BANDO REIAL I PASTORETES ALCOI 2026

La pluja ha sigut la protagonista del Nadal Alcoyà d'enguany. L'únic dia que el temps va respectar va ser el de les Pastoretes. S'havia retrassat al migdia del dissabte 3 de gener a causa del mal oratge de la setmana anterior. Els xiquets i xiquetes vestides de pastorets van poder fer els seus balls tradicionals. La banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi va encetar l'acte amb la interpretació de "L'entrà dels Reis" de Camilo Pérez Monllor. El folklore popular va contar amb la participació dels grups de danses alcoyans: Carrascal i Sant Jordi. Se li van oferir regals al Jesuset al pessebre de la Plaça d'Espanya on va acabar l'acte cantant les típiques nadaletes alcoyanes i en valencià. Ja en 1889 es celebrava aquest acte entranyable, en la que els pastorets baixen pel carrer Sant Nicolau tant a peu com en els bucòlics carros arrastrats per burrets. El ramat de cabres i ovelles tancava la desfilada, amb el so mesclat dels cascavells i les castanyoles. També va haver molta participació adulta, i no sols en la Sagrada Família que presidia el pessebre de la Plaça d'Espanya. 

La borrasca Francis descarregava amb força el 4 de gener de 2026 quan a les 18:30 va arrancar el Bando Reial. Els meteoròlegs ja havien avisat de la possibilitat de pluja, però els carrers estaven plens. Fins hi tot molts xiquets amb xubasqueros havien acudit al Teatre Principal a veure com eixien els personatges del "Betlem de Tirisiti". A pesar del fred, el Tio Piam no es va quedar sense veu per a declamar el seu típic pregó. La música de "El sereno s'ha perdut en la Font de la salut i una auela l'ha trobat amagat en un forat" era cantada per grans i xicotets. El poble també entonava les cançons de "Ja venen els Reis d'Orient per la Mariola". També va ser emocionant veure com amb les mans banyades tots tocaven instruments populars en la nadaleta de "La llet calenteta i el bou alenant i el bon Jesuset xuplant que xuplant". Tereseta, les beates i "la bonica" continuaven tan femenines i agradables com sempre, mentre l'auelo intentava furtar les cartes xopades dels xiquets i xiquetes. El bou va perseguir a Tirisiti per a tupar-li el cul, mentre el torero Clásico manejava el capot. Però era el moment d'escoltar l'obra "Crida i clam" de Gregori Casasempere. Era el preàmbul de la carrossa de l'Emissari Reial. Amb dots teatrals es va recitar un meravellós text de la jove Abril Peidro. Sols un actor com Pau Durà sabria expressar tant en un "Bando Reial" majestuós però indicat per a un públic infantil. No va faltar la referència als xiquets que patien guerres en altres païssos, o un genocidi a Palestina per part de l'estat sionista d'Israel. Molt apropiat va ser allò de "Ploga, neve o bufe el vent, eixiu als balcons, ompliu els carrers, perquè sereu testimonis del més gran esdeveniment". Les burretes rebien papers amb la tinta mig esborrada per l'aigua, però ahí anaven tots els desitjos i regals que havien demanat els xiquets i xiquetes.

 

Enhorabona als participants i organitzadors en unes condicions tan adverses. No és la primera volta que l'Associació de Sant Jordi ha de muntar una desfilada amb pluja, i es nota l'experiència. També hi ha que agrair a l'Associació Cultural Samarita per improvisar un esmorzar de xocolate, xurros i xuxes en la Plaça de Dins. Les antorxes senyalaven el Campament Reial al Preventori, però a causa del temporal no es podia visitar. Així que el matí del 5 de gener no va haver escrivans i patges a la muntanya, sinó al centre de la ciutat. A l'Àgora es van guardar les cartes XXL del concurs, aquelles que no cabien en les bústies de les burretes. Va haver crítics per no recuperar els diners del Campament Reial, però és un donatiu solidari per a causes benèfiques. Una gran tasca dels organitzadors sense ànim de lucre i que cal valorar més sense queixes. Al final l'oratge és imprevisible com ha quedat demostrat a les últimes setmanes.

Sonen castanyoles, dolçaines, tabalets.

Canten els pastors, aguarden rostres impacients.

Patges, ajudants reials, aviseu Ses Majestats

perquè no hi ha dubte, a Alcoi hem arribat.

Xiquetes, xiquets, joves, gent major,

escolteu bé el missatge d’este vell Ambaixador.

Centenars, milers de torxes,

han anat il·luminant el camí.

Des de l’Orient fins a la Mariola,

els Reis, ho podem dir, ja estan ací.

Sabem que s’ha fet llarga l’espera,

però esta nit, entre teixos i carrasques,

al caliu d’una foguera

llegiran les vostres cartes.

Han estat molts mesos viatjant,

fent passes a diari, sense descans

i arriben a esta màgica ciutat

una miqueta preocupats.

Creuant rius, mars i muntanyes,

han vist la por i la fam en ulls innocents,

els d’aquelles terres llunyanes

on fa ja dos mil anys portaren or, mirra i incens.

Però observen estes cares d’entusiasme,

farcides d’anhels i d’il·lusions

i saben que l’esperança, infants,

sou vosaltres, les noves generacions.

Continueu somiant en gran,

sense límits, voleu alt

i seguiu sempre l’estel

dels qui vos guien des de dalt.

Ara, aneu a casa a descansar,

dormiu tranquils, feu-me cas,

que Melcior, Gaspar i Baltasar

faran realitat tot allò que heu demanat.

I demà, cinc de gener,

ploga, neve o bufe el vent,

eixiu als balcons, ompliu els carrers,

perquè sereu testimonis del més gran esdeveniment.

En caure el sol, sobre els camells, seguint l’estrella,

baixaran des del Camí Ses Majestats els Reis d’Orient

entre nervis, crits i somriures d’orella a orella.

Beneïdes siguen eixes mirades innocents.