L'anterior Sant Jordiet, Mauro Alcaraz Gisbert, va protagonitzar els moments de nervis previs a l'extracció de la bola. Els primers intents van ser fallits perquè les boles van caure de dins del bombo de dos en dos. La bola número 1 va fer que Juan Anduix es proclamara Sant Jordiet 2016.
El xiquet va arribar al Casal uns minuts després amb sa mare i la seua germana, després d'assabentar-se de la notícia. Les primeres paraules van ser de felicitat. "Hem plorat i hem xillat", va dir el xiquet amb timidesa i nervis, però amb molta alegria. La seua mare estava molt emocionada i va relatar que al xiquet li feia molta il·lusió traure la boleta per al següent Sant Jordiet, per a aquest moment encara tindrà que esperar fins a juny de 2016 però la seua mare deia que "ho gaudirem tot lo que puguem perquè serà molt bonic".
El xiquet que va complir 8 anys el dia 8 de maig pertany a la filà Asturianos (va ser el glorieret de la filà aquest any) i va a classe en una escola bilingüe de Castalla. L'any passat ja es va presentar per al càrrec de Sant Jordiet, però la sort li ha arribat per atzar al segon intent. Va ser el primer tro de la filà Asturianos qui, molt nerviós, va tocar per telèfon a la família de Juan Anduix Martínez per donar-los la noticia. La seua mare amb llàgrimes als ulls i la seua germana major van arribar molt contentes al Casal (el pare estava de viatge de negocis).
Juan Anduix és el segon Sant Jordiet de la filà Asturianos, ja que l'anterior el van tindre 20 anys abans, en 1996. Dona la casualitat de que el pròxim Sant Jordiet 2016 ja és un expert en quant a càrrecs importants respecta. Va ser l'últim rodella de la filà Asturianos, ja que el seu pare Juan Carlos Anduix va ser l'alférez cristià 2010, un càrrec recordat pel gran esplendor dels trages i les carrosses amb temàtica dels óssos i el bosc.
Però l'Assemblea General Ordinària va tindre altres punts destacats, per exemple la lectura de la Crònica de les Festes de Sant Jordi 2015, que per primera volta estava escrita per una dona: Xesca Lloria. El president de l'Associació de Sant Jordi, Carlos Aracil, va anunciar que les millors filaes de 2015 eren Cides i Benimerines, una per cada bàndol i que rebien el premi pel seu bon comportament durant tots els actes. El president també va felicitar a les filaes Vascos i Judíos per acabar amb dignitat els seus anys de càrrec i va ressaltar l'impuls positiu que s'havia notat en la Retreta, mentre que seguiran potenciant l'Alardo, un acte que segurament es farà en el tradicional 24 d'abril de 2016. A més a més de les 2 esquadres d'enmig que en 2016 faran les filaes Aragonesos i Marrakesch, també la filà Verds traurà una esquadra especial per a commemorar els 150 anys de la seua fundació. Les filaes Mozàrabes i Miqueros es van fer responsables de les pròximes capitanies de 2016. El capità moro de la filà Miqueros serà Pedro Luis López Gonzàlez i el capità cristià de la filà Mozàrabes serà el veterà Francisco Baldó Verdú que sumarà el seus trage a tots aquests que ja té la filà gats:
Però les filaes que desempenyaran l'alferecia cristiana i mora van ser el centre de totes les mirades perquè havien de depositar les fiançes dels anys de càrrec. La filà Almogàvars va presentar al seu pròxim alférez cristià: Javier Gandia Jordà. La fiança de la coneguda filà Llaganya era una llança amb punta de ferro com la que gastaven els mercenaris almogàvers a l'Edat Mitjana. Aquesta fiança també tenia un banderí de tela al centre, amb la creu roja que indentifica a les tropes cristianes. Per part dels moros, el conegut Fidel Mestre Ferràndiz es va presentar com a alférez moro de la filà Xanos. El primer tro de la filà Xanos, una de les filaes amb més solera, va explicar que la fiança per als pròxims càrrecs tenia les monedes però plasmava una reproducció d'un tractat en paper firmat per l'infant Alfonso d'Aragó (fill de Jaume I) i pel visir Al-Azraq. El xano va fer una explicació molt històrica i documentada del Pacte del Pouet en 1245, quan va haver una trègua entre els enemics cristians i musulmans. Les filaes i les persones amb càrrec principal van ser molt aplaudides i els desitgem que disfruten molt de les capitanies i alferecies i tot el èxit en les properes Entrades de 2016.
I un cap de setmana tan intens per al mon de la Festa sols podia acabar amb la celebració del Corpus Christi. Ahir, diumenge dia 7 de juny de 2015, es va celebrar la Processó del Corpus, que sempre és el primer acte públic del Sant Jordiet. Juan Anduix Martínez va estrenar la bandera de Sant Jordi per debutar en la primera de les moltes processons que li esperen durant els pròxims mesos. I és que a pesar de ser un xiquet, té molts actes i responsabilitats per davant, no debades és el representant del patró d'Alcoi.
Però el Corpus Christi d'Alcoi, té altres singularitats apart de traure als xiquets i xiquetes que prenen la Primera Comunió. Ells reben el calor del públic mentre li llançen pètals al "Santísimo Sacramento" baix palio, però els aplaudiments principals van per a les danses. Fa 25 anys el Grup de danses Sant Jordi va recuperar la tradició medieval de ballar en la festa del Corpus (la primera en 1355 i que es va continuar fent a partir de 1372). A partir de 1506 es fa un diumenge per la vesprada i participen totes les cofradies i associacions de la ciutat d'Alcoi. Però l'esplendor de la solemne Processó del Corpus va arribar en 1990, quan el Grup de danses Sant Jordi van traure al carrer per primera vegada la Cucafera. Actualment es fan diverses danses durant la processó: El ball dels nanos té la dificultat de ballar amb els cabots gegants que representen les ètnies del mon, el ball dels arquets amb guirnaldes de flors portades per xiquetes amb trages de llauradores, el ball de la magrana és complicat perquè van trenzant i desfent unes cintes a un pal i el ball dels cavallets que és el més recent i s'acompanya del so de xirimites. El drac, conegut com Cucafera obri la Processó del Corpus Christi.
Però el ball més distintiu del Grup de danses Sant Jordi i de la Processó del Corpus és sense cap dubte "La moma". Aquest personatge vestit de blanc i amb moltes flors porta una corona representant la virtut. Els momos porten màscares negres i envolten a la moma intentant temptar a la virtut al so de xirimites. Els momos representen els 7 pecats capitals i porten colorits trages amb pantalons grocs a ratlles i jaquetes roges. Cada barret verd dels 7 ballarins té un dibuix dels animals dels pecats capitals (lujúria, gula, avarícia, peresa, ira, enveja i sobèrbia). La virtut acaba triomfant i els 7 pecats capitals s'agenollen a la moma. El ball es representa 8 voltes durant el recorregut (una volta per a que cada pecat intente que la moma s'unisca i l'últim representant la victòria de la virtut). El ball de la moma es va reinstaurar en la Processó del Corpus de l'any 1993 i desde aquell any és un dels moments més espectaculars del Corpus Christi alcoyà.
Els estandards gremial, que també ixen en les processons de les Festes de Moros i Cristians, representen els 5 gremis de la ciutat (llauradors, tèxtils, comerç, fusters, metal·lúrgics). En lo alt de cada pal, decorat amb teles adamascades de diferents colors, apareix el Sant del gremi: Sant Iside per als llauradors, Sant Miquel per als teixidors, Sant Francesc per als comerciants, Sant Josep per als fusters i Sant Eloy per als manyans. Encara que són desconeguts per a molta gent, els pals dels gremis formen part de les singularitats de les Processons d'Alcoi. Altra singularitat es que la cofradia que porta el palio amb el "Santísimo Sacramento" marca el pas colpejant a terra al mateix temps que els tambors de la banda de música que acompanya la custodia. Durant la Processó del Corpus es fan 5 parades amb taules com a altars, i en eixes parades els xiquets i xiquetes de la Primera Comunió veneren el "Santísimo Sacramento" llançant-li pètals de flors, tal i com es pot veure al final del vídeo de Pàgina 66 de la Processó del Corpus Christi 2015.
