HISTÒRIA FILÀ VERDS D'ALCOI

La filà Verds té uns orígens incerts per ser una de les filaes més antigues de les Festes d'Alcoi. En 1839 ja figura en la primera acta de l'Associació de Sant Jordi. En aquell primer reglament fester que es va escriure la filà Verds apareix com a Tercera de Llana. Al document redactat el dia 12 de maig de 1839 les filaes mores seguien un ordre marcat per l'antiguitat i el material amb el que estaven fets els bombatxos de cada filà. La Primera de Llana era l'actual filà Llana, per tant la filà Verds és posterior a aquesta. A l'any següent figura als arxius que la filà Verds i el seu primer tro Juan Esteve demanen que el color i el material del seu disseny es canvie per seda verda, al igual que el tenien els Miqueros.

En 1847 a la filà Verds els va correspondre el càrrec d'alférez moro. És el primer al que es té referència, junt al capità moro de 1848 que va ser Francisco Pastor. Desprès van desaparèixer de les Festes de Sant Jordi durant uns anys. Els problemes econòmics fan que la filà no estiga a les Festes fins 1854. Ja en 1866 tornen a eixir oficialment i es pren aquesta data com el seu any de refundació. La filà Verds queda inscrita en l'Associació de Sant Jordi com la sexta més antiga. Manté la seua veterania al llarg de la història, a pesar de que la filà Magenta o Beduïns es va fundar un any abans. En 1871 la filà Bacora va renunciar al càrrec d'alférez moro i va desaparèixer , així que la filà Verds va agafar el relleu. En 1872 el capità moro seria Vicente Olcina, que també va ser primer tro en 1876. 

En el VI Centenari de l'aparició de Sant Jordi es tornen a fer Festes de Moros i Cristians a Alcoi. En 1874 i 1875 no va haver cap celebració pels successos de juliol de 1873, la coneguda Revolució del Petroli que va ocórrer a Alcoi. En 1876 es celebrava els 600 anys desde la Batalla d'Alcoi de 1276 i Alcoi ho va celebrar d'una forma brillant. La filà Verds va arrancar la Diana i molt emotiva va ser la capitania mora de Vicente Olcina. Per segona volta desempenyava el càrrec de capità moro i ho va fer sobre un cavall. En 1889 alcança el quint lloc d'antiguitat. Açò es degut a que la filà Cordoneros rebutja el càrrec d'alférez moro i perd el seu lloc d'antiguitat. La filà Verds torna a agafar el càrrec d'alférez moro gràcies al fester José Mora, en substitució de la filà Cordoneros. En 1896 i 1897 els càrrecs de la filà Verds els desempenyaria la persona de José Pascual amb una modèstia que va ser prou comentada, encara que no hi ha imatges dels trages.

En 1904 la filà Verds torna a tindre l'alferecia mora i a l'any següent capitania mora. 2 càrrecs que va exercir Bautista Boluda i són els primers dels que hi ha fotos datades. El trage de 1905 està ple de preciosos brodats. Una dècada desprès la filà Verds i la filà Magenta van protagonitzar un fort debat al proposar a l'Associació de Sant Jordi que la Glòria es celebrara el diumenge de Resurrecció. Fins a 1916 el pregó de les Festes de Sant Jordi s'havia fet el dissabte de la Setmana Santa. Encara que va haver oposició, finalment es va aconseguir que la Glòria es celebrara en diumenge i així continua sent.

En 1916 a la filà Verds li toca de nou el càrrec d'alferecia mora. Ja hi han antecedents en 1915 de que s'estaven gestant esquadres especials i en 1916 apareix en el boato de la filà Verds una esquadra de indis, embrió del que són actualment les esquadres de negres. Però la denominació "esquadra de negres" queda institucionalitzada en 1917 gràcies a la capitania mora de la filà Verds. Durant molt de temps es va creure que la filà Verds va ser la primera en traure esquadres de negres, amb cabo batidor inclús. Els primers dissenys d'esquadres de negres recorden a indis amb plomes o a tribus africanes. Les cares pintades amb betún són la raó per la que han passat a la història com a "esquadres de negres". Hui en dia continuen sent un dels moments més esperats de les Entrades. Antonio Jordà Sempere va demostrar el seu ingeni com a capità moro 1917 i el seu boato va ocupar tot el carrer Sant Nicolau. Això no havia passat en cap càrrec anterior, ni tan sols en el famós boato de la filà Marrakesch en 1910. En 1917 també va haver 2 elefants al boato del capità moro. Si al capità moro de 1910 l'elefant era gegant i de cartó, els de la filà Verds en 1917 eren més xicotets i estaven fets de tela i es movien.

En 1925 la filà Verds va voler reformar el seu disseny oficial. La variació consistia en substituir els bombatxos verds per una túnica blanca, pareguda a la de la filà Marrakesch. Aquest disseny no va agradar ni als propis components de la filà. 3 anys desprès, en 1928 van canviar la túnica per l'anterior bombatxo verd, recuperant així el seu disseny original, però sense ploma al turbant.

Coincidint amb la recuperació del seu trage, la filà Verds té el càrrec d'alférez moro. Tant en 1928 com en la capitania mora de 1929 l'home que va fer el càrrec va ser Jorge Abad. Justament aquell any l'Associació de Sant Jordi pren la decisió de limitar les esquadres de negres. Durant la dècada dels anys 20 qualsevol filà podia traure una esquadra de negres i això produïa retrassos en les Entrades. Es va prendre la dràstica mesura de que sols les filaes de càrrec tingueren una esquadra de negres. El capità moro de 1929 va demanar que la seua filà tinguera més d'una esquadra de negres perquè ja tenia previstos alguns trages diferents, però es va prohibir per a complir l'ordre sense excepcions. Les Festes d'Alcoi de 1929 van resultar desorganitzades, però la filà Verds va ser aclamada al ocupar el seu boato tot el carrer Sant Nicolau.

Durant la dècada dels anys 30 la filà Verds passa bastant desapercebuda i sols té alguna discussió per motius religiosos amb els líders republicans. Les Festes d'Alcoi perden importància fins que en juliol de 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola. Les Festes d'Alcoi tornen a reorganitzar-se en 1940, quan Franco agafa el poder del país i instaura una dictadura. La filà Verds es reagrupa i alquila una nova seu social al carrer Cova Santa. Rosa Lloret es converteix en una de les primeres dones en una filà, al ser la conserge fins 1973. Una dona molt activa que mai va poder vestir el trage de la filà Verds però va aportar el seu granet d'arena amb energia i passió. La postguerra i la fam van fer mal a la filà Verds i en 1943 tan sols 5 festers van disparar a l'Alardo. En 1942 Fausto Soler va modificar algunes parts del trage de la filà Verds i aquest boceto ha quedat com el disseny definitiu.

Arribem a l'any 1949 i per fi, desprès de 20 anys, la filà Verds tornava a tindre càrrec. Francisco Gisbert va ser l'alférez moro i al boato destacava una carrossa amb cofres plens de joies, llibres àrabs, espases, un cérvol, tapissos, tonells de vi i altres objectes de valor. L'esquadra de negres va sorprendre perquè els components arrastraven amb cadenes els tresors robats als cristians en un saqueig. En aquell moment la filà Verds tenia pocs components i la filà Llana els va ajudar en el càrrec a les plujoses Festes d'Alcoi 1949. Francisco Gisbert, apodat "Piga" també va ser alférez cristià amb la filà Cides en 1955, un any molt difícil per a la filà cristiana.

A l'any següent el capità moro 1950 va ser Jorge Vilaplana. Es va repetir l'èxit de la filà Verds, superant en luxe anteriors càrrecs i el trage feia honor als colors de la filà. L'esquadra de negres tenia un escut amb una cara africana i al boato van eixir uns portejadors amb gàbies als muscles i també un enorme porc senglar. Al acabar el càrrec les declaracions de Jorge Vilaplana eren "Desprès de complir aquest somni ja puc morir-me tranquil".

A l'Entrada Mora del 22 d'abril de 1955 la filà Verds estrena l'obra de Manuel Sagi Echevarria "Moros Verdes". Amb questa marxa mora dedicada a la filà desfilen els Verds tots els anys i la lentitut i serietat de la música identifica la idiosincràsia d'aquesta filà tan conservadora. A l'any següent la filà Verds va tindre Sant Jordiet. El xiquet José Luis Moyà Doménech va ser el Sant Jordiet 1956. La pluja va deslluir la seua "Aparició" desde el Castell. En 1962 l'alférez moro va desfilar sobre un palanquí transportat per africans. José Payà era un fester verd que també va estar acompanyat per la favorita, un càrrec que fins aquell any no havia eixit en la filà Verds.

En 1963 la filà Verds tenia una gran expectació per la seua capitania mora. Henry Gisbert era un alcoyà que residia en Nova York i havia sol·licitat reiteradament ser capità moro fins que en 1963 la filà va accedir gustosament. Un senyor tan popular com Henry Gisbert va tindre una rebuda a la ciutat apoteòsica. El capità moro 1963 va contribuir econòmicament a millorar la filà i va exercir el càrrec amb dignitat. Es tracta d'un dels capitans moros d'Alcoi més famosos de l'època, sobretot per tindre molts diners i fer un donatiu a l'Associació de Sant Jordi. Les vitrines del Museu Alcoyà de la Festa on s'exposen els trages dels càrrecs van ser pagats per Henry Gisbert. Un referent dels capitans moros que va fer popular la frase "Això ho pague jo", com tants altres capitans han dit durant les Festes d'Alcoi. El dissenyador Luis Solbes es va encarregar de tots els dissenys de capità, favorites, rodelles, mores d'honor, esquadra de negres, parasols, banderes, palanquins. Al boato va destacar una carrossa en la que unes escultures de cisnes expulsaven perfums de la boca.

En 1966 la filà Verds va celebrar el Centenari de la seua reaparició en les Festes d'Alcoi. Encara que es sabia que la filà ja havia desfilat amb anterioritat, el primer tro Francisco Sellés va escollir 1866 com a punt de partida de la història de la filà. Amb aquest motiu va desfilar una radiant esquadra commemorativa dels 100 anys de la filà Verds, destacant les plomes blanques i els colors primaris. També va desfilar una esquadra infantil amb cabo batidor.

Les esquadres d'enmig es van inventar en Alcoi en 1960 a causa d'una equivocació dels Cordoneros i la seua data de fundació. La primera esquadra d'enmig de la filà Verds va ser en 1969. Durant la dècada dels 60 l'esquadra d'enmig mora tenia una gran popularitat i s'esperava amb anhel. Però la filà Verds no li va donar la importància requerida i en 1969 l'esquadra d'enmig va passar desapercebuda, en comparació a altres d'aquella època. Tractant-se d'una filà amb més de 100 components i amb un alt poder adquisitiu no s'entén que la seua primera esquadra de negres fora tan simple, amb un bombatxo daurat i res innovador ni destacable.

La solemnitat i austeritat van envoltar a l'alférez moro 1975 de la filà Verds. Alfredo Molina Pascual va lluir un elegant trage en el que destacaven els colors verd i blanc. Al boato i les carrosses va ser recurrent el símbol de la palmera, que també apareix a l'escut de la filà Verds. Uns contacontes explicaven les històries de les mil i una nits a les favorites de l'alférez moro. Tot el seguici de Luis Solbes es va salvar de la pluja en l'Entrada Mora del 22 d'abril de 1975, però la resta de dies va fer molt mal temps i es van recollir 11 litres d'aigua per metre quadrat.

Alcoi va celebrar en 1976 el VII Centenari de la Festa. Tal i com ja va passar al 600 aniversari de 1876, la filà Verds va desempenyar la capitania mora en uns anys de gran importància. Al 700 aniversari del Patronatge de Sant Jordi les Festes de Moros i Cristians es van aplaçar al mes de maig perquè hi havien molts actes extraordinaris per a celebrar. Les Festes d'Alcoi van ser més llargues i per primera volta l'Entrada Cristiana es va celebrar de vesprada. La filà Verds i la filà Navarros es van involucrar en molts actes festius i culturals per a que el seu any de capitania passaren a la història. Al migdia del divendres 28 de maig de 1976 una forta tempesta va atemorir a la filà Verds. Les cadires per a veure l'Entrada Mora van ser arrastrades per un riu de 48 litres d'aigua caiguts en poques hores. Però a les 5 de la vesprada la pluja va parar i Armando Ferre Miralles va poder desfilar sobre el seu cavall envoltat de peveters d'encens. El capità moro 1976 portava un ric trage en blanc i negre amb pedreria i detalls de color verd. Rafael Guarinos va afegir una corona daurada al turbant del capità moro de la filà Verds. La favorita va desfilar baix un palio amb dosel i escoltada per uns tuaregs sobre camells. Al boato també van haver gàbies amb lleons, óssos, lloros i serps. L'esquadra de negres era molt salvatge i agressiva, encara que el casc va ser criticat. Una part de l'Entrada Mora va estar afectada per una fina pluja, però no va afectar a la magnífica capitania mora de la filà Verds.

En 1979 la filà Verds va tindre el seu segon Sant Jordiet amb el xiquet Fernando Pastor Llorens. Luis Solbes ja era un expert en crear trages romans per als Sant Jordiet i en 1979 va aportar una nova visió del Sant Jordiet, canviant la forma de la corassa daurada del personatge infantil. Fernando Pastor continua sent fester de la filà Verds i té un lloc destacat dins de la política local.

Luis Solbes també va pintar el boceto de l'esquadra d'enmig mora 1982 de la filà Verds. No apareix el color de la filà i si el blanc i el marró, per això aquesta esquadra de negres s'ha associat erròniament a la filà Marrakesch. Al centre de l'Entrada Mora de 1982 la filà Verds va desfilar amb les marxes mores "El president" i "Moros Verdes". L'esquadra d'enmig clàssica va triomfar i destacava per la cara pintada de negres i els llavis rojos com els patges de la Cavalcada de Reis Mags. 

L'alférez moro 1989 va ser el fester veterà Francisco Davó Pérez. Portava un senzill i senyorial trage de Luis Solber, creador de tot el boato. Les marxes mores més grans d'Amando Blanquer, com "Any d'alferis", "Tarde de abril" o "Marxa del centenari", van acompanyar al càrrec i la impressionant esquadra de negres. També és digne de nombrar que a l'alferecia mora de 1989 la filà Verds va traure el seu primer ballet, confiat a la coreògrafa Ana Calvo. El verd Fernando Rius va ser Sant Jordiet, però el protagonisme de 1989 va ser per a Francisco Davó.

La capitania mora de les Festes d'Alcoi 1990 estava en mans de la filà Verds. Miguel Ibàñez Gilabert va rebre els aplaudiments del públic al so de la marxa mora "A la Meca". El seu trage és una de les millors creacions de l'inoblidable Alejandro Soler, així com també ho és l'esquadra de negres d'aquell any. Un trage guerrer i africà que va marcar un abans i un desprès i va donar un gir a l'estètica de les esquadres de negres. Va canviar la concepció dels detalls que hi havia en aquella època i va iniciar un nou temps en el que les esquadres de negres mores es van omplir de pells d'animals, armes, banyes i plomes. La idea d'Alejandro Soler i la filà Verds va ser copiada en altres pobles. La intermitent pluja no va ser un obstacle per al boato de la filà Verds, centrada en l'oci musulmà i els cavallets de cartó, tal i com es va veure al ballet d'Ana Calvo.

Al centre de la plujosa Entrada Mora de 1996 va desfilar l'esquadra d'enmig de la filà Verds. De nou un disseny tribal i salvatge d'Alejandro Soler que va arrancar forts aplaudiments baix dels paraigües i va animar a la gent per a que la desfilada no fora suspesa. Entre Luis Solbes i Alejandro Soler s'ha aconseguit que les esquadres de negres de la filà Verds tinguen unes característiques concretes: Ferotges, africanes i bèl·liques, amb algunes excepcions.

A principis del segle XXI la filà Verds, per ordre de roda tornava a tindre càrrecs. Luis Carbonell Llopis va ser l'alférez moro 2003. Es tracta d'un dels boatos més pobres, desangelats i criticats de la filà Verds. La idea era fer un homenatge al desaparegut Luis Solbes recuperant uns bocetos vells que al final no van eixir al càrrec del capità moro 1990. Però les circumstàncies de 1990 no eren les mateixes de 2003 i encara que el boato estava ben cohesionat li van faltar elements vistosos. No tenia massa sentit que un boato que es va rebutjar anteriorment anara a funcionar en 2003, quan els seguicis havien evolucionat fins ser multitudinaris i espectaculars. La falta de ballets es va contrarestar amb grups de palmiteres i unes marxes mores de gran valor. La fastuosa esquadra de negres de Germán Aracil va tancar l'Entrada del 3 de maig de 2003.

Animats a superar l'alferecia mora, la filà Verds va desempenyar en 2004 una gran capitania mora. Una capitania en honor a Pepe Barber, qui anava a ser capità moro però va morir pocs mesos abans. En gener de 2004 la Junta Directiva de la filà Verds va nombrar a Antonio Carbonell Llopis com a capità moro. El germà de l'alférez moro renunciava al seu lloc de primer tro per a poder disfrutar del càrrec, sempre guardant respecte a Pepe Barber. El boato de Jordi Sellés va resultar una mostra de sumptuositat amb una esquadra de negres de nobles musulmans. L'ambientació del desert es va notar gràcies als camells, els oasis, els nòmades i les odalisques amb cànters.

La filà Verds va allargar 2 anys més els anys de càrrec gràcies al càrrec de Sant Jordiet. L'atzar al sorteig dels xiquets va permetre que a l'any 2005 i 2006 la filà Verds tinguera dos Sant Jordiets consecutius. El primer va ser Javier Montava Peralta i en 2006 Marcos Llopis Torregrosa. Els dos xiquets van confiar el seu disseny al pintor Germán Aracil.

En 2010 la filà Verds va rebre ovacions per la seua esquadra d'enmig mora. El disseny de Jordi Sellés era d'un estil poc vist en les Festes d'Alcoi. Els esquadrers no portaven casc, sinó unes trenes al més estil massai. L'escut tribal i el color verd remataven una esquadra de negres excepcional. La marxa mora que els va acompanyar era "Jussà al Saqàliba" de Mario Roig Vila. La filà Verds i la seua esquadra d'enmig va donar color a una vesprada de cel gris.

La filà Verds és la més afortunada en l'elecció de Sant Jordiet. En l'any 2012 van tornar a tindre aquest càrrec, encarnat en el xiquet Jorge Balmaseda Sempere de 9 anys. L'alegria de l'any de càrrec es va veure empanyada per la polèmica de la filà Verds i la discriminació femenina. En 2012 es va fer una votació interna en la que la Junta Directiva de la filà Verds va aprovar l'ingrés de 3 xiquets a la filà i va denegar que 5 xiquetes formaren part de l'entitat festera. La integració de la dona en la festa va trobar un entrebanc a la filà Verds, una de les més tradicionals d'Alcoi. També va ser una de les últimes en tindre disseny femení. Al 2013 la filà Verds no va permetre que 2 dones s'apuntaren com a membre de ple dret.

Passades les acusacions de masclisme i les crítiques a la filà Verds, els components van recuperar el prestigi de la filà deixant que algunes dones formaren part de l'entitat, amb les obligacions que comportar formar part d'una de les filaes amb més història d'Alcoi. En 2016 la filà Verds va celebrar el 150 aniversari de la seua refundació en 1866. L'esquadra commemorativa recuperava el disseny primitiu del segle XIX, que tenia una ploma al turbant. Els vells esquadrers van desfilar amb la preciosa obra musical de Camilo Pérez Monllor "Moros y cristianos".

L'any 2017 va ser especial per a la filà Verds per tindre una nova alferecia mora desprès de 14 anys. José Jaime Bernabeu va desempenyar el càrrec amb força quan acabava de lluitar contra un càncer. La seua desfilada de peu sobre carrossa baix els arcs de la Mezquita de Còrdova va ser molt emotiva. El primer boato del jove Antonio Aracil va destacar pels ballets de Carmina Nadal i una esquadra de negres que no va deixar indiferent a ningú. A més a més la selecció de marxes mores antigues va ser molt encertada, ressaltant "Moro de Granada" i "L'entrà de la kabila Ben Kurda".

El passat any 2018 la filà Verds va tindre una pomposa capitania mora encapçalada per Jorge Vaquer, empresari de la marca cosmètica Nirvel. Les altes expectatives es van complir a pesar d'alguns problemes amb els trages del boato de David Blasco. S'havia parlat molt de les carrosses dels cavallers i jeques, encara que la desfilada del 22 d'abril va tindre alguns talls i parons. Jorge Vaquer va contractar a l'ontinyentí Saül Gómez per a que composara totes les marxes mores del boato i el resultat va ser increïble. Segur que als pròxims anys sonaran molt obres com "Kapytan", "Azahara" o "Imlaq".

I en aquest 2019 la filà Verds repeteix càrrec com ja va passar en 2005. Desprès de l'any de capità moro la filà Verds tindrà un nou Sant Jordiet, prolongant així els seus anys de protagonisme. El Sant Jordiet més recent és Álvaro Santacreu Piñero i estarà acompanyat per la privilegiada filà Verds. Tindrem que esperar fins a maig per a veure com serà el trage del xiquet, pero ja està presentada l'heràldica del Sant Jordiet 2019.

La filà Verds té actualment 151 festers, quasi 80 xiquets i 45 simpatitzants. La seua indumentària està composada per bombatxos verds d'on prové la denominació de la filà. Es completa amb jaqueta blava, faixa groga, turbant blanc i xaleco roig amb brodats florals. La banda de música que els acompanya és l'Ateneu Musical de Rafelguaraf. Amb la filà Verd iniciem un nou apartat al blog en el que es repassara la història de cadauna de les 28 filaes de les Festes d'Alcoi. Per a posar fi a aquest repàs cronològic de la filà Verds mostrem dos imatges pictòriques que van inspirar el boceto de l'esquadra de l'alférez moro 2017.

PACO AURA, SUPERVIVENT DE MAUTHAUSEN

Francisco Aura Boronat va ser un dels últims supervivents espanyols al camp de concentració nazi de Mauthausen. Aquest alcoyà va nàixer en 1918 i va faltar el passat 27 de novembre de 2018. Al blog s'apartem de la temàtica festera per a retre-li homenatge i recordar-lo com un home bondadós i divulgador de l'horror nazi. A les últimes dècades de la seua vida es va dedicar a fer activisme i contar la seua trista experiència als camps de concentració. Anava als instituts i altres llocs per a conscienciar del perill del fascisme en Europa i Espanya. La jubilació li va permetre donar moltes entrevistes per a parlar del tema amb l'objectiu de que mai es repetira aquesta barbaritat inhumana. No es va afiliar a cap partit polític perquè ell volia fer visible el terror desde la seua perspectiva, amb independència i estant en pau amb ell mateix. Encara que els camps de concentració com Auschwitz (En Polonia) o Mauthausen (en Austria) es recorden per l'extermini dels jueus, també van morir més de 7000 espanyols. Paco Aura va resistir 4 anys i 9 mesos a Mauthausen, fins que va ser alliberat per les forces aliades en 1940, desprès de la derrota dels alemanys a la Segona Guerra Mundial. Fins la seua mort, l'alcoyà s'ha dedicat a que no s'oblide aquest fet històric terrible i a dignificar els noms de tots aquells que van perdre la vida allí.

Amb només 17 anys Paco Aura va lluitar a la Guerra Civil Espanyola al bàndol republicà. A causa de la victòria del dictador Franco, l'alcoyà es va tindre que refugiar a França junt a altres republicans que fugien del totalitarisme i les presons i tortures dels franquistes espanyols. Va estar treballant en la construcció de la Línia Maginot, una muralla de defensa francesa. Quan estava allí es va produir la derrota dels francesos contra les tropes de Hitler. Els nazis el van detenir i el van deportar al camp de concentració de Mauthausen. Als 23 anys va arribar al camp d'extermini per les seues idees polítiques. Va estar durant dies en un tren on també hi havien 400 espanyols exiliats. Però el pitjor estava per arribar. Recorda especialment la fam, la violència física, la misèria, el dolor al cos, els garrots i crits, els gossos dels dirigents nazis. A Mauthausen va picar pedra en la cantera, un dels treballs més durs i on més morts es produïen per les dures condicions de treball i les interminables jornades laborals. L'esclavitut afectava sobretot als jueus, però també a altres minories com els gitanos o els homosexuals. Paco Aura no va morir perquè el van destinar a altre lloc: La construcció d'una carretera. Es va dedicar a talar arbres, però la maldat dels nazis continuava sent extrema. Dormia en barracons junt a altres presoners en un lloc insalubre i quasi ni els alimentaven. El menjar era escàs i de mala qualitat. Va ser lliberat en 1945 quan els exèrcits internacionals van guanyar la guerra als alemanys. Hitler es va suïcidar, deixant enrere una etapa negra de la història. Però Paco Aura va tardar 8 anys més en tornar a Alcoi perquè es va quedar vivint en secret a França. A Espanya seguia governant un dictador d'extrema dreta i tenia por de la repressió franquista. En 1953 va tornar a la seua ciutat natal i es va posar a treballar en la indústria tèxtil. Es va casar i va tindre 3 fills, però sempre va guardar en la memòria les seues vivències en un infern nazi.
Desprès d'aquesta horrible i llarga experiència va tindre que tornar a aprendre a riure i plorar. El camp de concentració els havia convertit en homes durs que quasi no podien ni dormir. La recuperació va ser difícil, fins hi tot tornar a digerir aliments desprès de tindre el cos acostumat a una fam i una sed inhumana. En Mauthausen Paco Aura sols era un número: El 4208. També altres alcoyans van patir l'horror nazi, entre ells Francisco García, José Garrido, Francisco Grau, José Jordà, Joaquim Linares, Rafael Monllor, Vicent Montaud, José Bonet, Emilio Català, Enrique Cortés, Víctor Escrivà, Ernesto Pérez o Antonio Reig. Paco Aura va ser un dels 22 alcoyans que van patir els camps de concentració nazis i l'últim supervivent valencià que quedava fins fa poc. Mauthausen i l'horror del totalitarisme no déu perdre's als llibres de història. Hem d'estar alerta perquè l'odi fa por.
Paco Aura és un exemple i un símbol de supervivència i pau que ha dedicat la seua vida a que la societat no tinga desmemoria, una cosa important per a que mai més es torne a repetir la barbarie nazi. El seu testimoni mantenia viva la ràbia contra el fascisme, una ideologia d'extrema dreta que en 2019 torna a ressorgir desgraciadament en Europa. La tasca de Paco Aura es centrava en la necessitat de que la gent no oblidara els fets per a que ningú ho haja de reviure en el futur. Va atendre a molts mitjans de comunicació de diferents parts d'Espanya per a parlar del que havia viscut, amb sinceritat i sense exagerar les tortures.
La resistència de Paco Aura a Mauthausen ha inspirat dos llibres que relaten la seua història: "Esperaré siempre tu regreso" és una novel·la gràfica de Jordi Peidro. El còmic mostra les diferents fases de la vida de Paco Aura en vinyetes i el tracte que va tindre amb els alemanys. El llibre de Paco Blai i Àngel Beneito "Resistència i dignitat enfront la desmemòria" també dona a conèixer els problemes que va tindre Paco Aura durant les guerres del segle XX.

Paco Aura no es considera un heroi, era un ancià senzill, amable i que creu en les seues conviccions. Sols va tindre sort de superar aquella atrocitat, però li va deixar ferides psicològiques. Paco Aura no demostrava odi quan parlava de Mauthausen, els SS i dels nazis. Tenia la ment lúcida per a recordar anècdotes i detalls dels anys 40, quan la mort era part del dia a dia. L'Ajuntament d'Alcoi li va atorgar el títol de fill predilecte de la ciutat i la medalla d'or en 2005. Al mes de gener de 2014 es va inaugurar un nou pont a Alcoi, que unia la Zona Nord amb el barri del Viaducte i el centre de la ciutat. Aquest pont està fet en el seu honor i porta per nom "Pont Paco Aura". El pont és un símbol de concòrdia, encara que el dia que es va inaugurar va haver protestes contra l'expresident de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra del PP. Ara el president de la Generalitat Valenciana és el socialista Ximo Puig. Fa unes setmanes va assistir a l'exposició en homenatge a Paco Aura Boronat. En l'acte pòstum van estar presents els familiars de Paco Aura i apart d'ells, també van fer discursos l'alcalde d'Alcoi: Toni Francés.


Desde el blog enviem condolències a la família per la recent pèrdua de Paco Aura. I per suposat llancem una reflexió sobre la xenofòbia i un desig: Mai més les persones han de ser sotmeses, exterminades i massacrades per la seua religió o idees polítiques. Recordem a totes les dones, homes i xiquets que van perdre la vida en el genocidi més gran de la humanitat. Ojalà el sadisme i crueltat desapareguen del mon. En record de Paco Aura Boronat.

ALEJANDRO SOLER, EL DISSENYADOR D'ALCOI

Alejandro Soler Pérez era un artista alcoyà que va destacar per la seua faceta de pintor, d'escenògraf i de dissenyador per a les Festes de Moros i Cristians. Va nàixer en 1946 i va faltar fa 6 anys. La seua mort desprès d'una trista malaltia va sorprendre a tota la ciutat d'Alcoi quan es celebrava l'epifania dels Reis Mags. A Alejandro Soler se'l recorda per renovar les figures del Tirisiti i tot el teatre. Però sobretot per aportar un estil nou i impactant a l'estètica dels trages moros i cristians. És el precursor de la coneguda "època dels metalls", quan les esquadres de negres es van fer més ferotges, africanes i guerreres que mai. La seua trajectòria professional a les Entrades va destacar desde els anys 80 fins a 2009. Va ser un dels grans i també un personatge carismàtic i molt volgut. Era amic d'Ovidi Montllor i van treballar junts en alguns projectes cinematogràfics. Al llarg dels seus 66 anys va demostrar ser un artista polifacètic i sense pors. La popularitat del "Betlem del Tirisiti" desde els anys 60 és gràcies a Alejandro Soler i les seues simpàtiques titelles de vareta. Estava molt lligat a la companyia teatral "La Dependent". La plàstica i els bocetos i quadres d'Alejandro Soler Pérez no deixen indiferent a ningú. És una persona que va modernitzar les tradicions alcoyanes i es va implicar en la cultura per a fer-la més digna.

Al mes de desembre el MAF, Museu Alcoyà de la Festa, va presentar una exposició sobre Alejandro Soler. Amb el títol "Festa, creativitat i talent" es mostraven bocetos inèdits que havia creat per a càrrecs, boatos i esquadres de negres. Alguns mai van eixir al carrer i altres eren fàcilment identificables, sobretot els dibuixos de les carrosses. L'exposició mostrava la part més personal d'Alejandro Soler gràcies a alguns quadres que havia fet al llarg de la seua vida. Un sincer homenatge que va ser valorat per la pròpia família: Paqui Denia i els seus fills.

Alejandro Soler va ser el creador del Cartell de les Festes d'Alcoi 1991. Un dels cartells més recordats i aclamats. Els protagonistes de l'obra anunciadora eren un moro i un cristià separats per un escut. Els símbols de cada bàndol queden perfectament distingits en un grandiós Cartell. El colorit i l'estètica del Cartell va ser alabat pels crítics de l'art i també pel públic en general. El procés de creació del cartell i d'altres obres es poden veure al llibre "Alejandro" on es fa un repàs del seu llegat artístic. Fins hi tot es va atrevir a fer tires còmiques. Paris i Orfeo Soler han publicat recentment aquest llibre sobre el seu pare. Al llibre es pot veure la complexitat de la seua obra plàstica el reflex d'un home ple d'emocions. El Cartell de 1991 demostra l'amor que Alejandro Soler tenia per les Festes d'Alcoi.

Alejandro Soler es va estrenar com a dissenyador fester en 1973. Va crear l'esquadra centenària de la filà Ligeros i les dos dels càrrecs de la filà Miqueros, recordades pels impressionants casc. Un dels primers càrrecs que va fer va ser el Sant Jordiet de 1976. En l'any del sèptim centenari de les Festes d'Alcoi el Sant Jordiet va ser Pedro Luis Riaza de la filà Ligeros. També l'alferecia mora de la filà Abencerrajes en 1980 va trencar tots els esquemes. La concepció del boato que tenia Alejandro Soler va causar un fort impacte i va ser motiu de debat. Amb algunes esquadres de negres es va consolidar a la dècada dels 80. En 1985 es va encarregar de la primera capitania mora de la filà Benimerines i a partir d'ahí van vindre els seus grans èxits:

-Alférez Moro filà Miqueros 1987.

-Alférez Cristià filà Almogàvars 1988.

-Capità Cristià filà Almogàvars 1989.

-Capità Moro filà Verds 1990.

-Alférez Cristià filà Muntanyesos 1991.

Capità Moro filà Magenta 1991.

-Capità Cristià filà Muntanyesos 1992.

-Capità Cristià filà Alcodianos 1994.

-Alférez Moro filà Abencerrajes 1994.

-Capità Cristià filà Andaluces 1996.

-Capità Moro filà Realistes 1997.

-Capità Moro filà Benimerines 1999.

-Alférez Moro filà Miqueros 2001.

-Capità Moro filà Miqueros 2002.

-Alférez Moro filà Magenta 2004.

-Alférez Cristià filà Muntanyesos 2005.

-Alférez Moro filà Ligeros 2006.

Metalls, pells, banyes i teles brodades i adamascades són alguns dels materials que va introduir amb força a les seues increïbles esquadres de negres. Les esquadres de negres que més es recorden d'Alejandro Soler són la de la filà Verds en 1990, la de la filà Ligeros en 1993, la de la filà Verds en 1996, la de la filà Abencerrajes en 2001 o la de la filà Andaluces en 2003, entre moltes altres. Els seus bocetos són fàcilment identificables i únics. L'exotisme, les plomes i l'estil tribal predominen en les esquadres mores, mentre que a les cristianes destaquen els cascs, els metalls envellits i l'estil bèl·lic i salvatge. A Alejandro Soler li van sorgir imitadors en altres pobles que celebren Festes de Moros i Cristians. Però mantenia una bona relació amb altres dissenyadors de la ciutat com els germans Sempere. Alejandro Soler va rebre una projecció inigualable i va adquirir fama en el mon fester, encara que ell ni la volia ni la necessitava.

Les màscares i minotaures d'Alejandro Soler també eren una marca d'identitat de l'artista. En 1998 i en 2001 va ser l'autor del disseny del Sant Jordiet. Als últims anys va deixar de banda la creació de boatos i càrrecs i va dibuixar els primers bocetos d'alguns dissenys femenins. Eren de les filaes Ligeros, Cordoneros, Benimerines, Navarros i Miqueros. Va traslladar la seua imaginació a bars i comerços d'Alcoi i també va crear una baralla de cartes per a jugar a cotos. Amb motiu de la capitania cristiana de 2018, la filà Navarros va tindre la iniciativa de l'exposició "La imaginació desbocada", dedicada a l'obra i vida d'Alejandro Soler. Una mostra magnífica que es podia visitar a la Llotja de Sant Jordi al mes d'abril.

Alejandro Soler Pérez estava molt vinculat al Nadal Alcoyà, sobretot per restaurar les titelles del Tirisiti i aportar una nova idea sobre com tenien que ser les cases, el fons i el decorat del "Betlem de Tirisiti". Tot un èxit que va ajudar a que Tirisiti tinguera més popularitat als anys 80 i 90 i es consolidara com un dels elements més famosos del Nadal a Alcoi. El seu treball amb Tirisiti en 1985 no ha perdut vigència. Els actuals trages dels Reis Mags d'Alcoi també van eixir de la imaginació d'Alejandro Soler. Es van estrenar en 2014, com a homenatge pòstum al dissenyador. Van agradar tant que continuen sent els trages de Melchor, Gaspar i Baltasar i es van lluir en la CXXXIV Cavalcada de Reis Mags.

Alejandro Soler Pérez va estudiar belles arts a València. Un home bohemi i fumador que mantenia la seua privacitat però va regalar el seu art a tots els ciutadans i amants de la cultura i l'art. La intensa biografia d'Alejandro Soler sorprèn per la quantitat de muntatges teatrals en els que es va implicar, destacant l'aspecte que té el "Betlem de Tirisiti" al Teatre Principal d'Alcoi desde 2006. La seua interpretació de les característiques de Tirisiti, Tereseta i els altres personatges del teatre van ser vitals per a que la tradició continuara i es recuperaren paisatgesm personatges i fragments de la representació nadalenca. La seua creativitat al servici de les Entrades de Moros i Cristians mai es podrà agrair suficientment. Les seues referències són constants i han inspirat a les generacions més noves del disseny fester. El vestuari dels seus capitans, alferes i favorites van commocionar a un públic acostumat a una estètica conservadora que a voltes no respectava la història medieval. Alejandro Soler era crític, no sols per a les representacions al carrer i les Entrades, sinó en general amb la societat.

Alejandro Soler ha realitzat una tasca molt important en el mon artístic d'Alcoi i hauria de rebre més reconeixement. Era un home rebel i individualista, que mai va creuar en cap filà i que tampoc es va afiliar a cap grup polític, a pesar de demostrar la seua ideologia sense pèls en la llengua. Tal volta per això algunes institucions li van donar l'esquena i s'explica la falta de divulgació de la seua obra fins fa pocs mesos. Però és de justicia recordar a Alejandro Soler, per la seua humiltat i la passió amb la que treballava. A la seua memòria va dedicat hui el blog.

CARTELL CAVALCADA ALCOI 2019

Hazael Rico Bernat va ser proclamat guanyador del Concurs de Cartells per a la CXXXIV Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. La seua obra es titula "Amalgama" i per al jurat va ser la millor en diferència. Si altres anys la votació havia sigut ajustada, aquest any la diferència era molt gran. El cartell premiat obtenia 73 punts i el segon classificat 49 punts. Tot un triomf d'aquest dissenyador gràfic que coneix molt bé el mon de la publicitat. El Cartell de la Cavalcada més antiga d'Espanya ja penja a la façana de l'Ajuntament d'Alcoi.

L'autor de 25 anys s'ha endut un premi de 1100 euros i l'agraïment de tot Alcoi. Hazael Rico no ha rebut crítiques destructives i la resposta del públic ha sigut molt bona. Aquest jove alcoyà va estudiar a l'escola d'art d'Alcoi. Per a ell és un honor ser l'autor del Cartell de la Cavalcada, perquè desde xicotet havia mostrat interès. El jurat del concurs estava format per persones enteses de l'art i professors de disseny i dibuix. Van puntuar els cartells seguint els següents criteris: Tècnica, colors, composició, simetria matemàtica, tipografia, originalitat i presentació. La resta de cartells presentats van quedar exposats a l'Àgora.

El Cartell dels Reis Mags d'Orient que ha fet Hazael Rico té un estil contemporani, com la majoria d'obres que es presenten a aquest concurs. Il·lustra els diferents personatges que protagonitzen el Nadal Alcoyà i no sols la Cavalcada. Al cartell es poden observar les cares de Tirisiti, Tereseta, l'Agüelo i el Sereno, tan volguts pels xiquets. Els 3 Reis Mags apareixen de forma destacada baix de les lletres "Alcoi". Estan en l'ordre en que desfilen a la Cavalcada: Melchor, Baltasar i Gaspar. Totes les persones que apareixen al cartell estan dibuixades igual: Amb els ulls tancats i un nas recte. La inspiració de l'autor era els dibuixos animats dels anys 60. A l'obra també es barregen patges negrets i antorxers egipcis amb escales i regals. Un conjunt colorista molt apropiat per al públic infantil a qui va dirigit aquest cartell. No pot faltar l'escut d'Alcoi i la distinció que té la Cavalcada d'Alcoi: D'interès Turístic Nacional.

La Trilogia dels Reis Mags va començar el diumenge 30 de desembre de 2018. Alcoi es va omplir de pastorets i pastoretes. Desde el Partidor fins la Plaça d'Espanya moltíssims xiquets van desfilar en carros o ballant per a adorar al Jesuset, la Verge Maria i Sant Josep. El Grup de danses Carrascal i Sant Jordi també van participar i a més a més es van encarregar de la rostida prèvia. Va ser un matí alegre i solejat en el que no van faltar els ramats de cabres i ovelles, indispensables en l'acte de les Pastoretes.

El següent pas per a que arriben els Reis Mags és la lectura del Bando Reial. Hui dia 4 de gener el Tio Piam farà el seu popular pregó a les 18:30 de la vesprada. A continuació s'iniciarà la comitiva de l'Emissari Reial i les burretes amb bústies per a tirar les cartes a ses Majestats. Ferran Cano donarà veu al text, un Bando Reial escrit per Jesús Trelis. El Campament Reial es podrà visitar demà 5 de gener durant tot el matí. La resposta massiva de les famílies alcoyanes està assegurada, ja que no queden passes per a visitar-lo en autobús. L'Associació Samarita és l'encarregada d'aquest espai ple d'il·lusions i solidaritat. En 2019 han promès que el Campament Reial serà més gran al Preventori.

Com ve passant desde 1885, els Reis Mags entraran en Alcoi el dia 5 de gener a les 18:00 de la vesprada, quan s'està fent de nit. En aquest 2019 les entitats que acompanyaran a Melchor, Gaspar i Baltasar són l'Associació Jesuset del Miracle, la filà Mozàrabes i el Club Deportivo Plana. Més de 1000 persones participen en la tradicional Cavalcada de Reis Mags i esperen una climatologia benèvola i sense temperatures gèlides. 

Els somnis dels xiquets i xiquetes es compliran en una nit màgica. És el dia més esperat per tots. Els més menuts rebran besades dels 3 Reis d'Orient i també rebran regals i joguets. Els més afortunats són els que viuen als carrers per on passa la Cavalcada d'Alcoi: El camí, Sant Nicolau, Plaça d'Espanya, Sant Llorenç, Avinguda País Valencià, Cervantes i el principi de l'Alameda Camilo Sesto. Els patges paqueters pujaran amb escales a les cases i entraran per les finestres i balcons per a deixar els regals. Els patges amb la seua cara negra són un dels símbols del Nadal Alcoyà. Aquest any s'ha decidit passar de les polèmiques i ignorar aquelles acusacions falses i descontextualitzades que llançaven Afroféminas. 

La CXXXIV Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi tornarà a ser retransmesa en directe per la televisió autonòmica. À Punt ha confiat en l'Ajuntament d'Alcoi per a emetre la Cavalcada de Reis Mags íntegrament. La decisió es sustenta en que és la més antiga i màgica, no té publicitat comercial i inclou l'espectacular Adoració amb un castell de focs artificials. Les llums s'apagaran i Melchor, Gaspar i Baltasar li oferiran or, encens i mirra al fill de Déu al so de "Haleluya" de Haendel. 

Molts desitjos es compliran aquest primer cap de setmana de 2019. És l'hora de disfrutar i deixar-se portar per la màgia i la innocència. 134 anys d'història avalen la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi com una de les millors del mon. I també tenen música pròpia, la que va composar Camilo Pérez Monllor en 1913. "L'entrà dels Reis" és senzilla i ceremonial, però també recorda nadaletes i melodies populars de la Serra Mariola. Que l'estrela guie el camí de tota la població en els pròxims mesos i que no hi hagen males noticies. Desde el blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/2017/01/reyes-magos-alcoi-2017.html també volem demanar algunes coses a ses Majestats, a part de la voluntat. Per això hem escrit la carta, com no centrats en Nostra Festa i les filaes de càrrec de 2019: