PRESENTACIÓ REVISTA DE FESTES D'ALCOI 2021

Cultivar la paciència fins les pròximes Festes de Moros i Cristians està sent tot un repte per als alcoyans i alcoyanes. Però l'Associació de Sant Jordi no s'ha quedat de braços creuats i ha publicat la Revista de Festes d'Alcoi 2021 com haguera passat en qualsevol altre abril. Cal recordar que en 2020 la Revista de Festes es va presentar el 28 de maig en plena desescalada del confinament. El senzill acte es va fer al pati del Casal de Sant Jordi amb un públic reduït. En aquest 2021 la presentació de la Revista de Festes si s'ha pogut realitzar al Teatre Calderón, però amb aforament limitat. L'alcoyana Núria Fuster ha sigut l'encarregada de la Portada de la Revista de Festes aquest any. Una artista plàstica que viu a Berlín i es dedica especialment a l'escultura. Per eixe motiu va decidir que la fotografia que il·lustrara la Revista de Festes 2021 fora una escultura al·legòrica. Representa l'elegància de les nostres tradicions, fent al·lusió a la industria tèxtil tan característica d'Alcoi. Segons Núria Fuster el trípode emula les cadires per a veure les Entrades i la tela la riquesa dels trages festers. La làmpara de cristal és un objecte que no té res a veure però es vincula a un turbant moro. És una obra difícil d'entendre a primera vista i poc convencional. Tal volta en les circumstàncies actuals s'haguera tingut que prioritzar una visió realista de Nostra Festa per a animar a la població. El fons és gris i tampoc ajuda a mostrar la policromia de les desfilades mores i cristianes. Núria Fuster vivia les Festes d'Alcoi participant al ballet d'Ana Calvo. Com a agraïment pel seu treball va rebre un diploma de part de l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. Es va explicar el contingut de la Revista de Festes 2021 i es va llançar un missatge d'esperança.

La sensació al Teatre Calderón aquell 15 d'abril no va ser la mateixa que en altres anys. Conviure amb la pandèmia està sent molt dur i la gent ja està cansada de restriccions. El públic amb mascareta i separació entre butaques va poder descobrir la portada de la Revista de Festes. També va haver discurs del president de l'Associació de Sant Jordi i de la Regidora de Turisme. Toni Francés no va poder acudir a la presentació de la Revista, ja que l'alcalde estava a l'hospital. També es va publicar la tercera revista acadèmica "Walí". Encara que està editada per l'Associació de Sant Jordi tracta temes científics i de investigació universitària. La portada de la revista "Walí" és de la Muixeranga d'Algemesí en la seua participació a l'Entrada Cristiana d'Alcoi 2017. Dos dies desprès es celebrava al mateix lloc un homenatge al conegut cantant Ovidi Montllor, enterrat al cementeri d'Alcoi en 1995.

Un emocionat Juan José Olcina Navarro va tancar la presentació de la Revista de Festes 2021 al ser el president de l'Associació de Sant Jordi. Al seu discurs va tindre un record per a les víctimes del Covid-19. Va dir que darrere les mascaretes haviem d'estar units per a vèncer el desànim ja que Nostra Festa pot ser un antídot per a la pandèmia. Estem farts i desesperats, però hem de confiar en la ciència i les vacunes. Hi ha que mantindre intacta la llum festera al nostre cap i al cor, ja que altre abril morirà sense pólvora per segon any consecutiu. Però s'han pogut escriure articles per a la Revista de Festes 2021 encara que no hi haja alegria als carrers. Tenim els records festers com un regal heretat que ens reconforta, encara que hem renunciat a la felicitat durant 2 anys. Carol Ortiz és la regidora de Tradicions i ella es mostra agradable dient "Cada dia que passa falta menys per a les millors Festes de la història". Les paraules de Lorena Zamorano com a Regidora de Turisme van servir de cloenda a l'acte, on també es va veure un audiovisual molt emocionant amb imatges de les Festes d'Alcoi de 2019.

Alcoi ha encaixat l'anulació de les Festes de Sant Jordi 2021 amb la mateixa frustració que en 2020, però podent celebrar alguns actes institucionals i religiosos. La gala "Alé de Festa" va ser un èxit de públic. Dins les possibilitats es va omplir el Teatre Calderón i els fragments de sainet, els ballets de Virginia Bolufer i els monòlegs d'Eugeni Alemany van agradar. És veritat que en cas d'haver celebrat Festes d'Alcoi en 2020 i 2021 hagueren sigut recordades pel mal temps. Al 2021 s'haguera banyat la Diana, la Retreta i l'Alardo, mentre que la resta de dies i els dies va estar nuvolat. El capità moro de la filà Cordoneros va donar exemple vacunant-se, ja que li tocava per torn d'edat. Rafael Tortosa, qui va ser president de l'Associació de Sant Jordi, animava sense pors a posar-se la vacuna com a forma d'acabar amb el Coronavirus i tornar a la normalitat. Sols així podrem tornar a viure les Festes de Moros i Cristians en 2021 o 2022. Les dates de la pròxima Trilogia Festera Alcoyana continuen sent una incògnita a expectatives de com evolucione la incidència. Tampoc s'ha descobert el Cartell de Festes que Jordi Sellés té acabat desde fa un any. Segur que serà una pintura magnífica, però per ara ens conformem amb la portada de la Concòrdia de Sant Jordi Màrtir 2021.

Al 2020 es va aprovar el nou disseny femení de la filà Cides, més adequat per a fer esquadra i disparar a l'Alardo. El trage el lluiran les festeres en les pròximes Festes de Sant Jordi, ja que estaven confeccionats però no van arribar a estrenar-se. En la creació del disseny femení han col·laborat els germans Sempere Vicedo i Mónica Jover. Ells saben molt de disseny fester i ella ix a la filà Cides i va ser la pintora del Cartell de Festes 2014. El trage femení respecta els colors i la forma de l'original que va fer Rafael Guarinos en 1960. La túnica és roja, la capa blanca i del cinturó de cuero marró penja una bolseta groga. L'àguila, com a símbol de la filà, està present als 2 dissenys. Tant al trage masculí com al trage femení hi ha cotamalla i un casc de metall platejat. Una encertada decisió, ja que les acompanyants de la filà Cides no estaven contentes amb el disseny de princesa de 2010 i reclamaven un trage més apropiat. Aquest que sols s'ha vist en boceto substituirà al trage de Jimena que vestien aquelles dones que no eren membres de ple dret de la filà Cides. 

Per últim, i aprofitant aquest apartat de la integració de la dona, recordem algunes de les festeres que van arrancar esquadres femenines a Alcoi. Per exemple Sara García de la filà Xanos, Tamara Pulido de la filà Realistes, Maria Vicedo de la filà Vascos, Andrea Gilabert de la filà Marrakesch o Noemí Peidro de la filà Mudéjares. En el futur esperem veure també més esquadres femenines de les filaes Judíos, Alcodianos, Aragonesos, Gusmans i Maseros. Hi ha altres filaes que encara no han tingut esquadres femenines però estan prop, com les filaes Llana i Ligeros. Animem a que prompte la filà Cides també tinga una esquadra femenina a la Diana o l'Entrada Cristiana, aprofitant el meravellós disseny femení nou. Però ha quedat pendent que Núria Martínez tinga esquadra de blancs amb la filà Alcodianos. La pionera en ser festera de ple dret en 1998 no ha aconseguit el seu objectiu i estem en deute amb aquesta valenta. Núria Martínez ha abandonat la filà Alcodianos, però segueix reivindicant els seus drets en Fonèvol. El programa radiofònic "Fent Festa" va fer una dedicatòria durant la quarentena a les esquadreres que tant han lluitat per aconseguir un paper rellevant a les Festes de Sant Jordi.

MOROS I CRISTIANS EN PANDÈMIA 2021

L'any passat semblava surrealista que passariem el mes d'abril tancats a casa, i no celebrant les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. Aquest any Alcoi viu amb més angoixa el no poder eixir als carrers durant la Trilogia Festera Alcoyana, però també té esperança en que siga l'últim abril sense música festera. Les dates tan assenyalades en 2021 anaven a ser el 23, 24, 25 i 26 d'abril, però la situació sanitària continua sent adversa per a agrupar-se de forma multitudinària. Perquè les Festes d'Alcoi són precisament una agrupació de festers, mirons i músics que coexisteixen sense importar edat, sexe o condició social. Les filaes han seguit demostrant la seua responsabilitat al acceptar la suspensió de les Festes d'Alcoi. Un sacrifici molt gran sobretot per als càrrecs principals. Els pobres han vist frustrats els seus somnis per segon any consecutiu i estan acostumats. Però no és fàcil resignar-se quan ho tenen tot preparat i els temibles contagis per Covid-19 perpetuen estats d'alarma i distanciaments. A pesar dels incongruents problemes amb les dosis d'Astra Zeneca, cada volta hi ha més població vacunada i podem visualitzar el final del túnel. Però encara queda temps d'esforç i resiliència fins poder recuperar la normalitat i la salut mental. Està sent un any molt trist i per això l'Associació de Sant Jordi va proposar alguns actes per a mantenir la devoció en el patró de la ciutat. Per exemple el Centenari del Temple de Sant Jordi amb jornades de portes obertes. O també la presentació de la Revista de Festes de 2021, amb portada de Núria Fuster. Un dels lemes més utilitzats per a animar als festers és "Tornarem", com a desig per a que acabe aquest malson del Coronavirus.

Per unes hores s'hem pogut oblidar de la realitat pandèmica amb la gala "Alé de Festa". S'ha celebrat al Teatre Calderón en dos sessions amb un aforament limitat que s'ha esgotat, tant el dia 23 com el 24 d'abril de 2021. L'espectacle és una continuació de "Crida de Festa" que es va realitzar al Mig Any d'octubre de 2020. La gala està presentada per l'humorista valencià Eugeni Alemany, conegut pels seus programes a la televisió pública autonòmica "À Punt". Al seu monòleg va parlar molt de les mares i iaies valencianes. També participa el ballet de Virginia Bolufer, un dels millors de la ciutat i mostren trages d'algunes coreografies de la història festera. Altre dels seus espectacles rememora les traques i les lluites del dia l'Alardo. El teatre també forma part de la gala amb l'obra "La nova anormalitat", un xicotet sainet de Óscar Martínez. Es tracten temes com els glorierets 2 anys consecutius, el primer ensayo desprès de la panèmia i un Paco Aznar vestit de Tirisiti. L'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi li posa so als audiovisuals que rememoren les Festes de Sant Jordi de la dècada passada. 

Al Temple de Sant Jordi s'ha fet una missa per commemorar el Centenari i també el dia del patró. Les filaes li van fer una ofrena floral a Sant Jordi el Xicotet i es van veure ramells, pomells de roses i fins hi tot escuts heràldics fets de flors per part de les filaes de càrrec 2020-2021. El grup de danses Carrascal també li va dedicar balls a Sant Jordi dins de la seua església. "Sons de la Festa" és una iniciativa del Centre d'Art d'Alcoi per a traslladar l'ambient fester i recordar-lo al seu edifici. Hi ha una sala d'escolta, un espai a cegues on sentir una experiència immersiva gràcies a un conjunt de gravacions realitzades per Edu Comelles a les Festes d'Alcoi de 2010 i 2011. Al pati exterior es pot sentir un paisatge sonor continu acompanyat de 19 imatges del fotògraf Crespo Colomer, conegut per les seues imatges festeres i el Cartell anunciador de 2015. Seguint en l'àmbit de la música festera i les bandes, la Societat Musical Nova d'Alcoi té programat un concert de marxes mores i cristianes per al dissabte 8 de maig. Es farà a les 19:30 a l'Amfiteatre Amando Blanquer de la Zona Nord a l'aire lliure.

El 24 d'abril de 2021 s'hagueren celebrat les Entrades d'Alcoi. Un esclat de colorit, dinamisme i ritme que entusiasma a públic i els festers de les 28 filaes alcoyanes. Ja queda lluny aquell 4 de maig de 2019 en que sense saber-ho vam viure les últimes Entrades, les anteriors a la pandèmia del Covid-19. Els càrrecs de 2020 han quedat paralitzats en el temps, esperant el seu moment de glòria. Al 2021 anaven a ser les filaes Cruzados, Ligeros, Alcodianos i Mudéjares les que traurien boatos, però les filaes Muntanyesos i Cordoneros han vist el seu cicle de càrrecs interromput. Esperem que més prompte que tard mostren els seus trages Fernando Rius, Alfonso Moreno, Ximo Brotons, Rafael Tortosa i Rafael Aracil. També 7 esquadres de negres i 12 ballets no es van poder estrenar el 25 d'abril de 2020. Per això anem a recordar en 4 vídeos capitanies i alferecies passades d'aquestes 4 filaes que anaven a ser les protagonistes en 2021.

Davant l'adversitat hi ha d'haver solidaritat col·lectiva. Ja sabem que les tradicions són un privilegi de la nostra cultura i que hi ha gent passant-ho molt mal. Molta força per al sector de l'hosteleria i dels artesans i empreses de confecció. Aquest 24 d'abril de 2021 s'hagueren celebrat les vibrants Entrades d'Alcoi, i davant l'absència de bandes de música al Partidor, carrer Sant Nicolau, Plaça d'Espanya, carrer Sant Llorenç i Avinguda del País Valencià, hem optat per escoltar una marxa mora i altra cristiana. Desde el blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ oferim les gravacions de la primera obra de Saül Gómez (Diafebus, 1999) i d'una adaptació de José Maria Valls (Alfaris Magenta, 1990).

VISCA SANT JORDI!

CARTELLS MARE DE DÉU DEL MIRACLE COCENTAINA

La Mare de Déu del Miracle és la patrona del poble de Cocentaina. Les seues Festes Patronals es celebren el 19 d'abril, encara que aquest any no hi haurà Processons massives degut a les mesures restrictives pel Covid-19. Una llàstima ja que l'any passat ja es va haver de suspendre la celebració del 500 aniversari del Miracle de les llàgrimes. I és que en 1520 el quadre de la Mareta va plorar 27 llàgrimes pels pecats i violència que estava vivint el món. El fet llegendari va passar en una capella prop del Palau Comtal de Cocentaina i Mossèn Onòfre va avisar als Condes de la família Corella. Per això en la festivitat 3 xiquets representen anualment als personatges principals. Les llàgrimes de sang es van provocar per la Guerra de Germanies contra la noblesa valenciana. Desde llavors Cocentaina té un far que l'enllumena, té una Mare de Déu que la guia per la senda de l'amor, com diu la Súplica. La fe dels contestans és tan gran que cada 19 d'abril es concentren al Pla per a aclamar a la seua patrona. Les campanes sonen, es llancen flors, es solten palomes, hi ha traques i constantment s'escolten crits de "Mareta, Mareta". No ha importat la pluja en anys com 2019, 2016, 2011, 2009, 2002 o 1994 ja que els carrers estaven plens de devots i devotes amb el trage tradicional. El Trasllat de retorn al seu Monasteri es fa 2 dies desprès. Les andes van passejar per Cocentaina per última volta en la tardor de 2019, quan van començar els actes extraordinaris del V Centenari de la Mare de Déu del Miracle. Mentre no acabe la pandèmia el quadre de la Mareta no podrà eixir del seu camerino. Per això aquest 2021 mostrem els Cartells del segle XXI. Artistes socarrats han creat el Cartell per encàrrec de la Pia Unión, entitat organitzadora de les Festes Patronals. Una tradició religiosa que durant 4 dies uneix al poble de Cocentaina. 

 Cartell Mareta 2000. Luis Armero.

 Cartell Mareta 2001. Marc Pascual.

 Cartell Mareta 2002. Iván Guerola. 

 Cartell Mareta 2003. Tere Cerver.

 Cartell Mareta 2004. Óscar Cortés. 

 Cartell Mareta 2005. Esteban Puerto.

 Cartell Mareta 2006. Maria Belda.

 Cartell Mareta 2007. Inma Ribelles.

 Cartell Mareta 2008. Antonio Domínguez.

 Cartell Mareta 2009. Maria Jesús Camps.

 Cartell Mareta 2010. Silvia Botella.

 Cartell Mareta 2011. Francisco Javier Pascual.

 Cartell Mareta 2012. Moisés Gil.

 Cartell Mareta 2013. Ana Reig.

 Cartell Mareta 2014. Carles Fletxa.

 Cartell Mareta 2015. Mercé Agulló. 

 Cartell Mareta 2016. Rosa Ribelles.

 Cartell Mareta 2017. Saúl Santonja. 

 Cartell Mareta 2018. Noelia Marset.

 Cartell Mareta 2019. Pepa Vañó.

 Cartell Mareta 2020. Mari Luz Morant.

 Cartell Mareta 2021. Francisco Prats.

CENTENARI TEMPLE DE SANT JORDI (1921-2021)

L'Ésglésia del patró d'Alcoi es troba situada al carrer Santo Tomás, que enllaça el casc antic de la ciutat amb el pont de Sant Jordi i els barris més recents. L'anomenat Temple de Sant Jordi es va acabar de construir en 1921 i per tant aquest any celebrem els seus 100 anys d'història. L'edifici actual va ser un projecte de l'arquitecte contestà Timoteo Briet. L'any 1913 va ser enderrocada l'anterior Parròquia de Sant Jordi i es va iniciar la construcció d'un nou lloc de culte per al Sant romà. El resultat no es va poder veure fins al 21 d'abril de 1921, quan va ser beneït i inaugurat. A més a més va coincidir en l'any del Tercer Centenari del Patronatge de Sant Mauro, fet que va contribuir a que molts sacerdots visitaren el Temple de Sant Jordi, d'estil bizantí. És una església de planta central amb dos torres iguals en forma de prisma, una cúpula, decoracions de pedra natural i marbre, precioses vidrieres i una rosassa. Les portes de bronze tenen dibuixos vegetals i geomètrics, ja que el Temple de Sant Jordi realça el gust artístic per la simetria. L'òrgan de 1984 és de Gabriel Blancafort i té 2 teclats amb 58 notes musicals i 3 cossos amb pedal. El valor del patrimoni del Temple de Sant Jordi és molt important i ha aguantat el pas del temps. En aquest temps durs de Coronavirus i vacunacions, la celebració del Centenari del Temple de Sant Jordi és motiu d'orgull i alegria. Sobretot perquè enfrontem el segon abril consecutiu sense Festes de Moros i Cristians.

Quan en 1276 un Sant Jordi Eqüestre va ser la seua aparició miraculosa en la Batalla d'Alcoi, els cristians prompte es van encomanar a aquest "Walí" que els havia salvat. Conta la llegenda que les fletxes de Sant Jordi van matar al visir àrab Al-Azraq i així va acabar la Tercera Revolta mudèjar en aquestes terres valencianes. La intercessió de Sant Jordi en aquella guerra entre musulmans i cristians va marcar el futur d'Alcoi. Abans de 1316 ja hi havia una ermita en honor al patró de la vil·la medieval. Estava situada prop del Portal de Sant Marcos i dins de la muralla. El primer sacerdot va ser Ramón Torregrosa, nebot del Mossèn que va animar als alcoyans a combatre en 1276. Al segle XIV el Temple de Sant Jordi tenia prop una font pública i ja es venerava al patró cada 23 d'abril. El bisbe Alfons de Borja va consagrar l'església dedicada al patró d'Alcoi. En 1651 el Temple de Sant Jordi estava en ruïnes i es va decidir construir una altra església al mateix lloc. Aquesta va aguantar fins la Guerra de Successió Espanyola, quan es va instaurar la monarquia dels Borbó i el Regne de València va perdre la seua autonomia. En 1721, desprès de les batalles entre botiflers i maulets, es va restaurar tot el Temple de Sant Jordi d'Alcoi. En 1858 Jorge Gisbert va millorar l'Altar Major, on es guardava la Relíquia de Sant Jordi desde 1832. En 1865 l'arquitecte Jorge Gisbert va renovar l'interior de l'església al complet. Al aconseguir una vicària pròpia a principis del segle XX, Fernando Cabrera va proposar la demolició del Temple de Sant Jordi i construir l'actual. El polític José Canalejas va estar molt interessat en el projecte desde 1901. En 1904 Leonardo Pérez era el vicari de l'església alcoyana d'estil barroc. La reedificació completa va començar el 23 de novembre de 1913 al col·locar-se la primera pedra. A la construcció Timoteo Briet va rebre l'ajuda i col·laboració dels arquitectes racionalistes Vicente Pascual i Vicente Valls en 1923. El Temple de Sant Jordi no va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola ja que en 1936 va ser declarat museu d'art local. Allí es van guardar escultures de l'artista Peresejo i altres obres populars José Pérez va aconseguir convertir-lo en una escola, per a que no hi haguera desperfectes ni fora atacat per republicans o fascistes. El Temple de Sant Jordi va estar protegit, però si es van perdre quadres i objectes sagrats. També van ser decapitats els àngels de Lorenzo Ridaura i es van esculpir posteriorment seguint l'estil dels originals. La ubicació del Temple de Sant Jordi és cèntrica i alberga molts dels actes de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi desde 1940. Algunes Processons arranquen al Temple de Sant Jordi i es fan moltes misses i actes religiosos al seu voltant. A més a més la seua proximitat amb l'Església de Santa Maria i el Monasteri del Sant Sepulcre van convertir al carrer Santo Tomás en imprescindible per a les Processons.

La façana de reminiscències romàniques vol representar la porta d'entrada a Jerusalem. La cornisa de les dos torres simètriques té teules de color blau i campanes. A la part central hi ha 3 vidrieres sobre la portalada principal per a accedir al Temple de Sant Jordi. Les finestres tenen dibuixos d'un Sant Jordi, la Senyera quatribarrada i l'escut d'Alcoi. La façana lateral del carrer Sant Blai té vidrieres amb el Jesuset del Miracle, la creu cristiana i el símbol de l'Associació de Sant Jordi. També una rosassa circular que deixa entrar la llum exterior. Les columnes adossades de dins aguanten la cúpula del Temple de Sant Jordi,feta de teules en tons taronja. El tambor té 8 finestres amb Sants relacionats en Alcoi: La Inmaculada Concepció, Sant Mauro, Sant Roc, Sant Miquel, Sant Gregori i la Verge dels Lliris entre altres.

L'interior del Temple de Sant Jordi impacta pel flamant llenç de Fernando Cabrera. En 1921 el pintor alcoyà era l'Assessor Artístic de l'Associació de Sant Jordi i se li va encarregar un mural sobre l'atac de les tropes d'Al-Azraq, el d'ulls blaus, contra l'exèrcit de Jaume I. L'aparició entre núvols de Sant Jordi feia més oníric el quadre. Aquesta magistral obra de Fernando Cabrera ocupa el mur del presbiteri, darrere de l'Altar Major del Temple de Sant Jordi. A l'obra apareixen personatges històrics i guerrers medievals, entre ells el Mossèn Torregrosa. En 1918 es van col·locar a l'Altar Major inacabat les escultures de Lorenzo Ridaura. Eren uns àngels alats de marbre de Carrara que vigilaven al Sant Jordi el Xicotet antic. Actualment també estan en posició d'acompanyar al Sant Jordi el Xicotet que José Rabasa va fer en 1944. A un costat del Temple de Sant Jordi està el Sant Jordi Eqüestre que ix a la Processó General desde 1940, quan el va esculpir Enrique Galarza. Tota la simbologia del típicament alcoyà Sant Jordi Matamoros es pot contemplar dins. 3 escalons que representen a Pare, Fill i Esperit Sant porten fins a la tomba de 1884 del penitent piamontès Casimiro Barello. 

L'Associació de Sant Jordi i els Majorals han organitzat alguns events per a celebrar el Centenari del Temple de Sant Jordi. Hi ha una heràldica per a recordar els 100 anys de forma visual. El president Juan José Olcina va presentar els actes culturals i religiosos d'aquest abril de 2021:

-L'experiència fotogràfica "Un selfie amb Sant Jordi". S'han posat pegatines al carrer Santo Tomás per a fer-se fotos junt al Temple de Sant Jordi. La participació està sent moderada i permet accedir a un sorteig i descomptes en la venta de cadires per a les pròximes Entrades d'Alcoi.

-Presentació de la Portada i Revista de Festes 2021 el dia 15 d'abril a les 20:00 al Teatre Calderón.

-Gales "Alé de Festa" els dies 23 i 24 d'abril per la vesprada al Teatre Calderón.

-El dia 21 d'abril es celebrarà al Temple de Sant Jordi una missa commemorativa dels 100 anys i per la vesprada un acte institucional amb aforament limitat. La pandèmia del Covid-19 ha fet que sols hi hagen jornades de portes obertes els dies 22, 23 i 24 d'abril de 2021. El Temple de Sant Jordi és desde la seua fundació un dels més visitats i estimats pels alcoyans i alcoyanes. És el cor de la devoció al patró. Visca Sant Jordi!

PROCESSÓ DELS XIULITETS D'ALCOI

La Setmana Santa Alcoyana no es caracteritza per la seua grandiositat, però si té una xicoteta joia que la fa peculiar. Es tracta de la Processó dels Xiulitets del Diumenge de Resurrecció. L'encontre entre Jesucrist desprès de la seua mort i la Verge Maria es fa prop de l'Església de Sant Mauro. A les 07:30 el Crist Ressuscitat es rebut pel públic amb emoció i el sacerdot declama un discurs desde un balcó. És el moment en que la Mare de Déu comença la seua carrera portada per joves dels Júniors. El carrer Sant Nicolau, la Plaça Ramón i Cajal i la Glorieta s'omplin de gent amb botijes de fang. L'aigua del recipient i el bufit provoquen el soroll d'un pardalet i aquesta és la singularitat de la Processó dels Xiulitets. Al fer sonar la botija pareix un xiulit, expressant l'alegria per l'arribada del dia de Pasqua. La velocitat amb la que la Mare de Déu corre pel carrer Sant Nicolau entusiasma al públic, contemplant el seu mant blanc i la corona. En algunes ocasions la carrera ha sigut tan ràpida que els corredors han acabat caient a terra, com va passar en 2006. Més recent va ser el doble accident de 2014, que va portar a que la Processó dels Xiulitets fora noticia a tota Espanya. Les televisions nacionals i en especial el programa "El intermedio" de La Sexta es van fer ressò de la caiguda de la Mare de Déu d'Alcoi. Una de les característiques úniques de la Processó dels Xiulitets és la seua música de xirimites. És un acte de la Setmana Santa menys seriós i ahí radica el seu èxit. L'acompanyament musical no té res a veure amb la solemnitat d'altres marxes per a fer estació de penitència. "Els Xiulitets: Desperta't Alcoi" no és una peça musical lenta, sinó festiva. Gregorio Casasempere Gisbert va composar "Els Xiulitets: Desperta't Alcoi" en 1998 i s'ha convertit en una obra alcoyana recurrent el Diumenge de Resurrecció. El repicar de les campanes fa més trepidant el moment i al finalitzar l'encontre entre Jesús Ressuscitat i la Verge Maria es fa la Processó dels Xiulitets.

 

Per segon any consecutiu, la pandèmia del Covid-19 no ens ha permès disfrutar de la matinal celebració religiosa, com tampoc ens deixarà viure al carrer la Glòria. Un acte especial que serveix com a pròleg de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i que anuncia la proximitat del dia Sant Jordi. Per a recordar la Processó dels Xiulitets anem a nombrar anècdotes, com les mencionades caigudes. En 2012 la Mare de Déu va ser portada per xiquetes i en 2017 per les xiques dels Júniors. La majoria d'any es portada per joves, per a que no hi haja problemes en la carrera. Molt sonat van ser els dos bacs de la Mare de Déu el 20 d'abril de 2014. L'últim any en que es va poder celebrar, l'encontre es va fer dins de l'Església de Sant Mauro. El 21 d'abril de 2019 la pluja quasi suspèn la Processó dels Xiulitets, com també va passar en 2011. Al vídeo del 12 d'abril de 2004 també es pot observar com l'aigua va fer acte de presència en la carrera de la Mare de Déu i les 3 salutacions.

  

 

Esperem que l'any que ve siga el definitiu per a tornar a viure la Processó dels Xiulitets i altres tradicions alcoyanes. En 2021 l'Encontre entre el Jesús Ressuscitat i la seua Mare és en l'interior de l'Església de Sant Mauro. També desitgem amb anhel els actes preliminars de les Festes de Moros i Cristians. Perquè en aquest 4 d'abril de 2021 no tindrem Cartell de Festes ni hi haurà Glòria, però si ens podem menjar la Mona de Pasqua als paratges del voltant. No hi ha res com cantar "Así em pica, así em cou, así em menje la mona i así et trenque l'ou" a la serra Mariola. A falta de Glòria Major i Glòria Infantil en 2020 i 2021, mostrem un vídeo amb imatges de la Glòria Centenària de 1976, la Glòria Històrica d'octubre de 2006 i la Glòria del Cavallet de la Fira Modernista de 2018. Ànims per als festers i devots i fins la Setmana Santa de 2022!