Reprenem el repàs per les esquadres de negres que ha tingut cada filà d'Alcoi desde meitat del segle XX. Desprès de mesos, hi havia que recordar les esquadres de negres de la filà Abencerrajes per haver desempenyat la capitania mora en 2025. Un any en que han tornat a tindre als núvols com a acompanyants de la desfilada. Les esquadres de negres de la filà Abencerrajes han notat l'absència del sol en 1954, 1955, 1974, 1981, 1995, 2015, 2024 i 2025, tot un rècord. La dinastia de l'Alhambra de Granada és font d'inspiració per a aquesta historicista filà mora d'Alcoi, i això també s'ha notat en els dissenys nazarites dels esquadrers. Diferents dissenyadors s'han basat en el color groc i verd per a crear imatges harmòniques i ben conjuntades entre els festers de la filà centenària. Ramón Castanyer i Gonzalo Matarredona han aportat idees innovadores al disseny fester, sent pintors que sols es dedicaven a fer esquadres de negres quan la seua pròpia filà els requeria. Per això la filà Abencerrajes no va tindre un artista extern fins a 1980, quan Alejandro Soler va imaginar un nou concepte d'alferecia mora. No va defraudar i un dels millors dissenyadors de Festes de Moros i Cristians va quedar molt vinculat a la filà Abencerrajes fins a l'esquadra d'enmig de 2001. Al segle XXI l'elecció de dissenyadors ha anat variant prou, com també la temàtica de les esquadres de negres: Nòmades del desert, tribus africanes o nobles en la batalla. La filà Abencerrajes destaca pel gust per la música festera clàssica, sent apassionats d'Amando Blanquer Ponsoda. Tenen dedicades dos de les immillorables marxes mores del compositor alcoyà: "Any d'alferis" en 1967 i "Tarde de abril" en 1957. Curiosament "Tarde de abril" va sonar per a l'esquadra commemorativa dels 100 anys en 2003 i les esquadres de negres dels capitans moros més recent, en ocasions en que l'Entrada Mora d'Alcoi es va celebrar en una vesprada de maig i no en el tradicional 22 d'abril. Altres marxes mores que han sonat per als esquadrers Abencerrajes han sigut "Uzul el selmim", "Jamalajam", "No ho faré més", "Juanjo", l'estrena de "Germans" en 1995, "Moros y cristianos", "Santiago capitán abencerraje", "Als Xaparros" i "Abenserraig".
Esquadra de negres de l'alférez moro 1954. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra de negres del capità moro 1955. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1967. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra de negres del capità moro 1968. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra d'enmig mora 1974. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1980. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra de negres del capità moro 1981. Disseny de Gonzalo Matarredona.
Esquadra d'enmig mora 1987. Disseny de Gonzalo Matarredona.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1994. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra de negres del capità moro 1995. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra d'enmig mora 2001. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra commemorativa del Centenari 2003. Disseny de Gonzalo Matarredona.
Esquadra de negres de l'alférez moro 2008. Disseny dels germans Sempere.
Esquadra de negres del capità moro 2009. Disseny de José Moiña.
Esquadra d'enmig mora 2015. Disseny de Ximo Pascual.
Esquadra de negres de l'alférez moro 2024. Disseny de Michel Abietar.
Esquadra de negres del capità moro 2025. Disseny de Michel Abietar.
Esquadra de blancs. Disseny de Rafael Peidro.
Esquadra Diana femenina. Disseny de Claudia Pérez.
Si una cosa agrada als alcoyans i alcoyanes és vestir-se d'altres èpoques. És el cas de la Setmana Modernista, en la que es prenen molt en serio recordar els principis del segle XX. Per això el passat cap de setmana Alcoi es va convertir en una ciutat que recordava teatralment aquella vida proletària entre la classe obrera i la burgesia. El divendres 26 de setembre va marcar l’inici formal dels actes centrals de la Fira Modernista d’Alcoi, després d’uns dies previs d’activitats culturals com visites, conferències, tallers. A les 19:30 va tenir lloc el Pregó, acte solemne d'obertura, que va ser llegit per la coneguda actriu alcoyana Pilar Almería Serrano. Aquest acte a la Bandeja va comptar amb la presència de la Corporació Municipal Primitiva i amb la participació del personatge de Timoteo Briet, representat per l'actor Carlos Sellés Jordà. El pregó i els discursos protocolaris van posar l'accent en la identitat local, el patrimoni modernista i la figura de l'arquitecte Briet, just coincidint amb el centenari de la seua mort. Immediatament després va arrancar una cercavila modernista popular pels carrers del centre històric. Va ser una desfilada festiva que va permetre implicar la ciutadania, amb vestimentes elegants, molta més música i xirimiters que en anys anteriors i una ambientació antiga als carrers. Finalment el divendres es va concloure amb balls modernistes a la Plaça d'Espanya, oberts al públic amb una participació col·lectiva que ja s'havia notat a l'escenari del pregó. A la Cercavila fins hi tot va haver futbolistes, militars, bombers i sobretot matrimonis de classe benestant amb les seues faldes, corbates i barrets. La Fira Modernista 2025 portava com a lema “El reinici de la bellesa”, en referència a la renovació formal que Timoteo Briet va introduir dins del modernisme, especialment influït pel corrent vienès de la Sezession, amb línies més sobries i geomètriques als edificis que va construir.
L'octava edició de la Fira Modernista a la Glorieta es va encetar el dissabte 27 de setembre de 2025 amb mercats historicistes, tallers, representacions teatrals, visites guiades, ambientacions als carrers i iniciatives destinades a tot tipus de públic. Desde l'Ajuntament d'Alcoi, amb la regidora de Turisme Lorena Zamorano, es va destacar el valor de la Fira Modernista com a acte de recreació històrica però també de promoció cultural i turística, que consolida Alcoi com a ciutat amb patrimoni modernista visible i actiu, al mateix temps que fa partícip el públic local i els visitants. També s'ha posat en valor la inclusivitat de les activitats, apta per a totes les edats, i la voluntat de fer la fira accessible i participativa. La jornada es va iniciar amb la recreació d'un dia de mercat amb parades d'artesania, productes locals i oficis passats. Les venedores van ser les protagonistes, amb un grup de ball amb rams florals. A les 10:15 es va fer la cerimònia de jurar la banderes a la Plaça Ramón i Cajal, un acte protocol·lari que va precedir el pas de la comitiva oficial. A les 10:30 va eixir el passacarrer inaugural, amb agrupacions i vestimentes d'època, que va recórrer el centre històric i va donar la benvinguda oficial als visitants. Les autoritats locals, ben senyorials, estaven dirigides per Toni Francès com a alcalde d'Alcoi. A les 11:00 hi va haver un descens del campanar de l'Església de Santa Maria amb una recreació simbòlica i sonora important. Les activitats infantils i jocs populars a la Glorieta organitzats pels equips de dinamització i pels Scouts van ser molt divertides. Els xiquets i xiquetes es distraïen mentre les famílies miraven les nombroses paradetes. A la Glorieta també es va fer el conegut ball d'enfermeres com una alegorica verbena benèfica que va atreure visitants. Durant tot el matí es van veure tallers participatius com el de barrets i tocats modernistes, demostracions d'oficis perduts i rutes guiades que aprofitaven la presència de recreadors per explicar els avanços industrials i socials de la ciutat desde el segle XIX. Va haver maquillatges modernistes, carreres ciclistes amb bicis antigues. La manifestació que baixava pel carrer Sant Nicolau estava escoltada per uns guàrdies policials que amenaçaven als revolucionaris. El proletariat demanava millores salarials i unes condicions laborals dignes. Cridaven el càntic "Volem treballar, la Mistera no se'n va", en relació al tancament de fàbriques quan hi havia crisis econòmiques, tan habituals ja al capitalisme del segle XIX. Fins hi tot va haver pancartes i senyeres valencianes, trencant el prejudici de que els valencians són meninfots i passen de reivindicacions i política. Cal recordar que Alcoi va ser cuna d'anarquistes i un dels llocs amb més afiliació sindical del país abans de la Guerra Civil. El republicanisme alcoyà ve de lluny, quan en 1873 va esclatar la Revolució del Petroli. Una revolta mítica, amb personatges com l'alcalde "El Pelletes" que no s'ha tractat massa a la Setmana Modernista, com tampoc la lluita de classes socials i les demandes dels pobres.
Cap a migdia la Fira va alternar propostes d’ambientació amb activitats culturals en espais tancats i visites guiades. S'oferien visites teatralitzades sobre Timoteo Briet i recorreguts per cases modernistes rellevants com la Casa Laporta i la Casa del Pavo. A la Plaça d'Espanya es van succeir balls modernistes i representacions de danses com el Can can. Les ballarines de Virginia Bolufer actuaven com a nucli d'ambientació per als passejants. A la Glorieta, un dels punts neuràlgics, va haver un concert al Templet amb arranjaments pensats per a la reconstrucció històrica del so modernista. Les actuacions musicals i les demostracions de dansa van servir d'iman per al públic, amb molts grups i associacions locals implicats. La Fira també va estrenar el Tren Modernista, un xicotet tren turístic que feia trajectes curts per la ciutat i que va funcionar com a atracció addicional per a famílies i grups de visitants. Paral·lelament, es van celebrar xarrades i conferències en espais com la Casa de la Cultura per a qui volia aprofundir en la figura de l'arquitecte i el context industrial d'Alcoi i els seus barris obrers i burgesos. Per la vesprada el protagonisme teatral va créixer amb l'estrena de "El patiment de les dones", a càrrec del Grup de Recreació Alcoi Modernista al Teatre Salesians. És una peça històrica que aborda els conflictes socials i les injustícies viscudes per les dones en la transició cap a la modernitat valenciana. Al carrer, el casc antic va acollir representacions teatrals a l'aire lliure, recreacions de situacions quotidianes de començaments de segle i petites escenes dramàtiques que combinaven humor i anècdotes locals. També es van fer simulacres i escenes històriques en punts estratègics, com el dels bombers. El flashmob coreografiat pel ballet de Virginia Bolufer va sorprendre als assistents i va convertir-se en un dels moments virals del dia. Les degustacions gastronòmiques van estendre l'ambient fins a la nit.
El diumenge es va consolidar com el dia tranquil i de cloenda per a la Fira Modernista d'Alcoi. Pel matí va haver balls de saló a la Plaça d'Espanya, amb un públic sentat que disfrutava dels passos de ball de les parelles agarrades. Va haver visites guiades als panteons del Cementeri, on hi ha escultures i joies arquitectòniques amagades i que els forasters no coneixen. També una excursió amb monitors experts en urbanisme per a visitar el barri del Molinar. A part del manantial i la cúpula bonica, és la part d'Alcoi més relacionada amb les fàbriques que utilitzaven la força hidràulica. Al estar al costat del riu, molts empresaris van construir allí les seues indústries tèxtils per a aprofitar l'aigua per a moure telers, nòries i màquines. Les xemeneies abandonades són símbol de la grandiositat del passat d'Alcoi com a ciutat equiparable a Manchester o Barcelona. A la Glorieta es van seguir venent productes variats i es van promocionar ciutats com Terol, Cartagena, Carcaixent, Novelda i Benicàssim. Oferien productes típics de la seua terra i ensenyaven l'arquitectura modernista que tenen a les ciutats. A la plaça Ramón i Cajal, una xocolatada de caràcter solidari congregava famílies i curiosos. L'olor de xocolate calent s'estenia pels carrers pròxims i simbolitzava l'esperit comunitari de la lluita obrera.
El Parc de la Glorieta es convertia de nou en el cor de la fira amb tallers artesanals, jocs populars i activitats pensades per a totes les edats. Enguany, un dels reclams més sorprenents va ser un escape room ambientat en l'època modernista, que girava al voltant de l'escultura i convidava els participants a resoldre enigmes per aconseguir eixir victoriosos. Les famílies entraven amb il·lusió i l'espai bullia de riures i converses, amb un toc de realisme històric. Al Templet de la Glorieta se celebrava la Mostra de Xirimites i Tabals, que enguany dedicava el seu record a Ismael Gisbert. Els sons tradicionals valencians omplien l'aire i es barrejaven amb les converses i els crits de xiquets jugant, creant una atmosfera que combinava l'essència popular amb la solemnitat de l'homenatge al xirimiter. A la plaça d'Espanya, el Grup de Danses Sant Jordi representava escenes costumbristes i balls que evocaven la vida quotidiana de començaments del segle XX. El passeig en bicicleta que unia la Glorieta amb la plaça d’Espanya va estar organitzat per un grup nombrós de ciclistes, molts vestits com a esportistes i alguns amb bicicletes antigues restaurades, tota una connexió entre passat i present. A la plaça Ramón y Cajal es van celebrar balls modernistes amb participació oberta, i veïns i visitants es van atrevir a seguir els passos de les danses antigues guiats per grups culturals. Prop de la Parròquia de Sant Mauro hi havia una pista de ball improvisada i generaven un sentiment de germanor i alegria compartida. Cap al migdia es preparava el moment més solemne de la jornada, que era també el punt àlgid de tota la setmana modernista: l'acte oficial de clausura. Al carrer Sant Josep hi ha un immoble representatiu de l'arquitectura modernista. L'elecció de l'espai no era casual, ja que posava en valor la relació amb Timoteo Briet. En aquest acte es reuniren autoritats municipals, representants de col·lectius culturals i un públic que volia acomiadar la Fira de manera formal. Els discursos recordaven la importància del patrimoni modernista per a Alcoi, agraïen la participació d'entitats i voluntaris i ressaltaven la consolidació de la fira com un esdeveniment de referència a nivell valencià. L'ambient era ceremonial i d'orgull i emoció col·lectiva, perquè es reconeixia la implicació de tota la ciutat en el projecte. Després de l'acte de clausura, la plaça Ramón i Cajal acollia un últim gest simbòlic amb la cerimònia de promesa scout. El descens de les banderes posava fi oficialment a la Fira Modernista 2025 i deixava als assistents amb la sensació d'haver format part d'una celebració que va més enllà de l'entreteniment, ja que és una festa que reforça la identitat i la memòria col·lectiva d'Alcoi.
