L'encarregada d'obrir l'Entrada Cristiana 2019 era la filà Tomasines d'Alcoi al tindre el càrrec de capità cristià. Una filà rica i elegant que és herència dels industrials tèxtils i de l'antiga tradició de les Tomasines Velles amb la flor al cap. Només començar el boato ja es podia observar un grup de genets amb el trage clàssic de la filà. Sobre cavall lluïa més la jaqueta marró i els pantalons negres de les Tomasines Velles. L'esquadra oficial desfilava amb "Ramón Petit", un clàssic de la filà Tomasines encara que estiga dedicada a un capità cristià de Ibi. Els dissenys femenins de les filaes cristianes d'Alcoi envoltaven la creu trinitària. Aquest era el símbol i argument del boato dissenyat per Juan Climent. L'Ordre Trinitària fundada en 1193 s'identificava amb una creu roja i blava que al mateix temps són els colors actuals de la filà Tomasines. Uns monjos amb túnica blanca i caputxa negra protagonitzaven la travessia per les muntanyes dels Pirineus que l'Ordre Trinitària va fer per a establir-se en la Corona d'Aragó. El ballet de Virginia Bolufer recreava el deliri trinitari provocat pel cansament del llarg camí. Unes guerreres amb escames de color gris, capes magenta i falda ocre es convertien en arbres. La vegetació del bosc pirinenc estava ben reflectit en les rames verdes i els troncs marrons que tenia el vestuari del ballet de la natura. El maquillatge i la marxa cristiana "Mai-Sabel" arredonien un ballet espectacular com ens té acostumats Virginia Bolufer. La missió de l'Ordre Trinitària a l'Edat Mitjana era alliberar i recuperar esclaus cristians i captives empresonades per exèrcits musulmans. Unes guardianes àrabs aportaven colorit i sumptuositat a l'Entrada Cristiana. El trage de Juan Climent estava composat de teles grogues, verdes i roges. En carros es transportaven als ferits en les guerres i als presoners dels moros. Una estampa de pobresa i malatia molt ben interpretada pels esclaus cristians bruts i plens de sang. Les captives que podien caminar estaven encadenades i maltractades per un grup de musulmans. Els moros portaven un turbant blanc i un trage en tons marrons i taronja i s'acompanyaven d'un grup folklòric tocant la melodia "Zahir Avlu". Les llanceres de roig i tostat amb cuero marró i pells blanques obrien pas a Juan de Mata. El creador de l'Ordre Trinitària era un religiós francés que va tindre una visió divina que li encomanava el rescat d'esclaus cristians. Altre grup de malalts i ferits recordava les expedicions de la comunitat trinitària, carregada amb gàbies i empresonats. Els Trinitaris aconseguien la llibertat dels capturats a les Croades i els cuidaven i tornaven al seu lloc d'origen. El trasllat de cristianes captives estava protegit per un grup de nobles amb espases, cotamalla i una túnica amb dalmàtica de tons rojos. El grup femení de Tizianes blaves portava una falda blanca, cuero marró i pells als muscles. El segon ballet representava com les cristianes marrons lluitaven contra musulmanes amb caputxes negres. Els salts i piruetes de les ballarines semblaven una forma d'alliberar-se de l'enemic opressor. El ballet acabava amb unes trinitàries de blanc envoltant a les guerreres formant una torre humana. El ritme de l'obra "Captivis Libertas" de Francisco Valor va provocar que les ballarines anaren parant-se en el recorregut i es produira el primer tall de l'Entrada Cristiana 2019. Un grup templari amb túnica blanca repetia al pit el símbol trinitari de la creu roja i blava. Els templaris amb cotamalla custodiaven als cavallers del capità cristià. Sobre una plataforma senzilla desfilaven els familiars i amics de Juan Enrique Miralles. El trage dels cavallers agafava el blau tomasina i el dividia en distintes tonalitats a la falda. Les botes, la corassa i el casc alat estaven fet de metall platejat, mentre que el cinturó tenia una part de cuero marró. No és la primera volta que els cavallers de la filà Tomasines desfilen amb la marxa cristiana "La victòria". Un palanquí arrastrat per un búfal transportava als rodelles i al casc del capità tomasina 1991. El conegut Pope era el pare del capità cristià 2019 i era necessari un detall en la seua memòria. Juan Enrique Miralles apareixia junt a la seua filla sobre una plataforma que homenatjava a les figures escultòriques de la façana de l'Hotel Reconquista d'Alcoi. El trage del capità cristià de la filà Tomasines no renunciava al color blau en la curta túnica. Però el metall era el protagonista del trage imaginat per Ignacio Trelis. Cotamalla i botes de metall i escames de plata en la part inferior. Al pit el capità cristià lluïa una corassa amb un drac platejat, fent referència a l'animal insígnia de la filà Tomasines. Més metall als braços i muscles de Juan Enrique Miralles, on destaca una creu trinitària. I per últim un casc amb puntes de metall com si es tractara d'una corona guerrera d'un rei. El capità cristià movia la seua llança amb emoció mentre sonava l'estrena de Francisco Valor "Terra Trinitas", inspirada en el rock simfònic que li agradava de jove. La capa roja dissenyada per Ignacio Trelis era una meravella plena de brodats en fil d'or i una gran creu trinitària. La favorita portava un refinat vestit i els cabells al descobert. La falda li arribava fins als peus i estava plena de brodats, també en la part superior on hi havia una creu en tons ocres. Una verdadera princesa que s'inspirava en la llegenda de Sant Jordi i el drac. Per darrere la favorita tenia un mant de roses roges que s'expandien per la falda i també per la carrossa. Una estampa preciosa que es rematava amb la sang d'un drac convertida en roses. El drac daurat de la carrossa tenia una llança clavada i d'ahí sorgia la sang que es mesclava amb les flors de la favorita. Dos ermitans negres amb màscares anaven armats amb grans espases per a protegir al capità cristià i la seua filla. Unes religioses amb pals portaven un trage composat per una caputxa negra, un bolset de cuero marró i una falda blava i blanca amb una creu roja. Les dames van desfilar amb una marxa cristiana típica de Francisco Valor: "Creu daurà". L'ambient bèl·lic del boato tomasina va mutar cap a un ambient de palau gràcies a les dames amb corona daurada. L'original túnica representava un tapís de Sant Jordi d'estil bizantí. Al trage de les dames no podia faltar la pedreria i el color blau de la filà. La carrossa acabava amb els àngels de l'altar del Temple de Sant Jordi. Una obra modernista de l'alcoyà Lorenzo Ridaura on normalment es troba a Sant Jordi el Xicotet, però que en aquest cas estava el casc de la rodella del capità cristià 1991: Juan Miralles Mira. Unes cortesanes vestides de blau, gris i negre precedien al ballet d'Ana Botella. La coreografia del banquet reial s'obria amb uns arlequins en tons pastel i uns bufons amb màscares i un barret de disfressa de Carnestoltes. Ana Botella feia una evolució del ballet de la capitania tomasina de 2005 i aquesta volta li donava protagonisme a les reines del mon. Cada ballarina lluïa un treballat vestit pompós que mantenia l'estètica del regne del que provenia: Egipte, Escòcia, Xina, Alemanya, França, Tailandia, Índia, Marroc, Anglaterra, Etiòpia, Noruega, Turquia, Itàlia, Japó i Rússia. Les luxoses convidades disfrutaven d'una festa al palau en la que les serventes de blau i blanc donaven copes de vi per a brindar. El fantàstic ballet d'Ana Botella acabava amb unes vidrieres humanes que aportaven encara més colorit. Unes xiquetes de negre amb perles de colors ballaven desde unes finestres medievals. La banda de música tocava per al ballet de donzelles la marxa cristiana "Deus Vult". Unes guerrers amb caputxes portaven un trage de Juan Climent que es partia en dos parts: La dreta amb la túnica blava tomasina i l'esquerra amb teles tostades. La carrossa dels consellers del capità cristià recordava a l'escola de traductors de Toledo. El grup d'escrivans saludava al so de "Fanfàrria Alatriste" estrenada a l'última alferecia cristiana de la filà Gusmans. Els trages dels consellers eren elegants i representaven la religió catòlica, islàmica i jueva amb sobrietat. L'esperit reconciliador de l'Ordre Trinitària es va veure al final del boato tomasina amb un desig de pau i respecte entre cultures. Però els temps de guerra també estaven presents en la capitania cristiana, per mitjà de l'esquadra de negres. Un disseny de Juan Climent poc innovador que no es distanciava del seu estil, no obstant va resultar impressionant. La falda recordava a les tires de la túnica tomasina però en tons negres. El gris també es podia apreciar en adorns i als metalls. El cuero marró es veia al pit i al cinturó amb una creu roja. Els fils blancs d'algunes parts del trage es semblaven a la barba veterana dels esquadrers. El símbol tomasina del drac es trobava al pit i al casc alat de metall. Una espasa i una llança eren les armes de la primera esquadra especial del dia. La capa roja d'estil tomasina penjava desde un costat de l'esquena. Tot el seguici va desfilar cohesionat excepte l'esquadra de negres mercenària que va provocar un dels tants talls de la jornada. Amb la ferotge esquadra de negres va sonar per primera volta a Alcoi la marxa cristiana "Arcum". El gloriós capità cristià Juan Enrique Miralles Jordà va acabar dirigint l'esquadra de negres pel final de l'Avinguda País Valencià. La filà Tomasines ha superat els seus 2 anys de càrrec amb una nota molt elevada.
