CARTELLS MOROS I CRISTIANS D'ALCOI

 A continuació presentem una recopilació de tots els Cartells de Festes de Sant Jordi de 1970 a 2020. Als últims 50 anys la qualitat artística dels quadres alcoyans ha anat variant i és una representació pictòrica de les modes de cada dècada. Desde la part sociològica, la presentació del Cartell de Festes de Moros i Cristians desperta un gran interès en la població. Cada 1 d'abril es col·loca el Cartell anunciador a la façana de l'Ajuntament i a partir d'ahí es crea tot un debat públic. No és tan sols d'una rellevància local, sinó que tota la comarca fa els seus comentaris i crítiques sobre el Cartell. A aquesta manifestació cultural, se li suma també la creació de paròdies i de molts memes virals últimament. Hi ha autors que s'han sentit condicionats per la por als xiulits, que s'han escoltat quan l'obra no és del gust dels alcoyans. Tal volta per això es veuen poques innovacions en l'àmbit del Cartell de Festes, pel temor a que inclús pengen el Cartell cap per avall en alguna filà. 

 Cartell 1970. Luis Solbes.

 Cartell 1971. Rafael Aracil.

 Cartell 1972. Mila Gómez.

 Cartell 1973. Juan Castanyer.

 Cartell 1974. Ramón Castanyer.

 Cartell 1975. José Anduix. 

 Cartell 1976. Enrique Ruiz.

 Cartell 1977. Enrique Galbis.

 Cartell 1978. Manuel Mora.

 Cartell 1979. Manuel Mora.

Ja en 1862 hi ha escrits que parlaven del Cartell anunciador on s'explicaven tots els actes. No hi havia cap il·lustració i eren anomenats pòsters. L'exemplar més antic que es conserva és de 1876. En 1889 ja es veien Cartells amb dibuixos sobre la indústria i als últims anys del segle XIX es van introduir les arts plàstiques de forma definitiva. A principis del segle XX es van poder contemplar els primers Cartells de Festes d'Alcoi, alguns amb molt de text i altres d'estètica modernista i nouveau. Altres eren més publicitaris o seguien l'estil francés. Desprès dels peculiars Cartells sense motius religiosos que es van veure a la II República Espanyola, la figura de Sant Jordi va recuperar protagonisme. Durant la dictadura franquista també va haver cartells de marcada estètica historicista. Un moro va ser el protagonista del Cartell en més d'una ocasió, per a anys més tard notar-se una inspiració més abstracta. 

 Cartell 1980. Salvador Sellés.

 Cartell 1981. Jaume Aragonès.

 Cartell 1982. Fernando Jordà.

 Cartell 1983. Salvador Sellés.

 Cartell 1984. Rosana Crespo i Enrique Soler.

 Cartell 1985. Vicent Girbes.

 Cartell 1986. Rosana Crespo i Enrique Soler.

 Cartell 1987. Manolo Boix.

 Cartell 1988. Rafael Armengol.

 Cartell 1989. Antonio Miró.

El patrimoni artístic que ha quedat registrat gràcies a l'Associació de Sant Jordi té el seu mèrit en aquells pintors i fotògrafs que s'atreveixen a que la seua obra siga comentada per tots els alcoyans i alcoyanes. Fernando Cabrera, Julio Pascual, Camilo Llàcer, José Balaguer, Lorenzo Aguirre, Alfonso Saura, Luis Solbes, Rafael Guarinos, Blas Silvestre, Antonio Pérez, Rafael Raga i Gonzalo Matarredona van guanyar més d'un concurs i són artistes molt recurrents en la cartellística alcoyana del segle XX. Als anys 60 i 70 va imperar la senzillesa, ja que s'utilitzava molt el símbol de la creu i la mitja lluna. El Cartell de Festes d'Alcoi s'escollia per concurs i les formes geomètriques i dualitat dels Cartells es tenien en compte. Alguns són propietat de l'Ajuntament d'Alcoi i altres del Casal de Sant Jordi, però estaria bé que hi haguera algun espai per a exposar tots els Cartells de Festes. El Museu Alcoyà de la Festa seria un bon lloc.

 Cartell 1990. Miguel Calatayud.

 Cartell 1991. Alejandro Soler.

 Cartell 1992. Adrià Pina.

 Cartell 1993. Enric Solbes

 Cartell 1994. Jordi Ballester.

 Cartell 1995. José Anzo.

 Cartell 1996. Artur Heras.

 Cartell 1997. Manolo Boix.

 Cartell 1998. Joan Genovés.

 Cartell 1999. Sento Masià.

El realisme de les imatges ha estat millor valorat que aquells Cartells que s'han apropat a un art més abstracte. De fet el més transgressor va ser Arjona en 1968 i fins hi tot es van recollir firmes per a que substituïren el Cartell. Als anys 80 ens acostàvem al costumbrisme i comencen a ser identificables emblemes d'Alcoi. Aquesta direcció va continuar als anys 90, quan el Consistori va decidir encarregar el Cartell cada any a un pintor prestigiós valencià. Havia acabat l'època del concurs, ja que en 1987 es va declarar desert. El "pop-art" es va veure reflexat en alguns Cartells. Desde l'any 2000 el cartell s'encomana a un artista alcoyà, amb els avantatges i desavantatges que té limitar tant la procedència de l'autor. Aquesta és la línia actual que es segueix a l'hora de buscar qui crea el Cartell. Als anys 2000 la iconografia de Sant Jordi té un clar protagonisme, sense abandonar les clàssiques figures del moro i el cristià i altres tòpics alcoyans.

 Cartell 2000. Manolo Antolí.

 Cartell 2001. Paco Barrachina.

 Cartell 2002. Jorge Cerdà.

 Cartell 2003. Marga Llín.

 Cartell 2004. Francisco Parreño.

 Cartell 2005. Miguel Peidro. 

 Cartell 2006. Carlos Sempere.

 Cartell 2007. Germán Aracil.

 Cartell 2008. Luis Sanus. 

 Cartell 2009. Aitana Martín.

Amb l'arribada del moviment feminista hi ha hagut més igualtat i al segle XXI han sigut 5 dones les que han pintat el Cartell. A la dècada de 2010 els Cartells han sigut molt més decoratius i en varies ocasions abarrotats de detalls i escenes coloristes. L'impacte cromàtic sempre ha sigut important i per això la majoria de Cartells són multicolors, com ho són les pròpies Entrades d'Alcoi. I és que primordialment la funció del Cartell es pregonar els dies de la Trilogia Festera Alcoyana. La ràpida lectura de les paraules no sempre ha sigut l'adequada.  La mentalitat conservadora d'alguns festers ha fet que al segle XXI no s'aposte per la originalitat i s'han vist obres mediocres però molt típiques de la ciutat dels ponts. Així que el disseny gràfic és prou tradicional en Alcoi, sobretot si es compara amb els Cartells de la Cavalcada de Reis Mags. Al 2021 serà Jordi Sellés qui presentarà el seu Cartell de Festes, ja que la pandèmia no li ha deixat fer-ho aquest any.

 Cartell 2010. Ignacio Trelis.

 Cartell 2011. Paco Aznar.

 Cartell 2012. Raül Botella.

 Cartell 2013. Paco Grau.

 Cartell 2014. Mónica Jover.

 Cartell 2015. Crespo Colomer.

 Cartell 2016. José Miguel i Antonio Piñero.

 Cartell 2017. Nani Serrano.

 Cartell 2018. José Borrell.

 Cartell 2019. Carlos Merchán.

 Cartell 2020. No oficial degut al confinament.

LES PRÒXIMES FESTES D'ALCOI SERAN 4 DIES

L'Associació de Sant Jordi ha encetat un debat intern entre els seus integrants per a decidir si les pròximes Festes de Moros i Cristians d'Alcoi han de ser de 4 dies, en realitat 5 contant la nit de l'olla. El motiu és recuperar el temps perdut per culpa de la pandèmia i ajudar a la indústria festera. La proposta ha sorgit de la Junta directiva que presideix Juan José Olcina. És una idea que es treballarà amb els primers trons i majorals. Així, les futures Festes d'Alcoi de 2021 o 2022 serien de 4 jornades i no 3 com és habitual. Res se sap de la data dels pròxims Moros i Cristians, però la institució té clar que dos anys seguits sense Festa seria fatal per a la indústria, les filaes i la mateixa Associació de Sant Jordi. De moment no hi ha res tancat i el món fester estudiarà quant abans la proposta. En cas de ser positiva, hauria de ser aprovada per l'Ajuntament. Amb aquesta iniciativa es busca motivar i il·lusionar els festers i que els dissenyadors, músics i confeccionistes tinguen en perspectiva faenes previstes a mitjà termini. Juan José Olcina, diu que els alcoyans enyorem reunir-nos i celebrar les nostres Festes. El futur és un poc incert, així que pensem que la millor solució per a pal·liar aquesta espècie d'estat d'enyorança festera passa per començar a preparar les millors Festes de la història d'Alcoi. És important mantindre viva la flama de la Festa entre tots nosaltres".

Algunes filaes faran consultes als festers per a consensuar la duració de la pròxima Trilogia Festera Alcoyana. L'expectativa ha augmentat i els càrrecs festers de 2020 veuen amb bons ulls el plantejament. Per al capità cristià, Alfonso Moreno, segueixen en standby i és prudent. L'alférez cristià, Ximo Brotons, si s'ha qüestionat a quina hora desfilaria el seu boato. Els dissenys s'havien pensat per a eixir amb el sol de migdia, però tal volta acabaran desfilant de nit. Així hi tot veu molts avantatges perquè podria disfrutar més del temps de les Entrades. El capità moro, Rafael Tortosa, no afegirà res del que tenia previst però li sembla una meravella viure més dies de festa. Pensa molt que el públic ho valorarà més i tindrà ganes d'Entrades. Al ser una novetat hi ha que mirar que no perjudique a ningú. L'alférez moro, Rafael Aracil, es mostrava content ja que necessitava una noticia que no fora mala. Els pares del Sant Jordiet, Fernando Rius, creuen que les Festes no es celebraran en abril, però si al llarg de 2021 si hi ha vacuna. Unes festes sense abraçades són inviables, així que ara està complicat. El pressupost de les filaes haurà d'augmentar, ja que significa un dia més de dinars i sopars i contractes més llargs amb les bandes de música. L'economia és dinamitzaria i els càrrecs són optimistes en poder complir el seu somni abans de que acabe 2021. No volen canviar res del projecte de càrrec, ja que quasi tot estava acabat quan ens van confinar en març.

Desde la regidoria de tradicions s'ha vist amb bons ulls aquesta proposta i s'entén que està realitzada amb la millor intenció. L'objectiu és ajudar als col·lectius i sectors que troben en les festes una important font de recursos, i que ha vist suspeses les Festes de Moros i Cristians de 2020. Les festes són un suport econòmic per a moltes treballadores i treballadors. També són importants emocionalment, ja que aporten motivació als i les que formen part més directament de la Festa, però també a tots els ciutadans i els visitants. L'esperança en un futur millor sempre ve acompanyat de ganes de disfrutar al carrer de les nostres tradicions. Carol Ortiz ha explicat que: "parlem d'una proposta i sabem de les dificultats que qualsevol canvi pot suposar en la Nostra Festa. Coneixem les dificultats i les preguntes que tots en podem fer sobre aspectes com la música, el cost econòmic que ha d'afrontar cada fester, els càrrecs, hostaleria, artesans, les cadires, la pólvora i més coses. Ara més que mai hem de treballar tots junts, aportant tot el que tenim per veure com quadrar els canvis i mostrar la nostra millor disposició per a fer, una volta més, les millors festes del món". Tots sabem que el Covid-19 ens ha trastocat la vida però davant de les dificultats cal actuar i si alguna ciutat és capaç d'il·lusionar, eixa és Alcoi". Juan José Olcina diu que si l'Ajuntament està d'acord es posarien a treballar immediatament per a organitzar aquestes Festes quan siga possible traure-les al carrer. Esperem que al llarg de 2021.

La Consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha dit que encara és prompte per a preparar cap festivitat, encara que s'acoste la data habitual en 2021. Parlar i pronosticar unes dates per a celebrar els nostres dies grans en aquests moment continua sent irreal. L'eixida de la vacuna en el mercat ens pot fer arribar una llum d'esperança, però encara no pot ser. Ens hem de carregar de paciència, sempre respectant les recomanacions sanitàries fins que la situació millore. Aquesta no seria la primera vegada que les festes s'allargaren, ja que l'any 1976 també van durar 4 dies. El primer dia desprès del dia els músics es va dedicar a la Diana i l'Entrada Cristiana de vesprada. Al dia següent es va celebrar l'Entrada Mora de vesprada, com és normal. Els últims dos dies van seguir l'estructura tradicional: Un per al patró Sant Jordi i altre per a les Ambaixades, l'Alardo i l'Aparició de Sant Jordi. La idea no és nova, però si el perquè: Al 1976 es recordava el VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, mentre que les pròximes seran una celebració extraordinària a conseqüència del desagradable coronavirus. Impulsar de nou les Festes d'Alcoi va a ser difícil mentre no es permeta el contacte. De moment els festius locals de 2021 són el 24 i 26 d'abril, encara que estan marcats provisionalment.

El Mig Any d'Alcoi en 2020 estarà clarament condicionat per la segona onada del Covid-19 que està assolant Europa. Però al menys no ens pillarà tancats a casa i es podran celebrar alguns actes, amb distància social i sense aglomeracions. El sentit del Mig Any 2020 canvia completament, ja que no fa 6 mesos de les últimes Festes d'Alcoi ni falta mig any per a les següents. Els Moros i Cristians de 2020 simplement no existeixen i els actes previstos pretenen eixir d'aquest pessimisme que ens ha portat la pandèmia. Desde l'Associació de Sant Jordi no s'han aturat i les filaes resisteixen. El programa d'actes del Mig Any d'octubre es veu reduït en 2020 a fer sols els actes que deixen fer les autoritats sanitàries. S'està fent el Campionat de Cotos complint les mesures de seguretat. Els participants porten mascareta, i les cartes amb les que juguen es desinfecten. La final està prevista per al dimecres 21 d’octubre, seguint les normes d'higiene. A partir del 16 d'octubre s'ha organitzat una “Gala d'exaltació festera” anomenada “Crida de Festa”. Degut a l'aforament limitat al Teatre Calderón, hi haurà 3 sessions: Divendres 16 d'octubre a les 20:30, Dissabte 17 d'octubre a les 19:00 i Divendres 23 d'octubre a les 20:30. Aquesta “Crida de Festa” ajudarà a traslladar-nos a la Trilogia Festera Alcoyana, fent ús de la nostra imaginació i de les imatges de les Entrades que mantenim a la memòria. Hi haurà ballets, s'interpretarà el text del Contrabando i fragments de sainets i tampoc podia faltar la música festera. Poesia i dansa ompliran unes gales molt especials en les que ha col·laborat Virginia Bolufer.

El diumenge 18 d'octubre hi haurà un concurs de pintura festera per a xiquets de 3 a 14 anys. El concurs infantil del Mig Any porta 36 anys fent-se i en aquesta ocasió la ubicació és a l'aire lliure: Els jardins de la Glorieta. En aquest emblemàtic parc d'Alcoi no hi haurà Concurs d'Olleta Alcoyana, ni tampoc es desfilarà en Entraetes. A partir del 22 d'octubre qui vaja al Museu Alcoyà de la Festa podrà contemplar una nova exposició. Les fotografies de l'Afa s'inauguraran a les 20:15 amb la presència de les autoritats. Segurament es farà un homenatge a Crespo Colomer, el fotògraf més estimat d'Alcoi que va faltar el 26 de setembre de 2020. El divendres 30 d'octubre es farà una Missa d'Acció de Gràcies al Temple de Sant Jordi. Per últim, el dissabte 31 d'octubre i ha preparat un Festival de monòlegs satírics al confinament. El teatre està organitzat pel Quadre Artístic de l'Associació de Sant Jordi i es posarà en escena al Teatre Calderón a les 19:00. La cloenda del Mig Any 2020 tindrà un toc d'humor que suplirà la falta de sainets. Com sempre, molts ànims als festers i festeres. En especial als càrrecs de 2020-2021 de les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros, Ligeros i Xanos. La il·lusió segueix intacta fins que siga l'hora de tornar.