El Dia dels Músics és un dels més importants per a la ciutat d'Alcoi, ja que significa el punt de partida de la Trilogia Festera Alcoyana. Gonzalo Barrachina Sellés va ser el compositor de "El Sig", un fragment de la zarzuela "La Bella Zaida" que a partir de 1917 es va convertir en l'Himne de Festes d'Alcoi. Segur que l'autor no haguera imaginat la repercussió de la seua obra en el futur, ja que es va escollir com a Himne de Festes en honor de Gonzalo Barrachina quan va faltar. Eugenio Moltó va escriure la lletra per a adaptar-la a les Festes de Moros i Cristians i que s'interpretara cada 21 d'abril. Qualsevol fester coneix a la perfecció les curtes estrofes de "Nostra Festa". A continuació posem la lletra sencera del més que centenari Himne de Festes d'Alcoi:
Nostra festa ja,
Cridant-nos està
Cridant estaaaaaaaa.
Amb veu i alé que és vida,
de tots és beneïda,
beneïda.
Visca! Visca!
Llaor, llaor,
per donar-te esplendor,
riu en l'esfera
la Primavera.
Llaor, llaor
per donar-te esplendor,
riu en l'esfera
la Primavera.
Analitzant un poc la senzilla lletra de l'Himne de Festes, descobrim que les Festes de Moros i Cristians són l'alé que ens alegra la vida i ens permet respirar durant els restants 362 dies de l'any. D'on brolla tanta energia festera i perquè provoca tantes emocions? Unir sentiments del passat és una de les claus de les Festes de Sant Jordi, repletes d'històries i llegendes que són la base d'unes tradicions a voltes massa immobilistes. Jaume I i Al-Azraq són els protagonistes de la recreació d'aquella batalla medieval de 1276 en la que els musulmans van ser expulsats d'aquestes terres desprès de que els cristians pararen la Tercera Revolta mudèjar. Potser hi ha part de fantasia en aquest relat, però mentre les cròniques del segle XIII es perdien en el temps, els contes èpics passaven de generació en generació fins a que es va instaurar la Trilogia Festera Alcoyana. Al final és una representació de la lluita entre el bé i el mal i la presència de Sant Jordi és un enigma. L'aparició de figures del cristianisme en moments crítics va més enllà de la devoció religiosa. Presències sobrenaturals apareixen documentats en guerres decisives i fent prodigis. A canvi de protecció, Alcoi es va proposar fer-li una festa beneïda a Sant Jordi i acabaria sent l'anima de la ciutat industrial. Quan ens crida Nostra Festa, s'obri una realitat màgica que té la seua pròpia lògica. Un fester no es disfressa ni camina poc a poc menejant una espasa, sinó que està desfilant i té expressions que sols comprenen els entesos en Festes de Moros i Cristians. La ment humana té la capacitat de crear realitats superposades que converteixen a 3 dies en els més especials de l'any. L'univers fester és ampli i va evolucionant però sempre amb llaor i esplendor. I potser no té massa coherència, però és el que hem heretat i portem preservant-ho durant segles.
I si les Festes d'Alcoi són en abril, és obvi que "riu en l'esfera la primavera". Perquè a la filà sempre hi ha rises, germanor, rituals i anècdotes que van teixint-se fins convertir-se en un patrimoni immaterial. I tenen més valor quan els veterans ja no estan entre nosaltres, perquè recordar és el millor homenatge als festers difunts. Estem cridats a fomentar la diversió al carrer, l'emoció cada volta que escoltem un pasdoble i el respecte a les tradicions. En Nostra Festa no hi ha connotacions xenòfobes i s'evita la discriminació de gènere. Allò de que les dones no anaven a la guerra és històricament discutible i qualsevol obstacle que es pose no té validesa. Durant dècades la societat alcoyana va anar retrassada en aquest sentit, degut a complexes masclistes que ja s'estan superant. Una prova és que desde 2019 han sigut 3 les dones que han dirigit l'Himne de Festes: Trinidad Sanchis, Silvia Gómez i en 2024 la flautista Blanca Carbonell. Així Nostra Festa es cuida i es renova any rere any, mantenint viu aquest tresor gràcies a les dones i als homes.
Abans del Mig Any del passat octubre de 2023 es van desvetllar els noms dels protagonistes artístics de les Festes de Sant Jordi 2024. L'Ajuntament d'Alcoi, per mitjà del nou regidor de tradicions, va anunciar que Joan Castejón farà el pròxim Cartell de Festes 2024, mentre que la flautista Blanca Carbonell serà la directora de l'Himne de Festes durant el Dia dels Músics. Són noms poc reconeguts mentre la societat alcoyana anhela que se li encarreguen aquestes tasques a altres persones. Per exemple al director del Conservatori de Música, Juan Antonio Recuerda, o l'artista del disseny Jordi Sempere Vicedo. Són dos homes amb talent al piano i sobre el paper que mereixen aquest reconeixement i a més a més són de la ciutat.
BLANCA CARBONELL: Va nàixer a Alcoi el 21 d'abril de 1974, com si el seu futur estaguera predestinat a ser la protagonista del Dia dels Músics. Blanca Carbonell va iniciar els seus estudis musicals al Conservatori Joan Cantó d'Alcoi de la mà de José Miguel del Valle, continuant la seua formació en el Conservatori de València amb María Dolors Tomás. Després d'obtindre el Premi Extraordinari Fi de Carrera es va traslladar a França, on residirà des de 1992 fins a 2002 aconseguint varies beques. A París i Versalles va rebre el primer Premi de flauta, piccolo i música de cambra. Ha col·laborat amb orquestres com a Jove Orquestra del Mediterrani, Crous de París, Ópera Éclate, Orquestra Francesa de Flautes, Orquestra Sinfònica de Madrid, Orquestra de l'escola Superior Reina Sofía. Desde l'any 2006 és funcionària de carrera de la Comunitat de Madrid en l'especialitat de flauta travessera i actualment imparteix classes al centre musical de l'Escorial. Blanca Carbonell coneix molt bé la música francesa i l'òpera però el pròxim 19 d'abril s'enfrontarà a altre tipus de cant alcoyà: L'obra "El Sig" de la zarzuela "La Bella Zaida" de Gonzalo Barrachina (1869-1916). Totes les mirades estaran posades en la seua batuta quan les bandes de música arranquen i a la Bandeja s'escolte "Nostra Festa ja, cridant-nos està".
JOAN CASTEJÓN: Va nàixer en desembre de 1945 a Elx. En 1963 es va traslladar a València com a alumne a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles. Tan sols dos anys després ja va participar en la seua primera exposició col·lectiva a València. En 1966 va tindre la seua primera exposició individual en la Galeria Mateu de València, i li'n van seguir moltes més a galeries de València, Alacant i altres capitals comarcals. Joan Castejón és pintor, escultor i dibuixant, un dels principals representants del realisme social del grup d'Elx en la renovació plàstica valenciana de postguerra. Se solen atribuir les seues habilitats pictòriques a la influència i l'admiració per l'art renaixentista. Joan Castejón té l'habilitat de forjar un estil personal i reconeixible que no el lliurarà dels habituals debats entorn al Cartell de Festes d'Alcoi. Estem segurs de que rebrà tantes crítiques com elogis, sempre partint de que la qualitat tècnica de l'il·licità és innegable.
Eren dos incògnites ja descobertes dels dies previs a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2024, tenint com a filaes de càrrec a Alcodianos, Mudéjares, Aragonesos, Abencerrajes i Judíos. El Cartell de Festes es descobrirà el dia 1 d'abril, un dia desprès de la Glòria Major que caurà el diumenge 30 de març de 2024. Blanca Carbonell tindrà el seu gran moment més prompte que mai, ja que és la primera volta que el Dia dels Músics és un 19 d'abril. A més a més serà la sèptima dona en dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi, la segona consecutivament ja que li agafa el relleu a Silvia Gómez. El protagonisme femení de les Festes de Sant Jordi 2024 no acaba así. Lluny de posar límits, l'Associació de Sant Jordi ha escollit a dos xiquetes com les pròximes Sergentetes de la Glòria Infantil.
El concurs de Sergentets Infantils a la filà Abencerrajes es va celebrar el dissabte 11 de novembre de 2023, mentre que els carrers del casc antic s'omplien de grups de tuna que cantaven als balcons. Al concurs de Sergentets Infantils van sonar els pasdobles "Primavera" d'Antonio Gisbert, "Al cel" de Francisco Valor i "Brisas de Mariola" de Francisco Esteve. Es van presentar els següents 7 aspirants: Ona Santonja Aracil (Filà Alcodianos), Aitana Cantó Jordá (Filà Cordoneros), Jimena Vicens Cánovas (Filà Tomasines), Mateo Coderch Pastor (Filà Gusmans), Yago Zapata Sempere (Filà Navarros), Nicolás Agulló Monllor (Filà Berberiscos) i Martina Montava Caballero (Filà Aragonesos). Desprès de la deliberació del jurat, les guanyadores es van anunciar entre nervis i aplaudiments. Aitana Cantó com a primera classificada va escollir ser la Sergenteta del bàndol moro, ja que pertany a la filà Cordoneros. L'emocionada Ona Santonja de la filà Alcodianos serà la Sergenteta del bàndol cristià en la Glòria Infantil del dia 14 d'abril de 2024. Abril Albero deixa el càrrec de Sergenteta Mora desprès de passar a la història com la primera xiqueta en encarnar aquest paper. Molt contentes, Aitana Cantó i Ona Santonja van alçar la llança al compàs de "El Desitjat".
Amb la plena normalitat amb la que s'estan vivint les tradicions en aquest 2023, sembla que per fi hem deixat enrere al 100% tot el malson de la pandèmia mundial. I mirant cap al futur l'Ajuntament d'Alcoi ha establit les dates per a les Festes de Sant Jordi 2024. Hi ha novetats en els dies en que caurà la Trilogia Festera Alcoyana ja que s'han avançat uns dies. Una decisió gens habitual que no ha sigut ben vista pels majorals i directius de l'Associació de Sant Jordi. Les queixes es van fer públiques al passat Mig Any però va ser el govern local socialista qui va constatar que el dia dels Músics seria el 19 d'abril, les Entrades el 20 d'abril, Sant Jordi el dia 21 d'abril i es finalitzarà amb el dia dels Trons al 22 d'abril.
Jordi Martínez reprèn la seua activitat política com a regidor de tradicions. Ja va tindre aquest paper organitzatiu als anys del Tripartit de 2011, però a les següents legislatures la regidoria ha estat en mans d'altres membres destacats del PSOE: Raül Llopis i Carol Ortiz. Amb Jordi Martínez es van avançar les Festes de Moros i Cristians per primera volta. Va ser l'any 2013 i les Entrades es van celebrar el 21 d'abril. Per a 2024 també s'avançaran 2 dies a les dates tradicionals, ja que cap dia coincideix amb el cap de setmana. L'actual govern socialista de Toni Francés no li té cap por a "La guerra del calendari" com si ho va patir al passat el famós alcalde Josep Sanus als anys 90.
En altres ocasions en que les Festes de Moros i Cristians van caure entre setmana, es va arribar al consens traslladant els dies principals al cap de setmana posterior o als primers dies de maig quan les dates eren massa properes a la Setmana Santa. Que el 23 d'abril de 2024, dia del patró d'Alcoi, no vaja a ser festiu ha sentat mal a alguns sectors conservadors. Especialment a aquells devots o els creients catòlics que opinen que s'hauria de respectar l'onomàstica i que el dia de Sant Jordi no hi haguera que treballar. Però de totes formes el dia 21 d'abril de 2024 se li rendirà honor a la figura eqüestre de Sant Jordi Matamoros, a la Relíquia i al Sant Jordiet de la mateixa forma. El dia 23 d'abril es faran misses al Temple de Sant Jordi i hi haurà actes litúrgics coincidint amb el dia del descans, que seran del gust del president del Casal: Juan José Olcina.
La Glòria serà el Diumenge de Resurrecció que caurà 31 de març i per tant els Sargentos arrancaran sense que s'haja destapat el Cartell de Festes. Desprès del descobriment el dia 1 d'abril, la Glòria Infantil es farà el diumenge 14 d'abril i amb nous Sergentets. Passat el Triduo i el Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, arribarà el dia dels Músics. La jornada coincidirà amb el dia de les Festes Patronals de Cocentaina. Mai havia coincidit el dia de la Mare de Déu del Miracle amb les Festes de Moros i Cristians, ja que al 19 d'abril encara no hi ha actes en Alcoi. La nit de l'olla i les Entraetes es faran desprès de que Blanca Carbonell dirigisca l'Himne de Festes: "El Sig" de Gonzalo Barrachina.
La Diana mai ha sigut tan prompte com en 2024, ja que arrancarà a les 5:45 del 20 d'abril de 2024. Unes hores més tard al Partidor començarà l'estimada Entrada Cristiana. La filà Alcodianos serà la primera amb el seu capità cristià Dani Cano. Desprès de l'esquadra d'enmig de la filà Vascos serà el torn de l'altre protagonista: Santi Castelló com a alférez cristià de la filà Aragonesos.
L'Entrada Mora arrancarà a les 5 de la vesprada i esperem que el temps siga més estable que al 2023. La capitania mora està en mans de filà Mudéjares i especialment del capità moro Jordi Peidro i la seua favorita Pepa Puchades. Els coneguts com Palominos a més a més viuran la seua dècima capitania mora en els seus 120 anys d'història. L'esquadra d'enmig mora serà de la filà Miqueros i l'últim càrrec principal de 2024 serà l'alférez moro de la filà Abencerrajes: Quico Cano.
El diumenge 21 d'abril de 2024 serà el dia de Sant Jordi, quan les mirades es centren en el xiquet Sant Jordiet. Mauro Abellán de la filà Judíos portarà un trage romà de Juan Climent i li llançaran clavells al carrer Sant Llorenç. En aquest dia ceremonial hi haurà Processons tant a Alcoi com a Cocentaina però dedicades a patrons diferents. Desprès de la Processó General, els festers i festeres eixiran a divertir-se en la Retreta nocturna.
Com a tancament espectacular està programat el dia dels Trons del 22 d'abril de 2024. Normalment és el dia de les Entrades però l'any que ve es canviarà el so de les bandes de música pel dels trabucs. L'estafeta, les ambaixades i l'Alardo centraran una jornada sorollosa i amb molt de fum. La culminació del dia i de les Festes de Moros i Cristians serà l'acte de l'Aparició de Sant Jordi desde les almenes del Castell de Festes. Desde 1936 no hi havia un xiquet de la filà Judíos llançant les fletxes i per això no sols la família madrilenya de Mauro Abellán està entusiasmada, sinó tota la filà. Realment la il·lusió és una de les bases de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
Les filaes de càrrec van presentar al llarg del mes d'octubre els seus boatos per a que la gent s'apuntara a participar. La filà Alcodianos tindrà trages de César Vilaplana, al igual que l'alferecia cristiana de la filà Aragonesos. Per part del bàndol moro, la filà Mudéjares tindrà un boato dissenyat pel propi capità moro i ambientat en la Tercera Revolta muladí. Santi Carbonell tancarà la seua trajectòria com a dissenyador fester amb el boato de l'alferecia mora de la filà Abencerrajes. Fent memòria, les filaes capitanes van desenvolupar una història conjunta fa 16 anys: "Cruïlla de cors". L'innovadora idea no va tindre continuïtat per la rebuda gelada dels mirons al carrer. Els boatos de les alferecies de 2008 també van tindre un nivell fluixet que esperem que puguen remuntar les filaes Aragonesos i Abencerrajes en 2024.
Jordi i José Domingo Sempere Vicedo són dos germans alcoyans que durant molts anys es van dedicar a engrandir les Festes de Moros i Cristians. La seua visió medieval i d'esquadres de negres en conjunt va marcar tendència als anys 90, encara que va ser a la primera dècada del segle XXI quan van tindre la seua etapa de major esplendor. Coneguts popularment com "Els germans Sempere", van crear un tàndem familiar de gran èxit a Alcoi. A Jordi Sempere Vicedo li agradava dibuixar desde quasi el seu naixement en 1973 i es va dedicar professionalment a la docència artística. Va estudiar dibuix, cal·ligrafia i promoció gràfica. Al seu germà José Domingo Sempere Vicedo també li agrada la il·lustració i la comunicació visual i ell era el contacte directe amb les filaes. José Domingo Sempere va ser president de l'Associació Sant Mauro d'Alcoi i també l'Emissari Reial 2012, a part de tindre molta vinculació en la vida catòlica de la ciutat. El primer treball dels germans Sempere per a l'Associació de Sant Jordi va ser el trage de l'ambaixador cristià de 1992. Uns anys més tard tornarien a guanyar un concurs de disseny: El del Sargento Moro 1995 i el de Sargento Moro 1997. Però la primera prova de foc dels germans Sempere va ser la ferotge esquadra d'enmig 1993 de la filà Gusmans.
1994 seria un any de molta faena per als germans Sempere, ja que van dissenyar elements de la capitania cristiana de la filà Alcodianos i l'espectacular esquadra d'enmig cristiana de la filà Vascos. A les imatges podem contemplar la capa dels esquadrers i la carrossa del capità cristià 1994 desde varies perspectives. A més a més per primera volta els germans Sempere van dissenyar per a un càrrec foraster. Va ser el capità cristià 1994 dels Almogàvars d'Ontinyent amb un trage guerrer molt idoni per als representants dels mercenaris catalans. També han dissenyat trages per a Altea i per al barri de Sant Blas d'Alacant on van triomfar amb la capitania cristiana 1998 de la filà Cides.
La primera esquadra de negres del bàndol moro que van fer els germans Sempere va ser el Mig Xanos 1995 amb un excel·lent resultat i una combinació de colors, teles i pells que va agradar molt en aquella vesprada de gelor i núvols. En l'any 1996 les Festes d'Alcoi també van tindre mal temps, però a les esquadres de negres dissenyades pels germans Sempere no els va afectar tant la pluja. Pel matí van estrenar el trage de l'esquadra d'enmig de la filà Almogàvars. Destacaven per la corassa de canyes de riu i el casc alat. Per la vesprada va ser el torn de la màgica esquadra de negres de l'alferecia mora 1996. Un disseny adequat per a la filà Realistes amb profusió de detalls i un colorit destacat al turbant. Les dos esquadres d'enmig de les Entrades d'Alcoi de 1997 van ser obra dels germans Sempere. Per a la filà Navarros van crear un trage de cavaller amb les cadenes del rei Sancho VII el fort i per a la filà Magenta una estètica tribal amb pells de serp i un vistós casc de cobra.
Un dels grans reptes dels germans Sempere va ser l'alferecia cristiana de la filà Vascos a l'any 2000. S'enfrontaven al primer càrrec que creaven íntegrament, incloent a Salvador Gutiérrez, les favorites i rodelles, el boato, el ballet, el Mossèn Torregrosa i l'esquadra de negres. Ni la pluja va poder empanyar un seguici tan perfecte i estructurat com una piràmide feudal amb representació dels 4 estaments: la noblesa, els guerrers, el clero i el poble medieval. Conceptualitzar totes les parts no va ser fàcil però el resultat va ser magnífic i els bocetos són d'una gran qualitat. Per això els germans Sempere repetiren amb la filà Vascos creant el boato de la capitania cristiana 2001, centrada en la caça dels nobles en temps de pau. A l'any 2002 la filà Xanos va traure al carrer una memorable esquadra de negres de l'alférez moro. El disseny dels germans Sempere van innovar amb una túnica marró repleta de milers de conxes marines que formaven dibuixos bonics.
El gran any dels germans Sempere va ser el 2003, sobretot per la quantitat de treball que van tindre amb les esquadres de negres. La primera que va xafar el carrer va ser la del capità cristià de la filà Almogàvars. Possiblement siga el trage més lleig que han creat però el contrast del blanc i negre és encertat. L'esquadra de negres va acabar sent coneguda a la Llaganya com "els pelutxes, cangrejos i yetis" i els dissenyadors van aprendre de l'error ja que visualment no funcionaven com a conjunt. La vesprada del 3 de maig de 2003 va tindre una valoració més positiva per als germans Sempere. Amb l'esquadra de negres del capità moro de la filà Xanos l'impacte va ser brutal. Una novedosa túnica de pell, una capa de zebra i moltes trenes marrons van aportar el toc africà a aquella Entrada Mora solejada. L'esquadra d'enmig 2003 de la filà Realistes va tindre un estil més distingit i la tasca no va ser tan complicada. La túnica blava era un reflex del color de la filà Realistes i el cobre era el metall protagonista, excepte al pompós turbant morat. Ja en 2004 els germans Sempere van fer una genial esquadra de negres per a l'alferecia mora de la filà Magenta. Es va fer molta broma amb que la caputxa blanca del turbant dels esquadrers s'havia fet pensant en la maledicció de la filà Magenta. I és que per tercera volta consecutiva li va ploure a la filà i no obstant la combinació de colors i l'orientalisme del trage va triomfar.
Els dos anys de càrrec de la filà Cordoneros van ser encarregats als germans Sempere, a excepció de les esquadres de negres. L'alférez moro 2005 va ser Jeremías Gisbert que va lluir com a emblema el pavo real amb una capa de plomes exquisita. Les favorites misterioses, el policromàtic ballet de Carmina Nadal i la resta de boato otomà van complir el seu paper de forma sublim. Desprès de l'èxit de l'alferecia mora 2005, la filà Cordoneros va tornar a confiar en Jordi i José Domingo Sempere Vicedo per a dur endavant la capitania mora 2006. Aquell any l'Entrada Mora quasi es suspèn per la incessant pluja però el boato bèl·lic va baixar dignament pels carrers d'Alcoi. Antonio Aracil va ser un capità moro molt recordat pel seu trage blau amb incrustacions de nacre en la corassa blanca. La favorita i el rodella anaven elegants en una carrossa d'un jardí amb fonts, en concordança amb els trages de dames i cavallers que van abandonar la inspiració en l'imperi turc de l'any anterior.
Les bases estètiques dels dissenys dels germans Sempere estaven assentades desde feia temps: claredat, barreja de materials i textures, aires medievals i autenticitat. També equilibraven formes, ritmes i utilitzaven cromatismes de colors no massa cridaners. Aquest estil va agradar, traspassant fronteres fora d'Alcoi al rebre encàrrecs de càrrecs d'altres pobles. Per exemple els capitans cristians de Cocentaina de 2007 i 2008 amb resultats magnífics. Encara que les filaes Cavallets i Maseros són molt diferents, els dos capitans van portar trages ben senyorials. També els trages per als càrrecs de la Vila Joiosa de 2007 van ser molt feudals i més senzills els del capità moro 2007 de l'Olleria.
L'esquadra de negres de l'alférez moro 2008 de la filà Abencerrajes va escollir un trage nòmada dels germans Sempere. El resultat en aquella nit va ser molt aplaudit per la seua originalitat i el bon us de les pells, els metalls i els colors verd i groc tan característics de la filà Abencerrajes. Com a directors d'escenografia festera, els germans Sempere es van despedir de les Entrades d'Alcoi amb l'alferecia mora 2009 de la filà Marrakesch. Miguel Llorens representava un líder veterà d'unes tropes beduïnes creuant les dunes del desert del Sahara. La crisi econòmica de 2009 va provocar que el boato no fora massa participatiu i que eixiren pocs trages però van tindre una estètica nova a la filà Marrakesch que va ser molt alabada, sobretot la favorita d'imaginació bereber. L'esquadra de negres trencava amb el clàssic imaginari estètic de Luis Solbes per a la filà Marrakesch.
Els germans Sempere ja no anaven a dissenyar més a Alcoi, però si van complir amb el capità moro 2010 dels Chumberos de Ibi, portant un trage tuareg amb una xilava colorista. La filà Muladies de Cocentaina ha tingut l'honor d'estrenar 2 dissenys dels germans Sempere. La primera a l'esquadra de negres de l'abanderat moro 2010 amb una màscara inquietant unida al casc i una túnica granate i la segona a l'esquadra de negres de l'abanderat moro 2018. L'impressionant boceto de l'última es pot veure a continuació i tenia eixe sabor tribal i salvatge que aporten les pells d'animals africans i els escuts de materials naturals. També al 2018 els germans Sempere van tancar la seua trajectòria artística a les Festes de Moros i Cristians amb un capità cristià. Va ser el de la filà Almogàvars d'Ontinyent, Manolo Penadés, que a més a més va tindre uns dissenys de batalla increïbles i poc vists a la capital de la Vall d'Albaida. Els germans Sempere han sigut crítics amb la deriva narrativa i estètica dels últims anys a les Entrades d'Alcoi i ara que alguns dissenyadors van a retirar-se seria un bon moment per a tornar. Desitgem i animem a Jordi i José Domingo Sempere Vicedo a que li tornen a donar entitat i qualitat artística a les Festes de Sant Jordi.
Amb molta intensitat s'ha viscut el Mig Any 2023, esparcit durant tots els caps de setmana del mes d'octubre. L'acte més formal va ser la presentació de càrrecs del passat 14 d'octubre. Per primera volta es van presentar els càrrecs festers 2024 en la jornada del dissabte i no el divendres anterior al Concurs d'Olleta Alcoyana. Altra novetat va ser que el Sant Jordiet va formar part de l'acte, ja que Mauro Abellán Bravo estudia a Madrid i no podia fer la seua presentació a una de les escoles de la ciutat. El xiquet de la filà Judíos també participa a la Setmana Santa sevillana però allí no encarna al patró d'Alcoi.
Santi Castelló Brotons va ser presentat com a alférez cristià 2024 de la filà Aragonesos. Com no podia ser d'altra forma, pertany al barri de Batoi i va formar part de l'esquadra de negres de l'anterior alférez cristià de 2008. Descrit com "cabut, treballador i constant" pels seus amics, tindrà cavallers, dames i a les seues 2 filles com a favorites. Quico Cano Arjona va ser presentat pel seu germà com a alférez moro 2024 de la filà Abencerrajes. El metge estava preparat per a desempenyar el càrrec en 2022, però la pandèmia del Coronavirus el va afectar molt com a sanitari i han reprès la il·lusió de l'alferecia mora per a l'any que ve. Quico Cano va ser el cabo batidor de l'esquadra d'enmig 2015 de la filà Abencerrajes però al 2024 ha anunciat que serà més guerrer i nazarita. Les seues filles seran favorites acompanyades d'obres musicals de Saül Gómez. El capità cristià 2024 per la filà Alcodianos serà Dani Cano Canales, a qui li fa il·lusió desfilar en carrossa junt a la seua filla com a favorita i el seu rodella major. El montepio "La boina" està formada per 23 individus que seran els cavallers de Dani Cano, un alumne salesià "detallista i servicial". La conversió al cristianisme d'un berberisco serà el fil conductor del boato de la filà Alcodianos el pròxim 20 d'abril de 2024. Jordi Peidro Torres és conegut per la seua imaginació com a dibuixant i creador de còmics, però ara passarà a la història com a capità moro 2024 de la filà Mudéjares. El seu germà va dir al discurs que és molt participatiu en les Festes de Sant Jordi i fins hi tot va formar part de l'esquadra commemorativa dels 100 anys dels Palominos. Jordi Peidro serà un capità moro d'ideologia d'esquerres i coneguts són els seus llibres sobre l'Holocaust nazi i la Guerra Civil Espanyola. Al ser un home de teatre, junt a la seua dona, ha coordinat tots els boatos anteriors de la filà Mudéjares i en 2024 contarà l'argument d'un líder innat com Al-Azraq a la Tercera Revolta de 1276.
El president de l'Associació de Sant Jordi va felicitar a Blanca Carbonell com a directora de l'Himne de Festes de l'any que ve i a Joan Castejón com a autor del Cartell de Festes d'Alcoi 2024. Juan José Olcina va remarcar l'amistat que hi ha entre festers i càrrecs desprès de l'increment de participants en unes tradicions d'Interès Turístic Internacional. Com a valors festers li va donar importància al respecte als horaris, a tindre cura dels trages, de fer-li homenatge al patró a la Processó, disparar a l'Alardo envès d'estar tan de festa al Don Vito i també la integració de la dona a les filaes. Va haver un aplaudiment espontani a Miki quan va reclamar al govern local que el dia 23 d'abril fora considerat festiu i no altres dates de patrons com Sant Josep o Sant Joan. Hi ha que recordar que les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2024 seran els dies 19, 20, 21 i 22 d'abril. A l'altra part, l'alcalde socialista d'Alcoi va citar al poeta Vicent Andrés Estellés, va parlar del realisme de Nostra Festa i com la societat va evolucionant per a donar cabuda a tots i totes amb unió. Toni Francés va valorar positivament l'adaptació als nous temps per part de l'Ordenança Festera que ha presentat el Casal de Sant Jordi per a que hi hagen càrrecs femenins.
Durant la setmana es va celebrar la final del Campionat de cotos, vencent la filà Cides a la filà Verds en el joc de cartes. El dia central del Mig Any va ser el dissabte 21 d'octubre de 2023 amb el Concurs d'Olleta Alcoyana. La jornada va començar més prompte de lo habitual, ja que s'ha variat l'horari i els cuiners van tindre que presentar el seu plat a migdia. L'ambient va ser magistral en totes les carpes de les filaes, però especialment a les que ostenten càrrec en 2024: Judíos, Alcodianos, Aragonesos, Mudéjares, Abencerrajes, Vascos i Miqueros. El Concurs d'Olleta Alcoyana complia 50 edicions i el nivell estava molt alt així que el jurat va tindre difícil proclamar als guanyadors. La filà Cruzados es va endur el segon premi i els cuiners van rebre el plat acreditatiu de mans del Sant Jordiet Mauro Abellán. Marius Ivorra va deixar de ser regidor de Compromís i no es va presentar a candidat a l'alcaldia per a convertir-se en primer tro de la filà Magenta. Així que junt a les xiques joves de la filà Magenta va celebrar el triomf al L Concurs d'Olleta Alcoyana.
El canvi d'horari va provocar que la Glorieta no tinguera tan d'ambient festiu per la vesprada i va anar buidant-se fins les 20:00. Encara que el regidor de tradicions Jordi Martínez diga que és un canvi positiu, es va notar com la vesprada del Mig Any perdia la seua essència de retrobament i germanor. Es va avançar l'horari d'Entraetes fins les 6 de la vesprada, així que algunes filaes van desfilar lentament abans de sopar olleta a la seu social. La filà Muntanyesos va arrancar amb llum solar per l'Avinguda País Valencià amb "Alcoi, escata i destral". Pel carrer Sant Nicolau la primera en baixar va ser la filà Maseros amb el tradicional pasdoble "València". Altres filaes ja si van fer l'Entraeta de nit fins la 1 del matí però el canvi d'horari ha repercutit negativament en la diversió a la Glorieta i hi haurà que fer algun replantejament. La Missa d'Acció de Gràcies serà el dia 31 d'octubre a les 20:30 al Temple de Sant Jordi al carrer Santo Tomás.
