Analytics

jueves, 28 de noviembre de 2024

HISTÒRIA DELS BALLETS D'ALCOI

Per a trobar els antecedents dels ballets a les Festes de Moros i Cristians hi ha que retrocedir fins a 1974. Va ser a Alcoi, bressol de la majoria d'innovacions que han tingut les Entrades. Es compleixen 50 anys desde que en l'alferecia mora de la filà Xanos desfilaren un grup de joves. Al boato es van apuntar unes xiquetes que anaven fent senzills moviments, lo que es podria considerar els inicis dels ballets. Mari Francis Richart va coordinar els passos al ritme de marxa mora, però molta gent no estava convençuda de la idea pel masclisme de l'època franquista. El paper de la dona a les Festes de Moros i Cristians era minúscul, sobretot en el cas de les majors d'edat. 

La verdadera revolució va arribar en 1984, amb la capitania mora de la filà Berberiscos. La coreògrafa Inma Cortés va perdre la por i els prejudicis d'aquells temps i es va llançar a l'aventura festera. Això va canviar totalment la concepció de les Entrades Mores. Rafael Insa va ser un capità moro visionari que volia donar-li més esplendor al boato i que el pas dels festers no fora tan monòton. A part de l'harem movent vels blaus al compàs de la marxa mora "L'ambaixador" d'Amando Blanquer, el càrrec bequetero va passar a la història per l'elefant de la favorita, els palanquins, els lleons i els africans. Inma Cortés es va posar altre repte en 1989: Coreografiar el primer ballet per a una Entrada Cristiana amb el capità de la filà Almogàvars. A partir de l'any següent ja no va faltar una desfilada alcoyana sense ballets i poc a poc altres dones anaven formant el seu grup de ball. Ana Calvo va ser molt aplaudida amb el seu "Akelarre" per a la capitania cristiana 1990 de la filà Navarros. No li va fer ombra a Inma Cortés amb els excel·lents ballets dels càrrecs de la filà Tomasines a principis dels anys 90.

Ana Calvo portava desde 1984 sent professora del seu centre de dansa i la filà Judíos li va donar l'oportunitat d'estrenar-se en les Festes d'Alcoi. Va ser en la capitania mora de 1987 i les huríes eixien d'una jaima rebent forts aplaudiments. La feminista Ana Calvo va trobar una eixida laboral molt prolífica gràcies a les Festes de Moros i Cristians. El seu futur professional era brillant desde que la filà Miqueros li va encarregar altre ballet a Ana Calvo per a la capitania mora de 1988. La resta és història, destacant la unió amb "Carros de foc" per als càrrecs de la filà Realistes, Berberiscos o Miqueros. Als anys 90 van aparèixer grups de ball en poblacions properes com Cocentaina o Muro, prenent inspiració de les coreografes alcoyanes. Alicia Montava, Elena Tudela i Mapi Moltó van aconseguir renom fins al punt de marcar-se l'objectiu de ballar a les Entrades d'Alcoi. I així va ser en varies ocasions, encara que la seua font d'ingressos més habitual van ser les filaes contestanes i mureres.

L'inici del ballet d'Ana Botella va estar mullat per la pluja en l'Entrada Mora de 1991. El seu tio Antonio Gonzàlez era el capità moro de la filà Magenta i volia que les ballarines l'acompanyaren en la carrossa fent-li aire amb vistosos ventalls de plomes. No va ser fins a la capitania cristiana de la filà Asturianos en 1997 quan Ana Botella es va professionalitzar com a coreògrafa. A partir de l'any 2000 Ana Botella no va faltar més a unes Entrades d'Alcoi i els seus muntatges es van fer famosos, destacant les seus col·laboracions amb el dissenyador fester Luis Sanus, o últimament amb Juan Climent.

L'acadèmia de ball de Virginia Bolufer és una de les més conegudes d'Alcoi i a més es respira un ambient gens tòxic. Les components es recolzen molt entre elles i es nota en la complicitat quan estan baixant pels carrers. Virginia Bolufer tenia llaços amb la filà Ligeros i per això mai ha faltat a un càrrec de la filà desde l'alferecia mora de 1992. Desprès dels càrrecs de la filà Ligeros, es va passar a la filà Mudéjares. En la capitania mora de 1994 es va realitzar el primer ballet salvatge d'Àfrica de la història, sent tota una sorpresa. Curiosament en l'alferecia mora 1994 de la filà Abencerrajes també va eixir una tribu zulú fent macabres imitacions d'animals. Ana Calvo tenia relació amb la filà Abencerrajes i no va haver competència entre ella i Virginia Bolufer a pesar de realitzar propostes similars fa 30 anys.

L'última gran coreògrafa en incorporar-se a les Festes d'Alcoi va ser Carmina Nadal. Va ser amb el ballet de "La Cucafera, el bé i el mal" en l'alferecia cristiana 1993. També per motius familiars que la vinculaven a la filà Alcodianos va seguir amb les titelles de l'any següent. Amb ells ha mantingut una extensa carrera artística al llarg de varios càrrecs festers fins als més recents de la filà Alcodianos. Carmina Nadal i el seu estil teatral, emmascarat i de fer pinya és totalment identificable desde els càrrecs de la filà Maseros en 1998 i 1999. També són molt recordats els seus ballets per a la filà Marrakesch: Les aranyes de 1995, les flames del foc de 1996, el sol i la lluna de 2009 i les tintoreres de 2010. Les ballarines de Carmina Nadal van agrupades molt juntes i això li dona força i energia als seus muntatges coreogràfics. Entre 2005 i 2008 Carmina Nadal va ser omnipresent a les Entrades d'Alcoi i participava en molts boatos sense que això significara falta d'imaginació.

El ballet Òpera d'Ontinyent havia aconseguit tan de prestigi que va creuar fronteres. La filà Gusmans va contractar a Fani Donat per al ballet que precediria al capità cristià de l'any 2000. Les ontinyentines van ser molt ovacionades, però van continuar dedicant-se als magnífics espectacles de les seues Festes de Moros i Cristians en agost. El ballet Masters eixiria en l'Entrada Cristiana de 2011 i el ballet Òpera repetiria en la capitania cristiana 2016 de la filà Mozàrabes. Altres ballarines no professionals com Estrella Vilanova, Vanessa Pastor, Dori Lloret, Marina Espí, Lucía Alòs o Mónica Talens també han aportat el seu granet d'arena al creixement dels ballets a les Entrades d'Alcoi.

Virginia Bolufer també va tindre anys de molta faena i protagonisme a la dècada dels 2000. Es va especialitzar en ballets africans com a les capitanies mores de 2001 o 2005. En 2006 i 2007 va participar en els 4 càrrecs de les filaes Cruzados i Ligeros, destacant la inoblidable palmera de la capitania mora 2007. A més a més va fer tàndem amb el grup de xirimiters "Castell Vermell d'Ibi" i Bene Ripoll li dedicava moltes obres musicals per a ballet. Per exemple ""L'espentall", "Pere l'ermità", "El trot", "Saladí exultant", "Miratge", "Zalaza" o "Xac". Aquesta va sonar com a part de "Cruïlla de cors" al ballet de Virginia Bolufer que es narrava a la capitania mora 2008 de la filà Mudéjares. Els Palominos també van posar de moda els ballets infantils que durant uns anys van ser molt recurrents.

La filà Andaluces havia confiat totes les seues coreografies a Virginia Bolufer desde 1995, però en 2009 també va recurrir a Maria José Albors. El seu grup amateur era més barat i degut a la crisi econòmica va tindre uns anys de gran activitat a les Festes d'Alcoi. Maria José Albors va començar en la capitania mora 2006 de la filà Cordoneros. Sembla que arrancar amb pluja li va donar sort i va seguir la seua carrera amb les filaes Aragonesos, Realistes i Cides. En 2012 Maria José Albors li va passar el testimoni a Rafa Felipe, qui va introduir passos de ball modern i hip-hop.  Així va ser al ballet de rates penades del capità cristià 2013 de la filà Maseros. Als anys següents Rafa Felipe es va guanyar el seu lloc fixe als boatos gràcies al seu esforç i la confiança de les filaes Gusmans, Miqueros, Almogàvars, Navarros i Muntanyesos. En aquesta dècada altre xic ha entrat al joc: Gabi Amador amb 2 coreografies molt novedoses per a la filà Alcodianos en 2023 i 2024.

Desde 2009 Ana Botella ha anat incorporant nous elements als seus ballets. Un dels més espectaculars és el de les ballarines sobre carrossa. Aquesta faceta es va iniciar en la capitania cristiana de la filà Aragonesos i va seguir amb l'alferecia cristiana de la filà Asturianos. Però el seu moment de màxima exposició seria el 2012. Amb la capitania mora de la filà Berberiscos Ana Botella va traure un impactant surtidor d'aigua i en eixa línia de maquillatge corporal i adorns a les mans va seguir amb el ballet de les estreles de l'alferecia mora 2013 de la filà Llana. Els ballets dels càrrecs de la filà Vascos en 2014 i 2015 també van tindre una part dedicada a les carrosses, cada volta més arriscades. I les idees no se li van acabar a Ana Botella i al llarg de la dècada de 2010 va fer moltes més coreografies per a les filaes Mozàrabes, Xanos, Almogàvars, Tomasines i Magenta. Les seues xiquetes van abandonar el ballet infantil que s'havia fet conegut i desprès de la pandèmia han seguit tenint èxits amb les filaes Cordoneros, Cruzados, Mudéjares i Aragonesos.

Ana Calvo li va donar el relleu a Jenni Ramírez en 2010. La polifacètica alcoyana té en les seues mans el fantàstic grup de ball "Gawazi" que ha aportat aire fresc a les coreografies festeres. Entre els millors ballets de Gawazi està el de les ones del mar a la capitania mora 2013 de la filà Benimerines, els falcons de la capitania mora 2014 de la filà Llana, el teler de la capitania cristiana 2016 de la filà Mozàrabes o la construcció de la catedral a la capitania cristiana 2023 de la filà Cruzados. Inma Cortés també és ja una veterana i li ha cedit el seu treball a la seua filla Sandra Ardaitz. Inma Cortés va estar molt activa en la seua segona etapa, de 1999 a 2009. A partir de 2014 i sobretot desprès de la pandèmia Sandra Ardaitz ha desenvolupat una nova visió dels ballets. Les decoracions externes al cos de les ballarines és una de les característiques de l'actual ballet d'Inma Cortés. Panderetes il·luminades, ventalls, ales, tambors o les rates penades d'aquest 2024 són alguns exemples.

Sols queda agrair a Inma Cortés, Ana Calvo, Virginia Bolufer, Carmina Nadal, Ana Botella, Rafa Felipe, Elena Tudela, Òpera, Masters, Alicia Montava, Gabi Amador, Maria José Albors i Gawazi per tants anys de dedicació i orgull artístic. Reivindicant el seu paper significatiu i rellevant que ha influït notablement en la percepció que es té de les Entrades d'Alcoi. I també felicitar a les més veteranes com Mari Francis Richart que fa 50 anys va obrir camí, sense saber la influència que dècades més tard tindrien els ballets a les Festes de Moros i Cristians. Al blog hem dedicat escrits extensos per a cada acadèmia de dansa d'Alcoi i es poden veure amb moltes fotografies a l'apartat ""Ballets Festers". L'últim apunt d'aquest resum de la història dels ballets és un recordatori per a que les coreògrafes i dissenyadors no convertisquen els seus muntatges en una extensió de les "Carnestoltes". Les tendències actuals van dirigides a un allunyament del classicisme alcoyà i no es pot deixar perdre la idiosincràsia dels últims 30 anys, ni el rigor històric que tanta aclamació ha rebut Alcoi sempre.

jueves, 21 de noviembre de 2024

FRANCISCO CARCHANO DIRIGIRÀ L'HIMNE I XIMO CANET PINTARÀ EL CARTELL 2025

Una volta més, al transcurs del Mig Any 2024, es van desvetllar els noms dels dos protagonistes de les Festes d'Alcoi 2025. I una volta més les expectatives no van acabar de complir-se i dos homes poc coneguts han sigut els escollits. El regidor de Tradicions va nombrar a Francisco Carchano com a director de l'Himne de Festes i a Ximo Canet com a pintor del Cartell de Festes 2025. Segons el socialista Jordi Martínez "Tant Ximo Canet com Francisco Carchano són dos alcoians amb una llarga trajectòria professional, i aquest nomenament és un acte de reconeixement de la seua ciutat. Als dos els ha fet molta il·lusió. Estic segur que amb Ximo Canet tindrem un cartell de gran qualitat i que totes les bandes i el món de la música s'alegraran perquè el director de l'himne siga aquest compositor veterà”. Amb 89 anys dirigirà l'Himne de Festes el divendres 2 de maig de 2025, sent un dels més majors en tindre aquesta responsabilitat musical.

FRANCISCO CARCHANO MOLTÓ: Va nàixer a Alcoi el 4 de març de 1936. Entra a formar part de la banda Unió Musical d'Alcoi de la qual és nomenat subdirector. Realitza estudis superiors a València i Alacant i és especialista en cursos de direcció de música contemporània i anàlisi musical. Amb posterioritat també forma part de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi com a instrumentista de baix. En aquesta última banda també va ser nomenat subdirector. Ha dirigit les bandes d'Alcoleja, Gorga, Benilloba, Penàguila i la Unió Musical del Serpis d'Alcoi. Cal destacar la seua relació amb Torrevella, on dirigeix la banda Unió Musical Torrevejense i és creador del Conservatori de música d'eixa ciutat. En el seu haver té un repertori tant d'obres simfòniques com música festera. La més important és "Ramón Petit" dedicada al capità cristià 1993 de les Festes d'Ibi. Però també és la marxa cristiana de referència de la filà Tomasines d'Alcoi.

XIMO CANET SANZ: Nascut a Alcoi en 1967, serà el primer en ser protagonista dels Moros i Cristians d'Alcoi. El dia 1 d'abril vorà com es descorre la cortina en la façana de l'Ajuntament per a descobrir la imatge que representarà la Festa. Format en  la EASD Alcoi, València i Barcelona, és un artista autodidacta polifacètic i multidisciplinari. Treballa diversos procediments pictòrics i es considera pintor matèric amb un estil d'abstracció figurativa. Treballa moltes voltes la pintura al tremp amb pigments naturals, de vegades buscant com incorporar el sentit de l'olfacte a la seua obra. També ha realitzat monotips amb la tècnica del jaspiat a l'oli sobre diversos suports. Tal volta l'obra incloga detalls de les filaes de càrrec de 2025: Aragonesos, Abencerrajes, Andaluces, Marrakesch i Miqueros. 

A més a més a les últimes setmanes també s'han celebrat els concursos de Sargento Major i Sergentet Infantil del bàndol moro. Mauro Camáñez Català, de la filà Judíos, va ser elegit el 14 de setembre de 2024 com a Sargento Major Moro d'Alcoi dels pròxims 4 anys. Era el candidat preferit desprès de presentar-se en varies ocasions. Per fi va obtindre el resultat de no rendir-se i l'experiència va fer que fora el més votat pel jurat. Hi havia 14 candidats i això va fer que el concurs s'allargara durant 4 hores. Això va preocupar al nou president de l'Associació de Sant Jordi, Paco García Carrillo, ja que la durada era excessiva i es necessitaven canvis. Els aspirants que van passar a la segona ronda van ser Gemma Carbonell, Nicolás Pérez, Rubén Català, Antonio Mora, Xavier Ferrándiz, Diego Ortiz i el ja nou Sargento, Mauro Camáñez. Cada un va participar amb el pasdoble que ells mateix han triat, destacant a Carlos Díaz que va quedar segons i substituiria al fester de la filà Judíos en cas d'accident. Mauro Camáñez s'estrenarà en la Glòria Major del diumenge de Resurrecció: 20 d'abril de 2025. Curiosament fa 25 anys el seu pare va ser l'alférez moro 2000 de la filà Judíos i Mauro va ser el rodella en unes Entrades que també es van celebrar a principis del mes de maig.

El dissabte 14 de novembre va ser el torn del concurs de xiquets i xiquetes. Hi havia 4 candidats a Sergentet Moro per a la Glòria Infantil del 27 d'abril de 2025. Dos eren de la filà Berberiscos, però finalment va guanyar una xiqueta de la filà Realistes. La jove festera Valeria Abad Botí és la nova Sergenteta Infantil Mora després de guanyar a la seu social del Sant Jordiet 2025. El miquero Martín Bellver va fer d'amfitrió donant l'enhorabona a Nicolás Agulló per quedar segon i a Valeria Abad. La jove succeeix d'aquesta manera Aitana Cantó i a Abril Albero, per la qual cosa ja són tres les xiquetes que han ostentat de forma consecutiva el càrrec de Sergenteta Infantil Mora. A més compartirà càrrec amb Ona Santonja, Sergenteta Infantil Cristiana. Valeria Abad té 9 anys i va al col·legi Santa Ana, sent filla i néta de festers de la filà Realistes. La composició obligada va ser 'Aitana' de Tomás Olcina, i a la segona ronda es va interpretar 'Tayo' de Francisco Esteve, 'Remigiet' de Julio Laporta Hellín i 'El k'sar El Yedid', de Camilo Pérez Monllor, que va ser el pasdoble amb el que va desfilar la guanyadora. Tots els temes van ser interpretats per l'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi.

jueves, 14 de noviembre de 2024

LES FESTES D'ALCOI 2025 SERAN EL 3-4-5 DE MAIG

 Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2025 se celebraran finalment al maig, tal com va proposar l'Associació de Sant Jordi en l'Assemblea General que la institució va celebrar abans de la festivitat del Corpus Christi. El motiu de desplaçar la Trilogia Festera Alcoyana al 3, 4 i 5 de maig és culpa de la tardia Setmana Santa. La Glòria eixirà al carrer el 20 d'abril per ser Diumenge de Resurrecció i per tant no dona temps a programar tots els actes previs en dos jornades. El 27 d'abril es celebrarà l'estimada Glòria Infantil on xiquets i xiquetes agafaran el relleu com a protagonistes.

Els festius locals serà en el dissabte 3 de maig, coincidint amb el Dia de les Entrades, i el dilluns 5 de maig que seran el Dia del Alardo. Queda per resoldre si el 23 d'abril serà festiu o no ja que l'Associació de Sant Jordi va demanar en el seu moment a l'Ajuntament que instara a la Generalitat Valenciana a aprovar la possibilitat d'adaptar un festiu autonòmic a les circumstàncies de la ciutat. Aquesta petició va ser portada al ple en forma de moció i va tirar avant sense comptar amb el suport dels partits de l'oposició. “El Consell Econòmic i Social ha ratificat les dates que ha marcat l’Associació de Sant Jordi, que ha sigut present en aquest Consell. Apostem pel diàleg i consens entre la Institució i l'Ajuntament" va dir el regidor de Festes, el socialista Jordi Martínez. Desde 2013 el govern local aposta per les Festes de Sant Jordi en cap de setmana, i les polèmiques del passat han quedat enrere. No obstant, si es demana que el 23 d'abril es celebra alguna commemoració civil, religiosa, cívica i festiva per a recordar al patró d'Alcoi i contentar als més conservadors.

El divendres 2 de maig el paper principal ja no serà dels Sargentos i Sergentets, sinó del director de l'Himne de Festes. Francisco Carchano és conegut per les seues marxes cristianes, però passarà a la història com qui dirigeix a les bandes en el dia dels músics. Desprès de l'interpretació de "El Sig" de Gonzalo Barrachina es faran les últimes Entraetes. Quan encara siga de nit arrancara els primers pasdobles en la Primera Diana.

El dissabte 3 de maig la matinera Diana donarà pas a l'Entrada Cristiana. A les 10:30 arrancarà el capità cristià de la filà Aragonesos: Salvador Albero Gonzàlez. El següent punt d'atenció serà l'esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes i per a tancar la desfilada estarà l'alférez cristià de la filà Andaluces: José Cortés Blasco. Esperem que la pluja no afecte als boatos com en anteriors càrrecs contrabandistes. Els dos boatos cristianes estaran dissenyats per César Vilaplana.

La vesprada pot ser lluminosa o nuvolada, però està clar que qui més brillarà serà Indalecio Carbonell Pastor. El capità moro de la filà Abencerrajes deixarà pas al Sant Jordiet de la filà Miqueros: Martín Bellver Sevila. El xiquet viu a València i segur tindrà algun record per als afectats pel desastre de la Dana a l'Horta Sud. L'esquadra d'enmig de la filà Xanos i l'alférez moro de la filà Marrakesch seran altres moments esperats de l'Entrada Mora. Ana Gisbert Mira-Perceval es convertirà en la primera dona en desempenyar un càrrec fester principal a Alcoi. Juan Climent s'encarrega dels trages de l'alferecia mora, mentre que Santi Carbonell es despedirà del disseny fester amb la capitania mora abencerraje. 

El diumenge 3 de maig serà el dia central de les Festes de Moros i Cristians. Els catòlics tenen una cita en la Missa Major i la Processó General. Però és en la matutina Processó de la Relíquia on es pot contemplar per primera volta el trage romà del Sant Jordiet, com també al detall la de la resta de càrrecs, favorites, cavallers i dames. A part dels dinars de les filaes, l'ambient festiu dels passacarrers farà viure l'alegria a l'aire lliure. Esperem que el fet de que en maig la primavera està més avançada permitisca unes bones temperatures. Al 2024 va fer molt de fred i actes com la Segona Diana o la Retreta es celebraren en condicions gèlides. 

L'estafeta, les ambaixades i l'Alardo centraran una jornada sorollosa i amb molt de fum. Serà el dilluns 4 de maig, conegut com el dia dels Trons. La culminació del dia i de les Festes de Moros i Cristians serà l'acte de l'Aparició de Sant Jordi desde les almenes del Castell de Festes. Fa 30 anys va ser un xiquet miquero qui va tirar les fletxes damunt d'un cavall blanc. Esperem que Martín Bellver tinga més sort que en 1995 i no ploga.

jueves, 7 de noviembre de 2024

CATÀSTROFE DANA A VALÈNCIA

El 29 d'octubre de 2024 quedarà marcat com un dia negre en la història d'Espanya i València. Les pluges torrencials que van descarregar a l'Horta Sud aquell dimarts nefast han provocat una desgràcia horrible. Dies abans l'Agència Estatal de Meteorologia ( AEMET ) va advertir de l'arribada d'una DANA. En concret, va activar els avisos per pluges, tempestes i vent en gairebé tot el vessant mediterrani. Però les autoritats del govern autonòmic de Carlos Mazón no van fer massa cas. Dimarts, passades les 7:30 del matí, AEMET va canviar les alertes, d'estar en taronja, va passar a roig, però el PP no ho va considerar perillós. Hi havia que tindre precaució a la zona de Catadau on rius, rambles i barrancs estaven creixent. El riu Marbre es va desbordar a la Plana d'Utiel i ja es sabia que de cara a la nit la desgràcia arribaria als pobles costers. El fort temporal va provocar que el barranc del Poyo es desbordés a Xiva i posteriorment arrasés també amb els municipis de Torrent, Picanya, Paiporta, Benetússer, Sedaví, Massanassa i Catarroja. Al vídeo, sota aquestes línies podem veure la força amb què l'aigua va arrossegar tot el que tenia al seu camí. Com a conseqüència, els carrers es van col·lapsar pels cotxes, el fang, les escombraries, els fanals, els ponts arrencats per la força de l'aigua, els mobles i objectes de baixos inundats. Milers de persones van quedar atrapades a la carretera V30 i a centres comercials amb incertesa i por per la resta dels seus familiars. Durant aquella vesprada les xarxes socials es van convertir en el refugi i l'altaveu de molta gent atrapada per demanar auxili. No va ser fins a les 20:00 d'aquell dia quan la població va rebre l'alerta telefònica perquè no eixiren de casa pel fort temporal. Tot i això, els mateixos veïns ja podien veure el panorama amb els seus propis ulls i molts cotxes ja estaven bloquejats per l'aigua a la carretera.

Va ser el dimecres 30, quan la llum del dia va deixar veure les innombrables destrosses i pèrdues que ara tocava recompondre. Això a nivell material, a l'altra cara de la moneda trobem la desesperació per trobar familiars i amics en parador desconegut. Milers de persones desaparegudes i una llista de morts que anava augmentant durant les hores. Veïns d'altres pobles es van bolcar amb aquest desastre i es van acostar a les zones més afectades per donar-los aliments bàsics, mantes, aigua... a més de portar tota mena de material per ajudar a desfer-se del fang i apartar els objectes que hi havia als carrers i les obstaculitzava. De fet, encara avui dia hi ha hagut molts punts en situacions extremes que necessiten desesperadament més recursos. Tot i les ajudes, que han anat arribant amb comptagotes, la ràbia dels veïns ha anat en augment passats els dies a causa del sentiment d'abandonament per part de les administracions i del govern del PP. A això li sumen la seua incredulitat en veure com les alertes pel temporal van arribar tan tard, la desolació per quedar-se sense res i estar exhausts per la lentitud amb què tot avança.  moltes les associacions que han recaptat fons, aliments, aigua, productes de neteja, etc. per enviar-los a València. Paral·lelament a la falta de prevenció i ajuda dels polítics de dretes, centenars de voluntaris presten la seua ajuda i, encara que sempre és ben rebuda, encara cal molta més. Tot i el bonic gest de voler cooperar, les autoritats sanitàries insisteixen en la importància d'autoprotegir-se correctament per evitar encomanar-se per l'alta exposició d'aigües contaminades , cases florides als habitatges i el risc d'intoxicar-se amb monòxid de carboni.

El canvi climàtics fa que cada volta hi haja més temporals de gota freda i Danes que deixen grans quantitats de pluja en poques hores. En una hora Turís va registrar 184,6 l/m2, que és el valor màxim històric registrat a Espanya, davant dels 159,2 l/m2 acumulats a Vinaròs (Castelló) el 19 d'octubre del 2018. En 24 hores el 29 d'octubre l'estació meteorològica va recollir 771,8 litres per metre quadrat i la precipitació màxima en deu minuts va ser de 42 litres per metre quadrat, segons l'autoritat meteorològica. Els primers dies Carlos Mazóns va admetre que hi havia cossos sense vida, però va rebutjar la col·laboració de França, Marroc, Turquia, Portugal i Itàlia i moltes comunitats autònomes. No volia crear el caos, mentre el seu comité d'expert anunciava la gravetat de la situació. Els països del nord d'Europa no van oferir solidaritat i els més humanitaris van ser els propis veïns i persones que vivien prop de València. A les nits posteriors van començar els saqueigs i els afectats agafaven menjar de supermercats on tot havia quedat en mal estat. Però els policies, enmig d'un desastre natural, no llevaven fang dels carrers sinó que multaven a qui anava descalç i havia robat unes sabates de centres comercials. Mercadona va enviar a repartir camions enmig de les inundacions i moltes empreses són responsables de la mort dels treballadors i treballadores al no permetre'ls anar a casa abans de que el temporal empitjorara. Els polígons industrials i els garatges han sigut zones crítiques on s'ha trobat molts cadàvers ofegats.

Als pobles d'Algemesí, Picanya, Paiporta, Benetússer, Sedaví, Albal, Massanassa i Catarroja no hi havia ni aigua potable i les ajudes professionals no arribaven. Els alcaldes denunciaven per À Punt la falta de recursos humans i que es sentien abandonats. Hi havia moltíssimes famílies atrapades i sense res de menjar, així que els voluntaris feien el que podien davant de tantes necessitats i la incompetència del govern del PP. Tocava netejar el fang i els carrers bruts amb les pròpies mans perquè "sols el poble salva al poble" i amb pales i botes es van posar a netejar. Ni a la Riuada de 1957 ni a la "Pantanà de Tous" de 1982 una gota freda havia deixat tantes víctimes mortals. Les vies del tren estaven destrossades i es tardarà mesos en tornar a la normalitat i que les vies de comunicació i el metro tornen a estar en funcionament. Hi havia centenars de cotxes i persones i animals arraconats i estampats als carrers d'Algemesí, Aldaia, Alaquàs, Picanya, Paiporta, Sedaví, Benetússer, Alfafar, Massanasa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Lloc Nou de la Corona. Per a més decepció, Carlos Mazón va enviar a voluntaris desorganitzats en autobusos a buidar el centre comercial Bonaire mentre els carrers del poble seguien desamparats i en pèssimes condicions fins hi tot per a moure's a peu.

Es necessiten mascaretes, guants i botes per a evitar infeccions i agafar enfermetats ja que el fang i l'aigua estancada transmet malalties i hi ha cadàvers en descomposició. Al mobilitzar-se els punts de recol·lecta per a ajudar i portar materials estan en diferents municipis, fins hi tot de la província d'Alacant, Castelló i la resta d'Espanya. A València, la Federació d'Associacions Veïnals de València, en coordinació amb les administracions municipals i autonòmica, ha establert cinc punts de recollida de subministraments per canalitzar l'ajuda solidària i evitar que es vagi directament als llocs afectats. Demanen que s'emporti únicament aigua, llet, embotits, pa, pa de motlle, llaunes de tonyina, articles de neteja personal domèstica, bolquers i compreses, ja que no s'admetrà roba ni mantes per indicació expressa de les organitzacions oficials. A Benetússer, l'ajuntament ha habilitat al CEIP Blasco Ibáñez un punt d'Emergències per atendre les víctimes i coordinar la recerca dels desapareguts. En aquest mateix centre s'ha habilitat un punt de recollida en què el consistori està recollint roba, menjar i mantes per oferir als damnificats al municipi. A Algemesí, l'ajuntament prepara un dispositiu especial per repartir menjar i materials de primera necessitat als veïns i veïnes afectats pel desbordament del riu Magre. L'alcalde ha demanat col·laboració als veïns per al repartiment. Les persones interessades poden acudir al Casal de Festes de la localitat per organitzar els treballs. Per part seva, a Albal, l'ajuntament ha sol·licitat la col·laboració ciutadana per facilitar l'arribada de medicaments vitalment necessaris per a la residència de gent gran, que ha quedat desproveïda d'alguns fàrmacs després del temporal. El consistori ha compartit a través de les xarxes socials un llistat de medicaments bàsics que calen per garantir la salut dels usuaris en aquest centre d'atenció.

En aquest ambient de crispació i enfadats, vam arribar al passat diumenge 3 de novembre. Els reis Borbons, Felip VI i Letizia van anar a Paiporta, la que és considerada la "zona zero" de la catàstrofe. El poble els va rebre amb una gran indignació, llançant-los fang i insultant-los. Tot i això, visiblement emocionats, els Reis van voler tractar de parlar amb els veïns sense barreres pel mig. El president del Govern, Pedro Sánchez, va haver de ser evacuat en témer per la seva integritat física, encara que al govern nacional encara no se li havia donat permís desde la Generalitat Valenciana per a actuar. Les crítiques més fortes per part dels veïns anaven cap a Carlos Mazón i el seu govern negligent. Per a contraatacar, grups neonazis van començar a arribar als pobles de les comarques afectades per a aprofitar la tensió i acusar als socialistes de decisions que estaven en mans del poder autonòmic. El president Pedró Sánchez ha presentat un pla de xoc de 10.600 milions d'euros. Es tracta de la primera fase d'un pla estructurat en tres etapes, que cobreix un total de 75 municipis, la majoria valencians. El dirigent del PSOE ha dit “Queden desapareguts per localitzar, habitatges i negocis destruïts, sepultats sota el fang i molta gent que pateix mancances severes. Hem de continuar treballant”, ha assenyalat. Hi ha una manifestació en contra dels polítics per al dissabte 9 de novembre a les 6 de la vesprada davant de l'Ajuntament de València, Alacant i Castelló.

"Només el poble salva el poble" és el lema que s'ha estès al voltant de les xarxes socials. Tot i així, València clama perquè l'ajuda professional al nivell que calgui arribi d'una vegada per poder desenrunar i continuar avançant fins a aconseguir veure la llum al final d'aquest túnel. El balanç provisional de víctimes mortals es manté a València en 211 persones, mentre que la xifra oficial de persones de desapareguts és de 93, segons les denúncies presentades per familiars a les oficines. En molts pobles s'han organitzat enviaments de provisions per als llocs afectats. Tota una demostració benèfica dels valencians units davant una causa injusta per la que es demanaran responsabilitats polítiques quan passe el dol. Encara queden mesos de treball i reconstrucció, però tots estem recolzant al poble.

viernes, 1 de noviembre de 2024

FIRA DE COCENTAINA

Els dies 1, 2 i 3 de novembre són molt importants per a Cocentaina, però fins hi tot per a tot el país. La Fira de Tots Sants és un esdeveniment multitudinari i d'Interès Turístic Internacional que uneix a tots els contestans i contestanes. La Fira de la capital de la comarca del Comtat és famosa desde fa segles, ja que va ser a l'Edat Mitjana quan es va promoure la Fira. És una de les Fires més antigues, remuntant el seu origen a l'any 1346. El rei Pere IV "El Ceremoniós" de la Corona d'Aragó va otorgar el permís d'organitzar una Fira al Conde de Cocentaina: Roger de Llúria. El privilegi es va redactar de tal forma que quedava estipulat que anualment es faria una Fira de 15 dies de duració, començant en Sant Miquel. Més avant es va traslladar la data al festiu de Tots Sants i amb el pas del segle s'ha anat acurtant les jornades. Actualment sol durar entre 3 i 5 dies per a que coincidisca en cap de setmana per raons comercials. L'excepció va ser en 2021, quan degut a la pandèmia del Covid-19, la Fira es va celebrar separada en 2 caps de setmana distints i amb temàtiques separades.


Els socarrats en els dies previs de muntatge ja van dient aquelles frases populars com "Que vas a firar-te?" o "Fa oloreta a Fira", perquè els 5 sentits embarguen els carrers de Cocentaina. El gust amb el sabor dels menjars típics i la varietat de dolços i torrons, la vista amb els nombrosos escaparates i llocs de venta, l'oïda amb la música dels frenètics espectacles de carrer, el tacte al poder tocar infinitat de productes locals i exòtics i l'olfacte amb totes les sensacions que es respiren en l'ambient de carrer. Mig milió de visitants poden comprovar cada any la fantasia i felicitat de la Fira de Tots Sants i això repercuteix positivament en l'economia local. És la gran data al calendari de la tardor i això fa que la pluja preocupe a les comissions i promotors. Tot indica que en 2024 es viuran uns dies de Fira passats per aigua com al 2012, 2011, 2006 o 2002.

La tradició de la Fira ha passat de generació en generació desde l'època dels gremis. Segles més tard la Fira agrícola i de cavalls i burrets va saber adaptar-se als temps i va incloure maquinària del camp. I quan el turisme li menjava terreny a l'agricultura es van afegir les atraccions. Ja a finals del segle XX va arribar altra revolució: El Mercat Medieval. En la històrica Fira de 1996 commemorant el 650 aniversari es va incorporar el primer "Zoc àrab" de les Fires d'Espanya. Una idea innovadora i tan original com els Mercats Medievals que es van exportar a infinitat de poblacions. L'evolució de la Fira ha fet que l'Ajuntament incorpore novetats, obrint-se al sector tecnològic i de l'oci a l'aire lliure. Una celebració massiva que mira al futur sense renunciar al seu passat.

El Cartell de la Fira 2024 l'ha guanyat per concurs Leo Ferre. El dia 1 de novembre a les 10 del matí llegirà el "Privilegi del rei Pere IV" el compositor Ignacio García Vidal. Cada edició un personatge rellevant del poble té aquest honor, però s'ha perdut la representació treatral de l'Auca de la Fira. Desprès de que les autoritats polítiques es reunisquen al Palau aniran al tradicional "Esmorzar de Fira" que preparen les ames de casa prop del Llavador i la Biblioteca. El Porrat Valencià també s'ubica prop del Pla la Font i es busca que siga una Fira accessible per a tots i més inclusiva i entretinguda.

La Fira arranca del parc de Paquito el Xocolatero i la rotonda del Cavallet, símbol per excel·lència de la Fira de Cocentaina. Però és al voltant del Palau Comtal d'on naixen els sectors incomptables de la Fira. Els artefactes d'agricultura, els vehicles, tractors i automòvils estan aparcats en exposició al Passeig del Comtat, on també hi ha casetes on es venen productes moderns i per a la vida quotidiana. A l'Avinguda País Valencià les marques de cotxe venen els seus vehicles estrela. Hi ha una zona dedicada a les noves tecnologies i altra a l'ecologia i sostenibilitat amb energies alternatives. També moltes exposicions de temàtica variada al Palau, el Museu Arqueològic i la Casa del Fester. Una de les exposicions més promocionades de 2024 és la de pintura religiosa d'Aurelio Savall a l'Església de Santa Maria.

Als stands turístics els municipis valencians es promocionen, centrant-se en la natura i les tradicions. La zona Gourmet presumeix de tindre moltes "foodtracks" i llocs de venta de licors i menjars de tot tipus. La gastronomia és un pilar fonamental de les tradicions fireres i hi ha apartats de cuixots, embotits, dolços d'hivern, fruïts secs i més. La Fira ramadera s'ubica al Pla de la Font, on hi ha burrets i compra de cavalls i perviuen costums dels llauradors i l'ús de ferramentes antigues o els icònics gaiatos. També hi ha actuacions de danses tradicionals, cant d'albades, música de xirimiters i l'actuació de Pep Jimeno el Botifarra. Les partides de raspall atrauen a molts amants d'aquest esport valencià de pilota.

En l'espai "Fira i Festa" del pàrking de Carrefour actuaran en concert Henry Méndez i el grup murer "Cactus". L'espai "De Sol a Sol" també tindrà música en directe durant tots els matins i vesprades de Fira. Està prop del Patronat, on hi ha una exposició de bonsais. Les associacions del poble i les tendes de comerç local es bolquen en fer més rica i participativa la Fira de Fires. Les atraccions estan al Recinte Firal i prop del Centre Cultural el Teular, on fa olor de cotonpel de sucre. Als xiquets i adolescents els agrada molt pujar a la noria, el tren de la bruixa, scalèxtric, els cotxes de xoque, el "Saltamontes", el "Dragón", el castell del terror, el simulador, el "Take Off", el "Barco Vikingo", "la olla caxonda", el Circus, o "els Toritos". La zona amb més diversió i llums de tota la Fira, junt a la zona dels joguets i venta ambulant que també atrau als més joves.

Al Zoc Àrab es poden tastar dolços tradicionals de dàtil, té i pastes marroquís, olorar encens i sabons, acariciar camells i cetreria i descansar en jaimes i tendetes d'estores. Està ubicat als carrers estrets del Raval, antic barri musulmà de Cocentaina i on hi havia una mesquita. També hi ha uns carrers reservats per a la religió dels Judíos i les seues expressions culturals i històriques. El Mercat Medieval és una de les zones preferides de la gent i està situat al llarg de tot el casc antic. Al barri de la Vila, al Pla, l'Ajuntament i la plaça de l'Església de Santa Maria hi ha molta diversitat de paraetes ambientades en l'Edat Mitjana i decorades com si es tractara d'un regne cristià del segle XII. La Plaça del Mercat té llocs per a menjar com si estagueren en una taberna medieval. Els artesans van vestits com a autèntics pobladors d'una vil·la o els assistents a un torneig cortesà. 

En 2024 la regidora de Turisme, Marcela Richart, ho té tot preparat per a que 500000 persones arriben a Cocentaina per a meravellar-se amb els stands i possibilitats de la millor Fira de totes. L'algaravia i les aglomeracions als carrers principals no són un obstacle per a disfrutar de cada moment i fixar-se en les detalls d'allò que es ven. Com a espectacle de cloenda, la vesprada del diumenge 3 de novembre els Dimonis Rafolins de l'Alqueria d'Asnar organitzaran un Correfocs desde el Convent cap al Passeig i la rotonda del Cavallet. El Certamen Coral tancarà els actes de la Fira de Cocentaina 2024, tot un referent en molts àmbits. I com se sol dir: "A la Fira no vages si no tens diners, que veuràs moltes coses i no compraràs res".

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites

483943