FALLES AJUNTAMENT VALÈNCIA 1965-1999

 

Març és el mes de les Falles en moltes poblacions valencianes. Al Cap i Casal es celebren de forma increïble amb grans monuments figuratius d'enorme grandària que sorprenen als visitants. Una de les tradicions més famoses del país no sols es basa en mascletaes, Ofrendes a la Mare de Déu dels Desamparats i festa desenfrenada. L'art de cada comissió es veu reflectit en les Falles, entre les que destaquen les de Secció Especial. Enguany al blog ampliem interessos i descobrirem aquelles Falles importants o que han guanyat premis en les categories més exigents. València porta més de 60 anys amb espectaculars Falles a l'Ajuntament, desprès del mític "So Quelo" dels anys 40. Recordem algunes Falles més recordades de la segona meitat del segle XX.

Falla Ajuntament 1965 Artista: Vicente Luna Cervero Lema: Homo Sapiens.

Falla Ajuntament 1966 Artista: José Barea Sánchez Lema: Ahí queda aixó.

Falla Ajuntament 1967 Artista: José Barea Sánchez Lema: Los que se ponen las botas con las Fallas.

Falla Convent Jerusalem 1967. Lema: Lleó.

Falla Ajuntament 1968. Lema: Quin coet.

Falla Na Jordana 1968. Lema: Xe quin món!

Falla Ajuntament 1969 Artistas: Hermanos Fontelles Alegre Lema: Intentant passar-la a plom.

Falla Ajuntament 1970 Artista: Salvador Octavio Vicent Cortina Lema: Solar.

Falla Mercat Central 1970 Artista: Vicente Luna Lema: La marxa de la ciutat.

Falla Plaça del Pilar 1970 (Categoría Especial) Artista: Pepet Lema: Les coses del món, circo son.

Falla Ajuntament 1971 Artista: Salvador Octavio Vicent Cortina Lema: El Coloso de Rodas.

Falla Ajuntament 1972 Artista: Salvador Octavio Vicent Cortina Lema: El pensador valencià.

Falla Ajuntament 1973 Artista: Vicente Luna Cerveró Lema: La llibertat.

Falla Ajuntament 1974 Artista: Vicente Luna Cerveró Lema: Els atributs de Atenea.

Falla Ajuntament 1975 Artista: Vicente Luna Cerveró Lema: La serp de mar.

Falla Ajuntament 1976 Artista: Vicente Luna Cerveró Lema: Vanidades.

Falla Ajuntament 1977 Artista: Vicente Luna Cerveró Lema: La nova Torre de Babel.

Falla Ajuntament 1978 Artista: Vicente Luna Cerveró Lema: Pirates de hui.

Falla Ajuntament 1979 Artista: Vicente Luna Cerveró Lema: La pol·lució.

Falla Ajuntament 1980 Artista: Vicente Luna Cerveró Lema: El juicio final.

Falla Convent Jerusalem 1980 Artista: Manolo Martín Lema: El circ de la vida.

Falla Na Jordana 1980 Artista: Vicente Aguilleiro Lema: Los juegos.

Falla Plaça del Pilar 1980 Artista: José Martínez Mollá Lema: L'Auto-Mania.

Falla Ajuntament 1981 Artista: Vicente Luna Cerveró Lema: Concorde...Concòrdia.

Falla Convent Jerusalem 1981 Artista: Manolo Martín Lema: La Gloria.

Falla Ajuntament 1982 Artista: Vicente Luna Cerveró Lema: Compte arrere.

Falla Na Jordana 1982 Artista: Manolo Martín Lema: Els pecats capitals.

Falla Ajuntament 1983 Artista: Vicente Luna Cerveró Lema: Este país.

Falla Plaça del Pilar 1983 Artista: Vicente Agulleiro Lema: El carnaval.

Falla Ajuntament 1984 Artista: Mario Lleonart Herrero Lema: Visita d'altre món.

Falla Ajuntament 1985 Artista: Manuel Martín López Lema: Fantasia.

Falla Ajuntament 1986 Artistas: Manuel Martín López i Francis Montesinos Lema: L'Estoreta Velleta.

Falla Convent Jerusalem 1986 Artista: Julio Monterrubio Lema: El dia d'abans.

Falla Plaça del Pilar 1986 Artista: Vicente Agulleiro Lema: La supervivència.

Falla Ajuntament 1987. Artista: Manolo Martín Lema: Projecte de Falla.

Falla Na Jordana 1987 Artista: Miguel Santaeulalia Núñez Lema: Per darrere i per davant.

Falla Ajuntament 1988 Artistas: Manuel Martín López y Ortifus Lema: Lo tenemos todo debajo, pero.

Falla Na Jordana 1988 Artista: Agustín Villanueva Lema: Comoditat valenciana.

Falla Plaça del Pilar 1988  Artista: Vicente Agulleiro Lema: Las cuatro estaciones.

Falla Ajuntament 1989 Artista: Miguel Santaeulalia Núñez Lema: Queridos Reyes de...Occidente.

Falla Plaza del Pilar 1989 Artista: Vicente Agulleiro Lema: La gran campanada.

Falla Ajuntament 1990 Artista: José Martínez Mollá Lema: Tirant lo Blanch.

Falla Convent Jerusalem 1990 Artista: Enrique García Ibáñez Lema: Los mil y un amores.

Falla L'Antiga de Campanar 1990 Artista: Ramón Espinosa Lema: Lluites de sempre.

Falla Plaça del Pilar 1990 Artista: Vicente Agulleiro Lema: Luz y acción.

Falla Ajuntament 1991 Artista: José Martínez Mollá Lema: En la terreta de l'art.

Falla L'Antiga de Campanar 1991 Artista: Ramón Espinosa Lema: Cuentos chinos.

Falla Ajuntament 1992 Artista: José Martínez Mollá Lema: Carmen.

Falla L'Antiga de Campanar 1992 Artista: Ramón Espinosa Lema: 500 anys després.

Falla Ajuntament 1993 Artista: José Martínez Mollá Lema: La muntanya de la cultura.

Falla Ajuntament 1994 Artista: José Martínez Mollá Lema: 50 Aniversari.

Falla Convent de Jerusalem 1994 Artista: Pascual Calleja Lema: Vanitats.

Falla Ajuntament 1995 Artista: José Pascual Ibáñez Lema: Homenaje a la pintura de Sorolla.

Falla Ajuntament 1996 Artista: José Pascual Ibáñez Lema: De Valencia i dolces.

Falla Mercat Central 1996  Artista: Ramón Espinosa Lema: El espiritu del mal.

Falla Ajuntament 1997 Artistas: Ramón y Antonio Ferrer Lema: La nostra història.

Falla Na Jordana 1997 Artista: Miguel Santaeulalia Lema: De la festa, la vespra.

Falla Ajuntament 1998 Artista: José Martínez Mollá Lema: Cultura 98.

Falla L'Antiga de Campanar 1998  Artista: José Luis Pascual Nebot Lema: Açó tot es amor.

Falla Na Jordana 1998  Artista: Miguel Santaeulalia Núñez Lema: El crepúsculo de los dioses.

Falla Plaza del Pilar 1998 Artista: Julio Monterrubio Lema: Érase una vez.

Falla Ajuntament 1999 Artista: Vicente Agulleiro Aguilera Lema: La Valencia del año 2000.

Falla Convent Jerusalem 1999 Artista: Alberto Rajadell Lema: Espanya oleee!

Falla Na Jordana 1999 Artista: Miguel Santaeulalia Núñez Lema: Carnestoltes moltes voltes!

Falla Plaça del Pilar 1999 Artista: Julio Monterrubio Lema: Baile de máscaras.

CANÇONS D'OVIDI MONTLLOR

Amb motiu del 30 aniversari de la mort d'Ovidi Montllor anem a recopilar les seues cançons més emblemàtiques. L'alcoyà és un dels cantants i actors més complets de la música catalana, i com ell deia ho fa a la manera de València. La intensitat dramàtica de les seues cançons era inenarrable i al llarg dels seus 8 discs va demostrar la seua naturalitat. Les lletres reivindicatives anaven acompanyades de precioses melodies, destacant l'acompanyament a guitarra de Toti Soler. Ovidi va nàixer el 4 de febrer de 1942 i la postguerra i la pobresa li van complicar la infància però li van donar consciència de classe. I això que estudiava als Salesians i intentava escapar-se de les misses. Ovidi provenia d'una família molt humil i el seu pare era anarquista, com molts altres alcoyans de principis del segle XX. Ovidi Montllor era una persona molt intel·ligent i no va perdre mai els seus orígens ni la seua identitat. Era coherent fins hi tot participant a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi en una de les filaes mores de classe obrera: La filà Mudéjares. Desprès de traure el disc "A Alcoi", dedicat a la població en 1974, va fer la Primera Diana en 1975. La lletra de "El meu poble Alcoi" descriu les coses boniques i també els defectes de la ciutat de les costeres i els ponts.

Una frase cèlebre seua és "Hi ha gent a qui no li agrada que es parle s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense". El van intentar callar moltes voltes, però Ovidi Montllor sempre va ser íntegre. L'èxit de públic era degut a que el seu directe agradava molt. Es creava un ambient emotiu i íntim que movia masses de gent sensibilitzada amb la causa que defenia Ovidi Montllor. La seua viuda Neus Solsona i les seues filles Elena i Jana el recorden com una persona tímida, intensa, solitària i satírica a qui li agradava el café licor i discutir sobre comunisme, filosofia, l'art, la independència dels Països Catalans o els problemes de la societat. Ovidi va debutar al teatre en 1962, amb el grup alcoyà "La Cassola". Era amant de la serra Mariola i ho va deixar clar en la seua música, que no sols parlava del franquisme, el valencià i la lluita contra el capitalisme. El seu humor es veu reflectit en cançons com "Camisseria" o la pel·lícula "Amanece que no es poco", en la que interpretava a un guàrdia civil. Al cine va tindre papers en les pel·lícules poc comercials o de producció valenciana.

El cantautor de la nova cançó protesta va ser un referent als anys 70, quan la dictadura de Francisco Franco anava diluïnt-se i es començava a veure certa llibertat. Ovidi Montllor Mengual estava compromès amb la llengua valenciana i era d'ideologia d'esquerres. Tenia una gran capacitat de dicció per a recitar poemes, especialment de Vicent Andrès Estellés. Desprès de triomfar com a rapsode i compositor, amb l'arribada de la democràcia les discogràfiques li van donar l'esquena. Els polítics no volien recolzar-lo ja que era molt crític amb el poder i Ovidi va patir marginació i traves en el camí professional. El talent era evident, però en la Transició se'l va condemnar al silenci. Televisions com Canal 9 el van invisibilitzar sempre i va ser despatxat d'empreses musicals i vetat en programes de ràdio. Es va dedicar a criar a la seua filla Jana a Barcelona fins que li van detectar càncer. Als anys 90 per fi van aplegar els reconeixements, sobretot per part de Catalunya i de l'Ajuntament d'Alcoi, la seua ciutat natal a la qual va estimar sempre. La seua amistat amb artistes com Isabel Clara Simó, Joan Manuel Serrat, Raimon, Maria del Mar Bonet o Lluís Llach va permetre que molts cantants feren un concert conjunt en Alcoi l'any 1994. El motiu no era altre que fer-li un emotiu homenatge abans de que faltara. El dia 10 de març de 1995 "va fer vacances", com ell es referia a morir per l'empitjorament de la seua malaltia.

L'ostracisme dels 80 es va convertir en molts reconeixements a títol pòstum. Amb remordiment molts polítics li van començar a dedicar ceremònies, però no va ser fins a 2013 que Alcoi li va dedicar una avinguda. El grup de Castalla "El Diluvi" va tindre prou popularitat fins la seua parada en 2023. La cantant Flora Sempere va iniciar la carrera del grup versionant cançons d'Ovidi Montllor i de fet "El Diluvi" és el títol d'una dels temes més coneguts. Al barri del Viaducte on va nàixer i viure es va col·locar un monument, esculpit pel seu amic Antoni Miró. L'escultura de la seua cara al cel es va inaugurar en la commemoració del 18 aniversari de la seua mort i s'ha convertit en un símbol de la ciutat. Gràcies al "Passeig Ovidi Montllor" ja és real aquell càntic de "Ovidi, Alcoi no t'oblida".