No seria fins 1785 quan Alcoi aconseguiria recuperar "la Soldadesca", i en 1796 ho aconseguiria Bocairent i Banyeres. Animats per aquesta nova realitat, els ibenses li van demanar al nou monarca Carles IV el permís per a recuperar "La Soldadesca", junt a un novenari a la Mare de Déu dels Desamparats i altres Sants en setembre. Per decret, en 1797 es van aprovar les descarregues de pólvora i les companyies de tiradors. Es dividirien en cristians i moros, amb els seus capitans al front i uns Alferes nombrats per l'Ajuntament. A principis del segle XIX Alcoi ja tenia estructurada la seua Trilogia Festera a Sant Jordi, i els rituals de la Soldadesca ibense i d'altres pobles de la comarca van calcant-se als actes d'Alcoi. En Ibi hi havia molta gent que treballava a les fàbriques tèxtils d'Alcoi, i per tant la influència de la localitat veïna va ser patent. Ibi ja li mostrava un gran respecte a la seua patrona, portant-la baix palio en la Processó. Per la proclamació de la reina Isabel II de Borbó en 1843, les autoritats civils d'Ibi van convocar als Capitans i Sargentos a realitzar descàrregues de trabucs en honor del retrat de la reina de 13 anys. La coronació de la reina desprès de la llei Sàlica va tindre 3 dies de celebració, amb balls i decoracions als carrers i les cases.
L'acte de l'Avís en maig es fa oficial a la dècada dels 50 del segle XIX. A València ja hi havia moltes celebracions i actes religiosos cap a la Mare de Déu dels Desamparats desde les lluites napoleòniques. Al cap i casal el dia més important era el segon diumenge de maig, com també a la població de Muro. Però Ibi va mantenir les Festes de Moros i Cristians en els dies estiuencs del Dolç Nom de Maria, així que va deixar el segon cap de setmana de maig com un anunci de la proximitat de les Festes patronals. En 1855 l'Avís va ser especialment important perquè s'estrenava un nou mantell de la Mare de Déu dels Desamparats. Com la recaptació entre feligresos va ser extraordinària també es va crear una diadema de plata i un palio. Però no es va poder beneir ni eixir en processó perquè el diumenge 11 de maig de 1855 va ploure. A partir de l'any següent, tant els festers moros com cristians participarien en els actes religiosos de l'Avís.
La guerra del Rif va enfrontar a Marroc i Espanya en 1859, i això va ressuscitar el temor i odi atàvic als musulmans. En terres valencianes això es va accentuar amb la creació de Festes de Moros i Cristians, com les d'Ontinyent en 1860. El romanticisme de l'època va fer que hi haguera una idealització de l'Edat Mitjana i la Reconquesta cristiana. Figures com Jaume I i Al-Azraq ressorgien com a llegendes i es van crear les Ambaixades. En Ibi ja es celebraven les desfilades i simulacres de batalla, però faltava que l'escriptor Vicent Boix adaptara l'Ambaixada de les Festes d'Onil per a Ibi. El text es va publicar en impremta en 1866, havent variacions en la versió manuscrita de 1872.
Degut a la Revolució del Petroli d'Alcoi, el proletariat d'Ibi tampoc van poder celebrar Festes de Moros i Cristians en 1874, com tampoc a meitats dels anys 80 per obres en l'església o els morts per la malaltia del còlera. El 14 de setembre de 1888 es va fer la Diana pel matí, les Entrades de vesprada i la Retreta de nit. El recorregut era del carrer Sant Roc fins a l'alquilat Castell de Festes en "Les Eres". En la Processó final de desprès de l'Alardo es cantaven versos i 200 persones participaven en el "Salve de Eslava", com una cloenda abans del castell de focs artificials. Els capitans ja participaven en aquesta Processó i encapçalaven les desfilades pujats a cavall. Les abanderades, com a figura femenina que portava la bandera, es van incorporar dècades més tard substituint a les cantineres.
A finals del segle XIX es van mesclar una sèrie de circumstàncies que dificultarien la celebració de les Festes de Moros i Cristians: Epidèmies, mala economia, inestabilitat dels organitzadors regulats per llauradors i artesans, escassa participació popular o la pèrdua de les últimes colònies de l'Imperi espanyol en 1898. Es seguia celebrant la Processó a la Mare de Déu dels Desamparats, però les desfilades de Moros i Cristians eren intermitents i es fundaven i desapareixien filaes constantment. Una de les més antigues va ser la dels Marinos del Casino, però hi hauria més perquè participaven 6 bandes de música. Una d'elles era la Corporació Musical Primitiva d'Ibi, junt a les bandes d'Alcoi i Castalla i els grups de zarzuela. Era un gènere teatral molt popular i en 1894 l'Orquestra d'Ibi va estrenar les obres "El rei que rabió" i "El duo de l'africana". D'alguna forma tenien que mantindre's les festes patronals mentre no hi havia Moros i Cristians. La interrupció festera va durar més d'una dècada en Ibi, al contrari que en Alcoi on si es van fer Festes de Moros i Cristians a pesar del "desastre del 98". Les decisions del primer ministre Sagasta sobre Cuba, l'enfonsament del Maine i la declaració de guerra dels Estats Units va deixar al país en una situació fràgil.
Durant aquells anys tristos de principis del segle XX, Ibi no tenia Festes de Moros i Cristians però si corregudes de bous i una Cofradia de la Mare de Déu dels Desamparats. L'associacionisme de fe va estar propulsat pel retor i els burgesos més rics. Ibi començava a tindre certa industrialització, però a pesar de la millora econòmica la meitat dels 3500 habitants eren analfabets. Maria Elena Pérez seria la primera presidenta de la Cofradia, encarregada de fomentar el culte a la patrona. Ibi va tardar en recuperar-se i reprendre les Festes de Moros i Cristians, mentre que l'Avís es regularia de nou en 1913. L'esperit democràtic proclamava una participació oberta i algunes comparses canalitzaven idees polítiques com a nexe d'unió entre els components. Els Garibaldins estaven inspirats en l'unificador d'Itàlia. A Alcoi i Cocentaina ja havien desaparegut i poc desprès ho van fer a Ibi, sent Sax l'única població on en manté aquesta comparsa.
Alcoi havia canviat les filaes anacròniques per unes més medievals i l'orientalisme era una moda de l'època. La comparsa de Cristians naixia quan Primo de Rivera va fer el seu colp d'estat. El 13 de setembre de 1923 Espanya es convertia en una dictadura militar, fent perillar les Festes d'Ibi. Els supervivents dels Moros de la Manta van alquilar uns trages a Alcoi per a desfilar en l'Avís de 1924. Van ser la llavor de la comparsa Argelianos, la més antiga de les que actualment encara participen en les Festes d'Ibi. Un error en l'escriptura del banderí va fer que s'anomenaren com el poble bereber d'Argèlia i és una de les comparses mores que més voltes ha desempenyat la capitania mora. De 1925 a 1928 no va haver Festes de Moros i Cristians a Ibi, no obstant es van seguir fent les Festes patronals en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. La Processó, els toreros, els focs artificials i la batalla de flors eren els actes principals fins que l'Ajuntament va decidir recuperar la tradició festera. Al tornar es va perdre la figura del rodella, un xiquet vestit de patge o àngel. Amb un escut i un mocador, acompanyava al Capità i el protegia en l'acte de l'Alardo. Mentre el capità disparava amb trabuc, el rodella feia uns senzills passos durant la batalla.
En 1928 Ibi seguia sent eminentment agrícola i els habitants de les alqueries campestres van fundar la comparsa Maseros. Es van guanyar la simpatia del públic per la seua estètica bucòlica i valenciana i per traure la primera esquadra de dones a l'estil de les falleres. Desprès d'unes pluges torrencials que van destrossar cases i carrers, les Festes d'Ibi de 1929 van tindre la novetat d'una comparsa mora: Els Chumberos amb xilaves marroquis. La moda d'altres llocs, promoguda per Alcoi, era crear filaes amb inspiració del Marroc i no dels otomans. Per a poder fer l'acte del Contrabando, els Maseros van animar a festers dels desapareguts Escocesos a crear una comparsa de Contrabandistes en 1930. Així va ser, sent els primers en reunir-se en el zoco i aportant diversió andalusa.
El relleu dels Romans va ser la comparsa Guerreros, molt devots de la Mare de Déu dels Desamparats i col·laboradors en la Setmana Santa d'Ibi. Els Guerreros van incoporar 2 personatges femenins: L'abanderada i la cantinera. Amb altra etapa de pobresa als anys 30, Ibi veia com la construcció del ferrocarril Alcoi- Alacant quedava paralitzat i el feixisme brotava per tot el continent. Però res va frenar als ibenses per a celebrar el Bicentenari de l'arribada de la Mare de Déu dels Desamparats. La col·lecta entre fidels va ser un èxit i se li va fer una nova corona i aureola de plata a la patrona. Amb l'exili del rei Borbó, es va iniciar la Segona República Espanyola que acabaria dividint el país. La coronació i commemoració del II Centenari de la Mare de Déu dels Desamparats va coincidir amb un ambient anticlerical no sols a Ibi. Fins hi tot el Bisbe estava preocupat pel perill de celebrar actes religiosos al carrer, però es va realitzar la Coronació sense la presència de les autoritats provincials i els regidors de l'Ajuntament. Es va cantar el nou Himne de la Coronació i els sermons del novenari van tindre polèmica. El retor demanava que la moral fora una necessitat social, criticant fins hi tot al president del govern democràtic. La resposta dels laics en el poder va ser clara: La Coronació del 12 de setembre seria dins de la Parròquia i quedaven prohibits actes de fe catòlica al carrer, excepte la Processó final.
En 1932 el Papa Pio XI va declarar oficialment a la Mare de Déu dels Desamparats com a patrona canònica d'Ibi, i les comparses van decidir no desfilar en setembre per a que la patrona tinguera tot el protagonisme. Les Festes patronals de 1932 sols van tindre verbenes, concurs de matons de Manila, passacarrers, focs artificials i actes caritatius. Va haver decepció per la falta d'espectacle fester i l'excessiva litúrgia religiosa dins de la Parròquia, ja que tampoc es va fer la Solemne Processó. Les Festes de Moros i Cristians es van restituir per l'alcalde de 1933 a 1935.
El colp d'estat dels falangistes en l'estiu de 1936 i la Guerra Civil Espanyola va tornar a deixar a Ibi sense Festes de Moros i Cristians. La imatge de la Mare de Déu dels Desamparats va quedar destruïda i amb el triomf del general militar Franco es va realitzar una nova imatge de la patrona. En setembre de 1939 es van restituir les Festes de Moros i Cristians, amb una escultura de la patrona esculpida per Rafael Alemany. L'escapulari i el mantell antic es va salvar de les bombes, però la corona tenia menys perles i pedreria. La nova talla de la Mare de Déu dels Desamparats va recórrer els engalanats carrers d'Ibi, replets de devots. La postguerra va deixar molta mort i fam, però va augmentar el sentiment religiós a causa de la propaganda del règim dictatorial de Franco. El nacionalcatolicisme amb la seua moral estricta i el patriotisme va ser recolzat per feixistes i el Clero, molt influent en Ibi i la resta de pobles espanyols. En 1939 va haver Entrada amb esquadres de gastadors, afegint-se en 1940 l'acte del "Fusilamiento del moro traïdor".
La precarietat dels anys 40 va ser dura per a la població d'Ibi, però les Festes de Moros i Cristians eren irrenunciables perquè trencaven la trista rutina quotidiana. Els festers d'Ibi van convertir el gest de vestir-se de moro o cristià com una ostentació. Sols els més rics s'ho podien permetre, formalitzant-se els càrrecs de capitans personificats per homes que no passaven penúries. Fins hi tot un capità cristià dels Guerreros va eixir amb trage contrabandista com a condició per a desempenyar el càrrec. Els Contrabandistes despertaven admiració amb els seus pasdobles taurins. Les Festes patronals estaven monopolitzades per les famílies afins al règim falangista. En 1944 va acabar la construcció del nou Castell de Festes, fet amb fusta d'Alfarrasí. Es va iniciar la costum de reunir-se el dia anterior a l'Entrada, anomenant "Nit dels Soparets" a la desfilada amb la recent estrenada banda de música. La Unió Musical d'Ibi estava dirigida pel mestre José Carbonell, nascut a Alcoi en 1890 i compositor de la marxa mora "Aljama".
Un grup de Contrabandistes va voler fundar una comparsa de corsaris al bàndol cristià, però hi havia 3 comparses cristianes i sols 2 mores. Per a igualar els bàndols es va decidir que la nova comparsa seria de Pirates Berberiscos. Van aparèixer per primera volta sobre un vaixell en l'Entrada Mora de 1947, causant admiració i amb una xilava senzilla i colorista. La nit dels Soparets passaria a anomenar-se "Nit de l'Olla" com a Alcoi i Cocentaina. Això reflectia la dependència dels cànons establits per les Festes d'Alcoi, de qui s'alquilaven la majoria de trages d'esquadres. Els capitans pagaven una xifra modesta a la roperia de l'Associació de Sant Jordi per a lluir els trages dels càrrecs alcoyans de l'abril anterior. A voltes Alcoi estimularia les Festes de Moros i Cristians dels pobles veïns i altres li llevaria personalitat pròpia. Fins hi tot el pasdoble de la joventut ibense de José Carbonell passaria a titular-se "Suspiros del Serpis.
En aquella concepció tradicional de les Festes d'Ibi no hi havia tant de compromís i serietat, sinó més frescura i ganes de passar-ho bé. Als anys 50 encara es vivia les restriccions i racionaments de la postguerra, fins hi tot no va haver candidats a capità en 1955 i tampoc hi havia voluntàries per a ser abanderades. Va haver anys com 1954 en que la "Volta al Castell" va ser trista i la falta de líders per a les Festes següents preocupava als ibenses. En 1956 si va haver moltes esquadres de negres i 2 capitans: Vicente Pina dels Contrabandistes i Julio Peidro dels Argelianos. Es celebrava el 225 aniversari de l'arribada de la Mare de Déu dels Desamparats, però sols uns privilegiats podien permitir-se eixir a Festes i la majoria d'actes van ser eclesiàstics. Les bodes de plata de la Coronació, tan problemàtica en 1931, va servir per a anar integrant a les dones en les ofrenes. Les noves andes de la patrona es van passejar per tots els carrers del municipi durant el novenari, pernoctant en cases particulars on s'havia erigit un altar. A part, va haver un programa cultural molt complet amb escacs, atletisme, ciclisme, premi de motoristes, danses folklòriques, partits de pilota valenciana, pregó de l'alcalde i sessions de cine de "Sissi emperatriz". En 1950 va haver una capitana cristiana dels Contrabandistes i en 1964 una capitana mora dels Pirates. La comparsa Pirates va viure una època d'esplendor convertint-se en la més multitudinària.
Amb el canvi d'alcaldia en 1961, es va propulsar una dignificació de les Festes de Moros i Cristians, aportant-li una vessant més cultural. La Comissió de Festes es va posar més rigorosa i, sense llevar-li la part lúdica, va donar una dinàmica més respectuosa als 700 festers. Les Festes de Moros i Cristians van ajudar a integrar als molts immigrants que es van mudar a Ibi. Com hi havia prous empreses al poble, gent d'Andalucia i Madrid es van traslladar a la vila joguetera buscant noves oportunitats de futur. Al parlar castellà, els "gendels" locals veien com forasters formaven part de les comparses. Les danses d'hivern i els Enfarinats del 28 de desembre es van convertir en el símbol de la gent del poble, mentre que les comparses acollien millors als nouvinguts. En 1962 es va afegir a la desfilada de l'Avís un concurs de cabos i un concurs de pasdobles. L'obra obligada per les bandes de música era "Puenteáreas".
En 1963 es redactava un nou Reglament més dur amb les borratxeres i naixien al uníson 2 comparses: Els Almogàvars i Beduïns que serien exemple d'uniformitat. La comparsa Beduïns es va basar en trages de color roig d'uns moros de Petrer. El canvi a un disseny més nòmada en 1983 va portar discussions i una baixada de components Beduïns. Els Almogàvars eren 26 membres al principi i el trage oficial el va dissenyar l'artista alcoyà Luis Solbes. La primera volta que va desfilar una esquadra de dones als Almogàvars va ploure, sent molt recordades les Entrades de 1972. Les Festes de 1968 van quedar suspeses per una tragèdia que va deixar 37 morts. Una fàbrica d'Ibi va tindre un accident laboral greu amb una explosió. La comparsa Argelianos va traure un nou trage oficial de Rafael Guarinos en 1970, any de capitania mora. És el disseny que porten en l'actualitat, sent l'única comparsa ibense que manté els bombatxos a la turca. Els Chumberos van recuperar el seu trage primitiu de xilava a ratlles en la capitania mora de 1971.
El recorregut actual de les Entrades va quedar establit definitivament en 1970, amb la incorporació de tribunes en carrers més amples. Això va propiciar un lluïment major de les esquadres i una evolució en els primitius boatos dels capitans. L'abanderada era obligatòria per a totes les comparses, però no la necessitat d'un seguici. Com hui en dia, els Pirates eren la comparsa més nombrosa amb 106 membres i els Guerreros els més xicotets amb 46 membres. Les carrosses tenien el seu protagonisme a les Entrades, tal i com va dir Adrián Espí Valdés com a mantenedor de l'Exaltació Festera. El ceremonial acte de presentació d'abanderades es va instaurar en 1972, sent el presentador el conegut cronista de l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi. Desprès d'una crisi econòmica en la que es van perdre grans indústries d'Ibi, es va aconseguir una eufòria econòmica traduïda en nous rodabalcons quatribarrats per a adornar els carrers. A l'Ambaixada Cristiana se li va incloure una "oració a la Verge" en valencià que va recitar per primera volta José Maria Ramírez. L'ambaixador moro, Martín Bonillo, va seguir declamant el seu text en castellà. En 1974 es va programar una Desfilada Infantil per a donar protagonisme als xiquets i xiquetes. La Desfilada Infantil es va consolidar ràpidament, substituint la Segona Diana del dissabte.
La comparsa Tuaregs es va aprovar en 1975 pel seu caràcter nòmada del desert i un trage blau molt apropiat per al bàndol moro. La democràcia arribava a Espanya desprès de la mort del dictador Franco i Ibi celebrava la transició a una monarquia parlamentària. L'acceptació massiva de l'Ofrena de flors a la patrona en 1976 va ser tan gran com la rebuda a una novata comparsa cristiana: Els Cides de verd. L'Entrada Cristiana de 1977 va ser interrompuda per una pluja torrencial i el capità cristià dels Guerreros no podia evitar les llàgrimes. Els cristians van desfilar per la nit i aquesta circumstància es va repetir a mode de prova en 1978. Les Entrades unides duraven massa i es va provar un horari amb els moros desfilant la vesprada del divendres i els cristians per la nit. En 1980 es va retornar a les Entrades unificades, degut a la fundació de la comparsa Almoràvides i les primeres capitanies conjuntes de Cides i Tuaregs. La comparsa Tuaregs inclou en tots els seus boatos de capità moro a un grup natiu de Tànger tocant instruments folklòrics. També van ser els primers en incorporar ballets als seguicis, en la capitania mora de 1985 que va polaritzar les opinions.
Els Almorávides eren 28 al principi però van crèixer ràpidament gràcies als aplaudiments pel seu trage negre. El cinqüentenari de la Coronació en 1981 coincidia amb el 250 aniversari de l'arribada de la Mare de Déu dels Desamparats. Es va confeccionar un nou mantell per a la patrona i el Jesuset i les camareres es van encarregar de vestir-la. En agost es van fer 600 fogueres per tots els barris recreant la il·luminació de 1731 i disparant coets. Ja en setembre les andes de la Mare de Déu dels Desamparats va recórrer els carrers d'Ibi adornats amb tapissos de pètals, teles i arcs vegetals. Van ser l'avantsala d'unes Festes de Moros i Cristians respectades per unes temibles tempestes. També es va inaugurar el monument a la patrona en la plaça de l'església i a finals dels 80 es faria allí l'Ofrena de flors del dissabte. Abans se li havia fet regals a la patrona davant del conegut popularment com "mantó de les bacores".
La comparsa Mozàrabes engrossava el bàndol cristià en 1982, any important perquè es va introduir l'entrega de claus al capità cristià. A més a més l'ambaixador cristià rebia al càrrec dels Guerreros amb un diàleg en castellà. La túnica blava dels Mozàrabes tenia la creu cristiana, però al casc s'observaven detalls àrabs al ser els pobladors de territori musulmà. El primer capità cristià dels Mozàrabes va desfilar en 1986 amb la peça musical "Ix el cristià" de José Maria Valls. La comparsa Mozàrabes es caracteritza per donar-li molta importància a la música i ha estrenat importants marxes cristianes. Per a ells estan dedicades les obres musicals "Aralk" i "Xamarcai" de Francisco Valor.
Durant tota la dècada dels 80 s'havia debatut la possibilitat de separar les Entrades, però els cristians tenien por de que pel matí les tribunes estagueren buides. Per fi en 1989 es partien les desfilades, amb el capità cristià dels Contrabandistes arrancant en un matí solejat. El públic va ser tan massiu com el divendres per la vesprada amb la capitania mora dels Chumberos. Els cens fester augmentava sense parar, gràcies a la incorporació de la comparsa Mudéjares en 1991. Però la crisi econòmica de 1993 va fer que molta gent deixara d'anar als zocos, mentre Ibi buscava diversificar la seua indústria. Els Almorávides van ser una de les comparses que més va patir les conseqüències del comerç a la baixa. Una novetat de 1994 va ser la recuperació dels Sargentos, que arrancaven les esquadres dianeres de les comparses capitanes.
La capitania cristiana 1993 dels Almogàvars va estrenar la coneguda marxa cristiana "Ramón Petit", mentre que el ballet del capità contrabandista 1995 va adaptar la peça musical "Curro Jiménez". El capità moro 1995 dels Argelianos va ser l'últim en desfilar a cavall amb la peça musical "Moros Españoles". Desde feia anys s'estava gestant la creació de la comparsa més nova d'Ibi, amb molta presència femenina desde el principi. Es van afiliar més dones que homes, però la característica principal era la joventut. La comparsa Templaris va igualar els bàndols en 1997, portant un trage historicista de les Croades amb túnica blanca i creu roja al pit. En 1998 les Entrades es van allargar molt, degut al incompliment dels horaris i l'augment de festers al bàndol moro. Les novetats de l'any 2000 van ser el Correfocs i la remodelació del Castell de Festes.
Les Festes de 2001 es van iniciar amb minuts de silenci pels atentats terroristes a les torres bessones en Nova York. La tristesa va donar pas a l'alegria del capità cristià dels Contrabandistes i les varies abanderades que van desfilar a peu. Va haver controvèrsia entre festers i comerciants quan l'acte de l'Avís de 2002 va passar de diumenge a dissabte i va ploure. Es mantenia en el segon cap de setmana de maig, coincidint amb les Festes de Muro i Biar. La pluja també va visitar la capitania mora dels Argelianos el 13 de setembre de 2002. Però si un any és recordat per les inclemències meteorològiques, eixe és 2005 perquè l'Entrada Mora es va interrompre. La tromba d'aigua va parar i a les 20:30 es va reprendre la desfilada dels Pirates. L'Alardo del dissabte 17 de setembre es va cancel·lar i al fer-se l'Ambaixada Mora a les 21:00, l'Ofrena floral va acabar molt de nit.
L'any 2006 es commemorava el 275 aniversari de l'arribada de la Mare de Déu dels Desamparats a Ibi, però els actes religiosos van ser prou pobres en comparació amb les anteriors efemèrides. El canvi de mentalitat festera i el creixement de l'ateisme va fer que la societat ibense tampoc es bolcara en el 75 aniversari de la Coronació Canònica. Si se li va donar importància als boatos dels capitans i abanderades. Però les Entrades de 2006 van tindre uns talls insuportables i els retrassos horaris es repetirien en la resta d'actes dels dies següents. El públic es va queixar a les Abanderades i va xiular quan l'Ofrena floral també tenia parons molests. L'espectacle pirotècnic de la plaça de l'església quasi acaba en tragèdia i la tarima dels càrrecs festers es va derrumbar durant les desfilades. Va haver dimissions en la Comissió de Festes i es volien millorar els errors d'organització. Però en 2007 la pluja va atrassar durant hores l'Entrada Mora i el capità moro dels Beduïns va acabar la seua desfilada de nit. El mal oratge perseguia les Festes d'Ibi i va tornar a ploure en l'Avís de 2008. Al menys els músics si van tocar per a les esquadres en la desfilada vespertina, mentre l'Entrada Cristiana de Muro baixava sense bandes de música.
Desprès del caos dels últims anys, les Entrades d'Ibi de 2009 van ser puntuals, encara que la baixada de participants començava a ser notable per la crisi econòmica. Va destacar el fantàstic boato amb ballets del capità moro: Julián Grande dels Argelianos. Per la seua part el capità cristià dels Maseros i l'Ambaixador no van anar a cavall durant els parlaments perquè el carrer estava banyat per la pluja. Les normatives de la pólvora eren cada volta més estrictes i ni la Undef ni els polítics podien aportar solucions especials per a les característiques de l'Alardo. Cada fester sols podia utilitzar un kilo de pólvora i hi havia molta burocràcia en l'ús dels trabucs. Com en tantes poblacions festeres, el dispar es va veure disminuït en número de participants al llarg del segle XXI. Als Tuaregs els va costar molt trobar un capità moro per a les Festes d'Ibi 2011 i, per culpa la recessió i l'atur, moltes comparses no van presentar abanderada en la Volta al Castell. La situació es va repetir en 2012 i 2013, mentre que la Comissió de Festes intentava traure projectes avant a pesar dels retalls pressupostaris.
De nou, un incompliment dels horaris va afectar a l'Entrada Cristiana de 2015. Però tant el capità contrabandista, Vicente Martín, com l'última abanderada del matí, Elena Picó dels Guerreros, van brillar amb una posada en escena meravellosa. Es celebrava el 75 aniversari de la nova imatge de la Mare de Déu dels Desamparats, amb solemnes trasllats de les andes per tot el poble. L'any 2017 els cristianes es tornarien a salvar del mal temps, però no els moros que van patir una vesprada de fred, vent i pluja. El capità moro dels Chumberos amb el ballet de les figues de pala i les demés abanderades van oferir un bon espectacle a pesar de les inclemències.
Però va ser 2019 l'any més problemàtic en qüestions meteorològiques degut a la gota freda. Una Dana va assolar la comarca del Baix Segura, encara que el president socialista de la Generalitat Valenciana va posar mesures contra les inundacions. Mazón i el PP no sabrien gestionar igual una riuada, com es veuria a l'Horta de València en 2024. En 2019 no va haver morts per la Dana, i les Festes d'Ibi van variar el seu guió d'actes per a no estar tan afectades. El divendres es van suspendre les Entrades i es va modificar tot el programa del dissabte per a que les Ambaixades coincidiren en unes hores sense pluja. L'ofrena floral es va realitzar de matí i els capitans i abanderades van estrenar els trages en aquest acte. Les 2 Entrades es van traslladar a un nuvolat diumenge, dia en que normalment acabaven les Festes d'Ibi amb la Volta al Castell i la Processó. Desprès de molt de patiment, els capitans de Mozàrabes i Mudéjares i les restants abanderades van poder mostrar al poble tot el que havien preparat.
No cal explicar perquè Ibi es va quedar sense Festes de Moros i Cristians en 2020 i 2021. Com a la resta del món, les tradicions van tornar en 2022 desprès de que la població estaguera vacunada del Covid-19. Les Entrades post pandèmia de setembre de 2022 no van complir els horaris i es van allargar fins la nit. Però era comprensible perquè als càrrecs festers se'ls havia privat de les seues desfilades durant 2 anys i els capitans d'Almogàvars i Almorávides van ser molt emotius. Altre moment de sentiment fester va ser la trista noticia de la mort del capità moro 2023. Havia participat en l'Avís de maig, però al faltar en estiu la comparsa Beduïns va decidir no traure altre capità moro. Les llàgrimes també van estar presents en el capità cristià dels Guerreros, qui va caminar sols davant la patrona en la Processó final. La forta pluja de l'Entrada Mora 2023 va obligar a aplaçar la desfilada al dia següent. Les últimes 2 abanderades no van poder desfilar el divendres i ho van fer a la Desfilada Infantil del dissabte. L'autèntica normalitat a les Festes d'Ibi no va tornar fins a 2024. Desde 2016 no es vivien unes celebracions sense incidents a causa de pluges, restriccions del Coronavirus o morts. Les capitanies 2024 de Contrabandistes i Pirates van ser extenses, deixant el llistó alt per als càrrecs de 2025 en mans de les comparses Maseros i Argelianos. El 12 de setembre es podran aplaudir a les abanderades cristianes pel matí i a les abanderades mores per la vesprada. BONES FESTES IBI!
