ALFERECIA MAGENTA 2018

Com a postre final de l'Entrada Mora 2018 la filà Magenta va oferir una magnífica alferecia, d'aquelles que tarden en ser oblidades. Probablement el càrrec amb el que més es va bolcar el públic aquest any, gràcies al sacrifici i capacitat de il·lusionar de Santi Carbonell. Als seus 30 anys va dissenyar el propi boato de l'alferecia mora, ja que és un conegut dissenyador fester. El fil argumental de l'alferecia magentera es situava al període històric en el que els regnes de taifes es desintegraven. Aquesta decadència àrab a Al-Àndalus va provocar la vinguda d'almoràvides i beduïns desde el nord d'Àfrica. L'esquadra oficial de la filà Magenta desfilava al so de "Marxa del centenari" d'Amando Blanquer. La resta de festers tocaven la percussió satisfets perquè per fi s'havia trencat la maledicció de la pluja en anys d'alferecia de la filà Magenta. Uns lluitadors teatralitzaven la derrota dels cristians en la afamada batalla de Sagrajas. El primer ballet imitava els moviments d'un animal poc vist en les Festes de Moros i Cristians: els corbs. Amb teles metal·litzades i plomes negres movien les ales al ritme de la marxa mora "Ben Al Sahagui". Les sinistres aus tenien un bec de ossos que servia de casc per a les ballarines. Sobre la carrossa de l'arbre negre més corbs completaven l'original coreografia. El boato de Santi Carbonell seguia amb el grup de mores de Fez amb preciosos trages de color magenta adornats amb perles grogues i un mocador a la cintura. Un vel de color verd tapava el rostre de les integrants. A la carrossa dels veterans una esclava amb un trage blanc menejava el melic al compàs de "Titarós". Les dones de les taifes transportaven aigua en uns cànters. El vestit estava composat per una túnica de color magenta i uns bombatxos de color ocre. A més a més del cinturó blau s'enganxava una tela adamascada i el turbant gris contenia una llarga tela. 2 zancuts amb amples teles marrons simulaven l'arena del desert. I és que arribava el ballet d'Alicia Montava deixant en els espectadors màgiques sensacions. Un grup de tuaregs ballava amb les xiques que vestien un trage en tons marrons i tostats. Destacaven les vaporoses faldes, els medallons daurats i les volàtils capes que en algunes participants eren substituïdes per plantes àrides i fulles seques. La coreògrafa contestana s'estrenava en Alcoi desprès de 20 anys dedicant-se als espectacles i no ho podia fer de millor forma. El títol "Scincus entre dunes" feia referència al trajecte per l'Atlas que van fer els almoràvides abans d'arribar a les nostres terres. El ballet acabava amb unes enormes sargantanes que es desplaçaven per terra arrastrant les seues grans cues. Les ballarines van necessitar molta energia per a seguir el ritme de la marxa mora "Cavall de foc". Les mores de Atar, una ciutat de Mauritània, portaven un trage format per una falda verda, un mocador de color magenta a la cintura i un turbant rosa. Uns guerrers transportaven un ariet en forma de cap de cabra, obrint el camí a les nòmades. El grup femení portava llançes i un trage de color negre amb faixa daurada, turbant blanc i capa roja. El soroll atronador dels tambors va entusiasmar al públic. Els percussionistes de Castelló havien sigut convidats per la filà Magenta i es van convertir en un dels plats forts del seguici. Un reduït grup de deïtats del Salé vestien amb bombatxos negres, turbant blau i molts detalls de plata al cos. Com indicava el nom la guàrdia negra vestia totalment de negre i amb un turbant de xapetes metàl·liques. El grup femení protegia a les dames sobre cavalls negres. El trage era innovador gràcies a una capa blanca amb lletres àrabs i un turbant del que penjava un collar de metall que tapava el coll. El color rosa de la faixa i el blau clar dels bombatxos aportaven vivesa al disseny de les dames. L'harem de la favorita amb trages en tons morats animava als alcoyans per a rebre a la favorita amb forts aplaudiments. En la primera part de la carrossa s'ubicaven els rodelles amb trages d'estil infantil. La favorita saludava desde les almenes d'or d'un serrallo, que podria traduïr-se com un palau àrab amb fonts. Tal i com va dir Santi Carbonell, la dona de la seua vida era sa mare i per això Toñi Quesada va exercir de favorita. L'emoció a l'escoltar la marxa mora "Tarde de abril" no podia ser més gran i això es notava als ulls de la favorita. El seu propi fill li va dissenyar un senyorial trage amb brodats de fil d'or i algunes peçes de metall daurat. Els colors principals que es repetien tant a la túnica com al turbant eren el magenta i taronja. Les amples mànegues li permetien moure els braços i mostrar el seu ceptre de poder amb una mitja lluna. Uns eunucs marcaven músculs i precedien a la guàrdia negra masculina. L'heràldica de l'alferecia mora estava portada pel novio de Santi Carbonell. Omar Moreno lluïa damunt d'un camell un elegant trage de sultà amb els colors roig i blanc. També a camell van desfilar els cavallers, fumant unes treballades pipes. El trage d'estètica bereber combinava els colors magenta i blanc fins hi tot als grans turbants. Les boles daurades eren un detall bonic però el que més va sorprendre es que anaven descalços. Els amics del càrrec van transmetre la seua alegria i felicitat i sense cap dubte van demostrar que es podia organitzar una alferecia mora sense experiència prèvia. Els cavallers van estar a l'altura, manifestant durant mesos la seua il·lusió i responsabilitat amb l'alferecia mora de la filà Magenta. Tot l'esforç es va veure recompensat quan Santi Carbonell va arrancar al Partidor amb "Moros y cristianos", una obra de gran sonoritat. El jove de la filà Cruzados va acceptar ser alférez moro en altra filà amb una dignitat que el farà passar a la història. Uns esclaus envoltaven i arrastraven amb cordes la carrossa, construïda amb escuts, figures geomètriques de metall i banderes austeres a la part posterior. Hi havia un record a l'anterior alférez magentero que havia faltat poc abans. La sobrietat de la plataforma estava pensada per a que totes les mirades es centraren en Santi Carbonell Quesada, alférez moro 2018. Per a ell mateix va crear un dels trages més barrocs dels últims temps, fins al punt que als guants portava alguns anells com a mostra de la seua riquesa. Un disseny cuidat fins al més mínim detall que va rebre comentaris molt positius. Les armes van ser regals familiars, destacant la llança puntiaguda, el gran punyal i una espada cristiana que recordava els seus orígens festers. També l'absència de turbant era un homenatge a la filà Cruzados. Portava un meravellós casc de metall daurat i platejat amb lletres àrabs gravades. El casc complia la seua funció defensiva tapant el nas i amb cotamalla al coll. El mocador estava quasi tapat per la imponent corassa, que brillava amb la llum artificial gràcies a l'ús de metall daurat i platejat. Els mateixos dibuixos de llaçeria als metalls es repetien als braços ja que eren molt comuns en la decoració islàmica. Damunt de la faixa blanca hi havia uns medallons de metall que feien més clàssic el trage de Santi Carbonell. La falda amb incomptables brodats en fil d'or reproduïa la mitja lluna de la filà i a més a més les teles eren de tons granate i magenta. Un trage en aparença cristià però amb nombrosos símbols de la cultura àrab com l'escriptura epigràfica o les teles amb estampats. La filà Magenta va triomfar amb un alférez moro guerrer i combatiu que no va renunciar als luxes i tenia una capa negra amb elements vegetals i un gran escut redó de metall. Com a apoteosi baixava l'esquadra de negres, sense parons gràcies a una escolta masculina vestida de negre amb faixa verda i corassa de cuero marró. En canvi els esquadrers trencaven esquemes amb un disseny blanc sense metalls. L'estil tribal, idea d'Antonio Aracil, es podia notar en el maquillatge bicolor, la faixa d'espart i les llançes. El casc era tan gran que semblava una melena de pèl blanc, adornat amb boles de color verd i groc que es repartien per tot el cos. Els materials naturals que es podien contemplar a l'africana esquadra de negres eren: palla, cordes, pells albines amb un toc de magenta i el pelatge d'un antílop com a falda. Els tons tostats a la capa de pell quedaven eclipsats per un escut que imitava les ratlles blanques i negres de les zebres. L'expectació per l'esquadra de negres va augmentar gràcies a les piruetes del cabo batidor i la marxa mora "Uzul el selmim" de Camilo Pérez Monllor. L'antiga filà Beduïns va realitzar una alferecia mora memorable, sense contratemps i plena de germanor festera. Enhorabona a Santi Carbonell Quesada i a tota la filà Magenta.