Les Carnestoltes són unes de les tradiciones més internacionals que es celebren a Espanya. Els dies anteriors a l'arribada de la Quaresma es converteixen en una festa de confeti, color, fantasia i disfresses que en cada lloc tenen les seues pròpies característiques. A continuació detallem com es celebra Carnaval en diferents parts del món. Venècia és un referent per la seua elegància i reminiscències renaixentistes i medievals. L'entorn dels canals i les góndoles fan que siga el Carnaval més conegut d'Itàlia. L'origen del Carnestoltes de Venècia es remunta a l'Edat Mitjana. Tot i que la seua època d'esplendor va arribar al XVIII, quan la noblesa de l'època aprofitava l'anonimat de l'antifaç per a compartir moments de inhibició amb la resta de la població. Les màscares venecianes són tot un símbol i tenen un gran valor estètic. Durant 10 dies la Plaça San Marcos es plena de disfresses exuberants i d'un barroquisme que ha inspirat a artistes de tot el món.
Rio de Janeiro és el Carnaval més impressionant del món. Els brasilers demostren any rere any que són els líders de la samba i les desfilades al sambòdrom són incomparables. Vestits cridaners, moviments sensuals, balls, carrosses, bon temps i molta diversió són els principals ingredients del millor Carnestoltes de Brasil. Cançons com "Escravos do jo", "Aquarela de Brasil", "Garota d'Ipanema", "Mais que nada", "Quando, quando, quando", "Dançarina", "We are one", "Balada", "Quimbara", "Guantanamera", "País tropical", "Magalenha", "Hip's don't lie", "Lambada" o "To Brazil lalalala" han trencat les barreres del país. La batukada i l'estil bossanova arriben a tots els racons del planeta, al igual que les imatges de les disfresses més sexys i temàtiques fantàstiques que omplin de color les ciutats carioques. Els portuguesos van portar aquesta tradició europea a Brasil en 1732, però les escoles de samba amb milers de participants són posteriors. Altres Carnestoltes de Latinoamèrica molt coneguts són els de Colòmbia, destacant el de Barranquilla. A Estats Units el Carnestoltes més famós va unit al riu Mississipi i el jazz. A Nueva Orleans s'anomena "Mardi Grass" i es tota una demostració de riquesa i ritme. El Carnestoltes de Niza té molt de renom a França per les seues escultures i figures enormes i per girar entorn de la natura i sobretot les flors. El ballet d'Ana Botella d'Alcoi porta més de 10 edicions participant com a convidades del Carnestoltes de Niza.
El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife, declarat Festa d'Interès Turístic Internacional en 1980, és una explosió de color i alegria que envaeix els carrers. Desde principis de febrer tenen lloc diferents esdeveniments, com l'elecció de la reina del Carnaval o una espectacular desfilada on les aspirants a reina llueixen meravellosos vestits gegants anomenats fantasies. La Reina del Carnaval quasi no es pot moure amb la gran vestimenta de plomes, collars, pedreria i cintes que acaba amb una estructura que pesa més de 100 kilos. La Cavalcada anunciadora i la clausura de "El gran Coso Apoteòsic" són molt esperats i es retransmeten en televisions nacionals. Més de 100 grups de murga, comparsa, rondalles i carnaval de carrer amb balls acaben en el tradicional "Domingo de Piñata". És dia molt especial per als tinerfenys per com les viudes i "La llorosa" ploren quan es crema la carrossa de la sardina. El conegut com Carnaval chicharrero li fa la competència a Rio de Janeiro, ja que tenen un clima molt similar en febrer.
Abans de l'estricta Quaresma, la ciutat extremenya de Badajoz es converteix en una pista de ball per a multitudinàries comparses amb temàtica lliure. El colorit de les disfresses, els passos sincronitzats i el ritme imparable són la clau per a unes festes que han triomfat en una de les comunitats autònomes més desconegudes d'Espanya. El Carnaval de Badajoz és un dels més autèntics i elaborats, i a més a més la seua desfilada és una de les més llargues amb 8 hores de duració. Les comparses són tan multitudinàries que es van merèixer en 2022 el títol d'Interès Turístic Internacional. La Festa de les Candeles i la tamborada marca el començament del Carnaval pacense, mentre que l'Enterro de la Sardina tanca els actes de disfresses.
A la regió de Múrcia el Carnaval més famós és el de Águilas. La població es bolca en els balls massius al so de cançons eurovisives i de dance. No debades tenen el títol d'Interès Turístic Internacional. Els trages dels participants tenen reminiscències dels de Brasil, així com també la música i les carrosses. Les penyes són mixtes, però hi ha més ballarines que ballarins que destaquen per les cames al descobert, els corsés i les plomes. El pregó de la Musa i la batalla entre Don Carnal i Doña Quaresma donen pas a una setmana de diversió. També és peculiar la costum de llançar ous farcits amb confeti durant la versió infantil del Carnaval. La gran desfilada del dissabte acaba amb Don Carnal cremant-se a la foguera i un castell de focs. El Carnaval de Águilas ha inspirat a altres de "La Huerta Murciana" com el de Mazarrón, on també apareix la figura animal de "La Mussona" i altres personatges autòctons i únics.
Més rural resulta la festa de Carnestoltes a Navarra. Bruixes, óssos, fantasmes de roba de sac farcits de palla, carboners, gegants i bandits amb vares s'apoderen dels carrers de molts pobles i recuperen algunes de les danses i rituals màgics més ancestrals. La màgia, el color i la tradició ofereixen al visitant una oportunitat única per conèixer els costums més arrelats entre els akelarres. En Ituren els misteriosos Zanpantzar interpreten la cencerrada més harmoniosa del Pirineu per aullentar els mals esperits. Els Zanpantzar d'Ituren fan la visita al poble veí lluint les pells d'ovella, les campanes a l'esquena i els vistosos tocats. En Alsasua els temibles Momotxorros vestits amb teles en sang, la cara tapada i amb grans banyes representen al dimoni. Amb les forques assusten als xiquets i xiquetes. Són personatges que han eixit a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi als boatos de les capitanies cristianes de Vascos i Navarros.
El Carnestoltes de Cadis té molta tradició a Espanya i és un dels més antics, al ser del segle XVII. Al llarg de la història, ha estat prohibit per la censura, però l'esperit del Carnaval de Cadis ha estat inalterable. A les originals disfresses cal unir les tradicionals xirigotes de pensament crític i polític. Els gaditans, amb música feta amb instruments molt bàsics, composen les incisives lletres que fan que siga un concert graciós i amb un humor satíric que no deixa ben parat als polítics. Les bromes a qüestions socials en forma de cançó formen part dels concursos de xirigotes. Andalusia és així, entre la religiositat de la Setmana Santa i l'alegria de les Carnestoltes més implicades en el progrés de la societat.
Considerat com un dels més artístics, el Carnaval de las Palmas de Gran Canaria és un dels més antics d'Europa. En constant comparació amb el Carnaval de l'illa de Tenerife, els canaris poden presumir d'identitat pròpia. També tenen gales de reines del Carnaval, amb fantasies ben vistoses i concursos presentats per estreles de la televisió com Lara Álvarez, Roko, Eva Gonzàlez, Jadel o David Bustamante. Destaquen els concursos de maquillatge corporal o de disfresses per a gossos. El Carnaval de Las Palmas va ser pioner a incloure al seu programa la "Gala Drag Queen". La diferència principal entre aquest espectacle i el concurs d'elecció de reina és que un gira al voltant del vestit i la bellesa de la reina. A la Gala Drag Queen es busca un espectacle musical trencador, amb personatges com Blancaneus, "Romeo i Julieta", "La Sirenita", "El rey león" o "La Pantera Rosa". Un dels més revolucionaris va ser el transsexual Sethlas que en 2017 va guanyar amb al·lusions a la Verge Maria, Crist en la creu i els nazarenos de Setmana Santa al compàs de "Like a prayer" de Madonna i "Judas" de Lady Gaga. En 2020 va tornar a rebre atacs dels catòlics per ser el més votat fent una paròdia de "El paradís d'Adan i Eva, la poma i la serp". El triomfador de 2024 va ser Drag Elektra amb un ball provocatiu que mesclava els contes, les marionetes i els joguets. La disfressa principal era de "Pinotxo" però la Drag Queen acabava calva fent piruetes en una gàbia.
Amb un mes de durada, les Carnestoltes de Verín a Ourense estan declarades Festa d'Interès Turístic Nacional. Les màscares, la diversió i la música són els ingredients protagonistes, junt als tradicionals Cigarrons. Són personatges que vesteixen calcetins blancs, un calçó curt, camisa blanca, corbata de colors i jaqueta curta i careta blanca. La fi d'aquests personatges és seguir els veïns de la localitat amb fuet a la mà, com també fa el famós "caputxó". Junt al Carnaval de Laza es forma "El triangle màgic de l'Entroido". I és que la veïna població de Laza també té les seues bèsties de febrer: Els peliqueiros. Uns dies porten esquelles i fuets a la ma i per la nit porten antorxes. Com a curiositat, cadascun dels vestits de peliqueiro pot arribar a pesar 25 kg pels cencerros. La farracada és una curiosa batalla en què s'utilitzen draps tacats de fang com a arma. En "La baixada de la morena", una vaca recorre el poble acompanyada d'una banda. Una comitiva colpeja amb branques gegants els espectadors i una sèrie de personatges va llançant sobre la gent terra fresca i formigues vives que prèviament han ruixat amb vinagre per a que siguen més agressives. Mentre els espectadors de la desfilada són atacats amb la terra amb formigues, entre ells comencen una salvatge guerra de farina. Tot un espectacle visual. Són pareguts a les mascarades d'hivern tan arrelades a Castella i Lleó i Extremadura.
Els vascos tenen altre tipus de Carnestoltes, menys pompós i semblant als de Navarra. Euskadi és terra de fred i celebren el final de l'hivern amb "El despertar de l'ós". Evoca l'arribada de la primavera amb el despertar de la natura i dels Pirineus. A part de la baixada dels óssos de les muntanyes, altra tradició és "El judici i condemna de Sant Pantzar", un traïdor acusat de tots els mals i cremat al final del Carnaval a la plaça pública. Els Carnavals de Mundaka recreen la llegenda d'un Conde borratxo. La seua dona enfadada el va rebre a granerades i el Conde va eixir al carrer corrent sense adonar-se que portava posada roba interior femenina. Per això els homes porten faldilles, pantalons i camises blanques, a més d'un mocador roig al cap i un coixí a joc. Se'ls coneix com Atorrak i representen el Comte Antón, mentre que les dones es disfressen de bruixes i criatures mitològiques. La cultura vasca és rica i al poble de Latz tenen vestimentes úniques. Allí va viure un home molt gros anomenat Ziripot. La seua obesitat no li permetia treballar, així que explicava contes a la gent del poble a canvi de menjar. Però un dia va aparèixer el gegant Mel Otxin acompanyat de Zaldiko, un personatge que és meitat cavall, meitat home. La gent de Latz els donava de tot com a servents assustats. Zaldiko es va enfadar amb Ziripot perquè no li podia donar res i el va espentar. Pensava que passaria la nit a terra, però la gent del poble va ajudar a Ziripot. Armats amb estaques, aixades i forques van atrapar a Mel Otxin i el van cremar.
Les Carnestoltes de Catalunya tenen com a gran referent a Sitges. Una festa molt oberta, multicultural i sense prejudicis en la que els catalans i catalanes ho passen genial. És el més lúdic i desenfadat, tal volta per la seua vinculació amb el mar Mediterrani i la comunitat Lgtbi. Diversió diürna i nocturna desde el moment en el que la figura del Rei Carnestoltes arriba a Sitges. Com a curiositat Lucía Pérez va escollir aquesta festa per a gravar allí el videoclip de la seua cançó de 2011 "Que me quiten lo bailao". Fa més de 110 anys que Sitges celebra les excèntriques Carnestoltes, superant fins hi tot els durs anys de franquisme.
En clau valenciana els més emblemàtics són el de Pego i Vinaròs. La localitat de Castelló busca més turisme amb la seua coneguda Gala de les Reines en què les comparses exhibeixen els seus espectaculars vestits. Les nits temàtiques entre les quals es troben la nit del pijama o la nit loca tenen tanta importància com el concurs de paelles. No podia ser més valencià, en canvi a Torrevieja les seues Carnestoltes són més transversals. Hi ha estils de tot tipus, sent una mescla entre el Carnestoltes lliure, el típic de Múrcia i fins hi tot els balls brasilenys i canaris. A la comarca del Comtat el Carnestoltes amb més ressò és el de Muro. De fet Alcoi celebra la seua desfilada una setmana desprès per a no llevar-li protagonisme als veïns. Muro té carrosses, grups variats i disfresses divertides que fan que la vesprada del dissabte siga molt entretinguda. La Vella Quaresma representa la abstinència, la serietat i el pudor i com canten els xiquets "Qui no vullga Carnestoltes que tanque les portes".
Al igual que les Festes de Sant Jordi evolucionen amb el pas del temps, els itineraris de les Entrades també han anat canviant al llarg dels segles. Ja se sap que els actes festers tenen un passat molt anterior a la societat actual, fins hi tot quan el capitalisme no era el sistema econòmic. Per això les tradicions han anat modificant-se per a adaptar-se a la realitat social i urbana. Però l'essència de les Festes de Moros i Cristians no s'ha perdut i per això són tan estimades a les poblacions. En el cas d'Alcoi, la primera referència documentada de les Entrades es remunta a 1741. Els capitans, alferes i oficials militars realitzaven un passeig vistós la vesprada anterior al dia de Sant Jordi. Seria al segle XIX quan aquest acte adquiriria la seua estructura festiva, amb la incorporació de bandes de música en 1817 i una creixent participació popular. L'any 1839 el reglament de l'Associació de Sant Jordi va regular per primera vegada el guió, convertint les Entrades en un acte principal de la Trilogia Festera Alcoyana.
En una època primitiva es van establir 2 trajectes per a les desfilades del 22 d'abril. Les Entrades es caracteritzaven per seguir itineraris diferenciats per als dos bàndols. Els cristians evocaven l'eixida al camp per a perseguir als musulmans, mentre que els moros representaven la seua arribada amb intenció de conquistar la vila. L'any 1862 el reglament de l'Associació de Sant Jordi va definir oficialment els recorreguts. Els moros iniciaven la seua desfilada a la Porta d'Alacant i baixaven pel carrer Sant Nicolau fins a la plaçeta del Fossar. Els cristians començaven a la Porta de Cocentaina, passant per diversos carrers antics fins a arribar també a la plaça on estava situada l'Església de Santa Maria. Per tant els carrers del casc històric per on desfilaven els cristians eren més estrets i humils. Per això les filaes cristianes no tenien tanta fama i les filaes mores eren més nombroses perquè desfilaven pels carrers de les cases riques de la burgesia.
Les primeres dècades del segle XX van ser testimoni de diversos ajusts en els itineraris per tal de respondre a les necessitats dels festers i l'augment d'espectadors. L'any 1905 el recorregut dels cristians es va modificar. Les filaes van deixar de desfilar pel carrer Sant Nicolau i van optar per un nou trajecte que incloïa el carrer de Sant Joan i l'avinguda d’Anselmo Aracil, que actualment és l'Avinguda País Valencià. Aquest canvi només es va mantenir fins a 1907, quan es va reprendre el recorregut tradicional. La filà Capellans era una filà important al segle XIX, ja que prenien possessió del Castell de Festes i el protegien durant el 22 d'abril. A pesar de l'aparença de retors, eren els encarregats d'entregar-li les claus de la ciutat al capità cristià, fins que van desaparèixer. El reglament de 1918 va traslladar l'acte d'entrega de claus a la Porta d'Alacant, on els cristians es trobaven amb el Governador. Aquest canvi va marcar un nou punt en l'organització de la desfilada cristiana, reforçant la simbologia de la seua entrada a la ciutat. Amb la dictadura de Primo de Rivera es va perdre la tradició de l'entrega de claus al capità cristià.
Durant la Segona República Espanyola els debats sobre anticlericalisme van centrar tant les disputes de les filaes que no es va pensar en canvis de carrers. En febrer de 1926 es va sol·licitar a l'Ajuntament d'Alcoi una autorització per a disposar de cadires en la Plaça d'Espanya i el carrer Santo Tomás, on acabaven les Entrades aleshores. Després de la Guerra Civil, l'any 1948 es va ampliar el recorregut de les Entrades per incloure la part del carrer Santo Tomàs fins al Temple de Sant Jordi. Aquest canvi va consolidar la parada davant de l'altar del patró, on el capità cristià rebia les claus i donava gràcies al "Insigne Mártir". A la Bandeja s'instal·lava una gran tribuna per a les autoritats franquistes.
L'any 1962, un dels canvis més significatius va ser l'ampliació el recorregut incloent la volta a la Plaça d'Espanya per a encarar el carrer Sant Llorenç i l'Avinguda País Valencià. Es va augmentar així la capacitat de públic i es van instal·lar més cadires i tribunes. Als voltants de la Casa de la Cultura i el Parterre es van aglutinar moltes persones per a veure el pas de les esquadres i boatos de les filaes de càrrec: Navarros, Xanos, Tomasines i Verds. Un dels motius de pes per a allargar tant el recorregut i donar-li la volta a la Plaça d'Espanya va ser que s'aconseguirien més diners de la venta de cadires. Els més nostàlgics encara troben a faltar aquella part de les Entrades baixant l'empinada costera del carrer Santo Tomás. Els festers veterans recorden les abraçades que es donaven els esquadrers quan les bandes de música paraven de tocar ja al Pont de Sant Jordi.
El recorregut es va instaurar en 1963 pel bon resultat de la prova en les Entrades de 1962. Hi havia que millorar les trobades al Cantó Pinyó, quan uns festers quasi xocaven al entrar i eixir de la Plaça d'Espanya. Sols les esquadres de negres de les filaes Magenta i Muntanyesos van tindre problemes en 1963. Al tancar l'alferecia es trobaven amb tots els mirons del carrer Sant Nicolau que ja s'havien alçat de les cadires i se'n anaven. En 1964 per a evitar que la gent invadira la Plaça d'Espanya les carrosses del cop no van girar van fer tapó. Els xiquets a carrossa van esperar al Cantó el Pinyó, junt als Cops de les filaes dels alferes: Cruzados i Cordoneros.
En 1979 es van plantejar les ventajes de que les Entrades començaren en "El Camí" i així abarcar més barris d'Alcoi i instal·lar més cadires. Però els festers no van voler renunciar a arrancar al Partidor i desfilar per la part estreta de Sant Nicolauet. Aquest canvi no es va aprovar per l'oposició de filaes com Tomasines, Judíos, Cordoneros, Andaluces, Vascos i Maseros. La concepció del boato de l'alferecia mora de la filà Abencerrajes estava pensada per a desfilar per "El Camí", però finalment els càrrecs i filaes van baixar per Sant Nicolauet. Les tribunes del final de l'Avinguda País Valencià es van convertir en un èxit desde la seua implantació a l'any 1980. Va ser l'any de l'estrena de la filà Benimerines als carrers, la més jove del bàndol moro.
En 1985 es van sumar uns metres al recorregut, ja que les Entrades passarien per darrere del Castell de Festes i no per davant com s'havia fet desde 1962. El motiu era la forma novedosa en que s'havia urbanitzat i reconstruït la Bandeja. El capità cristià de la filà Maseros va ser molt fotografiat darrere del Castell de Festes, abans de que una forta tempesta paralitzara l'Entrada Cristiana durant 45 minuts. Es van recuperar aquelles antigues estampes de les esquadres desfilant per darrere del Castell de Festes, tal i com feien quan acabaven al carrer Santo Tomás. El recorregut complet de les Entrades té una llargària de 1276 metres, lo qual equival a 1,2 kilometres.
Ja no ha hagut més canvis en els recorreguts de les Entrades als últims 40 anys. En el XV aniversari de l'itinerari actual l'Associació de Sant Jordi vol posar fi a una problemàtica: Els lladres de cadires festeres. Durant les Entrades hi ha robatoris, i això que són cadires de fusta prou incòmodes. Segons el ponent de cadires Alberto Rivas, l'any passat es van perdre aproximadament 1.000 cadires de les 17.000 col·locades. És una xifra preocupant que demostra la falta de consciencia per part del públic sobre els perjudicis que aquest tipus de robatori suposa per al proveïdor. És una realitat que es veu agreujada any rere any i per això en 2025 hi haurà més seguretat. Les cadires seran subministrades per una nova empresa i incorporaran dispositius de seguretat per a la seua localització. L'objectiu és garantir que les cadires no desapareguen una vegada han finalitzat les desfilades del dia 3 de maig. A la tribuna de la Glorieta s'ha retallat el nombre de files, passant de les 12 de 2024 a les 8 d'enguany. Suposarà una disminució en la disponibilitat d'espais i s'espera que hi haga unes 20.100/20.200 cadires disponibles, menys que en anys anteriors. Els abonats ja poden adquirir els seus seients des del passat 20 de gener de 2025 fins al 7 de març, amb una petita pujada de preu de només 1€ en algunes zones. El preu per al públic general es mantindrà igual i es posarà a la venta a partir del dilluns 10 de març de 2025.
Les actuals Festes de Moros i Cristians són el
resultats d'antigues tradicions que al llarg dels segles es van anar fusionant.
A les ciutats es celebraven festes cíviques organitzades pels gremis. Es feien
en moments rellevants com l'arribada d'una autoritat civil, una efemèride
monàrquica o per motius religiosos. Amb l'aparició de la burgesia les festes
patronals van agafar un caràcter més ostentós per a demostrar el poder econòmic
a la població. Es recreava la conquesta d'un castell com es feia en Alacant a
principis del segle XVII. Els gremis de les ciutat van ser abolits però en
poblacions xicotetes la influència de les tradicions urbanes van prosseguir.
Aquesta tradició seria el germen de les posteriors Festes de Moros i Cristians
del territori valencià.
Als pobles es van seguir fent les festes
patronals amb una influència agrària i estacional. Una mala collita o una
epidèmia era motiu per a que es buscara una solució miraculosa, emparant-se en
un patró concret. El contingut catòlic de les festes dels pobles era més intens
i solemne i en ella formaven part els militars d'algunes companyies. La primera
estructura primitiva de les Festes de Moros i Cristians naix desprès de
l'expulsió dels moriscos i amb els atacs de pirates berberiscos a les costes
valencianes.
A l'Edat Moderna cada poble escollia un patró
protector i li realitzaven ofrenes, processons i misses. L'amenaça musulmana
era en realitat una por a l’imperi turc que assolava el mar Mediterrani. Els
vaixells de pirates otomans saquejaven les poblacions de la comarca de La
Marina amb uns desembarcs que produïen el pànic de la gent. Les tropes de Felip
III arribaven desde l'interior i feien actes d'Alardo i pas de revista amb desfilades
militars pels pobles propers. Açò es va incorporar a les festes patronals, per
exemple amb l'Alardo militar d'Alcoi en 1570 o d'Oriola en 1579.
Quan els atacs a la costa van disminuir, les
milícies van caure en desús perquè ja no lluitaven contra els pirates
berberiscos. Però les tropes militars van ser molt importants a la zona en la
Guerra de Successió (1700-1714). I com a vessant lúdica va aparèixer la
Soldadesca, generant l'embrió de les filaes. Quan la monarquia borbònica
prohibeix les festes amb pólvora, la Soldadesca passa per un període crític.
Però es recupera a Bocairent en 1741 on ja apareixen les figures del capità,
l'alférez, el Sargento i el rodella. A més a més les companyies de milícies
tenien cabos encarregats de manar dels soldats i l'abanderat tenia que saber
ballar la bandera. La terminologia dels seua actes era: Retreta, Diana i
Entrada militar en la que es desfilava per seccions. Hi havia una primera
esquadra de gastadors i darrere la tropa de tiradors en files. La vestimenta estava
formada per motxilla amb la manta enrotllada, pic i pala, delantal o peto,
barbes postisses i trages a l'antiga espanyola.
A Alcoi o Cocentaina es mantenen alguns
elements decoratius als trages de les filaes, així com la forma de desfilar en
esquadra que era l'anomenada “gastadors”. En Villena, Beneixama o Biar es va
optar per seguir amb les tropes de tiradors en files que podrien ser anomenats "batallons" o "malditos".
La Soldadesca va acabar mesclant-se al segle
XVIII amb els simulacres de lluites entre 2 bàndols: Els moros i cristians. Les
milícies van passar a dividir-se en 2 exèrcits: El bàndol dels catòlics
cristians i el dels moros o turcs. Era una representació teatral amb armes de
foc que en 1668 ja s'incloïen en les Festes de Sant Jordi d'Alcoi. Els
cristians portaven trages francesos de l'època de Napoleó mentre que els moros
es basaven en l'estereotip que es tenia de la vestimenta àrab, però que en
realitat era més oriental i no nord-africana. La història del país està molt relacionat
desde l'Edat Mitjana en la lluita entre l'Islam i el Cristianisme. La conquesta
dels Regnes cristians era un orgull que es commemorava com una forma d'animar a
la població en les constants guerres colonials amb països africans com Marroc o
Argèlia.
L'impuls de la Soldadesca com a festa del
segle XVIII provoca l'augment de participants. Així que els dos bàndols van
proliferant fins a separar-se per filaes. Les companyies militars van passar a
ser grups de gent que es multiplicaven i s'agrupaven al voltant de sectors
industrials, polítics o ideològics. Les filaes participaven tant en la part
militar com en la part religiosa de Processons al Patró i així van acabar
unint-se les celebracions. Per exemple la filà Navarros d'Alcoi al segle XIX tenia un trage més medieval que recordava a l'antic Regne de Navarra. Però en realitat la filà la van fundar anteriorment un grup d'homes que defensaven el carlisme.
Les Festes de Moros i Cristians van començar a
anomenar-se així, ja que la Soldadesca no estava reglamentada en uns dies
concrets de festa. Les poblacions es van veure obligades pel rei d'Espanya a
organitzar les celebracions en unes dates estructurades. Per això va sorgir la
primera acta de les Festes d’Alcoi en 1839. També van anar apareixent texts d'Ambaixades, amb certes idees conservadores i carlistes, com per exemple la d'Alcoi dels anys 30 del segle XIX.
La inestabilitat política d'Espanya va afectar a les crisis festeres del segle XIX, per exemple desprès de la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines. Les Festes de Moros i Cristians no van perdre
el seu caràcter religiós, però si un poc més la seua estructura militar per a
convertir les filaes en llocs socials on es relacionava la societat civil i els
treballadors de les fàbriques. Al perdre's eixa influència dels soldats es van
poder adaptar als temps moderns. Nostra Festa es va saber reinventar durant el
segle XIX, fins hi tot deixant enrere les marxes militars per a crear pasdobles
i música festera. Sax i Bocairent celebren les Festes de Moros i Cristians en febrer, i són dos poblacions que han mantingut actes i l'estètica de les filaes de la Soldadesca. Però en 1917 a Alcoi van irrompre les esquadres de negres, canviant la percepció i el panorama de les Entrades. A la segona meitat del segle XX va ser ja quan l'esplendor de les Festes de Moros i Cristians va créixer moltíssim. El model actual s'ha consolidat i s'allunya molt de l'antiga Soldadesca.
Les Festes de Sant Jordi 2025 s'esperen a Alcoi amb molts canvis socials. Nostra Festa és cada volta més accessible i està agafant uns nous valors que s'allunyen prou d'aquells arguments tradicionalistes de la primera dècada del segle XXI. Hi haurà que esperar fins al dissabte 3 de maig per a veure la desaparició dels primers trages femenins exclusivament. Les filaes Maseros, Magenta i Benimerines han aprovat recentment la unificació dels seus dissenys oficials per a homes i dones. Una decisió històrica en les seues Juntes que permetrà que homes i dones puguen eixir en esquadra mixta. La normativa les impedia perquè els trages no eren el mateixos en xics que en xiques. Amb la unificació la qüestió queda resolta i el president del Casal de Sant Jordi ho veu amb total normalitat. Hi ha altra dona al grup d'assessors de l'Associació de Sant Jordi. Silvia Sempere Ripoll ha sigut nombrada assessora artística gràcies a ser professora de dibuix a l'Universitat de València. A més a més, posseeix el títol de Tècnica Superior en Imatge i So i una àmplia experiència en el món de la creació artística i el disseny gràfic. Serà membre del jurat per al logotip del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, i per això espera amb anhel les Festes de 2026 en les que la seua filà Marrakesch té la capitania mora.
En el cas de la filà Benimerins, l'assemblea extraordinària de gener va ser un èxit rotund. Amb una participació de 142 festers, la proposta va obtenir 121 vots a favor i només 21 en contra. Aquesta modificació d'estatuts no sols permetrà la creació d'esquadres mixtes a la filà, sinó que també garanteix la igualtat plena de drets i obligacions entre homes i dones. No obstant, queda per determinar si enguany es podrà veure alguna esquadra mixta al carrer, ja que la decisió final es prendrà a l'assemblea de Rams d'abril. Seria bonic que alguna filà desfilara a la Diana amb "Campanario de mi pueblo", ja que el pasdoble de José Carbonell ha complit 100 anys recentment.
Pel que fa a la filà Labradores, la seua assemblea extraordinària per a la modificació d'estatuts es va celebrar el passat 13 de desembre de 2024, amb un resultat aclaparador de 89 vots a favor i només un en contra de la unificació de dissenys. El seu Primer Tro, Rafa Cerdà, ha destacat que, tot i que encara no poden assegurar la presència d'esquadres mixtes en l'Entrada del 3 de maig, és molt probable que en la Diana sí que es puga veure aquest canvi.
Per altra banda, la filà Magenta es prepara per a ser protagonista en les pròximes Festes d'Alcoi, consolidant la seua aposta per la igualtat. El disseny únic serà l'únic visible a partir d'enguany en totes les seues esquadres i dianes, després de que hagen superat l'any de moratòria que atorga l'Associació de Sant Jordi per a que convisquen dos dissenys. Aquesta decisió va ser aprovada el 2024 amb un suport majoritari, reflectint el compromís de la filà amb l'actualització dels seus estatuts. Es nota que són 3 filaes obertes i humils de les Festes d'Alcoi. A més a més el primer tro de la filà Magenta és Marius Ivorra, antic regidor de Compromís i portaveu del partit polític d'esquerres.
En quant a les esquadres de negres, l'honor de tindre la primera esquadra mixta serà per al bàndol cristià. L'alferecia contrabandista de José Cortés es tancarà amb una esquadra de negres formada per 2 dones i 8 homes més el cabo i el cabo batidor. En 2023 la filà Ligeros va tindre a l'esquadra de blancs a la primera xica cabo batidor, però la filà Andaluces no ha desvetllat si hi haurà un genet i una amazona o sols un cabo batidor per a l'esquadra de negres. Ni als sainets més masclistes d'Armando Santacreu es podrien imaginar situacions com les de hui en dia. Està clar que aquelles frases i clixés de "Les xiques del boato" i altres obres de teatre d'humor han quedat obsoletes.
A la transcendental noticia de la primera dona en exercir un càrrec fester, se li sumen les esquadres mixtes. El nomenament d'Ana Gisbert Mira-Perceval com a alférez mora de la filà Marrakesch és altre esdeveniment històric que tindrà lloc en les pròximes Festes de Moros i Cristians 2025. Desde la Junta Directiva del president Paco García, “la situació la considerem absolutament normalitzada en aquest tema. Les filaes tenen l'autonomia de completar el procés com vulguen en els pròxims anys”. Està clar que 2025 serà un any de canvis forts per als més conservadors de Nostra Festa. I a més a més els avanços en inclusió venen en el context de la preparació del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi, acordats per a les Festes d'Alcoi 2026.