FILÀ MUNTANYESOS

La filà va ser fundada en 1921 a instàncies de Francisco Laporta Boronat i un grup d'amics del Círculo Industrial. El primer tro d'aleshores era José Conrado López Merita.
El seu disseny, obra dels pintors Francisco Zaragoza i Francisco Vicens, és un dels més originals del bàndol cristià, sobretot pel fet que la seua corassa esta formada per unes 2.500 xapetes d'alumini. Per això, popularment se la denomina "l'Escata". Un altre dels signes d'identificació de la filà és la destral, que a l'hora de desfilar en l'Entrada Cristiana, els esquadrers porten a la part de darrere del cinturó. El disseny inclou, a més, una túnica de vellut verd, rivetada per un feltre roig, i una original llança, l'asta de la qual representa una branca. Cal considerar que el primitiu disseny no tenia capa, ja que aquesta es va incorporar en 1961.
Els seus primers anys foren d'una certa dificultat, que els va impedir fer l'alférez la primera volta que els corresponia, i així no el van poder fer fins a 1929. Després del parèntesi imposat per la Guerra Civil, els Muntanyesos tornaren a la Festa, però com que no aconseguiren reingressar fins a 1942, unes altres filaes se'ls avançaren en l'ordre d'antiguitat. Així passaren del lloc vuitè a l'onzè que actualment tenen.
Els elements identificadors del seu disseny estan reflectits en el nom de la marxa cristiana feta per Rafael Mullor Grau amb motiu del 75 aniversari de la fundació de la fila: "Alcoi, escata i destral".
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical de l'Orxa.
En l'any 2006 van tindre l'últim Capità en la persona de Roberto Peréz i l'any 2005 l'Alférez, que va ser José Francisco Julià.

FILÀ ABENCERRAJES

La filà Abencerrajes va nàixer en la Societat Artística Musical Apolo en 1902, però van aparèixer en la Festa de 1904.
El boceto original, presentat per a ser aprovat per l'Associació de Sant Jordi, va ser realitzat a l'oli per Rafael Peidro Peidro. El vestit de la filà Abencerrajes no ha tingut grans canvis: túnica groga amb llistes verdes i turbant blanc. En 1964 es canvia la faixa que era de seda per una altra més còmoda de cuero. Ramón Castanyer va ser qui va dissenyar la nova faixa i el boceto actual.
La història de la filà Abencerrajes està íntimament lligada a la Societat Apolo. En 1910, José Sanz va representar el càrrec d'alférez i Isidro Moltó Ortiz ho va fer en 1922. En 1921, van crear per a la Retreta una carrossa que anomenaren "El Pardalot", dissenyada pel pintor Antonio Solsona.
En 1923 van ser tres festers els qui exerciren el càrrec de capità moro, destacant Rafael Pascual. Francisco Gisbert va ser en 1963 el primer Sant Jordiet únicament de la filà Abencerrajes, ja que en 1942 havien compartit el xiquet Carlos Aracil amb la filà Andaluces.
Coincidint amb el mateix naixement de la filà, Miguel Pérez Domínguez els va obsequiar amb la marxa àrab "Benixerraix", de Camilo Pérez Laporta. Compositors de la importància d'Antonio Pérez Verdú, Camilo Pérez Monllor, Julio Laporta Hellín i Amando Blanquer, entre d'altres, els dediquen les seues millors composicions: "A Ben Amet" la primera marxa mora, "Uzul el selmim", coneguda com a "L'Entra dels Moros", "Un moble més", "Tarde de abril", "Any d'Alferis" i un llarg etcètera, que demostra l'estima de la filà Abencerrajes a la Corporació Musical Primitiva, la seua banda desde 1904. Els músics alcoyans de la Primitiva acompanyen a la filà en tots els actes.
En l'any 1995 van tindre l'últim Capità en la persona de Santiago Guillem Mataix i aquest 2009 el seu fill Antonio Guillem l'ha succeït en el mateix càrrec i l'any 2008 el càrrec d'Alférez Moro va ser José Vicente Juan.

FILÀ TOMASINES

El nom de la filà ja apareix en la primera acta que conserva l'Associació de Sant Jordi, de maig de 1839, any en què el seu primer tro era José A. Pastor. En 1858 va aparèixer una altra filà de Tomasines, per això es parlarà a Alcoi de Tomasines Velles i de Tomasines Noves. Les dues van desaparèixer a la primeria del segle XX, concretament en els anys 1906 i 1908.
En 1940 es va tornar a reconstituir la fila Tomasines, encara que no van eixir a les Festes fins a 1942. En aquell moment vestien el mateix disseny de les antigues Tomasines Velles, és a dir, pantalons curts, per davall dels genolls, sabates amb sivella, calces brodades, brusó blanc, jaqueta marró i bicorn. Com a arma utilitzaven l'alabarda de les Tomasines Noves. Al mateix temps van reintroduir una de les cançonetes alcoyanes més populars: "Ja baixen les Tomasines amb la mà al costat dient-los a les fadrines mireu-me la rosa que porte en el cap".
La utilització d'un vestit amb aquestes característiques no els agradava, ni a ells ni al públic en general, ja que feia anys que estava implantat en la Festa el caràcter medieval de les filaes de cristians. És per això que en 1954 es va aprovar un nou disseny, obra de Rafael Guarinos Blanes. Ara es representa un cavaller medieval amb una túnica decorada amb llistes verticals, en les quals alternen dos tons de blau, capa roja i un casc metàl·lic amb una airosa ploma roja. No obstant això, encara queda alguna cosa de les antigues indumentàries, com és l'alabarda i el gest de la mà al costat. Aquesta filà, relacionada amb empresaris del tèxtil, té com a símbols distintius el drac i la rosa.
La fotografia correspon a la Diana de l'any 1991 any que van tindre el Capità Cristià i per això porten al Sargento Cristià dirigint l'esquadra dianera, en una forma molt particular de desfilar.
En Festes els acompanya la banda de música Agrupación Musical Serpis d'Alcoi.
En l'any 2005 van tindre l'últim Capità en la persona de Amado Chinchilla Martínez i l'any 2004 l'Alférez, que va ser Rafael Blanquer Segura.

FILÀ MUDÉJARES

La filà Mudéjares va nàixer en 1901, però no va participar en les Festes d'Alcoi fins a 1904.
El vestit mudèjar en un principi era molt semblant al de la filà Llana: bombatxos curts grocs, camisa blava, xaleco roig i faixa blanca amb ratlles roges. A causa d'aquesta semblança va haver de ser modificat: s'hi van afegir unes ratlles verdes als bombatxos de color groc, es va modificar el xaleco afegint-li unes mànegues més amples i acampanades. Un temps després, s'hi van introduir petites reformes que no foren essencials, com han sigut la bolsa i el calçat.
Lorenzo Silvestre Gironés, que havia presentat el disseny de la filà a l'Associació de Sant Jordi, en va fer des d'aleshores de primer tro i va representar el càrrec de glorier en 1904, el d'alférez en 1911 -encara que va ser substituït per José Francés-, i el de capità l'any següent. La primera capitania mora de la filà Mudéjares, en 1912, es va veure empanyada per la pluja.
Són coneguts afectuosament amb el nom de "Palominos", tal volta perquè en els primers anys de constitució es menjaven coloms com a aperitiu. Jorge Silvestre Andrés va ser l'any 1927 el primer Sant Jordiet de la història mudèjar. A partir d'aquell any han tingut Sant Jordiet 7 voltes, sent una de les filaes que més ha acompanyat al patró, sobretot gràcies a la família Gisbert.
Les cançonetes són peçes musicals que interpreten els Mudéjares, que acompanyen amb el so de canyes partides i que entonen amb alegria i jovialitat. Francisco Esteve va dedicar a la filà la marxa mora "Mudéjares", amb la qual desfilen cada 22 d'abril junt a les marxes mores més conegudes.
En Festes de Sant Jordi els acompanya la banda de música Societat Instructivo Musical de Benigànim.
En l'any 1994 van tindre Capità en la persona de Joaquim Rosendo Payà i l'any 1993 l'Alférez, que va ser Ramiro Gisbert Pascual. Però els últims càrrecs que han desempenyat corresponen al 2008 (capità moro) i 2007 (alférez moro).

FILÀ NAVARROS

En principi, el nom de Navarros que va adoptar aquesta filà no és un intent de recordar, com molts poden pensar, aquells que lluitaren a las Navas de Tolosa, sinó els carlistes tradicionals del segle XIX. De fet, fins a 1903, el primer disseny recordava el dels requetés, amb boina roja i tot.
El disseny actual data de 1963 i és obra de Luis Solbes Payà. Aquest vestit està compost d'una dalmàtica de vellut adornada amb la creu de Sant Jordi i les cadenes que simbolitzen el regne de Navarra. La capa és de color ocre i l'original arma representa una flor de lis.
La fila va ser fundada en 1870, però durant dos o tres anys de la dècada dels 80 no va participar en la Festa, van tornar a eixir en 1882 i, més tard, en 1889, van substituir la filà Estudiants en l'acte del "Contrabando", realitzat amb els Andaluces, en el qual van intervenir fins a 1903.
De 1904 a 1914 la fila va tornar a desaparèixer; per a retornar a la Festa en 1918, amb un disseny de Fernando Cabrera, en el qual destacava l'ampla capa roja amb mànegues i la túnica de vellut verd adornada amb un lleó rampant, símbol de Pamplona, i les cadenes de Navarra. Mantenien la boina, però en aquest cas era verda amb la borla blanca.
En 1976, any en què es va celebrar el VII Centenari de l'Aparició de Sant Jordi a Alcoi, van tenir el càrrec de capità cristià en la persona d'Adrián Espí Valdés, i també és la primera volta en la història de la Festa que l'Entrada Cristiana es va fer per la vesprada.
En Festes els acompanya la banda de música Societat Musical Beniatjarense del xicotet poble valencià de Beniatjar.
En l'any 2004 van tindre l'últim Capità en la persona de Jorge Espí Verdú i l'any 2003 l'Alférez, que va ser Santiago Llorca Gomis.