JOSÉ PÉREZ VILAPLANA, MESTRE I COMPOSITOR CONTESTÀ
El dia 8 d'abril de 1998 va faltar el mestre José Pérez Vilaplana. Es tracta del músic de Cocentaina que va revolucionar la música festera i va tindre un gran vincle en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, en especial amb els Xanos. I és que el compositor va ser director de la Unió Musical Contestana, la banda que acompanya a aquesta filà mora desde 1941. José Pérez Vilaplana tenia molts amics en la filà alcoyana i va col·laborar amb ells fins la seua mort. La filà Xanos desfila a l'Entrada Mora amb "A mons pares", una peça dedicada amb amor als pares de Pérez Vilaplana. Segons comentava "Vaig nàixer en 1929 en, de, per i per a Cocentaina". Va estudiar solfeig i en 1946 va ingressar en la banda Unió Musical Contestana. Als 23 anys va rebre la batuta de la banda, amb la confiança de Rafael Giner Estruch. Era un home molt agraït i va regalar la marxa mora "Guàrdia Jalifiana" al sahorí Antonio Briva, ja que en 1952 el va ajudar a sufragar els seus estudis d'harmonia. En 1973 va dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi, un honor quasi sempre reservat a músics alcoyans. Va aportar nous aires a les marxes cristianes gràcies a les obres "Zoraidamir" i "Gentileza 72". José Pérez Vilaplana es va formar al Conservatori de València i això el va fer millorar i ser coneixedor de la seua qualitat artística. Es comentava que era un poc egocèntric i que va viure en una situació econòmica prou precària en comparació al seu talent. José Pérez Vilaplana es queixava de que tots li donaven mostres d'agraïment però ell "no menjava de les gràcies". Al seu funeral multitudinari va estar acompanyat dels seus músics i les filaes contestanes del seu cor: Bereberes, Llana, Cruzados i Guàrdia Jalifiana. Fa 21 anys, el Dijous Sant de 1998 el poble de Cocentaina en massa es va despedir del seu mestre als 68 anys. A José Pérez Vilaplana se'l anomenava carinyosament com el mestre, ja que va ser l'impulsor d'una prolífica escola de solfeig per a xiquets en la Unió Musical Contestana. Va ser mentor del conegut compositor actual Francisco Valor Llorens, de qui ja hem fet una recopilació de marxes cristianes. Qui el coneixien destacaven d'ell la seua disciplina, però també una timidesa innata. Feia bromes, però també es posava seriós a l'hora de dirigir la banda. En la seua etapa de 38 anys com a director de la Unió Musical Contestana va aconseguir nombrosos premis. Una etapa daurada de la banda en la que es van presentar a molts certamens musicals, sobretot als anys 70. La creació d'altra banda de música a Cocentaina en 1985 van repercutir negativament en el seu ànim, ja que l'Ateneu Musical de Cocentaina va fer greus acusacions contra el mestre i la seua forma d'entendre la música. Fins hi tot comentaven que havia plagiat algunes parts de partitures de Gustavo Pascual Falcó. El mestre tenia molt bona cal·ligrafia i ajudava als seus alumnes a entendre amb més facilitat les partitures. Per això a ma copiava i recuperava música festera antiga. També la construcció d'una nova seu per a la banda Unió Musical Contestana el va esgotar mentalment i a principis dels 90 la seua banda estava desil·lusionada. Molts s'havien desapuntat per tindre que pagar la nova seu i sols assajaven per a fer concert d'on aconseguir diners. En la jubilació de José Pérez Vilaplana en 1994 com a director i mestre se li van fer molts homenatges i va recuperar l'estima del poble. A part de la seua faceta com a director i docent musical, també va destacar per les composicions de música festera. Va arribar el moment en que la discogràfica "Ja Baixen" li volia gravar un recopilatori, però José Pérez Vilaplana no volia que "la seua joia" formara part d'una col·lecció de música festera més associada a Alcoi. Al final va tindre un disc antològic amb les seues obres, anomenat "Homenatge" i un llibre biogràfic que Antonio Rabadán va publicar com a "Voluntat de fer". Era una de les seues marxes mores famoses, però en té moltes altres que repassem en aquest monogràfic de la seua carrera prolífica en l'àmbit de la música festera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario