Analytics

martes, 10 de marzo de 2015

OVIDI MONTLLOR, 20 ANYS FENT VACANCES

Alcoi té un clar exponent de la nova cançó protesta: Ovidi Montllor. Fa exactament 20 anys que el cantautor se'n va anar a fer vacances, tal i com dia unes de les seues cançons més conegudes. El dia 10 de març de 1995 moria a Barcelona per culpa del càncer. Tenia 53 anys i una forta idea política a les seues esquenes. No sols va ser conegut per la seua música, també va destacar per les seues interpretacions al cine independent. La seua vinculació amb artistes com Joan Manuel Serrat, Raimon, Maria del Mar Bonet o Lluís Llach va permetre que molts cantants feren un concert conjunt en Alcoi l'any 1994. El motiu no era altre que fer-li un emotiu homenatge a Ovidi.

Entre les seues cançons més conegudes estan: "Homenatge a Teresa", "La fera ferotge", "Perquè vull", "La cançó del cansat", "Va com va", "Els amants", "M'aclame a tu"o "Faré vacances". Però entre els alcoyans la cançó preferida d'Ovidi Montllor és "El meu poble Alcoi" que descriu perfectament els paisatges de l'entorn i el sentiment d'alcoyania, amb les virtuts i defectes que té aquesta ciutat.
L'any 2012, en el 70 aniversari del seu naixement, la ciutat d'Alcoi li va dedicar un monument al Viaducte, barri en el que va nàixer Ovidi Montllor. En aquell mes de febrer se li va dedicar el "Passeig Ovidi Montllor" i es van llegir poemes en diferents actes commemoratius. A més a més es van fer representacions teatrals sobre la seua vida. L'escultura de Antoni Miró en homenatge a Ovidi es pot veure desde que es creua el pont de la Plaça Espanya al Viaducte. Aquest monument de més de 5 metres d'altura ha fet més atractiu un dels barris menys coneguts d'Alcoi.


Ovidi Montllor era un gran enamorat de la natura i sobretot de la Serra Mariola. Li apassionava pujar a la Font Roja i també li apassionaven les dones, encara que tinguera cara de home trist. Va ser molt maltractat pels polítics de la transició perquè continuava fent denúncies per mitjà de la seua música. Provenia d'una família molt humil i el seu pare era anarquista, com molts altres alcoyans de fa uns segles. Ovidi Montllor era una persona molt intel·ligent i no va perdre mai els seus orígens ni la seua identitat. Fins hi tot quan vivia a Barcelona recordava molt les Festes de Moros i Cristians i Alcoi, la seua terreta. Destacable és que en 1974 va editar un disc dedicat als alcoyans i amb moltes de les seues millors cançons. El disc es titulava "A Alcoi".



















La seua defensa per la llengua va ser constant i molt reivindicativa. Sent un valencià afincat a Catalunya mai es va negar a parlar de temes tan polèmics com la independència o la normalització de la nostra llengua. Una de les seues frases més famoses és: "Hi ha gent a qui no li agrada que es parle s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense".
La canço del cansat inclou un dels vers més repetits en els últims anys, sobretot gràcies al moviment de la Primavera Valenciana: I torne a repetir soc alcoyà, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben alt que parle català i ho faig a la manera de València.



Com altres cantants protesta, Ovidi Montllor va posar música a textos de poetes com Salvador Espriu, Pere Quart o Vicent Andrés Estellés. Lletres tan boniques com "No hi havia a València dos amants com nosaltres, feroçment ens amàvem des del matí a la nit" tenen melodia gràcies a Ovidi Montllor. 2015 és sense cap dubte "Any Ovidi Montllor" ja que segueix en la memòria de molts ciutadans.

El seu testament està en part a la seua cançó "Les meues vacances" on parla obertament de la mort i el desig de que les seues cendres s'esparcisquen pel Barranc del Sinc. L'impacte de les lletres profundes d'Ovidi Montllor han fet que fins hi tot al mon fester siga admirat. És palomino d'honor i ha desfilat en l'Entrada Mora amb la filà Mudéjares.

Grups valencians com "Obrint Pas", "Orxata Sound System" o "La gossa sorda" li han fet homenatges. "El diluvi" és un grup que ha versionat amb molta qualitat algunes cançons d'Ovidi Montllor i l'emergent grup de música "Aspencat" li va dedicar "L'herència", cançó que s'ha convertit en tot un himne de la joventut valenciana. Els concerts que oferia Ovidi Montllor als anys 70 i 90 eren alabats per tots per la seua delicadesa i qualitat. L'èxit de públic era degut a que el seu directe agradava molt perquè es creava un ambient emotiu i íntim que movia masses de gent conscienciades amb la causa que defenia Ovidi Montllor.

Per tot el que ha significat aquest cantautor per a Alcoi, presentem la lletra íntegra de "El meu poble Alcoi":

Té costeres i ponts,
música de telers;
té muntanyes que el volten
i li donen frondor.
Allí fan ser un riu
aigües brutes de fàbriques;
allí fan nàixer boira
del fum brut sense ales.
Eiximeneres trauen
en prova de treball
d'un poble que l'ofeguen
i que no mataran:
el meu poble Alcoi.

Poble d'història d'homes
que han volgut llibertat;
poble tossut i obert,
carrascós, clevillat.
Com un gall matiner
canta i alça la cresta,
com si el seu horitzó
fóra fora finestra.
Hi ha també un raconet
que només el sé jo,
ple de flors a l'estiu,
ple de flors a l'hivern.
Al meu poble Alcoi.

Allí hi ha un campanar
que en guerra el van tombar
i que després l'han fet
calcat com era abans.
Per vergonya de tots
i beneït pel clero;
la vergonya de fer-te
anar al teu enterro.
I encara té una font
roja i fresca a tots temps;
com ella dóna vida
la primavera mou
al meu poble Alcoi.

Allí fan unes festes
que a molts els dura un any
i que altres les esperen
sense pensar en el sant.
Són moros i cristians
que el café els fa germans;
sempre perden els moros
i guanyen els cristians.
Tants amos, tants obrers,
tan dolç i tan amarg;
ballen colors de festa
amb músiques i focs
al meu poble Alcoi.

Amb un Cantó Pinyó,
lloc de cita amb tothom;
amb el Barranc del Sinc
com dos braços oberts.
Allí hi ha una glorieta
que ensenyen als infants
i que els dóna cabuda
quan s'han cansat d'anar;
i els té fins que se'n van
al món millor que ens diuen;
rient pels qui li vénen,
plorant pels qui se'n van
va coneixent-t'ho tot
el meu poble Alcoi.



I encara que ja fa 20 anys que se'n va anar a fer vacançes els alcoyans i els catalans el recordem i el seguim apreciant per tot el llegat cultural i musical que ens va deixar. Perquè a pesar del menyspreu d'alguns polítics que no defenen la llengua valenciana ni la nostra identitat pròpia i a pesar de ser ignorat pel govern de la Generalitat Valenciana seguirem reivindicant ben fort que:
 OVIDI, ALCOI NO T'OBLIDA!

jueves, 5 de marzo de 2015

GLORIERS DE L'HOSPITAL

 Mai havíem fet referència a l'acte que es celebra en l'Asilo San José i en el Hogar del Preventori després del matí de la Glòria. És un acte poc conegut perquè no va dedicat al públic en general. La denominada "Glòria de l'Hospital" es fa per alegrar el dia a tots els malalts i gent major que no pot desplaçar-se fins al centre de la ciutat per a assistir en primera fila a la Glòria Major. Amb un caràcter més lúdic i desenfadat, però sense perdre la serietat i solemnitat, els gloriers de l'hospital rendeixen homenatge als ancians en les instal·lacions i sales interiors de l'Asilo San José. Dels vells ulls de molts iaios han brotat llàgrimes al veure als seus fills o nets formar part de la Glòria, una mescla d'orgull i pena perquè la mobilitat no els ha permès estar en l'arrancà de la Plaça Espanya. La música de pasdobles dianers i la intimitat del lloc també tenen part de culpa de que, per a molts, aquest acte siga tan emotiu.


 Després de la visita en la Zona Nord d'Alcoi, els gloriers de l'hospital agafen un autobús per pujar a la muntanya i arribar al Hogar del Preventori on resideixen més persones de la tercera edat. A l'aire lliure es celebra la Glòria al Preventori, al pati i en un ambient més natural. L'arrancà la comencen les filaes mores, com és costum en la Glòria Oficial. L'acte el tanquen els gloriers de les filaes cristianes, encara que els Sargentos no participen en la Glòria de l'Hospital. Tots aquells que per enfermetat no han pogut veure els trages de les 28 filaes en directe poden viure l'ambient fester gràcies a aquest acte i la banda de música, element imprescindible en les Festes de Moros i Cristians. En la següent foto apareix com a glorier de l'hospital de la filà Vascos el pròxim capità cristià de les Festes 2015: Eduardo Tormo .














Aquest any la Glòria de l'Hospital està fixada per al dia 5 d'abril, al igual que la Glòria Major. Per tant falta un mes exacte per a la Pasqua de Resurrecció.















Després de la Glòria de l'Hospital totes les filaes fan un gran dinar a les seus socials per a celebrar el pregó de les Festes de Sant Jordi i preparar l'Entraeta del berenar, el punt de partida de les tradicionals Entraetes.















La Glòria 2015 serà el dia 5 d'abril però els dies anteriors el mon fester té una cita amb l'esport: El "Trofeu Filaes" al Poliesportiu Municipal Francisco Laporta. Alcoi és una ciutat festera però també molt esportiva. Molta sort als futbolistes moros i cristians!



















A continuació oferim els vídeos de Pàgina 66 de la Glòria de l'Hospital dels últims tres anys:

sábado, 28 de febrero de 2015

PASDOBLES DIANERS: CHORDIET




Seguint amb l'homenatge a Sant Jordi, el patró de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, presentem un altre pasdoble fester: Chordiet de Gregorio Casasempere Juan, músic alcoyà i pare del gran director "Gori Casasempere". Els dos Gregoris, pare i fill són molt estimats entre els alcoyans. "Chordiet" és un pasdoble ràpid i alegre amb una dedicatòria molt especial: Al primer fill de Gregorio Casasempere Juan, Jordiet que va nàixer en 1945, al mateix temps que el pasdoble. Curiosament també era la primera composició de Gregorio Casasempere Juan, un pasdoble molt volgut per les filaes per a fer la Diana, sobretot amb els xiquets a la segona o en el tram de la "Diana del Carbonato" ja que és més accelerada i el ritme de "Chordiet" és adient. A més a més també és un pasdoble molt conegut perquè sona al "Betlem de Tirisiti" i tots identifiquem la part festera del teatre amb la melodia de "Chordiet" i Tirisiti queixant-se perquè no li giren l'esquadra davant de casa. Desde el blog dediquem el pasdoble "Chordiet" al nostre patró Sant Jordi. Cada dia falta menys per a l'arribada de l'abril fester i l'enramada ja està en ple muntatge.




















Títol: Chordiet.

Compositor: Gregorio Casasempere Juan.

Any: 1945.

lunes, 23 de febrero de 2015

HIMNES A SANT JORDI

Aprofitant que falten dos mesos per iniciar les Festes d'Alcoi 2015 i que avui és dia 23, número del patró, mostrem els himnes que Alcoi li té dedicat a Sant Jordi.















"Insigne Mártir" és el nom del Himne oficial de "Sant Jordi Matamoros". Va estar composat per Enrique Juan Merín en 1896 i la lletra està escrita en castellà:




Insigne mártir, guerrero ilustre,

 De nuestro pueblo fiel protector,

 San Jorge invicto, forja de amores,

 La mayor gloria de nuestro Alcoy.

 Hoy que te aclaman por tu victoria

 Los alcoyanos con devoción,

 Sé ante el Altísimo nuestro abogado.

 Salva a tu pueblo, Santo Patrón.

 Salva a tu pueblo, Santo Patrón.
























El conegut crit de "Walí, Walí" que cridaven els moros en la batalla de 1276 al veure a Sant Jordi llançant fletxes es va convertir en el nom de la composició religiosa de Julio Laporta Hellín. "Walí Walí" s'interpreta durant els dies del Triduo i les eucaristies del Temple de Sant Jordi, sobretot en els dies anteriors a la Trilogia Festera.

































Per últim no es pot oblidar que en l'any del Centenari de la Música Festera el compositor Amando Blanquer va estrenar la "Missa a Sant Jordi". El dia 23 d'abril de 1982 durant la Missa Major de les Festes el músic Gregorio Casasempere Gisbert va dirigir per primera vegada la "Missa a Sant Jordi" amb la següent estructura: Preludi i entrada- Kyrie- Glòria- Credo- Sanctus Benedictus- Padre Nuestro- Agnus Dei- Meditació- Prec a Sant Jordi- Final. La "Missa a Sant Jordi" de Amando Blanquer ja és un clàssic de Nostra Festa, ple de bellesa i sonoritat i l'additiu de la lletra del poeta Joan Valls, i el Prec a Sant Jordi es tant emotiu com el "Insigne Màrtir".

domingo, 15 de febrero de 2015

HERÀLDIQUES CÀRRECS 2015

Les heràldiques festeres són el logotip que identifica de forma visual als càrrecs principals de les Festes de Moros i Cristians. Per mitjà d'una representació pictòrica i moderna la filà explica els motius principals de la temàtica de la capitania o alferecia. És una descripció senzilla dels elements i característiques que tindrà el càrrec, boato i esquadra però sense donar massa detalls. També s'anuncia el càrrec amb la filà i l'any que correspon en lletres grans, a part del dibuix que normalment guarda relació amb l'estil propi del dissenyador de la capitania o alferecia. Les heràldiques van associades a tots els actes que organitza la filà de càrrec durant tot l'any i es fa una versió en banderí per a ser exposat pel carrer durant els dies de la Trilogia Festera. En aquest 2015 hi han 8 heràldiques festeres: Les de capitanies de Vascos i Judíos, les de alferecies de Mozàrabes i Miqueros, les de les esquadres d'enmig de Alcodianos i Abencerrajes i les de les efemèrides més que centenàries que celebren la filà Magenta i la filà Cordoneros.
 Capità Cristià filà Vascos.

 Esquadra d'enmig filà Alcodianos.

 Alférez Cristià filà Mozàrabes.

 Capità Moro filà Judíos.

 Esquadra d'enmig filà Abencerrajes.

 Alférez Moro filà Miqueros.

 150 anys filà Magenta.

 175 anys filà Cordoneros.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites