Amb el canvi de segle, va nàixer una inquietud per viure les Festes d'Alcoi d'una forma distinta, donant-li importància al sentit històric. Més alcoyans van accedir a la lectura i al coneixement de l'època medieval i Francisco Laporta va tindre la idea de reformar l'estètica del bàndol moro. El reputat pintor va presentar el disseny de la filà Marrakesch amb la intenció de fer-lo brillar i que destacara per damunt de la resta de filaes mores. El trage era trencador i va resultar tota una revolució de la indumentària festera. Pascual Iborra va donar d'alta la filà Marrakesch el dia 2 de juny de 1901. El nom de la filà ja va sorprendre, perquè pretenia rememorar la ciutat marroquí on van viure els Almoràvides al segle XI. Al casino d'Orient es va concebre la penya que fundaria la filà Marrakesch, formada per 19 senyors. Entre ells es trobava el pintor Francisco Laporta Boronat i Pascual Iborra Carbonell, fabricant del paper de fumar "Pay-Pay". En 1904 aquest industrial alcoyà va ser nombrat president de l'Associació de Sant Jordi.
La filà Marrakesch va ser la primera filà mora en tindre túnica i no els tradicionals bombatxos llargs. Una proposta innovadora de Francisco Laporta Valor que va ser acceptada pels components de la filà. El talent de l'autor va quedar clar al veure el disseny nord-africà i tuareg de la filà Marrakesch. La combinació dels colors marró i blanc convertien el trage en una novetat mai vista. La falda blanca estava separada per una faixa blava amb ratlles grogues i roges. El xaleco marró té dos mitges llunes, símbol que es repeteix en el collar de xapetes daurades. La filà Marrakesch va concitar prompte l'interès dels alcoyans i el seu trage senzill era tema de tertúlia. Un vestit elegant sense reminiscències turques i inspirat en un autèntic trage magrebí del segle XIII. La filà es va estrenar en les Festes de 1902, sent el primer glorier Emilio Lario Mataix. La filà va causar sensació, junt a la filà Abencerrajes que es va fundar en 1903 i també seguia una nova estètica en el disseny fester.
Festers de la filà Llana i de l'alta societat del Círculo Industrial notaven que la tradició s'estava estancant i van decidir unir-se a la filà Marrakesch per a promoure una reforma completa de les Festes de Sant Jordi. El moviment cultural per a eliminar les incoherències històriques va ser impulsat per la filà Marrakesch, i també el pintor Fernando Cabrera. Al igual que Francisco Laporta, els dos artistes van buscar les arrels de la batalla d'Alcoi en 1276 per a donar-li més contingut visual a les Festes de Moros i Cristians. El paper de l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi va ser essencial. Amb l'arribada de 1909, es va proclamar a Antonio Pérez Soler com a primer alférez moro de la filà Marrakesch. El seu trage amb tocs egipcis va agradar per la combinació de teles ratllades. La filà Marrakesch cuidava molt l'aspecte musical i en 1909 feia dos anys que s'havien creat les marxes mores. "La canción del harem" va sonar per als esquadrers, marcant el pas amb les peculiars babutxes roges de la filà.
El 1910 és possiblement un dels anys més memorables de les Festes d'Alcoi i els causants d'aquest record històric van ser els membres de la filà Marrakesch. L'arriscada proposta per a la capitania mora 1910 va crear expectació desde el moment en que un grup d'intel·lectuals alcoyans va viatjar a Argèlia. L'expedició a la ciutat d'Orà va ser molt fructífera i la filà Marrakesch va tornar a Alcoi amb camells, cavalls pura sang i burrets per al capità moro 1910. Enrique Casasempere Satorre estava organitzant una gran Entrada Mora per al 22 d'abril. L'aventura va ser productiva per a Gonzalo Barrachina, que va portar instruments marroquís desde Orà per a la capitania mora 1910. El músic es va inspirar en una melodia àrab per a una part de la seua zarzuela "La bella Zaida". Una composició oriental que estava molt de moda a principis del segle XX. "El Sig" va ser la música més aclamada del compositor alcoyà i la peça musical va sonar a la capitania mora 1910. "El Sig" és una ciutat propera a Orà, on va nàixer la composició de Gonzalo Barrachina Sellés. "La bella Zaida" no es va estrenar com a zarzuela completa, però "El Sig" va gaudir de tant èxit que va ser proclamat Himne de Festes d'Alcoi en 1917. Gonzalo Barrachina és l'autor del romanticisme més important d'Alcoi i va morir en 1916. Enrique Casasempere Satorre va desfilar triomfal com a capità moro 1910 de la filà Marrakesch, acompanyat per musulmans autòctons, burretes i cavalls. Però la novetat que va impactar al públic va ser veure camells de veritat per primera volta. Tampoc s'havia vist mai un elefant a l'Entrada Mora, encara que aquest animal estava fet de cartó. Un seguici tan nombrós i original va donar peu a la creació de boatos. Una denominació nova que va crear la filà Marrakesch en 1910 i ha quedat instaurada en la ment col·lectiva dels valencians. No sols els alcoyans utilitzen la paraula boato per a referir-se a l'acompanyament i carrosses d'un càrrec fester. La capitania mora d'Enrique Casasempere ha quedat marcada com un abans i un desprès a les Festes de Moros i Cristians i encara es recorda l'impacte dels alcoyans al veure animals del desert en viu i en directe. El capità moro 1910 va desfilar a camell baix un sol radiant, eclipsant totalment al capità cristià de la desapareguda filà Salomonistes. Tant els músics com els participants del boato de la filà Marrakesch anaven ataviats amb xilaves morunes. Dos dones, les germanes Conchita i Enriqueta Pascual, van participar amb el trage oficial de la filà Marrakesch i l'estafeta a cavall va ser el marroquí Aziz Ould Mohamed Fellah. Sense cap dubte una capitania mora inoblidable i el primer any amb boatos a les Festes d'Alcoi. Davant d'aquest èxit la resta de filaes van introduir boatos als seus anys de càrrec, sent l'embrió del naixement de les esquadres de negres.
A causa de la insistent pluja, la filà Marrakesch es va negar a desfilar a l'Entrada Mora de 1915 i el propi president de l'Associació de Sant Jordi els va posar una sanció. Per a Pascual Iborra va ser molt dolorós llevar-li el lloc d'antiguitat a la seua pròpia filà, i desde aquell any la filà Marrakesch ja no va desfilar per darrere la filà Granadinos, sinó de la filà Marrakesch. A dia de hui mantenen el número 11 en el torn de Roda del bàndol moro. El conde de la Morera, José Pastor Rodríguez va pertànyer a la filà Marrakesch i va fer nombrosos donatius al Temple de Sant Jordi per a que l'escultor Lorenzo Ridaura construira els àngels de l'altar major. En 1917 altre membre de la filà Marrakesch es convertiria en president de l'Associació de Sant Jordi: Francisco Laporta Gisbert. De 1917 a 1929 va ocupar el càrrec de primer tro Antonio Blanes, qui va organitzar l'alferecia mora 1923 de la filà Marrakesch. El fester protagonista va ser Francisco Laporta Gisbert, muntat a cavall i amb un trage blanc molt guerrer i auster. Al 1924 el propi president de l'Associació de Sant Jordi va ser el capità moro de la filà Marrakesch. Per a l'ocasió, Francisco Laporta Gisbert va estrenar altre trage, més ric i carregat. El capità moro 1924 va seguir la norma de desfilar a cavall, acompanyat d'un parasol molt oportú per a la calorosa vesprada del 22 d'abril. La moruna esquadra de negres de la filà Marrakesch va desfilar amb llançes i xilaves, quan encara resultaven una novetat a les desfilades.
Desprès de la proclamació de la Segona República Espanyola, l'Ajuntament d'Alcoi va promoure unes Festes de Moros i Cristians laiques per a l'any 1932. La filà Marrakesch va opinar que les Festes d'Alcoi no tenien sentit sense la part religiosa dedicada al patró Sant Jordi. Per tant els festers es van unir a l'Associació de Sant Jordi i altres filaes per a protestar. La tensió i ingratitud va créixer quan la nova Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians va donar per extingides les filaes que no van participar en 1932: Llana, Miqueros, Abencerrajes, Marrakesch, Gusmans, Vascos i Muntanyesos. Un fet que no es podia tolerar i que va ser portat als tribunals d'Alacant. El fallo dels jutges en octubre de 1934 va ser que les filaes haurien de ser readmeses. Precisament a la filà Marrakesch li pertocava càrrec en 1935 i va poder desempenyar l'alferecia mora desprès d'uns anys de paró fester. Rafael Coloma Payà va ser l'alférez moro 1935 a cavall. Els seus bombatxos blancs van acabar mullats en el plujós dia de Sant Jordi de 1935, encara que no van haver processons. L'esquadra de negres amb les cares pintades va desfilar amb la peça musical "Un moble més" de Julio Laporta. Qui va ser el cabo batidor en 1935 es va convertir en capità moro 1936: Camilo Candela Moltó. Era un falangista militar que sabia muntar a cavall i que va exercir com a capità moro de forma ceremonial. L'esquadra de negres de la filà Marrakesch en 1936 va destacar per portar una gran destral com a arma. L'ambient no estava tranquil i les confrontacions polítiques en abril ja anunciaven un conflicte bèl·lic mesos desprès. Quan el general Francisco Franco va donar un colp d'estat el 18 de juliol, la Falange Espanyola es va alçar contra la Segona República Espanyola. El capità moro 1936, Camilo Candela Moltó era d'extrema dreta i com a tinent d'infanteria va participar en la Guerra Civil Espanyola. El fester de la filà Marrakesch va caure fusil·lat en Almeria mesos desprès, encara que finalment els seus companys van guanyar la Guerra Civil Espanyola en 1939.
Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi es van reinstaurar en 1940, al igual que la Cavalcada de Reis Mags que durant la Segona República Espanyola havia organitzat la filà Marrakesch. Dos anys desprès, amb un nou ordre de càrrecs, la filà Marrakesch tenia l'obligació de representar a l'alférez moro. L'esquadra de negres va sorprendre per les peluques massais i el colorit de les faldes. José Sempere Aracil "Clavillo" va ser l'únic alférez moro de la filà Marrakesch en portar un turbant amb plomes. El trage era molt luxós per a l'època de postguerra i tenia molts brodats. Desprès de l'alferecia mora 1942, la filà Marrakesch tenia com a repte superar-se. La capitania mora 1943 va agradar per recuperar la figura de l'elefant com a animal de la filà. Altra carrossa amb un elefant de cartó rememorava aquella històrica capitania mora de 1910. L'esquadra de negres va seguir l'estètica guerrera i africana del moment. Jorge Armiñana Silvetre també va innovar per portar un casc de metall com a capità moro 1943. Les Festes de Sant Jordi es van celebrar els dies 5, 6 i 7 de maig de 1943 per motius quaresmals. En aquells dies era molt famós el pasdoble taurí "La morena de mi copla" que va acompanyar a la filà Marrakesch.
Als anys 40 diferents festers de la filà Marrakesch van agafar llocs importants a l'Associació de Sant Jordi, destacant Roque Monllor com a assessor artístic (1948-1977). A l'any 1953 la filà Marrakesch va tindre oficialment el seu primer Sant Jordiet. Va ser el xiquet Jorge Mora Alberola, que l'any anterior ja havia sigut Sant Jordiet. El càrrec el van compartir les filaes Marrakesch i Navarros. El trage romà de Jorge Mora Alberola destacava per un impressionant casc amb raspall roig. La preparació del càrrec de Sant Jordiet va deixar en l'oblit el cinqüentenari de la filà Marrakesch. A l'Aparició de Sant Jordi, els festers van acompanyar amb bengales al xiquet muntat en poni. El mal temps no va ser un impediment per a que Jorge Mora Alberola disfrutara de ser el patró d'Alcoi.
La responsabilitat de la filà Marrakesch en 1955 era el càrrec d'alférez moro. Enrique Pascual Picher va desfilar a cavall amb un fantàstic trage de Rafael Guarinos. Destacaven els bombatxos blancs a ratlles negres, el xaleco i capa de color roig i un turbant blanc amb una palma verda al costat. L'esquadra de negres va desfilar baix un cel amenaçant, tan obscur com les pròpies cares dels esquadrers. L'escut li donava un toc més tribal a l'esquadra de negres. No obstant, els espectadors van voler oblidar la soporífera Entrada Mora 1955, marcada per un ritme lent i desarticulat que va deslluir l'espectacle. Un parasol i palmiters van acompanyar al capità moro 1956: Enrique Botella. La filà Marrakesch pretenia esmenar l'error de 1955, fent una Entrada Mora sense talls ni pauses. Gràcies a la responsabilitat dels festers es va aconseguir un ordre admirable. A més a més una atmosfera primaveral va regnar el 22 d'abril com feia anys que no succeïa. Enrique Botella vestia un trage d'estil nòmada molt marrasket i saludava desde el seu cavall. Rafael Guarinos es va inspirar en les tribus massais per a la recordada esquadra de negres de la filà Marrakesch en 1956.
Miguel Sancho Jordà va ser l'alférez moro 1968, recolzat pel primer tro Juan Jornet. La filà Marrakesch va guanyar el premi a la millor esquadra de negres de 1968, recordada per l'estrany colorit i les peluques roges. Per la seua joventut, l'alférez moro 1968 va estar incòmode amb tota la disciplina que requeria el càrrec. Miguel Sancho va desfilar sobre cavall blanc i envoltat de palmiters i genets amb banderes. El simple trage de Rafael Guarinos destacava per una capa de color tostat i una túnica blanca com la de la filà Marrakesch. La presència femenina del boato va alegrar la solejada Entrada Mora.
Roque Monllor Boronat és el fester de la filà Marrakesch que és recordat com el bon capità. De fet el mestre Ferrero d'Ontinyent li va dedicar la preciosa marxa mora "Bon capità". La banda de música d'Ontinyent tocava per a la filà Marrakesch i gràcies a aquest vincle José Maria Ferrero Pastor va entaular amistat amb Roque Monllor Boronat. El capità moro 1969 va lluir el primer trage de Luis Solbes per a la filà Marrakesch. Una unió que es va expandir en el temps, ja que desde 1969 tots els dissenys de la filà Marrakesch van ser obra del pintor alcoyà. A més a més Roque Monllor era l'assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi i va cuidar cada detall de la seua capitania mora. El trage mantenia la idiosincràsia de la filà Marrakesch, aportant més riquesa i finura en els brodats de la falda blanca i el xaleco roig. Els adorns daurats i la faixa blava completaven un trage de capità moro molt alabat. Seguint el gust alcoyà dels anys 60, l'esquadra de negres va complir el seu paper a la perfecció. Els esquadrers pintats de negre combinaven els colors roig, blanc i blau amb les plomes del grandiós turbant. En una vesprada solejada, el boato de la filà Marrakesch va omplir els carrers de color gràcies als parasols, palmiters, genets a cavall, palanquins, la favorita baix palio, plataformes amb timbals.
Luis Solbes Payà va saber entendre la filosofia del disseny oficial de la filà Marrakesch i reconvertir-lo en diverses esquadres de negres. Cada trage que vestien els esquadrers de la filà Marrakesch triomfava més que l'anterior i el pintor alcoyà s'apuntava un nou èxit en la seua carrera artística. El tàndem de Luis Solbes i la filà Marrakesch va continuar fins la seua mort. Un dels punts àlgids d'aquesta cooperació entre Luis Solbes i els esquadrers es va produir en 1975. La filà Marrakesch va ser l'última en tindre una esquadra d'enmig, ja que li va tocar 15 anys desprès de que els Cordoneros posaren en marxa l'experiment fester. En la nuvolada Entrada Mora 1975 la filà Marrakesch va aportar força i colorit amb una esquadra de negres al centre de la desfilada. El maquillatge negre es va convertir en un símbol de les esquadres de la filà i els llavis pintats de roig recordaven als patges de la Cavalcada de Reis Mags. El turbant amb plomes blanques seguia la moda festera de 1975 i sobre la túnica roja es formaven dibuixos amb metalls daurats. L'estrela de 5 puntes ja apareixia al banderí de la filà Marrakesch i per primera volta va quedar plasmada en una esquadra de negres de la que estan molt orgullosos.
En 1981 la filà Marrakesch va tornar a confiar en Luis Solbes per a dissenyar tota l'alferecia mora. Antonio Pérez Pérez de l'empresa "Laboratorio Azul" va representar a l'alférez moro 1981 amb la dignitat corresponent. La coreògrafa alcoyana Carmina Nadal va ser la seua favorita, pujada a cavall com el propi alférez moro. Va ser el primer càrrec de la filà Marrakesch en tindre una escolta femenina i un grup de cavallers. Palanquins amb mocàrabs, carrosses il·luminades i 25 genets a cavall completaven el boato de la filà Marrakesch. Desprès de mitja hora de seguici ordenat, l'esquadra de negres arrancava al Partidor a les 19:30. Encara era de dia, però els esquadrers van triomfar amb un disseny agressiu i africà on no van faltar les teles roges, els metalls platejats i les cares pintades de negre. Les plomes marrons del casc recordaven la melena d'un lleó, tal i com era desig de Luis Solbes. Tan sols el dia de les Entrades va fer bon temps. Durant la interpretació de l'Himne de Festes i en la Processó General va ploure molt. Però no va ser impediment per a que Antonio Pérez lluira el seu trage clàssic.
Arribava l'any 1982 en el que la filà Marrakesch tenia dos responsabilitats molt especials. Per una part el seu capità moro, encarnat per Francisco Cortés Tenedor. Els núvols van respectar el desenvolupament de tota l'Entrada Mora 1982. Francisco Cortés va desfilar escoltat per un parasol i un esquadró darrere. A més a més va ser l'últim capità moro en baixar a cavall, fins que en 2014 Rafael Vilaplana va recuperar aquesta costum. Per tant, la filà Marrakesch va ser l'última en traure un càrrec a l'antiga usanza al bàndol moro. El trage que va dissenyar Luis Solbes Payà era molt clàssic i destacava pel color blanc amb alguns tocs de blau i detalls en or, com l'estrela de 5 puntes. L'esquadra de negres també va ser obra de Luis Solbes, resultant un meravellós contrast entre els colors blau, blanc i roig amb el maquillatge negre. L'Entrada Mora 1982 va ser oberta per Amando Blanquer, que estrenava la "Marxa del Centenari" en un any molt important per a la música festera. Els cavallers i el capità moro van desfilar amb la marxa mora "Marrakesch" que havia composat recentment José Maria Ferrero Pastor. L'esquadra de negres va escollir "Un moro mudéjar", la vibrant marxa mora de Rafael Mullor Grau que havia guanyat el primer premi al Concurs de Música Festera de 1981. Amb tot açò, va quedar clar la importància de les marxes mores a la filà Marrakesch. 3 marxes mores mítiques van sonar per primera volta a la capitania mora 1982, sent un privilegi per als festers de la reputada filà. Els escuders protegien a la favorita, seguida per palanquins, huríes i nòmades del desert amb llàtigs. La intensitat i harmonia visual i musical de la capitania mora 1982 va estar molt ben conduïda per la filà Marrakesch i el seu primer tro Antonio Valdés.
Al mateix any que la filà Marrakesch tenia capitania mora, també els va tocar per sorteig el càrrec de Sant Jordiet. El xiquet Joel Vicente Juan Botella va fer història al convertir-se en el Sant Jordiet del Centenari. 1982 va ser un any ple de efemèrides, ja que es complien 100 anys desde la creació de la figura infantil del Sant Jordiet. A més a més també va ser en 1882 quan es va fer per primera volta l'acte de l'Aparició de Sant Jordi. El xiquet de la filà Marrakesch va viure amb alegria la celebració d'un any tan important per a les Festes d'Alcoi. El trage romà de Luis Solbes va destacar per la capa negra. Joel Vicente Juan Botella és l'últim Sant Jordiet que ha tingut la filà. Al 1982 també es va celebrar el centenari del naixement de la música festera. Feia 100 anys que es Joan Cantó va composar el primer pasdoble sentat: "Mahomet". Per aquest motiu Amando Blanquer va crear la famosa "Marxa del Centenari", en un moment de completa inspiració. Una marxa mora que va estrenar la filà Marrakesch al boato del capità moro 1982.
De nou un disseny de Luis Solbes Payà es va fer realitat en una esquadra de negres de la filà Marrakesch. Al 1988 tenien el Mig Moro i els esquadrers volien donar-li notorietat a l'estil solbista. És a dir li volien donar rellevància al maquillatge de betún amb els llavis pintats de roig. La túnica blanca i uns senzills metalls daurats li donaven sobrietat a l'esquadra d'enmig 1988. La marxa mora escollida tenia certa relació amb la filà Marrakesch. "Ximo" de José Maria Ferrero Pastor estava dedicada a un ontinyentí que també va ser membre de la filà Marrakesch d'Alcoi. La capa de l'esquadra d'enmig 1988 reproduïa la fantàstica faixa de la filà Marrakesch: Blava amb ratlles grogues i roges. També es va afegir un escut redó i una barba gris. Aquesta estètica tan pròpia dels patges es va tornar a posar de moda i va ser tendència en les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina. Luis Solbes també va treballar molt per a la contestana filà Kabilenyos, amb una estètica molt similar a la filà Marrakesch d'Alcoi.
El boato pòstum de Luis Solbes Payà va ser l'alferecia mora 1995 de la filà Marrakesch. Antonio Candela Llopis buscava en un primer moment innovar amb Alejandro Soler, però finalment es va decantar per Luis Solbes, el pintor major que sempre havia sigut fidel a la filà Marrakesch. Carmina Nadal, filla d'un membre de la filà, es va encarregar del primer ballet que van traure els Marrakeshc. Es tractava d'una plaga d'aranyes que assolava un poblat africà. Les telaranyes i els guerrers atacaven a les aranyes del ballet al so de "Al Sharab" de Joan Enric Canet Todolí. El ballet de Carmina Nadal va causar furor, calfant l'ambient per a l'arribada de l'alférez moro 1995. Darrere dels cavallers a cavall apareixia Antonio Candela Llopis i el seu rodella. Els trages eren iguals, basats en els colors blau i blanc i amb una capa semblant a la de la filà Marrakesch. Desgraciadament Luis Solbes no va poder veure el resultat del seu projecte, ja que va faltar 3 mesos abans de les Festes de Sant Jordi 1995. La filà Marrakesch li va retre homenatge al seu dissenyador més rellevant en un boato rítmic, clàssic i amb molta percussió. Les favorites van desfilar a carrossa i una tribu africana amb un bruixot tancaven el seguici. L'alférez moro va desfilar amb la marxa mora "Wahabitas" i l'esquadra de negres amb "Un moro mudéjar". Luis Solbes volia que la faixa dels esquadrers fora blanca a ratlles marrons, com la capa de la filà Marrakesch, però els esquadrers van aconseguir eixir al carrer amb una faixa roja. El color principal del trage va ser el blanc, combinat amb el roig i el negre del característic maquillatge. L'Entrada Mora 1995 es va celebrar amb molt de fred i un cel encapotat que no va descarregar aigua fins al dia següent. La sorpresa va ser la nevada caiguda el 23 d'abril de 1995 a les muntanyes d'Alcoi. Molts festers van anar a xafar neu vestits de moro i Antonio Candela li va fer front a la pluja com a alférez moro. El dia dels Trons va tornar a ser una bogeria meteorològicament parlant i es van recollir 7 litres d'aigua en total.
Però si un càrrec de la filà Marrakesch s'ha banyat, aquest va ser el capità moro 1996. 16 litres per metre quadrat van caure durant la vesprada del 22 d'abril de 1996. Les adversitats li van posar les coses difícils als moros en l'any 1996, sobretot a la filà Marrakesch. 5 dies abans de la Trilogia Festera Alcoyana, les carrosses del boato es van cremar. L'incendi d'una nau industrial a la població de Sant Vicent del Raspeig va deixar la carrossa del capità moro convertida en cendra. Faltava poc temps per a les Entrades i les filaes Marrakesch, Realistes i Asturianos havien perdut part de les carrosses del boato. La solidaritat del món fester va quedar patent quan molta gent va unir forces per a reconstruir les carrosses afectades. La filà Vascos es va oferir per a baixar al capità moro en andes i molts col·laboradors van ajudar en el treball de les carrosses. Desprès de dies sense descansar, les carrosses van estar preparades per a l'Entrada Mora 1996. Jaume Navarro Sielva no tenia suficients paraules d'agraïment per tot l'esforç que havien fet els carrossers. La unió i coordinació de la filà Marrakesch amb tot Alcoi es va veure recompensat amb el triomf innegable de la capitania mora 1996. L'estimat Luis Sanus Pastor s'estrenava com a dissenyador fester i va marcar noves pautes estètiques. L'organització del guió del boato i el bon gust dels trages va ser molt aplaudit pel públic. Carmina Nadal va repetir l'èxit de l'any anterior, però en aquesta ocasió el ballet simulava les flames del foc. Es va estrenar per al ballet la peça musical "Tonatiuh", un cant al Déu del sol. Tal volta la fantàstica peça musical de Joan Enric Canet Todolí va ser contraproduent. El sol no va visitar a la filà Marrakesch i quan el capità moro va arrancar al Partidor una forta pluja va fer acte de presència. Jaume Navarro Sielva no va perdre el somriure damunt de la majestuosa carrossa de banyes. El rodella portava el mateix trage que el capità moro, combinant el marró amb el blanc i amb un original turbant amb banyes i metalls blaus i daurats. L'excel·lent marxa mora "Tarde de abril" va sonar millor que mai per al capità moro 1996, i així ho va reconèixer el propi autor: Amando Blanquer Ponsoda. Els cavallers van desfilar sobre quadrigues i les favorites portejades per esclaus. Els grups de boato van ser molt guerrers i tribals, destacant un grup africà que lluitava al ritme de la marxa mora "Aben Bazel". "Ben Milianah" i "Xavier el coixo" també van sonar en l'extens boato que va dissenyar Luis Sanus. L'esquadra de negres també va ser del jove dissenyador i va sorprendre al públic baix els paraigües. Banyes i plomes li donaven pes i altura al casc, mentre que el trage combinava roig, blau, negre i daurat. Està clar que la capitania mora 1996 és una de les més memorables de la filà Marrakesch, a causa de tots els successos dels que van eixir airosos i dels increïbles dissenys de Luis Sanus.
Un segle desprès de la seua estrena als carrers d'Alcoi, la filà Marrakesch es preparava per al seu 100 aniversari en 2001. Les Festes de Moros i Cristians havien canviat molt al llarg del segle XX, però el disseny oficial de la filà Marrakesch continuava present sense modificacions. Com l'esquadra commemorativa no tenia cap trage antic amb el que desfilar, es va decidir encarregar un boceto clàssic en el que la falda blanca fora més llarga. El xaleco marró també es va allargar i va acabar sent una bonica capa. Com no podia ser d'altra forma, l'esquadra centenària va desfilar el 22 d'abril de 2001 al so de la "Marxa del Centenari" d'Amando Blanquer. Al 2002 la filà Marrakesch tenia l'esquadra d'enmig mora. Va ser un any de molt bon temps durant tota la Trilogia Festera Alcoyana i la filà Marrakesch es va llevar l'espineta dels seus últims anys de càrrec, maltractats per la pluja. Als esquadrers els feia molta il·lusió recordar l'època daurada de Luis Solbes i van recuperar un disseny inèdit del pintor alcoyà. Una autèntica obra maestra en la que no faltaven els símbols i colors tradicionals de les esquadres de negres de la filà Marrakesch. El boceto del desaparegut pintor va fer retrocedir als alcoyans a glorioses èpoques passades. Els metalls daurats, una túnica roja i la faixa blava a ratlles van ser els punts destacats de l'esquadra d'enmig 2002. El maquillatge de betún bàsic s'estava perdent en les esquadres de negres del segle XXI i va agradar que la filà Marrakesch recuperara la cara pintada de negre sense més formes i dibuixos recarregats. Al típic disseny solbista d'estil clàssic se li unia una marxa mora clàssica: "El president" de . A l'any 2003 la banda Unió Musical de Muro interpretava "La Penya el Frare" de Francisco Esteve Pastor a la Diana de la filà Marrakesch, i al mateix any es va inaugurar la nova seu social de la filà al carrer Casablanca.
Celebrant el centenari del primer càrrec de la filà Marrakesch, en 2009 afrontaven una nova alferecia mora. Els germans Sempere volien tancar la seua trajectòria com a dissenyadors festers amb la filà Marrakesch. Les seues últimes creacions per al boato es van basar en una caravana nòmada pel desert. El boato s'iniciava amb un elefant de veritat, com a animal recurrent en els seguicis de la filà. Beduïns, tuaregs i camellers es van veure en un curt boato que va ser més màgic gràcies a la llum de l'enramada nocturna. La crisi econòmica del moment va ocasionar la falta de cavallers de l'alférez moro. Miguel Llorens Payà va desfilar sobre una jaima que era arrastrada amb cordes per esclaus. A "El Kilo" li feia molta il·lusió ser alférez com ja ho havia sigut el seu pare amb la filà Mozàrabes en 1947. El veterà Miguel Llorens es va emocionar molt recordant als seus familiars i desfilant amb "Any d'alferis" d'Amando Blanquer. Una inigualable marxa mora que era molt apropiada per al seu càrrec, amb trage dels germans Sempere. Destacava l'exuberant turbant amb joies, la túnica blanca fins als peus i una original capa blava amb corda enrotllada. La cadenciosa marxa mora "Juanjo" anunciava l'arribada de la favorita i les dames, amb trages d'inspiració bereber en tons blancs i marrons. L'únic ballet del boato va ser idea de Carmina Nadal, representant la lluita contra les forces de la natura al desert. Darrere una tempesta d'arena apareixien les ballarines del dia amb trages en roig i groc, mentre les ballarines que representaven la nit portaven màscares blaves. Un ballet impactant que va rescatar l'oblidada partitura de "Tonatiuh", estrenada al ballet de la capitania mora de 1996. L'esquadra de negres tancava l'alferecia mora 2009 d'una forma espectacular i sense grans estridències. Descanse en pau Miguel Llorens "El Kilo".
La casualitat va voler que al complir-se 100 anys del primer boato de les Festes d'Alcoi, la filà Marrakesch tornara a tindre la capitania mora. Un segle desprès del càrrec d'Enrique Casasempere, es seguia recordant aquella desfilada històrica amb camells. El sorprenent elefant de cartó ja s'havia vist en més boatos de la filà: En 1943 en forma de carrossa gegant i en 2009 amb un animal de veritat. Així que al 2010 l'elefant va ser una escultura daurada que apareixia a la carrossa del capità moro. Miguel Jiménez Boronat va desfilar entre tresors musulmans i banderes al compàs de "Un Chava capità" de José Maria Valls. La marxa mora estava dedicada al pare del capità moro 2010, apodat Chava. El boato va ser confiat al novat Santi Carbonell, qui al seu primer boato va plantejar un repàs per l'arquitectura de la ciutat de Marrakesch. La porta de Bad Agnou, el monument dels jardins d'Agdal, el mercat d'espècies el Attarín, el zoco àrab del Kebbir, la mesquita de la Kutubia i altres elements del Magreb es van veure en un complet boato. També els trages van superar les expectatives, notant-se una renovació en els boatos gràcies Santi Carbonell i Roberto Pérez. Alejandro Soler va participar en la confecció del ballet de Carmina Nadal. La colorista recreació del barri dels tintorers al so de la marxa mora "J.G.I." va encantar al públic. L'altre ballet representava a les encantadores de serps. El ballet Gawazi seguia els passos de la professora de dansa Ana Calvo i s'estrenava amb la peça musical "Nahash". Malabaristes i tragafocs també van formar part d'un boato que tancaven les dos exultants favorites. El trage seguia la línia del de Miguel Jiménez, en tons granate, blau i blanc. Els cavallers a camell van reproduir una adaptació elegant de tots els dissenys oficials de les 14 filaes del bàndol moro. En canvi les dames desfilaven a peu llançant pètals de roses. La filà Marrakesch tenia por de que la pluja els tornara a deslluir una capitania mora, però en 2010 el temps va aguantar tota la vesprada del dijous 22 d'abril. L'esquadra de negres va crear un llarg tall i el trage distingit de David Blasco va passar desapercebut a pesar de tindre molts elements de la filà. En conjunt, va ser una genial capitania mora de la filà Marrakesch.
Al capdavant de la integració de la dona en la festa ha estat la filà Marrakesch. A principis de la dècada, la Junta Directiva ja mostrava intencions de donar un pas a favor de les dones que volien fer esquadra. La filà Marrakesch va ser una de les poques que va defensar l'esquadra mixta i no va permetre que el disseny femení trencara l'estètica que havia tingut la filà durant més de 100 anys. El disseny femení sols es diferència del de Francisco Laporta per un detall al xaleco i altre al turbant. Per tant el disseny de 1901 és tan apte per a homes com per a dones. Algunes festeres van creuar a la filà Marrakesch, pagant la fulla completa amb la que es mereixien fer esquadra. Al 2013 ja eren suficients dones per a desfilar juntes i ho van fer a la Segona Diana. Aquest fet històric va sorprendre als alcoyans i va fer canviar moltes opinions. Dos anys desprès el torn de Roda va aprovar que les festeres de la filà Marrakesch podien fer la Primera Diana. El 25 d'abril de 2015 va desfilar oficialment la primera esquadra de dones de les Festes d'Alcoi. Totes elles estaven emocionades per representar a la filà Marrakesch en un moment tan important. Les 11 xiques que van passar a la història van ser Andrea Gilabert, Tania Aznar, Carmen Valor, Lucía Martínez, Lorena Santonja, Paula Sancho, Laia Aznar, Júlia Valor, Neus Rosas, Laia Santamaria i Anna Valor. L'arrancà a la Plaça Espanya va ser molt emotiva i els forts aplaudiments quasi no deixaven escoltar el pasdoble "Krouger" de Camilo Pérez Laporta. Per fi Alcoi tenia esquadres femenines, amb l'aprovació majoritària de la societat.
El compromís de l'esquadra d'enmig mora va aparèixer per quarta volta en la filà Marrakesch al 2016. Havia deixat de ploure i l'esquadra d'enmig va desfilar al ritme de "Soc Marrakesch", una de les obres musicals que José Maria Valls va dedicar a la filà alcoyana. El disseny de Juan Climent, el més recent de la filà Marrakesch, va agradar per la sobrietat. No tenia massa llicències imaginatives i es limitava a combinar els colors de la filà: Blanc, marró, granate i roig. El detall dels colors de la faixa no va faltar i ja és habitual en les esquadres de negres de la filà. Al disseny de 2016 no va haver ni rastre del maquillatge de betún, ja que els esquadrers eren savis consellers. Juan Climent va reinterpretar el trage oficial, com ja havia fet Luis Solbes en dècades anteriors, i va aconseguir un resultat molt senyorial.
Per segon any consecutiu, Andrea Gilabert va arrancar l'esquadra femenina de la filà Marrakesch. Però aquesta volta va ser en l'Entrada Mora del 22 d'abril de 2016. Les festeres veien complit el somni de la primera esquadra de blancs, com ja havien viscut les festeres de la filà Vascos pel matí. "Xavier el coixo" va sonar per a la primera esquadra femenina, ja que és la marxa mora habitual de la filà Marrakesch en l'Entrada Mora. La igualtat en Nostra Festa ja camina a passes de gegant i en part li ho devem a les festeres de la filà Marrakesch, les pioneres al 2015. La Junta Directiva va tindre consideració pel trage oficial que tant havia agradat en 1901. Al ser una filà tradicional però tolerant, van mantindre l'essència del disseny de Francisco Laporta. Les dones van respectar la decisió i actualment continuen vestint amb orgull el trage d'estètica marroquí, que inclou un escut redó metàl·lic.
Encara que les dones s'han apuntat en massa a la filà Marrakesch, tan sols representen un 25% de les persones que formen la filà. Hi ha 100 individus de ple dret, 98 infantils, 20 preferents de mèrit i 12 socis. La Junta Directiva continua sent d'homes i el primer tro és Fernando Mira. Desde el blog reivindiquem més llocs de responsabilitat per a les festeres, que segur poden aportar molt al món fester. De la filà Marrakesch han sorgit grans idees que han trencat esquemes, per exemple els boatos tal i com els concebem hui en dia. També van trencar la norma algunes esquadres de negres que Luis Solbes va dissenyar per a la filà Marrakesch. Entre els festers destacats de la filà, està l'escriptor Juan Gil Albert. Desde el 2005 la Unió Musical de Beneixama és la banda oficial de la filà. Als Marrakesch de totes les èpoques hi ha que donar-los les gràcies per com s'han involucrat en millorar les Festes de Moros i Cristians al llarg de la seua història.
