ALFERECIA MIQUEROS 1987

La filà Domingo Miques, coneguts com Miqueros, mostraren en el final de la vesprada del 22 d'abril de 1987 un espectacular boato molt moruno. Els tocava fer l'alférez i tancar no sols l'Entrada Mora sinó també el dia de les Entrades. Unes moretes de verd tapades amb vels arrastraven llargues estores mentre que altres portaven banderoles. Unes dones de blau amb ploma blanca al turbant s'encarregaven de decorar el carrer amb pètals de flors per a l'arribada d'Adolfo Mataix Ruiz. L'alférez miquero 1987 va aparèixer triomfal i tranquil amb un trage fosc en el que predominava amb força el negre. Els preciosos metalls en forma de xapetes complien la funció de corassa protectora. El turbant estava decorat amb perles. Les teles platejades destacaven per damunt de la senzilla túnica negra dissenyada per Alejandro Soler. Desfilava protegit per una guàrdia amb escuts i trages blancs en una carrossa amb alguns trets de l'arquitectura àrab. El boato va destacar per la enorme presència femenina convertida en molts grups d'huríes, algunes de roig i verd que arrastraven la carrossa d'una sargantana, el símbol de la filà Miqueros. Les palmiteres de blanc i negre portaven plomalls i un grup vestia un trage on es conjuntaven el groc i el blau amb els bombatxos blancs. Unes mores molt aplaudides amb la túnica lila i el turbant negre precedien a les dos favorites que portaven trages diferents i llargues capes. Les filles van desfilar a peu per la falta de portejadors i com a nota negativa Alejandro Soler no estava gens content amb la realització dels palanquins, ja que no tenien res a veure amb els que havia dibuixat al boceto. També van haver aiguadores amb cànters acompanyades de la música de "Fanfàrria Domingo Miques". Un complet harem per a l'alférez moro Adolfo Mataix Ruiz. A més a més, tota la música que va sonar en aquella alferecia miquera va estar composta per Enrique Llàcer Regolí per a ser estrenada amb la filà Miqueros aquella vesprada, i també va eixir una banda de música tocant "No ho faré més". Les dones amb percussió van tindre el seu protagonisme en un boato que va ser un exemple a seguir també per la seua puntualitat. La guinda del pastís la va posar una esquadra de negres original, novedosa i senzilla que no va deixar indiferent ningú. El maquillatge facial i corporal era el clàssic de color negre. Els colors característics del turbant miquero es combinaven en un reestructurat turbant. De la faixa blanca amb ratlles roges penjaven nombrosos cercles daurats. La marxa mora que els acompanyava es titulava "Leila" i es complementava perfectament amb el trage de bombatxos verds i capa groga. Eixa va ser la millor manera per a tancar l'Entrada Mora 1987: Amb l'esquadra de negres disseny de Luis Solbes i amb l'esquadra de blancs que va desfilar amb "El moro del Sinc", tal i com marca la tradició.