L'ENRAMADA COMPLEIX 30 ANYS

L'actual Enramada Festera va ser dissenyada per l'arquitecte alcoyà Manolo Vidal i es va inaugurar a les Festes de Moros i Cristians 1989. Encara que en 1985 ja es van construir els arcs centrals de la Plaça d'Espanya, no va ser fins finals dels 80 quan va estar completa i acabada. L'enramada d'Alcoi és una joia decorativa que forma part de l'atrezzo de les Festes de Sant Jordi. A dia de hui l'enramada és un dels símbols més representatius de Nostra Festa i és quasi tan icònica com el Castell de Festes.

Cada any l'enramada festera té la funció de il·luminar els carrers per on es celebren actes lúdics. Amb una estètica medieval adorna el centre de la ciutat d'Alcoi i li dona ambient abrilenc. L'escenografia és magnífica, encara que quan es va estrenar fa 30 anys va rebre nombroses crítiques. Fins hi tot es van recollir més de 1000 firmes mostrant rebuig al nou disseny. Però la inversió havia sigut massa cara com per a substituir-la per qüestions de gustos personals. Sols els trams de la Plaça d'Espanya van costar 20 milions de les antigues pessetes. La gent s'ha anat acostumant a la seua estructura, a les ombres que fa i fins hi tot a les molèsties que produeix. Al final és part del paisatge urbà de la primavera i els alcoyans l'han fet seua.

La direcció de l'obra va córrer a càrrec de l'arquitecte Francisco Picó Silvestre i van treballar en l'enramada els tècnics de l'Ajuntament d'Alcoi. El conjunt de llums decoratives té una extensió de 1425 metres de carrer, distribuïts en 88 trams. Els més importants estan als carrers Sant Nicolau, Sant Llorenç, Avinguda País Valencià, Santo Tomás, Sant Jordi, Sant Francesc, el Tap, Santa Rita, Sant Mauro, l'Escola, Pintor Casanova, Sant Jaume, Mossèn Torregrosa i altres que cobren protagonisme durant la Trilogia Festera Alcoyana. Per a la construcció de l'enramada festera es van utilitzar 21 tones d'alumini fundit, 33 tones de ferro, 1716 kilos de tubs de bronze i 13120 metres de cable elèctric. Desde fa anys es va plantejant la possibilitat de canviar totes les bombetes elèctriques per unes de baix consum. Una tasca complicada ja que hi ha 13719 bombetes i moltes han de ser substituïdes d'un any a altre. El fort soroll dels dispars de l'Alardo provoquen que algunes esclaten i la reparació sempre és costosa. La llum càlida que emeten les bombetes fa més vistosa l'Entrada Mora quan arriba la nit.

L'Enramada Festera té una presència històrica a les Festes d'Alcoi. Són una senyal de que s'aproxima la Trilogia Festera. La primera documentació d'una enramada a les Festes de Moros i Cristians està detallada en una redacció sobre el VI Centenari del patronatge de Sant Jordi. Una celebració que es va fer en 1876 amb gran luxe i esplendor. Antigament l'enramada tenia un component vegetal a base de laurel. Plantes i fulles es col·locaven sobre postes de fusta. Aquesta és la raó de que se li denomine enramada, ja que prové de rames verdes d'arbres. La singularitat d'aquesta enramada vegetal es lluïa en Alcoi fins l'arribada del gas. La electricitat va introduir canvis substancials. Es van seguir enllaçant murtes per a engalanar els carrers, afegint farolets. Fins al segle XX es feien columnes extraordinàries, arcs del triomf i altars d'una forma rudimentària. Banderes, veles de cera i figures pintades també adornaven les primeres enramades. D'un pal a altre es penjaven guirnaldes ornamentals encara que hi ha poques fotografies d'aquella època.

És en 1921 quan s'instal·la la primera enramada composada d'arcs ogivals en doble línia. Es van substituir els troncs per taulers de fusta per a suportar el pes dels dobles arcs, creant una visió harmònica. També hi havia més presència de bombetes de llum blanca i d'estandards. També s'il·luminava la casa consistorial, així que tota la façana de l'Ajuntament brillava per la nit espectacularment. Les peces metàl·liques de l'enramada van ser utilitzades en la Guerra Civil Espanyola per a construir refugis antiaeris. Per a les Festes de 1941 va donar temps de construir una nova enramada, inspirada en un pati àrab de l'Alhambra de Granada. Era semblant a les anteriors, però amb una sola línia d'arcs. A la part superior apareixien unes almenes il·luminades. Les bombetes de colors van provocar algun problema perquè la calor produïa que s'incendiaren les guirnaldes vegetals. Als anys 60 el dissenyador Luis Solbes va presentar uns plànols d'una nova enramada. Incorporava banderes valencianes i espanyoles i tal volta per això no va rebre el suport suficient per a ser realitzat.

La vigència d'aquella enramada va acabar en 1964. L'Ajuntament va decidir renovar-la per una més lleu i còmoda. Al concurs no es va adjudicar cap premi perquè la qualitat era nul·la. Una empresa de Múrcia va treballar en un projecte d'enramada senzilla en la que predominaven les bombetes elèctriques. La novetat és que es projectaven els escuts de les filaes i creaven dibuixos d'enorme plasticitat. Va desaparèixer l'adorn vegetal i es va deixar de il·luminar la façana de l'Ajuntament. La Plaça d'Espanya va perdre el seu encant de dia perquè no s'apreciaven bé els dibuixos. Però de nit era preciosa i a més a més el Campanar de l'Església de Santa Maria il·luminat creava un fort impacte visual. Mai més s'ha il·luminat la casa consistorial com antany, a excepció de 1976 pel Sèptim Centenari de les Festes de Sant Jordi. Desgraciadament en 2006 també es va perdre l'espectacular entramat de llums que omplien tot el Campanar i la cúpula de Santa Maria.

Entre 1984 i 1985 es va pensar el projecte d'una enramada totalment distinta, però recuperant els arcs i l'estètica medieval. L'estructura metàl·lica era de ferro, així que Manolo Vidal va proposar que les 60 tones de pes s'haurien de suportar amb els pals de les faroles habituals. La nova enramada era quasi una necessitat perquè en 1985 es va remodelar la Plaça d'Espanya. Aquest fet també va portar altre canvi: Que les Entrades passaren per darrere del Castell de Festes. La vella enramada estava obsoleta i la nova configuració de la Plaça d'Espanya no s'adaptava a l'escenari neuràlgic de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. La idea era crear una enramada que semblara un pati d'armes d'un palau feudal. L'enramada tancaria tota la Plaça d'Espanya d'una forma allargada i el Castell de Festes seria el fons. Manolo Valls es va inspirar en les guirnaldes vegetals per a crear uns arcs units. A la part alta hi havien unes almenes amb merlets de fusta, semblants a les del centenari Castell de Festes. Els arcs de fundició es van col·locar a la Plaça d'Espanya pocs dies abans de la Glòria. Al pregó fester la nova enramada de la Plaça d'Espanya va causar expectació.

El jefe de les brigades municipals era Miguel Àngel Serra Martínez va explicar amb sorpresa que durant la instal·lació de l'enramada festera molta gent volia presenciar el curiós muntatge. La resta del recorregut va seguir amb una enramada convencional que res tenia que veure amb l'aspecte de la Plaça d'Espanya. Ja en 1985 un dels detalls que més va agradar va ser que s'incorporaren els escuts de les 28 filaes, separades per bàndols i seguint l'ordre cronològic d'antiguitat. També apareixen representats l'escut d'Alcoi, de la Generalitat Valenciana i de l'Associació de Sant Jordi. Els trams d'enramada de la Plaça d'Espanya ocupen 9 metres de longitud. Es van acompanyar d'unes banderes amb els escuts de les filaes. Aquestes banderes penjaven dels pals de l'enramada, però es van retirar en 2014 pel desgast del temps. Aportem la idea a l'Associació de Sant Jordi de que es renoven les banderes i es creen unes més actuals.

El primer any que es va veure l'enramada festera ja es va mullar. L'Entrada Cristiana 1985 va tindre que ser suspesa durant 45 minuts per una forta tempesta que va deixar 6,6 litres d'aigua en poc temps. En 1989 la resta de parts de l'enramada també es van banyar. Aquella vegada va ser de vesprada, quan la capitania mora de la filà Xanos baixava pel carrer Sant Nicolau. Existeix una superstició que diu que si no es banyen l'enramada i el Castell de Festes significa que l'any tindrà conseqüències negatives per al conjunt de la ciutat. Però tenim al patró Sant Jordi per a que ens ampare en males èpoques.

Posteriorment l'enramada es va anar afegint per altres carrers principals del centre històric d'Alcoi. En 1989 es va completar definitivament fins al carrer Santa Llúcia, l'encreuament on es donaven per acabades les Entrades. L'alcalde socialista que tenia Alcoi en aquell moment va demanar finançament per a poder fer front a les despeses d'un projecte tan ambiciós. Josep Sanus es va mostrar orgullós i agraït al govern autonòmic per les subvencions que van rebre per a construir la gran enramada festera. Una enramada elogiada per la seua concepció simple i la originalitat. La visió de tot Sant Nicolau ple d'arcs va propiciar una nova perspectiva per als fotògrafs. Ha aparegut en nombrosos Cartells de Festes i tal volta pel 30 aniversari de l'Enramada, aquesta il·luminació artificial siga un dels components de l'obra de Carlos Merchán.

L'Enramada Festera funciona com a avís de la proximitat de les Festes de Moros i Cristians. En tots els llocs per on passa un acte fester està l'enramada posada i en 2009 es va incloure una il·luminació especial més bàsica per a carrerons propers al centre de la ciutat. Per exemple el pont de Sant Jordi i el Viaducte també han tingut llums amb forma de moro i cristià. Alcoi és una de les poques poblacions que celebra Festes de Moros i Cristians que té una enramada exclusiva. Va ser la primera en tindre aquesta idea innovadora i Cocentaina ho va copiar als anys 90, però el cost era molt elevat. Amb l'enramada de Manolo Vidal, Alcoi es posava a la vanguardia de les llums extraordinàries per a les festivitats. Una idea que s'ha extrapolat també a la segona Festa més gran d'Alcoi. La Cavalcada de Reis Mags també té una enramada pròpia d'Alcoi, basada en un rei mag sobre camell i la Casa del Pavo. Aquesta proposta d'estil modernista va ser presentada en 2017 pel regidor de Festes: Raül Llopis. El fet de tindre una enramada específica per a cada celebració va ser aplaudit pels alcoyans i alcoyanes. A més a més evita el problema de buscar una il·luminació diferent cada any que no desentone en la idiosincràcia de les estimades tradicions alcoyanes.

 Durant el mes de febrer es van col·locant els trams poc a poc. Els més complicats de instal·lar són els del Partidor, ja que el carrer és estret i la màquina amb la que es treballa té més dificultats per a passar. A l'Avinguda País Valencià hi ha un número d'arcs major, ja que el carrer és més ample. Aquesta faena dels operaris municipals es desenvolupa a hores nocturnes, ja que per la nit s'ocasionen menys molèsties i el tall del tràfic no afecta a tants conductors.

Encara que l'enramada està posada desde mesos abans, no s'encén fins el dia 1 d'abril, quan es destapa el Cartell anunciador de les Festes de Sant Jordi. És un pròleg emotiu de tot el que està per vindre. A partir del dia de Pasqua de Resurrecció ja s'encén totes les nits, perquè hi ha Entraetes. Al 2013 es va prendre l'amarga decisió de que l'Enramada sols estaguera il·luminada els caps de setmana o els dijous i divendres d'Entraetes. La crisi econòmica obligava a un estalvi de diners i recursos. A l'any 2009 ja s'havia pres la mesura d'avançar l'hora en la que l'Enramada s'apagava: Les 3 del matí, excepte durant la Trilogia Festera.

Però l'enramada no és l'únic element distintiu de les Festes d'Alcoi. Per a que tot siga un teatre ambientat al segle XIII es necessita un decorat ampli i ple de matisos. Per exemple el monumental Castell de Festes que Fernando Cabrera va crear en 1885. Altre símbol irreemplaçable d'Alcoi en abril són els balcons amb la creu roja de Sant Jordi sobre fons blanc. Les llums artificials de les Festes d'Alcoi evoquen un castell i es complementen amb els focos que il·luminen els edificis més importants, com per exemple el Temple de Sant Jordi, l'Ajuntament o el Campanar de l'Església de Santa Maria.

Aquest 2019 s'ha restaurat l'Enramada Festera perquè estava deteriorada. Una reivindicació que havia fet el partit polític Compromís i que per fi s'ha fet realitat gràcies al govern municipal. S'han pintat de nou els escuts de les filaes i també s'han reparat les almenes de fusta, danyades pel sol i la humitat. El deteriorament de l'ornamentació principal de les Festes d'Alcoi començava a ser un problema de imatge, sobretot de cara als turistes que visiten unes Festes d'Interès Turístic Internacional. Els escuts de la Plaça d'Espanya estan fets d'un material de fusta aglomerada preparada per a aguantar a l'exterior durant mesos. Per tant són més resistents a les inclemències del temps. La policia local ha supervisat els treballs de col·locació de l'Enramada Festera i ara ho està fent amb el Castell de Festes. Esperem que no hi haja cap problema de seguretat. Per a acabar tot el procés de muntatge es necessiten més de 2 setmanes. Ja es nota un ambient primaveral a Alcoi i això significa que "Nostra Festa ja, cridant-nos està".

VAGA FEMINISTA DEL 8 DE MARÇ A ALCOI

Amb l'arribada del 8 de març com a dia internacional de la dona treballadora, moltes ciutats espanyoles es preparen per a viure manifestacions feministes. Per a demà està convocada una vaga amb l'objectiu de reivindicar el paper actiu de les dones en tots els àmbits de la societat. Les dones demanen igualtat i cobrar el mateix que un home. També s'han fet necessàries les protestes contra els casos d'abusos sexuals contra dones. Les dones juntes són més fortes i casades o solteres segueixen sent independents. A Alcoi també es practica la sororitat entre dones i es lluita per trencar tòpics. És intolerable que al segle XXI  seguim vivint moments de masclisme en la vida quotidiana. Les Festes de Moros i Cristians no s'han escapat d'aquest masclisme i patriarcat ja que al cap i a la fi són un reflex de la societat de cada època.

L'any passat ja es va viure un matí històric ja que milers de dones i homes van eixir al carrer per a defendre els seus drets. Aquest 8 de març la marea violeta torna a manifestar-se per a fer saber que les dones són igual de important que els homes. No sols en Alcoi es va fer vaga, arreu del mon milions de dones clamaven per la igualtat de gènere. S'ha fet visible l'empoderament de la dona treballadora d'aquesta dècada. Ja no és submisa ni es queda a casa planxant, cuinant i llavant els plats. Les dones han dit prou a la violència i prou als rols tradicionals femenins. El moviment feminista busca la igualtat i critica les injustícies d'un sistema dominat pel gènere masculí. Les dones van alçar la veu davant de l'Ajuntament d'Alcoi. I demà a les 12 del migdia ho tornaran a fer amb la concentració a la Bandeja i la lectura d'un manifest.

Alguns sectors de Nostra Festa també han clamat contra la desigualtat a les filaes. La discriminació de les dones en certs col·lectius i en l'Associació de Sant Jordi va desapareixent, però ho fa a un ritme lent. Fonèvol es va mobilitzar en 2003 per a defendre els drets de les dones que eren membres de ple dret a les filaes però no podien fer esquadra. La celebració de les Festes de Moros i Cristians deuria ser més oberta en Alcoi i deixar participar a les dones on més els agrade. Els boatos són molt bonics i vàlids, però s'haurien d'oferir més opcions en la totalitat de filaes. Un curt reportatge de la televisió valenciana "À Punt" explica la situació al 2019. Les xiquetes menors d'edat no tenen problemes per a eixir a tots els actes de la Trilogia, però tot canvia quan compleixen 18 anys. 

Per a començar farem un anàlisi històric de com ha evolucionat la integració de la dona en les Festes d'Alcoi. A finals dels anys 70 dos regidores de l'Ajuntament d'Alcoi van tindre que abandonar una entraeta de la filà Llana perquè el primer tro José Luis Córcoles els va dir que les esquadres mixtes no estaven permeses. Conxa Martínez i Maria Júlia Miró van denunciar que els havien dit que les festes eren per als homes i elles tenien que estar aplaudint desde la vorera o cosint els trages. Si una dona volia eixir a l'Entrada Cristiana tenia que vestir-se de gitana o de valenciana i acompanyar a les filaes Andaluces i Maseros. La situació va canviar a partir de 1983, quan les dones comencen a participar als boatos de l'Entrada Mora de forma massiva. Les filaes Realistes, Berberiscos i Benimerines tenien càrrecs durant aquells anys i van traure boatos bastant nombrosos on la participació femenina era elevada. Els seguicis van ser un èxit i el creixement de la dona als boatos va ser imparable al llarg dels anys 80. A principis dels anys 90 cada boato de capitania o alferecia estava composat per 500 dones, mentre que a principis dels 2000 la xifra es va duplicar. Una multiplicació fàcil: Més de 1000 persones van participar en la capitania mora de la filà Judíos, trencant tots els records fins el moment. Les dones van trobar una forma decorativa de participar a les Entrades i a la Processó General. Va sorgir el terme "dona florero" per a referir-se a les integrants dels multitudinaris boatos. Altres xiques optaven per eixir dansant en els tradicionals ballets. Una forma d'eixir a l'Entrada reservada sols a ballarines quasi professionals o joves amb destresa i art. La incorporació i explosió de les coreografies va rebre una resposta molt positiva per part dels espectadors. Les integrants d'acadèmies de ball com la de Inma Cortés, Ana Calvo, Carmina Nadal, Ana Botella o Virginia Bolufer continuen desfilant tots els anys, fins hi tot doblant pel matí i per la vesprada.

Núria Martínez Molina va ser la primera dona de ple dret a les Festes d'Alcoi. Va pagar la fulla de la filà Alcodianos a l'any 1997 i va ser el centre d'atenció en l'Entrada Cristiana 1998. A pesar d'algunes pressions, Núria Martínez va desfilar al costat dels seus companys de filà i amb els mitjans de comunicació fent-li moltes fotografies. Portava el trage oficial de la filà i desfilava davant l'esquadra de blancs. El simple fet de formar esquadra per ordre de roda se li va denegar pocs anys desprès, a pesar de que era el seu torn. La normativa de l'Associació de Sant Jordi prohibeix les esquadres mixtes per motius de fidelitat històrica i aquesta segueix sent la raó per la qual Núria Martínez no ha eixit encara a una esquadra a l'Entrada Cristiana, encara que continua sent de la filà Alcodianos. La dona descobria en 1998 un paper inèdit en la festa. Però a la resta de filaes hi havia molts detractors que veien amenaçats els seus privilegis amb l'arribada de les dones a totes les filaes. Al apuntar-se 7 dones a algunes filaes es va donar una falsa visió de normalitat i que tot era legal. La pau no duraria massa...

A l'any 2000 un reduït grup de dones entra a formar part de la filà Navarros, una de les més conservadores d'Alcoi. Hermínia Blanquer era una d'elles i va patir certa hostilitat dins de la filà. Es queixa de fets desagradables com que la rebutjaven i no volien estar prop d'ella als sopars i entraetes. Al 2002 va demanar ser part de l'esquadra de blancs, perquè li pertocava com a festera de ple dret. En un principi es va acceptar, però per a molts homes era un malson desfilar colze amb colze al costat d'una dona. La Junta Directiva de la filà Navarros li ho va negar perquè a la Ordenança Festera no estaven permeses les esquadres mixtes. Hermínia Blanquer no va poder disfrutar de l'esquadra perquè a la filà Navarros no hi havien 10 dones més pagant la fulla a gastos sencers. A principis del segle XXI es veia impossible una esquadra femenina a les Festes de Sant Jordi. Durant l'Entrada Cristiana de 2002 la filà Navarros va rebre xiulits de desaprovació per l'injust masclisme d'alguns components de la filà. El primer tro, que no havia respectat el principi d'igualtat entre homes i dones, va negar les crítiques a la filà Navarros. Rafael Romà era el president de l'Associació de Sant Jordi i tampoc va recolzar a Hermínia Blanquer, ignorant la polèmica i mirant cap a altre costat. Hermínia Blanquer estava condemnada a l'ostracisme fester i va acabar donant-se de baixa en la filà Navarros. Al 2007 ja no podia suportar la pressió i els insults, així que va renunciar al seu somni fester.

Com a conseqüència de l'incident amb Hermínia Blanquer, es va fundar l'Associació Fonèvol, a favor de la inclusió completa de la dona en les Festes d'Alcoi. Al llarg dels seus 16 anys d'existència han organitzat concursos de fotografia, entraetes, conferències i altres actes per a reivindicar la igualtat. Tots els anys van repartint confeti morat per a llançar-lo desde els balcons cada 22 d'abril. Gemma Ballester, com a presidenta de Fonèvol, sempre ha dit que no es pot vetar a les dones en cap filà. Un error de Fonèvol ha sigut posar-se en contra a la societat alcoyana amb continuen batalles judicials, acusacions i denuncies que no transmetien amor per les Festes de Moros i Cristians, aconseguint l'efecte contrari al desitjat i fent pensar que eren enemigues de Nostra Festa. Malauradament Fonèvol va rebre amenaces, sobretot a internet, però el Síndic de Greuges els donava la raó.

La reacció dels directius del Casal va ser fulminant, al veure que Nostra Festa podia deixar de ser com havia sigut durant dècades. Els més conservadors anunciaven el final de la tradició i Alcoi va viure grans escàndols. Durant el mandat del president Rafael Romà es va aprovar una nova Ordenança de Nostra Festa on apostaven per les esquadres amb dissenys femenins i no per esquadres mixtes. La filà Cruzados va ser la primera en tindre un disseny femení i el va presentar a les Festes del 2004. Les filaes Asturianos, Vascos i Realistes també van ser pioneres amb els nous dissenys femenins, molt allunyats del disseny oficial masculí. En alguns casos canviava fins hi tot el color i l'estètica del trage. Les llargues faldes dels dissenys de dona eren més apropiats per als boatos i no per a formar esquadra de blancs. Els dissenys femenins permetien a les dones dels festers de ple dret acompanyar-los als actes principals. Fins hi tot algunes filaes van rebre crits de protesta per acceptar bocetos de dissenys femenins de dubtosa qualitat. La divisió entre festers era notable a l'any 2006, quan gran part de les filaes havien adoptat la mesura dels trages diferenciats entre homes i dones.

L'Associació de Sant Jordi s'havia caracteritzat per l'estabilitat de les seues juntes directives. Però, junt a la guerra del calendari, la polèmica de la dona va fer que de 1995 a 2005 hi hagueren 4 presidents diferents al Casal. Javier Morales es va enfrontar a sentències judicials favorables a dones a les que se'ls havia denegat l'accés a la filà. La transformació de les filaes va ser gradual, però en algunes va començar a ser molt nombrosa la participació de dones amb el disseny femení. Per exemple als Aragonesos, Alcodianos, Cruzados, Tomasines, Vascos, Realistes o Ligeros. En 2009 va desfilar una esquadra femenina infantil amb la filà Alcodianos, en 2014 varies filaes tenien esquadres femenines a la Segona Diana, per exemple la filà Cordoneros. Fonèvol va evidenciar que a filaes com els Verds s'estava denegant que dones i xiquetes creuaren a la filà com a membres de ple dret. Els boatos i ballets van seguir dominats per grups femenins, mantenint una qualitat i espectacularitat tremenda. La crisi econòmica va afectar al número de participants als boatos i moltes es van passar als dissenys femenins, quan ja totes tenien el seu propi trage aprovat per l'assessor artístic del Casal. Desde Fonèvol sempre han acceptat la postura de les dones que prefereixen eixir als boatos.

L'any que va marcar un canvi transcendental va ser 2015. La filà Marrakesch va arrancar la Primera Diana amb una esquadra femenina, la primera de la història a les Festes d'Alcoi. Totes les components eren membre de ple dret i portaven anys esperant el 25 d'abril de 2015. La resposta del públic va ser molt positiva i emocionant. Els aplaudiments van demostrar el recolzament dels alcoyans i alcoyanes a les esquadres femenines. La filà Realistes també posava el seu granet d'arena al progrés de Nostra Festa amb una esquadra Femenina al tercer tram de la Diana. Les dones de la filà Realistes van estar 3 anys seguits desfilant a diferents parts del recorregut de la Primera Diana. En 2017 per fi van poder arrancar davant l'Ajuntament.

La filà Vascos va ser al 2016 la primera en traure una esquadra femenina a l'Entrada Cristiana. L'arrancà al Partidor va ser impressionant i les esquadreres van plorar d'alegria al saber que eren les primeres de tot el bàndol cristià. Les ovacions a la filà Vascos van deixar clar el respecte i aprovació de tot Alcoi cap a la integració de la dona en la Festa. Per la vesprada del 22 d'abril de 2016 la filà Marrakesch també va desfilar amb una esquadra femenina. Els dissenys femenins de les filaes Vascos i Marrakesch es pareixen molt als masculins. Alguns van qüestionar la similitud quasi idèntica dels trages masculins i femenins. Estèticament va ser la millor decisió i està sent el camí a seguir per a aquelles filaes que volen remodelar el disseny femení. A una filà se li acaba identificant pel trage tradicional, no pels creats per a dones a partir de 2004.

La situació va canviar i la prova era la igualtat que es vivia en filaes com Marrakesch o Vascos. Era l'hora de normalitzar les esquadres femenines com una part més de les Festes de Moros i Cristians. Alcoi havia trobat la fórmula per a mirar cap al futur respectant el seu passat. Però en 2017 va arribar una nova controvèrsia: La filà Xanos i el Sargento Moro en any de càrrec. La filà Xanos no feia distincions entre homes i dones, però l'Associació de Sant Jordi no va acceptar que una esquadra femenina estaguera dirigida per un cabo masculí. L'home encarregat d'arrancar la Diana en any de capitania mora és el Sargento. El personatge masculí estava representat pel fester Daniel Méndez. Afortunadament es va corregir la normativa per a que les esquadreres de la filà Xano arrancaren la Primera Diana junt al Sargento Moro.

Al 2018 va eixir la primera gloriera oficial. Tania Aznar Soler va centrar les mirades del diumenge de Glòria. És un pas que al recent concurs de Sargento Moro es presentaren 2 dones, encara que no van ser les elegides per al càrrec. Algunes mentalitats han canviat i ja no hi han tants prejudicis. Els detractors de la participació de dones en esquadra s'han reduït fins representar a la part més conservadora de la sociologia festera. El debat s'ha rebaixat en aquesta dècada que estem finalitzant. Tot i això, tan sols hi ha 230 dones de ple dret i en 10 de les 28 filaes encara no hi ha cap festera a gastos sencers. S'estan corregint alguns trages femenins per a adequar-los a les esquadres de blancs i aquesta tendència es veurà en més filaes durant els pròxims anys. La filà Maseros va arrancar a la Primera Diana al 2018 amb un respectuós disseny femení semblant al masculí. El nou disseny femení de la filà Gusmans es veurà en les pròximes Festes de Sant Jordi de 2019. Queden coses per a perfeccionar, però és esperançador que per fi les filaes Aragonesos i Alcodianos hagen tingut esquadres femenines a la Diana i tot apunta a que la filà Ligeros tindrà esquadra femenina en 2019. De moment les úniques filaes que han tingut esquadra femenina tant a la Diana com a l'Entrada són Marrakesch i Vascos.

Comença a haver debat sobre el paper de les favorites. Fins ara han estat relegades a un segon pla, sempre per darrere del capità i l'alférez. En realitat són un personatge paral·lel al càrrec fester, però en versió femenina. Reivindiquem que se'ls done més protagonisme fora de l'acte de l'Entrada, quan realment causen més interès per desfilar a carrossa, tal i com ho fa l'home com a capità o alférez. Elles acompanyen al càrrec per ser les esposes, filles, netes o mares del càrrec masculí i això demostra que Nostra Festa abraça a tot el nucli familiar, sense importar el sexe. És hora de que les favorites no estiguen en un terme inferior ja que mereixen més prestigi. La repercussió de les favorites és tan gran com la dels capitans: També donen entrevistes als mitjans de comunicació i tenen la seua escolta d'amigues, anomenades dames. Els propis càrrecs valoren a les seues dones per donar-los suport en el càrrec i elles disfruten de la majoria d'actes i dels preparatius als mesos anteriors. Potser les favorites haurien de tindre una participació més activa durant el dia dels Trons.

Per ara hi ha 47 festeres a la filà Gusmans, 44 a la filà Vascos, 23 a la filà Marrakesch, 21 a la filà Xanos, 19 a la filà Aragonesos, 15 a la filà Ligeros, 13 a la filà Realistes, 13 a la filà Alcodianos, 11 a la filà Maseros, 8 a la filà Llana, 6 a la filà Muntanyesos, 5 a la filà Verds, 4 a la filà Mudéjares, 3 a la filà Judíos, 3 a la filà Navarros, 3 a la filà Andaluces, 2 a la filà Abencerrajes i 1 a la filà Miqueros. Es necessita 11 festeres de ple dret per a formar una esquadra completa. Recolzem a les dones per a que s'apunten a les filaes pagant. Així tindran els mateixos privilegis, drets i responsabilitats que un fester masculí. També animem als directius de les filaes a fer més còmodes i apropiats els dissenys femenins. Hi han alguns que necessiten ser replantejats per a poder disparar a l'Alardo, ja que el material amb el que estan confeccionats no és segur. 

El patrimoni cultural i fester deixa de ser compartit si es privatitza en benefici de només un sector. Fonèvol reivindica que les festeres han de ser actives i poden fer esquadra si ho desitgen, no se'ls pot negar basant-se en mentires històriques i fal·lacies. La tradició centenària no pot justificar una discriminació masclista i a més a més Nostra Festa està plena d'anacronismes. Els alcoyans i alcoyanes haurem d'admetre que les Entrades no són un reflex totalment fidel de l'època medieval. Es tracta d'un teatre al carrer ple d'espectacularitat, color, música, creativitat, moviment i ritme. L'aspecte lúdic de les Festes de Moros i Cristians és més important que la recreació històrica, ja que en 1276 ni s'havia inventat la pólvora ni existien Contrabandistes. Tampoc estem al segle XIX i la societat ha evolucionat, així que el president de l'Associació de Sant Jordi ha de dialogar per a aconseguir el consens al mon fester. Són intolerables les injustícies per raons de gènere, raça o sexualitat que s'han viscut a Alcoi. El debat de la dona en la festa a Alcoi ens fa arribar a unes conclusions: Anar improvisant solucions no és bona idea, perjudicar a un col·lectiu de festeres dona una mala imatge exterior i que a partir de 2019 ha d'haver voluntat per a normalitzar les esquadres femenines i les dones com a membre de les filaes. Hi ha que reflexionar sobre quins valors han de transmetre les millors Festes del mon. Les Festes d'Alcoi tenen un caràcter comunitari i han de involucrar a un conjunt de persones sense distingir entre sexes. Estem segurs de que Alcoi seguirà ensenyant que el sentiment fester no depèn de si eres home o dona.

HISTÒRIA FILÀ ALMOGÀVARS D'ALCOI

Sobre aquesta guerrerà filà del bàndol cristià sempre s'ha dit que abans eren Asturs, desprès Almogàvars però sempre Llaganya. Aquest apodo de la filà es déu al fundador de la filà. Els actuals Almogàvars van nàixer en 1933, any en que l'Associació de Sant Jordi i els líders republicans de l'Ajuntament d'Alcoi mantenien llargues disputes per motius religiosos. En 1934 van eixir per primera volta a l'Entrada Cristiana, en un moment en que l'acte no tenia tant d'èxit i estava eclipsat per l'Entrada Mora. A més a més el número de filaes cristianes era més reduït que el de mores i per això els integrants dels antics Asturs van decidir fundar una filà cristiana. Aquesta decisió es va portar a terme per un grup de gent humil i sense massa diners, però il·lusionats i encapçalats per José Blanes. El popular "tio Llaganya" és recordat com un home amb amor a les tradicions alcoyanes. Era llenyater de professió, per tant tenia molt de contacte amb la classe obrera. Per tant la filà Almogàvars estava formada per treballadors que van confiar en José Blanes per a ser el primer tro. "El tio Llaganya" rebia l'apodo perquè a l'ull esquerre tenia obstruït el llagrimal i tenia que estar constantment secant-se les llàgrimes amb un mocador. Per això li van posar aquest apodo i la filà Almogàvars el va adoptar com a propi. És un orgull per a la filà descendir de "El tio Llaganya", una persona alegre i bromista que també tenia un fort caràcter quan havia d'ordenar a la filà als actes oficials.

José Masià va pintar en 1940 un quadre amb el disseny oficial que en aquell moment lluïa la filà Asturs. La túnica era blanca i del cinturó penjava un bolset i un punyal. El disseny estava completat per una capa roja i un casc de metall. En les plujoses Festes de 1935 van portar un trage amb xicotetes variacions. La precària situació econòmica de la filà no va impedir que canviaren més detalls del trage en 1936. Primer portaven un escut amb un drac i desprès un escut d'una torre, dos símbols que van mantindre en l'heràldica quan canviaren a Almogàvars.

Al finalitzar la Guerra Civil Espanyola la filà Almogàvars va tindre que afrontar el seu primer gran repte sense massa mitjans. En 1940 els tocava l'alferecia cristiana i tots els components de la filà eren pobres. Als difícils anys de postguerra José Vicedo Pérez va sorprendre als alcoyans amb un càrrec molt digne. El panader va repetir a l'any següent com a capità cristià i l'única semblança del trage era un ploma blanca. El capità cristià 1941 va basar el seu trage en el d'una companyia de teatre de València, semblant als mosqueters

Els escassos membre de la filà Asturs recordaven que als anys 40 sempre hi havia problemes per a pagar a la banda de música i que moltes voltes recurrien a última hora a músics improvisats per a poder eixir a les Festes d'Alcoi. També els dies previs a la Trilogia buscaven desesperadament a individus que s'apuntaren a la filà per a salvar als Asturs i tindre la supervivència un any més. Deixar extingida la filà, encara que tan sols fora un any, suposava perdre el número d'antiguitat. Això era molt important perquè determinava en quin ordre desfilava la filà en l'Entrada Cristiana. La vida social dels actuals Almogàvars estava animada per una penya d'amics i la seu social de la filà variava amb freqüència.

Quan s'aproximaven les Festes d'Alcoi 1948 la filà Asturs encara no tenia qui representara a l'alférez cristià. Un simpatitzant de la filà va ser el candidat: Juan Valls Palacio. El seu trage va encantar pels dracs brodats i la gran espasa. La mateixa espasa la portaria el pròxim capità cristià 1949. Alfonso Seguí Pérez era el primer tro i es va oferir voluntari per a salvar el compromís de la capitania cristiana 1949. Un any de pluja i fred en el que l'assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi, Roque Monllor, va posar ímpetu en respectar l'estètica medieval. Les limitades possibilitats de la filà van fer que les esquadres de negres no tingueren massa ressò. No podien permetre's més gasto i alguns elements del boato van ser alquilats.

La fila seguia desnutrida de components quan els pertocava el següent càrrec: Alferecia cristiana 1960. La gent va descriure el boato de Luis Sorolla García com molt fluixet i la filà Asturs va demanar ajuda a festers moros per a que eixiren en l'Entrada Cristiana. Va destacar el casc amb ploma de l'alférez cristià, una catapulta i una original esquadra de negres. Els esquadrers portaven pells de guepard, una melena blanca i un escut, mentre que el formador feia el cabo amb una calavera. La col·laboració d'un grup de joves va fer possible l'alferecia cristiana.

A l'any següent les complicacions econòmiques de la filà eren pitjors. L'Associació de Sant Jordi es va encarregar de pagar tot el boato del capità cristià 1961 per a que participaren sense fer el ridícul. L'industrial de la filà Magenta Alfredo Valor Francés va encarnar al capità astur a petició de l'Associació de Sant Jordi. El seu trage va destacar per una túnica del color de la seua autèntica filà. Francisco Botí va dissenyar una austera esquadra de negres. La filà Asturs va ser eclipsada per les recentment estrenades filaes Alcodianos i Aragonesos i per la luxosa capitania mora de la filà Miqueros. Baix un cel que amenaçava tempesta, la capitania de la filà Asturs en 1961 va ser l'última en desfilar pel carrer Santo Tomás. A l'any següent les Entrades canviarien de itinerari per a passar pel carrer Sant Llorens i l'Avinguda País Valencià, que en aquell moment de dictadura s'anomenava "Avinguda del Generalísimo".

El primer tro de la filà en 1962, Agustín Belda Doménech, proposa un canvi radical en la vestimenta astur. L'actual filà Almogàvars sempre s'ha caracteritzat per ser renovadora i va aconseguir sobreviure per l'esforç i perseverança dels seus components. El dissenyador Luis Solbes Payà va assessorar a la filà per a la transformació total del disseny oficial. La túnica agafava més color al ser roja i no blanca. El casc no tenia la forma típica de les altres filaes cristianes però si estava fet del mateix metall. La cotamalla i la capa blanca eren nous elements del disseny de Luis Solbes. En un principi al pit portaven una corassa de color marró amb cadenes, escuts i altres detalls. Les penúries de la filà van continuar, ja que sols eren 16 membre de ple dret en 1966. Amb el primer tro Daniel Climent la filà experimenta un lent auge que els va permetre mudar-se de seu social.

 La dècada dels 60 es tancarà amb un capítol essencial per a la filà: El canvi de nom. La filà va passar de dir-se Asturs a Almogàvars. Ara els festers representaven als mercenaris catalans que lluitaven de forma ferotge a les batalles de l'Edat Mitjana. La filà aconseguia desmarcar-se de la filà Asturianos, evitar confusions i que tingueren un estil més bèl·lic i propi. L'Associació de Sant Jordi portava anys aconsellant el canvi de nom i recolzant a la centenària filà Asturianos en aquest aspecte. La denominació nova va ser acceptada gratament i continua en l'actualitat sense intenció de variar. De 1922 a 1929 ja existia altra filà de soldats Almogàvars que vestia amb pells d'animal, però no tenien res que veure amb els components de la filà Asturs. Almogàvars eren tropes de la Corona d'Aragó molt violentes que van conquerir ciutats del Mediterrani, de Grècia, Bizanci, Anatòlia, Creta i Constantinoble. Els festers alcoyans ja no representaven als pobladors del Regne d'Astúries, sinó als adalids de Roger de Flor. Gràcies al canvi de nom la filà Almogàvars atravessa una època ascendent a principi dels anys 70. El disseny oficial va ser reformat amb uns castellets blaus rematant la túnica i eliminant la corassa marró. Va ser substituïda per un drac blau al pit, convertint-se en el símbol de la Llaganya, junt a la torre i la senyera quatribarrada de la Corona d'Aragó.

En 1974 la filà assumeix el càrrec d'alférez cristià amb la denominació d'Almogàvars totalment instaurada. Els alcoyans no van tardar en adaptar-se al nou nom oficial, que en aquells anys es va convertir en una filà de privilegiats. Fernando Fernàndez, el recordat "Madriles" natural de Toledo es va afincar en Alcoi i va ser nombrat primer tro de la filà Almogàvars. Madriles va aconseguir un ressorgiment de la filà a base de noves incorporacions de generacions de xiquets i joves a l'entitat de 1933, que per fi assegurava el seu futur a llarg plaç. La vida social de la filà augmenta als anys de càrrec i organitzen concursos, actes culturals i la venta de creatius dècims de loteria. La popularitat de la filà aflora quan José Agulló Albors desfila a cavall com a alférez cristià 1974. L'esquadra de negres seguia el rigor històric del segle XIII. Una carrossa d'un drac verd va meravellar al públic en l'àgil i ordenada Entrada Cristiana 1974 que va complir l'horari.

La filà en bloc es va bolcar en consolidar als Almogàvars com una gran filà en la capitania cristiana de 1975. A pesar de la mort del seu pare, José Agulló Albors va acceptar ser el capità cristià 1975, donant una verdadera lliçó de responsabilitat. La desfilada del capità cristià sobre un drac portejat en andes per esclaus va marcar un abans i un desprès. Princeses, catapultes, tendes de campanya i una esquadra de negres salvatge van superar a tots els anteriors càrrecs de la filà Almogàvars. José Agulló va ser un dels primers capitans en confiar en el gran artista Alejandro Soler. El dia 23 d'abril, baix una pluja torrencial, els abanderats d'Arezzo van fer la seua primera visita a la ciutat. L'espectacle italià de moviments i salts de banderes tornaria a Alcoi en més ocasions, sempre de la ma d'algun càrrec de la filà Almogàvars.

Fernando Fernàndez, el popular Madriles, va seguir sent primer tro a l'any del Sèptim Centenari del Patronatge de Sant Jordi. A la vespertina Entrada Cristiana de 1976 la filà Almogàvars va incorporar un grup de ballesters. Fins a 1982 no els va recaure l'esquadra d'enmig. La banda de música Societat Musical Nova d'Alcoi va estrenar per a l'esquadra de negres la marxa cristiana "Almogàver i alcoyà". L'obra de José Maria Valls s'ha convertit en la oficial per a l'arrancà al Partidor i poques voltes varien el seu repertori durant l'Entrada Cristiana. Junt al disseny de Luis Solbes, la marxa cristiana "Almogàver i alcoyà" va causar sensació en 1982.

El cinqüentenari de la filà Almogàvars es va celebrar en 1984 perquè realment la filà no va eixir a Festes de Moros i Cristians fins a 1934. L'esquadra commemorativa recuperava el disseny antic de la filà Asturs però sense casc. La túnica blanca estava feta de pell d'ovella. Existia la creença de que la filà Almogàvars era prohibitiva i d'accés limitat per tindre una fulla molt cara. Sempre ha sigut una filà xicoteta i eixa era la idiosincràcia que va defendre durant dècades el primer tro Fernando Fernàndez Jiménez. Quan complien 50 anys la filà tenia 48 membres de ple dret.

Els Almogàvars es van entregar al 100% en l'alferecia cristiana de 1988. Rogelio Vaello va desfilar a carrossa al so de la marxa cristiana "Desperta Ferro" de José Maria Valls. "Desperta ferro" també és un lema de la filà perquè la gastaven els antics mercenaris medieval com a crit de guerra per a atemorir les tropes musulmanes. El boato de l'alférez cristià va ser molt participatiu, ja que a finals dels anys 80 es va disparar el número de dones que eixien als boatos. L'esquadra de negres d'Alejandro Soler va ser admirada per la seua estètica ferotge. L'èxit dels trages de l'alferecia cristiana 1988 van convèncer a la filà per a innovar l'estètica de cara a l'any següent. I ja fa 30 anys d'uns càrrecs inoblidables de les Festes d'Alcoi.

Un dels boatos més recordats i espectaculars dels anys 80 és el de la capitania cristiana de la filà Almogàvars. Francisco Alba Socarrades va dirigir els exèrcits cristians el matí del 22 d'abril de 1989. El seguien llancers a cavall, monjos, trompes alpines, ariets, les favorites, el ballet de Inma Cortés i una bèl·lica i original esquadra de negres feta de metalls. Mai un conjunt de capitania cristiana havia resultat tan guerrer i la idea de trages i carrosses va ser de l'artista Alejandro Soler. L'escenògraf del Tirisiti va adquirir gran prestigi al mon fester gràcies a la impressionant capitania cristiana 1989 de la filà Almogàvars.

Quan la filà Almogàvars va arrancar al Partidor el 22 d'abril de 1996, la pluja va cessar per a que l'esquadra d'enmig brillara el doble. La filà Almogàvars va confiar el disseny de l'esquadra de negres als germans Sempere, coneguts per aprofitar materials naturals a les seues creacions. En el cas de l'esquadra d'enmig 1996 les canyes es van utilitzar tant per davant com per darrere. La banda de música Corporació Musical Primitiva d'Alcoi interpretava la marxa cristiana "Bonus Christianus" de José Maria Ferrero. Va ser l'esquadra d'enmig número 25 del bàndol cristià.

El boato més llarg i a la volta veloç que ha tret la filà Almogàvars va ser el de l'alferecia cristiana 2002. El retràs horari que va patir la solejada Entrada Cristiana d'aquell any va repercutir en el ritme precipitat de la desfilada de Juan Moiña Pérez. El jove alférez cristià portava un trage blanc dissenyat pel seu germà: El dissenyador José Moiña. Va resultar un càrrec espectacular de principi a fi, amb 3 ballets i més de 30 grups de boato amb bèl·lics dissenys espectaculars. Marxes cristianes com "Cid", "Tizona", "Te Deum" o "Penyalba" van sonar en l'extens boato.

L'altre germà de la saga festera Moiña va ser el capità cristià 2003. José Moiña Pérez va estar acompanyat de les seues germanes com a favorites i de la seua filla com a rodella. La família es va implicar molt en una magnífica capitania cristiana de la filà Almogàvars. Naturalment el boato va ser dissenyat per l'aclamat dissenyador fester i el trage de José Moiña també era collita pròpia. Es va superar a ell mateix amb una armadura metàl·lica i un imaginatiu casc de metall. El símbol del drac va ser constant en tot el boato, fins hi tot al ballet d'Ana Botella. Els altres ballets van estar baix la direcció de les coreògrafes Virginia Bolufer i Carmina Nadal, igual que a l'any anterior. Van sonar per primera volta en Alcoi la peça musical de Saül Gómez "Adalil". Els abanderats d'Arezzo van recordar aquella antiga capitania de 1975 amb una nova demostració de llançament de banderes a l'aire. La percussió i els tambors van ser constants als grups de boato i l'esquadra de negres va estrenar la marxa cristiana "Madriles". El disseny dels germans Sempere va rebre crítiques per l'aparença a l'home de les neus, evidenciada encara més per culpa d'un cel gris i sense l'apreciat sol.

La filà Almogàvars va tindre que esperar fins l'any 2008 per a tindre un Sant Jordiet. Jacobo Cerdà Bataller va ser el xiquet afortunat que va compartir el càrrec del patró d'Alcoi amb el seu germà bessó. Luis Sanus, altre membre destacat de la filà, va ser el dissenyador de l'original trage del Sant Jordiet, en el mateix any en el que el pintor va fer el Cartell de Festes. Dos anys desprès la filà Almogàvars tenia esquadra d'enmig. José Moiña va ser integrant de l'esquadra de negres i es va encarregar de confeccionar uns trages molt guerrers a base de metall i tela negra. Va ser la primera esquadra de negres en desfilar amb la marxa cristiana "El diví" de Francisco Valor, però no la última. També va ser l'any de l'estrena del disseny femení de la filà, obra del membre de la Llaganya Luis Sanus Pastor.

Ja en 2016 la filà va desempenyar l'alferecia cristiana de forma esplendorosa. Al igual que en 2003 i 2010 els núvols van acompanyar al càrrec de la filà Almogàvars, que era Javier Gandia Jordà. Les favorites van desfilar en una monumental carrossa i estaven precedides per les dames i un ballet de dracs alats. L'altre ballet recreava el foc, una idea prou utilitzada per la coreògrafa Ana Botella. Batallons formats per centenars de guerreres i els abanderats d'Arezzo van ser altres dels atractius d'un magnífic boato. L'alférez cristià Javier Gandia i els seus cavallers van desfilar sobre un esquelet de drac de grans dimensions. Es van escoltar marxes cristianes com "Signum", "Als Xacals" o "Antebellum". L'esquadra de negres reproduïa la indumentària bàsica dels mercenaris almogàvers del segle XIV. La sobrietat del disseny va generar tot tipus d'opinions.

L'últim càrrec de la filà Almogàvars ha sigut la capitania cristiana 2017. Tal i com ja va passar en 2003, el càrrec va estar desempenyat per un home dedicat a treballs per a Nostra Festa. Luis Sanus Pastor va dissenyar la seua pròpia capitania cristiana i el seu trage va destacar per l'ús de macramé blau i una corassa de cuero marró. La carrossa en la que anava el capità i els cavallers tenia un impacte visual de molta força, al igual que la marxa cristiana que van estrenar: "Rictus". La Muixeranga d'Algemesí va fer les seues torres humanes per primera volta en Alcoi en un matí gelat, però amb la presència del sol. L'esquadra de negres va agradar amb un disseny d'Antonio Aracil, un creador encara inexpert però que ja ha fet treballs de gran qualitat.

La banda de música que toca tots els anys per a la filà Almogàvars és la Unió Musical de Llutxent. El primer tro actual és Jorge Gisbert, que va agafar el relleu al desaparegut Fernando Fernàndez Pérez. El fill del que també va ser primer tro, Madriles, es va deixar la pell i l'ànima en la filà i l'organització dels anys de càrrec. La filà Almogàvars pot presumir d'haver guanyat 7 voltes el Concurs d'Olleta Alcoyana que es celebra al Mig Any d'octubre. Són la filà amb més premis ja que van aconseguir el desitjat plat de ceràmica en la primera edició de 1972 i en 1974, 1975, 1977, 1980, 2009 i 2016. El sorteig de la Loteria Nacional de desembre també es important per a la Llaganya. Editen originals i inèdits dècims de loteria de temàtica variada, però sempre relacionada amb Alcoi, les Festes de Moros i Cristians o la Cavalcada de Reis Mags. A dia de hui la filà té 91 festers de ple dret però cap dona s'ha apuntat a la filà, sols hi ha 19 amb la figura d'acompanyants femenines. Per tant no hi ha una esquadra femenina de la filà Almogàvars a la vista. No obstant si hi han 26 xiquetes i 40 xiquets que segur portaran a la filà a un futur ple d'esperança. Si la Llaganya va superar els entrebancs de la postguerra, segur que triomfaran al llarg del segle XXI sense dificultats econòmiques ni disputes internes.