FESTES D'ONTINYENT 2022

La Vall d'Albaida és una comarca que té les Festes de Moros i Cristians molt arrelades, especialment a la seua capital: Ontinyent. La devoció mostrada cap al Santíssim Crist de l'Agonia ja va ser patent en 2021, quan es va realitzar una eixida extraordinària per tots els barris. A pesar de que la variant delta del Coronavirus va obligar a suspendre la tradició per segon any consecutiu, ja es veia un futur esperançador. I ha arribat el moment de reconquerir el Castell de Festes amb alegria, pólvora i música festera, sobretot la del mestre Ferrero. La localitat celebra a finals d'estiu unes Entrades impressionants i multitudinàries. I és que els festers i festeres d'Ontinyent es reparteixen en 24 filaes, 12 en cada bàndol. Els capitans de 2020-2022 pertanyen a Llauradors i Mudéjares, mentre que els ambaixadors i abanderats són dels Arquers i Omeyes. El resultat del seu treball durant els últims anys és una demostració col·lectiva del poder de les Festes de Moros i Cristians, fins hi tot en temps tan durs de inflació, guerres, contagis i crisi econòmica. Les esquadres i escoltes de cavallers i dames tenen un gran esforç callat durant 2 anys, així com les ballarines del grup Òpera, a qui ja vam dedicar un reportatge, i el ballet Màsters. Ontinyent pot presumir desde 1860 d'un complet guió d'actes que reproduïm a continuació. Desitgem unes Bones Festes a la Societat de Festers d'Ontinyent.

DIJOUS 25 D'AGOST:

-ENTRADA BANDES DE MÚSICA a les 18:00. Els festers i festeres desfilaran a ritme de pasdoble fins la Plaça Major. En arribar a la porta de l'Ajuntament i el Castell, els músics van situant-se per interpretar la coneguda marxa mora "Ximo", obra immortal de l'enyorat José María Ferrero Pastor. Tot això sota la batuta del director convidat d'enguany: Jaume Blai Santonja.

-DESFILADA DELS ALARDOS a les 23:30. Desenfadada cercavila de disfresses i música.

DIVENDRES 26 D'AGOST:

-DESFILADA INFANTIL a les 11:00. Els xiquets i xiquetes tenen la seua pròpia Entrada amb ballets i carrosses. Desfilen en esquadres davant de la banda de música rebent els aplaudiments del públic.

-ENTRADA CRISTIANA a les 18:00. Per la vesprada la capitana cristiana encapçalarà les tropes de la creu, tancant la desfilada l'abanderat cristià. El recorregut comença a l'Avinguda Almaig i acaba a la Plaça de la Concepció desprès de baixar per l'Avinguda Daniel Gil. S'estrenen càrrecs, carrosses, ballets i algunes de les esquadres de negres. L'ordre d'aquest 2022 és Llauradors, Cides, Mariners, Bucaneros, Estudiants, Gusmans, Cruzados, Contrabandistes, Fontanos, Almogàvars, Asturs i Arquers.

-ENTRADA MORA a les 22:00. Per la nit el capità moro comandarà l'exèrcit de la mitja lluna, acabant amb l'abanderada mora. L'itinerari és el mateix, amb el canvi lluminós de l'enramada i la cadència de les marxes mores. Hi ha molts espectacles novedosos als boatos i la desfilada s'allarga fins a altes hores per la participació massiva. L'ordre d'aquest 2022 és Mudéjares, Mozàrabes, Taifes, Berberiscos, Moros Marinos, Xanos, Benimerines, Abencerrajes, Kabiles, Moros Espanyols, Saudites i Omeyes.

DISSABTE 27 D'AGOST:

-DIANA a les 07:30. Els festers duen la segona vestimenta, aquella que també s'anomena de diari. Transcorre la primera part per carrers estrets i amb sabor de poble. Ací es troben cases obertes que ofereixen als festers un cafenet, un timonet, una  cassalla o un herberet que acompanye un rotllet d'aiguardent, una coca de maleneta o un tros de tortà d'almetla. Tot per seguir desfilant al ritme dels pasdobles dianers.

-AMBAIXADA DEL CONTRABANDO a les 11:00. Pel migdia al carrer Major es troben els Mariners i Contrabandistes. Primer els Contrabandistes faran els seus balls i desprès hi haurà un passacarrer a la Plaça de la Concepció fins a les 12:00. A eixa hora al Castell intercanvien parlaments que tenen per finalitat passar les mercaderies clandestines dels Contrabandistes mentre que els Mariners volen impedir-ho.

-BAIXADA DEL SANTÍSSIM CRIST DE L'AGONIA a les 18:00. La vesprada està carregada de fervor religiós. Amb el text del Calvari i els capitans disparant s'inicia aquest acte tan emotiu. Els moros eixint de l'antic passeig de Sant Antoni, l'actual Glorieta, i els cristians baixant per la lloma de Santa Ana, fan sonar els seus trabucs i espingardes. L'objectiu és honorar al patró de la ciutat que eixirà de l'ermita de Santa Ana a les 19:00, començant la Processó, passant per la Cantereria fins l'Església de Sant Carles. La solemnitat i lentitud de la música permet contemplar els trages dels càrrecs i boatos.

-CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS a les 02:00. L'espectacular pirotècnia es dispararà desde el Recinte Ferial.

DIUMENGE 28 D'AGOST:

-DIANA DE GALA a les 07:30. Després de la Missa de Campanya que se celebra a la fresca matinera a la confluència dels carrers Daniel Gil i Salvador Tormo, s'inicia la Diana de Gala. Amb la tradicional Arrancà dels capitans i la seua escolta, inicien la seua marxa les 24 filaes. També els Abanderats i Ambaixadors passaran per les tribunes de l'Avinguda Daniel Gil, Glorieta dels Moros i Cristians, Plaça de la Concepció, carrer Gomis, Maians, fins arribar als peus del Castell de Festes a la plaça Major. És un acte on es pot tornar a contemplar l'excel·lència de les vestimentes de gala de cada fester, a més d'escoltar delicioses músiques en forma de pasdoble que omplin el matí.

-MISSA MAJOR a les 11:45. Desprès de l'esmorzar fester i havent entregar ofrenes florals al Santíssim Crist de l'Agonia, es celebra la Missa Solemne en honor del patró d'Ontinyent. A l'acabar l'eucaristia a l'Església de Sant Carles hi haurà una cercavila per a visitar la Capella de la Puríssima.

-SOLEMNE PROCESSÓ a les 18:00. En la vesprada del diumenge té lloc la Solemne Processó en la qual la Imatge del Santíssim Crist de l'Agonia transcorre pels carrers del poble. És altra vegada un moment per a la fe i la devoció que els ontinyentins i ontinyentines li professen al Morenet de Santa Ana i ho demostren els festers seriosament desfilant i amb molt de públic.

DILLUNS 29 D'AGOST:

-MISSA EN HONOR AL MORENET a les 10:00. La germandat sacerdotal celebra la seua eucaristia a l'Església de Sant Carles i amb la presència de l'escultura del patró: El Santíssim Crist de l'Agonia.

-INICI BATALLA DE PÓLVORA a les 11:00. El bàndol moro inicia la batalla des del Barri de la Cantereria i el bàndol cristià ho fa des del Pont de Santa Maria. Sonen els trons per tot Ontinyent.

-AMBAIXADA MORA a les 12:00. L'exèrcit moro s'acosta disparant des del llavador de la Cantereria per assetjar el castell que defenen els cristians. Aleshores comença un intercanvi de paraules entre els ambaixadors, on el moro tracta de convèncer el seu enemic. Al no aconseguir-ho es duu a terme una sorollosa batalla que conclou amb la derrota cristiana. El text original de Joaquim José Cervino es va escriure en 1860 i l'ambaixador ho declama a cavall i envoltat dels banderins.

-INICI SEGONA BATALLA DE PÓLVORA a les 17:00. El bàndol cristià inicia la batalla des del Barri de la Cantereria i el bàndol moro ho fa des del Pont de Santa Maria.

-AMBAIXADA CRISTIANA a les 18:00. En la vesprada del dilluns es tornen a escoltar trabucs, arcabussos i espingardes però invertint els papers de pel matí. Els cristians des de la Cantereria i els moros des de Sant Rafel es troben a la Plaça Major. S'escolten els versos de Joaquim José Cervino Ferrero en els quals el cristià aspira a controlar el castell i el poble ontinyentí. La batalla es mostra de nou a les portes de la fortalesa i les tropes cristianes aconsegueixen vèncer les musulmanes. Finalment, capitans, abanderats i ambaixadors lluiten amb espases i col·loquen la bandera de la creu al Castell de fusta.

-DESFILADA FINAL a les 19:00. És el moment de l'adéu a la intensitat festera, el punt que marca la fi d'uns intensos i esgotadors 5 dies de festa. En primer lloc desfilen capitans, abanderats i ambaixadors i les seues escoltes. Seguidament ho fan les filaes mores i després les cristianes moltes de les quals obsequien el públic amb llepolies i xicotets detalls que no són més que una mostra de gratitud. Tots acompanyats de les seues bandes de música per concloure els actes amb un ambient lúdic fins a la Plaça de la Concepció.

DIUMENGE 11 DE SETEMBRE:

-MISSA DE DOBLA a les 11:00. Desprès de la gran dansada popular del dissabte, l'epíleg de les Festes de Moros i Cristians comença amb una eucaristia a l'Església de Sant Carles, on continua la figura del Morenet.

-PUJADA DEL SANTÍSSIM CRIST DE L'AGONIA a les 19:00. Solemne Processó desde l'Església de Sant Carles fins a l'ermita de Santa Ana. Per a uns és l'acabament de les festes de l'any. Per altres és l'inici de les de l'any vinent. Els festers i festeres ja no vesteixen les vestimentes de l'Edat Mitjana, i el camí cap a la lloma és el moment de saber qui són els nous càrrecs que s'han triat. 15 dies després d'haver baixat al Morenet desde la muntanya, toca tornar-lo al seu lloc per a que el cicle fester no s'ature i es renove any rere any.

RETRANSMISSIÓ ENTRADES 2022

Els canals autonòmics de televisió portaven 2 anys esperant el moment de tornar a retransmetre les tradicions valencianes. La pandèmia del Covid-19 va obligar als mitjans de comunicació a estar contínuament parlant de mascaretes, mesures d'higiene i seguretat, distància social, tocs de queda i confinaments, però per fi en 2022 han pogut tornar a la seua programació sense anunciar cancel·lacions de Festes de Moros i Cristians. La recuperació dels actes va començar a València a les plujoses Falles de març, però les primeres Entrades de Moros i Cristians que es van fer van ser les d'Alcoi. À Punt va ser la televisió pública encarregada de contar minut a minut les desfilades de les 28 filaes pel matí i la vesprada del 22 d'abril. Reyes Juan i Ferran Cano van fer uns encertats comentaris de les capitanies i alferecies de les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros i Ligeros. També van parlar i debatre sobre la incorporació de la dona a les filaes i la seua relació amb el moviment feminista. En canvi TVA es va apropar a les Festes de Sant Jordi desde una perspectiva més localista, ja que és la tele comarcal. La retransmissió amb ménys recursos econòmics també es va notar a les Entrades que fa la població de Muro. Van ser al mes de maig i estrenant un nou recorregut per la carretera. Per últim oferim els vídeos que Pàgina 66 ha pujat sobre les recents Festes de Sant Hipòlit celebrades a Cocentaina. L'oratge va estar rebolicat a la Diana i als càrrecs de Contrabandistes, Almogàvars, Bequeteros i Mudéjares.

CURIOSITATS DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS DE COCENTAINA

Les Festes de Moros i Cristians tornen a Cocentaina entre els dies 12 i 15 d'agost de 2022. El poble socarrat mereix celebrar les seues tradicions en condicions. La falta de gel no impedirà refrescar-se amb una bona mentireta amb aiguallimó negre. L'estiu li aporta a la Nit de l'olla del divendres eixa essència calorosa tan típica de les desfilades pel Passeig del Comtat. Desprès del cant de l'Himne, a les 7 del matí del dia 13 arrancarà la Primera Diana a la plaça de l'Ajuntament. Els ballets d'Alicia Montava i les 4 esquadres de negres de Juan Climent i Ximo Pascual han esperat amb resignació el final de la pandèmia del Covid-19 per a recuperar les magnífiques Entrades del dissabte a les 7 de la vesprada. El diumenge, les 16 filaes de Cocentaina volen rendir culte a Sant Hipòlit Màrtir desprès de més de 2 anys d'incertesa. No faltaran ofrenes i processons en honor del patró. Els capitans i abanderats de les filaes Contrabandistes, Almogàvars, Bequeteros i Mudéjares posaran fi als seus anys especials el dilluns amb l'Alardo. Hi haurà armes, canyons llaneros, molta pólvora i també una batalla a l'horta. L'ambaixada de les tomaques entre les filaes Cavallets i Bequeteros fa més significativa la germanor contestana. Per primer any la nit de l'últim dia es farà un soparet d'unió entre tots els festers i festeres a la plaça del Mercat. Un acte nou per posar punt i final i que serà tan històric com les efemèrides que hem recopilat de les últimes 4 dècades:

1980: José Insa composa l'Himne de Festes de Cocentaina amb lletra del poeta Gerard Mur.

1981: El capità moro de la filà Bereberes desfila sobre un camell albí de Siberia i envoltat de tigres i lleons.

1982: Les filaes Contestanos, Contrabandistes, Bequeteros i Mudéjares brillen amb les seues esquadres de negres de capitans i abanderats.

1983: José Francisco Molina Pérez dedica la coneguda marxa cristiana "Víctor" al capità cruzado.

1984: Els Sargentos Moro i Cristià tornaven a dirigir les esquadres de la Publicació i es canviava la data a la vesprada de l'últim dissabte de juny.

1985: Cinqüentenari del famós pasdoble "Paquito el Xocolatero", amb actes honorífics al seu autor Gustavo Pascual Falcó.

1986: Recuperació de l'antic acte de l'Ambaixada del Contrabando al migdia del dia l'Entrada.

1987: La filà Gentils compleix 25 anys amb una esquadra commemorativa d'Aurelio Pérez Savall baix un cel nuvolat.

1988: Desaparició de la figura de la cort de dames i de la Reina de les Festes per a dignficar més els capitans i abanderats de les filaes Gentils, Almogàvars, Bereberes i Manta Roja.

1989: Primer ballet a les Entrades de Cocentaina amb el capità moro de la filà Bequeteros, portejat per esclaus i amb un grup de Marroc tocant la percussió.

1990: Les filaes Cruzados, Cavallets, Llana i Guàrdia Jalifiana fan uns càrrecs destacables en l'any del Bicentenari de la Relíquia del patró.

1991: La pluja acompanya el dia de les Entrades, sobretot a la Primera Diana que arranquen les filaes Almogàvars i Manta Roja.

1992: Fortes discussions entre dos grups de membres de la filà Bereberes Borts provoca la major crisi de les Festes de Cocentaina amb moltes polèmiques i sentències judicials.

1993: Primera esquadra de negres femenina en l'abanderat cristià de la filà Contestanos.

1994: Les Entrades es desenvolupen amb una fina pluja inusual que acompanya a les filaes mores.

1995: Últim any en que les Entrades es van celebrar diumenge a les 6 de la vesprada i no dissabte com en l'actualitat.

1996: Estrena de la filà Edetanos que va participar tan sols durant 4 anys al bàndol cristià i integrant a la dona a la Publicació i l'Entrada. 

1997: Primeres esquadres de negres d'Ernesto Ferràndiz als abanderats de les filaes Cavallets i Guàrdia Jalifiana.

1998: Primera arrancà de Diana Femenina en l'any de capitania cristiana de la filà Almogàvars.

1999: Primera marxa cristiana de Francisco Valor Llorens. S'estrena "Laia" amb el capità cristià de la filà Contrabandistes i els abanderats italians d'Arezzo.

2000: Durant l'any es festeja el 400 aniversari de la proclamació de Sant Hipòlit Màrtir com a patró per a salvar a la població d'una epidèmia de peste negra, creant-se per a l'ocasió unes andes noves.

2001: La primera capitania cristiana del segle XXI resulta espectacular gràcies a la filà Maseros, el ballet de corbs d'Alicia Montava, els castellers i alfàbregues i l'estrena de la peça musical "Manta, forca i festa" de Francisco Valor.

2002: Desaparició de la filà Contestanos per falta de festers, descompensant-se encara més el bàndol cristià amb sols 6 filaes amenaçades per una tempesta durant la desfilada.

2003: A la màgica capitania cristiana de la filà Cruzados sonen "Crusllan" de José Rafael Pascual Vilaplana i "Creu daurà", marxa cristiana que Francisco Valor composa pels 50 anys de la pròpia filà i que es fa famosa.

2004: Es crea l'acte de la Crema del Castell per a representar els 700 anys sent socarrats desde que Al-Abbas va incendiar la vil·la comtal en l'atac musulmà de 1304.

2005: L'abanderat moro de la filà Guàrdia Jalifiana sorprèn amb el cap rapat, la marxa mora "Ben Al Sahagui" de Francisco Valor i un extens boato.

2006: Una nova versió de les Ambaixades es escrita per Iván Carbonell Iglesias en llengua valenciana

2007: L'abanderat cristià de la filà Almogàvars fa un homenatge al seu germà que anava a desenvolupar el càrrec abans de faltar i li dedica la marxa cristiana "Rovira Palacios".

2008: Ximo Pascual dissenya la totalitat de les 4 esquadres de negres dels càrrecs, causant impacte les filaes Maseros, Gentils, Mudéjares i Bequeteros.

2009: Ana Llavori Savall es converteix en la primera abanderada cristiana de la història amb la filà Contrabandistes de Cocentaina.

2010: Hi ha retrassos greus a l'horari de les Entrades, sobretot pels talls de les filaes cristianes i la participació massiva a la capitania mora de la filà Kabilenyos.

2011: Creació de la filà Cavallers de Llúria amb un trage medieval en blanc i negre d'Ernesto Ferràndiz.

2012: Una tempesta de pluja i vent interromp l'Entrada Cristiana abans de fer-se de nit.

2013: La crisi econòmica repercuteix en l'esplendor dels boatos de les filaes Cavallets, Almogàvars, Llana i Guàrdia Jalifiana.

2014: El capità moro de la filà Muladies estrena la marxa mora "Sang muladí" però no abandona les obres musicals clàssiques de referència com "Als Berebers" o "Himne dels Borts".

2015: L'Entrada Cristiana agrada amb una capitania cristiana de la filà Cruzados plena de ballets d'Alicia Montava i el primer Abanderat de la filà Cavallers de Llúria.

2016: Refundació de la filà Contestanos degut a una escissió de la filà Bereberes.

2017: Les Entrades recuperen el seu horari habitual, avançant-se una hora fins les 7 de la vesprada pels retrassos de l'any anterior i les 2 esquadres commemoratives dels 50 anys de les filaes Bequeteros i Mudéjares.

2018: Les filaes Cavallets i Llana van complir 150 anys amb esquadres commemoratives de Jordi Sellés.

2019: Les filaes Contestanos, Cruzados, Bereberes i Manta Roja desempenyen els càrrecs en el 500 aniversari del miracle de la Mare de Déu i sent les últimes abans del Coronavirus.

2020: Hipòlit Borras li traspassa la presidència de la Junta de Festes al masero Francisco Massanet.

2021: Segon any consecutiu en que es suspenen les Festes de Moros i Cristians per l'emergència sanitària.

2022: Ressorgiment de les Festes de Cocentaina amb un Cartell de Festes de Toni Domínguez i l'ontinyentí Saül Gómez dirigint l'Himne de Festes. Lletra a continuació.

Corre amb goig la gent

en alegria de Festes

obert el cor al sentiment

de passades gestes.

La festa contestana

record del conqueridor

del Montcabrer a l'Aitana,

Visca la germanor!

Honor i esplendor

brilla la llum ardenta

visca la germanor

que la festa sustenta.

Honor i esplendor

Visca la germanor!