L'acadèmia de dansa Òpera d'Ontinyent porta desde 1987 participant en les Festes de Moros i Cristians. Dori Asensi va ser la fundadora del ballet Òpera, junt a Fani Donat que és la directora. Un grup de xiques joves es va animar a eixir a l'Entrada Cristiana de 1987 ballant en la capital de la Vall d'Albaida. Representaven a unes hawaianes com a part del boato del capità cristià de la filà Bucaneros. El ballet Òpera d'Ontinyent apostava fort desde els seus inicis i en pocs anys es va guanyar el favor del públic i les filaes. Les seues desfilades estaven plenes de ritme i vida. Van ser precursores en afegir elements estètics per a crear un major impacte visual. L'atrezzo del ballet Òpera d'Ontinyent és un dels més ben valorats a les Festes de Moros i Cristians. Les temàtiques dels ballets són molt variades, encara que algunes voltes se'ls ha criticat per la falta de contingut històric o que les danses recordaven massa a Carnestoltes.
Bucaneros, Omeyes, Almogàvars, Moros Espanyols, Mudéjares, Cides, Benimerines, Estudiants, Gusmans, Abencerrajes, Contrabandistes, Taifes, Fontanos, Berberiscos, Llauradors, Mariners, Saudites, Mozàrabes, Asturs, Moros Marinos o Cruzados són algunes de les filaes que han confiat en la professionalitat del ballet Òpera. Incomptables són les coreografies que han presentat: Illes tropicals, odalisques, arlequins, cavalls, mitges llunes, nòmades, serps, africanes, jardins màgics, mars, grifons, camps de blat, la parca, corts medievals, foc, taverneres, arcs de ferradura, harems privats, aigua, nobles, gitanes del desert, naufragis de vaixells, papirs, cordoveses, dracs, mandràgores, palaus, sol i la lluna, llagostins, lleons, guepards, aranyes, fonts, ariets, tribus ètniques, sirenes o guerreres són algunes de les vestimentes més recordades de les ballarines al llarg de dècades.
La tècnica de les ballarines és impecable i durant tot l'estiu assagen molt per a brillar en les Entrades d'Ontinyent a finals d'agost. També han estrenat ballets en Alcoi, per exemple al 2000 i al 2016. La fusió de músiques ètniques són molt comuns al ballet Òpera, ja que no es limiten a ballar amb marxes cristianes, sinó que també aprofiten bandes sonores pregravades que sonen a través d'altaveus. El ballet Òpera va ser el primer en traure un ballet íntegrament masculí en l'Entrada Mora d'Ontinyent de 2002. A continuació fem un repàs històric pels més de 30 anys de recorregut que té el ballet Òpera a les Festes en honor del Santíssim Crist de l'Agonia.
Virginia Bolufer Picó és una de les coreògrafes més conegudes d'Alcoi. La seua originalitat i moviment dinàmic l'han convertit en un dels ballets més aclamats de les Entrades. L'acadèmia de dansa de Virginia Bolufer imparteix ballet, flamenc, oriental, hip-hop i contemporani. La professionalitat de les seues 40 components ha fet que que no falten a la cita en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i els voltants. De fet la carrera artística de Virginia Bolufer va començar en Cocentaina, quan va debutar amb un ballet àrab per a l'abanderat moro 1990 de la filà Guàrdia Jalifiana. Els Sahorins socarrats van ser els descobridors de Virginia Bolufer. Va repetir l'experiència en Cocentaina a l'any següent, amb el capità moro 1991 de la filà Manta Roja i també amb el capità cristià de la filà Contrabandistes de Cocentaina, incorporant xiquetes i joves que no tenien por. Cal recordar que en aquell moment moltes dones no volien còrrer el risc de ballar en un acte reservat per als homes. Hui en dia una Entrada sense ballets es considera monòtona i sense fantasia.
I ja en 1992 es va estrenar a les Festes d'Alcoi amb un innovador ballet tenebrós per a l'alferecia mora de la filà Ligeros. Virginia Bolufer ha estat molt lligada a la filà Ligeros i en 1993 va repetir a la capitania mora. Això li va permetre fer-se un lloc entre les coreògrafes d'Alcoi i va ser contractada per als 2 càrrecs de la filà Mudéjares. Va treballar per al capità moro de 1994, qui li va demanar un ball mai vist: El d'una tribu salvatge d'Àfrica amb plomes. Virginia Bolufer anava guanyant prestigi en Alcoi i el seu somni es complia cada 22 d'abril.
Amb molta il·lusió va preparar els primers ballets de la filà Andaluces d'Alcoi, per a l'alférez cristià 1995 i el capità cristià 1996. Un es centrava en les pitonisses que van estrenar "Danza colorista" de Rafael Mullor Grau i l'altre ballet contrabandista aprofitava els ventalls. La filà Asturianos també va comptar amb Virginia Bolufer per als càrrecs de 1996 i 1997, sent molt guerrers i novedosos. Al 1998 va estrenar varies coreografies per a l'aclamada capitania mora de la filà Berberiscos. Però no sols va col·laborar amb el inoblidable bequetero Lionel Grau i els seus contes de les mil i una nits, sinó que també va ballar per als 2 càrrecs de la filà Benimerines.
En altra capitania mora mítica, la de José Luis Córcoles de la Llana a l'any 2000, Virginia Bolufer va recuperar la marxa mora "Obeida". La seua trajectòria va seguir amb els 2 càrrecs de la filà Judíos d'Alcoi, inspirant-se en el dia i la nit per a crear un ballet amb dos trages diferents. També a la capitania mora de 2001 es va decantar per un ballet doble que lluitava al ritme de "Atungulu". Per als càrrecs de la filà Almogàvars en 2002 i 2003, representats pels germans Juan i José Moiña, la coreògrafa va presentar un grup de botxins i un grup d'arqueres amb vaporoses capes.
La filà Magenta va apostar fort per les coreografies als seus boatos de 2004 i 2005 i en ells no va faltar el ballet de Virginia Bolufer. En aquella capitania mora es va iniciar el vincle del ballet de Virginia Bolufer amb la colla de xirimiters "Castell Vermell d'Ibi". Amb aquest grup musical han ballat amb marxes mores exclusives de Bene Ripoll com "L'espentall", "Pere l'ermità", "El trot", "Saladí exultant", "Miratge", "Zalaza", "Xac" i "Gitanes Boluferes". Sense cap dubte, la tribu de "Magen-We" és una de les coreografies preferides de la pròpia Virginia Bolufer.
Al 2006 i 2007 Virginia Bolufer va participar en tots els càrrecs de la filà Cruzados i Ligeros, sent 5 ballets de gran èxit. En especial va marcar un abans i un desprès el ballet de la palmera a la capitania mora de la seua filà de l'ànima: Els Ligeros d'Alcoi. Virginia Bolufer va ser la primera en incorporar les carrosses als ballets, aportant una nova visió als boatos. La forma de tractar el ballet i afegir-lo a una carrossa va revolucionar el panorama.
El grup no sols ix al carrer per a Entrades de Moros i Cristians, també actua en gales solidàries i a les Carnestoltes. Al 2008 va formar part del projecte "Cruïlla de cors" de la capitania mora de la filà Mudéjares. Entre 2009 i 2010 es va dedicar als ballets andalusos de l'alférez i capità contrabandista. És amb la filà Realistes amb la que Virginia Bolufer va continuar explorant la unió de ballets i carrosses, tant amb el "Cavall de foc" com al ballet de l'eclipse de 2011. Dos ballets de notable popularitat, fins hi tot fora de terres valencianes.
La filà Berberiscos va comptar amb Virginia Bolufer per a l'alferecia mora de 2011 i la capitania mora de 2012, sempre amb balls sensuals i de gran efecte plàstic. Al 2012 va fer doblet a l'Entrada Mora, ja que també va eixir a l'alferecia mora. La filà Benimerines li va demanar un ballet africà que no es va retirar ni a pesar de l'inconvenient de la pluja. Al 2013 va ajudar en el muntatge teatral de l'alferecia cristiana de la filà Gusmans. L'esforç i dedicació de totes les ballarines es veu recompensat amb els aplaudiments i suport dels mirons.
Virginia Bolufer també ha desenvolupat el seu treball fora d'Alcoi, ja que tots els anys es reclama el seu ballet per a les Entrades de Cocentaina, Muro o Ibi. L'espectacularitat del seu ballet per a l'alferecia mora 2014 de la filà Judíos li va permetre repetir en 2015 en la capitania mora de la mateixa filà. El ballet de la fugida va causar un fort impacte per les cadenes i la composició musical "Llibertat" de Francisco Valor, mentre que el ballet de l'Oasi en 2015 va passar més desapercebut. Però els ballets continuen sent importants en el conjunt d'un boato.
A les Festes d'Alcoi 2019 el ballet de Virginia Bolufer va participar en la capitania cristiana de la filà Tomasines i en l'alferecia mora de la filà Cordoneros. El seu últim ballet era d'estil tribal i representava un sacrifici. I és que una de les especialitats de Virginia Bolufer són els ballets de temàtica africana, sent una precursora en aquest estil que tant atrau a les Entrades d'Alcoi. Al 2020 Virginia Bolufer haguera participat amb 4 muntatges coreogràfics en les dos alferecies d'Alcoi, en filaes que li tenen gran estima: Cruzados i Ligeros.
Virginia Bolufer és tota una professional de la dansa i viu amb passió cada actuació. Junt a altres ballarines reclama més consideració i respecte per part de les filaes. El repte de totes les coreògrafes alcoyanes és dignificar els ballets i que estiguen igual de reconeguts que una banda de música.No és just que algunes ballarines tinguen que pagar-se el propi trage per a eixir en les Entrades d'Alcoi, i més ara que la situació està difícil i no poden tindre beneficis al ballar en altres localitats. Amb motiu del 30 aniversari del ballet de Virginia Bolufer es van organitzar actes per a celebrar-ho, encara que la pandèmia mundial va frenar el ritme d'activitat de l'acadèmia. Molta sort i ànims al grup de Virginia Bolufer perquè els espera un futur brillant.
El coronavirus ha deixat a tots els pobles sense Festes de Moros i Cristians en 2020. Un dels llocs és Cocentaina que estaria celebrant les seues Entrades en honor a Sant Hipòlit. Els socarrats viuen uns dies de tristesa sense poder traure les tradicions al carrer, sobretot per ser l'any del 500 aniversari de les llàgrimes de la Mare de Déu del Miracle. Però a pesar de la situació, recorden grans moments festers viscuts als últims anys. A continuanció recordem amb fotografies les Festes de Cocentaina de 2015 a 2019, desitjant que l'any que ve la germanor estiga més present que mai a la Vil·la Comtal.
-Les Entrades de Cocentaina al 2015 es van iniciar quan estava remitent una tempesta d'estiu molt forta. La pluja va parar mentre la capitania cristiana de la filà Cruzados desfilava pel Passeig del Comtat. Toni Prats va estar acompanyat de 3 ballets d'Alicia Montava, de lluites medievals, dels seus cavallers i de les seues filles com a favorites. L'espectacular esquadra de negres va estar dissenyada per Roberto Pérez. La filà Cavallers de Llúria va tindre al seu primer abanderat cristià en la persona de Juan Luis Jordà. El boato d'Ernesto Ferràndiz va recrear la Fira de Tots Sants i els oficis tradicionals, junt al ballet del bé i el mal. A la capitania mora de la filà Manta Roja va destacar l'esquadra de negres de Juan Climent i la favorita i el propi càrrec: Javier Gonzàlez. L'abanderat moto de la filà Bereberes va ser Salvador Uris i va representar un vaixell navegant al mar Mediterrani. L'esquadra de negres va ser obra de Ximo Pascual, bort d'honor.
-A l'any 2016 Cocentaina va tornar a viure unes Entrades de Moros i Cristians excel·lents. Un any en el que els ballets, sobretot d'Alicia Montava, van ratllar a gran altura. La impressionant capitania cristiana de la filà Almogàvars va narrar les conquestes dels mercenaris catalans en terres d'Orient, on molts guerrers trobaven la mort. Alexis Agulló va portar un senyorial trage com a capità cristià 2016. La filà Contrabandistes va tindre a l'abanderat cristià: El veterà Álvaro Reig sobre una calessa. El ballet de clavells i els atracaments de bandolers van arrancar forts aplaudiments. Francisco Soriano representava per segona volta a la filà Mudéjares, en 2016 com a capità moro. Al seu boato va destacar el ballet africà amb lleons. De nou, l'esquadra de negres estava formada per dones. El jove David Javaloyes va unir a la filà Bequeteros amb altra de Petrer. L'abanderat moro va ser molt elegant, encara que al boato també va haver una part tribal, incloent la colorista esquadra de negres. Aquell any l'horari no es va complir i l'Entrada Mora va acabar molt tard. Es va refundar la filà Contestanos, nascuda en 1969 i desapareguda al 2002.
-Tal volta les Entrades de Moros i Cristians de 2017 van ser les més fluixetes de la dècada. La filà més xicoteta de Cocentaina desempenyava la capitania cristiana. Al boato de la filà Gentils va destacar el ballet d'Alicia Montava i el trage identificatiu de la favorita i el càrrec: Sergio Moncho que va estrenar la marxa cristiana "Monchalba" de Francisco Valor. L'abanderat cristià va estar envoltat del símbol del cavall, representatiu de l'antiga filà Cavallets. Sergio Navarro portava un trage bèl·lic en tons blancs. Desprès de celebrar el 75 aniversari, la filà Guàrdia Jalifiana tenia com a repte de 2017 la capitania mora. Les obres musicals del mestre José Pérez Vilaplana van omplir un boato ple de ballets de Virginia Bolufer i harems. Jaime Pérez, conegut per ser l'anterior president de la Junta de Festes, portava un preciós trage com a capità moro dels Sahorins. El jove músic Cristian Molines va acceptar ser l'abanderat moro de la filà Llana. Un extens boato va aprofitar els colors i teles de la filà per a donar-li vistositat al final de l'Entrada Mora. El ballet de les espècies va deixar bocabadat al públic socarrat. L'esquadra de negres femenina tancava la desfilada al compàs de "Als Xaparros". Les filaes Bequeteros i Mudéjares van celebrar el seu 75 aniversari amb esquadres commemoratives.
-2018 va ser un any molt emocionant per als contestans i els seus festers. La filà Cavallers de Llúria temia per la seua primera capitania cristiana, ja que en la vesprada del 11 d'agost de 2018 l'aigua no parava de caure. Per sort va eixir el sol abans de que el multitudinari boato arrancara. Miguel Blasco saludava desde la seua carrossa junt a la favorita de roig. El capità cristià va estar escoltat per dos ballets i tropes molt nombroses dels condes de Cocentaina. El misteri i les bruixes del camp van ser les protagonistes del boato de la filà Maseros. L'abanderat cristià va ser l'entranyable Francisco Barrachina, desfilant amb la marxa cristiana "Tabal i saragüells". La coneguda filà Kabilenyos tenia el compromís de la capitania mora. La favorita i les dames van desfilar en una carrossa i el capità moro i el rodella en altra, precedits pels cavallers a camell. L'obra musical d'Amando Blanquer "Marxa del centenari" va sonar per a Santiago Prats, com també va ser així quan el seu pare va ser l'abanderat moro 1991. Però l'abanderat moro de 2018 va ser el muladí Rafael Agulló, amb un trage clàssic. El boato va destacar pels ballets sensuals i el repartiment de dolços àrabs. L'esquadra de negres, obra dels germans Sempere, va desfilar amb la marxa mora "Als berebers". Tota una declaració d'intencions d'aquesta filà mora fundada en 1994 per un enfrontament amb els borts. Les filaes Cavallets i Llana van complir 150 anys d'història, traent al carrer senzilles esquadres commemoratives al compàs de "Uzul el selmim".
-Les Entrades de Moros i Cristians 2019 han sigut les últimes que s'han pogut fer abans de que el Covid-19 canviara la normalitat. La filà Contestanos afrontava un nou càrrec desprès de la refundació. Màxim Ferrer era l'amenaçant capità cristià i curiosament el seu germà havia sigut l'abanderat cristià de l'any 2000, abans de que la filà Contestanos s'extingira. El boato va tindre molts ballets i fins hi tot el símbol del lleó estava present en l'esquadra de negres. La filà Cruzados va mesclar elements cristians amb altres musulmans al seu boato de 2019. Javier Pascual era l'abanderat cristià i va estar acompanyat per la seua família en una carrossa en forma d'àguila, animal insígnia de la filà. La filà Bereberes prometia una capitania mora històrica en la que es reivindicava l'ús de les closques de tortuga com a símbol dels borts. El ballet dels cavalls d'Alicia Montava anava trotant al pas de la peça musical "Arenes" de Francisco Valor. De la part africana es va encarregar el ballet d'Ana Botella i la grandiosa esquadra de negres de Ximo Pascual. El capità moro Rubén Colomina va desfilar sobre una carrossa amb un animal gegant. La filà Manta Roja va oferir un curt boato per a la favorita, la rodella i l'abanderat moro: Abraham Moltó. Els trages de Juan Climent eren una meravella, sobretot el de la magnífica esquadra de negres. L'any que ve més i millor!
L'acadèmia de dansa Òpera d'Ontinyent porta desde 1987 participant en les Festes de Moros i Cristians. Dori Asensi va ser la fundadora del ballet Òpera, junt a Fani Donat que és la directora. Un grup de xiques joves es va animar a eixir a l'Entrada Cristiana de 1987 ballant en la capital de la Vall d'Albaida. Representaven a unes hawaianes com a part del boato del capità cristià de la filà Bucaneros. El ballet Òpera d'Ontinyent apostava fort desde els seus inicis i en pocs anys es va guanyar el favor del públic i les filaes. Les seues desfilades estaven plenes de ritme i vida. Van ser precursores en afegir elements estètics per a crear un major impacte visual. L'atrezzo del ballet Òpera d'Ontinyent és un dels més ben valorats a les Festes de Moros i Cristians. Les temàtiques dels ballets són molt variades, encara que algunes voltes se'ls ha criticat per la falta de contingut històric o que les danses recordaven massa a Carnestoltes.
