L'Alardo és un dels actes més importants de les Festes de Moros i Cristians, i especialment de l'últim dia de la Trilogia Festera Alcoyana. És el dia de la batalla, el que commemora la victòria de les tropes de Jaume I contra els atacants d'Al-Azraq. Està datat que en 1570 ja es feia l'Alardo en Alcoi. Els trabucs són els protagonistes d'aquest antic acte que forma part de la representació teatral del dia els Trons. Desprès de l'estafeta i les Ambaixades, els festers es preparen per a la lluita entre els dos bàndol. Són 14 filaes cristianes contra 14 filaes mores, encara que el final ja està escrit. Es recrea allò que va passar en 1276, amb l'ajuda miraculosa del "Walí Walí". L'Aparició providencial de Sant Jordi va decantar la balança cap als cristians, encara que els guerrers d'Al-Azraq eren més nombrosos i Jaume I tan sols va enviar 40 cavallers a defendre la vil·la. Finalment els 40 cavallers van ser derrotats en una emboscada a el paratge de la Canal, però els sarraïns no van conquistar Alcoi perquè Al-Azraq havia mort durant la Tercera Revolta. Els alcoyans i alcoyanes rememoren aixó la seua història, allò que va passar en estes terres valencianes fa 744 anys.
La pólvora i el fum omplin els carrers d'Alcoi i els dispars dels trabucs creen un soroll i olor increïble. Cada fester dispara 2 kilos de pólvora durant l'Alardo de matí i el de la vesprada. Una quantitat insuficient per al llarg recorregut pel centre de la ciutat. Els càrrecs festers tenen el seu protagonisme durant el dia, ja que lluiten amb espases cos a cos i brinden amb xampany a l'Encaro. També participa el Mossèn Torregrosa, religiós que va animar als alcoyans a defendre el seu territori. Qui porta el trabuc més gran i dirigeix els dispars dels trabucs és el Cop. Les armes de foc són un dels anacronismes de Nostra Festa, ja que no existien a l'Edat Mitjana. Per a disparar hi ha que traure's el permís d'armes d'avantcàrrega. En 1963 es va dividir en dos el trajecte de l'Alardo. Pel matí els cristians retrocedeixen per uns carrers mentre que els moros avancen i per la vesprada ocurreix al contrari.
El trage de les filaes té algunes variacions durant el dia dels Trons, per raons de seguretat i neteja. El canvi més visible és la cantimplora i el peto, que tapa gran part del disseny oficial. A les últimes dècades, la majoria de les 28 filaes han anat fent homogeni l'ús de petos per al dispar. A continuació es poden veure tots els petos que es llueixen a l'Alardo, i que són distints als que gasten algunes filaes mores a l'esquadra de blancs de les Entrades. I aprofitem per a recordar els fets del 5 de maig de 1276, al mateix temps que recuperem imatges de l'Alardo de 2019. L'acte del dispar es va celebrar el 6 de maig, fa un any exacte.
L'aplaçament de les Festes de Sant Jordi 2020 ha provocat que Alcoi es quede aquest abril sense celebracions al carrer. Però la tradició és tan intensa a la ciutat dels ponts que els alcoyans i alcoyanes han trobat alternatives divertides per a poder celebrar els actes programats, dins de les limitacions possibles. Els balcons sempre han sigut molt valorats pels espectadors, però en 2020 han jugat un nou paper. Descobriment de Cartells de Festes desde el balcó, la Glòria al balcó, cant de l'Himne de Festes i com no els aplaudiments per a metges, enfermers, netejadores i altres treballadors que estan esforçant-se per eixir d'aquesta desagradable situació.
Ja el dia 1 d'abril es van encendre les llums de l'Enramada durant mitja hora, recordant l'inici del mes de Nostra Festa. La Setmana Santa tampoc s'ha pogut fer en 2020 i al matí de Pasqua de Resurrecció es van escoltar xiulitets desde els balcons. Més d'una nit han sonat marxes mores i cristianes desde cases de tots els barris. Tant per altaveus com amb músics tocant el seu instrument en directe. Hiroshi Fujii i altres xirimiters també van alegrar les vesprades de la gent. El diumenge de Glòria, 12 d'abril, alguns festers van eixir al balcó per a recrear el pròleg de Nostra Festa. Els Sargentos de les últimes dècades es van gravar en vídeo per a simular una arrancà conjunta de la Glòria a la Plaça d'Espanya. El mateix van fer els Sergentets Infantils al plujós 19 d'abril. L'enginy no ha faltat entre els festers i festeres més nostàlgics. Els càrrecs festers i el pintor del Cartell 2020 van fer videoconferències i entrevistes per a la radio, on animaven a quedar-se en casa per a que la crisi passe ràpid i tots tornem a eixir als carrers. El dia 14 d'abril de 2020 es va decidir desmuntar el Castell de Festes, que s'havia quedat a la meitat quan va començar la quarentena. A la mateixa jornada saltava la noticia de que les Festes de Muro, Ibi i Castalla es suspenien fins a maig de 2021. És el nostre desig disfrutar de la vida i de les Festes de Moros i Cristians al passar l'estiu. Segur que seran unes Festes d'Alcoi plenes de sentiments i amb empatia pels més afectats pel Coronavirus. També es tindran en el cor i el pensament aquells que ja no estan entre nosaltres, independentment de la raó.
El plujós 21 d'abril, dia dels músics normalment, va servir per a tornar a cantar l'Himne de Festes desde casa. Es va tindre molt en el record a la desapareguda Consuelo Colomer, pianista que en 2008 va protagonitzar la direcció més emotiva de l'Himne de Festes. Hiroshi Fujii pot dir que ha sigut un privilegiat al dirigir l'Himne de Festes dos voltes: En 2016 i en 2020 desde el balcó. Les campanes de les esglésies d'Alcoi van revoltejar el 23 d'abril per a anunciar que era el dia del patró. Encara que els carrers estaven buits es notava l'aroma de les roses. Els 5 càrrecs festers de 2020 es van connectar públicament per webcam per a donar-se ànims en la jornada del 25 d'abril, quan s'haurien d'haver celebrat les Entrades. Alcoyans i alcoyanes recolzen a Alfonso Moreno, Ximo Brotons, Rafael Tortosa i Rafael Aracil, com també a les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros i Ligeros. Com a noticia de consolació es parlava de que el dia 26 d'abril s'haguera banyat el Sant Jordiet, Fernando Rius, al ploure intensament.
La solidaritat també ha estat present entre les filaes alcoyanes. Al veure l'escassesa de material d'higiene i salut als hospitals, nombroses entitats alcoyanes s'han posat a cosir mascaretes. Un granet d'arena per a evitar contagis i fer més gran aquesta pandèmia global. Les filaes Gusmans, Miqueros, Cordoneros, Ligeros i Mudéjares han sigut algunes de les que han fet donatius benèfics per a lluitar contra el Covid-19. També han hagut aportacions econòmiques per a la Creu Roja. La excepcionalitat del moment ha fet que les seus socials de les 28 filaes estiguen a disposició dels hospitals. Els festers no poden fer ús de les instal·lacions degut a l'aïllament entre persones. Així que una bona forma d'aprofitar l'espai és cedir els llits per si no hi ha lloc a l'Hospital Verge dels Lliris. Les seus socials podrien ser unes espècie de centre de salut de campanya. Amb els ànims tan baixos, sempre tenim l'opció d'emparar-nos en Sant Jordi. Com diu el poeta Salvador Espriu en un vers d'oració: "Senyor Sant Jordi, patró, cavaller sense por guarda'ns sempre del crim, la guerra civil i la malaltia. Allibera'ns dels nostres pecats d'avarícia i enveja, del drac, de la ira i l'odi entre germans. Ajuda'ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent valenciana".
L'empresa "Alcoi Visual" ha pujat a Youtube tots els seus vídeos de Festes de Moros i Cristians. Amb tota la bona intenció han volgut fer més fàcil el tancament en casa i la millor forma és repassar grans anys de les Festes d'Alcoi. "Alcoi Visual" va posar a la venta cintes VHS de les Festes de Sant Jordi desde l'any 1993 fins al 2004. A partir de 2005 editaven el seu fantàstic vídeo en DVD i així ho van fer fins el recent 2016. A continuació es pot accedir a l'enllaç de la seua pàgina web: http://alcoivisual.com/ Agraïm a la productora aquesta genial idea per a estar més entretinguts mentre hi haja estat d'alarma sanitària pel Coronavirus.
Sant Jordi és una figura universal de la religió, però també està lligat íntimament a gran part de les famílies alcoyanes. Al 2020 es compleixen 1730 anys del Martiri del sant de Capadòcia, patró de la ciutat dels ponts. Però no sols és important per a Alcoi, Sant Jordi també és el patró de Bulgària, Geòrgia, Catalunya, Anglaterra, Grècia, Sèrbia, Portugal i Eslovènia. Això el converteix en un dels Màrtirs amb més devots, sobretot al continent europeu i no sols per als catòlics. Alcoi li dedica les seues volgudes Festes de Moros i Cristians, amb nombroses processons dins del programa d'actes. Entre les més destacades la del Trasllat del Xicotet, la de la Relíquia i la Processó General. La iconografia de Sant Jordi és molt extensa, desde imatges bizantines fins a quadres del Renaixement. En Alcoi la forma més estesa de pintar a Sant Jordi és sobre una cavall blanc i amb una fletxa a la ma. El Santoral marca com a dia de Sant Jordi el 23 d'abril, encara que aquest any no es podrà celebrar per la pandèmia del Coronavirus. La millor forma de rendir-li tribut a Sant Jordi hui és quedar-se en casa resant per a que Sant Jordi ajude a acabar amb aquest problema sanitari a nivell mundial.
Sant Jordi de Capadòcia era un soldat romà que desde ben jove va destacar com a militar. Es calcula que va nàixer prop de Turquia i era fill d'un palestí. Va viure en temps de l'emperador Dioclecià, qui tenia l'obsessió d'organitzar persecucions contra els cristians. Sant Jordi es negava a obeir les ordres dels romans i va acabar sent un objector de consciència. Quan es va convertir al cristianisme va repartir les seues possessions entre els pobres. Sant Jordi va ser un defensor de la fe en Jesucrist i un gran justicier d'aquells que professaven el cristianisme. Va ser apressat, torturat i decapitat a l'any 290 desprès de Crist. El seu martiri va commoure als cristians i el seu cos va ser portat de Nicomedia a Lydda. El papa Gelasi el va santificar a l'any 494 d.C.
Ràpidament es van crear mites sobre Sant Jordi i segles desprès els templaris van importar moltes llegendes de Sant Jordi a Europa desde Orient. Una de les més populars era la llegenda del drac, però també moltes altres històries en les que alliberava les terres del mal. En l'època de les Croades ja hi havia molts temples en honor a Sant Jordi i en Terra Santa se'l venerava molt. A la Corona d'Aragó, la devoció a Sant Jordi va arribar gràcies als almogàvers catalans al segle XII. Un dels crits de guerra era "Sant Jordi firam firam!". La repoblació de la vila d'Alcoi quan va ser conquerida per Jaume I es va fer a partir de gent provinguts del nord i per això al segle XIII Alcoi ja aclamava a Sant Jordi. Però no va ser fins a 1276, en la Tercera Revolta d'Al-Azraq, quan Sant Jordi va fer la seua providencial Aparició per a decantar la batalla en favor dels cristians. Desde aquell miracle Sant Jordi és el patró d'Alcoi i al segle XIV ja tenia una ermita. Al segle VII es van exhumar cossos dels Màrtirs per a
aconseguir relíquies, com la falange de Sant Jordi. A València hi ha un os del
braç de Sant Jordi, 3 dits i el fèmur. Un dels dits de Sant Jordi està exposat en les andes actuals de la Relíquia daurada. Alcoi va rebre la relíquia de Sant Jordi a l'any 1832, convertint-se en un any de profunda espiritualitat per a lluitar contra el còlera. El dit de Sant Jordi va ser rebut pels alcoyans amb vítols, bandes de música i pólvora. El talismà de fe cristiana va ser portat en processó fins l'Església Arxiprestal de Santa Maria per a ser venerat.
Temps desprès de la Guerra de Sucessió (Espanya 1701-1714), Alcoi ja celebrava Festes en honor a Sant Jordi. Hi havia actes de soldadesca i altres relacionats amb la batalla d'Alcoi en 1276. Però el moment culminant en el que apareixia Sant Jordi es produïa desprès de l'Alardo. La princesa Margarita pujava a un escenari i demanava l'ajuda de Sant Jordi. Al mateix temps, un gran drac s'acostava a ella per a menjar-se-la, tal i com narra el conte de "Sant Jordi, la rosa i el drac". Un cavaller amb la creu roja al pit apareixia i clavava una llança en la boca del drac. Aquest monstre verd amb llarga cua era anomenat Cucafera. Era tan coneguda en Alcoi que al 1741 ja s'inclou la Cucafera com l'acte més important de les celebracions alcoyanes. La Cucafera també desfilava abans de les Processons, i al ser un drac articulat molt gran tenia la funció d'obrir el pas. La forma de participació de la Cucafera va anar variant i tenia uns aparells que permetien robar els barrets als espectadors.
La primera escultura de Sant Jordi trobada a Alcoi data de 1811. Va ser una obra del moliner Miguel Gironés, que era molt devot del patró. A 1811 l'escultura va ser portada a muscles per festers de la filà Llana, a la que pertanyia Miguel Gironés. En aquesta figura eqüestre ja es reconeix al Sant Jordi Matamoros, un clàssic de la iconografia alcoyana del patró. El drac i la Cucafera és substituïda per musulmans en estat agònic. Un dels musulmans morint que es pot apreciar va ser la clau per a celebrar el bicentenari d'una filà alcoyana. El trage del musulmà era molt semblant al de la filà Miqueros. A l'any 1867 ja existia altra figura del Sant Jordi eqüestre llançant fletxes als musulmans, col·locats als peus del cavall blanc amb les pates alçades. Aquesta figura va ser destruïda a la Guerra Civil Espanyola. Al 1940 se'n va encarregar una nova més gran, aprovada pel règim dictatorial de Francisco Franco. L'artista Enrique Galarza Moreno de Picassent és l'autor de l'actual Sant Jordi Eqüestre d'Alcoi. És sorprenent que l'únic edifici del clero que va sobreviure a la Guerra Civil va ser precisament el Temple de Sant Jordi.
Alcoi va celebrar de forma esplendorosa el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi en 1890. Actes culturals, socials i religiosos van formar part de les Festes de Moros i Cristians de 1890, en la que el patró va tindre encara més importància. Anselmo Aracil Jordà era el president de l'Associació de Sant Jordi desde 1888. Als mesos previs a abril de 1890 es van organitzar jocs florals, certamens literaris, concursos de música festera i premis per al gremi que més s'involucrara en el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les Festes de Moros i Cristians es van celebrar del 20 al 27 d'abril de 1890. José Canalejas va desfilar amb la filà Llana, ja que el polític regeneracionista del Partit Liberal era amic personal de l'industrial Anselmo Aracil. També va haver repartiment benèfic de pa, arròs, llegums i altres aliments per als més necessitats. Es va representar la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers de Jaume I. El 23 d'abril es va oficiar una missa de campanya per a tots els alcoyans devots de Sant Jordi i a la Retreta va eixir una carrossa al·legòrica en la que la Societat el Panerot remarcava el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. El dia 25 d'abril es va disparar el major castell de focs artificials que una pirotècnia havia fet en Alcoi fins aquell any. L'enramada extraordinària que es va muntar va ser la mateixa d'arcs vegetals que havia servit en 1876 per a commemorar el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. La Casa Consistorial també va ser il·luminada de forma especial. La filà de Juan, Cordoneros, Cides, Navarros, Tomasines Velles, Andaluces, Asturianos, Llana, Sultans Judíos, Miqueros, Xanos i Capellans van ser algunes de les filaes que van participar, sent les capitanies de Maseros i Verds i les alferecies de Mariners i Beduïns Magenta. Teodro Llorente de "Lo Rat Penat" va arribar desde València per a escriure sobre les Entrades d'Alcoi i el que més va destacar en premsa va ser les filaes de cavalleria i la seua forma terrible d'actuar amb els cavallets de cartó.
El Temple de Sant Jordi existia en Alcoi desde 1442 i desprès de varies remodelacions va quedar preciós en 1675. Al 1913 l'Associació de Sant Jordi va decidir enderrocar l'església del patró i construir-ne una nova. La proposta de Fernando Cabrera Cantó va agradar molt, ja que ell havia pintat el mural pictòric de l'altar major. Aquesta preciosa obra d'art es va restaurar per al nou Temple de Sant Jordi. L'arquitecte Vicente Pascual Pastor va ser l'encarregat del projecte i el resultat va ser una església de planta central amb dos torres. El temple d'estil bizantí es va inaugurar en 1921. La intenció de l'Associació de Sant Jordi en 1990 era fer obres de conservació en el Temple de Sant Jordi. I és que la majoria d'actes per a commemorar el Martiri del patró d'Alcoi s'anaven a fer en l'interior d'aquesta obra arquitectònica del carrer Santo Tomás. Al llarg de 1990 es va posar calefacció al Temple de Sant Jordi, es va millorar la il·luminació i es va netejar la façana. Els Majorals del Casal van preparar la majoria d'actes de culte a Sant Jordi. Van destacar les exposicions de iconografia del patró i de filatèlia, les conferències religioses i de reflexió i l'estudi sociològic sobre els coneixements que els alcoyans tenien de Sant Jordi. El XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi va passar més desapercebut que en 1890. En comparació a 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, les Festes de 1990 es van celebrar en circumstàncies normals. Es parlava ja de crisi del sentiment catòlic, mentre que els actes més festius i espectaculars de Nostra Festa seguien guanyant en popularitat. Per això en algunes xarrades es va remarcar el gest exemplar de Sant Jordi de Capadòcia en l'any 290 abans de Crist, al no renunciar a les seues creences espirituals durant la seua curta vida. Es va fer un concert d'òrgan al Temple de Sant Jordi i la composició musical d'Amando Blanquer "Missa a Sant Jordi" va sonar millor que mai el dia 23 d'abril de 1990. En el gelat matí del 22 d'abril es va celebrar la Missa del fester al Temple de Sant Jordi, abans de la Primera Diana. A l'Entrada Cristiana va destacar el boato del capità cristià de la filà Navarros: Antonio Torregrosa. Luis Jordà va desfilar sobre una carrossa alada com a alférez cristià de la filà Tomasines. A l'Entrada Mora va ser molt ben valorat el trages de la capitania mora de la filà Verds, protagonitzada per Miguel Ibàñez. I a l'alférez moro a camell, Juan Pla de la filà Magenta, el va acompanyar una forta pluja. El xiquet Sant Jordiet va ser Rafael Silvestre Gonzàlez, sent el quart Sant Jordiet d'una important família de la filà Mozàrabes. La Casa d'Andalucia va participar en el XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi i també varies corals de la ciutat. El president del Casal, Octavio Rico, va presentar una medalla commemorativa de l'efemèride catòlica. Pintors com Enric Solbes, Paco Barrachina, Rafael Guarinos, Luis Solbes, Ramón Castanyer o Alfonso Saura van participar en la creació de llenços i quadres sobre Sant Jordi Màrtir i la seua mort. Durant la visita a Fontilles en octubre es va inaugurar una font al Sanatori que incloïa la figura de Sant Jordi.
El nostre patró cavalca entre el mite i la llegenda, sobretot pels seus miracles i aparicions que s'han presenciat en distintes poblacions com Mallorca, Barcelona o Osca. Sant Jordi està representat com a cavaller cristià, salvador de princeses, vencedor de dracs, protector de camps, heroi a les Croades i defensor de pobles. No és estrany que en Alcoi molts músics li han dedicat composicions sacres a Sant Jordi. Entre elles destaca la que el mestre José Espí va composar en 1890 per al XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. S'anomena "Walí, Walí", que era la forma en que els sarraïns anomenaven a Sant Jordi. Desde 1896 el patró d'Alcoi té el seu himne: "Insigne Mártir" de l'alcoyà Enrique Juan Merín. Amando Blanquer va estrenar la "Missa a Sant Jordi" en 1982, any en que es celebrava el Centenari de la Música Festera. Les 10 parts de la peça musical per al 23 d'abril van agradar per l'harmonia i ambient, realçat pels cants corals i els texts de "Cavaller del miracle". La part cantada va ser escrita pel poeta alcoyà Joan Valls. Julio Laporta Hellín i José Maria Valls també han creat obres musicals inspirades en el Walí.
A l'any 1882 l'Associació de Sant Jordi tenia entre mans varies propostes per a engrandir les Festes de Moros i Cristians. Dos són de sobra conegudes: El primer Sant Jordiet representat per un xiquet i el naixement de l'acte culminant del 24 d'abril: L'Aparició de Sant Jordi. Per en aquell mític 1882 va haver altre acte nou, una innovació que va calar a finals del segle XIX però que es va anar perdent. Es tracta de la "Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I". L'acte consistia en una desfilada a cavall de 40 homes vestits de forma medieval. És important comprendre l'impacte de veure 40 cavallers amb túniques de l'Edat Mitjana. En 1882 les filaes cristianes no vestien indumentària bèl·lica del segle XIII, sinó anacrònics vestits militars del segle XVIII. Al bàndol cristià existien filaes tan allunyades de la Reconquesta com Capellans, Garibaldins, Estudiants, Somatenes, Mariners, Austríacs o Monesillos. Totes aquestes van desaparèixer al segle XX i les restants van anar reformant-se cap a un historicisme que van començar les filaes Gusmans i Vascos en 1906 i 1909 gràcies a Francisco Laporta.
Per tant, la Cavalcada Històrica dels 40 Cavallers de Don Jaume I pretenia recrear l'arribada heroica d'uns guerrers enviats desde Xàtiva pel Conqueridor. La base real d'aquest esdeveniment estava demostrat en manuscrits de 1276, on es parla de l'enviament de Jaume I a la vil·la d'Alcoi. La població estava assetjada per les tropes àrabs d'Al-Azraq. El visir musulmà tenia intenció de conquerir Alcoi, encara que a la batalla va trobar la mort. Al-Azraq ja era un ancià quan va preparar la Tercera Revolta contra els cristians, el fet històric que es conta a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Els 40 cavallers van vèncer a les tropes musulmanes amb l'ajuda dels repobladors d'Alcoi i l'aparició miraculosa de Sant Jordi, anomenat "Walí" pels sarraïns. Va ser Mossèn Torregrosa qui per mitjà de tocs de campanes va alertar als alcoyans. El clero es va emparar en Sant Jordi per a aconseguir la victòria cristiana del 5 de maig de 1276. La invocació divina de Sant Jordi va tindre resultat i les tropes musulmanes van fugir atemorides al veure el final d'Al-Azraq. Els 40 cavallers de Jaume I es van dirigir al Barranc de la Batalla, on els musulmans van preparar una emboscada. Però sense la presència d'Al-Azraq, no van tornar a atacar la vil·la i els alcoyans van viure tranquils baix el mandat del rei de la Corona d'Aragó. Jaume I el Conqueridor tenia l'objectiu de reconquerir Sharq Al-Andalus, es a dir les terres de Llevant de la Península Ibèrica. La seua vida com a rei va estar marcada per fer front a les insurreccions dels mudèjars i per fer pactes amb els àrabs.
L'acte dels 40 cavallers es celebrava el 21 d'abril, vespra de la Trilogia Festera Alcoyana. Consistia en que els genets del Regne de València, en nom de Jaume I, partien a cavall per a lluitar contra els sarraïns que amenaçaven Alcoi. L'estampa evocadora dels soldats comandats per Jaume I va congregar a molt de públic en aquell 1882. Per això la Cavalcada dels 40 Cavallers es va seguir fent als anys 1883, 1884, 1885 i 1886. Al 1883 el mal temps i el fred no van ser obstacle per als abanderats a cavall, encara que el més recordat va ser la Retreta plena de fang a causa de la pluja torrencial. Un grup d'amics del Casino eren els encarregats d'organitzar aquesta desfilada triomfal a les 4 de la vesprada. 130 músics acompanyaven als genets i a Jaume I. El monarca amb les claus de la ciutat encapçalava la comitiva. Jaume I no portava un trage de rei, sinó una cotamalla amb detalls daurats. A l'any 1889 la figura de Jaume I va passar a ser representada per un xiquet. Tal honor va recaure en Miguel Mas, molt orgullós a cavall en les Festes de 1890, any del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Clarins i timbals anunciaven l'arribada dels 40 cavallers, els escuders i el Penó de la Conquesta amb les 4 barres roges sobre fons groc. A l'acte també participava Mossèn Torregrosa que era molt aplaudit. El recorregut de la Cavalcada Històrica arrancava al carrer Santa Elena i passava pel casc antic fins desembocar en la Plaça d'Espanya desde el carrer Sant Llorenç. Allí Jaume I rebia les claus de la ciutat i continuava per més carrers.
1882 també és recordat pels músics. Aquest any va marcar el naixement de la música festera. Juan Cantó Francés va composar un pasdoble sentat que havia sigut pensat exclusivament per a les Festes de Moros i Cristians. Estem parlant òbviament de "Mahomet", l'origen dels pasdobles dianers. 1882 va ser tan important per a les Festes d'Alcoi, que a l'any següent es van reprogramar els actes. L'Aparició de Sant Jordi va tindre millores en la il·luminació i electricitat. A l'any 1884 la Societat el Fènix es va encarregar de la Cavalcada dels 40 cavallers de Jaume I, ja que no podien pertànyer a cap filà. En 1885 el còlera tenia atemorit als alcoyans, però la desfilada dels 40 cavallers es va celebrar baix la pluja gràcies a un grup jove del Círculo Industrial. Entitats benèfiques i recreatives s'involucraven any rere any en la Cavalcada del 21 d'abril. Per culpa la climatologia, en 1887 no es va celebrar la Cavalcada de Jaume I i altres actes es van tindre que aplaçar per la pluja. Per sort en 1890, any del XVI Martiri i mort de Sant Jordi, un cel sense núvols va permetre la Cavalcada. A la crònica de 1894 es recalcava que desde els balcons es llançaven paperets amb poesies per al genet infantil que feia de Jaume I. A finals del segle XIX ja no es nombrava la desfilada dels 40 cavallers i sembla que va anar desapareixent del programa del dia els músics.
Al 1924 va haver un intent de recuperar la Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I. L'impuls el va donar un notable membre de l'Associació de Sant Jordi: Fernando Cabrera. El pintor va treballar desde febrer de 1924 per a que el 21 d'abril ressuscitaren els 40 cavallers amb trages fets per ell mateix. El ressorgir de l'acte va tindre el beneplàcit del públic, sorprès per la riquesa i solemnitat dels genets a cavall. A la desfilada van participar en aquest ordre heralds, trompeters, adalids, banda Primitiva d'Alcoi, banderes i la Senyera, nobles i governadors, Mossèn Torregrosa, clarins, 40 cavallers i per últim la banda Nova d'Alcoi. Com no, també va tornar la figura a cavall de Jaume I el Conqueridor. Però en 1925 no va haver continuïtat per a la Cavalcada Històrica i es va perdre una volta més. Els capitans Jorge Vilaplana i Miguel Sempere de les filaes Cides i Llana, no van voler que la Cavalcada de Jaume I eclipsara a les Entrades. Finalment va ser la pluja la que va deslluir l'Entrada Cristiana de 1925. Tal volta en 1924 es va fer de forma extraordinària la Cavalcada dels 40 cavallers de Jaume I degut a la desaparició d'una filà cristiana un any abans. L'Escuadrón de San Jorge va participar en les Festes d'Alcoi de 1910 a 1923, amb constants problemes econòmics. La seua relació amb les filaes de cavalleria fa que siga probable que en 1924 alguns components de la filà cristiana s'apuntaren a la desfilada del 21 d'abril. A més a més Fernando Cabrera ja havia sigut el dissenyador del trage oficial de l'Escuadrón de San Jorge i tenia moltes amistats.
A l'any 1926 la borrasca va fer que la majoria d'actes de les Festes de Sant Jordi s'aplaçaren a dies posteriors. La Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I no es va celebrar, quedant en l'oblit per a les noves generacions. Desprès de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil, se li va donar una nova oportunitat a l'acte. En 1940 el nou règim dictatorial va aprofitar les Festes de Moros i Cristians per a transmetre les seues consignes polítiques. Una arribada de cristians a cavall va ser ben vist per l'Ajuntament franquista i va permetre la Cavalcada del 21 d'abril. La comitiva va ser austera i no tenia el mateix esplendor aconseguit al segle XIX. La postguerra feia impossible que als anys 40 hi haguera una gran pompositat en les desfilades. Per això la pròpia Associació de Sant Jordi va desestimar el projecte en 1941, preferint realçar les Entrades del 22 d'abril. Una iniciativa de 1973 va pretendre restablir la peculiar parada bèl·lica. L'artista Luis Solbes va voler rescatar les antigues vestimentes de cotamalla i entre els dirigents de la idea estaven Rafael Coloma, Adrián Espí, José Giner i Alberto García. Va haver moltes reunions i peticions a l'Associació de Sant Jordi per a traure al carrer la Cavalcada de Jaume I. Hi havia optimisme, però va sorgir un greu problema: No hi havia 40 cavalls per a portar a terme la desfilada. Les dificultats van ser tan grans que es va contactar amb la filà Maseros per si els podien prestar matxos, però l'ajuda era impossible ja que ells no eren propietaris ni dels burrets que traïen a l'Entrada Cristiana. Jorge Silvestre era el president del Casal i advertia als promotors que hi havia un risc amb l'horari i itinerari, ja que en 1973 ja es celebrava la festa del pasdoble abans de la interpretació de l'Himne. La proposta es va avortar definitivament al no aconseguir suficients persones que participaren en la Cavalcada dels 40 cavallers del 21 d'abril.
També es va proposar que la Cavalcada de Jaume I fora una de les commemoracions especials del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Però l'impulsor d'aquesta idea, Adrián Espí, era el capità cristià 1976 de la filà Navarros i estava centrat en el seu boato. De fet a la vespertina Entrada Cristiana de 1976 van desfilar genets a cavall simulant els 40 cavallers de Jaume I. Altres càrrecs que han fet al·lusió als 40 cavallers als seus boatos han sigut els capitans de la filà Alcodianos en 1994 i 2008 i el capità cristià 1989 de la filà Almogàvars. Amb la situació actual és inviable una Cavalcada del Conqueridor dins del Guió d'actes de les Festes de Moros i Cristians, però ha sorgit una nova celebració alcoyana que podria ser el ressorgiment de la desfilada dels 40 cavallers. Cada any l'Associació de Sant Jordi prepara alguna sorpresa per a la Fira Modernista i en 2019 ja van recrear l'antic acte de la Cucafera. Actes com aquest o la Cavalcada Històrica són demostracions del passat gloriós de la ciutat d'Alcoi.
Peto Aragonesos.
Peto Xanos.
Peto Almogàvars.
Peto Asturianos.
Peto Tomasines.
Peto Benimerines.
Peto Berberiscos.
Peto Cides.
Peto Cordoneros.
Peto Cruzados.
Peto Gusmans.
Peto Judíos.
Peto Ligeros.
Peto Llana.
Peto Maseros.
Peto Muntanyesos.
Peto Magenta.
Peto Navarros.
Peto Realistes.
Peto Marrakesch.
Peto Miqueros.
Peto Mozàrabes.
Peto Vascos.
Peto Alcodianos.
Peto Mudéjares.
Peto Abencerrajes.
Peto Andaluces.
Peto Verds.
