El passat 19 de juny de 2025 es va celebrar l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi. Al Teatre Principal es va escollir per sorteig al pròxim Sant Jordiet de les Festes de Moros i Cristians 2026. Serà el xiquet anglès Mateo Vilaplana Blaak, amb una forta vinculació familiar amb la filà Llana. Mateo Vilaplana és britànic de naixement, de mare holandesa i pare alcoyà, i parla perfectament castellà, holandés i anglés. Tal volta el seu càrrec principal al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi també fa que aprenga valencià. Mateo té una germana de 6 anys, amb qui comparteix ara part del protagonisme. En Londres Olivia i Mateo van a un col·legi privat espanyol: Vicente Cañada Blanch. La seua escola internacional està ubicada en un antic convent en Portobello Road, a la capital de Regne Unit. Curiosament Sant Jordi també és el patró de Londres i mai hi havia hagut un Sant Jordiet tan multicultural. El seu predecessor de la filà Miqueros viu en València i va tindre una responsabilitat a l'hora del sorteig. Martín Bellver Sevila va ser l'encarregat de traure a l'atzar el nom del personatge infantil de 2026.
La família Vilaplana i llanera seguia amb emoció la transmissió en directe per YouTube. "Mateo estava al meu costat i quasi es posa a botar damunt del sofà", explicava son pare, Rafa Vilaplana. I és que quan el van presentar no pensaven que eixiria en el sorteig, però després de saber que tan sols hi havia dos candidats les possibilitats augmentaven i, també, els nervis. L'altre xiquet candidat era de la filà Marrakesch, que haurien d'haver gestionat la capitania mora i el Sant Jordiet el mateix any. Això els va passar en 1982, quan la filà Marrakesch tenia al capità moro i al Sant Jordiet número 100 de la història. Però finalment serà la filà Llana qui acompanyarà al Sant Jordiet 2026, any del DCCL Centenari de la llegenda de Sant Jordi de 1276. Ja s'ha presentat el logotip de l'efemèride, desprès de que el concurs quedara desert. Finalment l'assessora artística de l'Associació de Sant Jordi s'ha encarregat de la imatge del 750 aniversari del patró. Silvia Sempere explicava que “es tracta d'un Sant Jordi alçat, d'inspiració donateliana, amb un perfil desproveït d'armes i amb la creu roja com a indumentària sobre fons blanc. El seu rostre és seré, testimoni de tot i mentre el passat oneja en forma de bandera, el futur flueix des dels seus cabells ondulats. Encara que estem en una època de canvis, la cultura necessita de la fe".
Mateo Vilaplana Blaak va ser batejat al Temple de Sant Jordi en 2017. El seu pare, Rafa Vilaplana, va ser glorier en l'any 1986 i el seu iaio, Rafael Vilaplana, capità moro 2014 de la Filà Llana. La saga Vilaplana és molt coneguda a Alcoi desde que el metge Enrique Vilaplana fora capità moro en 1972. En aquella plujosa Entrada Mora el capità llanero va sorprendre sobre un camell i amb una estètica nòmada mai vista. El trage era obra d'Aitana Martín, la pintora que posteriorment en 2009 va fer el Cartell de Festes. Precisament ella tindrà al seu net Mateo Vilaplana com a Sant Jordiet 2026 i ja està pensant en el boceto del seu trage romà. Desde 2022 a Mateo Vilaplana li agrada molt la Processó de la Relíquia i viure-la amb el seu iaio que va ser primer tro. El xiquet espera en il·lusió la llançada de clavells al carrer Sant Llorenç, però això no pot competir amb pujar a un cavall damunt d'un castell i tirar fletxes. Com a la majoria de Sant Jordiets, l'Aparició de Sant Jordi és el seu acte preferit. Les aficions del sèptim Sant Jordiet llanero són el futbol i és de l'equip Reial Madrid.
S'ha acordat que les Festes de Moros i Cristians 2026 siguen els dies 24, 25, 26 i 27 d'abril per a coincidir en cap de setmana. Però el president del Casal, Paco García, ha demanat que el dia 23 d'abril siga festiu i es celebren actes litúrgics que enllaçen ja amb el dia dels Músics del 24 d'abril de 2026. És curiós que en un any tan transcendental per a les Festes d'Alcoi com el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi sols s'hagen presentat dos xiquets al càrrec infantil. Normalment eren menys de 10, però desde l'any 2000 no s'havia vist una xifra tan baixa. Tal volta la falta de religiositat patent en una societat cada volta més laïca siga la causa. Esperem que la promoció de l'efemèride de Sant Jordi siga tan bona com en 1976 i repercutisca en més participació a la Processó General i la resta d'actes pensats per als devots del Sant de Capadòcia. La família llanera i el xiquet de 8 anys ja prepara les maletes per a fer el primer dels molts viatges Londres-Alcoi. Com marca la tradició, el diumenge 22 de juny de 2025 Mateo Vilaplana participarà en el seu primer acte oficial com a Sant Jordiet 2026. Serà a la Processó del Corpus Christi.
A l'Assemblea General Ordinària també es van nombrar les esquadres d'enmig de les Entrades d'Alcoi 2026: Filà Almogàvars pel bàndol cristià i filà Verds pel bàndol moro. Els primers trons de les filaes d'alferes van presentar les fiançes per a comprometre's amb traure uns bons boatos al carrer. La filà Asturianos va entregar a la Junta Directiva la porra amb la que fan el cabo a la popular "Creueta". Mentre que la filà Realistes va depositar com a fiança el bust d'un cavall i el nom dels seus càrrecs moros anteriors desde 1933. Els càrrecs festers de 2026 van ser presentats oficialment i al contrari que en 2025 no hi haurà cap dona:
Capità Cristià Filà Andaluces: Javier Ferrándiz Giner.
Alférez Cristià de la Filà Asturianos: Fernando Jordá Abad.
Capità Moro Filà Marrakesch: José Ignacio López Romà.
El "Ranking esquadres de negres 2025" arriba abans de fer un repàs exhaustiu dels càrrecs d'Alcoi i els seus boatos. Per xarxes socials ja s'han vist prous imatges de les Entrades del 3 de maig, quan 6 excel·lents esquadres de negres van arrancar desde el Partidor. Si una ha destacat per recuperar estètiques d'antany ha sigut la filà Marrakesch. El vot nostàlgic ha fet que la guanyadora siga l'esquadra de negres de l'alferecia mora 2025. A pocs vots ha quedat l'original esquadra d'enmig cristiana de la filà Mozàrabes, obra dels germans Piñero. En un any en que cap disseny ha sobreeixit, les esquadres dels capitans han quedat les últimes. Davant les greus acusacions a algun esquadrer de la filà Marrakesch, el vot s'ha mobilitzat per donar suport a la veritat. Una indisposició de salut es va confondre amb una borratxera falsa degut a un vídeo viral que va ser motiu de burla. La filà Marrakesch i el propi esquadrer va aclarir la polèmica ja que la calor i els efectes secundaris d'una medicació van empanyar la baixada pel carrer Sant Nicolau al compàs de la peça musical "Moros y cristianos". El boceto roig de l'esquadra de negres de l'alférez mora 2025 era de Santi Carbonell, pretenent ser un homenatge al classicisme alcoyà i les aportacions de Luis Solbes al segle XX. En canvi l'esquadra de negres de l'alférez cristià de la filà Andaluces ha quedat tercera gràcies a trencar amb tot lo vist. I no pel disseny contrabandista de Jordi Sellés, sinó per ser la primera esquadra de negres mixta de la història. Enhorabona als esquadrers i esquadreres!
Desprès de més d'un any per a recopilar vots, per fi publiquem els resultats del Ranking d'esquadres de negres d'Alcoi 2024. I sorprèn el número de participants, com també els ajustats resultats. Per un vot de diferència la guanyadora ha sigut la filà Aragonesos i els seus dimonis Ifrits. Els àngels de l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Alcodianos han quedat en segon lloc. Els dos dissenys de Juan Climent han rebut un suport massiu que ha fet interessant aquest duel entre els esquadrers de l'alferecia cristiana i la capitania cristiana 2024. "Làcrima" i "Mesnada" van ser les marxes cristianes que els van acompanyar, mentre que "Als Xaparros" va sonar per a l'esquadra de negres de l'alférez moro. La filà Abencerrajes ha quedat en tercera posició, encapçalant els bocetos del bàndol de la mitja lluna. Més descolgades han quedat les esquadres d'enmig i la filà Mudéjares que va obrir l'Entrada Mora amb una esquadra de mosaics. Degut al quasi empat anem a compartir una fotografia de l'esquadra de negres de la filà Aragonesos i un vídeo de la filà Alcodianos, més blanca que negra. Si hi ha suficients vots la setmana que ve es publicaran els resultats del "Ranking d'esquadres de negres 2025".
Amb 80 anys el músic José Maria Valls Satorres ha sigut nomenat "Fill predilecte d'Alcoi". Merescut homenatge per a un dels autors que més han influenciat en la música festera, especialment en les marxes cristianes. Qui li ho anava a dir a aquell xiquet que en temps de postguerra es va apuntar a classes de clarinet a l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi. Com era de família modesta, compaginava el solfeig amb el treball en una fàbrica tèxtil. La seua banda de música sempre va ser la Societat Musical Nova d'Alcoi, fins hi tot durant la seua vida a Madrid. Allí va estudiar al Real Conservatori en les assignatures de Violoncel, Harmonia, Contrapunt i Fuga, Composició, i Direcció d'orquestra. També va dirigir la Unió Musical d'Alcoi en 1980. José Maria Valls va ser docent al Conservatori d'Alcorcón, però mai va perdre les seues arrels. Sempre va ser un home cabal i humil, per això desde la seua joventut se li va notar una serenitat que es veia reflectida en les seues obres musicals. José Maria Valls va revolucionar el gènere de les marxes cristianes, com ja ho havien fet anteriorment Amando Blanquer Ponsoda i José Pérez Vilaplana. El seu reconeixement com a compositor fester va començar amb la peça musical "Als cristians", que en 1975 va triomfar al Concurs de Música Festera d'Alcoi, al igual que en 1978 la marxa cristiana "Roger de Llúria". El seu primer pasdoble va ser "Juan Tomás Silvestre" en 1979 i "Aixà i forcat" en 1980, que recuperava melodies populars d'Alcoi i dels llauradors. Així va començar una de les seues referències, incorporar temes típics a les seues obres. La senya d'identitat més innovadora de José Maria Valls va ser incorporar les notes musicals de "Serra de Mariola" en la majoria de composicions. Un dels seus majors èxits van ser "Pas als Maseros" i "Almogàver i alcoyà", les dos estrenades en 1982. La inspiració de José Maria Valls ve de la pròpia ciutat: Els seus paratges i muntanyes, els poemes del seu amic Joan Valls, personatges històrics com Al-Azraq o la nostàlgia dels seus parents. Gràcies a obres musicals com "Ix el cristià" i "El conqueridor" José Maria Valls va ajudar a consolidar les marxes cristianes i es va convertir en l'autor omnipresent a les Entrades d'Alcoi dels anys 80. En la Cavalcada de Ses Majestats de 1987 José Maria Valls va estrenar "Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi" i en el 125 aniversari de la Cavalcada 2010 va composar la nadaleta "5 de gener". També va dedicar marxes de Processó a la Verge dels Lliris i a Sant Jordi, com també pasdobles per a altres poblacions festeres: "El walí marxós", "El cruzàrabe", "Serpentines i confeti", "Alfafara", "Creu i mitja lluna", "Miau" "Paco Moya", "A la filà mirons" o "La Lira de Quatretonda". Va fer algunes fanfàrries per a boatos de càrrecs de filaes mores alcoyanes i també "Ben Hudzail", "Torró capità", "Zegríes de Mutxamel" i "Mitja lluna". Són 4 marxes mores més llargues, ja que obres seues com "Els Contrabandistes", "Esquadra alferis 95", "Samarro", "Fanfàrria Gusmans 99", "Drac" o "Marxa dels Creuats" són més curtetes.
José Maria Valls Satorres té escrites obres per a diversos instruments, orquestra i banda. Però el seu èxit major va arribar de la ma de les Festes de Moros i Cristians. Va guanyar 12 premis en diverses poblacions de l'entorn fester: Alcoi (7), Ontinyent (4) i Dénia (1), a part d'una quantitat important d'encàrrecs. Motiu suficient per a dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi en 1984, la marxa mora "Ximo" a Ontinyent en 1997 i el pasdoble "Idella" a les Festes d'Elda de 2009. Li ha dedicat tantes obres musicals transcendentals a filaes que han acabat anomenant-lo fester o soci d'honor. Ho és als Cruzados d'Ontinyent i varies filaes d'Alcoi: Almogàvars, Realistes, Maseros, Vascos, Andaluces i de la pròpia Associació de Sant Jordi. El periòdic Ciudad li va entregar "la Peladilla d'or 2011" i també ha sigut homenatjat per l'Associació Cultural Samarita i el Círculo Industrial. En l'any 2006, l'assessor musical del Casal de Sant Jordi d'Alcoi buscava fomentar la música original per a Processons. Amb eixa finalitat es va instituir el Premi de Composició de Música Festera en la modalitat de Marxa Solemne amb el nom de "José María Valls Satorres". Ha escrit en diverses revistes i periòdics multitud d'articles musicals. Més recents són les marxes mores "Centenari mudèjar", "Al Basora", "Alhambra granadina", "L'entrà dels Bequeteros" o "Ben Elafar" que no han tingut repercussió. En canvi si es toquen tots els anys les fanfàrries "Alcoi, ma patria" i "Fortuna favorable" com a introducció a les Ambaixades del dia dels Trons. La seua última peça musical és "Jordiana", una marxa cristiana que va estrenar la filà Vascos per a l'esquadra d'enmig 2024. 30 anys abans José Maria Valls ja havia dedicat la marxa cristiana "L'Enguerí" a l'esquadra d'enmig 1994 de la filà Vascos. Les dedicatòries a la seua estimada filà també inclouen la marxa cristiana "Vascos 100 anys de música i festa" en 2009.
El compositor alcoyà té gravades en disc quasi totes les seues composicions de música festera, sent en la col·lecció "Ja Baixen" on es concentra la majoria dels enregistraments. Va veure la necessitat de donar-li un paper més gran a la música incidental, creant fanfàrries per als boatos alcoyans. També se'l considera el propulsor de les obres musicals contrabandistes i maseres. Juan Javier Gisbert va escriure un llibre sobre José Maria Valls Satorres en 2023. El passat dissabte 17 de maig, coincidint amb el televisiu Festival d'Eurovisión, l'Ajuntament d'Alcoi va preparar un acte institucional en honor del prolífic compositor. Tots els regidors d'Alcoi i també l'oposició de dretes van recolzar el nomenament de José Maria Valls com a "Fill predilecte d'Alcoi". Una de les poques voltes en que els partits polítics han estat d'acord, encara que siga a nivell local i per una causa més que raonable. Les 4 bandes de música d'Alcoi van interpretar algunes de les seues obres musicals i José Maria Valls no va poder contenir les llàgrimes d'emoció a la Bandeja. Estant jubilat, la gran passió de José Maria Valls és la companyia de la seua dona i composar per devoció i no per obligació. Enhorabona i gràcies pel patrimoni musical que ha otorgat als valencians.
ALS CRISTIANS (1975). Marxa cristiana premiada per l'Associació de Sant Jordi.
EL CONQUERIDOR (1980). Marxa cristiana dedicada a la filà Vascos d'Alcoi.
IX EL CRISTIÀ (1981). Marxa cristiana premiada per l'Associació de Sant Jordi.
ALMOGÀVER I ALCOYÀ (1982). Marxa cristiana dedicada a l'esquadra d'enmig de la filà Almogàvars.
PAS ALS MASEROS (1982). Marxa cristiana dedicada a la filà Maseros d'Alcoi.
REALISTES CAPITÀ 83 (1983). Marxa mora dedicada al boato de la filà Realistes d'Alcoi.
A LA CREUETA (1984). Marxa cristiana dedicada a la filà Asturianos d'Alcoi.
23 D'ABRIL (1985). Marxa de Processó dedicada a la filà Llana d'Alcoi.
ALS JUDÍOS (1985). Marxa mora dedicada a la filà Judíos d'Alcoi.
DESPERTA FERRO (1986). Marxa cristiana dedicada a la filà Almogàvars d'Ontinyent.
FANFÀRRIA LLANERA (1986). Marxa mora dedicada al capità moro de la filà Llana d'Alcoi.
MAGENTA (1986). Marxa mora dedicada a la filà Magenta d'Alcoi.
SOC MARRAKESCH (1986). Marxa mora dedicada a la filà Marrakesch d'Alcoi.
"FANFÀRRIA DOMINGO MIQUES" (1987) Marxa mora dedicada a l'alferecia mora 1987 de la filà Miqueros d'Alcoi.
"MITJA LLUNA" (1988). Marxa mora dedicada a la filà Berberiscos d'Ontinyent.
MARXA DELS CREUATS (1989). Marxa cristiana dedicada a la filà Cruzados d'Ontinyent.
ELS CONTRABANDISTES (1989). Pasdoble dedicat a la filà Andaluces d'Alcoi pel seu 150 aniversari.
MOZÀRABES I ALFARRASÍ (1989). Marxa cristiana dedicada a la filà Mozàrabes d'Alcoi.
AMOR AMAR (1991). Adaptació a marxa mora de la cançó de Camilo Sesto per a la filà Judíos d'Alcoi.
MASEROS D'ALBAIDA (1992). Marxa cristiana dedicada al primer capità cristià de la filà Maseros d'Albaida.
ESQUADRA ALFERIS 95 (1995). Pasdoble dedicat a l'esquadra de negres de l'alférez cristià 1995 de la filà Andaluces d'Alcoi.
FAROLERO (1996). Pasdoble dedicat al capità cristià 1996 de la filà Andaluces d'Alcoi.
LA LIRA DE QUATRETONDA (1997). Pasdoble dedicat a la banda de música d'aquesta població de la Vall d'Albaida.
FANFÀRRIA GUZMANES 99 (1999). Marxa cristiana dedicada al boato de l'alférez cristià 1999 de la filà Gusmans d'Alcoi.
MOZÀRABES ELS GATS (2002). Marxa cristiana dedicada al capità cristià 2002 de la filà Mozàrabes d'Alcoi.
MADRILES (2003). Marxa cristiana dedicada a la filà Almogàvars d'Alcoi en el seu any de capitania cristiana.
LOS SORELES (2004). Pasdoble dedicat a la filà Mineros de Caudete.
EL TIO PEP (2006). Marxa cristiana dedicada a l'esquadra d'enmig 2006 de la filà Maseros d'Alcoi.
CAVALLER TAUMATURG (2008). Marxa cristiana en homenatge al cinqüentenari de la primera marxa cristiana de la història: Aleluya.
DORO EL GAT (2009). Marxa cristiana dedicada a l'esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes d'Alcoi.
UN CHAVA CAPITÀ (2010). Marxa mora dedicada al iaio del capità moro de la filà Marrakesch d'Alcoi.
Alcoi ha fet història amb les seues Festes de Moros i Cristians 2025. I no sols per tindre el primer càrrec ostentat per una dona, sinó perquè les Entrades van resultar espectaculars en conjunt i es van complir els horaris. El 3 de maig de 2025 va ser el dia central, però els diumenge i dilluns també es van viure amb intensitat. La participació va ser extraordinària i es van vendre quasi totes les 20000 cadires distribuïdes pel recorregut. El reclam de ser d'Interès Turístic Internacional i la dedicació i sensibilitat de les filaes i bandes de música fan possible que Alcoi mantinga el prestigi de les seues tradicions. Tal volta els ballets han sigut el punt fluixet d'enguany, degut a les restriccions que, injustament, ha posat l'Associació de Sant Jordi. La pirotècnia de la Trilogia Festera Alcoyana 2025 ha sigut de gran qualitat, destacant el castell de focs artificials de l'Aparició de Sant Jordi al ritme de l'Himne de Festes.
Perquè en Alcoi tot comença i tot acaba amb el cant de "Nostra Festa ja, cridant-nos està". Qui li anava a dir a Gonzalo Barrachina que el fragment "El Sig" de la seua zarzuela "La bella Zaida" anava a fer-se tan famós. El centenari Himne de Festes d'Alcoi va estar dirigit el 2 de maig de 2025 per Francisco Carchano. El músic veterà i compositor de la marxa cristiana "Ramón petit" es va emocionar molt a la Bandeja. Sabia que ser director de l'Himne de Festes significava un honor i un reconeixement a la seua llarga trajectòria. Al matí següents els festers i festeres ja es van posar el trage per a preparar-se per a la Diana. La filà Aragonesos i el Sargento Cristià van arrancar puntuals, però l'imprevist de la jornada va ser el canvi de ordre entre les filaes Navarros i Almogàvars. El bàndol moro va començar amb la filà Abencerrajes i el Sargento Moro al tindre el càrrec principal. La pluja no estava convidada però va acompanyar a la Diana de les filaes Verds, Magenta, Marrakesch, Cordoneros, Ligeros, Mudéjares i Realistes. El segon tram per l'Avinguda País Valencià va viure novetats com les primeres esquadres mixtes, per part de les filaes Maseros i Benimerines. I a més a més les joves de la filà Berberiscos van fer esquadra per primera volta.
El cel es va despejar per a l'Entrada Cristiana i el seu líder: Salva Albero. El boato de la capitania cristiana pretenia ser un homenatge complet a Nostra Festa i per això es van veure trages al·lusius a les 28 filaes. Però no sols als festers, sinó també a l'Enramada, l'Alardo i els escuts. Els trages van ser dissenyats per Juan Climent, ressaltant el del capità cristià, la favorita i rodelles i l'esquadra de negres de la filà Aragonesos. Els germans Piñero li han agafat el gust al disseny fester i van presentar una ferotge esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes. La filà Andaluces va desempenyar l'alferecia cristiana ambientant-la en el bandolerisme i els cavalls. César Vilaplana va fer els dissenys del boato i els 2 ballets. José Cortés brillava com a alférez cristià 2025 junt als seus cavallers en carrossa. L'esquadra de negres del pintor Jordi Sellés va ser molt destacable, i a part era la primera en la que eixien homes i dones mesclats.
Per quart any consecutiu els núvols no es van voler perdre l'Entrada Mora i l'arrancà la va fer el nou president del Casal de Sant Jordi: Paco García. La filà Abencerrajes va incloure ambientació granadina en el boato de la capitania mora 2025. Trages molt senzills i 3 ballets més elaborats es van poder contemplar al seguici de Santi Carbonell. Tot el luxe es va concentrar a la carrossa i indumentària de Indalecio Carbonell i la seua dona com a favorita. L'esquadra de negres inspirada en la cetreria va ser obra de Michel Abietar. Més tenebrosa es va presentar l'esquadra d'enmig de la filà Xanos, encara que més misteriós era el fet de que els germans Piñero no utilitzaren cap color de l'antiga filà. I el moment més esperat arribava amb l'alferecia mora de la filà Marrakesch. Ana Gisbert va desempenyar amb orgull i dignitat un gran càrrec femení. El boceto que Juan Climent va fer per a ella era guerrer i estava relacionat en la cultura bereber del boato i els 2 ballets. L'esquadra de negres, deixant de costat les polèmiques sobre l'estat d'algun esquadrer, va recuperar l'estil clàssic de la filà Marrakesch. Una idea del dissenyador Santi Carbonell, que explicarem amb més detall al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ durant l'estiu.
La televisió pública valenciana, "À Punt" va retransmetre les Entrades en directe amb comentaris encertats de la periodista Reis Juan i el reporter Ferran Cano, els dos alcoyans. Com sempre, les crítiques van anar dirigides a no poder escoltar la música festera. Encara que es continuen repetint les marxes mores i cristianes de moda als últims anys: "Mai- Sabel", "Xabat" o "Kapytan". Per sort els Contrabandistes van aportar frescura amb els pasdobles de la seua alferecia cristiana. L'Assessoria Artística del Casal ha sigut més exigent amb el rigor històric, però el nivell de les esquadres de negres ha sigut baixet. Al igual que els ballets, que han vist reduït el seu impacte pel número de participació, de ballarines i carrosses. Coreògrafes com Carmina Nadal, Virginia Bolufer, Inma Cortés, Ana Botella o Gabri Amador veuen com paguen amb mesures restrictives les conseqüències de l'increment de malditos a les filaes.
Pocs polítics es van veure a la tribuna d'autoritats a les Entrades d'Alcoi 2025. Així que el dia Sant Jordi tampoc s'esperava la visita de Carlos Mazón. La por a les crítiques i els xiulits mantenen al president de la Generalitat Valenciana lluny de la gent. La nefasta gestió de la Dana i les seues víctimes és un dels motius pels que els dirigents del PP no es van apropar a Alcoi. El dia del patró va començar amb la Segona Diana. Un matí en el que els xiquets tenen el protagonisme, com també passa a la Processó de la Relíquia. I és que el personatge infantil va centrar totes les mirades, al desvetllar-se el trage romà que havia fet Juan Climent. El Sant Jordiet, Martín Bellver, va rebre els clavells al carrer Sant Llorens baix la mirada atenta dels seus pares afincats a València. La resta de càrrecs festers també van rebre forts aplaudiments en el seu camí del carrer Santo Tomás a l'Església de Santa Maria. Allí es va celebrar la "Missa Major", espiritual i amb l'al·licient sonor de la "Missa a Sant Jordi" que Amando Blanquer va composar en 1982.
La mascletà de la Plaça d'Espanya va donar pas als passacarrers i els dinars de les filaes. La filà Realistes celebrava el seu 175 aniversari com a "Primera de Cavalleria" i va eclipsar als populars Bequeteros en la "Diana Vespertina del Cavallet". La Processó General va veure augmentada la seua participació juvenil, a conseqüència de les ideologies conservadores que estan tornant a les noves generacions. Un fet preocupant va ser l'atac de membre de la Llaganya a la seu d'una associació LGTBI local. No es poden tolerar delictes d'odi cap a "Ponts d'igualtat", una entitat de la ciutat que defen els drets de tothom per a poder ser i viure en llibertat. Arrancar cartells i insultar a gays desde el cristall no fa a ningú millor persona, i no es perdona resant-li a Sant Jordi ni assistint als actes religiosos del dia del patró. Sembla que hi haurà sancions per part de la filà Almogàvars, i també a la filà Marrakesch pel comportament incorrecte d'un esquadrer en concret.
La Retreta de la nit del 4 de maig i el Contrabando del matí del 5 de maig van posar el toc d'humor a la Trilogia Festera Alcoyana 2025. Més seriosa va ser l'Ambaixada Mora, precedida pel galop de l'Estafeta. L'Alardo va ser accidentat pels ferits de la filà Aragonesos, que a més a més tenien al capità cristià. L'incident es va saldar amb l'explosió d'una cantimplora amb pólvora i l'atenció mèdica a 3 festeres. Els trabucs van omplir de fum el centre històric d'Alcoi, rememorant la Tercera Revolta de 1276. La batalla del matí va acabar amb les tropes mores conquerint el Castell de Festes i esperant a l'estafeta cristià a cavall. Per la vesprada va haver més públic a l'Ambaixada Cristiana, però menys festers disparant a l'Alardo. Van acabar de cremar-se els 2898 kilos de pólvora en un dilluns estrident i també teatral. Els diplomàtics ambaixadors Óscar Martínez i Antonio Delgado no van aconseguir la rendició del bàndol contrari i el duel a espases va ser la solució. La bandera de la creu va coronar el Castell de Festes abans de que Sant Jordi acabara de decantar la balança cap als cristians.
La filà Miqueros es va encarregar de portar la imatge de Sant Jordi el Xicotet, acompanyat dels 4 càrrecs festers i els seus cavallers i dames. El desenfadat Trasllat de l'escultura de José Rabasa fins al Temple de Sant Jordi va estar acompanyat de la banda de música tocant "Jordiet", pasdoble de Gregorio Casasempere. Per la nit li tocava el torn al patró, i actuar miraculosament desde el seu cavall blanc. La llegenda de 1276 es va fer realitat a les 9:30, quan el Sant Jordiet va aparèixer sobre les almenes del Castell de Festes. El miquero Martín Bellver va llançar 10000 fletxes de material flexible al públic que l'esperava cantant l'Himne de Festes a la Plaça d'Espanya. Fins hi tot va haver xiulits de protesta perquè el xiquet i la filà Miqueros tardaven massa en passar amb la carrossa i els núvols amenaçaven pluja. Per a la família de Martín Bellver va ser un dia inoblidable. Per a la resta de societat alcoyana quedarà gravat en la memòria la irrupció amb força de la primera dona alférez mora. L'aprovació absoluta de festers i mirons és la prova evident de que per fi Alcoi estava preparat. Ja hi ha consciència de que una dona té els mateixos drets en la filà que un home. I un dels privilegis i responsabilitat és exercir un dels càrrecs principals. La normalització de les esquadres femenines i la novetat de les esquadres mixtes deixen clara la postura de l'Associació de Sant Jordi respecte a la integració de la dona. El desembarc massiu de dones a les filaes suposarà la introducció de noves formes de gestionar i enriquir el repertori estètic dels actes centrals. Les festeres han vingut per a quedar-se i per a influir en el model de Nostra Festa. Gràcies a les pioneres i visca Alcoi!
