HISTÒRIA FILÀ XANOS D'ALCOI

Els Xanos són una coneguda filà d'Alcoi que agafen el seu nom de l'apodo d'un dels seus fundadors: Chano. Aquest fester del segle XVIII va inspirar a aquesta xicoteta però familiar filà mora. No hi ha una data exacta de la fundació de la filà Xanos, però ja figuraven en la primera acta de l'Associació de Sant Jordi. Un document firmat el 12 de maig de 1839 en el qual es col·locava a la filà Xanos com la quarta més antiga per darrere de Llana, Judíos i Miqueros. No hi ha més dades sobre l'origen de la filà, tan sols que a Granada hi ha un barri amb el mateix nom. En 2019 la filà Xanos compta amb 102 festers i festeres, 44 juvenils, 6 veterans i 20 socis.

El disseny primitiu de la filà té grans canvis respecte al de 2019. El més notable és que antigament els bombatxos eren de color rosa i es van canviar per a no confondre'ls amb la filà Judíos. També el turbant era diferent ja que tenia teles de color roig i blanc mentre que ara és totalment blanc. En 1918 la filà va decidir canviar la manta per una capa amb ratlles marrons.

La filà Xanos té un gran vincle amb la Unió Musical Contestana. Desde 1942 és la banda de música que els acompanya en les Festes d'Alcoi. Al llarg de la seua història han desfilat amb marxes mores d'autors de Cocentaina com "Buscant un bort" de Gustavo Pascual Falcó o "A mons pares" de José Pérez Vilaplana. Els primers càrrecs documentats a la filà Xanos són de 1859 i 1860, encara que ja havien fet càrrec en dècades anteriors. Juan Bautista Botí Moltó va ser tant alférez com capità moro. Igual va passar amb Miguel Sempere que va ser alférez moro en 1868 i capità moro en 1869. Dels anys següents també falten dades i és impossible saber com van ser els càrrecs del segle XIX.

La filà Xanos mai ha desaparegut de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i per tant no ha fet falta cap refundació. A més a més ni en anys difícil van renunciar als anys de càrrec i per això mantenen el se quart lloc d'antiguitat. Per exemple van desempenyar els càrrecs d'alférez i capità en 1859 i 1860. En 1888 l'alférez moro va ser Gregorio Santonja Ferràndiz, que va repetir en 1889 com a capità moro. Es conserva un gravat i una fotografia junt al rodella. El trage tenia els bombatxos rosa i flors al xaleco. En aquella època els càrrecs vestien el trage oficial de la filà amb xicotetes variacions, per exemple una ploma al turbant.

L'any 1903 marca un abans i un desprès en la història de les Festes de Moros i Cristians. Antonio Espinós Jordà desempenya el càrrec d'alférez moro per la filà Xanos. Causa sensació per ser el primer càrrec es lluir una vestimenta totalment distinta al disseny oficial de la filà. El fester bohemi i liberal era conegut com "Toni el rei" i va obtindre una gran popularitat desprès de fer l'alferecia mora. El pintor Francisco Laporta Valor va dissenyar el primer trage que trencaria els esquemes de Nostra Festa. En 1904 la filà Xanos tenia la capitania mora i va seguir aquesta línia de fantasia, sumptuositat i exotisme al boato i el trage del capità moro: Enrique Carbonell Antolí. La filà Xanos anunciava un seguici vistós per al seu capità moro a cavall i desde aleshores els trages dels capitans desperten un gran interès entre el públic. L'acompanyament del càrrec va ser molt admirat, en una època en la qual encara no existien les esquadres de negres. El capità moro portava una guàrdia àrab, cavalls, carrosses, parasol i una banda de música interpretant la marxa mora "El rei capità" de Julio Laporta Hellín. 

Juan Abad Moltó va desempenyar els càrrecs de 1915 i 1916. Com a alférez moro va portar un trage completament diferent al següent com a capità moro, però els dos creats per Fernando Cabrera. Juan Abad va tindre un càrrec amb pluja i altre amb sol. Com es pot observar, la filà Xanos tenia molts components amb ganes de destacar i aportar idees innovadores a les Festes de Sant Jordi. En 1910 la filà Marrakesch va traure el primer boato, però els antecedents dels seguicis dels càrrecs van ser creats pels Xanos.

José Pons Candela va ser l'alférez moro 1927 i aquell càrrec va causar impressió per l'esquadra de negres. El disseny reproduïa la imatge clàssica dels indis natius d'Amèrica i va rebre moltes crítiques. Es tracta de les primeres polèmiques relacionades amb els trages de les Festes d'Alcoi. A més a més la filà Xanos va rebre una sanció de l'Associació de Sant Jordi perquè l'alférez moro no es va presentar a la Processó de la Relíqua. En la capitania mora de 1928 el xano José Abad Casasempere va reconduir la situació amb una capitania mora d'estil àrab plena de dignitat i complint seriosament amb els actes i responsabilitats.

La filà Xanos sempre s'ha senyalat com una filà progressista de les Festes d'Alcoi. Ja ho era als anys 30, quan el poder d'Espanya estava en mans dels republicans. De fet en 1932 i 1933 la filà Xanos va tindre 2 Sant Jordiet republicans. La filà Xanos va obtindre un gran prestigi abans del començament de la penosa Guerra Civil Espanyola. La ideologia d'esquerres de la filà Xanos va repercutir negativament al començar l'etapa de dictadura franquista. Els polítics republicans es van tindre que exiliar a altres països i la filà Xanos va perdre molts festers. Ja en 1936 un membre de la filà va dir que disfrutaren de l'esquadra de blancs perquè a l'any següent no hi hauria Entrada Mora. El dia 1 d'abril de 1939 va acabar el conflicte bèl·lic però no va haver temps de celebrar les Festes de Sant Jordi. Les filaes es van reorganitzar per a tornar a eixir al carrer en 1940. El règim nacionalcatolicista de Francisco Franco va evitar que la filà Xanos es convertira en un niu de rojos fent que s'apuntaren a la filà homes de confiança del govern. Els franquistes van aconseguir que la filà Xanos no preparara cap complot ni sublevació contra l'Ajuntament d'Alcoi. O la filà Xanos incorporava a dirigents que controlaren la filà o no eixiria a les Festes de Sant Jordi. Però la filà no va perdre els seus valors.

El conegut com el xato va ser l'alférez moro 1948. Emilio Jordà Santonja portava un trage molt colorit i va rebre forts aplaudiments damunt del seu cavall. La pluja va afectar aquella alferecia mora, però a l'any següent la filà Xanos va disfrutar d'una solejada capitania mora. El càrrec va ser Filiberto Gadea, compartint el càrrec amb altres familiars. El boato i l'esquadra de negres de 1949 van agradar molt als espectadors.

Ramón Ferrer va ser l'alférez moro de 1961 i gràcies a les fotos es sap que portava una capa a ratlles molt novedosa. Les esquadres de negres d'aquella dècada van ser molt africanes i no va ser una excepció la del capità moro 1962. El càrrec el va fer l'estimat xano Francisco Pérez Pascual. El pintor Ramón Castanyer era amic del capità moro i li va dissenyar el trage. El conegut Paco Sou no sols va passar a la història com a capità moro 1962, sinó que també va ser primer tro de la filà Xanos i un excel·lent cabo d'esquadra.

A l'any 1965 la filà Xanos va ser l'afortunada de tindre el Sant Jordiet. El xiquet José Ramón Vitòria Ripollés va lluir un trage romà amb una meravellosa corassa. Els anys 60 van ser frenètics per a la filà Xanos ja que van començar amb alférez i capità i van acabar amb la seua primera esquadra d'enmig. El boceto de Rafael Llorens per al Mig 1968 va ser molt africà ja que era una calavèrica tribu massai. A més a més en 1966 es va fer la última modificació del trage oficial de la filà. El bombatxo rosa es va substituir per un de color or vell. Seria interessant que la filà Xanos canviara el seu color del bombatxo per un més taronja per a diferenciar-se de la filà Llana. És una proposta llançada per a que cada filà es represente amb un color diferent.

La filà Xanos tornava a fer història a les Festes de Moros i Cristians en 1974. Al boato de l'alferecia mora es va incorporar un grup de xiques joves que executaven senzills passos de ball. Es tracta de la idea precedent al que van ser els irreemplaçables ballets de les Entrades. Les odalisques movien els braços per a animar la vesprada del 22 d'abril. Luis Sánches va ser l'alférez moro i Rafael Guarinos va dissenyar l'esquadra de negres d'estil egipci.

Com la coreografia de xiquetes va tindre moltes dificultats en 1974 a l'any 1975 no es va seguir amb aquesta proposta de implantar balls a les Entrades. No seria fins a 1984 quan la filà Berberiscos instaurara els ballets com una part oficial del boato, gràcies a Inma Cortés i el capità moro Rafael Insa. Però la filà Xanos si va tindre un alabat boato a la capitania mora de 1975. En una vesprada de boira van traure als carrers d'Alcoi carrosses de dracs, dels patis de l'Alhambra, parasols i palmiters, xiquetes movent capes i la jaima de la favorita. L'esquadra de negres va sorprendre per l'estil morú i perquè no portaven maquillatge. La originalitat va ser major perquè els músics si que anaven pintats de negre. El capità moro Atilano Català va patir la pluja durant els dies de Sant Jordi i de l'Alardo. El trage de noble ric estava dissenyat per Luis Solbes.

L'esquadra d'enmig de 1981 va estar formada per gent major i veterana de la filà Xanos. El disseny de Paco Aznar seguia la moda d'aquella època i combinava els colors groc, negre i morat. La banda de música de Gaianes va interpretar la peça musical "Als berebers" de José Pérez Vilaplana. Una anècdota va ser que el cabo batidor portava un ramell de clavells per a saludar i repartir entre el públic.

Un gran fester de la filà Xanos va ser alférez moro en 1988: José Luis Mansanet Ribes. Tots els festers guarden un gran record d'aquest veterà que es va involucrar 100% en el mon de la festa. Va defendre la pólvora i els dispars del dia els Trons i també va formar part de la Undef. La seua alferecia mora es recorda per la llargària del boato, replet de ballets i grups femenins. Els dissenys elegants van ser de Luis Solbes, mentre que el dissenyador Jordi Sellés es va estrenar al bàndol moro amb una esquadra de negres nòmada i que respectava la idiosincràcia de la filà.

En 1989 Enrique Grau Mullor va ser el capità moro. Mentre feia la seua desfilada sobre una gran plataforma li va ploure i li va fer sol. El temps d'abril no sempre ha sigut respectuós amb la filà Xanos, però en el cas de 1989 no va importar perquè van traure al carrer un boato esplendorós i ple de detalls. Un boato multitudinari que tancava un ballet d'huríes i l'esquadra de negres. En la majoria de dissenys de Luis Solbes Payà va predominar el color blanc. Enrique Mullor bromejava en que com a capità moro era la reencarnació del líder de la revolució iraní Jomeini.

La tercera esquadra d'enmig de la filà Xanos es per a molts la millor que ha tingut la filà. Desfilaven amb la marxa mora "Fran-Semp". El disseny de 1995 va ser dels germans Sempere i la confecció va ser un treball del contestà Ximo Pascual. Es tractava d'un moro senyorial que combinava les teles roges i de pell amb una brillant corassa daurada, encara que aquell any no va lluir el sol. De fet les Festes d'Alcoi 1995 es recorden perquè el dia Sant Jordi va nevar.

La filà Xanos va voler fer-li un homenatge a José Blanes Fadraque per ser un fester molt important. Va ser primer tro quan s'estaven redactant els estatuts de la filà i la millor forma d'agraïr-li la seua entrega i dedicació va ser nombrar-lo alférez moro. El 22 d'abril de 2002 el veterà va disfrutar de l'Entrada Mora al compàs de la peça musical "Xavier el coixo". Els trages de José Moiña, les carrosses, el mercat àrab i els ballets es recorden pel bon gust i la cohesió de tot el boato. Però el final de l'alferecia mora va ser el més remarcable d'aquell 2002. L'esquadra de negres amb disseny dels germans Sempere trencava amb tot lo vist. La túnica marró tenia cosides 14400 conxes marines formant dibuixos decoratius.

Jordi Vitòria Corella residia en Castelló però no va tindre problemes per a ser el capità moro 2003. El seu auster trage agafava els colors del disseny oficial de la filà Xanos. El boato tenia dos ballets molt ben distingits entre ells i la participació de grups teatrals que van animar molt l'Entrada Mora. Tant el capità moro com els seus cavallers van desfilar sobre camells. I de nou l'esquadra de negres va sorprendre gratament. Els germans Sempere repetien amb la filà Xanos per a presentar un disseny africà amb túnica ocre, capa de pell de zebra i molts detalls fets amb trenes marrons. La marxa mora escollida va ser "Menda capità 2002".

Desprès dels anys de càrrec, la filà Xanos va tindre que esperar fins a 2009 per a tornar a tindre protagonisme. Jordi Sellés es va encarregar de dissenyar una senzilla però cuidada esquadra de negres al centre de la solejada Entrada Mora. La quarta esquadra d'enmig de la filà Xanos va desfilar amb la marxa mora "El kabila". Dos anys desprès la filà Xanos afrontava amb alegria el càrrec de Sant Jordiet. El xiquet valencià Jorge Pérez Martínez va representar el personatge infantil del patró d'Alcoi. El trage de Germán Aracil es va estrenar baix la pluja a la Processó de la Relíquia del 15 de maig de 2011. Aquell any les Festes d'Alcoi es van aplaçar unes setmanes per motius religiosos i van acabar coincidint amb l'esclat de la revolució popular coneguda com "Moviment 15-M". Enhorabona Jorge Pérez Martínez!

La família Mestre s'ha ocupat dels càrrecs més recents de la filà Xanos d'Alcoi. En 2016 Fidel Mestre Ferràndiz va ser l'alférez moro, representant a un Al-Azraq jove. El pacte del pouet va ser el fet històric que va marcar el relat de tot el boato, amb ballets de Virginia Bolufer i Ana Botella. Aquesta coreògrafa ha creat un ballet per a cada boato de la filà Xanos al segle XXI. El curt boato de l'alferecia mora, amb obres musicals clàssiques, deixava un bon sabor de boca per l'espectacular esquadra de negres. Santi Carbonell va imaginar una tribu africana plena de detalls per a tancar l'Entrada Mora 2016 al so de "Jamalajam".

El passat 2017 va ser un any històric per a la filà Xanos per moltes raons. Fidel Mestre Moltó, pare de l'anterior alférez, va ser el capità moro. Representava a un Al-Azraq ancià que arribava a Alcoi per a reconquerir les terres que abans havien sigut islàmiques. La batalla d'Alcoi, la llegenda del Barranc de l'Encantà i el luxe nazarita van ser moments essencials al boato del capità moro 2017. Fidel Mestre Moltó, amb un meravellós trage de Jordi Sellés, va ser el segon capità moro de la filà Xanos en desfilar amb la marxa mora "No ho faré més".

Les esquadres de negres de la filà Xanos s'han caracteritzat per variar l'estètica depenent de l'època. Hi ha algunes més morunes i simples i altres més africanes i voluptuoses. Les de inspiració tribal són més recordades per la seua espectacularitat. És el cas de l'esquadra de negres de l'alférez moro 1961, dels anys de càrrec 2002 i 2003 i la més contemporània: La del capità moro 2017 que va ser una creació de Roberto Pérez Jordà.

Altre esdeveniment de gran importància per a les Festes d'Alcoi i la filà Xanos va ser la seua primera esquadra femenina a l'any 2017, quan tenien la capitania mora. Les dones de la filà Xanos van causar molta expectació perquè van ser dirigides pel Sargento Moro. Daniel Méndez i les festeres van protagonitzar l'arrancà de la primera esquadra mixta a les Festes d'Alcoi. El debat que es va crear als mesos anteriors va tindre un bon final. Cal ressaltar que la filà Xanos sempre va defendre la integració de la dona en la festa com a membre de ple dret. Fidel Mestre i el seu germà Josep Albert Mestre eren persones amb poder dins de la filà Xanos i es negaven a acceptar un disseny diferent per a homes i dones. Finalment el primer tro va proposar un disseny femení que no variava gens el disseny masculí i respectava l'estil del disseny oficial de 1966. Per motius així la filà Xanos es reconeguda com una filà progressista i renovadora a les Festes d'Alcoi. Una de les pioneres del paper actiu de la dona en les filaes, junt a Marrakesch, Vascos, Alcodianos i Aragonesos. Gràcies Xanos per recolzar la igualtat i l'evolució lògica de les Festes d'Alcoi, sempre desde el consens i el respecte a les tradicions.

CONCURS DE MÚSICA FESTERA D'ALCOI

El Concurs de Música Festera d'Alcoi va ser una idea que va sorgir de l'Ajuntament en anys de post-guerra. Finalment la iniciativa es va portar avant en 1949 per a millorar el patrimoni musical de les Festes de Moros i Cristians. Es tractava d'un festival de composició i banda per a donar-li prestigi als pasdobles de l'època i augmentar el repertori. Als anys 50 les Festes de Sant Jordi van notar un gran creixement, tant en participació com en espectacularitat. Aquest increment de la popularitat de les Festes d'Alcoi va ser degut en part a les composicions musicals que s'escoltaven a les Entrades. Desde 1949 fins a 1962 l'Ajuntament es va encarregar del Festival de Música Festera. Paco Boronat Picó va ser en aquells 14 anys l'alcalde d'Alcoi, i posteriorment va ser president de l'Associació de Sant Jordi. En 1963 no es va celebrar el Concurs de Música Festera i es va decidir que a partir d'aquell moment seria l'Associació de Sant Jordi l'encarregada de fer el certamen, que en aquells anys s'anomenava Festival de Música Festera d'Alcoi. Compositors com Rafael Casasempere Juan, Amando Blanquer Ponsoda, José Maria Ferrero Pastor, José Pérez Vilaplana, Miguel Picó Biosca, Francisco Esteve Pastor, Rafael Mullor Grau o José Maria Valls van enriquir l'arxiu municipal de música festera. Fins a 1984 es van atorgar un primer premi i un segon premi. En l'actualitat sols es dona un únic premi amb una dotació econòmica de 2500 euros. Hi ha que destacar que en 1981 es van convocar 3 premis diferents amb motiu del "Centenari de la Música Festera". Les categories del concurs varien cada any, però es divideixen en subgèneres relacionats amb les Festes de Moros i Cristians:
·Premi de pasdobles Joan Cantó Francés, autor del primer pasdoble anomenat "Mahomet" (1882) i primera peça musical per a les Festes de Moros i Cristians.
·Premi de marxa mora Antonio Pérez Verdú, autor de la primera marxa mora anomenada "A Ben Amet" (1907).
·Premi de marxa cristiana Amando Blanquer Ponsoda, autor de la primera marxa cristiana anomenada "Aleluya" (1958).
·Premi de marxa solemne José Maria Valls, iniciada en 2006 per a que hi haja més quantitat de marxes de processó.

-1949: "La Casbha", marxa mora de Rafael Casasempere Juan.

-1950: "Nostàlgia mora", marxa mora de Gonzalo Blanes Colomer.

-1951: "Señorio español", pasdoble de José Alfonsea Pastor.

-1952: "Aljama", marxa mora de José Carbonell García.

-1953: El concurs de pasdobles va quedar desert.
-1954: "Suspiros del Serpis", pasdoble de José Carbonell García.
-1955: "Al-Azraq", marxa mora de Rafael Casasempere Juan.


-1956: "Musical Apolo", pasdoble d'Amando Blanquer Ponsoda.
-1957: "Ibn Jafaixa", marxa mora d'Enrique Castro Gamarra.
-1958: "Brisas del Alberri", pasdoble d'Enrique Castro Gamarra.
-1959: "L'ambaixador", marxa mora d'Amando Blanquer Ponsoda.


-1960: "Amb aquell", pasdoble de Rafael Casasempere Juan.
-1961: "El Berberisc", marxa mora de José Maria Ferrero Pastor.
-1962: "Turballos", pasdoble de Rafael Alcaraz Ramis.
-1963: No es va celebrar per canvi en les bases del concurs.
-1964: "Primavera", pasdoble d'Antonio Gisbert Espí.


-1965: "El Kabila", marxa mora de José Maria Ferrero Pastor.
-1966: "L'entrà dels cristians", marxa cristiana de José Gómez.
-1967: Primer Premi "Segrelles", pasdoble de José Pérez Vilaplana i Segon premi "El dianer" de José Gómez.
-1968: Primer Premi "Ramfer", marxa mora de Miguel Picó Biosca i Segon premi "Voluntat de fer" de José Pérez Vilaplana.
-1969: Primer Premi "Tayoll", marxa cristiana de Francisco Grau i Segon premi "Zoraidamir" de José Pérez Vilaplana.
-1970: Primer Premi "Fet a posta", pasdoble de Miguel Picó Biosca i Segon premi "Pepito Gisbert de José Insa Martínez.

-1971: Primer Premi "Bon capità", marxa mora de José Maria Ferrero Pastor i Segon premi "El president", de Miguel Picó Biosca.
-1972: Primer Premi "Gentileza 72", marxa cristiana de José Pérez Vilaplana i Segon Premi "Fomento Musical" de José Pérez Vilaplana.

-1973: Primer Premi "La plana de Muro", pasdoble de Francisco Esteve Pastor i Segon Premi "Eduardo Borràs" de Francisco Esteve Pastor.
-1974: Primer Premi "Anabel", marxa mora de Enrique Llàcer Soler Regolí i Segon Premi "Benamer" de Francisco Esteve Pastor.
-1975: Primer Premi "Als cristians", marxa cristiana de José Maria Valls i Segon Premi "Ja baixa l'àguila" de Francisco Esteve Pastor.
-1976: Primer Premi "Brisas de Mariola", pasdoble de Francisco Esteve Pastor i Segon Premi "Impossibles" de José Maria Ferrero Pastor.

-1977: Primer Premi "Mudéjares", marxa mora de Francisco Esteve Pastor i Segon Premi "Penàguila" de José Maria Valls.
-1978: Primer Premi "Roger de Llúria", marxa cristiana de José Maria Valls i Segon Premi "Apòstol poeta" de José Maria Ferrero Pastor.
-1979: Primer Premi "Aitana", pasdoble de Tomás Olcina Ribes i Segon Premi "Homenatge" de Francisco Esteve Pastor.
-1980: Primer Premi "Als Ligeros", marxa mora de Pedro Joaquim Francés i Segon Premi "Ben Hudzail" de José Maria Valls.


-1981: Primer Premi marxa cristiana per a "Ix el cristià" de José Maria Valls, Primer Premi pasdoble per a "Palomar en fiestas" de Vicente Guerrero Guerrero i Primer Premi marxa mora per a "Un moro mudéjar" de Rafael Mullor Grau.
-1982: Primer Premi "L'ambaixador cristià", marxa cristiana de Rafael Mullor Grau i Segon Premi "Alcodianos 1276" de José Maria Valls.

-1983: Primer Premi "Tayo", pasdoble de Franciso Esteve Pastor i Segon Premi "Als llaneros dianers" de Rafael Mullor Grau.
-1984: Primer Premi "L'entrà dels negres", marxa mora de Rafael Mullor Grau i Segon Premi "Josele de la Llana" de Francisco Esteve Pastor.

-1985: "El Barranc del Sinc", marxa cristiana de Rafael Mullor Grau.
-1986: "L'alcoià", pasdoble de Francisco Esteve Pastor.
-1987: "Morangos", marxa mora de José Martí Pérez.
-1988: El concurs de marxes cristianes va quedar desert.
-1989: El concurs de pasdobles va quedar desert.
-1990: El concurs de marxes mores va quedar desert.
-1991: "Picadilly Circus", marxa cristiana de José Vicente Egea Insa.

-1992: El concurs de pasdobles va quedar desert.
-1993: El concurs de marxes mores va quedar desert.
-1994: "Marfil", marxa cristiana de José Vicente Egea Insa.


-1995: El concurs de pasdobles va quedar desert.
-1996: "Omar el califa", marxa mora de Bernabé Sanchis Sanz.
-1997: "Te Deum", marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés.


-1998: "Fernandín", pasdoble de José Vicente Egea Insa.
-1999: El concurs de marxes mores va quedar desert.
-2000: El concurs de marxes cristianes va quedar desert.

-2001: "Moli Xorrador", pasdoble d'Antonio Carrillos Colomina.
-2002: "Abraham", marxa mora de Rafael Mullor Grau.

-2003: El concurs de marxes cristianes va quedar desert.
-2004: "Luis", pasdoble de José Manuel Mogino Martínez.
-2005: "El pou", marxa mora de Hugo Martínez.
-2006: "Frigiliana", marxa de processó de Óscar Vicente Vidal.
-2007: "Lu-Mark", marxa mora de Santiago Revert Cantó.

-2008: El concurs de marxes cristianes va quedar desert.
-2009: No es va celebrar pel canvi en les bases del concurs, en les dates i el format.


-2010: "Llevantins", pasdoble d'Enrique Gosp.
-2011: "Confiar i esperar", marxa de processó de Santiago Quinto.
-2012: "Àgueda", marxa mora de Víctor Vallés.
-2013: El concurs de marxes cristianes va quedar desert.
-2014: "Romualdo Soler", pasdoble d'Enrique Albors.
-2015: "El camí de Sant Jordi", marxa de processó d'Arturo Albero.
-2016: No es va celebrar pel canvi en les dates del concurs.
-2017: "Laia", marxa mora de Víctor Vallés.
2018: El concurs de marxes cristianes va quedar desert.


Als últims anys es demana que les obres musicals presentades siguen adequades per a desfilar al carrer i no estiguen pensades tan sols per a concerts. A les últimes dècades s'ha notat un descens en el nivell de qualitat del concurs. Els compositors més reconeguts no presenten cap peça al concurs perquè no necessiten cap reconeixement, sols l'acceptació del públic. En moltes ocasions el concurs s'ha declarat desert i les obres guanyadores al segle XXI quasi no reben popularitat al carrer ni són interpretades. Algunes ni s'han escoltat fora dels concerts d'Exaltació de Música Festera d'Alcoi. Al contrari, la majoria de marxes mores i pasdobles dels anys 60, 70 i 80 estan consagrades. Valorem la força i amor de les partitures noves, però no és suficient ni està a l'altura d'una ciutat tan festera i musical com Alcoi. Es fa necessària una modificació de les bases del concurs i un nou enfocament més modern i adaptat als temps actuals. Desde fa molts anys el concurs no provoca el mateix interès i les obres guardonades no tenen cap influència en l'evolució de les marxes mores i cristianes. No són obres transcendentals que canvien el panorama musical ni obrin nous camins compositius. La volta més recent en que va passar això va ser en 1997, i també en 1991 quan va guanyar "Picadilly Circus" del contestà José Vicente Egea Insa. No obstant, al Concurs de Música Festera d'Alcoi s'han presentat grans clàssics com "Suspiros del Serpis", "Primavera", "El Kabila", "Segrelles", "Als cristians", "Als Ligeros", "Ix el cristià", "Un moro mudèjar", "Tayo" o "El Barranc del Sinc". Quan el plantejament del concurs es renove segur que tornarem a tindre una etapa daurada del Concurs de Música Festera d'Alcoi.

CANÇONS A LES FESTES D'ALCOI

El casc antic d'Alcoi es converteix en una verbena durant les Festes de Moros i Cristians. La zona de la marxa de Santa Rosa queda en segon lloc al mes d'abril. Després dels actes oficials de la Trilogia Festera arriba l'hora de la mentira i el plis play fins que el cos aguante. Per la nit les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi abandonen la solemnitat i adquireixen un to més lúdic. Les filaes ixen al carrer per a donar ambient popular. La festa nocturna es centra en la Plaça de Dins, la carpa "El castell" i en el pubs del centre i del barri de Santa Rosa (coneguda com "La movida alcoyana"). La música en directe de les bandes deixa pas a les discomòvils i els DJ. Dones, homes, alcoyans, visitants, festers i no festers disfruten igual i amb la mateixa intensitat la juerga nocturna de les Festes de Sant Jordi. Els espais van dirigits a públic diversos que es concentren a la Plaça de Dins. La "party hard" també es desplaça a la zona del Terrer, al pub Sport i com no al mític "Zooloco". Els joves i no tan joves disfruten dels temazos i hits en anglès, castellà i fins hi tot valencià. Però tots els anys hi ha una cançó que destaca entre les típicament de verbena. No para de sonar en les carpes i es converteix en el temazo de les Festes d'Alcoi. Ens allunyem un poc dels temes habituals del blog per a recordar les gran cançons que han alegrat les nits d'abril en Alcoi. Música animada i festiva que els DJ no paren de punxar i que passen a la història i a les anècdotes dels ciutadans any rere any. Com a punt de referència tenim la llista de "Los 40 principales" i els records personals de cada persona.

2018: Les Festes de l'any passat es recordaran per "Lo malo" de Aitana i Ana War. El fenomen de Operación Triunfo va calar fons entre els alcoyans. Encara que Amaia i Alfred van anar a Eurovisión, la cançó que més va sonar a les carpes d'Alcoi va ser "Lo malo", composada per Brisa Fenoy i la primera cançó de les exitoses cantants actuals. La lletra feminista té frases tan mítiques de Aitana com "Yo decido el cuando, el donde y con quien" i justament en 2018 Alcoi va promoure una campanya contra l'assetjament sexual.


2017: En l'any de l'explosió del gènere latino va ser inevitable que la cançó més escoltada a les nits d'abril fora "Despacito". A més a més les Festes d'Alcoi van coincidir amb la publicació del remix amb Luis Fonsi, Daddy Yankee i Justin Bieber. Fins hi tot a les esquadres se'ls animava a avançar amb la frase "Pasito a pasito". Per a aquest 2019 tot apunta que la cançó més escoltada al mes d'abril serà de Drake, Ariana Grande, Juan Magan o Camila Cabello.

2016: "Cheap Thrills" és una de les cançons més divertides de Sia, més centrada en balades desgarradores. "Cheap Thrills" parla precisament d'una nit de festa per a passar-ho bé sense importar els diners. Els alcoyans i alcoyanes no van parar de ballar aquesta cançó en les Festes de Moros i Cristians de l'any 2016.

2015: En aquell abril van començar a posar-se de moda les cançons de house tropical. Un dels grans èxits del subgènere va ser "Cheerleader" de Omi, cantant de Jamaica. El bon rotllo del tema musical va contagiar a tot Alcoi i les trompetes no sols van sonar a les Entrades, sinó també en les discomòvils del centre de la ciutat.

2014: Katy Perry és una de les grans estreles del panorama musical internacional. I en 2014 estava en un moment de gran èxit en la seua carrera professional, repleta de cançons inoblidables i números 1 a les llistes. Les Festes de Moros i Cristians es van celebrar en maig al 2014 i poques setmanes abans Katy Perry havia publicat el videoclip de "Dark horse", que sense tindre un ritme ràpid es va clavar en les ments de tota la població.

2013: En un any de tanta crisi econòmica el mon necessitava una cançó motivadora que animara a viure la vida amb intensitat. "Feel this moment" de Pitbull i Christina Aguilera era perfecta per a les nits de festa a la Plaça de Dins d'Alcoi. Un temazo que rescata sons dels anys 80 i que va provocar el "subidón" de molts festers en 2013.

2012: A Alcoi es va celebrar el 20 d'abril de 2012 el recordat "Sound Jordi". Un festival de música en valencià que va reunir a gran grups de la terreta com "Obrint Pas", "La Gossa Sorda" o "Aspencat". Va ser un concert multitudinari que donava pas a la Trilogia Festera. "L'herència" recuperava frases mítiques de l'alcoyà Ovidi Montllor i per això se li té tanta estima a aquest himne valencià del grup Aspencat. També triomfaven en abril de 2012 Nicki Minaj amb "Starships" o Cali y el Dandee amb "Yo te esperaré".

2011: Les Festes d'Alcoi no van arribar fins a meitats del mes de maig. Amb la primavera en plena eclosió era normal que la cançó més triomfadora del moment fora fresca. "On the floor" de Jennifer López i Pitbull va ser la cançó més reproduïda en tot l'any i va ser número 1 a "Los 40 principales" durant les Festes de Sant Jordi.

2010: La cançó més viral de la cantant americana Kesha és sense cap dubte "Tik Tok". Fins hi tot existeix una versió per a la intro de la sèrie "The Simpsons". És innegable que a les Festes d'Alcoi hi ha molt d'alcohol, sobretot café licor, i a "Tik Tok" es descriu una borratxera amb grans tocs d'humor. Kesha és un referent del pop de principis de la dècada.

2009: Encara que "Poker Face" es va publicar a finals de 2008, el seu moment de màxima popularitat va arribar en 2009. Lady Gaga era l'artista de la que tothom parlava i en pocs mesos es va convertir en la reina de la indústria discogràfica als Estats Units. La seua repercussió va arribar fins a Alcoi en les Festes de 2009 i posteriorment no han deixat de sonar els seus hits.

2008: La cançó més escoltada a les Festes d'Alcoi 2008 no podia tindre millor títol: "Don't stop the music". Un dels temes més discoqueters de la inimitable Rihanna. Que no pare la música és un desig que tots els festers tenen durant el mes d'abril. I encara que Rihanna és una reina per a crear autèntics temazos, no hi ha que menysprear una paròdia de Chikilicuatre. El recordat "Biri Biri es balla així" va fer riure a tots els alcoyans fa més de 10 anys.

2007: Shakira no podia faltar en aquest repàs de música comercial. En 2019 segueix tenint molta presència en les nits de festa dels alcoyans, però en 2007 ja era tota una artista coneguda internacionalment. El seu èxit en castellà "Las de la intuición" va superar el 21 d'abril de 2007 a altres números 1 de "El canto del loco", Melendi o Fito Fitipaldis.

2006: Ja queda lluny aquelles plujoses Festes d'Alcoi 2006 que no van deixar disfrutar al 100% de la festa al carrer. També va ser Shakira la cantant del major èxit musical de 2006. "Hips don't lie" va ser més conegut en Espanya com "Serà, serà" i durant tot el mes d'abril va permanèixer com a número 1 de la llista de "Los 40 principales". Un himne inoblidable de Shakira.

2005: Melendi portava rastes i anava camí de ser un dels artistes més rellevants de 2005. Durant les Festes d'Alcoi de 2005 començava a escoltar-se fins la sacietat la rumba "Caminando por la vida". Tots coneixen l'alegre lletra de "Caminando por la vida" i es correspon amb l'essència dels primers anys de la carrera musical de Melendi.

2004: La pluja també va estar present a les Entrades d'Alcoi de 2004 i per tant la festa nocturna no es va poder disfrutar a l'aire lliure. Als pubs de la ciutat sonava repetidament "Hey ya" de Outkast i la gent es movia amb el seu ritme ràpid i repetia en massa els passos de la coreografia de Outkast, uns rapers que també van tindre el seu moment de glòria.

2003: Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2003 es van celebrar al mes de maig i faltaven poques setmanes per a Eurovisión. Espanya estava representada per Beth i la cançó "Dime" que va ser molt famosa a nivell nacional. "Dime" té unes estrofes de molta força i per això es situava en segon lloc a les apostes del festival europeu. Finalment va obtindre un 8é per la desafinada veu de Beth, però ningú li pot llevar el mèrit de tindre el temazo de 2003.

2002: Els ritmes latinos s'apoderaven de les llistes d'èxits al mes d'abril de 2002. Chayanne tenia molts fans i la seua energia va fer que a les Festes d'Alcoi s'escoltara molt la coneguda cançó "Torero". És una d'eixes cançons que reben amor i odi a parts iguals, però no es pot negar de que el seu èxit es va allargar fins l'estiu de 2002.

2001: "Y yo sigo aqui" no sols va ser la cançó d'abril de 2001, sinó també un dels majors èxits de l'any sencer. L'estil de música de Paulina Rubio estava molt de moda en 2001, encara que el tipus de cançó que és "Y yo sigo aqui" ha quedat molt anticuada amb el pas dels anys i ara recorda als xiringuitos de platja i als discos de "Caribe Mix".

2000: "Sobreviviré" és un clàssic de la carrera professional de Mónica Naranjo, una de les veus més potents del país. En maig de l'any 2000 "Sobreviviré" i els seus crits van alcançar la cima de la llista de "Los 40 principales". En aquell moment també era molt escoltada "Maria Maria" de Santana, però "Sobreviviré" es va convertir en un himne per a la comunitat LGTB.

1999: Fa 20 anys va aparèixer una nova diva del pop als Estats Units. Es tractava de Britney Spears. La seua carta de presentació va ser la cançó "Baby one more time" amb la que el públic es va rendir als seus peus. Va ser número 1 en nombrosos païssos i en Alcoi no parava de sonar a les discoteques. Durant les Festes de Moros i Cristians Britney Spears va tindre un competidor a les nits de party: Ricky Martin i la seua cançó "Livin la vida loca".

1998: "Together again" tenia un inici lent i melancòlic, però el beat de la cançó esclata com una bona cançó per a eixir de festa. Janet Jackson, germana del rei del pop, tenia un bon futur per davant en 1998, encara que el temps l'ha deixat en un segon lloc. Les Festes d'Alcoi de 1998 van ser pocs mesos abans del Mundial de França i altre dels gran èxits va ser "La copa de la vida". Ricky Martin calfava els motors per als partits de futbol.

1997: El fenomen de les Spice Girls no va passar de llarg en Alcoi i la seua cançó insígnia "Wannabe" es va notar a la Trilogia Festera de 1997. Les 5 joves van posar en el punt de mira al Regne Unit com a capital de la música europea i a més a més va ser l'última volta que el país va guanyar Eurovision. Els alcoyans es defenien amb l'anglès cantant el rap de "Wannabe" vestits de moros o cristians.

1996: Encara que "La Macarena" és una cançó de 1994, es va fer viral mundialment en 1996. Los del Río van sorprendre als americans al sonar "La Macarena" en la Superbowl i en la campanya electoral del republicà Bill Clinton. En Espanya i en Alcoi la versió original de "Los del Río" ja era coneguda i el seus passos amb els braços es van ballar molt a les Festes d'Alcoi.

1995: "Be my lover" potser està un poc oblidada i el títol no s'associa a cap gran hit. Però segur que al escoltar la melodia de la cantant La Bouche ens ve a la memòria el "la da da di la da da". Els alcoyans cantaven "Be my lover" i altres cançons espanyoles en abril de 1995. El mal temps i el fred de les Festes de Moros i Cristians 1995 no van ser obstacle per a que les filaes disfrutaren dels dies grans, però dins les respectives seus socials.

1994: L'artista de la cançó d'aquell any tampoc es gens coneguda, però "Saturday night" va començar a escoltar-se en les verbenes alcoyanes en 1994 i ho continua fent en l'actualitat. Els DJ posen "Saturday night" en les sessions remember i en les carpes de les filaes per a que els festers ballen la famosa i ridícula coreografia. La cançó de Whigfield segueix vigent.

1993: El remix de la cançó italiana "Tarzan Boy" de Baltimora" ho va petar en 1993. A les Festes d'Alcoi de 1993 "Tarzan Boy" va sonar tant com la versió original dels anys 80. La cançó començava amb el crit característic de Tarzan i la base electrònica s'acompanyava d'una lletra simple en anglès. Realment va ser un any fluix per a la música per a eixir de festa. 

1992: Celtas Cortos va composar en 1992 un dels seus grans temes: "20 de abril". Una cançó perfecta per a escoltar-la al mes d'abril. Va ser número 1 de "Los 40 principales" el 18 d'abril de 1992 i no va parar de sonar durant les Festes de Sant Jordi. La lletra va dirigida a una amiga per a recordar els vells temps amb nostàlgia per mitja d'una carta.

1991: El rock s'apoderava de les llistes d'èxits musicals en 1991. "Héroes del silencio" va dominar el mes d'abril, però a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi va haver una cançó humorística que va animar l'ambient a la Plaça de Dins. Era "Cuidado con Paloma que me han dicho que es de goma". Emilio Aragón descrivia les cirurgies estètiques d'una xica presumida. 

1990: En gener MC Hammer va estrenar una graciosa cançó que estava destinada a triomfar en primavera i estiu. "You can't touch this" és addictiva i la seua base senzilla encara s'escolta de tant en tant. El videoclip mostra tot el flow de la cultura negra dels rapers americans. Un temazo en tota regla que va alegrar als alcoyans en les Festes de Moros i Cristians de 1990.

LA VIDA DEL CANTANT OVIDI MONTLLOR

Ovidi Monllor Mengual va nàixer en una humil casa del barri del Viaducte, a Alcoi. Va succeir tal dia com hui, 4 de febrer de 1942. Amb el pas dels anys es va convertir en un dels artistes més complets i compromesos del moviment de "La nova cançó protesta". Un autor, compositor, cantant honest, intèrpret, actor, rapsode i sobretot músic que no sempre va rebre el reconeixement merescut. Va tindre una vida dramàtica i poètica fins que va morir de càncer el dia 10 de març de 1995. Ell ho anomenava "Fer vacances". A partir d'ahí van arribar els homenatges, desprès d'anys condemnat a l'ostracisme per seguir fent denúncies socials. És vergonyós que amb l'arribada de la democràcia a Espanya es va produir una marginació cap a Ovidi i el seu talent. La gent amb poder el va voler apartar i quasi van aconseguir callar-lo. A les televisions autonòmiques el van menysprear, igual com en certes institucions valencianes. Indignant i immoral va ser que els partits polítics oblidaren a un home crític i amb una ideologia clara. La seua infantesa a Alcoi va estar marcada per la dictadura franquista, la censura a la llengua valenciana i la pobresa. Ovidi Montllor va treballar en 36 oficis diferents abans d'entrar en el mon de la cultura i desde els 14 anys va estar en fàbriques tèxtils, perruqueries i bars. Va debutar al teatre en 1962, amb el grup alcoyà "La Cassola". Al blog ja el vam recordar en 2015, "Any Ovidi Montllor" i fa poc À Punt va emetre un documental de la seua vida, el seu llegat popular i repercussió ciutadana.

 Ovidi Montllor va ser amic d'artistes com Paco Muñoz, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Isabel Clara Simó, Alejandro Soler, Antoni Miró. Però no tenia sols amistat amb pintors, sinó també amb músics de la cançó protesta de finals dels anys 60 i dels 70. Ovidi Montllor sempre s'acompanyava amb la guitarra pel seu inseparable Toti Soler. En 1985 va escriure el seu únic llibre de poesia. Encara que Ovidi Montllor residia a Barcelona, sempre va tindre un gran vincle en Alcoi. Connectava amb els alcoyans, amb la classe obrera i aquesta situació està lligada a que Alcoi és una de les poques ciutat valencianes que va viure una autèntica revolució industrial. Alcoi tenia el seu moviment anarquista i va viure lluites socials molt importants al segle XX. En febrer de 2012 es va inaugurar el seu monument al "Passeig Ovidi Montllor", prop del pont del Viaducte de Canalejas. La silueta del seu rostre es veu al cel alcoyà. Ningú dubta de l'amor que Ovidi Montllor li tenia a Alcoi i també al Carrascal de la Font Roja i les muntanyes. Va parlar de les Festes de Moros i Cristians en algunes cançons i era membre de la filà Mudéjares. De fet aquesta filà mora el va distingir com a "Palomino d'honor".

Als 24 anys es va mudar a Barcelona però mai va perdre els seus origens ni la seua identitat. Com a valencià i com a alcoyà. Per això els alcoyans el recorden amb gratitud i és una figura respectada i essencial per a la ciutat. La seua producció analitza el territori valencià i la societat capitalista d'una forma crua i per això és un referent. Va editar 8 discos: "Un entre tants" (1972), "Crònica d'un temps" (1973), "A Alcoi" (1974), "Salvat" (1975), "A l'Olimpia" (1975), "De manars i garrotades" (1977), "Bon vent i barca nova" (1979) i "4-2-1942" (1980). També tenia 3  EP "La fera ferotge" (1968), "Història d'un amic" (1969) i "Sol d'estiu" (1971) que completen una gran quantitat de cançons. Posteriorment es van fer discos recopilatoris i antologies. L'obra de l'Ovidi destaca per les lletres reflexives, crues, crítiques, reivindicatives, metafòriques, gracioses i emotives. Les cançons més populars d'Ovidi Montllor són "Homenatge a Teresa", "La samarreta", "Autocrítica i crítica", "Va com va", "Al meu poble Alcoi", "La cançó del cansat", "Els amants", "M'aclame a tu" i "La fera ferotge".

 Ovidi Montllor va ser un home combatiu que es queixava de l'explotació del proletariat, però també parlava de les virtuts de la vida i de l'amor. La grandesa d'Ovidi Montllor no mereixia un final tan enrevessat: Despatxat de la discogràfica, oblidat pel gran públic i vetat als mitjans de comunicació. Però la notícia de la seua malaltia va crear remordiment als últims anys de la seua vida. En 1994 Alcoi li va preparar un concert ceremonial on cantants com Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet li van dedicar cançons. Era tard, però ell va acceptar aquells honors sense rencor. La seua veu estava mal per culpa la malaltia, però tenia quasi acabat el disc "Verí good". Núria Cadenes va escriure la seua biografia. Jordi Tormor va escriure en 2015 un llibre sobre ell i amb material inèdit: "Ovidi Montllor, un obrer de la paraula".
Ovidi Monllor es llevava 16 anys amb el seu germà Javier Montllor i ell recorda la intensa personalitat filosòfica d'Ovidi Montllor. Quan estudiava als Salesians d'Alcoi intentava escapar-se de totes les misses i a més a més els seus pares no eren religiosos. La seua viuda Neus Solsona i la seua filla Jana el recorden com una persona tímida, solitària i satírica a qui li agradava el café licor i discutir sobre comunisme, l'art i el teatre, la independència dels Països Catalans o els problemes de la societat.  El seu humor es veu reflectit en cançons com"Camisseria" o la pel·lícula "Amanece que no es poco", en la que interpretava a un guàrdia civil. Al cine va tindre papers en les pel·lícules "Furtivos", "La ciudad quemada", "La portentosa vida del pare Vicent", "La Sabina", "El nido", "Con el culo al aire" o "El pico" entre altres.

No hi ha dubte que com a cantant, més que com a actor, és un personatge clau de la música valenciana i és admirat per milers de persones de totes les edats. Ha influenciat a grups actuals de la cultura valenciana i fins hi tot "El diluvi" va nàixer de les seues cançons. La frase "Va com vull, com volem" es repeteix en manifestacions. Ovidi Montllor va ser un símbol de la llibertat del país i, encara que va morir jove, la seua memòria i les seues cendres descansen a la Serra Mariola, com demanava a la cançó "Faré vacances".

A continuació reproduïm algunes de les seues millors estrofes de cançons variades i amb gran carrega política:

·"Acabe la cançó, perquè vull. Tot comença en un mateix".

·"Arribarà el matí en que el plor serà d'alegria".

·"Seràs la clau que obri tots els panys, seràs la llum, la llum il·limitada, seràs confí on l'aurora comença, seràs forment, escala il·luminada".
·"Haurem fet fora les màquines que ho poden tot, ho xuclen tot, ho volen tot".
·"Ens parlava de l'amor com la cosa més bonica i preciosa, sense pecat".
·"Conscients de l'explotació, aprofitarem l'ocasió i tindrem el pa sencer."
·"A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma. Va com va. A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida. Va com va. A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida. Va com va. Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou".
·"Per cor duc a Alcoi, la terreta. Per senyera, quatre barres. Per idioma, català. Per condició, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà. Queda clara per tant per a tothom, la meua carta de naturalesa. No és miracle, ni és un malson; m'ha tocat, i és la meua feblesa.

HISTÒRIA FILÀ NAVARROS D'ALCOI

Tan cert és que Alcoi fa una Festa molt gran com que les Festes de Moros i Cristians fan gran a Alcoi. I una de les filaes que més grandiositat aporten a les Festes de Sant Jordi són els Navarros. Una filà del segle XIX que als seus inicis no tenia cap relació històrica amb la batalla d'Alcoi i l'Edat Mitjana. De fet la filà Navarros no es funda per a rememorar als guerrers de les Naves de Tolosa. Els fets polítics i les circumstàncies militars van influenciar molt la imatge de les Festes d'Alcoi. En 1863 apareixia inscrita la filà Navarros, com un grup de simpatitzants de la causa carlista. És a dir que en Alcoi també existia el moviment tradicional que al segle XIX defenia la tornada de la monarquia absoluta enfront de les idees liberals de Isabel II. En 1870 es va fundar oficialment la filà Navarros d'Alcoi, amb un trage colorista de Requetès on destacaven els pantalons rojos, la blusa blava, les espardenyes blanques i la boina roja.

Desprès dels successos de la Revolució del Petroli de 1873 els alcoyans van passar uns anys de fam i penúries. La celebració del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi va renovar la il·lusió dels alcoyans per les seues Festes de Moros i Cristians. La filà Navarros va rebre el suport de persones conservadores de la ciutat i va acceptar els càrrecs als anys 1878 i 1879 en uns anys de misèria i poc treball a les fàbriques. Desprès de la capitania cristiana de Miguel Pérez, la filà Navarros va passar per una breu crisi i no va participar en les Festes d'Alcoi fins a 1882. La filà Estudiants va desaparèixer al no poder afrontar el càrrec d'alférez cristià. Açò suposava un problema afegit ja que aquesta filà de tunos participava junt a la filà Andaluces en el popular "Contrabando", acte celebrat cada 24 d'abril. Desde 1889 fins a 1903 la filà que discutia amb la filà Andaluces eren els Navarros, sent substituïts per altres filaes anacròniques com la filà Maseros. En 1890 Julio Berenguer va ser l'alférez cristià de la filà Navarros. També en 1899 van tindre el càrrec d'alférez cristià i per tant en 1900 la capitania cristiana, desempenyada pel fester Miguel Vilaplana.

En 1903 la filà va decidir no participar en les Festes de Sant Jordi. El carlisme va perdre força en la ciutat i els membres de la filà Navarros no es sentien identificats amb aquells defensors del catolicisme monàrquic. A més a més els problemes econòmics de la filà van fer que desistiren a principis del segle XX. En el context històric de les Festes d'Alcoi hi ha una revolució estètica per a que les filaes tinguen indumentària medieval. Algunes filaes antigues es veien desplaçades i els anacronismes de filaes com Navarros no agradaven entre la població. La filà Navarros necessitava una urgent reforma perquè l'Associació de Sant Jordi desautoritzava els dissenys que no respectaren la època històrica que es representava. Per això la filà Navarros va ressorgir de les cendres en 1914. Van canviar el seu disseny antiquat per un del pintor il·lustre Fernando Cabrera i l'estrenaren en abril de 1915. Però algunes dificultats legals van fer que durant uns anys no es presentaren als actes festers. En 1918 la filà Navarros va ressuscitar definitivament amb una túnica verda, peto marró amb els símbols de Pamplona, capa roja i boina verda.

El dia 16 de maig de 1920 les filaes Navarros i Mudéjares van acceptar els càrrecs per a les Festes d'Alcoi de 1921. El primer tro Antonio Botí García va ser l'alférez cristià i pocs mesos desprès va morir. Per al càrrec de capità cristià 1922 el va substituir Julio Payà Gisbert. Tots eren refundadors de la filà desprès de la Primera Guerra Mundial. En l'alferecia cristiana de 1921 destacaren els detalls dels trages portats desde Paris i en la capitania cristiana de 1922 la filà Navarros va substituir les cornetes militars per una banda de música: La de Llutxent. Els esforços dels anys de càrrec van deixar a la filà Navarros en una situació precària. 

En 1928 la filà Navarros coincideix en el seu càrrec d'alférez amb la filà Verds. Seria la primera volta i així s'ha establit fins l'actualitat. Tant l'alferecia cristiana com la capitania de 1929 la va desempenyar Miguel Moltó Abad que ja havia sigut Sargento Moro anteriorment i també va ser alférez moro i capità moro en la filà Miqueros. Miguel Moltó va ser un home obert i un fester amb diners. Això va quedar clar al boato de l'alférez cristià 1928, encara que es va criticar l'excés d'esquadres de negres. La conseqüència directa va ser que l'Associació de Sant Jordi va limitar les esquadres de negres a tan sols 4: Les filaes de càrrec. Eren anys de crisi industrial i l'ambient era hostil entre la classe obrera. La filà Navarros va rebre una multa de l'Associació de Sant Jordi per no arribar a temps a la Processó de la Relíquia. El motiu va ser que van acabar tard la Segona Diana del dia 23 d'abril, així que desde 1929 es va decidir que les filaes de càrrec desfilaren les primeres en la Segona Diana. 

La filà Navarros va tindre desde la seua fundació un clar caràcter tradicional i era una filà relacionada amb la política de dretes. Als inicis de 1870 eren carlistes i en 1918 gent conservadora. Però la filà Navarros no va posar oposició al canvi de govern municipal que es va produir al instaurar-se la Segona República Espanyola. Algunes filaes es van enfrontar a l'Ajuntament per voler convertir les Festes de Moros i Cristians en una celebració laïca sense Processó a Sant Jordi. La filà Navarros no es va manifestar en contra i va participar als actes sense donar-li importància a la religió i fins hi tot van fer el càrrec d'alférez cristià 1936 amb el senyor Bernabeu. Però a partir de juliol Nostra Festa es va detindre per culpa d'una guerra amb armes reals que canviaria la vida dels espanyols.

La dècada dels anys 40 va ser fonamental per a la filà Navarros. Com a la resta de filaes, els antics membres tradicionals dels Navarros tornen a reaparèixer. La Guerra Civil Espanyola va provocar la desolació i molts festers moriren al conflicte bèl·lic. Els republicans de les filaes no tornaren a eixir a Festes d'Alcoi perquè estaven a l'exili. La filà Navarros es va omplir de catòlics que es reunien al Bar Nacional i que demanaven un llavat de cara per a la filà. Li van encarregar a José Balaguer un nou disseny per a la filà Navarros. No tenia res a veure en l'anterior ja que ara la capa és blava. La túnica és de color tostat i apareixen les cadenes del Regne de Navarra, un símbol recuperat de la Batalla de las Navas de Tolosa. En 1212 el rei Sancho VII va trencar les cadenes que unien als negres i els feien temibles i invencibles a la guerra. És una de les batalles més importants de l'Edat Mitjana ja que les tribus de Imesebelen provenien de Senegal i ajudaven a les tropes musulmanes. Les tropes del Regne de Navarra van derrotar als esclaus Imesebelen, nugats amb cadenes per a que no fugiren. Sancho VII era conegut pel seu físic imponent i la força amb la que va lluitar contra els Imesebelen.

La filà està de moda i creix en número de components, per això canvia de seu social. Al Bar Antigua Sevilla estaven més amples i podien fer xarangues i ensayos. En 1943 va entrar com a primer tro Miguel González i es va entregar en cos i alma per a recuperar l'esplendor de la filà Navarros. Va estar dirigint la filà fins a 1960. Contínuament els Navarros estaven de festa i feien entraetes pel carrer Mossèn Torregrosa i el carrer Sant Francesc. La filà també va tindre una festa de 8 dies seguits amenitzada per la banda de música de Beniatjar. La filà Navarros estava de moda i es van apuntar nous components que provenien dels Salesians.

La primera gran responsabilitat de la filà Navarros desprès de la guerra va arribar en 1949. No tenien el càrrec d'alférez cristià desde 1928 així que la il·lusió era notable. Ernesto Linares va ser l'alférez cristià 1949 i l'esquadra de negres portava un barret semblant al de Robin Hood. El capità cristià de 1950 va desfilar a cavall sobre un palio elegant amb una gran corona. Un boato grandiós el de Agustín Payà, fester de prestigi dins d'una filà prestigiosa als anys 40 i 50.

En 1952 la filà Navarros va tindre el seu primer Sant Jordiet. Jorge Mora va ser molt recolzat per la filà Navarros, encara que compartien el càrrec amb la filà Marrakesch. El mateix xiquet va ser Sant Jordiet en 1953 i del càrrec es van ocupar conjuntament les filaes Navarros i Marrakesch.

En 1961 i 1962 la filà Navarros tenia els càrrecs d'alférez i capità respectivament. Els dos anys ho va ostentar el fester Guzmán Abad Peidro. Tant al trage de l'alférez com a l'esquadra de negres predominava el color roig. El boato de l'alférez cristià 1961 va patir un gran tall al final del trajecte, que en aquell moment era el carrer Santo Tomás. A l'any següent el capità cristià de la filà Navarros va estrenar el nou recorregut de les Entrades. L'itinerari desde 1962 gira la Plaça d'Espanya i continua pel carrer Sant Llorenç i l'actual Avinguda País Valencià. Guzmán Abad va desfilar sobre un palanquí transportat per esclaus negres. Una posada en escena que en el context del segle XXI resultaria molt racista. L'esquadra de negres representava uns presoners musulmans que arrastraven pesades roques. Es va estrenar la segona marxa cristiana de la història: "Salmo". Amando Blanquer li la va dedicar al seu amic Adrián Espí Valdés de la filà Navarros. En 1963 Luis Solbes va crear l'actual disseny de la filà Navarros d'Alcoi, totalment consolidat desprès de tants anys.

La filà va organitzar moltíssims actes culturals per a commemorar el seu centenari en 1970. L'efemèride es va anunciar en els mesos previs d'abril amb concursos infantils, sopars de germanor, exposicions de fotos, cartells i quadres i altres activitats variades. Però l'Associació de Sant Jordi tenia una crisi desprès d'aprovar que les Festes d'Alcoi es celebraren en cap de setmana i no en les dates tradicionals del 22, 23 i 24 d'abril. El debat municipal es va convertir en enfrontament i finalment es va acceptar que les Entrades de 1970 es celebraren dissabte. El propi alcalde de la ciutat es va posar de part del fester Enrique Luis Sanus Abad i del primer tro de la filà Navarros: Àngel Soler. La filà Navarros era una filà conservadora que defenia les dates tradicionals. Per a demostrar la seua postura van cancel·lar l'esquadra commemorativa dels 100 anys de la filà Navarros. La protesta de la filà Navarros per celebrar la Trilogia els dies 25, 26 i 27 d'abril de 1970 es va fer efectiva. En l'any del centenari la filà Navarros sols va participar en l'Entrada amb una esquadra. Es va criticar a la filà Navarros per eixir amb menys de 11 persones a actes com la Processó o l'Alardo amb l'objectiu de no perdre el seu ordre d'antiguitat. En 1970 únicament la filà Navarros va boicotejar la Trilogia Festera en cap de setmana, renunciant a una esquadra de negres que havia dissenyat Luis Solbes. La polèmica del calendari va continuar durant dècades i ara ja està més assumit que les Festes d'Alcoi es celebren en cap de setmana. Curiosament la filà Navarros celebrarà el seu 150 aniversari en el proper 2020 i està previst que l'esquadra commemorativa desfile el dissabte 25 d'abril de 2020.

Rafael Verdú Domínguez va ser l'alférez cristià de 1975, en una època en la que la filà Navarros es mostrava molt cohesionada desprès de la fallida celebració del centenari. L'alferecia cristiana de 1975 incorporava carrosses com la tenda de campaña on estaven l'alférez cristià i els rodelles. L'esquadra de negres va destacar per portar a la túnica blanca una creu roja com la de Sant Jordi. La filà Navarros va eixir molt reforçada dels anys de càrrec, desprès d'haver sigut molt qüestionada en anys anteriors. Rafael Verdú va rebre la visita de la pluja els dies 23 i 24 d'abril de 1975.

L'any del VII Centenari de la Festa coincidia amb la capitania cristiana de la filà Navarros. Adrián Espí Valdés va desfilar a cavall com a capità cristià en la vesprada del 27 de maig de 1976. Altres moments estel·lars de les Festes de 1976 van ser la Glòria Centenària o la Diana amb els festers Navarros més veterans. El capità cristià, el rodella, els cavallers, les cortesanes i l'esquadra de negres van lluir dissenys de Luis Solbes. El trage del capità cristià era senzill i destacava per la túnica negra, la cotamalla i la corona amb plomes blanques. En canvi l'esquadra de negres va ser guerrera i salvatge, sobretot per les pells de guepard. També es va recuperar una esquadra especial amb el disseny primitiu de la filà, subsanant així la mala decisió d'anular l'esquadra commemorativa de 1970. La capitania cristiana de 1976 és una de les més recordades a la filà Navarros, pel fet de desfilar de vesprada i per protagonitzar-la Adrián Espí, un senyor amb molt de pes en la societat festera alcoyana.

En 1980 a la filà Navarros li va tocar el càrrec de Sant Jordiet, encarnat pel xiquet José Francisco Molina. Fins al 2019 és l'últim Sant Jordiet que ha tingut la filà i els Navarros ja desitgen un nou Sant Jordiet. El trage de José Francisco Molina en 1980 va estar pensat per Luis Solbes, tot un expert en el disseny de Sant Jordiets. Va ser el primer Sant Jordiet en tancar la desfilada del pasdoble del dia dels músics. En 1980 també es va iniciar la tradició de que siga el xiquet qui li entregue la batuta al director de l'Himne de Festes cada 21 d'abril.

Per primera volta la filà Navarros va tindre esquadra d'enmig en 1983. Paco Aznar va firmar un disseny clàssic amb un casc daurat brillant i els colors principals del trage de la filà. La peça musical de José Maria Valls "Ix el cristià" va acompanyar a aquesta esquadra d'enmig amb un sorprenent cabo batidor.

En 1989 la filà Navarros va preparar una discreta alferecia cristiana que no és massa recordada. La part central del boato estava protagonitzada per unes esclaves mores que transportaven les campanes d'Almansor. Antonio Armiñana va desfilar a cavall, com es feia antigament. Però a finals dels anys 80 la majoria de capitans i alferes ja optaven per baixar l'Entrada en carrossa. Els càrrecs a carrossa van substituir als tradicionals càrrecs a cavall. Però en 1989 la filà Navarros encara estava anclada en el passat i va traure al carrer un boato sense ballets i una esquadra de negres obsoleta en comparació a la del capità cristià de la filà Almogàvars.

La filà Navarros es va adaptar als nous temps en 1990, convertint la seua capitania cristiana en un gran espectacle. La diferència amb l'estil del boato de l'any anterior era palpable ja que la filà Navarros va traure el seu primer ballet de la ma de la coreògrafa Ana Calvo. L'akelarre de bruixes en un bosc de Navarra va ser tot un èxit. El folklore de la Navarra ancestral es va veure en grups d'aizcolaris que tallaven troncs de llenya. Una capitania cristiana recordada per la intervenció del grup Zampazar que feia soroll amb grans campanes a l'esquena. Antonio Torregrosa Verdú va desfilar sobre carrossa com a capità cristià 1990. El seu trage senyorial va agradar perquè la túnica roja fins als peus tenia estampada la flor de lis. L'esquadra de negres va desfilar al ritme de "L'ambaixador cristià", l'obra de Rafael Mullor Grau que més identifica a la filà.

En 1997 la filà Navarros tenia l'honor de fer l'esquadra d'enmig. Al centre de l'Entrada Cristiana va desfilar una austera esquadra de negres amb un pas elegant. Les cadenes de Navarra, el casc metàl·lic i el color ocre eren el centre d'atenció d'un disseny dels germans Sempere. A la imatge següent es pot veure una pintura de l'esquadra d'enmig 1997 a la Plaça d'Espanya.

En 2003 la filà Navarros agafava la responsabilitat de preparar una alferecia cristiana a l'altura d'Alcoi. Santiago Llorca Gomis va mostrar un trage de noble feudal dissenyat per Jordi Sellés. El rodella vestia el mateix trage blau. Els dos ballets del boato van rebre aplaudiments gratificants i la favorita anava en la mateixa carrossa que les seues dames. El trage dels cavallers va ser elegit per a una de les esquadres que va desfilar per la Quinta Avinguda de Nova York en l'expedició alcoyana de 2006. En quant a l'esquadra de negres de l'alférez cristià 2003 va destacar pel seu caràcter fantasmagòric i per la utilització de materials naturals com suro, canyes, cordes, bastons, cotamalla, pedra i escorça d'arbre. Entres les marxes cristianes més destacades del càrrec estaven "Batallers" i "Tino Herrera".

La capitania cristiana 2004 de la filà Navarros va ser impressionant. Bous, quadrigues, percussió, bruixes, minotaures i la batalla de las Navas de Tolosa van formar part d'un boato increïble. Jordi Espí Matarredona li va agafar el relleu a son pare com a capità cristià. Jordi Espí ja havia sigut rodella en 1976, i al 2004 va lluir un preciós trage de Jordi Sellés en el que predominava el blau i el blanc. Es va estrenar la marxa cristiana d'Amando Blanquer "Àguiles i cadenes", dos elements que també estaven presents a la carrossa giratòria del capità cristià. La rodella va aportar tendresa a la part del boato on desfilava la favorita i les seues dames. Tot al boato tenia una simbologia relacionada amb la cultura navarra o el rei Sancho VII el fort.

De nou la filà Navarros tenia esquadra d'enmig a l'any 2011, al ritme de la marxa cristiana "Biscaïns d'Onil". El trage blau de Imesebelen amb plomes estava extret d'un quadre del pintor Ignacio Trelis, que un any abans havia fet el Cartell de Festes. L'estètica dels esquadrers va confondre un poc als espectadors i alguns van considerar que l'esquadra de la filà Navarros recordava als indis natius americans. A més a més la majoria de filaes, entre elles la filà Navarros, van ser criticades per fer una desfilada massa llarga i pesada, contribuint a la fatal demora que va patir l'Entrada Cristiana d'Alcoi en 2011.

Recentment la filà Navarros va tindre altra altra alferecia cristiana. Gabriel Barrachina Pastor ho va ser en 2017, desprès d'haver arrancat la Diana en varies ocasions. Un fester implicat en la temàtica del boato, obra de Michel Abietar. Va resultar un seguici multitudinari amb dos ballets de Virginia Bolufer i una esquadra de negres que recordava als peregrins del Camí de Santiago. L'alférez cristià i el seu rodella van desfilar amb la marxa cristiana "Santos, poetas y guerreros" i la favorita amb "Zaphirus".

Fa poc va acabar el 2018, un any molt important per a la filà Navarros. El capità cristià José Vicente Jornet va encapçalar un gran boato dissenyat per Antonio Aracil. Les carrosses van impactar per la monumentalitat i les demostracions regionals de Navarra van ser molt aplaudides. Una part del boato recreava la mitologia Navarra i l'altra la vida en un palau. L'esquadra de negres tenia unes grans banyes com les del momotxorro, un personatge de la cultura del nord d'Espanya. Desprès de l'estrena de la marxa cristiana "Ultreia" en 2017, Francisco Valor va composar altra marxa cristiana per a la filà Navarros: "Beltzak".

La filà Navarros té actualment 175 festers, 100 xiquets i xiquetes i 20 socis. Encara que la filà no té dones de ple dret, el número de col·laboradores femenines és de 100 exactes. Totes elles porten el disseny femení que va fer Alejandro Soler i que respecta els colors i la forma del trage oficial masculí. Un disseny amb dalmàtica que uneix els símbols de Sant Jordi i de Navarra. El color blau combina perfectament amb el groc intens de la capa. El primer tro de la filà en 2018 era Antonio Arques. Desde 1932 la banda de música de la filà és la "Societat Musical Beniatjarense". Amb la filà Navarros comencem al blog la "Retrospectiva de les filaes" per part del bàndol cristià d'Alcoi.