En un matí de fred però amb el sol fora la filà Almogàvars iniciava la seua capitania cristiana 2017. Alcoi havia viscut una Diana històrica i estava impacient per veure els trages de Luis Sanus, dissenyador i capità de l'estimada Llaganya. Un càrrec fet desde el cor i amb una base històrica real per a contar com eren els mercenaris almogàvers a l'Edat Mitjana. El nou Sargento Javier Lerma donava pas a l'esquadra oficial al so de "Almogàver i alcoyà", marxa cristiana de José Maria Valls. El primer ballet era d'Elena Tudela i s'ambientava en la batalla de Cagliano. El lema almogàver "Desperta Ferro" quedava patent en la plataforma de la percussió metàl·lica que impulsava al ballet amb fletxes de ferro. La batalla de Sicília va ocórrer en 1305 al castell de Cagliano i els almogàvers van lluitar a favor de la Corona d'Aragó. Les ballarines mureres portaven un destapat trage guerrer en tons marrons i plomes negres. Una tropa femenina celebrava la victòria fent soroll amb espases i ferros. Unes portaven trages de pells marrons i tostades i altres trages de cuero negre. Els homes lluitadors anaven amb pantalons i coberts de pells de color gris. El següent grup del boato recordava a la cavalleria daurada. El ballet d'Ana Botella animava el matí gelat amb un grup de princeses vestides amb túniques de diferents tons pastel. Unes ballarines camuflades amb fulles verdes robaven els tresors que les princeses duïen a les mans. En això consistia el ballet del saqueig amb la marxa cristiana "Als joglars" com a banda sonora. Les últimes ballarines d'Ana Botella portaven espases i faldes cosides amb trossos de pells marrons i tostades. Uniformitat de colors en el boato de l'aclamat Luis Sanus Pastor. La carrossa del ballet estava plena de gàrgoles de pedra. El cuidat maquillatge s'adheria a les escames de color gris de les gàrgoles. Entre teles roges apareixia un Jaume I enfadat per l'incessant saqueig dels almogàvers. El grup femení d'Atenes lluïa un preciós trage blau amb adorns rojos i de metall daurat. El drac i la torre estaven presents en el trage com a símbols de la filà Almogàvars d'Alcoi. Els estandards de Jerusalem, Mallorca, Cerdanya, Montpellier i Nàpols es van succeir al llarg del boato per ser les regions conquerides pels consells almocatens. Els adalils a cavall portaven unes curioses túniques amb els colors de les banderes dels estats que representaven. El conjunt policromàtic va ser molt cridaner, destacant el casc amb cotamalla. La marxa cristiana "Almugâwir" és molt apropiada per a aquesta filà. Les guerreres de Grècia saludaven desde les almenes d'un castell. Lluïen un bèl·lic disseny de Luis Sanus en el que els colors principals eren el blau, marró i negre. Els rodelles i els xiquets van suplir la falta de música amb alegria. Anaven sobre un drac de fusta i vestien trages blaus. Unes ballarines vestides d'home recordaven un moment històric en el que les dones es van tindre que vestir d'almogàver per a defensar les seues terres. Per això el ballet de la batalla de Galípoli estava format per homes i dones, al igual que tot el documentat boato de la coneguda filà Llaganya. Els trages austers estaven impregnats dels colors negre i ocre, encara que la segona part del ballet era més imaginativa, mitològica i onírica. El drac blaus de l'escut de la filà apareixia representat amb unes ballarines que sorprenien pel maquillatge i el casc amb banyes. Les escames dels dracs eren de color blau clar i les faldes d'un blau marí. La carrossa escalonada amb les dames desfilava darrere del ballet del mar Mediterrani. Subjectada per fustes estava la favorita amb un trage del seu marit: Luis Sanus. El color principal era el marró en tres tonalitat. Destacava l'ample cinturó de cuero, l'arc i la capa blava amb fletxes, dracs i plomes roges. La marxa cristiana "Folixa Asgaya" va ser l'elegida per la favorita pels seus origens asturians. Les dames, amb capa roja, aparentaven ser ferotges gràcies a uns trages amb pells, metalls, armes i una túnica separada per teles marrons i blanques. Les veus de la coral es mesclaven amb les xirimites de "La Muixeranga d'Algemesí". Els castellers de la localitat valenciana pujaven uns damunt d'altres per a formar les tradicionals torres humanes. Els castellers d'Algemesí s'identifiquen amb els colors blau i roig perquè és l'uniforme rallat de les Festes en honor a la Mare de Déu de la Salut. El nombrós públic estava impressionat per l'altura dels castellets, ja que la Muixeranga no havia eixit mai del seu poble natal. El grup Harca representava als almogàvers de Cocentaina que van ser cridats per a lluitar desde Oriola pel rei Pere el Cerimoniós. Els senzills trages de tons ocres estaven confeccionats per José Moiña. Uns guerrers amb pells de corder portaven taulons de fusta per a defensar-se. Els taulons van ser aprofitats per a que el xiquet alcodianet pujara fins la carrossa per a entregar-li les claus de la ciutat a Luis Sanus Pastor. Els sentiments afloraven en l'emocionat capità cristià, que fins hi tot havia investigat com vivien els almogàvers catalans. Com Luis Sanus és pintor s'havia dissenyat el seu propi trage, amb una capa blava amb un drac i els escuts de les filaes alcoyanes. La vistosa túnica blava estava feta de macramé i coberta per una corassa de cuero marró a base d'escates. La cotamalla cobria els braços i el cap perquè el casc de bronze era xicotet. Al pit el drac de la filà Almogàvars i al cor el record del seu pare llanero. Una plataforma de fustes servia com a defensa i transport dels cavallers: familiars i amics de Luis Sanus. Baix de la carrossa s'apreciava una horda armada de gran impacte visual. Els cavallers lluïen uns espectaculars trages amb metalls, pells de color gris i xapetes. El toc colorista l'aportaven les capes diferents però els colors predominants eren el blanc, negre i marró. Al pit portaven un escut redó roig i l'arma utilitzada era una llança fidel a les verdaderes. Àngel Lluís Ferrando li va dedicar al seu company Luis Sanus la marxa cristiana "Rictus". El nom de l'estrena prové de les paraules ritual i l'enfermetat que va patir el músic abans de 2017. Per últim un grup femení roig d'escolta i unes guerreres amb percussió tancaven el boato de la Llaganya. L'esquadra de negres sols va ser criticada pel tall que va provocar i per escollir "El diví", una marxa cristiana massa escoltada aquesta dècada. Antonio Aracil va ser l'encarregat d'un trage salvatge amb un cinturó de color granate. El cos, decorat amb pintura roja, estava cobert de pells d'animal en distints tons. Un disseny rudimentari que destacava pels ossos i el crani d'un drac al casc. L'emblema de la filà Almogàvars estava present en l'esquadra de negres més guerrera d'aquest any. La metamorfosi de l'esquadrer en drac es podia contemplar en un braç i per les urpes a les muscleres. La capa de pell blanca pareixia una espina dorsal de drac. La llança i el punyal estaven taxats amb sang. El boato de la filà Almogàvars va ser sorprenent, i això que les anteriors capitanies de 1989 i 2003 ja havien deixat el nivell molt elevat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario