumenge es va consolidar com el dia tranquil i de cloenda per a la Fira Modernista d'Alcoi. Pel matí va haver balls de saló a la Plaça d'Espanya, amb un públic sentat que disfrutava dels passos de ball de les parelles agarrades. Va haver visites guiades als panteons del Cementeri, on hi ha escultures i joies arquitectòniques amagades i que els forasters no coneixen. També una excursió amb monitors experts en urbanisme per a visitar el barri del Molinar. A part del manantial i la cúpula bonica, és la part d'Alcoi més relacionada amb les fàbriques que utilitzaven la força hidràulica. Al estar al costat del riu, molts empresaris van construir allí les seues indústries tèxtils per a aprofitar l'aigua per a moure telers, nòries i màquines. Les xemeneies abandonades són símbol de la grandiositat del passat d'Alcoi com a ciutat equiparable a Manchester o Barcelona. A la Glorieta es van seguir venent productes variats i es van promocionar ciutats com Terol, Cartagena, Carcaixent, Novelda i Benicàssim. Oferien productes típics de la seua terra i ensenyaven l'arquitectura modernista que tenen a les ciutats. A la plaça Ramón i Cajal, una xocolatada de caràcter solidari congregava famílies i curiosos. L'olor de xocolate calent s'estenia pels carrers pròxims i simbolitzava l'esperit comunitari de la lluita obrera.
El Parc de la Glorieta es convertia de nou en el cor de la fira amb tallers artesanals, jocs populars i activitats pensades per a totes les edats. Enguany, un dels reclams més sorprenents va ser un escape room ambientat en l'època modernista, que girava al voltant de l'escultura i convidava els participants a resoldre enigmes per aconseguir eixir victoriosos. Les famílies entraven amb il·lusió i l'espai bullia de riures i converses, amb un toc de realisme històric. Al Templet de la Glorieta se celebrava la Mostra de Xirimites i Tabals, que enguany dedicava el seu record a Ismael Gisbert. Els sons tradicionals valencians omplien l'aire i es barrejaven amb les converses i els crits de xiquets jugant, creant una atmosfera que combinava l'essència popular amb la solemnitat de l'homenatge al xirimiter. A la plaça d'Espanya, el Grup de Danses Sant Jordi representava escenes costumbristes i balls que evocaven la vida quotidiana de començaments del segle XX. El passeig en bicicleta que unia la Glorieta amb la plaça d’Espanya va estar organitzat per un grup nombrós de ciclistes, molts vestits com a esportistes i alguns amb bicicletes antigues restaurades, tota una connexió entre passat i present. A la plaça Ramón y Cajal es van celebrar balls modernistes amb participació oberta, i veïns i visitants es van atrevir a seguir els passos de les danses antigues guiats per grups culturals. Prop de la Parròquia de Sant Mauro hi havia una pista de ball improvisada i generaven un sentiment de germanor i alegria compartida. Cap al migdia es preparava el moment més solemne de la jornada, que era també el punt àlgid de tota la setmana modernista: l'acte oficial de clausura. Al carrer Sant Josep hi ha un immoble representatiu de l'arquitectura modernista. L'elecció de l'espai no era casual, ja que posava en valor la relació amb Timoteo Briet. En aquest acte es reuniren autoritats municipals, representants de col·lectius culturals i un públic que volia acomiadar la Fira de manera formal. Els discursos recordaven la importància del patrimoni modernista per a Alcoi, agraïen la participació d'entitats i voluntaris i ressaltaven la consolidació de la fira com un esdeveniment de referència a nivell valencià. L'ambient era ceremonial i d'orgull i emoció col·lectiva, perquè es reconeixia la implicació de tota la ciutat en el projecte. Després de l'acte de clausura, la plaça Ramón i Cajal acollia un últim gest simbòlic amb la cerimònia de promesa scout. El descens de les banderes posava fi oficialment a la Fira Modernista 2025 i deixava als assistents amb la sensació d'haver format part d'una celebració que va més enllà de l'entreteniment, ja que és una festa que reforça la identitat i la memòria col·lectiva d'Alcoi.
Les altes temperatures van impedir que el dia de la patrona d'Alcoi hi haguera una missa de campanya al parc natural de la Font Roja. El Carrascal estava en risc d'incendis el 21 d'agost de 2025 i els actes religiosos es van fer a la Parròquia de Sant Mauro i la Glorieta. Però els dies 20 i 21 de setembre el bon oratge es va aliar amb l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris i tot es va desenvolupar en normalitat. El dissabte de vesprada es va realitzar l'Ofrena floral baixant pel carrer Sant Nicolau fins la Plaça d'Espanya. Sobre una tarima es va col·locar la imatge de la Verge dels Lliris amb Sant Felip agenollat. Les danses tradicionals i un castell de focs artificials van tancar l'acte amb la presència de les autoritats locals i la presidenta de les camareres: Reme Perelló. La participació a l'Ofrena no va ser massiva i algunes fileres del mural floral es van quedar buides. Faltaven lliris, roses i clavells per a omplir tot l'espai, senyal de que els alcoyans i alcoyanes no li tenen tanta devoció a la Verge dels Lliris. En canvi, el diumenge molts romers van pujar a la Font Roja. La despertà a les 6 del matí va anunciar amb coets i xirimites que era el dia gran de la patrona d'Alcoi. Les colles de xirimiters, els repartidors d'herbero, els genets i molts devots van fer camí cap al parc natural del Carrascal. Desde el Cementeri anaven eixint grups de caminants, mentre els més majors pujaven al paratge en autobús per a assistir a la Missa a l'aire lliure. El retor anava junt a la imatge peregrina de la Verge dels Lliris portada en andes. A l'arribar al Santuari es van agafar uns cintes blaves per a fer més bonica l'arribada de la patrona al lloc on va succeir el miracle de 1653.
Prèviament s'havia destapat el Cartell de les Festes patronals 2025. El divendres 5 de setembre, davant la façana del Consistori, es va desvetllar la pintura de Lola Llopis. La il·lustradora ha rebut crítiques perquè el Cartell de la Verge dels Lliris no ha agradat, o fins hi tot ha passat completament desapercebut. Es mostrava una cara de dona moderna amb mirada penetrant i poc pura i virginal. Els ulls d'enfadada es feien més poderosos per la corona i els cabells curts castanys. Una imatge molt allunyada del de la patrona d'Alcoi, amb l'única referència pel lliri blanc com a flor decorativa a un costat. El concurs de dibuix infantil del 12 de setembre a l'Àgora va donar millors resultats.
La Fira Modernista és també un cap de setmana molt intens per a Alcoi. Al celebrar-se poc desprès de la Romeria a la Verge dels Lliris, fa que menys gent estiga motivada amb les festes patronals més religioses. La Setmana Modernista és una tradició recent i historicista, però té més atractiu per als ateus de la ciutat. Els dies 26, 26 i 28 de setembre de 2025 seran els dies grans en els que la ciutat retrocedira en el temps fins a principis de l'industrial segle XX. La patrona d'Alcoi ha passat més desapercebuda enguany, tal volta opacada per la pròxima efemèride del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi.
Les Festes de Moros i Cristians s'estan preparant per a un any molt especial, i fins hi tot els càrrecs festers de 2026 li van fer una cistella de flors a la Verge dels Lliris. Moltes entitats alcoyanes i particulars van portar rams de flors a la Bandeja, però estaria bé sentir més recolzament de les 28 filaes. Si van arropar a l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris alguns directius de l'Associació de Sant Jordi, però sense que hi haja una col·laboració estreta entre els 2. Tal volta seria interessant viure una Romeria a la Font Roja on també es pujara a la imatge de Sant Jordi el Xicotet. Sent 2026 un any ideal al tractar-se de l'any jubilar declarat pel nou Papa Lleó XIV. En 2016 es va celebrar el 75 aniversari de la Proclamació oficial de la Verge dels Lliris com a patrona d'Alcoi. En una Processó van desfilar els 3 patrons d'Alcoi: Sant Mauro, Sant Jordi i la Verge dels Lliris. De cara a 2026 es podria veure de nou als 3 patrons junts gràcies a algun acte catòlic del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi.
