Analytics

miércoles, 29 de junio de 2022

CAPITANIA MUNTANYESOS 2022


L'arrancà de l'Entrada Cristiana 2022 tenia més significat que mai. Desprès de 2 anys sense Festes de Moros i Cristians, els alcoyans i alcoyanes tenien ganes de disfrutar dels càrrecs festers. I l'eterna espera va valdre la pena perquè la capitania cristiana de la filà Muntanyesos va ser espectacular. Tot va eixir tal i com estava previst abans de la suspensió per la pandèmia del Covid-19. Va haver paraules de record per a les víctimes del Coronavirus i ja tot va ser alegria amb els timbalers i trompeters. Estrenaven un disseny en tons marrons de Jordi Sellés, creador del Cartell de Festes 2020-2022. L'esquadra de blancs de la filà Muntanyesos baixava emocionada al ritme de la marxa cristiana "Alcoi, escata i destral". Va haver moltes llàgrimes en el moment que arrancava el boato, amb uns guerrers en tons verds i pells marrons al muscle. El grup mixte feia sonar trompes per a anunciar el seguici de César Vilaplana. El grup femení "Elba" portava unes faldes curtes de color negre i plomes que ens donaven una pista del primer ballet. Inma Cortés va preparar una coreografia sobre les aus del Barranc de la Batalla. Les ballarines amb trages marrons i plomes negres feien soroll amb tambors que portaven a l'esquena. A la carrossa dels nius hi havia una representació de pardals que ballaven al ritme de "Dalriada". Les vigilants de la nit portaven destrals i un trage amb falda blanca, cotamalla gris i tons grocs i marrons. Les bruixes de la Font Roja van fer un ballet en el que feien bullir calderes per a fer pocions i encanteris. Begoña Bravo dirigia a l'akelarre amb melenes blanques i ulls espectrals. El trage de color negre, blanc i marró tenia ossos xicotets que havien extret d'algun sacrifici. La carrossa del foc roig movia les seues flames brillants al compàs de l'estrena musical "Savat d'Ostara". El fum va fer més misteriós aquest grup que destacava pel maquillatge i el casc daurat. El públic va superar el dolor i tristesa dels confinaments i restriccions per a passar a aplaudir desde les cadires i balcons. El cel estava nuvolat però va respectar la jornada. El boato muntanyès contava les lluites internes de les tribus cristianes de la serra. Les arqueres en tons verds i tostats anaven armades per a aconseguir les terres de la vil·la medieval d'Alcoi. Abans de les dos carrosses de cavallers es van poder veure catapultes i torres d'assalt. Un grup masculí d'abanderats portava trages de color tostat i roig amb cotamalla mentre que els llancers portaven teles en tons granate i verd amb pells marrons a la falda. La senzilla carrossa escalonada dels cavallers baixava amb la marxa cristiana "Al cavaller absent", dedicada a un fester desaparegut. Roberto Pérez va incloure cotamalla, cuero marró i pells de color gris en un bèl·lic disseny amb túnica negra. El casc de metall platejat tenia yelm i l'arma era una espasa. La guàrdia femenina de les dames portava una caputxa, pells de color gris, un bolset marró i la falda en tons verds. El color s'associa a la filà Muntanyesos i per això les dames també anaven de verd, però en una tonalitat més clara. Els brodats de les peçes de cuero marró i els metalls platejats van agradar tant com la diadema. La carrossa representava el Castell de Barxell i sonava "Dames de Barxell", ja que era el territori otorgat per Jaume I als cristians del Barranc del Sinc. La carrossa infantil donava pas a un grup de criatures mitològiques amb cara monstruosa, banyes i pells marrons. El ballet de les fades i els arbres tractava d'espantar maleficis i purificar l'ambient. Les ballarines de Carmina Nadal ho aconseguien amb ràpids moviments al compàs de la peça musical "Nimfes del bosc". El trage del primer grup màgic tenia una màscara de fulles verdes, una túnica blava, cinturó marró i molta vegetació. L'altre grup representava les carrasques i per això tenien rames al cap i un trage de color groc, marró i verd. El maquillatge va augmentar la fantasia d'aquest ballet de la natura amb un bosc al fons. Els panells dels capitans cristians de la filà Muntanyesos desde 1930 donaven pas a les plaques metàl·liques d'un grup bèl·lic verd. Les camperoles portaven flors al cap i un trage auster de color blanc, marró i verd. Amb cants i percussió anunciaven que baixava el defensor de la cristiandat. El grup masculi "Cota i Torch" portava una capa verda i una túnica negra tapada per una corassa de cuero en diferents tonalitats de marró. La destral i el casc metàl·lic feia més ferotge el conjunt, com també l'escolta femenina amb pells verdes i capa roja. Alfonso Moreno portava a la ma el pergamí amb el repartiment del Regne de Barxell desprès de la Reconquesta. La carrossa rotatòria del capità cristià 2022 tenia ales, caps d'àguila i una plataforma rudimentària molt adequada per a la filà Muntanyesos. Alfonso Moreno Ferràndiz portava un casc platejat amb un cap d'àguila i plomes negres. Un trage impressionant de Roberto Pérez que destacava per l'armadura de plaques metàl·liques amb brodats luxosos i cotamalla gris. Dels muscles penjaven pells d'animal i la capa verda amb xapetes que recordaven a la filà Muntanyesos. El majestuós rei estava acompanyat de la seua família com a favorites. La dona d'Alfonso Moreno portava un trage elegant de llarga falda verda, pells i brodats de color gris fins hi tot a la luxosa capa. La filla del capità cristià 2022 mostrava el seu arc com a símbol de poder, ja que el seu trage de cotamalla gris era més guerrer i destacava pels metalls platejats, les mànegues negres, les plomes de faisà i la capa roja. L'elevador de la carrossa es va apropar a la xiqueta de la filà Alcodianos en el moment del ritual de les campanes de l'Església de Santa Maria. La importància de l'entrega de claus va ser major que en anys anteriors, sobretot per la duresa dels temps que havíem viscut. Tindre al capità cristià a la Plaça d'Espanya era un triomf col·lectiu i sanitari. A Alfonso Moreno li van dedicar la marxa cristiana amb coral "Glòria al capità" de Vicente Juan Sanoguera. L'esquadra de negres va crear el primer tall de la jornada i va sorprendre pels caps rapats amb una trena i barba vikinga. El disseny de César Vilaplana era salvatge, com la marxa cristiana "Cid". L'estil tribal s'apreciava als cranis de cabra, les banyes, la destral, les cordes i les pells. La falda roja estava tapada per xapetes metàl·liques i cueros marrons. Els esquadrers no van deixar indiferents a ningú amb la seua capa negra i verda plena de detalls mercenaris. La filà Muntanyesos va tancar de forma magistral els seus anys de càrrec, amb el parèntesi més llarg desde la Guerra Civil Espanyola.

jueves, 23 de junio de 2022

RANKING ESQUADRES 2022

Feia 3 anys que no podíem obrir l'enquesta del "Ranking d'esquadres de negres" per culpa la maleïda pandèmia. Ens fa il·lusió recuperar aquesta valoració dels dissenys alcoyans més recents, encara que no ha sigut la votació més participativa. La guanyadora ha sigut l'esquadra de negres de la filà Cruzados, la qual també va tindre un gran boato d'alferecia cristiana. Enhorabona als esquadrers 2020-2022. El boceto del jove Antonio Aracil tenia un casc amb plomes de pavo real, túnica blanca amb papirs i inscripcions medievals i xapetes daurades a la falda. El color principal era el roig i l'esquadra de negres ha rebut molt de suport, al igual que el 22 d'abril de 2022 quan desfilaren amb la marxa cristiana "El Barranc del Sinc". El segon lloc ha sigut per a l'esquadra d'enmig de la filà Llana, obra de Juan Climent i el tercer lloc per a l'esquadra de negres del capità cordonero. Un disseny que va fer Jordi Sellés, el pintor del Cartell de Festes 2022. L'emotiu homenatge que li va fer la filà Maseros a Raül Botella no s'ha vist recompensat amb vots.

1a: Alferecia Cruzados.

2a: Mig Llana.

3a: Capitania Cordoneros.

4a: Capitania Muntanyesos.

5a: Alferecia Ligeros.

6a: Mig Maseros.

viernes, 17 de junio de 2022

NICOLÁS SÁNCHEZ LINARES SERÁ EL SANT JORDIET 2023

El contrabandista Nicolás Sánchez Linares va ser ahir elegit com a nou Sant Jordiet de les Festes d'Alcoi. El xiquet de casi 7 anys desempenyarà el càrrec infantil en 2023, encara que el diumenge ja s'estrenarà a la Processó del Corpus Christi. La ma innocent va ser Fernando Rius Mestre, Sant Jordiet 2020-2022, qui tenia que triar una bola a l'atzar d'entre els 14 presentats. Les filaes Navarros, Miqueros i Alcodianos tenien més possibilitats de tindre un Sant Jordiet, ja que tenien més d'un candidat. Però finalment l'únic fester de la filà Andaluces ha sigut l'escollit i la seua família materna estava molt emocionada. Són una saga festera coneguda per fer molt bé el cabo i saber rodar la navaixa amb art. Nicolás Sánchez Linares també té sang navarra, ja que el seu pare és de Pamplona. Curiosament aquest any les Festes de Sant Fermín i les Festes de Sant Jordi s'han unit més que mai. La ciutat de Pamplona ha buscat les similituds amb les Festes d'Alcoi a través dels Cartells festers. L'exposició sobre pintures dels encierros de juliol i la semblança del Xupinazo i el cant de l'Himne de Festes es pot visitar al Museu Alcoyà de la Festa.


Nicolás Sánchez Linares va al col·legi La Salle i és un alumne inquiet i nerviós que no es calla res. A les seues primeres entrevistes ha demostrat la seua sinceritat i no està disposat a fer res que no li resulte còmode. Va dir que al ser escollit Sant Jordiet 2023 es va sentir agobiat i no li agrada respondre a les preguntes dels periodistes. Els seus companys de primer de primària el descriuen com a bon company, crític, xarrador i la seua mestre creu que és irònic, despert, alegre i espavilat. És el primer Sant Jordiet de la filà Andaluces al segle XXI, ja que l'últim va ser Jorge Gonzàlez en 1999. Els populars Contrabandistes passen a ser una de les filaes amb més Sant Jordiet, ja que desde 1943 han acompanyat al Sant Jordiet 7 voltes. 

Nicolás Sánchez Linares ho va passar mal durant l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi perquè no esperava tan de protocol. La reunió es va celebrer a l'edifici modernista del Viaducte per primera volta. Feia molts anys que no hi havia tants presentats al sorteig de Sant Jordiet, degut a que la suspensió de les Festes d'Alcoi durant dos anys no va deixar que els xiquets de 9 anys s'apuntaren. Per això se sabia que desprès de la pandèmia hi hauria candidats nascuts en 2012, 2013 i 2014. Als pares i germà major de Nicolás Sánchez els toca fer un exercici d'assimilació per a que el seu fill entenga el paper important que és representar la patró de la ciutat. Esperem que el xiquet aprenga a valorar el privilegi que significa vestir el trage romà el pròxim 23 d'abril. De moment no se'l veu molt convençut, però si té ganes de llançar fletxes desde el Castell a l'Aparició de Sant Jordi. 

A Nicolás Sánchez li agrada el futbol, el hockey i l'art, però l'assignatura que odia són matemàtiques. A més a més, el xiquet de la Salle representarà al Sant Jordiet quan la seua escola concertada celebra el 75 aniversari desde que va aparèixer com a institució a Alcoi. La comunitat educativa i religiosa lasaliana està molt contenta de tindre un Sant Jordiet desprès de 15 anys. L'almogàver Jacobo Cerdà va ser l'últim Sant Jordiet de la Salle al 2008 i l'anterior va ser Rafael Silvestre en 1990. Curiosament Óscar Martínez va ser el Sant Jordiet de la Salle de 1985 i ara és l'ambaixador moro.

La vesprada del 16 de juny de 2022 també va ser inoblidable per a Jesús Mullor i Salvador Micó. Seran els capitans cristià i moro de les Festes d'Alcoi de 2023, representant a les filaes Cruzados i Ligeros. Omar Castanyer serà el Mossèn Torregrosa de la filà Alcodianos, la qual va entregar com a fiança del càrrec un pergamí amb el llistat de xiquets que havien entregat les claus al capità cristià desde 1974. L'alférez cristià 2023 serà Miquel Jordà, que va ser l'últim Mossèn Torregrosa de la filà Alcodianos en l'any 2007. Per part de la filà Mudéjares, l'alférez moro 2023 ja era públic abans de la cancel·lació de les Festes de Moros i Cristians 2021. Alfonso Caerols serà el primer càrrec fester d'Alcoi amb diversitat funcional i al Centre Ocupacional Gormaget estan molt orgullosos. Segur que el fester palomino trencarà barreres i llançarà un missatge contra la discriminació. El conegut Jordi Peidro va entregar la fiança de la seua filà mora: Un quadre amb una il·lustració d'Al-Azraq a l'Alhambra, ja que es va exiliar a Granada abans de protagonitzar la Tercera Revolta de 1276. Juan José Olcina va agrair la bona predisposició dels càrrecs festers que han esperat 2 anys el seu moment i va fer una valoració on reflexionava com a president del Casal.

sábado, 11 de junio de 2022

LES ESCOLES DEL SANT JORDIET

Que el representant del patró d'Alcoi a les Festes de Moros i Cristians siga un xiquet implica que està en etapa escolar. El Sant Jordiet té entre 7 i 9 anys i desempenya el càrrec infantil quan li toca fer la Primera Comunió. Per tant el Sant Jordiet assisteix a classes de segon o tercer de Primària i es tractat pels mestres com un més a l'aula. Degut a la gran oferta d'escoles concertades que hi ha a Alcoi, no és d'estranyar que la majoria de representants festers del Màrtir de Capadòcia hagen estudiat en alguna d'aquestes escoles. Hi ha excepcions d'alguns xiquets que estudien fora, però per desgràcia no hi ha quasi cap Sant Jordiet que haja anat a un col·legi públic. La última volta que un estudiant de l'escola pública va ser Sant Jordiet va ser fa 20 anys. I Uriel Alcaraz de la filà Realistes va resultar ser un dels millors càrrecs de la història. Tal volta es podria reivindicar que aquest personatge romà no fora sols representat per un xiquet d'educació concertada. Antigament eren xiquets orfes, pobres i de la Beneficència qui encarnaven al patró d'Alcoi. Però la història ha canviat i ara solen ser membres d'alguna família benestant de la ciutat. El càrrec de Sant Jordiet implica tindre una bona posició econòmica i social, a voltes associada a alguna de les escoles concertades i fins hi tot privades. Qui sap si el Sant Jordiet 2023 serà salesià o del CEIP Horta Major? Ho sabrem en uns dies, ja que l'Associació de Sant Jordi ha convocat la seua Assemblea General Ordinària al Teatre Principal. El 16 de juny de 2022 s'escollirà per sorteig el pròxim Sant Jordiet de les Festes d'Alcoi. De moment repassem a quines escoles van pertànyer tots els Sant Jordiets dels últims 40 anys:

Sant Jordiet 1982: Joel Vicente Juan Botella del col·legi Sant Roc.
Sant Jordiet 1983: Nicolás Cots Tortosa dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 1984: Jorge Ilario Pérez del col·legi públic desaparegut La Uxola.
Sant Jordiet 1985: Óscar Martínez Albero de La Salle.
Sant Jordiet 1986: Pablo Daniel García Moreno del col·legi José Arnauda.
Sant Jordiet 1987: Ignacio Sempere Matarredona del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 1988: Vicente Radúan Gomis del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 1989: Fernando Rius Pastor dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 1990: Rafael Silvestre Gonzàlez de La Salle.
Sant Jordiet 1991: Rafael Pascual Pla del col·legi Sant Roc.
Sant Jordiet 1992: Ferran Gisbert Carbonell del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 1993: Iván Amorós Chinchilla del col·legi Sant Roc.
Sant Jordiet 1994: Jorge Balaguer Català dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 1995: Samuel Espí Corbí del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 1996: Francisco Taléns Ferràndiz dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 1997: Sergi Pérez Chinchilla del col·legi públic Romeral.
Sant Jordiet 1998: Fernando Belda Blanes del col·legi José Arnauda.
Sant Jordiet 1999: Jorge Gonzàlez Satorre del col·legi Sant Vicent de Paul.

Sant Jordiet 2000: Jorge Ferrando Ponsoda del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 2001: Francisco García Linares de les Carmelites Vedruna. 
Sant Jordiet 2002: Uriel Alcaraz Ortega del col·legi públic Romeral.
Sant Jordiet 2003: José Manuel Bueno Ruíz del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 2004: Alejandro Tormo Pascual del col·legi Sant Roc.
Sant Jordiet 2005: Javier Montava Peralta dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2006: Marcos Llopis Torregrosa del col·legi Sant Roc.
Sant Jordiet 2007: Jordi Casimiro Olcina Moltó dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2008: Jacobo Cerdà Bataller de La Salle.
Sant Jordiet 2009: Sergi Sempere Balaguer dels Salesians del centre.

Sant Jordiet 2010: Rodrigo Tomás Pons dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2011: Jorge Pérez Martínez de l'escola alemana de València.
Sant Jordiet 2012: Jorge Balmaseda Sempere dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2013: David Giner Abascal del col·legi Sant Vicent de Paul.
Sant Jordiet 2014: Mario Gisbert Llopis dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2015: Mauro Alcaraz Gisbert dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2016: Juan Anduix Martínez del col·legi Muntori de Castalla.
Sant Jordiet 2017: Tomás Pascual Cantó dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2018: Juanjo Valls Fuster del col·legi Sant Roc.
Sant Jordiet 2019: Álvaro Santacreu Piñero dels Salesians del centre.
Sant Jordiet 2022: Fernando Rius Mestre dels Salesians del centre.

sábado, 4 de junio de 2022

MISSA A SANT JORDI D'AMANDO BLANQUER

La Missa Festera d'Alcoi compleix 40 anys en aquest 2022. El magnífic compositor Amando Blanquer Ponsoda va composar la "Missa a Sant Jordi" en 1982, amb motiu del Centenari de la Música Festera, de la figura del Sant Jordiet i de l'Aparició de Sant Jordi. 3 efemèrides que van coincidir en un any molt important per a les Festes de Moros i Cristians, però en el que els alcoyans i alcoyanes no van notar massa canvis. La monumental peça de música sacra va ser una proposta de l'Associació de Sant Jordi al reputat compositor alcoyà. La partitura ha calat en els cors dels festers, sobretot dels més devots del patró. La "Missa a Sant Jordi" es va estrenar el 10 d'abril de 1982, fora de la litúrgia de l'Església de Santa Maria. Era Setmana Santa i la gent va anar molt mudada i nerviosa al teatre, engalanat amb banderes mores i cristianes. Enrique Luis Sanus era el president del Casal i es va mostrar emocionat per l'obra de gran qualitat que havia creat l'estimat Amando Blanquer. Fins a 1981 a la Missa Major es tocava un repertori religiós, però es notava l'absència d'una obra espiritual que expressara la fe en el sant romà de Capadòcia. A la Missa Festera es plasmava l'esperit de la part més ceremonial de les Festes de Moros i Cristians. I també la vinculació de Sant Jordi Màrtir amb les tradicions desde la Batalla d'Alcoi de 1276, quan va salvar als cristians miraculosament de l'atac d'Al-Azraq. 
 

 No va ser fins al 21 d'abril de 1984 quan es va poder escoltar al complet aquest tresor musical, fruït de la sensibilitat de l'autor. El públic, creient i ateu, ho va premiar amb calorosos aplaudiments al contrari que durant l'eucaristia del dia del patró degut al context catòlic. La magistral composició d'Amando Blanquer té parts cantades per veus blanques, inclou notes musicals de l'Himne de Festes de Gonzalo Barrachina i contrasten parts més melòdiques i altres majestuosament líriques. L'obra consta de 10 parts diferenciades:
Preludi, Kyrie, Glòria, Credo, Sanctus-Benedictus, Pare Nostre, Agnus Dei, Meditació, el Prec a Sant Jordi i Final. A l'entrada dels càrrecs festers i autoritats desprès de la Processó de la Relíquia, s'escolta una versió simfònica de la primera marxa cristiana de la història. Desprès és el torn d'una fanfàrria amb trompetes que marca l'inici de la Missa a Sant Jordi i dona pas a la serenitat i les oracions del clero. El colofó és més místic i fins hi tot recorda a fragments d'òperes. A la "Missa a Sant Jordi" Amando Blanquer va demostrar el seu humanisme musical i l'amor que sentia cap a Alcoi, la seua ciutat natal en 1935. Del treball constant, exigent i entusiasta d'Amando Blanquer Ponsoda també s'extrauen marxes mores i cristianes d'un gust exquisit: "Tarde de Abril", "Aleluya", "Salmo", "L'Ambaixador", "Any d'Alferis", "El Somni", "Moment de festa", "Tino Herrera", "Paco Verdú", "Àguiles i cadenes" o "Marxa del centenari", també estrenada en 1982 amb motiu dels 100 anys de "Mahomet", el primer pasdoble fester.

Octavio Rico va ser qui va pensar en 1976 que a la Missa Major li faltava una peça musical específica i el repte sols podia ser acceptat per Amando Blanquer. L'ambient solemne, el lament romàntic a Déu i les harmonies de la Missa a Sant Jordi van agradar encara més per les lletres de "Cavaller del miracle", escrites pel poeta Joan Valls Jordà (Alcoi 1917-1989). Fins hi tot es va comentar que superaven a l'himne de "Insigne Màrtir" d'Enrique Juan Merín. A continuació reproduïm el vers de Joan Valls per al "Prec a Sant Jordi:
Cavaller del miracle que en cèlica victòria
arribares a Alcoi cavalcant entre el blau.
Pel pàlpit d'aquest poble que venera ta glòria,
fes-nos la creu alegre i otorga'ns la Pau.

Cavaller taumaturg que empunyes la sageta
amb somriure de triomf inspirant viva fe.
Per a que puge al cel nostra pregària inquieta,
abranda l'esperança i esmena el nostre alè.

Que ta imatge enlluerne amb resplandor divina
i a les blanques creences posa escut i fermall.
Sempre sigues el símbol de la creu gegantina
que oneja en ta bandera i dreça el teu cavall.

Cavaller del miracle, airosa la crinera,
lluent de casc i altívol sobre el corser febril,
fes eterna la Festa que esclata en primavera
com rosa que es renova al brot del mes d'abril.

Gregorio Casasempere Gisbert és actualment el director de l'Orquestra Simfònica Alcoyana i la seua coral i per això és el mestre qui s'encarrega de dirigir la Missa a Sant Jordi a l'Església de Santa Maria. Cada 23 d'abril el popular Gori es vesteix d'abencerraje o mossàrab i amb la seua batuta dona les indicacions per a que els músics emocionen amb l'obra d'Amando Blanquer. Els gestos efusius de Gregorio Casasempere són un clàssic de la Missa Major i sense el dinamisme de Gori es perdria una senya d'identitat del dia del patró. A més a més tant Gori com Amando Blanquer pertanyien a la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi. La interpretació de la "Missa Festera" va ser especialment sentimental en 2006, any del 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla d'Alcoi. Amando Blanquer havia faltat en juliol de 2005 i mai més podria assistir a l'eucaristia del dia del patró. En aquell 2006 la televisió pública valenciana va retransmetre en directe la Missa Major on sona l'obra completa d'Amando Blanquer. A part de nombrar-lo en les plujoses Entrades, aquest va ser l'homenatge que Canal 9 li va fer al musicòleg i catedràtic valencià un any desprès de la seua mort.

La Missa Festera també es va interpretar en altres poblacions com Benidorm, Elda o Villena, però en 1985 va passar desapercebut i sols tenia la seua fama en Alcoi. Fins al punt de que algunes parts es van interpretar en la boda del fill de Lionel Grau, polèmic industrial i capità moro de 1998 amb la filà Berberiscos. Els més nostàlgics també recorden que va haver mencions de la Missa a Sant Jordi en l'enterro d'Amando Blanquer. Desprès d'uns anys en que la Missa Major es va fer a l'Església de Sant Mauro per la restauració i exposició de "La llum de les imatges", en 2013 l'Església de Santa Maria es va quedar xicoteta per a l'eucaristia i es van instal·lar pantalles a la Llotja de Calatrava per a seguir la interpretació de la Coral Polifònica dirigida per Gregorio Casasempere. L'any 1990 es commemorava el XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi i al Mig Any es va tocar una versió de la "Missa a Sant Jordi" per a òrgan. Era un projecte de Jaime Lloret i el pianista Francisco Amaya. En 1996 es va editar un disc on quedava registrada tota la "Missa a Sant Jordi", gravada al Teatre Salesians amb un apreciable equilibri tècnic. Silvestre Vilaplana era el president i les 5000 còpies del CD van ser un objectiu complit de l'Associació de Sant Jordi. Els responsables van quedar satisfets i Amando Blanquer era feliç amb el resultat de la "Missa per a Sant Jordi".

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites