Reprenem el repàs per les esquadres de negres que ha tingut cada filà d'Alcoi desde meitat del segle XX. Desprès de mesos, hi havia que recordar les esquadres de negres de la filà Abencerrajes per haver desempenyat la capitania mora en 2025. Un any en que han tornat a tindre als núvols com a acompanyants de la desfilada. Les esquadres de negres de la filà Abencerrajes han notat l'absència del sol en 1954, 1955, 1974, 1981, 1995, 2015, 2024 i 2025, tot un rècord. La dinastia de l'Alhambra de Granada és font d'inspiració per a aquesta historicista filà mora d'Alcoi, i això també s'ha notat en els dissenys nazarites dels esquadrers. Diferents dissenyadors s'han basat en el color groc i verd per a crear imatges harmòniques i ben conjuntades entre els festers de la filà centenària. Ramón Castanyer i Gonzalo Matarredona han aportat idees innovadores al disseny fester, sent pintors que sols es dedicaven a fer esquadres de negres quan la seua pròpia filà els requeria. Per això la filà Abencerrajes no va tindre un artista extern fins a 1980, quan Alejandro Soler va imaginar un nou concepte d'alferecia mora. No va defraudar i un dels millors dissenyadors de Festes de Moros i Cristians va quedar molt vinculat a la filà Abencerrajes fins a l'esquadra d'enmig de 2001. Al segle XXI l'elecció de dissenyadors ha anat variant prou, com també la temàtica de les esquadres de negres: Nòmades del desert, tribus africanes o nobles en la batalla. La filà Abencerrajes destaca pel gust per la música festera clàssica, sent apassionats d'Amando Blanquer Ponsoda. Tenen dedicades dos de les immillorables marxes mores del compositor alcoyà: "Any d'alferis" en 1967 i "Tarde de abril" en 1957. Curiosament "Tarde de abril" va sonar per a l'esquadra commemorativa dels 100 anys en 2003 i les esquadres de negres dels capitans moros més recent, en ocasions en que l'Entrada Mora d'Alcoi es va celebrar en una vesprada de maig i no en el tradicional 22 d'abril. Altres marxes mores que han sonat per als esquadrers Abencerrajes han sigut "Uzul el selmim", "Jamalajam", "No ho faré més", "Juanjo", l'estrena de "Germans" en 1995, "Moros y cristianos", "Santiago capitán abencerraje", "Als Xaparros" i "Abenserraig".
Esquadra de negres de l'alférez moro 1954. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra de negres del capità moro 1955. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1967. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra de negres del capità moro 1968. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra d'enmig mora 1974. Disseny de Ramón Castanyer.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1980. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra de negres del capità moro 1981. Disseny de Gonzalo Matarredona.
Esquadra d'enmig mora 1987. Disseny de Gonzalo Matarredona.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1994. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra de negres del capità moro 1995. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra d'enmig mora 2001. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra commemorativa del Centenari 2003. Disseny de Gonzalo Matarredona.
Esquadra de negres de l'alférez moro 2008. Disseny dels germans Sempere.
Esquadra de negres del capità moro 2009. Disseny de José Moiña.
Esquadra d'enmig mora 2015. Disseny de Ximo Pascual.
Esquadra de negres de l'alférez moro 2024. Disseny de Michel Abietar.
Esquadra de negres del capità moro 2025. Disseny de Michel Abietar.
Esquadra de blancs. Disseny de Rafael Peidro.
Esquadra Diana femenina. Disseny de Claudia Pérez.
Si una cosa agrada als alcoyans i alcoyanes és vestir-se d'altres èpoques. És el cas de la Setmana Modernista, en la que es prenen molt en serio recordar els principis del segle XX. Per això el passat cap de setmana Alcoi es va convertir en una ciutat que recordava teatralment aquella vida proletària entre la classe obrera i la burgesia. El divendres 26 de setembre va marcar l’inici formal dels actes centrals de la Fira Modernista d’Alcoi, després d’uns dies previs d’activitats culturals com visites, conferències, tallers. A les 19:30 va tenir lloc el Pregó, acte solemne d'obertura, que va ser llegit per la coneguda actriu alcoyana Pilar Almería Serrano. Aquest acte a la Bandeja va comptar amb la presència de la Corporació Municipal Primitiva i amb la participació del personatge de Timoteo Briet, representat per l'actor Carlos Sellés Jordà. El pregó i els discursos protocolaris van posar l'accent en la identitat local, el patrimoni modernista i la figura de l'arquitecte Briet, just coincidint amb el centenari de la seua mort. Immediatament després va arrancar una cercavila modernista popular pels carrers del centre històric. Va ser una desfilada festiva que va permetre implicar la ciutadania, amb vestimentes elegants, molta més música i xirimiters que en anys anteriors i una ambientació antiga als carrers. Finalment el divendres es va concloure amb balls modernistes a la Plaça d'Espanya, oberts al públic amb una participació col·lectiva que ja s'havia notat a l'escenari del pregó. A la Cercavila fins hi tot va haver futbolistes, militars, bombers i sobretot matrimonis de classe benestant amb les seues faldes, corbates i barrets. La Fira Modernista 2025 portava com a lema “El reinici de la bellesa”, en referència a la renovació formal que Timoteo Briet va introduir dins del modernisme, especialment influït pel corrent vienès de la Sezession, amb línies més sobries i geomètriques als edificis que va construir.
L'octava edició de la Fira Modernista a la Glorieta es va encetar el dissabte 27 de setembre de 2025 amb mercats historicistes, tallers, representacions teatrals, visites guiades, ambientacions als carrers i iniciatives destinades a tot tipus de públic. Desde l'Ajuntament d'Alcoi, amb la regidora de Turisme Lorena Zamorano, es va destacar el valor de la Fira Modernista com a acte de recreació històrica però també de promoció cultural i turística, que consolida Alcoi com a ciutat amb patrimoni modernista visible i actiu, al mateix temps que fa partícip el públic local i els visitants. També s'ha posat en valor la inclusivitat de les activitats, apta per a totes les edats, i la voluntat de fer la fira accessible i participativa. La jornada es va iniciar amb la recreació d'un dia de mercat amb parades d'artesania, productes locals i oficis passats. Les venedores van ser les protagonistes, amb un grup de ball amb rams florals. A les 10:15 es va fer la cerimònia de jurar la banderes a la Plaça Ramón i Cajal, un acte protocol·lari que va precedir el pas de la comitiva oficial. A les 10:30 va eixir el passacarrer inaugural, amb agrupacions i vestimentes d'època, que va recórrer el centre històric i va donar la benvinguda oficial als visitants. Les autoritats locals, ben senyorials, estaven dirigides per Toni Francès com a alcalde d'Alcoi. A les 11:00 hi va haver un descens del campanar de l'Església de Santa Maria amb una recreació simbòlica i sonora important. Les activitats infantils i jocs populars a la Glorieta organitzats pels equips de dinamització i pels Scouts van ser molt divertides. Els xiquets i xiquetes es distraïen mentre les famílies miraven les nombroses paradetes. A la Glorieta també es va fer el conegut ball d'enfermeres com una alegorica verbena benèfica que va atreure visitants. Durant tot el matí es van veure tallers participatius com el de barrets i tocats modernistes, demostracions d'oficis perduts i rutes guiades que aprofitaven la presència de recreadors per explicar els avanços industrials i socials de la ciutat desde el segle XIX. Va haver maquillatges modernistes, carreres ciclistes amb bicis antigues. La manifestació que baixava pel carrer Sant Nicolau estava escoltada per uns guàrdies policials que amenaçaven als revolucionaris. El proletariat demanava millores salarials i unes condicions laborals dignes. Cridaven el càntic "Volem treballar, la Mistera no se'n va", en relació al tancament de fàbriques quan hi havia crisis econòmiques, tan habituals ja al capitalisme del segle XIX. Fins hi tot va haver pancartes i senyeres valencianes, trencant el prejudici de que els valencians són meninfots i passen de reivindicacions i política. Cal recordar que Alcoi va ser cuna d'anarquistes i un dels llocs amb més afiliació sindical del país abans de la Guerra Civil. El republicanisme alcoyà ve de lluny, quan en 1873 va esclatar la Revolució del Petroli. Una revolta mítica, amb personatges com l'alcalde "El Pelletes" que no s'ha tractat massa a la Setmana Modernista, com tampoc la lluita de classes socials i les demandes dels pobres.
Cap a migdia la Fira va alternar propostes d’ambientació amb activitats culturals en espais tancats i visites guiades. S'oferien visites teatralitzades sobre Timoteo Briet i recorreguts per cases modernistes rellevants com la Casa Laporta i la Casa del Pavo. A la Plaça d'Espanya es van succeir balls modernistes i representacions de danses com el Can can. Les ballarines de Virginia Bolufer actuaven com a nucli d'ambientació per als passejants. A la Glorieta, un dels punts neuràlgics, va haver un concert al Templet amb arranjaments pensats per a la reconstrucció històrica del so modernista. Les actuacions musicals i les demostracions de dansa van servir d'iman per al públic, amb molts grups i associacions locals implicats. La Fira també va estrenar el Tren Modernista, un xicotet tren turístic que feia trajectes curts per la ciutat i que va funcionar com a atracció addicional per a famílies i grups de visitants. Paral·lelament, es van celebrar xarrades i conferències en espais com la Casa de la Cultura per a qui volia aprofundir en la figura de l'arquitecte i el context industrial d'Alcoi i els seus barris obrers i burgesos. Per la vesprada el protagonisme teatral va créixer amb l'estrena de "El patiment de les dones", a càrrec del Grup de Recreació Alcoi Modernista al Teatre Salesians. És una peça històrica que aborda els conflictes socials i les injustícies viscudes per les dones en la transició cap a la modernitat valenciana. Al carrer, el casc antic va acollir representacions teatrals a l'aire lliure, recreacions de situacions quotidianes de començaments de segle i petites escenes dramàtiques que combinaven humor i anècdotes locals. També es van fer simulacres i escenes històriques en punts estratègics, com el dels bombers. El flashmob coreografiat pel ballet de Virginia Bolufer va sorprendre als assistents i va convertir-se en un dels moments virals del dia. Les degustacions gastronòmiques van estendre l'ambient fins a la nit.
El diumenge es va consolidar com el dia tranquil i de cloenda per a la Fira Modernista d'Alcoi. Pel matí va haver balls de saló a la Plaça d'Espanya, amb un públic sentat que disfrutava dels passos de ball de les parelles agarrades. Va haver visites guiades als panteons del Cementeri, on hi ha escultures i joies arquitectòniques amagades i que els forasters no coneixen. També una excursió amb monitors experts en urbanisme per a visitar el barri del Molinar. A part del manantial i la cúpula bonica, és la part d'Alcoi més relacionada amb les fàbriques que utilitzaven la força hidràulica. Al estar al costat del riu, molts empresaris van construir allí les seues indústries tèxtils per a aprofitar l'aigua per a moure telers, nòries i màquines. Les xemeneies abandonades són símbol de la grandiositat del passat d'Alcoi com a ciutat equiparable a Manchester o Barcelona. A la Glorieta es van seguir venent productes variats i es van promocionar ciutats com Terol, Cartagena, Carcaixent, Novelda i Benicàssim. Oferien productes típics de la seua terra i ensenyaven l'arquitectura modernista que tenen a les ciutats. A la plaça Ramón i Cajal, una xocolatada de caràcter solidari congregava famílies i curiosos. L'olor de xocolate calent s'estenia pels carrers pròxims i simbolitzava l'esperit comunitari de la lluita obrera.
El Parc de la Glorieta es convertia de nou en el cor de la fira amb tallers artesanals, jocs populars i activitats pensades per a totes les edats. Enguany, un dels reclams més sorprenents va ser un escape room ambientat en l'època modernista, que girava al voltant de l'escultura i convidava els participants a resoldre enigmes per aconseguir eixir victoriosos. Les famílies entraven amb il·lusió i l'espai bullia de riures i converses, amb un toc de realisme històric. Al Templet de la Glorieta se celebrava la Mostra de Xirimites i Tabals, que enguany dedicava el seu record a Ismael Gisbert. Els sons tradicionals valencians omplien l'aire i es barrejaven amb les converses i els crits de xiquets jugant, creant una atmosfera que combinava l'essència popular amb la solemnitat de l'homenatge al xirimiter. A la plaça d'Espanya, el Grup de Danses Sant Jordi representava escenes costumbristes i balls que evocaven la vida quotidiana de començaments del segle XX. El passeig en bicicleta que unia la Glorieta amb la plaça d’Espanya va estar organitzat per un grup nombrós de ciclistes, molts vestits com a esportistes i alguns amb bicicletes antigues restaurades, tota una connexió entre passat i present. A la plaça Ramón y Cajal es van celebrar balls modernistes amb participació oberta, i veïns i visitants es van atrevir a seguir els passos de les danses antigues guiats per grups culturals. Prop de la Parròquia de Sant Mauro hi havia una pista de ball improvisada i generaven un sentiment de germanor i alegria compartida. Cap al migdia es preparava el moment més solemne de la jornada, que era també el punt àlgid de tota la setmana modernista: l'acte oficial de clausura. Al carrer Sant Josep hi ha un immoble representatiu de l'arquitectura modernista. L'elecció de l'espai no era casual, ja que posava en valor la relació amb Timoteo Briet. En aquest acte es reuniren autoritats municipals, representants de col·lectius culturals i un públic que volia acomiadar la Fira de manera formal. Els discursos recordaven la importància del patrimoni modernista per a Alcoi, agraïen la participació d'entitats i voluntaris i ressaltaven la consolidació de la fira com un esdeveniment de referència a nivell valencià. L'ambient era ceremonial i d'orgull i emoció col·lectiva, perquè es reconeixia la implicació de tota la ciutat en el projecte. Després de l'acte de clausura, la plaça Ramón i Cajal acollia un últim gest simbòlic amb la cerimònia de promesa scout. El descens de les banderes posava fi oficialment a la Fira Modernista 2025 i deixava als assistents amb la sensació d'haver format part d'una celebració que va més enllà de l'entreteniment, ja que és una festa que reforça la identitat i la memòria col·lectiva d'Alcoi.
Les altes temperatures van impedir que el dia de la patrona d'Alcoi hi haguera una missa de campanya al parc natural de la Font Roja. El Carrascal estava en risc d'incendis el 21 d'agost de 2025 i els actes religiosos es van fer a la Parròquia de Sant Mauro i la Glorieta. Però els dies 20 i 21 de setembre el bon oratge es va aliar amb l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris i tot es va desenvolupar en normalitat. El dissabte de vesprada es va realitzar l'Ofrena floral baixant pel carrer Sant Nicolau fins la Plaça d'Espanya. Sobre una tarima es va col·locar la imatge de la Verge dels Lliris amb Sant Felip agenollat. Les danses tradicionals i un castell de focs artificials van tancar l'acte amb la presència de les autoritats locals i la presidenta de les camareres: Reme Perelló. La participació a l'Ofrena no va ser massiva i algunes fileres del mural floral es van quedar buides. Faltaven lliris, roses i clavells per a omplir tot l'espai, senyal de que els alcoyans i alcoyanes no li tenen tanta devoció a la Verge dels Lliris. En canvi, el diumenge molts romers van pujar a la Font Roja. La despertà a les 6 del matí va anunciar amb coets i xirimites que era el dia gran de la patrona d'Alcoi. Les colles de xirimiters, els repartidors d'herbero, els genets i molts devots van fer camí cap al parc natural del Carrascal. Desde el Cementeri anaven eixint grups de caminants, mentre els més majors pujaven al paratge en autobús per a assistir a la Missa a l'aire lliure. El retor anava junt a la imatge peregrina de la Verge dels Lliris portada en andes. A l'arribar al Santuari es van agafar uns cintes blaves per a fer més bonica l'arribada de la patrona al lloc on va succeir el miracle de 1653.
Prèviament s'havia destapat el Cartell de les Festes patronals 2025. El divendres 5 de setembre, davant la façana del Consistori, es va desvetllar la pintura de Lola Llopis. La il·lustradora ha rebut crítiques perquè el Cartell de la Verge dels Lliris no ha agradat, o fins hi tot ha passat completament desapercebut. Es mostrava una cara de dona moderna amb mirada penetrant i poc pura i virginal. Els ulls d'enfadada es feien més poderosos per la corona i els cabells curts castanys. Una imatge molt allunyada del de la patrona d'Alcoi, amb l'única referència pel lliri blanc com a flor decorativa a un costat. El concurs de dibuix infantil del 12 de setembre a l'Àgora va donar millors resultats.
La Fira Modernista és també un cap de setmana molt intens per a Alcoi. Al celebrar-se poc desprès de la Romeria a la Verge dels Lliris, fa que menys gent estiga motivada amb les festes patronals més religioses. La Setmana Modernista és una tradició recent i historicista, però té més atractiu per als ateus de la ciutat. Els dies 26, 26 i 28 de setembre de 2025 seran els dies grans en els que la ciutat retrocedira en el temps fins a principis de l'industrial segle XX. La patrona d'Alcoi ha passat més desapercebuda enguany, tal volta opacada per la pròxima efemèride del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi.
Les Festes de Moros i Cristians s'estan preparant per a un any molt especial, i fins hi tot els càrrecs festers de 2026 li van fer una cistella de flors a la Verge dels Lliris. Moltes entitats alcoyanes i particulars van portar rams de flors a la Bandeja, però estaria bé sentir més recolzament de les 28 filaes. Si van arropar a l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris alguns directius de l'Associació de Sant Jordi, però sense que hi haja una col·laboració estreta entre els 2. Tal volta seria interessant viure una Romeria a la Font Roja on també es pujara a la imatge de Sant Jordi el Xicotet. Sent 2026 un any ideal al tractar-se de l'Any Jubilar declarat pel nou Papa Lleó XIV. En 2016 es va celebrar el 75 aniversari de la Proclamació oficial de la Verge dels Lliris com a patrona d'Alcoi. En una Processó van desfilar els 3 patrons d'Alcoi: Sant Mauro, Sant Jordi i la Verge dels Lliris. De cara a 2026 es podria veure de nou als 3 patrons junts gràcies a algun acte catòlic del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi.
La creació d'À Punt era una de les promeses electorals de PSOE i Compromís desde que el PP del president Fabra va tancar Canal 9 en novembre de 2013. Però a pesar de guanyar les eleccions i el pacte del Botànic, va ser molt difícil reobrir la televisió pública valenciana. No es va aconseguir fins a 2018, encara que les Festes de Sant Jordi no es van poder emetre. Ja en 2019 les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi van disfrutar de l'ampli dispositiu d'À Punt. El mitjà de comunicació tornava a ser de qualitat i en la nostra llengua, fent un servici d'apropament a les tradicions més importants. Per això any rere any les Entrades de Moros i Cristians s'han retransmès íntegrament, ja siga en abril o maig. Els comentaris dels periodistes Ferran Cano i Reis Juan han sigut molt encertats i savis. Al contrari que en l'etapa dels 90 i 2000, per fi les retransmissions estaven en mans d'autèntics alcoyans que coneixien a fons la història de les filaes, l'evolució de la dona en Nostra Festa o els arguments dels boatos. La difusió és molt completa i dura prous hores, posant en valor unes Festes d'Interés Turístic Internacional. La nova directiva d'À Punt, liderada per la Generalitat Valenciana, està fent un ús partidista i manipulador dels informatius de la cadena pública. Els magazines amb opinions d'extrema dreta i la censura de veus progressistes poden fer molt de mal a l'opinió dels espectadors. La baixada d'audiències és evident desde que se li dedica un desplegament exagerat a la tauromàquia. Fins hi tot s'estan retransmetent corregudes de bous de fa dècades o de toreros d'altres comunitats autònomes. Posats a recuperar contingut històric, als televidents ens faria més il·lusió poder veure Festes de Moros i Cristians d'anys passats o fins hi tot de l'antiga RTVV. A continuació mostrem els vídeos de les capitanies i alferecies que han hagut a Alcoi en l'etapa d'À Punt, saltant-se els 2 anys de pandèmia, fins a les recents Entrades de 2025.
Les Festes de Moros i Cristians d'Ibi tenen els seus orígens en "La soldadesca". En 1634 es realitzaven competicions de tir i es formaven companyies en honor al patró de la vila. En aquell moment era "El Salvador", a qui se li feien salves, batallons i processons. S'anomenaven milícies del regne i ja existien papers principals com el Capità, el Sargento, l'Alférez o el Cabo d'esquadra. La Soldadesca es celebrava esporàdicament, degut a l'escassesa de recursos que hi havia molts anys. Durant el regnat dels Austria, els nobles i comerciants d'Ibi ja tenien una forta devoció cap a la Mare de Déu dels Desamparats. Però mentre tot el Regne d'Aragó defenia a Carles d'Austria, els únics botiflers valencians estaven als pobles de Xixona, Ibi, Castalla i Banyeres. Els maulets s'emparaven a la Mare de Déu fins que Felip d'Anjou de França va guanyar la guerra. A Ibi tot canvia amb l'arribada de la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats en 1731. Al prohibir-se disparar pólvora en el terme urbà, es va decidir dedicar "La Soldadesca" a aquesta imatge un mes desprès de l'arribada de l'escultura mariana. Van quedar marcades les dates de les Festes: El 12 de setembre per ser la Festivitat del Dolç Nom de Maria. Les armes de foc estaven prohibides per les administracions de la dinastia borbònica, desprès de tot el que va ocórrer en 1707 a la Guerra de Successió. El rei Felip V va ser molt repressiu amb els valencians i valencianes i no tolerava les seues tradicions. En 1737 la Soldadesca va estar perseguida uns anys, enfront l'oposició de la població valenciana. En 1769 es va ratificar desde Madrid que no es podrien fer Festes de "La Soldadesca" en cap població, deixant a les milícies i companyies sense forma de celebrar res amb pólvora.
No seria fins 1785 quan Alcoi aconseguiria recuperar "la Soldadesca", i en 1796 ho aconseguiria Bocairent i Banyeres. Animats per aquesta nova realitat, els ibenses li van demanar al nou monarca Carles IV el permís per a recuperar "La Soldadesca", junt a un novenari a la Mare de Déu dels Desamparats i altres Sants en setembre. Per decret, en 1797 es van aprovar les descarregues de pólvora i les companyies de tiradors. Es dividirien en cristians i moros, amb els seus capitans al front i uns Alferes nombrats per l'Ajuntament. A principis del segle XIX Alcoi ja tenia estructurada la seua Trilogia Festera a Sant Jordi, i els rituals de la Soldadesca ibense i d'altres pobles de la comarca van calcant-se als actes d'Alcoi. En Ibi hi havia molta gent que treballava a les fàbriques tèxtils d'Alcoi, i per tant la influència de la localitat veïna va ser patent. Ibi ja li mostrava un gran respecte a la seua patrona, portant-la baix palio en la Processó. Per la proclamació de la reina Isabel II de Borbó en 1843, les autoritats civils d'Ibi van convocar als Capitans i Sargentos a realitzar descàrregues de trabucs en honor del retrat de la reina de 13 anys. La coronació de la reina desprès de la llei Sàlica va tindre 3 dies de celebració, amb balls i decoracions als carrers i les cases.
L'acte de l'Avís en maig es fa oficial a la dècada dels 50 del segle XIX. A València ja hi havia moltes celebracions i actes religiosos cap a la Mare de Déu dels Desamparats desde les lluites napoleòniques. Al cap i casal el dia més important era el segon diumenge de maig, com també a la població de Muro. Però Ibi va mantenir les Festes de Moros i Cristians en els dies estiuencs del Dolç Nom de Maria, així que va deixar el segon cap de setmana de maig com un anunci de la proximitat de les Festes patronals. En 1855 l'Avís va ser especialment important perquè s'estrenava un nou mantell de la Mare de Déu dels Desamparats. Com la recaptació entre feligresos va ser extraordinària també es va crear una diadema de plata i un palio. Però no es va poder beneir ni eixir en processó perquè el diumenge 11 de maig de 1855 va ploure. A partir de l'any següent, tant els festers moros com cristians participarien en els actes religiosos de l'Avís.
La guerra del Rif va enfrontar a Marroc i Espanya en 1859, i això va ressuscitar el temor i odi atàvic als musulmans. En terres valencianes això es va accentuar amb la creació de Festes de Moros i Cristians, com les d'Ontinyent en 1860. El romanticisme de l'època va fer que hi haguera una idealització de l'Edat Mitjana i la Reconquesta cristiana. Figures com Jaume I i Al-Azraq ressorgien com a llegendes i es van crear les Ambaixades. En Ibi ja es celebraven les desfilades i simulacres de batalla, però faltava que l'escriptor Vicent Boix adaptara l'Ambaixada de les Festes d'Onil per a Ibi. El text es va publicar en impremta en 1866, havent variacions en la versió manuscrita de 1872.
Degut a la Revolució del Petroli d'Alcoi, el proletariat d'Ibi tampoc van poder celebrar Festes de Moros i Cristians en 1874, com tampoc a meitats dels anys 80 per obres en l'església o els morts per la malaltia del còlera. El 14 de setembre de 1888 es va fer la Diana pel matí, les Entrades de vesprada i la Retreta de nit. El recorregut era del carrer Sant Roc fins a l'alquilat Castell de Festes en "Les Eres". En la Processó final de desprès de l'Alardo es cantaven versos i 200 persones participaven en el "Salve de Eslava", com una cloenda abans del castell de focs artificials. Els capitans ja participaven en aquesta Processó i encapçalaven les desfilades pujats a cavall. Les abanderades, com a figura femenina que portava la bandera, es van incorporar dècades més tard substituint a les cantineres.
A finals del segle XIX es van mesclar una sèrie de circumstàncies que dificultarien la celebració de les Festes de Moros i Cristians: Epidèmies, mala economia, inestabilitat dels organitzadors regulats per llauradors i artesans, escassa participació popular o la pèrdua de les últimes colònies de l'Imperi espanyol en 1898. Es seguia celebrant la Processó a la Mare de Déu dels Desamparats, però les desfilades de Moros i Cristians eren intermitents i es fundaven i desapareixien filaes constantment. Una de les més antigues va ser la dels Marinos del Casino, però hi hauria més perquè participaven 6 bandes de música. Una d'elles era la Corporació Musical Primitiva d'Ibi, junt a les bandes d'Alcoi i Castalla i els grups de zarzuela. Era un gènere teatral molt popular i en 1894 l'Orquestra d'Ibi va estrenar les obres "El rei que rabió" i "El duo de l'africana". D'alguna forma tenien que mantindre's les festes patronals mentre no hi havia Moros i Cristians. La interrupció festera va durar més d'una dècada en Ibi, al contrari que en Alcoi on si es van fer Festes de Moros i Cristians a pesar del "desastre del 98". Les decisions del primer ministre Sagasta sobre Cuba, l'enfonsament del Maine i la declaració de guerra dels Estats Units va deixar al país en una situació fràgil.
Durant aquells anys tristos de principis del segle XX, Ibi no tenia Festes de Moros i Cristians però si corregudes de bous i una Cofradia de la Mare de Déu dels Desamparats. L'associacionisme de fe va estar propulsat pel retor i els burgesos més rics. Ibi començava a tindre certa industrialització, però a pesar de la millora econòmica la meitat dels 3500 habitants eren analfabets. Maria Elena Pérez seria la primera presidenta de la Cofradia, encarregada de fomentar el culte a la patrona. Ibi va tardar en recuperar-se i reprendre les Festes de Moros i Cristians, mentre que l'Avís es regularia de nou en 1913. L'esperit democràtic proclamava una participació oberta i algunes comparses canalitzaven idees polítiques com a nexe d'unió entre els components. Els Garibaldins estaven inspirats en l'unificador d'Itàlia. A Alcoi i Cocentaina ja havien desaparegut i poc desprès ho van fer a Ibi, sent Sax l'única població on en manté aquesta comparsa.
En 1914 s'escriuen uns estatuts que firmarien els dirigents ibenses de les comparses existents: Moros de la Manta, Moros de la Capa, Romans i Escocesos. Tenien els seus capitans i alferez i esquadres de gastadors i cabos batidors. Eren 2 idees copiades d'Alcoi, com la incorporació de malditos. La construcció del Castell de Festes va ajudar al desenvolupament dels actes de les Ambaixades i la Volta al Castell dels càrrecs. Desprès de la Primera Guerra Mundial, les conseqüències de la misèria a Europa van afectar a la vila dels joguets. Les exportacions van parar i les comparses desapareixien fins sols quedar els Moros de la Manta i els Escocesos.
Alcoi havia canviat les filaes anacròniques per unes més medievals i l'orientalisme era una moda de l'època. La comparsa de Cristians naixia quan Primo de Rivera va fer el seu colp d'estat. El 13 de setembre de 1923 Espanya es convertia en una dictadura militar, fent perillar les Festes d'Ibi. Els supervivents dels Moros de la Manta van alquilar uns trages a Alcoi per a desfilar en l'Avís de 1924. Van ser la llavor de la comparsa Argelianos, la més antiga de les que actualment encara participen en les Festes d'Ibi. Un error en l'escriptura del banderí va fer que s'anomenaren com el poble bereber d'Argèlia i és una de les comparses mores que més voltes ha desempenyat la capitania mora. De 1925 a 1928 no va haver Festes de Moros i Cristians a Ibi, no obstant es van seguir fent les Festes patronals en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. La Processó, els toreros, els focs artificials i la batalla de flors eren els actes principals fins que l'Ajuntament va decidir recuperar la tradició festera. Al tornar es va perdre la figura del rodella, un xiquet vestit de patge o àngel. Amb un escut i un mocador, acompanyava al Capità i el protegia en l'acte de l'Alardo. Mentre el capità disparava amb trabuc, el rodella feia uns senzills passos durant la batalla.
En 1928 Ibi seguia sent eminentment agrícola i els habitants de les alqueries campestres van fundar la comparsa Maseros. Es van guanyar la simpatia del públic per la seua estètica bucòlica i valenciana i per traure la primera esquadra de dones a l'estil de les falleres. Desprès d'unes pluges torrencials que van destrossar cases i carrers, les Festes d'Ibi de 1929 van tindre la novetat d'una comparsa mora: Els Chumberos amb xilaves marroquis. La moda d'altres llocs, promoguda per Alcoi, era crear filaes amb inspiració del Marroc i no dels otomans. Per a poder fer l'acte del Contrabando, els Maseros van animar a festers dels desapareguts Escocesos a crear una comparsa de Contrabandistes en 1930. Així va ser, sent els primers en reunir-se en el zoco i aportant diversió andalusa.
El relleu dels Romans va ser la comparsa Guerreros, molt devots de la Mare de Déu dels Desamparats i col·laboradors en la Setmana Santa d'Ibi. Els Guerreros van incoporar 2 personatges femenins: L'abanderada i la cantinera. Amb altra etapa de pobresa als anys 30, Ibi veia com la construcció del ferrocarril Alcoi- Alacant quedava paralitzat i el feixisme brotava per tot el continent. Però res va frenar als ibenses per a celebrar el Bicentenari de l'arribada de la Mare de Déu dels Desamparats. La col·lecta entre fidels va ser un èxit i se li va fer una nova corona i aureola de plata a la patrona. Amb l'exili del rei Borbó, es va iniciar la Segona República Espanyola que acabaria dividint el país. La coronació i commemoració del II Centenari de la Mare de Déu dels Desamparats va coincidir amb un ambient anticlerical no sols a Ibi. Fins hi tot el Bisbe estava preocupat pel perill de celebrar actes religiosos al carrer, però es va realitzar la Coronació sense la presència de les autoritats provincials i els regidors de l'Ajuntament. Es va cantar el nou Himne de la Coronació i els sermons del novenari van tindre polèmica. El retor demanava que la moral fora una necessitat social, criticant fins hi tot al president del govern democràtic. La resposta dels laics en el poder va ser clara: La Coronació del 12 de setembre seria dins de la Parròquia i quedaven prohibits actes de fe catòlica al carrer, excepte la Processó final.
En 1932 el Papa Pio XI va declarar oficialment a la Mare de Déu dels Desamparats com a patrona canònica d'Ibi, i les comparses van decidir no desfilar en setembre per a que la patrona tinguera tot el protagonisme. Les Festes patronals de 1932 sols van tindre verbenes, concurs de matons de Manila, passacarrers, focs artificials i actes caritatius. Va haver decepció per la falta d'espectacle fester i l'excessiva litúrgia religiosa dins de la Parròquia, ja que tampoc es va fer la Solemne Processó. Les Festes de Moros i Cristians es van restituir per l'alcalde de 1933 a 1935.
El colp d'estat dels falangistes en l'estiu de 1936 i la Guerra Civil Espanyola va tornar a deixar a Ibi sense Festes de Moros i Cristians. La imatge de la Mare de Déu dels Desamparats va quedar destruïda i amb el triomf del general militar Franco es va realitzar una nova imatge de la patrona. En setembre de 1939 es van restituir les Festes de Moros i Cristians, amb una escultura de la patrona esculpida per Rafael Alemany. L'escapulari i el mantell antic es va salvar de les bombes, però la corona tenia menys perles i pedreria. La nova talla de la Mare de Déu dels Desamparats va recórrer els engalanats carrers d'Ibi, replets de devots. La postguerra va deixar molta mort i fam, però va augmentar el sentiment religiós a causa de la propaganda del règim dictatorial de Franco. El nacionalcatolicisme amb la seua moral estricta i el patriotisme va ser recolzat per feixistes i el Clero, molt influent en Ibi i la resta de pobles espanyols. En 1939 va haver Entrada amb esquadres de gastadors, afegint-se en 1940 l'acte del "Fusilamiento del moro traïdor".
La precarietat dels anys 40 va ser dura per a la població d'Ibi, però les Festes de Moros i Cristians eren irrenunciables perquè trencaven la trista rutina quotidiana. Els festers d'Ibi van convertir el gest de vestir-se de moro o cristià com una ostentació. Sols els més rics s'ho podien permetre, formalitzant-se els càrrecs de capitans personificats per homes que no passaven penúries. Fins hi tot un capità cristià dels Guerreros va eixir amb trage contrabandista com a condició per a desempenyar el càrrec. Els Contrabandistes despertaven admiració amb els seus pasdobles taurins. Les Festes patronals estaven monopolitzades per les famílies afins al règim falangista. En 1944 va acabar la construcció del nou Castell de Festes, fet amb fusta d'Alfarrasí. Es va iniciar la costum de reunir-se el dia anterior a l'Entrada, anomenant "Nit dels Soparets" a la desfilada amb la recent estrenada banda de música. La Unió Musical d'Ibi estava dirigida pel mestre José Carbonell, nascut a Alcoi en 1890 i compositor de la marxa mora "Aljama".
Un grup de Contrabandistes va voler fundar una comparsa de corsaris al bàndol cristià, però hi havia 3 comparses cristianes i sols 2 mores. Per a igualar els bàndols es va decidir que la nova comparsa seria de Pirates Berberiscos. Van aparèixer per primera volta sobre un vaixell en l'Entrada Mora de 1947, causant admiració i amb una xilava senzilla i colorista. La nit dels Soparets passaria a anomenar-se "Nit de l'Olla" com a Alcoi i Cocentaina. Això reflectia la dependència dels cànons establits per les Festes d'Alcoi, de qui s'alquilaven la majoria de trages d'esquadres. Els capitans pagaven una xifra modesta a la roperia de l'Associació de Sant Jordi per a lluir els trages dels càrrecs alcoyans de l'abril anterior. A voltes Alcoi estimularia les Festes de Moros i Cristians dels pobles veïns i altres li llevaria personalitat pròpia. Fins hi tot el pasdoble de la joventut ibense de José Carbonell passaria a titular-se "Suspiros del Serpis.
En aquella concepció tradicional de les Festes d'Ibi no hi havia tant de compromís i serietat, sinó més frescura i ganes de passar-ho bé. Als anys 50 encara es vivia les restriccions i racionaments de la postguerra, fins hi tot no va haver candidats a capità en 1955 i tampoc hi havia voluntàries per a ser abanderades. Va haver anys com 1954 en que la "Volta al Castell" va ser trista i la falta de líders per a les Festes següents preocupava als ibenses. En 1956 si va haver moltes esquadres de negres i 2 capitans: Vicente Pina dels Contrabandistes i Julio Peidro dels Argelianos. Es celebrava el 225 aniversari de l'arribada de la Mare de Déu dels Desamparats, però sols uns privilegiats podien permitir-se eixir a Festes i la majoria d'actes van ser eclesiàstics. Les bodes de plata de la Coronació, tan problemàtica en 1931, va servir per a anar integrant a les dones en les ofrenes. Les noves andes de la patrona es van passejar per tots els carrers del municipi durant el novenari, pernoctant en cases particulars on s'havia erigit un altar. A part, va haver un programa cultural molt complet amb escacs, atletisme, ciclisme, premi de motoristes, danses folklòriques, partits de pilota valenciana, pregó de l'alcalde i sessions de cine de "Sissi emperatriz". En 1950 va haver una capitana cristiana dels Contrabandistes i en 1964 una capitana mora dels Pirates. La comparsa Pirates va viure una època d'esplendor convertint-se en la més multitudinària.
Amb el canvi d'alcaldia en 1961, es va propulsar una dignificació de les Festes de Moros i Cristians, aportant-li una vessant més cultural. La Comissió de Festes es va posar més rigorosa i, sense llevar-li la part lúdica, va donar una dinàmica més respectuosa als 700 festers. Les Festes de Moros i Cristians van ajudar a integrar als molts immigrants que es van mudar a Ibi. Com hi havia prous empreses al poble, gent d'Andalucia i Madrid es van traslladar a la vila joguetera buscant noves oportunitats de futur. Al parlar castellà, els "gendels" locals veien com forasters formaven part de les comparses. Les danses d'hivern i els Enfarinats del 28 de desembre es van convertir en el símbol de la gent del poble, mentre que les comparses acollien millors als nouvinguts. En 1962 es va afegir a la desfilada de l'Avís un concurs de cabos i un concurs de pasdobles. L'obra obligada per les bandes de música era "Puenteáreas".
En 1963 es redactava un nou Reglament més dur amb les borratxeres i naixien al uníson 2 comparses: Els Almogàvars i Beduïns que serien exemple d'uniformitat. La comparsa Beduïns es va basar en trages de color roig d'uns moros de Petrer. El canvi a un disseny més nòmada en 1983 va portar discussions i una baixada de components Beduïns. Els Almogàvars eren 26 membres al principi i el trage oficial el va dissenyar l'artista alcoyà Luis Solbes. La primera volta que va desfilar una esquadra de dones als Almogàvars va ploure, sent molt recordades les Entrades de 1972. Les Festes de 1968 van quedar suspeses per una tragèdia que va deixar 37 morts. Una fàbrica d'Ibi va tindre un accident laboral greu amb una explosió. La comparsa Argelianos va traure un nou trage oficial de Rafael Guarinos en 1970, any de capitania mora. És el disseny que porten en l'actualitat, sent l'única comparsa ibense que manté els bombatxos a la turca. Els Chumberos van recuperar el seu trage primitiu de xilava a ratlles en la capitania mora de 1971.
El recorregut actual de les Entrades va quedar establit definitivament en 1970, amb la incorporació de tribunes en carrers més amples. Això va propiciar un lluïment major de les esquadres i una evolució en els primitius boatos dels capitans. L'abanderada era obligatòria per a totes les comparses, però no la necessitat d'un seguici. Com hui en dia, els Pirates eren la comparsa més nombrosa amb 106 membres i els Guerreros els més xicotets amb 46 membres. Les carrosses tenien el seu protagonisme a les Entrades, tal i com va dir Adrián Espí Valdés com a mantenedor de l'Exaltació Festera. El ceremonial acte de presentació d'abanderades es va instaurar en 1972, sent el presentador el conegut cronista de l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi. Desprès d'una crisi econòmica en la que es van perdre grans indústries d'Ibi, es va aconseguir una eufòria econòmica traduïda en nous rodabalcons quatribarrats per a adornar els carrers. A l'Ambaixada Cristiana se li va incloure una "oració a la Verge" en valencià que va recitar per primera volta José Maria Ramírez. L'ambaixador moro, Martín Bonillo, va seguir declamant el seu text en castellà. En 1974 es va programar una Desfilada Infantil per a donar protagonisme als xiquets i xiquetes. La Desfilada Infantil es va consolidar ràpidament, substituint la Segona Diana del dissabte.
La comparsa Tuaregs es va aprovar en 1975 pel seu caràcter nòmada del desert i un trage blau molt apropiat per al bàndol moro. La democràcia arribava a Espanya desprès de la mort del dictador Franco i Ibi celebrava la transició a una monarquia parlamentària. L'acceptació massiva de l'Ofrena de flors a la patrona en 1976 va ser tan gran com la rebuda a una novata comparsa cristiana: Els Cides de verd. L'Entrada Cristiana de 1977 va ser interrompuda per una pluja torrencial i el capità cristià dels Guerreros no podia evitar les llàgrimes. Els cristians van desfilar per la nit i aquesta circumstància es va repetir a mode de prova en 1978. Les Entrades unides duraven massa i es va provar un horari amb els moros desfilant la vesprada del divendres i els cristians per la nit. En 1980 es va retornar a les Entrades unificades, degut a la fundació de la comparsa Almoràvides i les primeres capitanies conjuntes de Cides i Tuaregs. La comparsa Tuaregs inclou en tots els seus boatos de capità moro a un grup natiu de Tànger tocant instruments folklòrics. També van ser els primers en incorporar ballets als seguicis, en la capitania mora de 1985 que va polaritzar les opinions.
Els Almorávides eren 28 al principi però van crèixer ràpidament gràcies als aplaudiments pel seu trage negre. El cinqüentenari de la Coronació en 1981 coincidia amb el 250 aniversari de l'arribada de la Mare de Déu dels Desamparats. Es va confeccionar un nou mantell per a la patrona i el Jesuset i les camareres es van encarregar de vestir-la. En agost es van fer 600 fogueres per tots els barris recreant la il·luminació de 1731 i disparant coets. Ja en setembre les andes de la Mare de Déu dels Desamparats va recórrer els carrers d'Ibi adornats amb tapissos de pètals, teles i arcs vegetals. Van ser l'avantsala d'unes Festes de Moros i Cristians respectades per unes temibles tempestes. També es va inaugurar el monument a la patrona en la plaça de l'església i a finals dels 80 es faria allí l'Ofrena de flors del dissabte. Abans se li havia fet regals a la patrona davant del conegut popularment com "mantó de les bacores".
La comparsa Mozàrabes engrossava el bàndol cristià en 1982, any important perquè es va introduir l'entrega de claus al capità cristià. A més a més l'ambaixador cristià rebia al càrrec dels Guerreros amb un diàleg en castellà. La túnica blava dels Mozàrabes tenia la creu cristiana, però al casc s'observaven detalls àrabs al ser els pobladors de territori musulmà. El primer capità cristià dels Mozàrabes va desfilar en 1986 amb la peça musical "Ix el cristià" de José Maria Valls. La comparsa Mozàrabes es caracteritza per donar-li molta importància a la música i ha estrenat importants marxes cristianes. Per a ells estan dedicades les obres musicals "Aralk" i "Xamarcai" de Francisco Valor.
Durant tota la dècada dels 80 s'havia debatut la possibilitat de separar les Entrades, però els cristians tenien por de que pel matí les tribunes estagueren buides. Per fi en 1989 es partien les desfilades, amb el capità cristià dels Contrabandistes arrancant en un matí solejat. El públic va ser tan massiu com el divendres per la vesprada amb la capitania mora dels Chumberos. Els cens fester augmentava sense parar, gràcies a la incorporació de la comparsa Mudéjares en 1991. Però la crisi econòmica de 1993 va fer que molta gent deixara d'anar als zocos, mentre Ibi buscava diversificar la seua indústria. Els Almorávides van ser una de les comparses que més va patir les conseqüències del comerç a la baixa. Una novetat de 1994 va ser la recuperació dels Sargentos, que arrancaven les esquadres dianeres de les comparses capitanes.
La capitania cristiana 1993 dels Almogàvars va estrenar la coneguda marxa cristiana "Ramón Petit", mentre que el ballet del capità contrabandista 1995 va adaptar la peça musical "Curro Jiménez". El capità moro 1995 dels Argelianos va ser l'últim en desfilar a cavall amb la peça musical "Moros Españoles". Desde feia anys s'estava gestant la creació de la comparsa més nova d'Ibi, amb molta presència femenina desde el principi. Es van afiliar més dones que homes, però la característica principal era la joventut. La comparsa Templaris va igualar els bàndols en 1997, portant un trage historicista de les Croades amb túnica blanca i creu roja al pit. En 1998 les Entrades es van allargar molt, degut al incompliment dels horaris i l'augment de festers al bàndol moro. Les novetats de l'any 2000 van ser el Correfocs i la remodelació del Castell de Festes.
Les Festes de 2001 es van iniciar amb minuts de silenci pels atentats terroristes a les torres bessones en Nova York. La tristesa va donar pas a l'alegria del capità cristià dels Contrabandistes i les varies abanderades que van desfilar a peu. Va haver controvèrsia entre festers i comerciants quan l'acte de l'Avís de 2002 va passar de diumenge a dissabte i va ploure. Es mantenia en el segon cap de setmana de maig, coincidint amb les Festes de Muro i Biar. La pluja també va visitar la capitania mora dels Argelianos el 13 de setembre de 2002. Però si un any és recordat per les inclemències meteorològiques, eixe és 2005 perquè l'Entrada Mora es va interrompre. La tromba d'aigua va parar i a les 20:30 es va reprendre la desfilada dels Pirates. L'Alardo del dissabte 17 de setembre es va cancel·lar i al fer-se l'Ambaixada Mora a les 21:00, l'Ofrena floral va acabar molt de nit.
L'any 2006 es commemorava el 275 aniversari de l'arribada de la Mare de Déu dels Desamparats a Ibi, però els actes religiosos van ser prou pobres en comparació amb les anteriors efemèrides. El canvi de mentalitat festera i el creixement de l'ateisme va fer que la societat ibense tampoc es bolcara en el 75 aniversari de la Coronació Canònica. Si se li va donar importància als boatos dels capitans i abanderades. Però les Entrades de 2006 van tindre uns talls insuportables i els retrassos horaris es repetirien en la resta d'actes dels dies següents. El públic es va queixar a les Abanderades i va xiular quan l'Ofrena floral també tenia parons molests. L'espectacle pirotècnic de la plaça de l'església quasi acaba en tragèdia i la tarima dels càrrecs festers es va derrumbar durant les desfilades. Va haver dimissions en la Comissió de Festes i es volien millorar els errors d'organització. Però en 2007 la pluja va atrassar durant hores l'Entrada Mora i el capità moro dels Beduïns va acabar la seua desfilada de nit. El mal oratge perseguia les Festes d'Ibi i va tornar a ploure en l'Avís de 2008. Al menys els músics si van tocar per a les esquadres en la desfilada vespertina, mentre l'Entrada Cristiana de Muro baixava sense bandes de música.
Desprès del caos dels últims anys, les Entrades d'Ibi de 2009 van ser puntuals, encara que la baixada de participants començava a ser notable per la crisi econòmica. Va destacar el fantàstic boato amb ballets del capità moro: Julián Grande dels Argelianos. Per la seua part el capità cristià dels Maseros i l'Ambaixador no van anar a cavall durant els parlaments perquè el carrer estava banyat per la pluja. Les normatives de la pólvora eren cada volta més estrictes i ni la Undef ni els polítics podien aportar solucions especials per a les característiques de l'Alardo. Cada fester sols podia utilitzar un kilo de pólvora i hi havia molta burocràcia en l'ús dels trabucs. Com en tantes poblacions festeres, el dispar es va veure disminuït en número de participants al llarg del segle XXI. Als Tuaregs els va costar molt trobar un capità moro per a les Festes d'Ibi 2011 i, per culpa la recessió i l'atur, moltes comparses no van presentar abanderada en la Volta al Castell. La situació es va repetir en 2012 i 2013, mentre que la Comissió de Festes intentava traure projectes avant a pesar dels retalls pressupostaris.
De nou, un incompliment dels horaris va afectar a l'Entrada Cristiana de 2015. Però tant el capità contrabandista, Vicente Martín, com l'última abanderada del matí, Elena Picó dels Guerreros, van brillar amb una posada en escena meravellosa. Es celebrava el 75 aniversari de la nova imatge de la Mare de Déu dels Desamparats, amb solemnes trasllats de les andes per tot el poble. L'any 2017 els cristianes es tornarien a salvar del mal temps, però no els moros que van patir una vesprada de fred, vent i pluja. El capità moro dels Chumberos amb el ballet de les figues de pala i les demés abanderades van oferir un bon espectacle a pesar de les inclemències.
Però va ser 2019 l'any més problemàtic en qüestions meteorològiques degut a la gota freda. Una Dana va assolar la comarca del Baix Segura, encara que el president socialista de la Generalitat Valenciana va posar mesures contra les inundacions. Mazón i el PP no sabrien gestionar igual una riuada, com es veuria a l'Horta de València en 2024. En 2019 no va haver morts per la Dana, i les Festes d'Ibi van variar el seu guió d'actes per a no estar tan afectades. El divendres es van suspendre les Entrades i es va modificar tot el programa del dissabte per a que les Ambaixades coincidiren en unes hores sense pluja. L'ofrena floral es va realitzar de matí i els capitans i abanderades van estrenar els trages en aquest acte. Les 2 Entrades es van traslladar a un nuvolat diumenge, dia en que normalment acabaven les Festes d'Ibi amb la Volta al Castell i la Processó. Desprès de molt de patiment, els capitans de Mozàrabes i Mudéjares i les restants abanderades van poder mostrar al poble tot el que havien preparat.
No cal explicar perquè Ibi es va quedar sense Festes de Moros i Cristians en 2020 i 2021. Com a la resta del món, les tradicions van tornar en 2022 desprès de que la població estaguera vacunada del Covid-19. Les Entrades post pandèmia de setembre de 2022 no van complir els horaris i es van allargar fins la nit. Però era comprensible perquè als càrrecs festers se'ls havia privat de les seues desfilades durant 2 anys i els capitans d'Almogàvars i Almorávides van ser molt emotius. Altre moment de sentiment fester va ser la trista noticia de la mort del capità moro 2023. Havia participat en l'Avís de maig, però al faltar en estiu la comparsa Beduïns va decidir no traure altre capità moro. Les llàgrimes també van estar presents en el capità cristià dels Guerreros, qui va caminar sols davant la patrona en la Processó final. La forta pluja de l'Entrada Mora 2023 va obligar a aplaçar la desfilada al dia següent. Les últimes 2 abanderades no van poder desfilar el divendres i ho van fer a la Desfilada Infantil del dissabte. L'autèntica normalitat a les Festes d'Ibi no va tornar fins a 2024. Desde 2016 no es vivien unes celebracions sense incidents a causa de pluges, restriccions del Coronavirus o morts. Les capitanies 2024 de Contrabandistes i Pirates van ser extenses, deixant el llistó alt per als càrrecs de 2025 en mans de les comparses Maseros i Argelianos. El 12 de setembre es podran aplaudir a les abanderades cristianes pel matí i a les abanderades mores per la vesprada. BONES FESTES IBI!
