La filà Miqueros té un disseny oficial que ha sobreviscut al pas del temps. L'únic canvi notable va ser aquell pas de la seda a la llana. La filà Miqueros ha sigut fidel al boceto original de Camilo Llàcer. La manta groga ja apareixia en un quadre anònim on es veu un miquero amb trabuc. L'arma actual és una llança, però s'ha respectat la idiosincràcia de la filà. L'estil turc correspon a la imatge que els alcoyans tenien al segle XIX dels musulmans. Per això el bombatxo verd arriba fins als peus i té unes discretes ratlles negres. La influència otomana també es nota al turbant, anomenat carinyosament com "el formatget". Es composa d'un madronyo groc i unes ratlles de color blanc i morat. La faixa és blanca amb ratlles roges i la camisa blava. El xaleco és roig amb senzills brodats i sols flors a la part de darrere. Un dels seus detalls notables és el pa en forma de sargantana que porten a l'esquena tots els esquadrers a l'Entrada Mora. La sargantana s'ha convertit en el símbol distintiu de la filà Miqueros i té el seu espai en l'escut i banderí.
Hi ha una escultura de 1811 d'un Sant Jordi Matamoros que té als peus del cavall uns musulmans amb el trage miquero. Es tracta d'una figura eqüestre del moliner alcoyà Miguel Gironés i es va esculpir per a ser portada per membres de la filà Llana en les Festes d'Alcoi de 1811. Al veure que als peus del Sant Jordi hi havia festers miqueros es va marcar com a data més antiga de la filà l'any 1811. En 1863 la filà Miqueros tenia 16 festers i en 2019 en són 182. També hi ha 108 festers infantils, lo qual converteix a la filà Miqueros en una molt nombrosa. Per ara no tenen festeres de ple dret, però si moltes acompanyants femenines que llueixen un disseny d'Alejandro Soler. El carisma d'aquesta veterana filà va unida a l'obra musical de Rafael Giner Estruch "El moro del Sinc". La banda de música Societat Musical Nova d'Alcoi interpreta aquesta marxa mora en l'arrancà i tot el recorregut de l'Entrada Mora.
Els primers càrrecs datats de la filà Miqueros són de 1858 i 1859, i també van desempenyar l'alférez i capità moro 1867 i 1868 respectivament. El primer tro de la filà, José Julià Espí, va acceptar el càrrec d'alférez moro en 1894 i va repetir en 1895 com a capità moro. A partir d'aquell any es té constància de molts càrrecs miqueros. En 1902 l'alférez moro va ser Eugenio Peidro Fuertes. Per estar de dol, Eugenio Peidro va renunciar a ser capità moro 1903 i va ser substituït pel fester Francisco Vilaplana Olcina. Aquell any 1903 el capità moro va ser totalment eclipsat per l'alférez moro de la filà Xanos. Antonio Espinós va ser el primer càrrec en portar un trage completament distint al de la filà. El bohemi "Toni el rei" va passar a la història de les Festes de Moros i Cristians. No obstant, la filà Miqueros no va perdre la seua dignitat a pesar del protagonisme de Toni el rei.
En 1914 l'alférez moro va ser Miguel Moltó Abad que era conegut per la seua frondosa barba. Al boato va sorprendre l'ambient exòtic dels moros pintats de negres i també la inclusió de gossos de caça com a atractiu del seguici. A l'alferecia mora 1914 es va estrenar la peça musical "El Miquero" de Julio Laporta. A l'any següent el mateix fester va ser el capità moro 1915, al qual li va ploure. Miguel Moltó va complir econòmicament amb els seus càrrecs, però en 1916 la filà Miqueros va travessar un moment molt complicat. La falta de festers feia pensar en la dissolució de la filà Miqueros. En la nit de l'olla de 1916 la filà no havia trobat la solució per a salvar l'ordre d'antiguitat i no desaparèixer. Per a evitar una sanció per no assistir a un acte oficial, dos festers es van presentar en la Primera Diana. Els senyors Mota i Bañón es van comprometre a desfilar i com a recompensa se'ls va concedir durant anys el privilegi d'arrancar la Diana. Però la filà continuava en perill d'extinció i van decidir abandonar la seu social al "Bar Facundo". Es van instal·lar en un pis on es reunia la Societat el Iris i Roque Espí es convertiria en el cap visible de la filà Miqueros. Gràcies a la constant tasca de Roque Espí Picher la filà Miqueros va començar el seu camí ascendent en el panorama fester.
Als anys 20 la situació econòmica de la filà Miqueros va millorar i es feien visites solidàries a la presó. Els festers demostraven la seua caritat regalant els pans en forma de sargantana a aquells apressats en Alcoi. Els donatius també eren diners, menjar i tabac, així com també la consolació espiritual que sentien els apressats al veure una part de Nostra Festa en moments en que no tenien llibertat. El pa que la filà Miqueros entregava als apressats estava fet de blat i en època de penúries aquest pa era tot un luxe. En 1926 i 1927 els càrrecs d'alférez i capità van ser desempenyats per Federico Espí Botí. Les primeres esquadres de negres de la filà Miqueros van ser molt similars, una decisió del primer tro Juan Julià Vilaplana per a ahorrar diners.
Durant els anys de la Segona República Espanyola la filà Miqueros no va ser massa protagonista i fins hi tot es va revoltar contra l'Ajuntament per l'ambient anticlerical. La filà Miqueros era partidària d'una tradició amb sentiment religiós, devoció a Sant Jordi i processons. Desprès de la Guerra Civil la filà va tornar a les Festes d'Alcoi i els seus membre també van patir la fam i la crisi que va portar l'alçament militar del dictador Francisco Franco. Crescencio Abad era una assalariat que treballava en la fàbrica de borra de Roque Espí. Al ser fester de la filà Miqueros va ser elegit alférez moro 1947. No va efectuar cap despesa econòmica i va lluir un colorit trage de noble àrab. L'esquadra de negres de l'alferecia mora 1947 si va sorprendre molt al públic. El pompós turbant, els bombatxos verds i la cara pintada de negre va agradar molt i és una de les esquadres de negres més recordades de la postguerra.
Crescendio Abad va repetir en 1948 com a capità moro, encara que no va participar en l'Alardo perquè li molestava molt el soroll del dispar. A més a més el fum de la pólvora perjudicava la seua vista. La capitania miquera de 1948 va ser dissenyada per l'artista Rafael Guarinos i va destacar per l'esquadra de negres i una carrossa en forma de surtidor amb aigua en moviment. El capità moro va ser un dels primers en desfilar amb una carrossa amb funcionament elèctric. El cel amenaçant va respectar la capitania mora de Crescencio Abad però va descarregar pluja en l'alferecia mora del xano Emilio Jordà.
Roque Espí va faltar en 1955, deixant un gran buit en la filà. Es va nombrar una nova Junta Directiva encapçalada pel nou primer tro Miguel Mora Moltó. En 1960 la filà Miqueros va tindre un alférez moro molt afable. Amb un malnom així està clar que Rafael Albors Coloma era una bona persona. Aquest alférez moro va lluir un elegant disseny amb els colors verd, blanc i roig. Va ser el primer càrrec en no obrir la comitiva de la seua filà, sinó que es va ubicar entre l'esquadra de blancs i l'africana esquadra de negres.
1961 és un any molt especial per a la filà Miqueros. El capità moro va ser José Terol Peidro, sent memorable la seua baixada pel carrer Sant Nicolau. La filà Miqueros va dur endavant un original boato que es va valorar com un dels millors d'aquella època. La resta de filaes van crear grans talls en la nuvolada Entrada Mora de 1961, però la filà Miqueros va traure al carrer 6 palanquins i 3 carrosses. Una d'elles estava plena de clarins i el mecanisme de la carrossa anava estampant en l'asfalt una estora. L'estora de metre i mig estava feta de serradura pintada de groc i les dos franges laterals roges simulaven la manta de la filà Miqueros. El primer en xafar l'estora groga era José Terol Peidro, el capità moro a cavall.
Aquella capitania mora de 1961 va durar una hora sencera, però també és un any simpàtic per als veterans de la filà Miqueros. Es va organitzar la Diana dels Jovençols en la que van arrancar a la Plaça d'Espanya els festers més antics de la filà. El pasdoble que els va acompanyar va ser "Suspiros del Serpis", una elecció del Sargento Moro Daniel Moltó Pla. Entre tots els esquadrers sumaven un total de 749 anys i cap d'ells està viu actualment. L'experiència emotiva de la Diana dels Jovençols es va repetir en 2002 i 2016 al desempenyar la capitania mora. En eixa ocasió els festers madurs sumaven més de 800 anys. En 1961 la filà Miqueros també va tindre al Sant Jordiet en el xiquet Fernando Terol Gadea.
En 1967 la filà Miqueros va traure al carrer la seua primera esquadra d'enmig mora. Va resultar tot un encert tribal i els esquadrers van guanyar el primer premi del concurs d'esquadres de negres. Una túnica verda i daurada era la part que més cridava l'atenció d'aquella esquadra especial. Els caps decapitats de xicotetes dimensions horroritzarien al públic de hui en dia.
El segon Sant Jordiet de la filà Domingo Miques va ser el xiquet Vicente Miró. Va estrenar el seu trage romà en la plujosa Processó de la Relíquia de 1972. El propi Vicente Miró recorda el seu any de Sant Jordiet per les inclemències de l'aigua. Les Entrades es van aplaçar un dia i així i tot no es van salvar de la pluja torrencial. Per tant els actes religiosos es van comprimir en un dia de Sant Jordi diferent, sobretot per al Sant Jordiet miquero.
La filà Miqueros va aconseguir als anys 70 unir els 3 càrrecs principals en 3 anys consecutius. Moltes filaes busquen aquesta fortuna actualment, però sols ho han aconseguit Verds, Mozàrabes i Cides. A l'any següent del Sant Jordiet 1972, la filà Miqueros es va trobar el repte de traure al carrer una alferecia mora a l'altura d'Alcoi. Remigio Bernabeu Corbí va portar un trage negre, roig i blanc que destacava pel símbol de l'escarabat. Altre animal va ser el protagonista de l'esquadra de negres. Lleons ferotges coronaven el casc dels esquadrers africans. També està considerada una de les esquadres de negres mítiques de la filà Miqueros i és la segona que va fer Alejandro Soler en l'any de la seua estrena com a dissenyador. També portaven una melena de lleó els xiquets d'una de les carrosses daurades de l'alferecia miquera 1973. Remigio Bernabeu estava acompanyat de un nutrit grup de favorites.
Una forta tempesta va afectar a la capitania mora 1974 de la filà Miqueros. La intensitat va amedrantar als primers festers de l'Entrada Mora, però l'home del balconet animava desde el Partidor a tot el boato amb les paraules "No són gotes, és confeti!". Justament quan el capità moro Gonzalo Gisbert arrancava sobre una carrossa diluviava pels carrers d'Alcoi. Però el públic no va fallar a la cita i estava satisfet desprès d'una Entrada Cristiana ràpida que s'havia avançat als horaris. El capità miquero va demostrar el seu poder amb una vara de comandament i un trono en la carrossa que anava estampant els escuts de les 14 filaes mores. El turbant pompós de Gonzalo Gisbert reinterpretava el de la pròpia filà. Les fotografies de l'època demostren que quan l'espectacular esquadra de negres d'Alejandro Soler desfilava per davant l'Ajuntament l'oratge va amainar.
1978 té varies anècdotes entre els festers de la filà Miqueros. Amb l'obra musical "Árabe y gitano" de Gonzalo Barrachina la filà va recordar al seu millor cabo d'esquadra: Vicente Boronat. Aquest fester de principis del segle XX va crear escola formant amb el sable d'una forma única. Vicente Boronat es coneixia com "Chava" i el seu net de la filà Marrakesch va encomanar una marxa mora dedicada al fester miquero i s'anomenava "Un chava capità". En 1978 el prestigiós escriptor Camilo José Cela va vestir el trage de miquero durant la Trilogia Festera Alcoyana. L'autor de "La colmena" és una de les celebritats espanyoles que han vestit un trage de moro amb més distinció. Per a arredonir aquell 1978 a la filà Miqueros li va tocar per sorteig el càrrec de Sant Jordiet. Fermín Chinchilla va preferir portar una corona de llorer i no un casc romà. El seu trage destacava per la corassa de metall i la falda roja.
De nou en 1980 la filà Domingo Miques va tindre la responsabilitat de l'esquadra d'enmig. El cabo batidor li va llevar protagonisme als propis esquadrers per les carreres del cavall a gran velocitat. Un turbant blanc enorme, la cara pintada de negre i la sargantana al pit van ser part del disseny del pintor alcoyà Luis Solbes. El genet del Mig 1980 va provocar un xicotet retràs en l'Entrada Mora al deixar massa espai per a que el cavall galopara. En el primer any amb el sistema de Roda a les Entrades el sol va brillar i es va estrenar la filà Benimerines.
Adolfo Mataix Ruiz va ser l'alférez moro 1987 de la filà Miqueros. El seu boato va estar protagonitzat per moltes mores, sent destacable l'augment de participació femenina als boatos. Alejandro Soler va dissenyar un trage auster de color negre per a Adolfo Mataix. Per altra part la vistosa esquadra de negres va ser obra de Luis Solbes Payà. Es va estrenar la peça musical "Fanfàrria Domingo Miques" del compositor alcoyà José Maria Valls.
En 1988 la capitania mora semblava estar amenaçada per la pluja. Però al contrari que en l'anterior de 1974, la filà Miqueros es va lliurar dels núvols negres de miracle. Juan Campos Vilaplana es va involucrar molt en el càrrec i va decidir els colors del seu senyorial trage. La filà Miqueros va contractar a la coreògrafa Ana Calvo per primera volta i per capritx propi del capità moro es va rogar que el ballet s'acompanyara del "Bolero" de Ravel. La novetat va agradar i les fulles de palmera de les ballarines eren el preàmbul de la carrossa del capità i les rodelles. Al trage del dissenyador Luis Solbes destacava una llarga i ampla capa. En canvi l'esquadra de negres era d'estètica tribal. A la capitania miquera 1988 es van poder escoltar grans obres del compositor contestà José Pérez Vilaplana. Per exemple "A mons pares" o "Voluntat de fer". Dames i cavallers van estar presents en un boato on 14 xiquets van portar una còpia a escala dels últims 14 capitans moros de les Festes d'Alcoi. Juan Campos, president del Club Deportivo Alcoyano, es va mostrar orgullós de traure al carrer un dels boatos amb més presència femenina dels anys 80.
La filà Miqueros va tindre el Mig 1994 amb una esquadra de negres moruna i d'aspecte noble. Posteriorment es van enterar en juny de 1994 que la sort els havia visitat i tindrien el càrrec de Sant Jordiet en 1995. Com ja els va passar en el cas de 1972 el Sant Jordiet va estrenar el seu trage baix la malvada pluja, tan comú en les Festes d'Alcoi. El besavi de Samuel Espí Corbí era el recordat primer tro Roque Espí i segur que desde el cel va viure amb orgull que un membre de la seua saga festera fora Sant Jordiet. Samuel Espí va celebrar el seu aniversari el 24 d'abril llançant fletxes desde el Castell de Festes. La Plaça d'Espanya estava abarrotada de paraigües en el moment de l'Aparició de Sant Jordi 1995.
La primera alferecia mora del segle XXI va estar en mans de la veterana filà Domingo Miques. La il·lusió de Javier Pérez era baixar damunt d'un camell prop del seu fill com a rodella. Al boato es van escoltar preciosos obres musicals com "Muharrakat", "El somni", "A la Meca" i com no "Any d'alferis" amb l'esquadra de negres d'Alejandro Soler. El mateix artista alcoyà es va encarregar també del trage dels ballets d'Ana Calvo i del propi alférez moro 2001 Javier Pérez Vidal i les seues favorites. Va ser un seguici clàssic, però també a tocs nòmades.
El sol es va aliar amb la filà Miqueros per a portar a terme una esplèndida capitania mora. La vesprada del dilluns 22 d'abril de 2002 es va obrir amb el ballet de les aiguadores del manantial de Kufrà, coreografiat per Inma Cortés. Els cànters gegants que portaven les ballarines al cap feien més difícil seguir el ritme de la melodia oriental "Hasret" d'Omar Faruk. Altre ballet sensacional va ser el dels astres, la lluna, el sol i els planetes. La idea d'Ana Calvo era l'avantsala del capità moro 2002. Paco Verdú és conegut a nivell nacional per ser l'únic banquer que va rebutjar les targetes black de Bankia. Li les va oferir el corrupte Rodrigo Rato en Mallorca, lloc on resideix l'alcoyà Paco Verdú Pons. Però en Alcoi aquest miquero és recordat per una magnífica capitania mora plena d'actes cultural i molta saviesa. Els cavallers representaven a astrònoms cultes i il·lustrats i la carrossa del capità moro semblava una biblioteca amb llibres amb inscripcions àrabs. Cada favorita i el rodella van tindre la seua carrossa personal. Alejandro Soler i Jordi Sellés van compartir treball artístic en aquest càrrec miquero, mentre que el compositor Amando Blanquer va estrenar una de les seues últimes marxes mores: "Paco Verdú".
El dissenyador de l'esquadra d'enmig 2008 va ser Jordi Sellés Pascual. La filà Miqueros es va allunyar de l'estil marroquí d'anteriors esquadres de negres per a retornar a l'ambient africà de les seues esquadres del segle XX. "Xabat" va ser la marxa mora de Saül Gómez que va acompanyar a una tremenda esquadra de negres. El disseny tenia colors i símbols miqueros però el protagonisme se'l va endur el casc per l'ús de plomes blanques amb un toc de morat, com al turbant de la filà però sense la forma del formatget.
2 segles de Festa al carrer s'havien de celebrar per tot lo alt. La filà Miqueros es va bolcar amb l'aniversari dels seus 200 anys com a filà mora d'Alcoi. Desprès de la troballa del Sant Jordi Matamoros-miqueros de Miguel Gironés es va decidir que la filà Miqueros tindria la mateixa antiguitat que aquesta escultura eqüestre. No van faltar les polèmiques ni les comparacions amb la filà Llana, que també va voler celebrar un fals bicentenari al mateix any. Les Festes d'Alcoi 2011 van estar repletes d'esquadres commemoratives. Per a la filà Miqueros van ser molt emotius alguns actes com la Primera Diana i l'Entrada Mora. L'esquadra especial de l'efemèride va ser creada per Alejandro Soler i destacava per la sobrietat, les barbes i pel respecte als colors i disseny oficial. L'esquadra de la filà Domingo Miques va baixar amb la marxa mora "No ho faré més", encara que tenien una peça musical composada per a l'ocasió "Miqueros 200 anys".
En 2015 la filà Miqueros va acompanyar a un fantàstic Sant Jordiet: Mauro Alcaraz Gisbert. Però les mirades centrals se les va endur l'alférez moro Javier Ferràndiz Albors. Portava un trage elegant en tons blancs i verds on no va faltar ni el metall ni els brodats. La selecció musical del boato va ser variada i de gran qualitat. Van sonar obres com "Guàrdia tuareg", "Caíd", "Judith", "Alhakem" o "Arenes". La marxa mora "Afable" va ser estrenada per Javier Ferràndiz com un regal al seu iaio, qui ja va ser alférez moro de la filà Miqueros en 1960. Els 3 ballets del boato van tindre un resultat genial i les favorites van ser les 2 nebodes de l'alférez moro. "L'esquadra de negres amb la marxa mora "Germans" va tancar una aplaudida Entrada Mora 2015.
La capitania mora que la filà Miqueros va desempenyar en 2016 ha acabat sent un dels càrrecs més decepcionants de la dècada. Aquesta excel·lent filà va confiar en el madrileny Pedro Luis López per a ser el càrrec principal del bàndol moro. El 22 d'abril el capità moro va fer la seua desfilada sobre carrossa junt al seu rodella. Excepte a la Plaça d'Espanya perquè una de les aficions de Pedro Luis López és l'equitació. El seu trage blau i blanc, la música i la carrossa estaven inspirats en la dinastia nazarita que va viure en l'Alhambra de Granada. L'excés de ballets va cansar un poc al públic però entre tots va destacar el ballet de la Sargantana de Carmina Nadal i el ballet dels 5 sentits. Inma Cortés va dividir a les seues ballarines en grups que representaven el gust, el tacte, l'oïda, l'olfacte i la vista. El tram final del boato, incloent l'esquadra de negres i l'esquadra de blancs, va estar acompanyat en una part del recorregut per una fina pluja. Però la pitjor sort la van tindre els genets miqueros. Un d'ells va caure del cavall desprès de fer una pirueta i el genet moro de l'Estafeta també va caure al matí del 24 d'abril.
Dori Lloret va ser l'última dissenyadora d'una esquadra de negres de la filà Miqueros, concretament la del capità moro de 2016. Haurem de veure si continua la ratxa amb l'esquadra d'enmig que tindrà la filà en 2022. Fins ara els dissenyadors d'esquadres de negres de la filà Miqueros segueixen la tendència o moda del moment. La filà Miqueros va recórrer a Luis Solbes als anys 70, a Alejandro Soler als anys 80 i 90 i a Jordi Sellés al segle XXI. Aquest any el primer tro de la filà Miqueros és Enrique Gisbert, a qui li agraïm el seu treball desinteressat per a millorar la filà més vella i en general per millorar les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
