Clarament la filà Mozàrabes va tindre més acceptació que la filà Visigodos entre els alcoyans. No obstant, la filà Visigodos anava per davant dels mossàrabs en l'ordre de formació i d'antiguitat. La filà Visigodos va participar en les Festes d'Alcoi fins l'any 1941 i fins hi tot va desempenyar els càrrecs als anys 30 en companyia de la filà Mozàrabes. Tant la filà Mozàrabes com la filà Visigodos va tindre una estrena a l'Entrada Cristiana passada per aigua. La filà Mozàrabes va desfilar amb el seu trage auster baix la pluja. A l'any següent va passar el mateix i fins hi tot es van tindre que aplaçar, interrompre o suspendre actes com la Diana o les Entrades de 1926.
El disseny antic de la filà va ser obra de Francisco Jordà Miró i era bastant simple. La túnica era granate i tenia una obertura a la falda. El casc de metall no tenia detalls i en canvi l'escut era molt colorista, amb el símbol del lleó rampant. La capa sols s'utilitzava en la Diana i la Processó i era de color blanc amb una bonica sanefa. El mosaic de la capa recordava al "Indignum memorare" de l'època medieval. El trage primitiu de la filà Mozàrabes no tenia més referències a a la població cristiana d'Al-Àndalus. El coneixement que els mossàrabs tenien de la llengua i costums àrabs s'ha vist reflexada en nombrosos boatos de la filà Mozàrabes d'Alcoi. Els mossàrabs pagaven als impostos per a tindre la seua pròpia organització politica en llocs com Còrdova, Toledo i altres de la Península Ibèrica. Les famílies mossàrabs tenien fins hi tot la seua llengua romànica. Molts mossàrabs van acabar convertits a l'Islam, mentre que altres van fugir als Regnes cristians del nord per a salvaguardar la seua fe en Jesucrist.
L'any 1931 porta a la filà Mozàrabes d'Alcoi a fer el seu primer gran càrrec: Alférez cristià en la persona de Miguel Moltó Abad. Aquest fester, famós per la seua barba, ja va ser alférez i capità moro amb la filà Miqueros als anys 1914 i 1915. El seu estatus econòmic li van permetre ser també alférez i capità cristià de la filà Navarros en 1928 i 1929. Però en una edat més adulta es va oferir a ser alférez cristià 1931 i capità cristià 1932. La filà Mozàrabes li va exigir que s'afeitara la barba per motius estètics, ja que el trage blanc de l'alférez 1931 no necessitava barba.
El laïcisme que es va imposar a Alcoi en els anys de la Segona República Espanyola va afectar a les creences religioses de l'Associació de Sant Jordi. En 1932 va haver forts enfrontament amb l'Ajuntament per qüestions relacionades amb les Processons i els actes festers en els que intervenia el poder eclesiàstic. Algunes filaes es van negar a participar en les Festes de Moros i Cristians si perdien el seu origen catòlic. La filà Mozàrabes no va ser una de les discrepants i va tindre el càrrec de capità cristià 1932 sense polèmiques. La filà Mozàrabes fins hi tot va recolzar la proposta de que la Processó de la Relíquia es substituira per una batalla de flors. Miguel Moltó Abad va ser l'únic càrrec de la filà Mozàrabes abans de l'esclat de la Guerra Civil. El seu trage de capità cristià tenia una estètica noble poc vista a les Festes d'Alcoi.
La filà Mozàrabes va tindre desde ben prompte un malnom conegut, quasi tan famós com el propi nom oficial de la filà. La filà Mozàrabes són els gats, un animal amb el que s'identifiquen tots els membres d'aquesta entitat festera. Els origens d'aquesta denominació són diversos. Alguns diuen que al conserge de la seu social de la filà li agradaven molt els gats. En 1929 estaven situats al carrer la Purísima i el conserge els donava tan de menjar que el carrer estava ple de gats. La gent va començar a referir-se a una visita a la filà Mozàrabes com "me'n vaig a la filà dels gats". La celebritat d'aquest malnom s'ha mantingut amb el pas del temps i hui en dia continuen anomenant-se gats amb orgull. L'amor pels felins del conserge podria ser una de les claus per a entendre aquest mot tan simpàtic, però altra teoria posterior és que en la postguerra es menyspreava a la filà Mozàrabes dient que eren 4 gats. Cert és que la societat alcoyana tenia carències desprès de la Guerra Civil Espanyola i, com en la majoria de casos, la filà Mozàrabes també va patir una reducció de components.
Les Festes de Moros i Cristians es reorganitzen en 1940, mesos desprès del triomf del dictador Francisco Franco en abril de 1939. L'Associació de Sant Jordi comanda de nou les Festes de Sant Jordi amb un fort patriotisme i sentiment religiós. En 1936 es seguia altre ordre en quant als càrrecs festers i l'última alferecia cristiana en temps republicans va ser de la filà Navarros. En 1940 es replanteja la situació, descartant un seguiment dels càrrecs dels anys 30. Se li ofereix el càrrec de capità i alférez a les filaes més joves i amb menys càrrecs en la història. La filà Mozàrabes sols havia tingut un capità anteriorment, així que passen a ser capitans en 1940 sense haver desempenyat abans l'alferecia cristiana. A la filà Navarros se'ls va privar de fer els càrrecs que li pertocaven i l'alférez cristià va ser el primer de la filà Asturs, posteriors Almogàvars. En quant a la filà Mozàrabes un grup d'amics reduït es va embarcar en l'aventura de la capitania cristiana 1940. Carlos Olcina va ser capità cristià en unes circumstàncies excepcionals i la pobresa del moment van ser palpables al boato i l'esquadra de negres. Els trages estaven descolorits i la filà Mozàrabes van passar uns anys de sacrifici fins que Manuel Abad Candela va liderar la filà.
El conegut com "Campana" va ser un primer tro que va aconseguir el ressorgiment gloriós de la filà Mozàrabes. Va intervindre com a mediador en un conflicte amb el conserge de la filà Mozàrabes. El problema amb el subministrament i pagament del café licor en 1945 tenia com a causa el poc poder de convocatòria de la filà Mozàrabes. Manuel Abad era teixidor i li va demanar al seu empresari Adolfo Bernabeu una ajuda per a renovar la filà Mozàrabes. També Enrique Casasempere va animar als seus amics a participar en els actes festers amb trages nous de la filà Gats. Julio Pastor va atraure a nous integrants de la filà Mozàrabes de cara a que l'alferecia cristiana de 1947 fora una realitat. La preparació del càrrec va unir a molts alcoyans definitivament amb la filà Mozàrabes. Jorge Silvestre, Jaime Coderch, Rafael Terol, Ricardo Ferràndiz, Enrique Ramos o Francisco Blanes entre altres van eixir de les seues filaes per a incorporar-se a la filà Mozàrabes. El creixement de la filà va ser notable i la filà es va salvar dels problemes econòmics que tenia fer una alferecia cristiana amb pocs components. El veterà Cristóbal Llorens Aura va complir esplèndidament amb el seu paper d'alférez cristià.
Mesos abans de les Festes d'Alcoi 1948 encara no s'havia designat un capità cristià de la filà Mozàrabes. Finalment el fester novato Francisco Santonja Llàcer va ser elegit capità cristià pel seu poder adquisitiu, ja que era un industrial tèxtil. Els Gats van plantejar un boato variat i ric en el que destacava una esquadra de negres de túnica en tons grocs. Rafael Guarinos va dissenyar un extens boato medieval amb cetreria, donzelles, escuders i fins hi tot els músics portaven uniformes cristians. En l'Estafeta del dia 24 d'abril el genet no disposava d'un trage nou de la filà Mozàrabes i de forma improvisada el primer tro Manuel Abad Candela es va despullar en plena Plaça d'Espanya per a que l'Estafeta s'iniciara amb el genet vestit amb el trage oficial de la filà. El primer tro es va refugiar amb vergonya al Castell de Festes i allí va estar durant hores esperant a que li tornaren el trage, per a no ser detingut per mostrar les seues parts íntimes. Campana va aconseguir que la filà Mozàrabes fora una filà sòlida en les Festes de Sant Jordi.
La filà Mozàrabes va canviar de domicili en 1950, traslladant la seu social al carrer Sant Nicolau. Compartirien Sant Jordiet amb la filà Llana, una pràctica habitual en aquella dècada. Ja en 1951 si que van acompanyar al complet al Sant Jordiet: Lorenzo Ferràndiz. Al quadre es veu pintat al xiquet amb el seu trage i llançant fletxes sobre un cavall blanc desde el Castell de Festes. En 1954 el membre de la filà Adolfo Bernabeu va ser el pare del Sant Jordiet, encara que el xiquet va estar acompanyat de la filà Berberiscos. Aquell Sant Jordiet fins hi tot té un pasdoble dedicat pel compositor alcoyà Amando Blanquer: "El petit Adolfín Bernabeu".
Rafael Guarinos es va encarregar de dissenyar tota la capitania cristiana de 1948 i com el resultat va ser un èxit, la filà Mozàrabes va confiar en ell per a reformar el trage oficial dels gats. La modificació va ser a millor i va rebre elogis del públic en 1952. Però tal i com va passar en l'estrena al carrer en 1925, el renovat trage de la filà Mozàrabes va desfilar per primera volta baix una pluja desoladora en l'Entrada Cristiana de 1952. De la ment de Rafael Guarinos surt l'escut vigent de la filà, format per mitges llunes i lleons rampants. Aquest símbol es va col·locar al pit de la túnica granate que té la filà Mozàrabes. El disseny nou representava un trencament radical amb l'anterior trage gat, molt pobre i sense connotacions relacionades amb els cristians que vivien en territori àrab. El casc que ara tenen la filà Mozàrabes si incorpora un element semblant a un turbant moro blanc. Les reminiscències àrabs es combinen amb parts més cristianes com les calces de cotamalla o les corretges de cuero de color tostat. La capa és blanca i va ser l'únic fallo de Rafael Guarinos, ja que va suprimir la sanefa multicolor del mosaic "Indignum memorare". La filà Mozàrabes va ser precursora en adaptar la seua vestimenta als nous temps i l'impacte positiu va animar a altres filaes cristianes a fer-ho, per exemple Tomasines, Cides, Asturianos o Navarros.
Una nova generació de gatets va aparèixer en la filà. Eren els fills dels salvadors de la filà als anys 40. Tan prolífica descendència va fer que els més de 30 festers de la filà Mozàrabes acompanyaren junt a altres filaes a molts Sant Jordiets dels anys 50. També és la dècada en la que la filà Mozàrabes comença a assistir a Fontilles, per a portar alegria festera als leprosos, ancians i malalts que estan al Sanatori de la Vall de Laguar. Els gats són una filà que sempre acudeix a la cita amb Fontilles al mes d'octubre i no han fallat ni en anys sense càrrec. En 1958 la filà va tornar a acompanyar al Sant Jordiet. Carlos Silvestre García va ser Sant Jordiet 2 anys seguits: Primer amb la filà Maseros i en 1958 amb la filà Mozàrabes.
Desprès de l'any de Sant Jordiet 1958 arribava una nova alferecia cristiana per a la filà Mozàrabes. En aquell any el membre de la filà Alfonso Saura va ser el pintor del Cartell de Festes. L'alférez cristià va ser Rafael Gonzàlez Raduán, qui va compartir el càrrec amb el seu germà. Si les castellanes del boato anaven a cavall, l'alférez cristià 1959 va decidir desfilar a peu lluint un trage de Rafael Guarinos, al igual que l'esquadra de negres.
El capità cristià de la filà Mozàrabes de 1960 portava una imitació de l'autèntic casc amb un drac que portava Jaume I quan va conquerir València i el seu regne. Tota la capitania cristiana del senyor Rafael Terol Aznar va estar dissenyada pel gran Luis Solbes. Fins hi tot la favorita recreava l'arribada de Jaume I a les Torres de Serrans de València en 1238. Un palio acompanyava també a 4 amics del capità a cavall. La presència infantil va ser molt elogiada.
El ritme ascendent de les Festes d'Alcoi anava en consonància amb l'estabilitat de la filà Mozàrabes. Però en 1973 es va truncar el prestigi dels gats per culpa una desorganitzada alferecia cristiana. José Francés Blanes va vindre desde Catalunya per a ser l'alférez cristià 1973. Però la seua il·lusió es va convertir en catàstrofe al final de l'Entrada Cristiana. El bon oratge feia presagiar una gran jornada, però el ministre d'obres públiques Fernando de Mora va retrassar el començament de la capitania cristiana de la filà Vascos. Els horaris no s'estaven complint i damunt va haver un gran tall en la filà Tomasines. La filà Andaluces va traure una esquadra commemorativa i l'esquadra d'enmig de la filà Alcodianos també va allargar massa la desfilada. Navarros i Aragonesos van desfilar a un ritme lent que va desesperar als espectadors. La impaciència es va traduir en un abandonament massiu de persones que estaven mirant l'Entrada Cristiana desde les cadires. Quan el boato de l'alferecia cristiana de la filà Mozàrabes passava pels carrers la gent ja invadia el recorregut i li van xiular sobretot a l'esquadra de negres. L'alférez cristià va fer el trajecte galopant amb el seu cavall, al igual que les amazones i els carros. El trencament total del boato es va produir en la Font Redona i l'esquadra de negres guerrera va tardar 20 minuts en fer aparició. Els esquadrers fins hi tot van escoltar insults verbals, discussions i queixes pel retràs. La filà Mozàrabes fins hi tot es va plantejar no seguir en l'Entrada degut a les crítiques despiadades. L'incident va desconcertar al president de l'Associació de Sant Jordi, que en aquell moment era el gat Jorge Silvestre Andrés.
Per a oblidar el mal sabor de boca de l'alferecia cristiana de 1973, la filà Mozàrabes va designar un capità cristià molt carismàtic. En 1974 va encapçalar el bàndol cristià el fester Salvador García Parra, conegut com "Doro el gat". Era un home vell molt volgut en la filà pel seu sentit de l'humor i jovialitat. L'afecte que tot Alcoi tenia cap a Salvador García es va poder constatar pels constants aplaudiment que va rebre el capità cristià 1974. Va desfilar a cavall i amb un turbant roig d'estètica mora de Luis Solbes. Un detall que va sorprendre i que ha marcat la línia estètica dels posteriors capitans de la filà Mozàrabes. Si en l'any anterior l'esquadra de negres amb faldes de guepard va suportar el disgust com va poder, en 1974 l'esquadra de negres amb faldes verdes va ser molt bonica, com totes les del pintor Luis Solbes. L'Associació de Sant Jordi es va preparar a consciència i va organitzar una Entrada Cristiana molt ràpida, ordenada i amb un control admirable. Les mesures recorden a allò que es va repetir a l'Entrada Cristiana de 2011 i 2012, amb els talls d'un any i la cohesió de l'any següent. Tan sols un contratemps va empanyar la capitania cristiana 1974 de la filà Mozàrabes. El Pansit era el Sargento Cristià però es va adormir i va tindre que ser el fester Jaime Coderch qui arrancara la Diana amb la filà Mozàrabes. Va ser insòlit que un primer tro arrancara la Diana i no ho fora el Sargento Cristià, fet que mai més ha ocorregut. També el dia Sant Jordi es van perdre els turbants de la filà Mozàrabes.
La primera esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes es va regalar als més veterans de la filà com un homenatge a aquells que a la dècada dels anys 40 van revitalitzar la filà Mozàrabes. L'Entrada Cristiana de 1981 va tindre un sol esplendorós i les següents esquadres d'enmig de la filà Mozàrabes també s'han aliat amb el bon temps. El disseny de Luis Solbes seguia l'estil de les esquadres de negres dels anys 80 i reproduïa els colors i símbols de l'escut de la filà Mozàrabes: La mitja lluna i el lleó rampant.
Els gats es van mudar de seu social perquè no cabien en el local de la Figuereta i a partir de 1982 es van allotjar al carrer Sant Joan. Allí es va celebrar l'any del Sant Jordiet 1987. El xiquet Ignacio Sempere Matarredona va lluir un trage pensat per sa mare. Va ser el primer Sant Jordiet en incorporar al seu trage romà els símbols propis de la filà a la que pertany. Es tracta d'una pràctica molt habitual, però en 1987 no era tan freqüent. Per això Ignacio Sempere va causar verdadera sensació com a Sant Jordiet 1987.
L'alférez cristià 1987 va ser Jorge Matarredona. El boato va estar integrat per molts xiquets i xiquetes, però el més destacat va ser el gran número de cavallers i amazones a cavall que van desfilar. L'alférez mossàrab i el seu rodella saludaven desde la carrossa al ritme de la marxa cristiana "L'ambaixador cristià". El disseny de Rafael Guarinos estava dominat pel color roig del cristianisme, però al trage també es veien detalls àrabs. L'alferecia cristiana en general va passar prou desapercebuda, però l'esquadra de negres va destacar molt gràcies al bonic disseny de Luis Solbes, en tons blancs, verds i rojos. El verd de l'Islam i el roig de la creu de Sant Jordi.
L'històric membre de la filà Jaime Coderch va ser el capità cristià 1988. La filà Mozàrabes li va oferir el càrrec com un homenatge per ser un veterà de les Festes d'Alcoi. Jaime Coderch Santonja era una persona amb un caràcter fort, però quan va sonar la marxa cristiana "Desperta ferro" i va arrancar damunt de la carrossa al Partidor se li va esbossar un gran somriure a la cara. Les arqueres i les dones amb flors van ser les protagonistes de l'últim boato sense ballets d'un capità cristià. L'esquadra de negres i tot el seguici era obra de Luis Solbes. Tal volta va ser el final definitiu dels boatos "a la vieja usanza" ja que a l'any següent la capitania cristiana de la filà Almogàvars trencaria tots els esquemes.
El Sant Jordiet 1990 va tornar a ser de la filà Mozàrabes. El iaio de Rafael Silvestre González ja havia sigut Sant Jordiet en 1958 i dècades desprès el seu net li agafava el relleu. Per això el trage va tindre moltes similituds amb els dels anys 50, sobretot per una brillant corassa daurada. 5 anys desprès a la filà Mozàrabes li tocava l'esquadra d'enmig cristiana. Va ser el primer disseny fet pel pintor Luis Sanus i desde aquell 1995 ha sigut un dissenyador molt relacionat amb els gats. Per a molts esquadrers era la primera volta que tenien esquadra de negres i ho van disfrutar amb un disseny moruno en tons verds i blancs.
A principis del segle XXI a la filà Mozàrabes li pertocava l'alferecia cristiana. Francisco Jordà Llopis va lluir un trage fidel a l'Edat Mitjana que havia sigut pensat per Luis Sanus. El plantejament del boato també va ser d'aquest alcoyà i l'esquadra de negres va sorprendre per la seua originalitat. Pells de guepard i un casc diferent van ser lo més destacat. L'alferecia cristiana 2001 va estar un poc sobrevalorada als mitjans de comunicació, però és cert que va baixar pels carrers d'Alcoi amb agilitat. Va ser un boato molt compacte i a més a més va incorporar la novetat de que Francisco Jordà tancava l'Entrada Cristiana. L'esquadra de negres es va situar darrere del ballet d'Ana Calvo i davant de la carrossa dels cavallers. Un gir organitzatiu inesperat que va rebre més crítiques que elogis. Les filles de l'alférez cristià eren les favorites i una portava un trage cristià i l'altrà d'influència àrab. Més de 100 músics de la Banda Primitiva d'Alcoi va estrenar l'obra musical "Al Ayami". L'alcoyà Gregorio Casasempere Gisbert es va inspirar en melodies mossàrabs i el cant del miserere. Un gran encert del mestre Gori.
L'any 2002 la filà Mozàrabes va organitzar diversos actes culturals per la seua capitania cristiana. Entre ells un certamen de bandes de música i una missa en rito mossàrab. José Manuel Rico Jover va ser un capità cristià senzill que va desfilar a peu. Caminava sobre un mantell de vels i envoltat dels seus cavallers. El trage era 100% morú i va confondre a alguns espectadors, però no es pot negar l'originalitat del dissenyador Luis Sanus. També la favorita portava turbant i gran part del boato va tindre temàtica àrab. Es van estrenar algunes marxes cristianes i la simètrica esquadra de negres va eixir amb "Gloria". La marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés estava molt de moda a principis de la dècada. Entre les escenes més destacades del boato van estar els monjos escrivans i uns gegants moros i cristians que es camuflaven en un bosc vivent. A través del ballet "Fusió de cultures" la coreògrafa Ana Calvo va voler defensar els valors morals de pau, respecte, tolerància i igualtat. Els passos del ballet es van entendre com una reivindicació de les esquadres mixtes, en un moment en el que se li havia denegat a Herminia Blanquer ser esquadrera amb la filà Navarros. En definitiva va ser una gran capitania cristiana i un dels càrrecs més recordats de la filà Mozàrabes.
La dècada dels 2000 va començar per a la filà Mozàrabes amb els càrrecs i es va tancar amb l'esquadra d'enmig cristiana 2009. "Doro el gat" va ser la marxa cristiana de José Maria Valls que van elegir els esquadrers. I en quant al disseny també van elegir un senyorial trage de Luis Sanus. La filà va confiar de nou en el membre de la filà Almogàvars i el resultat va ser molt morú, seguint la línia del trage del capità cristià 2002. El bon oratge va fer companyia a la filà Mozàrabes en els seus anys importants. També al 2008 es va inaugurar una nova seu social per a la filà. No tenia els antics gats dels anys 20, però era més contemporània i s'adaptava a les necessitats d'aquesta nombrosa filà cristiana. Ja l'any 2014 un gatet va representar la figura del Sant Jordiet. Mario Gisbert Llopis va ser el xiquet encarregat d'encarnar al patró d'Alcoi.
Un any desprès del Sant Jordiet, la filà Mozàrabes es preparava per als importants càrrecs de 2015 i 2016. Ignacio Herrero Matarredona va ser un excel·lent alférez cristià. Va desfilar en una monumental carrossa junt a la seua dona i el seu fill. Els tres es situaven sobre 3 lleons i davant de la figura eqüestre de Alfonso I de Toledo, fet en pedra. I és que el boato estava inspirat en els estaments socials que tenia la ciutat en l'època d'esplendor mossàrab. El clero amb Mossèn Torregrosa, els muladies amb el ballet Gawazi, els nobles, els guerrers, el poble plebeu i la burgesia. La coreògrafa Ana Botella va fer l'altre ballet de l'alferecia cristiana: Unes estàtues vivents es movien d'una carrossa i ballaven al voltant d'unes ballarines vegetals. L'obra musical "Terra, aigua i foc" va marcar el ritme del ballet, però al boato també es van escoltar música festera com "Fontinents", "Caravana mercader", "Benditos", "El terròs", "Acracio" i "Biscaïns d'Onil". El lleó estava present al trage de Ignacio Herrero, una obra del prolífic Juan Climent que també va dissenyar la resta de l'alferecia cristiana 2015.
El càrrec que més fresc es manté en la memòria dels gats és el de capità cristià 2016. La filà Mozàrabes té com a costum que un veterà siga l'encarregat de la capitania cristiana. Fa 3 anys va ser el torn de Francisco Baldó. A la seua filla li va tocar ser la favorita, acompanyada per les seues dames en un conjunt de tons blaus. El boato de la filà Mozàrabes en 2016 el va dissenyar Juan Climent desprès de l'enorme èxit aconseguit en l'alferecia cristiana de 2015. Però per motius familiars el trage del capità cristià va ser de Luis Sanus, que seria el següent capità cristià en 2017. La filà Mozàrabes va tindre una bona esquadra de negres encara que li va faltar la visita del sol, gran absent de les Entrades d'Alcoi 2016. El boato va tindre 3 ballets: Gawazi, Ana Botella i Òpera d'Ontinyent. Van ser propostes en moviment mol distintes entre elles, però totes d'enorme espectacularitat. Entre les obres musicals escoltades al càrrec de la filà Mozàrabes destaquem "Caíd", "Fanfàrria dolçainera", "Fantasia Mediterrània", "Greensleeves", "Trono Real" i "Cavaller Taumaturg". Francisco Baldó i les seues rodelles van recuperar el mosaic del "Indignum memorare" en la magnífica capitania cristiana 2016 de la filà Mozàrabes.
La filà Mozàrabes té actualment 163 festers més 19 jubilats, 8 juvenils, 7 infantils, 38 alevins, 76 benjamins, 54 col·laboradors i 46 socis protectors. És una filà de dures opinions immobilistes, per tant es considera una filà conservadora que respecta les tradicions profundament. Aquesta idiosincràcia festera significa que ha sigut poc partidària de la incorporació de la dona en la festa. Encara no tenen dones de ple dret i fins l'any 2011 no van tindre un disseny femení. Va ser obra de Luis Sanus Pastor, el capità cristià de la filà Almogàvars, però que té forts vincles familiars amb els gats i ha creat varies capitanies i alferecies de la filà Mozàrabes. La filà Mozàrabes és la guanyadora del Concurs d'Olleta Alcoyana més recent que s'ha celebrat: El del Mig Any de 2018. Matías Más Gisbert és el primer tro de 2019. La filà destaca per tindre alguns pasdobles i marxes cristianes per a ells, destacant "Doro el gat", "Miau" i sobretot "Mozàrabes i Alfarrasí" de José Maria Valls. Aquesta marxa cristiana de 1989 fa referència a la unió que tenia la filà Mozàrabes amb la Banda Instructiva Musical d'Alfarrasí. Durant dècades va ser la banda de música de la filà, encara que actualment és la Banda Primitiva de Palomar qui acompanya als gats, eixos festers que en realitat són humans i representen als mossàrabs, cristians que convivien amb els moros en territori de domini islàmic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario