CARNESTOLTES ALCOYÀ 2024

La primera celebració lúdica de l'any a Alcoi és el Carnestoltes, una festa recent que es fa desde 2011 i ha tingut un creixement constant. El dissabte 17 de febrer de 2024 tot estava preparat per a contemplar les disfresses i màscares i l'Ajuntament d'Alcoi ho va disposar tot per a fer disfrutar a la gent. A les 18:30 al Partidor una batucada obria pas a les iaies bebès i als més de 2000 participants. Es va veure el ballet "Encanto" de Inma Cortés representant a la família Madrigal de Disney i al ballet d'Ana Botella com a Willy Wonka en la seua fàbrica de xocolate. La sorpresa va ser una recreació de l'Entrada Cristiana amb àguiles i xirimiters i també els cavernícoles de la prehistòria gràcies al ballet de Carmina Nadal. També es va veure als personatges de la primera pel·lícula de Pixar: "Toy Story" i un corral amb els grangers cuidant als animals. Van eixir naus espacials i paraigües, encara que no van fer falta. Al contrari, la setmana anterior la pluja si va afectar al Carnestoltes de Muro. Desprès de les lupes anava un ballet alcoyà inspirat en els anys 80 i altre de les "Barbies", degut a l'èxit de la pel·lícula feminista. L'estètica hippy i el brilli brilli no podia faltar en "Mamma mia" i altres cançons del famós grup Abba. Xiquets representaven els jocs de taula i altres anaven disfressats d'astronautes de la Nasa. El ballet de Virginia Bolufer tenia un grup de Drag Queens que apareixien al programa de televisió "Ru Paul". Desde Murcia van vindre les corsàries blaves que van ser tan aplaudides com la baralla de cartes amb ballarines de copes, bastos, espases i oros. No es pot oblidar la influència del Carnaval de Mazarrón o Águilas, ja que en Alcoi també ixen moltes danses amb plomes i vestits brasilers. Les multitudinàries panteres negres amb un casc platejat va deixar al·lucinat al nombrós públic. El últim ballet de Yecla era de faraons egipcis molt brillants. Una cloenda esplèndida per a la desfilada del Carnestoltes d'Alcoi 2024. Moltes famílies es van sumar al Carnestoltes pel carrer Sant Nicolau, esperant rebre algun premi grupal del concurs organitzat per la regidoria de tradicions. La festa va seguir a la Plaça de Dins i als pubs del centre: Don Vito, Sports, Delirium, Goya, Karma, La sombreria O'Conell i "El Petroli". El següent event a Alcoi ja serà la Setmana Santa, preludi de la Glòria que en apropa a les Festes de Moros i Cristians. Les filaes continuen preparant actes interns i homenatges, com per exemple el de la filà Alcodianos a tots els xiquets i xiquetes que han entregat les claus al capità cristià. Un xicotet acte important que ocurreix el matí del dia de les Entrades a la Bandeja. 2024 és any de càrrec per a la filà Alcodianos i a més a més es compleixen 50 anys de la primera entrega de claus que van realitzar els festers. Per això es va celebrar una gala i sainet al Teatre dels Salesians on es van recordar tots els protagonistes de l'entrega de claus. Li donem la benvinguda a la Quaresma, sabent que cada dia falta menys per a abril.

MÚSICA FESTERA DE RAFAEL MULLOR GRAU

El compositor d'Alcoi Rafael Mullor Grau va nàixer en 1962 i prompte va tindre interès per la música. Va ser mestre a l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi on havia estudiat. També va estudiar al Conservatori de València i Alacant i també va estar en aquesta universitat. Es titulat en Estudis Superiors d'Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d'Orquestra. També té el títol de Piano, Clarinet i Llenguatge Musical, gràcies als seus professors Amando Blanquer, Eduardo Cifre i Manuel Galduf. Ha sigut membre de la Banda Unió Musical d'Alcoi desde 1970 fins 1985, on era clarinet solista. Desprès va ser el director de la banda fins a 1991, lo qual el va unir molt a la filà Llana. Per a aquesta antiga filà mora alcoyana ha composat obres musicals tan icòniques com "L'entrà dels negres", "Al primer tro" o "Als llaneros dianers". Com a Director d'Orquestra va començar als 16 anys en la Coral Polifònica Alcoiana, i posteriorment als Cors de La Vilajoiosa, de Vallada, València i actualment al cor de la banda de Ròtova. En 1982, convidat per Jose Maria Ferrero i la UNDEF, va dirigir a la Plaça de Bous d'Alacant a un conjunt de 6 bandes. 400 Musics van interpretar la seua marxa mora "Un Moro Mudéjar", obra guanyadora del Concurs de Música Festera d'Alcoi en 1981. És possiblement la seua peça musical més bona, i té altres marxes mores de gran qualitat com "Àngel l'anvàlid". Ha guanyat prous premis al Concurs de Música Festera d'Alcoi, destacant "El Barranc del Sinc". També ha col·laborat amb el ballet de Virginia Bolufer en 1992, 1995, 1996 i 1997 per a coreografies dels càrrecs de les filaes Ligeros, Andaluces i Berberiscos. Les obres de Rafael Mullor estan editades per les Editorials Omnes Bands i Piles. Ha gravat com a director dos discos de Musica Festera amb la Unió Musical d' Alcoi en 1987 i 1990. En 2005 va ser nominat per segona volta consecutiva als Premis Euterpe de Composició, guanyant el concurs. En octubre de 2006 la seua obra mes coneguda "L'ambaixador Cristià" va ser l'única interpretada en la desfilada cristiana del dia de la Hispanitat per la 5ª Avinguda de Nova York, acompanyant a 2 esquadres i un ballet alcoyà. Actualment és professor de Fonaments de Composició, Harmonia, Anàlisi i Orquestra als Conservatoris Professionals de Xàtiva i d'Albaida. Als seus fills els ha dedicat una marxa mora i altra cristiana: "Abraham" i "Eleazar", però la marxa cristiana de més qualitat i que es recorda és sense cap dubte "Alcoi, escata i destral" dedicada a la filà Muntanyesos d'Alcoi en el seu 75 aniversari. A continuació recuperem la llarga trajectòria de compositor de música festera que té Rafael Mullor Grau.

UN MORO MUDÉJAR. MARXA MORA (1981)

L'AMBAIXADOR CRISTIÀ. MARXA CRISTIANA (1982)  

ALS LLANEROS DIANERS. PASDOBLE (1983)  

L'ENTRÀ DELS NEGRES. MARXA MORA (1984)  

 EL BARRANC DEL SINC. MARXA CRISTIANA (1985)  

AL PRIMER TRO. MARXA MORA (1987)  

ALFÉREZ LIGEROS 1992. MARXA MORA (1992)  

MÚSIC I LLANERO. MARXA MORA (1992)  

DANZA COLORISTA. MARXA CRISTIANA (1995)  

CAPITÀ ANDALUCES 96. PASDOBLE (1996)  

ALCOI, ESCATA I DESTRAL. MARXA CRISTIANA (1996)  

DÉU DEL FOC. MARXA MORA (1997)  

ALCÁZAR DE ELDA. MARXA CRISTIANA (2000).  

ABRAHAM. MARXA MORA (2002)  

SAXUM. MARXA CRISTIANA (2003)  

100 ANYS D'UNIÓ MUSICAL D'ALCOI. PASDOBLE (2005)  

MAGENTERO D'ELX. MARXA MORA (2005)  

ELEAZAR. MARXA CRISTIANA (2008)  

XEMA ALMOGÀVER. MARXA CRISTIANA (2015)  

ÀNGEL L'ANVÀLID. MARXA MORA (2015)

En 2013 va dirigir l'Himne de Festes de Cocentaina, però ja tenia experiència desde feia dècades. Fou invitat a dirigir en 1998 el pròleg de les Festes d'Ontinyent. En agost d'aquell any va dirigir la marxa mora "Ximo" de José Maria Ferrero davant de tots els festers. La seua ciutat natal li ho devia i en 2002 Rafael Mullor Grau va dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi. Les 24 bandes participants i un cor multitudinari van fer emocionant el cant de "Nostra Festa" el diumenge 21 d'abril de 2002.

JESUSET DEL MIRACLE I MARXA CÍVICA D'ALCOI 2024

El passat 28 de gener de 2024 es va celebrar al centre d'Alcoi la volguda Processó del Jesuset del Miracle. El matí va estar respectat per l'oratge i amb la presència del sol les danses tradicionals van ressaltar encara més. La senzillesa de la Cucafera i els nanos cabuts van fer les delícies dels xiquets, encara que el públic no era massa nombrós. La devoció a la xicoteta figura del Jesuset del Miracle ha perdut força a la ciutat, però segueix marcada al calendari religiós del mes de gener. En l'hivern de 1568 es va produir el robatori d'una caixa de plata al carrer Santo Tomás, desde on s'inicia la Processó actualment. El clero d'Alcoi va prometre una recompensa per a qui trobara les sagrades formes (hostietes), la custodia del viàtic i un reliquiari. La tensió va augmentar perquè no atrapaven al lladre i l'església tenia molt de poder al segle XVI.  El sospitós del robatori de les sagrades formes era Joan Prats. Un llaurador va buscar en l'estable de l'autor i va trobar el reliquiari trencat, amb l'ajuda miraculosa d'una escultura del fill de Déu. El Jesuset del Miracle s'havia inclinat per a indicar on estava amagat el botí.  Totes les peçes robades van ser reconegudes pel vicari el dia 31 de gener de 1568 i el dia 1 de febrer Alcoi va festejar al Jesuset del Miracle. A partir d'ahí es va venerar la figura amb l'esquena encorbada i el cap en posició cap a terra i els dits senyalant. En la casa on estava la imatge del Jesuset del Miracle es va construir el "Convent del Sant Sepulcre". Els xiquets porten en andes al Jesuset del Miracle mentre que els homes porten al "Santísimo Sacramento" baix palio. Els següents vídeos són molt interessants perquè reflecteixen com es celebra la Processó del Jesuset del Miracle enguany i com es feia fa 60 anys. Les càmeres de televisió espanyola van estar varies voltes a Alcoi i no sols per a les Festes de Moros i Cristians. Cal recordar que ara vivim en un país democràtic i laic i abans en la dictadura de Franco que tenia propaganda feixista per mitjà del Nodo i aprofitava per a promoure la fe cap a diversos Sants d'arreu del país.

El mateix diumenge 28 de gener per la vesprada es va celebrar la Marxa Cívica pel casc antic de la ciutat. Es commemorava "La Desfeta d'Alcoi del segle XVIII", un moment històric de gran rellevància. El 9 de gener de 1708 la vila va viure un esdeveniment dramàtic produït desprès de la Batalla d'Almansa del 25 d'abril de 1707. Durant la Guerra de Successió entre l'Arxiduc Carles d'Austria i Felip V de Borbó es van abolir els Furs valencians i altres llibertats que tenia la Corona d'Aragó. Alcoi estava en contra de la dinastia borbònica perquè amb el Decret de Nova Planta es perdien molts drets. Per això quan les tropes franceses de Felip d'Anjou, el nou rei Borbó, van arribar a Alcoi els habitants van lluitar contra l'enemic. Van resistir l'atac amb tan sols 200 guerrers però el setge va acabar per la mort de molts dels defensors i per la por de provocar una matança general de la població. Al llarg de 8 dies la ciutat va ser ocupada i saquejada i el defensor Francesc Perera va ser ajusticiat. Desprès de la Desfeta la vila d'Alcoi finalment es va rendir per no patir pitjors conseqüències, però la Guerra de Successió no acabaria fins a 1714 amb el "Tractat d'Utrecht" i l'inici de la monarquia dels Borbons a Espanya. El Centre Cultural Ovidi Montllor desde 2022 organitza l'acte com a testimonis d'aquell enfrontament cruel. Els Miquelets del Regne de València amb vestimentes militars d'època en tons blaus van desfilar al so de xirimites. Desde el Portal de Riquer els campaners van participar realitzant un toc d'alarma com el que requeria la invasió. Al acabar la recreació a la Plaça Ramón i Cajal es va fer una ofrena de flors a aquells que defensaren Alcoi de les tropes borbòniques liderades pel Marqués d'Asfeld. La intenció de la Marxa Cívica és aprendre del passat, fomentar un sentiment de comunitat i identitat col·lectiva i connectar amb l'esperit de resistència i coratge que caracteritza als valencians.

El dijous 25 de gener es va ratificar la modificació de l'Ordenança de l'Associació de Sant Jordi. Els grans canvis són passos endavant cap a la normalització de la dona en les Festes de Moros i Cristians. Els festers i festeres de les 28 filaes van votar prèviament si volien permetre les esquadres mixtes, ja que fins ara les esquadres d'Alcoi es segregaven per sexe. Es va aprovar per majoria que si, amb el vot en contra tan sols d'algun majoral i els primers trons de les filaes Llana, Verds, Gusmans i Almogàvars. El Casal de Sant Jordi deixa l'opció de que cada filà decidisca si tindre un trage únic o 2 diferenciats per sexes. Una idea democràtica que es deixa a llibertat de les filaes, ja que es podrà fer esquadra mixta si la indumentària de la filà és idèntica. A la finalització de l'assemblea, tant el president Juan José Olcina, com el regidor de Festes, Jordi Martínez, han mostrat la seua satisfacció pel que fa als avanços socials i han reconegut que era un procés dur, però que valia la pena.

La integració de les dones en Nostra Festa traspassa altra barrera, ja que s'ha aprovat el "Si" a la possibilitat de que les dones fagen càrrec. Segurament en 2025 hi haurà una alférez mora femenina per part de la filà Marrakesch. La nova Ordenança especifica que el Mossèn Torregrosa i el Sant Jordiet han de ser representats per un home, tal i com marca el personatge històric. Per a que els càrrecs festers continuen tenint uns valors, també es tindrà en compte la idoneïtat del seu trage. Els càrrecs han de vestir de l'època de les disputes medievals entre moros i cristians, estant obligats a mantenir l'estil militar i l'estatus social de l'Edat Mitjana. L'Associació de Sant Jordi vol adaptar-se a les mentalitats del segle XXI, enfortir les relacions interpersonals en el marc de la integració, el respecte, la convivència de tothom i no tolerar la discriminació de gènere o identitat sexual.

ESQUADRA DE NEGRES FILÀ MASEROS

Llauradors de l'horta valenciana representen la filà Maseros d'Alcoi. Per això les esquadres de negres de la filà més rural de les Festes de Moros i Cristians estan molt relacionades amb el camp. Començant la retrospectiva als anys 50, s'aprecia que les esquadres de negres eren prou bàsiques i s'aprofitaven pells d'animals de la zona, com conills, ovelles o raboses. Els mateixos esquadrers preparaven els seus trages, amb ajuda de festers de la pròpia filà Maseros com Rafael Llorens o Miguel Moltó. Així va ser fins als anys 80 i amb molta varietat d'estils. Desde algunes rudimentàries, altres guerreres i fins hi tot les conegudes com "jugadors de tennis" pels pantalons curts. En canvi els saragüells sols han eixit a l'esquadra de negres del 150 aniversari de 1993. Curiosament en 1966 també es va celebrar el Centenari de la refundació de la filà Maseros. El passat agrícola de la ciutat es va veure reflectit als anys de càrrec de la filà Maseros i fins hi tot es parlava d'una maledicció meteorològica. Com els llauradors buscaven la pluja per a les collites, a la filà Maseros li va ploure en abundància en moltes capitanies cristianes. Va ser en 1908, 1926, 1957, 1971 i 1985 i fins hi tot les 2 últimes es van tindre que aplaçar a altre dia i suspendre durant 45 minuts. Els instruments de folklore de Llevant i de l'agricultura com l'aixà, la forca, el gaiato, la corbella, el rastrell o la guadanya s'han utilitzat com a armes de les esquadres de negres, per exemple a l'alferecia cristiana de 1984. Jordi Sellés va revolucionar l'estètica de la filà Maseros amb les 2 esquadres d'enmig de 1992 i 2006. Per altra part, José Moiña va tindre molt bon gust al fer les esquadres de negres dels càrrecs de 1998 i 1999 on el color blanc i el macramé van ser protagonistes. L'esquadra de negres més multicolor de la filà Maseros és la de l'alferecia cristiana 2012, obra de Roberto Pérez. A la capitania cristiana 2013 la senyera quatribarrada va estar present a tot el boato i a l'esquadra de negres de David Blasco. L'última esquadra d'enmig va esperar a que acabara la pandèmia del Coronavirus per a poder rendir-li un homenatge pòstum a Raül Botella, pintor modern i masero. Al 2022 van recuperar la tradició d'algunes esquadres de negres antigues que desfilaven sense casc. La peça musical "Pas als Maseros" de José Maria Valls és la més identificativa, però a les esquadres de negres també han sonat altres obres musicals com "Churumbelerías", "De Romaxe a Franqueira", "Ragón Falez", "Bonus Christianus", "L'altet dels canons", "Pròleg al tio Pep", "Llebeig" i la memorable "Tabal i saragüells" de Mario Roig. Per a continuar descobrint obres musicals de la filà Maseros recomanem "Manta, forca i festa" de Francisco Valor Llorens, "La neta del manyà" de José Rafael Pascual Vilaplana i "Saoro" de Ramón García Soler.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1956. Disseny de Rafael Llorens.

Esquadra de negres del capità cristià 1957. Disseny de Rafael Llorens.

Esquadra commemorativa Centenari 1966. Disseny de Rafael Llorens.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1970. Disseny de Rafael Llorens.

Esquadra de negres del capità cristià 1971. Disseny de Rafael Llorens.

Esquadra d'enmig cristiana 1978. Disseny de Miguel Moltó.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1984. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1985. Disseny de Miguel Moltó.

   

Esquadra d'enmig cristiana 1992. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra commemorativa del 150 aniversari 1993. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1998. Disseny de José Moiña.

Esquadra de negres del capità cristià 1999. Disseny de José Moiña.

Esquadra d'enmig cristiana 2006. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2012. Disseny de Roberto Pérez.

Esquadra de negres del capità cristià 2013. Disseny de David Blasco.

Esquadra d'enmig cristiana 2022. Disseny de Raül Botella.

Esquadra de blancs. Disseny rèplica dels llauradors de l'horta valenciana al segle XVIII.

Esquadra oficial femenina 2023. Disseny reformat amb xicotetes variacions.

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ BENIMERINES

La més jove de les filaes d'Alcoi ha tingut unes excel·lents esquadres de negres en la seua curta història. La filà Benimerines va tindre un marcat caràcter mahometà desde la seua creació en 1980 i això s'ha transmès en els seus dissenys. La idea original del trage oficial va ser de Luis Solbes, però al ser rebutjat per l'Associació de Sant Jordi es van fer canvis. L'encarregat va ser Paco Aznar, qui també va dissenyar una cridanera esquadra de negres per a la capitania mora 1985. Però la primera esquadra de negres de la filà Benimerines va ser en l'alférez moro de 1984 i amb disseny d'Alejandro Soler. L'espectacular casc de plomes de pavo real feia més ètnica una esquadra de negres que va iniciar la col·laboració de l'artista amb la filà Benimerines. En 1991 i 1999 Alejandro Soler també va crear les esquadres de negres dels "Merímidas" amb una estètica guerrera i una sobrietat que contrastava amb el colorit trage oficial. A la tribal alferecia mora de 1998 l'esquadra de negres de José Moiña també va aportar un punt de vista africà. Com a contrast, en 2005 la segona esquadra d'enmig de la filà Benimerines va ser de tuaregs en un oasi amb una austeritat i foscor pròpia dels nòmades del desert. L'ambient beduí va seguir en l'alferecia mora de 2012, encara que l'esquadra de negres va ser més pomposa i es va banyar. La salvatge esquadra de negres del capità moro 2013 va agradar molt pels detalls de Juan Climent. El conegut dissenyador de l'actualitat també va fer l'última esquadra d'enmig de la filà Benimerines. Al 2019 Juan Climent va apostar pel classicisme i l'elegància utilitzant les ratlles blanques i negres dels bombatxos de la filà Benimerines. Els components tenen una marxa mora dedicada per Francisco Esteve Pastor, però mai l'han aprofitat per a les esquadres de negres. En les 9 ocasions han sonat les obres musicals "L'ambaixador", "Fran-Semp", "El negro Sansón", "Tariks", "El moro del Sinc", "Ali Geabà-Spyros", "Paco el chollat" i "Itna Assar Karim". La pluja els ha visitat en dos alferecies mores consecutives, estant encara vigent la maledicció de 1998 i 2012. Toqueu timbals i clarins, que arriben els Benimerins". 

Esquadra de negres de l'alférez moro 1984. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres del capità moro 1985. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig mora 1991. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1998. Disseny de José Moiña.

Esquadra de negres del capità moro 1999. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra d'enmig mora 2005. Disseny d'Alfredo Mullor.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2012. Disseny de Paco Verdú.

Esquadra de negres del capità moro 2013. Disseny de Juan Climent.

Esquadra d'enmig mora 2019. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de blancs. Disseny de Paco Aznar.