ESQUADRES DE NEGRES FILÀ GUSMANS

La filà Gusmans té un estil prou marcat a les seues esquadres de negres, completament identificades amb la figura històrica de "Guzman el bueno". Antigament era habitual que els propis esquadrers confeccionares els seus trages sense recórrer a empreses professionals. Aquesta forma de treballar s'ha mantingut en la filà Gusmans i són molts els dissenys fets per membres de la pròpia filà. Un exemple és Pablo Miró Berenguer que va saber connectar amb l'esperit de la filà i el seu disseny oficial. La filà Gusmans va ser la primera en tindre un trage medieval, quan Francisco Laporta va pintar aquell boceto en un quadre de 1906. Les sanefes i el color gris de la túnica han tingut variants i noves interpretacions en les esquadres de negres ferotges que ha tret la filà Gusmans. Desde les esquadres de víkings fins les més trencadores del segle XXI. César Vilaplana va aportar una visió renovadora a l'esquadra d'enmig de 2007, amb un maquillatge espectral i el cap rapat. Al 2023 van tornar a confiar en César Vilaplana per a una fantàstica esquadra d'enmig amb caputxa. No obstant, la sobrietat i els colors apagats com el gris, el granate o el marró són constants al llarg de la història d'aquesta filà. Tal volta l'esquadra del capità cristià 2014 és la que menys va agradar, però respectava la idea del monjo guerrer. I no li va faltar el sol, ja que la filà Gusmans ha patit mal oratge i fins hi tot suspensions d'Entrades en anys de càrrec com 1957, 1958, 1971, 1972, 1985, 2000, 2006 i 2007. "Bonus Christianus" va sonar triomfal a les plujoses Festes d'Alcoi 1972 per a l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Gusmans. En anys posteriors han sonat altres marxes cristianes com "Roger de Llúria", "Aleluya", "L'ambaixador cristià", "Als cristians", "Cid", "El Barranc del Sinc", "Mai-Sabel" i "Morer". Les esquadres de negres de la filà Gusmans tenen un aspecte auster que li suma bel·licositat a aquesta filà tan inspirada en l'Edat Mitjana i amb una estètica molt definida desde els seus inicis.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1957. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità cristià 1958. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1971. Disseny de Carlos Casabuena.

Esquadra de negres del capità cristià 1972. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig cristiana 1979. Disseny de Carlos Casabuena.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1985. Disseny de David Llorens.

Esquadra de negres del capità cristià 1986. Disseny de Carlos Casabuena.

Esquadra d'enmig cristiana 1993. Disseny dels germans Sempere.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1999. Disseny de Pablo Miró.

Esquadra de negres del capità cristià 2000. Disseny de Pablo Miró.

Esquadra commemorativa Centenari 2006. Disseny de Francisco Laporta.

Esquadra d'enmig cristiana 2007. Disseny de César Vilaplana.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2013. Disseny de Pablo Miró.

Esquadra de negres del capità cristià 2014. Disseny d'Alfredo Mullor.

Esquadra d'enmig cristiana 2023. Disseny de César Vilaplana.

Esquadra de blancs. Disseny de Francisco Laporta.

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ LLANA

La filà Llana presumeix de tindre molta solera a les Festes de Moros i Cristians. És una de les més veteranes, amb més de 200 anys d'història que li han permès tindre un número elevat d'esquadres de negres. No totes han sigut precisament boniques, però tenen un aura que les fa inigualables i fàcilment reconeixibles. La filà Llana té la seua pròpia idiosincràsia i a part de la palmera, el color groc és ja tot un símbol distintiu. La riquesa empresarial dels llaneros no sempre ha sigut sinònim de finura i bon gust, però comencem aquest repàs d'esquadres de negres per l'alferecia mora 1958 de la filà Llana. Rafael Guarinos va demostrar elegància en més d'una ocasió, encara que les dos esquadres de negres dissenyades per Luis Solbes en 1965 i 1972 eren més espectaculars i tribals. El tradicional maquillatge negre de betún era prou habitual en els esquadrers llaneros, destacant la capitania mora de 1986. Luis Sanus tenia vincles familiars amb la filà Llana i van confiar en el pintor Llaganya. Tot un encert perquè les esquadres de negres dels càrrecs de 1999 i 2000 són les millors creacions que ha tingut la filà Llana, i amb dos estètiques ben diferents. Curiosament un dels trages del boato del capità moro de l'any 2000 va eixir en esquadra a la Segona Diana i mai es va repetir tal fet. Al 2006 va saltar l'escàndol quan l'esquadra d'enmig va baixar entre paraigües amb un trage horrible i en estat d'embriagadesa. 3 esquadrers van ser retirats de l'Entrada Mora 2006 per anar borratxos i el públic xopat va xiular el lamentable espectacle. Per a eximir-se de la culpa, la filà Llana va traure al carrer una esquadra bicentenària en 2011 on destacaven les ulleres de vista. Però la commemoració dels 200 anys s'haguera tingut que fer abans, ja que la filà Llana ja va tindre càrrec en 1804. En l'alferecia mora 2013, la filà Llana va tornar a fallar amb una esquadra de negres lletja, encara que a la capitania mora de 2014 van agradar més amb un trage senyorial de David Blasco. L'últim disseny per a la filà Llana va ser de Juan Climent per al Mig 2020-2022. La filà Llana té predilecció per les marxes mores solemnes i clàssiques, per això a les seues esquadres de negres han sonat "Obeida" que van estrenar en 1965, "Llanero i president", "El moro del Sinc", "Fran-Semp", "L'entrà dels negres" que van estrenar en 1986, "Reige", "Marxa del centenari", "Als berebers", "El president", "El kabila" i "Jamalajam". A part de l'estètica particular de les esquadres de negres, també hi ha certa superstició sobre que a la filà Llana li plou molt en anys de càrrec com ha passat en 1946, 1971, 1972, 1986 i 2006.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1958. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità moro 1959. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig mora 1965. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1971. Disseny de Mari Carmen Llopis.

Esquadra de negres del capità moro 1972. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig mora 1978. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1985. Disseny de José Miguel Romà.

Esquadra de negres del capità moro 1986. Disseny de Manuel Fuster.

Esquadra d'enmig mora 1992. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1999. Disseny de Luis Sanus.

Esquadra de negres del capità moro 2000. Disseny de Luis Sanus.

Esquadra especial Segona Diana 2000. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra d'enmig mora 2006. Disseny d'Aitana Martín.

Esquadra commemorativa del Bicentenari 2011. Disseny de Santi Carbonell.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2013. Disseny de David Llorens.

Esquadra de negres del capità moro 2014. Disseny de David Blasco.

Esquadra d'enmig mora 2022. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de blancs en Diana amb Sargento Moro a l'últim any de càrrec. Disseny de Pepe Mataix.

BOU EN CORDA D'ONTINYENT

 L'emblemàtica tradició del Bou en Corda arriba a Ontinyent un any més entre polèmiques. Els defensors pensen que és una festa de tota la vida, mentre que els detractors opinen que hi ha maltracte animal. Es tracta d'anar guiant als bous amb una corda pels carrers del casc antic de la capital de la Vall d'Albaida. El Bou en Corda d'Ontinyent se celebra dins de les festes patronals en honor a la Puríssima Concepció. A novembre ja es va celebrar la Fira d'atraccions d'Ontinyent que té aquest privilegi desde 1418. El dia central de les Festes d'Ontinyent és el de la Inmaculada, és a dir el 8 de desembre, per això el cap de setmana anterior es fa el Bou en Corda que data de 1662 i també inclou actes per als joves com "La Vaqueta" o l'esmorzar de la xocolatada. 

Les caigudes del bou i el seu sofriment contrasten amb les típiques i boniques imatges de l'animal passejant tranquil pel Pont Vell de la ciutat. Cada volta que un bou camina i corre amb la seua corda nugada, els carrers d'Ontinyent s'omplin d'aficionats a la tauromàquia. El Bou en Corda d'Ontinyent no finalitza amb la mort de cada animal, sinó que es tracta de moments de diversió acompanyant al bou. És semblant als Bous a la mar de Denia on es demostra la valentia humana i del propi animal. El civisme és la clau de que aquesta festa continue tan arrelada a Ontinyent, encara que les crítiques dels animalistes són cada volta més fortes i constants. La part gastronòmica serà més fàcil de conservar, ja que és típic menjar "coca de Fira" i una cassola d'arròs al forn.

A la Plaça Major d'Ontinyent és on es nuga al bou en el conegut acte de l'Embolà, lloc on en agost també s'interpreta la marxa mora "Ximo" per a començar les Festes de Moros i Cristians. L'embolà desde el corral es va realitzar en la vesprada del divendres 1 de desembre de 2023. Els actes centrals són el dissabte i el diumenge on fan el recorregut 6 bous amb boles a les banyes per a evitar cornades i ferits. Però el bou en corda d'Ontinyent no s'ha salvat d'accidents. En aquest 2023 ja es va celebrar "el bou de les penyes" en primavera i un dels bous va morir. L'animal anava ràpid i va saltar del Pont Vell caient al riu Clariano entre crits de sorpresa i dolor dels espectadors. 

Unes 30000 persones participen en aquesta tradició taurina emmarcada en la festivitat de "La Puríssima Concepció" d'Ontinyent. Són ja 361 anys desde que la patrona dels ontinyentins i ontinyentines té una festa tan popular. El Cant dels Angelets és el preludi de les segones festes més importants de la ciutat, desprès de les del Santíssim Crist de l'Agonia a l'estiu. La música antiga valenciana del segle XVII es cantada per veus infantils pregonant "La Puríssima". Els xiquets i xiquetes de blau i blanc amb ales platejades van vestits d'angelets cantant sobre una carrossa i precedits per cavalls amb abanderades. "L'anunci angèlic" és declarat bé immaterial pel seu valor artístic i musical i mostra un patrimoni ric ja que data de 1660.

La vespra es centra en els balls de nans i gegants que arriben el dia 7 de desembre al Raval. Els tradicionals cabuts tenen les seues pròpies danses al so de xirimites i per això és un acte multitudinari molt volgut pels xiquets i xiquetes. L'Església de Santa Maria desperta amb el volteig de campanes i comença el dia gran d'Ontinyent. La despertà i els coets donen pas als actes religiosos, el rosari al carrer, l'ofrena de flors i la Missa Major. Per la vesprada hi ha mascletà i castell de focs artificials, però la Processó General és la més important. Participen els nans i gegants, el ball dels arquets, la Veta, els Cavallets, la Tartuga, els pastors, els tornejants, l'Àliga i la Moma amb els 7 pecats capitals. La imatge de la Inmaculada Concepció és luxosa i va arribar a Ontinyent en 1642, demostrant que és una festa antiga i solemne. També és una festa patronal festiva per totes les danses tradicionals que fan les xiques amb castanyoles.  

El Bou en Corda d'Ontinyent va des del Camí dels Carros passant per la Cantereria, el pont Vell, la plaça de Baix, la plaça de Dalt o de l'Ajuntament i el Ravalet. Un d'ells, cada dia, és pujat a passejar pels carrerons i atzucacs de la Vila gràcies a l'ajuda dels portadors. Tot un goig pels centenars de corredors i milers d'assistents, mentre disfruten de l'ambient festiu i la música alegre. Tota una experiència el córrer davant del bou, el mirar com corren, l'apropar-se a l'animal, el botar la corda davant les banyes i l'entonar la cançó més animada per a cridar al bou: "La Xata Merenguera, 8, 9, 10 com es tan fina trico trico tra".

No obstant, la controvèrsia creix cada any i la indignació dels ciutadans en contra del Bou en Corda es fa palpable en recollides de firmes. Hi ha haguts anys en que els bous han patit, han caigut, han tingut una mala "embolà" o s'han banyat per la pluja. No tots els bous acaben estressats, però tanta gent no és adequada per al benestar de l'animal i es considera una festa cruel. Durant els pròxims anys se seguirà celebrant el Bou en Corda a Ontinyent, però no se sap fins a quan degut al rebuig dels propis ontinyentins que s'avergonyeixen de les festes taurines.

LES ENTRADES DE 1983

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de fa 40 anys van transcórrer en la més absoluta tranquil·litat. Va ser l'any de la inauguració del monument de ferro de Sant Jordi, com un homenatge al patró de la ciutat. El Cartell de Festes 1983 tenia als trompeters com a protagonistes. La pintura de Salvador Sellés es va destapar minuts abans de l'arrancà de la Glòria Major del 3 d'abril, Diumenge de Resurrecció. Es va estrenar el Sargento Moro, Salvador Vilanova, baix un cel blau que també va estar present a la Glòria Infantil i el Trasllat del Sant Jordi el Xicotet del diumenge 17 d'abril. El 21 d'abril de 1983, a part de la direcció de l'Himne de Festes per part de Alfonso Sellés, es va descobrir el surtidor i escultures del moro, el cristià i Sant Jordi de "La Rosaleda", obra de Pepe Gonzalvo.

Capità Cristià filà Asturianos 1983: Paulino Vallejo Giner.

Capità Moro filà Realistes 1983: Juan Ferrer Canet.

Alférez Cristià filà Cides 1983: Jorge Palasí Calatayud.

Alférez Moro filà Berberiscos 1983: Rafael Torres Blanes.

El capità cristià 1983 i el seu rodella van desfilar a peu i amb un trage negre auster en concordança amb la filà Asturianos. Els nans i bufons i les donzelles a la carrossa de Covadonga conformaren un boato curt tancat per una magistral esquadra de negres. Va ser la primera volta que es va escoltar al carrer la marxa cristiana "L'ambaixador cristià" del conegut Rafael Mullor, mentre que la senzilla esquadra d'enmig de la filà Navarros va desfilar amb "Ix el cristià". Per a l'esquadra de negres de la filà Cides va sonar "Salmo", la segona marxa cristiana de la història. L'alférez cristià va desfilar galopant a cavall i això va provocar que el públic no contemplara bé la seua túnica ocre. La climatologia va canviar i l'Entrada Mora va estar amenaçada per núvols grisos. Però el colorit de la filà Realistes i el seu escut de clavells animaven als mirons, expectants davant un boato amb parasols, palmiters i escuders. Els cavallers a cavall precedien al capità moro 1983 sentat en la seua carrossa, mentre que en altra anaven les huríes amb gàbies de coloms. Es va estrenar la marxa mora "Fanfàrria capità realista 83" de José Maria Valls i l'espectacular esquadra de negres va desfilar amb "No ho faré més". La filà Magenta va traure al carrer una desconcertant esquadra d'enmig, acompanyada de la marxa mora "Als berebers". La filà Berberiscos va revolucionar els boatos de les Festes de Moros i Cristians implicant a la dona en els seguicis. La favorita a cavall va tindre el mateix protagonisme que l'alférez moro de blanc i a cavall. Cavallers i dames, i varios grups femenins i carrosses donaves pas a l'esquadra de negres amb la marxa mora "El president" i un bonic trage.

Esquadra de negres capità filà Asturianos. Disseny de Francisco Borrell.

Esquadra d'enmig filà Navarros. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres alférez filà Cides. Disseny d'Antonio Piñero.

Esquadra de negres capità filà Realistes. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig filà Magenta. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres alférez filà Berberiscos. Disseny de Luis Solbes.

Desprès d'un 22 d'abril marcat pels càrrecs festers, el dia de Sant Jordi de 1983 va tindre un inqüestionable protagonista: Nicolás Cots Tortosa. El xiquet de la filà Vascos va lluir un trage romà clàssic de Rafael Guarinos amb una preciosa capa roja, tires marrons sobre falda blanca, corassa daurada amb la creu de la filà Vascos i casc amb plomes blanques. Desprès de la Processó de la Relíquia es va interpretar la "Missa a Sant Jordi" d'Amando Blanquer que s'havia estrenat un any abans pel "Centenari de la Música Festera". El dia dels Trons va estar marcat per un Alardo massiu on els trabucs dels 1800 festers van silenciar les paraules diplomàtiques dels ambaixadors. Desprès de l'Aparició de Sant Jordi va actuar el conjunt musical alcoyà "La bufa la gamba" i els Soparets nocturns de 1983 van ser més participatius que mai.