CARTELLS SETMANA SANTA ALCOI

La Setmana Santa ja ha començat en tot el territori espanyol i en Alcoi no podien faltar les processons de penitència. Desde el Diumenge de Rams en que es van beneir les palmes a la Glorieta, els distints passos van a recórrer els carrers d'Alcoi. La nocturna Processó de la Despedida de la Dolorosa va patir les inclemències meteorològiques a la Bandeja. L'Encontre entre Jesús Nazareno i la Verge Maria van ser el preàmbul del Via Crucis de la "Cofradía del Cristo Yacente y Nuestra Señora de los Dolores". El Dijous Sant 28 de març de 2024 es farà la Processó del Silenci i al dia següent "La Procesión del Santo Entierro". El Divendres Sant 29 de març serà quan més capuxinos passaran pel carrer Santo Tomás. Hi haurà una alta participació de cofradies al ritme lent i seriós de les marxes de processó. A les 7:30 del matí del Diumenge de Pasqua es celebrarà la Processó dels Xiulitets. El dia 31 de març de 2024 les botijetes anunciaran l'encontre entre la Mare de Déu i la figura de Jesús ressuscitat. La Mare de Déu pujarà en ràpida carrera pel carrer Sant Nicolau i sonarà la peça musical "Els Xiulitets: Desperta't Alcoi" de Gregorio Casasempere. Així es donarà pas a la Glòria, el pròleg de les Festes de Moros i Cristians, que en 2024 marca plujós segons les prediccions meteorològiques. A continuació recopilem els Cartells de l'austera Setmana Santa Alcoyana del segle XXI. Són obres religioses que s'exposen en la façana del Campanar de l'Església de Santa Maria. Moltes d'elles són muntatges fotogràfics, però enguany se li ha encarregat un quadre a Maria Bolufer.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2002.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2003.

Cartell Setmana Santa Alcoi 2004.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2005.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2006.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2007.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2008.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2009.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2010.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2011.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2012.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2013.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2014.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2015.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2016.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2017.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2018.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2019.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2021.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2022.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2023.

 Cartell Setmana Santa Alcoi 2024.

SÚPLICA MARE DE DÉU COCENTAINA

La Mareta de Cocentaina és una de les patrones amb més devoció a la comarca del Comtat. Cada 19 d'abril milers de socarrats s'apropen al Pla a festejar el miracle de 1520. Les andes de la Mare de Déu fetes en 1951 ixen en processó portades per la filà Maseros i els coloms volen pel cel. Les campanes ressonen durant tot el matí, però el moment més esperat és la "Súplica a la Mare de Déu del Miracle". És un vers que es declama desde els anys de la dictadura i va tindre un gran clamor general. Francisco Maíquez Canet va escriure el text en 1948, però normalment ho feien dones amb molt de sentiment. Consuelo Insa va fer la Súplica sent una xiqueta al llarg de tots els anys 50. La costum era que la jove declamava la súplica fins que es casara i per això xiques com Milagro Pascual o Mari Carmen Vicedo ho van fer durant molts anys. La Súplica té certa teatralitat i passió, per això no és d'estranyar que joves vinculades al teatre hagen recitat "La Súplica" amb molta fe i religiositat. Milagro Sellés "la ministra" o Marga Soler són 2 dones històriques que van recitar la Súplica a la Mareta en varies ocasions. No va ser fins a 1998 quan un home es va atrevir a declamar el vers i desprès d'aquest precedent ho han fet 4 xics més. Normalment la Súplica es recita als peus de l'Església de Santa Maria, però en anys de pluja com 1994, 2009, 2011 o 2019 es va fer dins durant la Missa Major. 

Que teniu Mare de Déu, quan arriba el vostre dia?

Que Cocentaina sencera vibra plena d'emoció.

Que li heu fet al vostre poble?

Que en moments tan senyalats, abandonant la faena i renunciant al descans

acudeix a festejar-vos com a novia molt amada.

Bé sabeu lo que li heu fet, bé sabeu Mare de Déu,

que la terra contestana, antiga Vil·la Comtal,

vos venera i vos aclama com a Mare celestial.

I no fa un segle ni dos: 502 anys

i baix l'advocació de Mare de Déu del Miracle vos aclama constantment.

502 anys en que tal dia com hui regareu la vostra cara

amb llàgrimes sanguinoses per lliurar al vostre poble,

al igual que Jesucrist, de les penes i amargures que produeix el pecat.

Desde llavors Cocentaina té un far que l'enllumena,

té una Mare que la guia per la senda de l'amor.

I és tal l'agraïment i és tanta la devoció que a vostra imatge professa,

que no sap amb que obsequiar-vos en un dia tan important.

I com fa més el que vol que el que pot, Mareta meua,

así ens tens altre any per oferir-te les flors,

collides amb molt d'amor del gran jardí contestà.

Molt pobretes ens pareixen per a fer-te nostra ofrena.

D'or voldríem que foren per adornar vostre altar.

Més com això és impossible i d'eixes no en dona el camp,

et portem les que amorós el jardí de nostra terra ens dona per aquest temps.

I formant un gran pomell, gloriosa Verge Maria, 

plens de goig i d'alegria dipositem hui als teus peus.

Més no sols són estes flors les que venim a oferir-te.

Portem un altre pomell que sens dubte, Verge Pura, t'agradarà a tu molt més.

Eixe pomell, Mare Nostra, el formen els nostres cors,

els que volem mentre visquem estiguen sempre davant de ta Imatge Sacrosanta,

formant preciosa corona de perles i diamants,

com a llàntia permanent que no s'apague ja mai.

Que com a sol que Tu eres, rebem la teua llum i l'expandim pels pobles,

donant a tots a conèixer nostre amor i devoció.

Eixa és l'ofrena que enguany et portem Mareta meua:

Flors i cors tots barrejats, flors del jardí contestà i els cors dels teus contestans.

Tots junts pues Mare de Déu, li ho presentes al teu Fill,

com a homenatge sincer d'aquest poble que té a gala,

ser el millor pregoner de la teua devoció.

Per compensar tal ofrena, solament et demanem

que ens empares en vida i en l'hora de la mort.

I quan Jesucrist nos cride a jutjar nostres pecats

siga nostra gran defensa l'amor que els contestans t'hem tingut Mare de Déu.

Sigues tu l'ambaixadora que portant-nos de la ma,

ens introduisca un dia en la Pàtria Celestial.

Visca la Mare de Déu del Miracle!

Enguany serà la jove Arantxa Ferràndiz l'encarregada de transmetre les emocions dels contestans i contestanes. Dona la casualitat que ella de xicoteta ja va representar als Condes i que son pare ha fet el Cartell de les Festes de la patrona 2024. Ernesto Ferràndiz és conegut per la seua faceta de dissenyador per a Festes de Moros i Cristians i ha sigut un col·laborador habitual de la Pía Unión, entitat organitzadora d'actes com les 27 Fogueres, l'ofrena, la Processó Vespertina, la Missa dels majors, les danses infantils o el Trasllat del dia 21 d'abril. A continuació deixem el llistat de xiques suplicants de la Mare de Déu del Miracle. 

-1990: Maria Amparo Cortés.

-1991: Maria José Gonzàlez.

1992: Mónica Colomina.

-1993: Ana López.

-1994: Belén Pascual.

-1995: Maria Llorens.

-1996: Sonia Moyà.

-1997: Maria Jesús Blanes.

-1998: José Vicente Castelló.

-1999: Elisabet Agulló.

-2000: Maria Teresa Cortés.

-2001: Alicia Montava.

-2002: Maria José Peñalver.

-2003: Mariola Reig.

-2004: Laura Calafat.

-2005: Marga Reche.

-2006: Leticia Ferrando.

-2007: Arantxa Castelló.

-2008: Sara Olcina.

-2009: Maria Estrella Ribelles.

-2010: Pablo León.

-2011: Rosana Juan.

-2012: Saúl Santonja.

-2013: Laura Cardona.

-2014: Miriam Ferràndiz.

-2015: Inma Ribelles.

-2016: Aitana Prats.

-2017: Mireia Sala.

-2018: Berta Castelló.

-2019: Rubén Cervera.

-2020 i 2021: Celia Torregrosa.

-2022: Vicent Gisbert.

-2023: Inés Sánchez.

-2024: Arantxa Ferràndiz.

HERÀLDIQUES CÀRRECS 2024

Les heràldiques festeres són el logotip que identifica de forma visual als càrrecs principals de les Festes de Moros i Cristians. Per mitjà d'una representació pictòrica i moderna la filà explica els motius principals de la temàtica de la capitania o alferecia. És una descripció senzilla dels elements i característiques que tindrà el càrrec, boato i esquadra però sense donar massa detalls. També s'anuncia el càrrec amb la filà i l'any que correspon en lletres grans, a part del dibuix que normalment guarda relació amb l'estil propi del dissenyador de la capitania o alferecia. Les heràldiques van associades a tots els actes que organitza la filà de càrrec durant tot l'any i es fa una versió en banderí per a ser exposat pel carrer durant els dies de la Trilogia Festera. En aquest 2024 hi han 8 heràldiques festeres: Les de capitanies d'Alcodianos i Mudéjares, les d'alferecies d'Aragonesos i Abencerrajes, les de les esquadres d'enmig de Vascos i Miqueros i les del 150 aniversari que celebra la filà Ligeros i el Sant Jordiet de la filà Judíos.

 Capità Cristià filà Alcodianos.

 Esquadra d'enmig filà Vascos.

 Alférez Cristià filà Aragonesos.

 Capità Moro filà Mudéjares.

 Esquadra d'enmig filà Miqueros.

 Alférez Moro filà Abencerrajes.

 150 anys filà Ligeros.

 Sant Jordiet filà Judíos.

HORARI ENTRAETES ALCOI 2024

En les setmanes anteriors a les Festes de Moros i Cristians als carrers del centre d'Alcoi ja sonen marxes mores i cristianes. Però també pasdobles que són ben populars en les tradicionals Entraetes d'abril. Com enguany la Setmana Santa és en març, hi ha moltes nits d'Entraetes que es concentren en el recorregut del carrer Sant Nicolau i la Plaça d'Espanya. Però també hi ha filaes que han preferit l'Avinguda País Valencià per a arrancar les seues desfilades. L'Associació de Sant Jordi té previst un calendari de 14 dies amb esquadres als carrers, sobretot els caps de setmana. El Dissabte Sant es farà el Trofeu Filaes al Poliesportiu Municipal. El diumenge de Resurrecció és 31 de març i serà l'Entraeta del Berenar dedicada als xiquets i xiquetes. A partir d'aleshores hi haurà ambient fester i olor a puro fins al dijous 18 d'abril. Hi ha moltes esquadres especials en 2024: Les dels capitans d'Alcodianos i Mudéjares, dels alferes d'Aragonesos i Abencerrajes, d'enmig dels Vascos i Miqueros i les esquadres commemoratives del Centenari de la filà Mozàrabes i del 150 aniversari de la filà Ligeros. Per tant també hi haurà 8 cabos batidors, que són els més esperats pel públic.

La Concòrdia de Sant Jordi 2024 presenta novetats, sobretot en quant als actes. La imatge és d'un taulellet propietat de la filà Verds, encara que el Sant Jordi Matamoros està atacant a la filà Llana i la filà Marrakesch. Els majorals del Casal de Sant Jordi volen reforçar la fe i devoció cap al patró d'Alcoi i a més a més han proposat una Processó nova. Les Festes de Moros i Cristians 2024 són els dies 19, 20, 21 i 22 d'abril, deixant sense celebracions el dia del patró oficial. Per això s'ha plantejat una Processó Vespertina de Sant Jordi el Xicotet per al 23 d'abril. Serà a les 19:30 desde el Temple de Sant Jordi fins a l'Església de Santa Maria. Desprès d'una missa d'acció de gràcies hi haurà un retorn de l'escultura de José Rabasa fins a la seua casa on permaneix a l'altar durant tot l'any.

Amb motiu del 50 aniversari dels antecedents dels ballets als boatos, el Museu de Sant Jordi té una exposició dedicada a totes les acadèmies de ball que participen o han format part de les Entrades d'Alcoi. Entre elles Inma Cortés, Ana Calvo,  Ana Botella, Virginia Bolufer, Carmina Nadal, Rafa Felipe, Begoña Bravo o Gawazi. El vídeo que es va visionar en la inauguració dels panells al MAF inclou una entrevista a Mari Francis Richart. La veterana alcoyana conta anècdotes i l'experiència d'aquell grup de xiquetes al primer ballet de l'alferecia mora 1974. Passarien 10 anys fins que en la capitania mora de la filà Berberiscos d'Alcoi es creara la coreografia revolucionària que canviaria per a sempre les Festes de Moros i Cristians.