CARTELL FESTES D'ALCOI 2016

La tradició dicta que el dia 1 d'abril s'ha de presentar públicament el Cartell de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. I un any més, després de la Presentació de la Revista, tot Alcoi va poder descobrir l'obra dels germans Piñero que s'exposava a la façana de l'Ajuntament.

La sorpresa va arribar abans de que sonara l'Himne de Festes. El Castell es va il·luminar amb una llum roja i amb el so d'un batec de cor augmentava l'expectativa. Una veu en off  explicava la importància que té Sant Jordi per a Alcoi i contava que la seua figura es venerada en molts altres territoris. Aquesta introducció era com un presagi ja que uns segons més tard es descobria que el protagonista del Cartell era el Patró d'Alcoi: Sant Jordi.

Precisament va ser el Sant Jordiet d'aquest any, Juan Anduix qui va destapar, junt a l'alcalde Toni Francés, el Cartell de José Miguel Piñero i Antonio Piñero. La reacció del públic va ser bastant tímida en comparació a altres anys. Es van sentir pocs aplaudiments i pocs xiulits. Però qui si que va aplaudir amb força va ser Juan Anduix i la seua mare, al contemplar que la cara del Sant Jordiet 2016 apareix pintada al Cartell de Festes.

La composició del Cartell 2016 és prou senzilla i el gris acapara tot el fons. El marc del Cartell està fet d'acer inoxidable i té un gran treball perquè sobre el metall estan gravades les paraules St George, Mar Giries i Al Khader que significa Sant Jordi en altres idiomes històrics. Al Cartell original de la Plaça Espanya es pot veure com l'acer brilla quan li pega el sol. Prop del marc metàl·lic es pot observar un diminut caragol, símbol d'alcoiania i dels germans Piñero.

El fons està fet de fusta que simula el Castell de Festes, amb el seu to entre negre i gris. Semblen pedres de gran tamany i els germans Piñero han treballat de valent per a donar-li aquest efecte tan novedós als fons del Cartell de Festes 2016. Es pot dir que és un Cartell contemporani i que li fa un homenatge amagat als gremis de la ciutat com la industria del metall i la tèxtil. I és que la paraula artesans i emprenedors defineix molt bé als germans Piñero.

La tipografia és molt bàsica i ressalta la paraula Alcoi per damunt dels dies de la Trilogia: 22, 23 i 24 d'abril. D'Interès Turístic Internacional està escrit al costat de la capa roja del Sant Jordiet, que pertany al trage de Javier Montava que va ser el xiquet Sant Jordiet de 2005. El trage li posa un poc de color al Cartell, ja que en aquest aspecte al Cartell si que li falta l'alegria que desprèn Nostra Festa. 

Juan Anduix es va provar aquest trage de fa 11 anys per a una sessió de fotografia molt especial. Després del Mig Any els germans Piñero van decidir que el Sant Jordiet fora la imatge central del seu Cartell així que van tindre la idea de sobreposar una fotografia de Juan Anduix damunt del trage del Sant Jordiet de la filà Verds en l'any 2005. Un trage molt auster i romà que li dona blancor a un Cartell bastant fosc. Juan Anduix subjecta la bandera amb la creu roja dels cristians.

La part del Cartell més criticada ha sigut precisament aquesta. Els alcoyans han denominat la cara del Sant Jordiet com una foto de carnet dni i ha hagut alguna confusió amb la melena de Juan Anduix perquè alguns es pensaven que era una xiqueta. Però els germans Piñero i fins hi tot el Sant Jordiet 2016 han fet un gran esforç per a que el Cartell tinguera qualitat i és molt injust que hi hagen crítiques poc constructives o que es donen sense saber el transfons que comporta fer aquesta obra. Els germans Piñero van prometre un Cartell innovador i tal volta és massa modern per al mon fester alcoyà. És un Cartell avantguardista i concorda amb la personalitat hipster que tenen els autors.

Després del descobriment del Cartell els germans Piñero es mostraven eufòrics i alabaven la personalitat de Juan Anduix que ha acabat sent el primer Sant Jordiet retratat al Cartell de Festes. Al vídeo de "Ara Multimèdia" es veuen les declaracions posteriors de Antonio i José Miguel Piñero.

Per sort aquest any no s'ha filtrat el Cartell de Festes i la intriga s'ha mantingut fins l'últim instant, fet que no s'havia produït als últims anys per culpa de les noves tecnologies. El que si que han fet les xarxes socials ha sigut crear els ja usuals memes sobre el Cartell de Festes d'Alcoi. El meme de Rajoy com a Sant Jordiet ens fa riure molt, al igual que el de Darth Vader, Mister Bean o la versió emoticono del "Whatsapp".

Però desde fa prous anys la versió preferida del Cartell de Festes és la versió feta amb playmovils que prepara l'empresa "I love clicks" que ja té prestigi a nivell nacional. Any rere any es superen i fa un muntatge del Cartell molt fidel a la realitat

Moltíssims mòbils van gravar el moment del descobriment del Cartell de les Festes de Sant Jordi 2016, prova patent de que vivim en un mon informàtic que té els seus avantatges ja que el Cartell es va poder veure desde moltes pantalles quasi a l'instant. El castell de focs artificials que tancava l'acte del dia 1 d'abril també va ser gravat per molts alcoyans que van assistir a un descobriment del cartell amb una posada en escena innovadora i inesperada que segur que marcarà tendència.

LA GLÒRIA 2016

Normalment el punt de partida de les Festes de Sant Jordi és el descobriment del Cartell de Festes però, com enguany la Glòria ha sigut en març aquest elegant acte s'ha convertit en el primer de la edició 2016, anunciant que Alcoi va a vestir-se de festa en poques setmanes. Oficialment era la interpretació de l'Himne de Festes a les 10 del matí la que encetava la jornada festiva. Darrere dels heraldos i de la banda de música "Unió Musical d'Alcoi" arribava el torn del bàndol moro.

Ahir 27 de març el Sargento Moro Daniel Méndez va conduir a les 28 filaes mores per segona volta, després de la seua estrena en el càrrec l'any passat. Tot el públic de la Plaça d'Espanya va aplaudir l'alegre arrancà de Daniel Méndez. Poques novetats en els gloriers moros que van arrancar amb el pasdoble "El desitjat", molt típic en la Glòria d'Alcoi i que en aquesta ocasió van tocar els músics de la "Societat Musical Nova d'Alcoi".

L'altra part del pròleg fester va ser l'arrancà del bàndol cristià. Per últim any Mateo Martín dirigia la Glòria Major amb la llança. El Sargento Cristià va escollir per a la seua despedida el pasdoble "Krouger", associat a la banda "Corporació Musical Primitiva" i també a les esquadres femenines. Mateo Martín es va mostrar molt efusiu durant tot el trajecte, conscient de que finalitzaven els seus 4 anys com a Sargento Cristià. A l'Avinguda País Valencià va protagonitzar una emotiva arrancà, després d'haver baixat fins el Casal on estaven reunits els directius de l'Associació de Sant Jordi. Els manons de la festa van regalar un puro a cada glorier.

Amb un cel més encapotat que al principi del dia, la Glòria Major va arrancar en l'última part del recorregut: El Partidor. Aquest any l'únic problema van ser els altercats amb els fotògrafs. La policia local no va tractar massa bé als professionals de la imatge quan estaven fent el seu treball. També algun sector del públic va increpar als fotògrafs i càmeres que es posaven davant de l'esquadra i no deixaven veure el pas dels gloriers. Tots els participants de la Glòria es van poder lluir en el tros més estimat per tots els festers: El carrer Sant Nicolau.

Els càrrecs festers van felicitar als gloriers i curiosa va ser la imatge de l'alférez moro de la filà Xanos. Fidel Mestre va en cadires de rodes perquè s'està recuperant d'una lesió al peu. Li enviem molts ànims per a que estiga perfecte per a l'Entrada Mora. La Glòria Major es va acabar a la Bandeja a les 2 del migdia aproximadament. El Sant Jordiet Juan Anduix va encendre una trepidant mascletà.

La pròxima parada abans de la Trilogia del 22, 23 i 24 d'abril tindrà cita el dia 1 d'abril a la vesprada-nit. La presentació de la Revista de Festes i el descobriment del Cartell 2016 pregonaran l'arribada de Nostra Festa. Les expectatives estan molt altes en referència al Cartell dels Germans Piñero i desitgem que aquest any no es filtre per internet abans de que estiga penjat a la façana de l'Ajuntament. Vídeo de la Glòria Major 2016 de "Radio Alcoy". 

MARXES DE PROCESSONS

Amb motiu de la Setmana Santa tots els pobles d'Espanya organitzen processons durant aquesta setmana de passió. Els dies més religiosos de l'any tenen una música pròpia que acompanya a les cofradies durant l'estació de penitència. Les marxes de processons estan pensades per a portar els passos i escenes de la vida de Jesucrist, a un ritme lent i ple de seriositat, ja que tot ha de ser molt ceremonial i respectuós. En Setmana Santa es commemora la mort i resurrecció de Jesús de Nazaret, sent les processóns d'Andalucia les més famoses del mon. Compositors com José Vélez, Emilio Cebrián o Óscar Navarro han demostrat la seua fe en el cristianisme creant música adequada per als devots catòlics que ixen en les pausades processons amb el ciri a la ma. A Alcoi no es canten saetes i les marxes processionals més tocades per les Bandes de Música són: "Jerusalem", "Hosanna in Excelsis", "Mater Mea" i "Nuestro padre Jesús" ja que tenen una melodia molt mediterrània.



Hui és Divendres Sant i els valencians també tenim una cita en les Processons de Setmana Santa. A Alcoi es fa la "Procesión del Santo Entierro" però la gran característica de la Setmana Santa Alcoyana no arriba fins el Diumenge de Resurrecció. Quan ix el sol es celebra la Processó dels Xiulitets en que la Mare de Déu i el seu Fill es reencontren després d'una ràpida carrera pel carrer Sant Nicolau. Aixina comença la Pasqua en Alcoi i serveix de precedent per a la Glòria, el primer acte de les Festes de Moros i Cristians. La Glòria 2016 es celebrarà el dia 27 de març esperant que pose en harmonia i pau el mon fester. Els últims dies l'Associació de Sant Jordi s'han envoltat una vegada més de polèmica perquè l'Assemblea no va aprovar el disseny femení de la filà Vascos. Les festeres que anaven a desfilar en esquadra a l'Entrada ja tenien confeccionat el seu trage de dona i en votació secreta 14 homes van anar en contra del nou trage. El trage, prou semblant al masculí, pretén adaptar-se als nous temps perquè el disseny femení que s'ha utilitzat fins ara és perillós per al dispar i estèticament no és propici per a fer esquadra. El trage de dama vasca té una falda massa llarga i no respecta els colors de la filà com són el blanc i lila. Donem el nostre suport a la filà Vascos i les seues festeres de ple dret i critiquem la forma en la que el president de l'Associació de Sant Jordi està gestionant el problema del trage femení. Carlos Aracil no ha de permetre votacions secretes que obstaculitzen l'avanç de Nostra Festa. És una vergonya que una minoria conservadora frene una evolució necessària dins de les filaes i més en el cas del disseny femení de la filà Vascos que contava amb l'aprovació de l'assessor artístic, Ignacio Trelis i de la Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi. La societat alcoyana no es pot permetre més acusacions de masclisme després del bon resultat que van tindre les esquadres femenines de les filaes Marrakesch i Realistes. Esperem que en la pròxima reunió al Casal es solucione el tema de la filà Vascos per a beneficiar la igualtat de gènere en les Festes de Sant Jordi i el pròxim 22 d'abril el públic puga aplaudir a la primera esquadra femenina cristiana amb un trage que represente al 100% la filà Vascos.

25 ANYS DIANA DEL CAVALLET I CENTENARI CONTRABANDO

Aquest any dos actes oficials de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi estan d'aniversari. El dia 23 d'abril de 2016 viurem la celebració dels 25 anys de la Diana Vespertina del Cavallet mentre que el dia 24 d'abril l'acte del Contrabando complirà 100 anys.

En referència a la Diana Vespertina del Cavallet és un acte desenfadat en el que els festers de les filaes Realistes i Berberiscos desenvolupen divertides evolucions sobre cavallets de cartó.

A principis del segle XX hi havien algunes filaes que no pertanyien a cap bàndol. Eren les filaes de cavalleria que es caracteritzaven pe obrir les desfilades sobre cavallets trotant pels carrers. Poc a poc les filaes de cavalleria van anar desapareixent i per a evitar l'extinció de les filaes Realistes i Berberiscos, aquestes dos es van unir al bàndol moro. La resta de filaes de cavalleria van deixar de eixir a Festes i Realistes i Berberiscos van abandonar els seus clàssics cavallets de cartó per a desfilar com a filaes normals a l'Entrada Mora. 

Però l'any 1992 la filà Realistes va decidir recuperar l'acte de la Diana Vespertina del Cavallet i el públic va aplaudir la decisió. Al ser la primera cavalleria la iniciativa va sorgir d'aquesta filà que sempre està a l'avantguarda de Nostra Festa. El rotund èxit es va veure quan la filà Realistes va baixar pels carrers d'Alcoi amb molta alegria i els més majors recordaven aquells cavallets de cartó que havien estat en l'oblit durant dècades. Així les antigues filaes de cavalleria tornaven a tindre la seua desfilada especial el dia de Sant Jordi.

La filà Berberiscos es va afegir a l'acte uns anys després. La filà Berberiscos va ser la filà de segona cavalleria fins l'any 1926 quan van passar de ser Cavalleria de Bequetes a filà Berberiscos. En la Diana del Cavallet de l'any 1995 els populars bequeteros estrenaven els seus cavallets de cartó entre l'aprovació general dels espectadors. I les dos filaes han continuat preparant l'acte fins l'actualitat en perfecta harmonia.

Cada filà té un cavallet que s'adapta als colors i característiques del trage oficial de la filà. Els cavallets de la filà Berberiscos són marrons amb llargues faldes grogues. En el cas de la filà Realistes ells tenen uns cavallets negres amb faldes més curtes i de color verd. 

Les peçes musicals que acompanyen a les dos filaes estan composades expressament per a l'acte. Són els pasdobles més adequats per al to desenfadat i graciós de l'acte. És música de ritme accelerat que permet les evolucions i girs que fan els festers sobre els cavallets. La filà Realistes desfila amb el pasdoble "L'Aranya" tocat per la banda Unió Musical d'Albaida. Darrere desfila la filà Berberiscos amb el pasdoble "El petit Souet" de Evaristo Pérez Monllor.

Visualment els cavallets fan un bonic efecte gràcies a les formes geomètriques que els festers preparen exclusivament per a aquest acte. Tots els festers desfilen amb una espasa a la ma i van dirigits pel cabo, l'únic component de l'esquadra que no porta cavallet.

L'acte comença a les 6 de la vesprada a la Font Redona i baixa pel carrer Sant Nicolau fins rodejar la Plaça d'Espanya. Les dos filaes acaben el recorregut a la porta de l'Ajuntament, on es col·loca el Cartell de Festes. Aquest 2016 la Diana Vespertina del Cavallet serà una gran efemèride entre els Realistes i Berberiscos perquè el dia 23 d'abril s'està preparant una Diana del Cavallet especial per a celebrar els 25 anys.

També dos filaes cristianes estan d'enhorabona. Andaluces i Maseros porten 100 anys protagonitzant junts l'acte del Contrabando. Aquest és un acte molt antic que es celebra tradicionalment a les 8 del matí del 24 d'abril. El teatral diàleg entre el masero i el contrabandista es desenvolupa a la Plaça d'Espanya. Els Maseros estan damunt del Castell i els Andaluces sobre cavalls. Les posicions són com a les Ambaixades, els actors principals sobre les almenes del Castell. La temàtica de l'acte explica com la filà Maseros domina Alcoi i els Contrabandistes li demanen poder comerciar a canvi de ajuda en l'amenaça mahometana. Després de una forta discussió acaben cedint i les dos filaes s'alien per a combatre a l'exèrcit musulmà unint esforços.

En 1916 la filà Maseros va fer el parlament per primera vegada però anteriorment eren altres filaes les que discutien amb els Contrabandistes. Durant el segle XIX van ser les filaes Somatenes, Estudiants i Navarros les encarregades de l'humor desde dalt del Castell de Festes. Al desaparèixer la filà Estudiants van ser els Maseros els substituts i així evitar el final de la història del Contrabando. La filà Andaluces recita el text en castellà mentre que la filà Maseros contesta en valencià però gran part del Contrabando és improvisat i toca temes d'actualitat d'una forma crítica. El sentit de l'humor és una de les característiques que fan del Contrabando un acte únic i diferent, dins de la serietat de la majoria d'actes de les Festes de Sant Jordi. Les frases gracioses i les bromes fan riure al públic que disfruta de les intervencions de Maseros i Andaluces en un acte anacrònic però entretingut.

Aquest acte sempre s'ha celebrat pel matí però per a donar-li més notorietat en l'any del Centenari les dos filaes han decidit traslladar l'acte al migdia del 24 d'abril. Ja no es farà el Contrabando abans de l'Alardo, sinó que es celebrarà abans de l'hora de dinar per a que puga assistir més gent, ja que a les hores matineres a les que es feia fins l'any passat era impossible omplir la Plaça d'Espanya d'espectadors. Altre canvi important serà que abans del diàleg al Castell hi haurà un encontre al Cantó Pinyó entre les dos filaes: Els Andaluces apareixeran sobre cavalls pel carrer Sant Llorenç i els Maseros pel carrer Sant Nicolau muntats en carros rurals. La filà Muntanyesos s'incorpora a l'acte i representaran al poble alcoyà. Tots els components realçaran l'acte del Contrabando que mereix guanyar prestigi, sobretot en un any tan important com el del Centenari.

MASCLETAES ALCOI I DONES EN ESQUADRA

València és la capital de les Falles però no és l'únic lloc on celebren mascletaes. La pólvora és una tradició distintiva dels valencians i la ciutat d'Alcoi també demostra passió pel foc. Però d'una forma diferent i sempre relacionada amb les Festes de Moros i Cristians. Mentre que en les Falles la mascletà cobra un paper principal a Alcoi els pirotècnics tenen un paper molt secundari. Les mascletaes alcoyanes estan reservades per a dies especials: El migdia del dia la Glòria, el migdia de la Glòria Infantil i el migdia del 23 d'abril, dia del patró. La pólvora es gasta més el dia de l'Alardo però als alcoyans també els agrada escoltar mascletaes i en tenim 3 diurnes a l'any. La fallera major no diu "Senyor pirotècnic pot començar la mascletà", así són els 4 càrrecs festers els qui encenen la metxa i comença el dispar que acaba omplint la Plaça Espanya de fum. Tan sols el barri del Partidor munta una Falla per Sant Josep però els alcoyans tindrem el luxe de tindre una mascletà en març ja que aquest any el diumenge de resurrecció cau el 27 de març. Fins el dia de la Glòria ens quedem esperant les mascletaes veient com altres pobles celebren les Falles. Als següents vídeos es poden veure les millors mascletaes dels últims anys disparades a Alcoi per les Festes de Sant Jordi.



Les novetats de Nostra Festa han suscitat polèmica perquè les filaes Vascos, Marrakesch i Realistes han anunciat que tindran noves esquadres femenines. Per part dels Vascos serà la primera esquadra femenina de tot el bàndol cristià i la primera filà que en la història tinga una esquadra de dones en les Entrades. L'any passat la filà Marrakesch ja va marcar un hito ja que les seues membres de ple dret van ser les primeres en arrancar una Diana. I també 2015 va ser important per a les dones de la filà Realistes que van desfilar en la Diana amb el seu tradicional trage femení. Aquest 2016 la filà Marrakesch tindrà esquadra femenina a l'Entrada Mora, mentre que l'esquadra femenina de la filà Realistes continuarà desfilant en la Diana. L'avanç cap a la igualtat en les Festes d'Alcoi és imparable i ha irromput amb força després de molts anys de debat. Enhorabona a les 3 filaes per normalitzar una situació que en pocs anys ja serà habitual.