La pluja va fer acte de presència en la desfilada de la mitja lluna. Amb l'arrancà de la filà Llana, que tenia la capitania mora, va arribar una forta tempesta que no va arribar a suspendre la desfilada. Una fina pluja va deslluir la primera part de l'Entrada Mora. A pesar de la pluja, el públic va aplaudir la capitania mora de la Llana per l'excel·lent boato que van oferir amb molta presència femenina en una època en la que començava a augmentar el nombre de dones participants en boatos. La percussió anunciava l'arribada d'un llarg seguici com feia anys que no es contemplava. Francisco Matarredona, un veterà de la filà Llana, ostentava la capitania mora damunt d'una carrossa tirada per esclaus cristians. Elegantment sentat saludava a la gent que aguantava l'aigua baix els paraigües. Justament quan va entrar a la Plaça de Espanya amb les campanes voltejant en l'Església de Santa Maria, la pluja va arreciar desalentant un poc al públic. Però Francisco Matarredona, vestit per Rafael Guarinos amb un trage clàssic i d'estil llaner, no volia desperdiciar la gran vesprada del 22 d'abril. Les dos favorites anaven sentades davant la jaima envoltada de palmeres. Elles portaven un trage blanc amb turbant de color sepia i el seu iaio un llarg xaleco roig, uns bombatxos grocs i una faixa verda. El blanc estava en la capa i també al turbant amb xapetes daurades. El capità moro 1986 va gaudir d'una estrena musical: "Fanfàrria llanera". Francisco Matarredona culminava tota una vida dedicada a la filà Llana, fins hi tot el seu fill havia sigut alférez moro l'any anterior. Els peveters i els palios eren elements imprescindibles d'un boato senyorial i d'estil nòmada, com aquest que va traure al carrer la filà Llana en 1986. També un grup de moros de groc transportava xiquetes en palanquins que saludaven al compàs de la marxa mora "A mons pares". El negre també va ser protagonista d'un grup de huríes tocant la percussió. Les gàbies estaven plenes de coloms i els bous arrastraven carros d'armes. Els xiquets vestien els colors blanc, sepia i groc als bombatxos. Els jéques àrabs cavalcaven sobre cavalls mentre les aiguadores del desert vestien senzillament de negre i blanc. El capità tenia a la seua disposició un esquadró de guerrers de blanc i roig amb turbant negre encarregats de custodiar-lo i protegir-lo. Tots ells desfilaren amb "El moro del Sinc", conegudíssima marxa mora encara que alguns anaven a cavall i altres formant una filera recta i amenaçant. Els cavallers del capità desfilaven seguint-li els passos a l'esquadra oficial amb "Llanero i president". Portaven trages de tuareg del desert, uns autèntics nòmades de negre sobre camells. L'esquadra de negres era molt original amb tons rojos, metalls daurats a la corassa i la cara pintada de negre. Negra també era la capa, que portava un escut d'or redó. I al igual que el cel, la marxa mora també estava marcada per la paraula negre: "L'entrà dels negres" va ser estrenada per l'esplèndida esquadra de negres llanera. El turbant blanc amb fines plomes era totalment clàssic, tal i com havia imaginat el seu autor: Manuel Fuster. La filà Llana va ser molt aplaudida en el seu any de capità moro 1986.
No hay comentarios:
Publicar un comentario