Al territori valencià es viuen amb intensitat les Festes de Moros i Cristians. Hi ha molta gent implicada en que les celebracions patronals cada any siguen més brillants. Les filaes estableixen les relacions socials de grups de persones diverses, però unides per un sentiment especial. Quan algú naix i creix en l'entorn fester acaba assumint la tasca de conservar-la i transmetre-la. Els esdeveniments militars del segle XIII entre les tropes de la creu i la mitja lluna s'han convertit en un mite identitari a molts pobles, sobretot a les comarques centrals. Les Festes de Moros i Cristians representen un passatge de la història amb episodis de conquesta i defensa medieval, però han esdevingut un moment de diversió i germanor per als habitants. Nostra Festa té al voltant una àmplia indústria i és també una atracció turística molt present a internet. A continuació fem un repàs pels llocs on tenen arrelada la tradició festera, amb els seus propis matisos i anacronismes. No estan totes, però si les més significatives i històriques.
-ALCOI: En honor a Sant Jordi al voltant del 21 al 24 d'abril, rememorant la mort del visir Al-Azraq en 1276 desprès de la defensa del Màrtir eqüestre llançant fletxes. Declarades d'Interès Turístic Internacional i amb molta fama i prestigi desde els seus orígens en 1741. Dissenyadors, artesans, carrossers, coreògrafes i compositors treballen durant tot l'any per a aconseguir capitanies i alferecies amb espectaculars boatos, esquadres i ballets. Hi ha 14 filaes al bàndol cristià i 14 al bàndol moro.
-AGULLENT: En honor a Sant Vicent Ferrer, una setmana desprès de Pasqua. Daten de 1828 i tenen 4 filaes mores i 4 cristianes. Al celebrar-se en abril també han patit el mal oratge bastants anys com 1977, 1997. A la població de la Vall d'Albaida va ser Sant Vicent Ferrer qui va lliurar als habitants de la peste en setembre de 1600. El predicador valencià convertit en Sant va ajudar a Agullent a curar-se de la malaltia per mitjà de l'oli sanatiu d'una llàntia d'encens. Es conegut com el "Miracle de la llàntia" que va celebrar el seu 400 aniversari a l'any 2000 amb trasllats especials de la imatge pictòrica de "La post" desde la seua ermita.
-ALBAIDA: En honor a la Mare de Déu del Remei, celebrant les Entrades el 9 d'octubre. Al celebrar-se en tardor la gota freda ha afectat a alguns actes, recordant-se les plujoses Entrades de 2008 i 2018. Desde 1967 s'han fundat les filaes Moros Nous, Berberiscos, Kabiles, Al-Azraq, Sirocos, Califes, Tuaregs, Maseros, Contrabandistes, Mosqueters, Batallers, Pirates i Templaris.
-ALACANT: A la capital de la província hi ha 2 barris amb Festes de Moros i Cristians bastant reconegudes. Es tracta de Sant Blas desde 1941 i amb una iniciativa promoguda per alcoyans. Per això les filaes tenen noms molt similars a les d'Alcoi: Magenta, Abencerrajes, Abassides, Alfaquies, Beduïns, Marrakesch, Nòmades, Negres Senegalesos, Kabilenyos, Almogàvars, Aragonesos, Cavallers Hospitalaris, Cavallers de Montesa, Cántabros, Cruzados, Lucentinos, Templaris, Cides, Navarros i Lleonesos. L'altre barri amb Festes de Moros i Cristians és Altozano en agost desde 1952. Són més humils i amb menys filaes: Abencerrajes, Pacos, Nòmades, Cordoneros, Maseros, Cruzados, Contrabandistes, Pirates, Zíngaros, Corsaris, Cavallers de Jaume I i Aragonesos.
-ALTEA: Al bonic casc històric de la població de la Marina Baixa es celebren Festes de Moros i Cristians desde 1979. En setembre en honor a Sant Blai ixen al carrer les filaes: Sarraïns, Moros de Bèrnia, Mitja Lluna, Beduïns, Guàrdia Negra, Tuaregs, Mascarats, Almoràvides, Bereberes, Templaris, Conqueridors, Cristians d'Altaia, Corsaris, Cruzados, Maseros i Arquers.
-BANYERES DE MARIOLA: Comparteixen patró i dates amb les Festes d'Alcoi, ja que es celebren el 23 d'abril per Sant Jordi. Però tenen un dia més ja que el 25 d'abril les filaes Moros Vells, Moros Nous, Marroks, Pirates, Califes, Cristians, Estudiants, Maseros, Contrabandistes i Jordians disparen al Cementeri i es despedeixen de la Mahoma, figura també present a Beneixama.
-BENIGÀNIM: Desde 1944 se li dediquen a Sant Miquel però es celebren a finals d'agost. Les filaes són Taifes, Sultans, Tuaregs, Marrakesch, Templaris, Almogàvars, Arquers, Bandolers i Pirates.
-BENILLOBA: En honor a Sant Joaquim a meitat d'agost. Desde 1947 les filaes han sigut invariables: Moros del Castell, Moros del Raval i Cristians de la Palmera. Les desfilades són senzilles però destaquen per la humorística Nit de l'Olla.
-BENISSA: Quan arriba l'estiu Benissa es prepara per a desfilar, amb molt de suport de coreografies d'Alcoi. Els 3 dies estan dedicats al patró Sant Pere i no solen tindre presència de pluja, excepte al 2002. Desde 1984 desfilen les filaes Sharquies, Taifes, Beduïns, Bereberes, Califes, Zairenyes, Templaris, Pirates, Corsaris, Conqueridors i Llauradors.
-BIAR: La Junta de Festes de la Mare de Déu de Gràcia organitza les festes patronals a meitat del mes de maig. A part de les Entrades, se li dedica actes a la Porigoseta, als espies i la Mahoma. Les filaes són Moros Vells, Moros Nous, Tariks, Templaris, Cristians Blaus, Estudiants i Maseros. Com a curiositat a Biar els plou més a les filaes cristianes com als anys 2016, 2010, 2008, 1998, 1996, 1995 i 1991.
-BOCAIRENT: Són les primeres Festes de Moros i Cristians de l'any ja que es celebren en febrer. La seua antiguitat fa que hagen conservat l'estètica de la soldadesca, amb trages anacrònics i noms poc medievals. En 1860 ja es cridava "Vítol al patró Sant Blai" i feien la nit de les caixes. El fred de l'hivern ha fet que en alguna ocasió neve en Festes de Bocairent i que públic i festers participen als actes combatent les baixes temperatures amb les típiques mantes. El caràcter tradicional de les Festes de Bocairent fa que totes les seues filaes daten del segle XIX: Moros Vells, Marroks, Moros Marinos, Mosqueters, Espanyoletos, Granaders, Contrabandistes, Terç de Suavos i Estudiants.
-CALLOSA D'EN SARRIÀ: Desde 1860 a l'octubre desfilen les filaes Beduïns, Cordoneros, Ligeros, Llana, Granadinos, Guàrdia Negra, Marrakesch, Almogàvars, Cides, Corsaris, Filibusters, Navarros i Pirates.
-CASTALLA: En 1852 van començar les festes patronals en honor a la Mare de Déu de la Soledat. En setembre ballen banderes i desfilen a les Entrades les filaes Moros Grocs, Moros Vells, Mudéjares, Llauradors, Mariners, Cristians i Pirates.
-COCENTAINA: Sant Hipòlit Màrtir va ser escollit per insaculació en 1600 com a patró defensor de la peste, però no se li van dedicar les Entrades del 13 d'agost fins a 1853. Es commemora quan el musulmà Al-Abbas va cremar la Vil·la Comtal en 1304 com a atac als cristians, donant origen al malnom de socarrats. Ximo Pascual i Ernesto Ferràndiz són els dissenyadors de referència a Cocentaina, creant meravelloses esquadres de negres que s'estrenen cada any. Francisco Valor i José Pérez Vilaplana els compositors de música festera amb més renom i han dedicat moltes obres musicals als càrrecs festers i ballets. Les 16 filaes tenen la seua idiosincràsia i són admirades a la comarca: Llana, Muladies, Manta Roja, Mudéjares, Guàrdia Jalifiana, Kabilenyos, Bereberes, Bequeteros, Cavallets, Maseros, Cruzados, Almogàvars, Gentils, Cavallers de Llúria, Contestanos i Contrabandistes.
-CREVILLENT: Celebrant-se tan sols desde 1965 han aconseguit grans distintius turístics per la qualitat de les seues desfilades i el poder de les corals crevillentines. Encara que la Setmana Santa és la gran senya d'identitat de Crevillent, les Festes de Moros i Cristians en octubre tenen un gran ressò a les comarques del Vinalopó. A més a més són l'única població on la victòria no és dels cristians, sinó que s'aconsegueix un pacte amb Jaume I per part de l'ambaixador moro. En honor de Sant Francesc d'Assís desfilen les filaes Beduïns, Marroks, Tuaregs, Omeyes, Berberiscos, Benimerines, Almogàvars, Maseros, Asturs, Dragons de Sant Jordi, Cides i Castellano Lleonesos.
-ELDA: La rivalitat amb Petrer ha provocat que la ciutat d'Elda tinga una gran competència amb les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Antoni. Es celebren a principis de juny desde 1866 i destaquen per les processons i els trasllats del patró. Les filaes amb gran tradició però prou anacròniques són Marroks, Realistes, Musulmans, Huestes del Cadí, Cristians, Contrabandistes, Estudiants, Pirates i Zíngaros.
-IBI: Les Festes de Moros i Cristians més esperades en setembre són les de Ibi en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. Encara que en maig també celebren l'Avís on els càrrecs ja estrenen el seu propi trage. Com a Alcoi, l'Entrada Cristiana es celebra de matí i l'Entrada Mora de vesprada a causa de la gran quantitat d'esquadres que desfilen el divendres. L'últim dia desprès de les Ambaixades es proclamen els capitans i abanderades en la tradicional "Volta al Castell de Festes". Bene Ripoll és un dels seus compositors de referència i per desgràcia també és una de les tradicions més maltractades per la meteorologia. Al segle XXI ha plogut al 2019, 2017, 2008, 2007, 2006, 2005 i 2002. Hi ha filaes del segle XIX i altres més recents: Beduïns, Pirates, Argelianos, Chumberos, Tuaregs, Mudéjares, Almoràvides, Guerreros, Contrabandistes, Maseros, Templaris, Cides, Mozàrabes i Almogàvars.
-LA VILA JOIOSA: És una de les Festes de Moros i Cristians més úniques que existeixen. El motiu és el seu famós acte del Desembarc Moro en el que les tropes marines pujades en vaixells arriben a la costa i disparen amb trabucs. Les desfilades es celebren desde 1876 en honor a Santa Marta i per això es celebren a finals de juliol. Al ser en estiu i en un poble de tradició pescatera són les Festes de Moros i Cristians més vinculades al mar. En 1947 van tornar les desfilades vileres al recuperar-se de la postguerra i es van incloure els reis i els capitans. El regnat de cada filà és produeix cada 11 anys ja que es rotatiu entre les filaes Artilleria Mora, Pacos, Guàrdia Negra, Beduïns, Berberiscos, Tuaregs, Moros del Rif, Negres, Artilleria de l'Islam, Mercaders, Moros de Capeta, Artilleria Cristiana, Contrabandistes, Caçadors, Voluntaris, Pescadors, Catalans, Pirates Corsaris, Destralers, Mariners, Llauradors i Almogàvars.
-MURO: Les capitanies de Muro de l'Alcoi sempre estan a una gran altura i per això junt als abanderats són les desfilades més esperades del mes de maig. El motiu de les dates és religiós: L'Angelet en Pasqua i la Mare de Déu dels Desamparats com a patrona. A ella se li dedica la Pujà una setmana més tard de les Entrades, celebrades en dos vesprades distintes. Els ballets d'Elena Tudela i Mapi Moltó cobren un gran protagonisme, junt a les esquadres de negres amb noms graciosos. Un poble que cuida tant les marxes mores i cristianes havia de tindre uns compositors importants com ho són Francisco Esteve Pastor i José Rafael Pascual Vilaplana. La pluja ha afectat a les Festes de Muro en 1981, 1984, 1985, 1989, 1996, 1998, 2002, 2008, 2010, 2011, 2016 i 2017. Ja hi ha indicis de que es feien les Ambaixades en 1852 i hi ha filaes del segle XIX: Marroks, Realistes, Verds, Llana, Moros del Rif, Tariks, Pirates, Mare de Déu, Maseros, Templaris, Arquers i Contrabandistes.
-NOVELDA: A Santa Maria Magdalena estan dedicades les Festes de Moros i Cristians de Novelda. L'Associació es va crear en 1971 per a organitzar unes desfilades al voltant del 20 de juliol. Participen 8 filaes: Negres Betànics, Beduïns, Damasquins, Omeyes, Pirates Berberiscos, Cavallers de Jaume I, Zíngaros, Mozàrabes, Asturs i Terç de Lepanto.
-OLLERIA: Desde setembre de 1954 es celebren les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Miquel. Hi ha diverses Processons, Ambaixades, Dianes i Entrades on participen les filaes Moros Llevantins, Abassides, Bohemios, Xirigotes, Corda curta, Juvenils, Rebeldes, Abencerrajes, Contrabandistes, Valencians, Bandolers, Mariners, Nous Melers, Íberes, Pirates i Popeluses.
-ONIL: Al celebrar-se a finals d'abril, les Festes patronals d'Onil són de les que més anys han patit les inclemències atmosfèriques, entre ells 1979 o 2022. Es celebren a finals d'abril amb la singularitat de que duren 8 dies amb Fogueres, Processons a la Mare de Déu de la Salut, passacarrers i ofrenes, Entrades, balls de banderes i Ambaixades. Un programa d'actes molt divers en els que participen l'àngel de la rodella i les 6 filaes: Moros, Artistes, Marroks, Cristians, Biscaïns i Estudiants.
-ONTINYENT: Una de les Festes de Moros i Cristians més recomanables de la província de València són sense cap dubte les d'Ontinyent en honor del Santíssim Crist de l'Agonia. De fet la televisió pública valenciana sols retransmet en directe les Entrades d'Alcoi i les de la capital de la Vall d'Albaida. Els seus dissenys únics, les carrosses que s'estrenen i els ballets multitudinaris de les acadèmies Òpera i Masters fan d'Ontinyent una cita ineludible a finals d'agost. Les Ambaixades de Cervino són de 1860, any en que van començar a celebrar-se les Entrades amb el protagonisme dels capitans. Ontinyent és cuna de grans compositors de música festera com José Maria Ferrero Pastor o Saül Gómez Soler. Les 24 filaes són Taifes, Mozàrabes, Berberiscos, Moros Marinos, Xanos, Omeyes, Benimerines, Abencerrajes, Kabiles, Moros Espanyols, Saudites, Mudéjares, Cides, Mariners, Bucaneros, Estudiants, Gusmans, Arquers, Cruzados, Contrabandistes, Fontanos, Almogàvars, Asturs i Llauradors.
-ORIOLA: Una de les polèmiques recents més fortes a les Festes de Moros i Cristians va ser la del racisme d'un càrrec moro d'Oriola per ser portejat per homes de raça negra. La tornada de les Entrades d'Oriola desprès dels anys de pandèmia no va ser tranquil·la, de fet desde la creació de l'Associació de les patrones Santa Justa i Rufina en 1975 no es recordava un debat tan dur a la població del Baix Segura. Es commemora la conquesta cristiana de la ciutat el 17 de juliol de 1400 i també hi ha actes religiosos i desfilades infantils. El sext dia de les Festes d'Oriola es celebren les Entrades on participen les 18 filaes amb noms tan curiosos com els de Novelda.
-L'ORXA: Els xicotets pobles del Comtat també inclouen Entrades de Moros i Cristians en les seues festes patronals d'estiu. A la Vall de Gallinera són a finals de juliol i estan pensades per a la diversió. Solen traure esquadres alquilades on es junten grups d'amics, podent canviar del bàndol moro al bàndol cristià any rere any. L'Orxa és una de les que atrau a més visitants, però també les d'altres municipis com Benimarfull, Gaianes, l'Alqueria d'Asnar, l'Alcudia, Famorca, Fageca o Beniarrés.
-PETRER: Les Festes de Moros i Cristians tenen unes de les Ambaixades més antigues, datades en 1808. Al celebrar-se en maig la tradició de Sant Bonifaci Màrtir no s'ha escapat de la pluja, com per exemple als anys 2023, 2016, 2008 o 1971. Com a curiositat les rodelles infantils són molt importants i desfilen en palanquins, mentre que el capità i l'abanderada van a cavall. Les filaes cristianes són molt anacròniques mentre que les mores recreen l'estètica turca: Moros Vells, Moros Nous, Beduïns, Moros Fronterers, Berberiscos, Biscaïns, Tercio de Flandes, Mariners, Estudiants i Llauradors.
-PLANES: La Vall d'Alcalà està formada per xicotets pobles que també tenen tradició d'Entrades de Moros i Cristians. En octubre és el torn de Planes en honor a Sant Roc, però també hi ha processons a l'altra patrona del poble i es fa una romeria a l'ermita del Santíssim Crist. Les filaes Maseros, Templaris i Moros del Raval organitzen una Entrada el dissabte per la vesprada en la que destaquen els ballets. La llegenda del Barranc de l'Encantà o les terres d'Al-Azraq serveixen d'inspiració per als festers de Planes.
-SANT VICENT DEL RASPEIG: No estan considerades unes de les millors Festes de Moros i Cristians, però tenen la seua pròpia idiosincràsia al voltant de la figura del patró Sant Vicent Ferrer. La població del "sequet però sanet" no s'ha lliurat de la pluja al celebrar les Entrades en abril. Les filaes alquilen molts trages i carrosses però els dissenys oficials són fidels a l'Edat Mitjana en les filaes Almoràvides, Moros Vells, Benimerines, Cavall Loco, Moros Nous, Negres Zulú, Abassides, Pacos, Marroks, Tuaregs, Templaris, Cristians, Nòmades, Asturs, Contrabandistes, Visigodos, Estudiants, Pirates i Maseros.
-SAX: Les Festes de Moros i Cristians de febrer han sabut conservar l'estètica de la soldadesca i per tant els trages són prou anacrònics. A Sax tenen altra forma d'entendre i viure aquesta antiga tradició, amb punts en comú amb altres pobles de les comarques del Vinalopó. Hi ha ball de banderes, Processó de les Candales i a Sant Blai, Ambaixades, Diana i actes dedicats al canvi de capitans. A les Entrades s'escolten molts pasdobles i desfilen les filaes Moros, Marroks, Turcs, Àrabs Emirs, Cristians, Garibaldinos, Cavallers de Cardona i Aragonesos.
-XIXONA: Les Festes de Moros i Cristians estan dedicades als dos patrons del poble torroner. Les Entrades es celebren en agost, però també hi ha desfilades en febrer per la festa dels geladors. Aquells professionals que en l'estiu es dediquen a fer gelats tenen les seues pròpies Ambaixades, Entrades, Ofrenes i Processons en hivern. Hi ha actes del segle XIX com el soterrament del moro traïdor i són unes tradicions amb molta història. Les filaes són Moros Vermells, Moros Grocs, Caimans, Moros Verds, Marroks, Almohades, Beduïns, Contrabandistes, Almogàvars, Cides, Pirates i Llauradors.
-VILLENA: Les filaes de Villena són les més nombroses i per això a les seues Entrades multitudinàries desfilen en grans batallons. Són unes Festes de Moros i Cristians molt antigues i arrelades que es celebren del 4 al 9 de setembre en honor a la Mare de Déu de les Virtuts. Les Ambaixades i filaes daten del segle XIX i resulten anacròniques: Moros Vells, Moros Nous, Marroks, Realistes, Pirates, Nazarites, Bereberes, Cristians, Estudiants, Corsaris, Andaluces, Llauradors, Almogàvars i Ballesters.
A Agost també hi han moros i cristians 🙃
ResponderEliminar