ENTRADES ONTINYENT 2015-2019

Enguany Ontinyent s'ha quedat sense Festes de Moros i Cristians, dedicades al Santíssim Crist de l'Agonia. Un castell de focs artificials va recordar als habitants que en l'última setmana d'agost s'anaven a celebrar les Entrades. Al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ anem a rememorar els últims 5 anys i els moments més especials de les Festes d'Ontinyent, fent èmfasi en els càrrecs festers. Molts ànims per a Llauradors, Arquers, Mudéjares i Omeyes que eren capitans i abanderats en 2020. Esperem que la pandèmia del Covid-19 permeta fer unes grans celebracions al 2021 i torne a sonar als carrers "Ximo" de José Maria Ferrero Pastor.

-Les Entrades d'Ontinyent de 2015 estaven encapçalades per la capitania cristiana de la filà Cruzados. Maria Peidro Gonzàlez va ser la capitana que s'elevava sobre una àguila de màrmol junt a la seua rodella. El seu trage blanc conjuntava amb el de la seua escolta femenina. Espectacles medievals, joglars, batalles entre la creu i la mitja lluna, recreacions de la força del mar i un ballet de lleons van sorprendre en el boato ambientat en les Croades i Aquitània. L'abanderat de la filà Cides va desfilar en una carrossa que emulava les torres de Serrans de València. El ballet de les arpes i el "Cantar del Mio Cid" van ambientar el boato que tancava l'Entrada Cristiana. Per la nit, l'Entrada Mora començava amb la filà Benimerines i les seues banderes. Les girafes del ballet Màsters van arrancar forts aplaudiments. L'elegància dels trages van arribar al seu punt culminant amb la capitana Laura Gramage Castelló, estrenant l'obra musical "Morayma". Sobre una plataforma il·luminada mostrava els seus colors clars, seguint l'estètica viva de la filà Benimerines. L'abanderat moro de la filà Mozàrabes va lluir un trage en tons marrons i grocs molt marroquí. El boato es va centrar en la ruta de la seda i la fusió de cultures, començant per la part més oriental i arribant al Magreb i la Península Ibèrica. Les esquadres tenien detalls relacionats amb el trage oficial mossàrab i el ballet de l'esquelet d'un rèptil va sorprendre molt. Un any molt recordat per les capitanes.

-La solejada Entrada Cristiana d'Ontinyent 2016 començava amb els aires andalusos de la filà Contrabandistes. Les serres plenes de bandolers i el context social del segle XVIII van dominar un boato ple de ballet flamencs. Les tropes napoleòniques a cavall i els pasdobles van precedir a Vicent Marrahí Guerrero, capità cristià envoltat d'oliveres i roques. La Bandera estava en mans de la filà Mariners, que van oferir un fantàstic boato ple de ballets de pescateres i de les ones. El ballet Òpera va oferir un complet espectacle oníric amb animals mitològics del mar. Els càrrecs van desfilar sobre un luxós vaixell. La capitania mora de la filà Abencerrajes va tindre una part africana amb el ballet dels guepards, però també recreacions de Granada i la vida quotidiana dels àrabs. Les esquadres de negres tenien una estètica nòmada del desert. El capità moro vestia de negre, blanc i verd amb sobrietat. José Galiana Borreda tenia a la seua família com a favorites. L'abanderat moro de la filà Taifes també va desfilar a carrossa, amb una combinació de colors poc vista i la marxa mora "Xabat" de Saül Gómez. Els 2 ballets Taifes representaven a zebres i aranyes, sent d'una innegable qualitat.

-Els núvols amenaçaven la capitania cristiana de la filà Fontanos al 2017. Javier Moscardó Salido vestia un senyorial trage en blanc i blau molt adequat i la seua carrossa estava protegida per lleons rampants de pedra. Els ballets precedien a la favorita i representaven arqueres, fonts, l'escut de la ciutat. La filà Bucaneros va tirar la casa de la finestra amb la Bandera Cristiana. L'inspiració corsària es va notar en el trage dels càrrecs, però també a les esquadres. Les illes volcàniques, el foc i animals extingits van formar part del boato. El ballet de fulles, el ballet de sirenes i el ballet dels polps van ser espectaculars. L'expectació era màxima amb la capitania mora de la filà Kabiles. Cefe Micó Turégano va desfilar a cavall mentre que la seua filla ho feia portejada en palanquí. Camells, burretes i elefants van centrar l'apartat animal del boato, mentre que el ballet "Kadesh" de dervixos va impactar amb els girs i les faldes blanques. Els trages del boato eren xilaves bàsiques, però el capità moro si portava una rica armadura i va estrenar la marxa mora "Cefe" de Saül Gómez. La filà Berberiscos va tindre una Bandera Mora multitudinària per ser la més nombrosa d'Ontinyent i per això van abundar les esquadres. Els ballets es van inspirar en les màscares tribals, les ales i la Mesquita de Istanbul. L'abanderada va vestir una simple falda blanca amb molts brodats. Aquell 2017 els horaris no es van complir lamentablement i les Entrades es van allargar més del degut.

-Probablement Ontinyent va viure en 2018 les millors Entrades de la seua història. Els germans Sempere tornaven a dissenyar trages fora d'Alcoi amb la capitania cristiana de la filà Almogàvars. Els mercenaris atacaven als poblats entre fum i el ballet Màsters llançava palla. En canvi el ballet Òpera recreava l'assalt a Bizanci amb guerreres que transportaven torres i ariets. Meravelloses esquadres de negres i un magnífic capità cristià amb un trage roig amb armadura metàl·lica. Manuel Penadés Vidal va estrenar la peça musical "El cant dels almogàvers". La Bandera Cristiana de la filà Estudiants es va basar en els descobriments de Leonardo Da Vinci i per això el càrrec desfilava sobre una màquina voladora. El trage tenia metalls platejats, tela tostada i un casc alat molt bonic. El ballet tenia referències a l'home de Vitruvi i altres invents renaixentistes. La filà Moros Espanyols desempenyava la capitania mora 2018, confiant els dissenys a altre alcoyà: Juan Climent. Els cavallers a camell obrien pas al bèl·lic Enrique Galbis Biosca sobre una carrossa plena de banyes. Els dos ballets en tons rojos van aportar colorit a un boato ple d'esquadres i llegendes d'arbres mil·lenaris, foc, fantasmes i elefants. Les favorites tancaven una impressionant capitania mora 2018. La Bandera Mora va recaure en la filà Moros Marinos, amb els càrrecs desfilant sobre camells i combinant els colors blanc, roig i blau. Els 2 ballets van contar amb elements de gran plasticitat per a donar-li més impacte visual a les coreografies sobre fenomens naturals. Les esquadres tenien detalls relacionats amb el món aquàtic i van ser la cloenda d'unes Entrades d'Ontinyent 2018 excepcionals.

-Gabriel Ferre Campos va ser el capità cristià de la filà Asturs en la vesprada del 23 d'agost de 2019. El boato rememorava la batalla de Covadonga entre moros i cristians. Les esquadres, les donzelles i el ballet de les espases desfilaven abans del capità cristià a peu i les seues favorites sobre una plataforma amb almenes i vidrieres. Els colors blanc i blau conjuntaven amb els metalls platejats. Amb la caiguda de la nit i cert retràs horari, arribava la Bandera Cristiana de la filà Gusmans. El boato va agafar diverses mostres de la cultura valenciana, per exemple la Muixeranga d'Algemesí o els balls tradicionals a partir de cançons velles de Pep Gimeno el Botifarra. El ballet de tubs en tons grocs i marrons anava davant dels càrrecs a cavall. Portaven trages austers de color negre acompanyats de la marxa cristiana "Biscaïns d'Onil". La filà Saudites anhelava una capitania mora sense pluja desprès de la de 2007. L'alegria era palpable en les components del boato, amb molta participació femenina. Les esquadres africanes es compenetraven amb el ballet Òpera, tribal i de molta vistositat. Àngel Torregrosa Sanchis va ser un capità moro senzill que va desfilar a peu envoltat de la seua escolta al compàs de la marxa mora "A mons pares" de José Pérez Vilaplana. El final de l'Entrada Mora 2019 depenia de la centenària filà Xanos. Records dels trages antics es van poder veure en un boato amb un ballet: El de les parts de la serp. Una original proposta que acabava amb esquadres de negres africanes i la carrossa de l'abanderat. Amb molta il·lusió mostrava el seu noble trage multicolor al ritme d'una obra musical de Camilo Pérez Monllor: "Moros y cristianos".

BALLET ÒPERA D'ONTINYENT

L'acadèmia de dansa Òpera d'Ontinyent porta desde 1987 participant en les Festes de Moros i Cristians. Dori Asensi va ser la fundadora del ballet Òpera, junt a Fani Donat que és la directora. Un grup de xiques joves es va animar a eixir a l'Entrada Cristiana de 1987 ballant en la capital de la Vall d'Albaida. Representaven a unes hawaianes com a part del boato del capità cristià de la filà Bucaneros. El ballet Òpera d'Ontinyent apostava fort desde els seus inicis i en pocs anys es va guanyar el favor del públic i les filaes. Les seues desfilades estaven plenes de ritme i vida. Van ser precursores en afegir elements estètics per a crear un major impacte visual. L'atrezzo del ballet Òpera d'Ontinyent és un dels més ben valorats a les Festes de Moros i Cristians. Les temàtiques dels ballets són molt variades, encara que algunes voltes se'ls ha criticat per la falta de contingut històric o que les danses recordaven massa a Carnestoltes.

Bucaneros, Omeyes, Almogàvars, Moros Espanyols, Mudéjares, Cides, Benimerines, Estudiants, Gusmans, Abencerrajes, Contrabandistes, Taifes, Fontanos, Berberiscos, Llauradors, Mariners, Saudites, Mozàrabes, Asturs, Moros Marinos o Cruzados són algunes de les filaes que han confiat en la professionalitat del ballet Òpera. Incomptables són les coreografies que han presentat: Illes tropicals, odalisques, arlequins, cavalls, mitges llunes, nòmades, serps, africanes, jardins màgics, mars, grifons, camps de blat, la parca, corts medievals, foc, taverneres, arcs de ferradura, harems privats, aigua, nobles, gitanes del desert, naufragis de vaixells, papirs, cordoveses, dracs, mandràgores, palaus, sol i la lluna, llagostins, lleons, guepards, aranyes, fonts, ariets, tribus ètniques, sirenes o guerreres són algunes de les vestimentes més recordades de les ballarines al llarg de dècades.

La tècnica de les ballarines és impecable i durant tot l'estiu assagen molt per a brillar en les Entrades d'Ontinyent a finals d'agost. També han estrenat ballets en Alcoi, per exemple al 2000 i al 2016. La fusió de músiques ètniques són molt comuns al ballet Òpera, ja que no es limiten a ballar amb marxes cristianes, sinó que també aprofiten bandes sonores pregravades que sonen a través d'altaveus. El ballet Òpera va ser el primer en traure un ballet íntegrament masculí en l'Entrada Mora d'Ontinyent de 2002. A continuació fem un repàs històric pels més de 30 anys de recorregut que té el ballet Òpera a les Festes en honor del Santíssim Crist de l'Agonia.

BALLET VIRGINIA BOLUFER: 30 ANYS DE FESTA

Virginia Bolufer Picó és una de les coreògrafes més conegudes d'Alcoi. La seua originalitat i moviment dinàmic l'han convertit en un dels ballets més aclamats de les Entrades. L'acadèmia de dansa de Virginia Bolufer imparteix ballet, flamenc, oriental, hip-hop i contemporani. La professionalitat de les seues 40 components ha fet que que no falten a la cita en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i els voltants. De fet la carrera artística de Virginia Bolufer va començar en Cocentaina, quan va debutar amb un ballet àrab per a l'abanderat moro 1990 de la filà Guàrdia Jalifiana. Els Sahorins socarrats van ser els descobridors de Virginia Bolufer. Va repetir l'experiència en Cocentaina a l'any següent, amb el capità moro 1991 de la filà Manta Roja i també amb el capità cristià de la filà Contrabandistes de Cocentaina, incorporant xiquetes i joves que no tenien por. Cal recordar que en aquell moment moltes dones no volien còrrer el risc de ballar en un acte reservat per als homes. Hui en dia una Entrada sense ballets es considera monòtona i sense fantasia.



I ja en 1992 es va estrenar a les Festes d'Alcoi amb un innovador ballet tenebrós per a l'alferecia mora de la filà Ligeros. Virginia Bolufer ha estat molt lligada a la filà Ligeros i en 1993 va repetir a la capitania mora. Això li va permetre fer-se un lloc entre les coreògrafes d'Alcoi i va ser contractada per als 2 càrrecs de la filà Mudéjares. Va treballar per al capità moro de 1994, qui li va demanar un ball mai vist: El d'una tribu salvatge d'Àfrica amb plomes. Virginia Bolufer anava guanyant prestigi en Alcoi i el seu somni es complia cada 22 d'abril.


Amb molta il·lusió va preparar els primers ballets de la filà Andaluces d'Alcoi, per a l'alférez cristià 1995 i el capità cristià 1996. Un es centrava en les pitonisses que van estrenar "Danza colorista" de Rafael Mullor Grau i l'altre ballet contrabandista aprofitava els ventalls. La filà Asturianos també va comptar amb Virginia Bolufer per als càrrecs de 1996 i 1997, sent molt guerrers i novedosos. Al 1998 va estrenar varies coreografies per a l'aclamada capitania mora de la filà Berberiscos. Però no sols va col·laborar amb el inoblidable bequetero Lionel Grau i els seus contes de les mil i una nits, sinó que també va ballar per als 2 càrrecs de la filà Benimerines.


En altra capitania mora mítica, la de José Luis Córcoles de la Llana a l'any 2000, Virginia Bolufer va recuperar la marxa mora "Obeida". La seua trajectòria va seguir amb els 2 càrrecs de la filà Judíos d'Alcoi, inspirant-se en el dia i la nit per a crear un ballet amb dos trages diferents. També a la capitania mora de 2001 es va decantar per un ballet doble que lluitava al ritme de "Atungulu". Per als càrrecs de la filà Almogàvars en 2002 i 2003, representats pels germans Juan i José Moiña, la coreògrafa va presentar un grup de botxins i un grup d'arqueres amb vaporoses capes.


 La filà Magenta va apostar fort per les coreografies als seus boatos de 2004 i 2005 i en ells no va faltar el ballet de Virginia Bolufer. En aquella capitania mora es va iniciar el vincle del ballet de Virginia Bolufer amb la colla de xirimiters "Castell Vermell d'Ibi". Amb aquest grup musical han ballat amb marxes mores exclusives de Bene Ripoll com "L'espentall", "Pere l'ermità", "El trot", "Saladí exultant", "Miratge", "Zalaza", "Xac" i "Gitanes Boluferes". Sense cap dubte, la tribu de "Magen-We" és una de les coreografies preferides de la pròpia Virginia Bolufer.


Al 2006 i 2007 Virginia Bolufer va participar en tots els càrrecs de la filà Cruzados i Ligeros, sent 5 ballets de gran èxit. En especial va marcar un abans i un desprès el ballet de la palmera a la capitania mora de la seua filà de l'ànima: Els Ligeros d'Alcoi. Virginia Bolufer va ser la primera en incorporar les carrosses als ballets, aportant una nova visió als boatos. La forma de tractar el ballet i afegir-lo a una carrossa va revolucionar el panorama.


El grup no sols ix al carrer per a Entrades de Moros i Cristians, també actua en gales solidàries i a les Carnestoltes. Al 2008 va formar part del projecte "Cruïlla de cors" de la capitania mora de la filà Mudéjares. Entre 2009 i 2010 es va dedicar als ballets andalusos de l'alférez i capità contrabandista. És amb la filà Realistes amb la que Virginia Bolufer va continuar explorant la unió de ballets i carrosses, tant amb el "Cavall de foc" com al ballet de l'eclipse de 2011. Dos ballets de notable popularitat, fins hi tot fora de terres valencianes.


 La filà Berberiscos va comptar amb Virginia Bolufer per a l'alferecia mora de 2011 i la capitania mora de 2012, sempre amb balls sensuals i de gran efecte plàstic. Al 2012 va fer doblet a l'Entrada Mora, ja que també va eixir a l'alferecia mora. La filà Benimerines li va demanar un ballet africà que no es va retirar ni a pesar de l'inconvenient de la pluja. Al 2013 va ajudar en el muntatge teatral de l'alferecia cristiana de la filà Gusmans. L'esforç i dedicació de totes les ballarines es veu recompensat amb els aplaudiments i suport dels mirons.


Virginia Bolufer també ha desenvolupat el seu treball fora d'Alcoi, ja que tots els anys es reclama el seu ballet per a les Entrades de Cocentaina, Muro o Ibi. L'espectacularitat del seu ballet per a l'alferecia mora 2014 de la filà Judíos li va permetre repetir en 2015 en la capitania mora de la mateixa filà. El ballet de la fugida va causar un fort impacte per les cadenes i la composició musical "Llibertat" de Francisco Valor, mentre que el ballet de l'Oasi en 2015 va passar més desapercebut. Però els ballets continuen sent importants en el conjunt d'un boato.


Van ser anys de molta faena per a Virginia Bolufer, ja que també va estrenar el ballet de la llum per a l'alferecia mora de la filà Miqueros. A l'Entrada Mora de 2016 Virginia Bolufer va viure un moment de profund dol ballant per a l'alferecia mora de la filà Xanos. Al 2017 la coreografia de la capitania mora anava dedicada a la seua mare. Per motius d'amistat va organitzar tots els ballet de l'alferecia cristiana 2017 de la filà Navarros. Al 2018 es va involucrar plenament en la Setmana Modernista d'Alcoi, preparant balls de l'època.


 A les Festes d'Alcoi 2019 el ballet de Virginia Bolufer va participar en la capitania cristiana de la filà Tomasines i en l'alferecia mora de la filà Cordoneros. El seu últim ballet era d'estil tribal i representava un sacrifici. I és que una de les especialitats de Virginia Bolufer són els ballets de temàtica africana, sent una precursora en aquest estil que tant atrau a les Entrades d'Alcoi. Al 2020 Virginia Bolufer haguera participat amb 4 muntatges coreogràfics en les dos alferecies d'Alcoi, en filaes que li tenen gran estima: Cruzados i Ligeros.


Virginia Bolufer és tota una professional de la dansa i viu amb passió cada actuació. Junt a altres ballarines reclama més consideració i respecte per part de les filaes. El repte de totes les coreògrafes alcoyanes és dignificar els ballets i que estiguen igual de reconeguts que una banda de música.No és just que algunes ballarines tinguen que pagar-se el propi trage per a eixir en les Entrades d'Alcoi, i més ara que la situació està difícil i no poden tindre beneficis al ballar en altres localitats. Amb motiu del 30 aniversari del ballet de Virginia Bolufer es van organitzar actes per a celebrar-ho, encara que la pandèmia mundial va frenar el ritme d'activitat de l'acadèmia. Molta sort i ànims al grup de Virginia Bolufer perquè els espera un futur brillant.